Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana

El termini es compta a partir de la data en què les mercaderies d’importació es posen sota el règim del perfeccionament actiu. Les autoritats duaneres el poden allargar a demanda, degudament justificada, del titular de l’autorització.

En cas d’aplicació de l’article 119, apartat 1, punt b), les autoritats duaneres fixen el termini durant el qual les mercaderies d’importació han de ser declarades per al règim duaner. Aquest termini es compta a partir de la data de l’acceptació de la declaració d’exportació dels productes compensadors obtinguts a partir de les mercaderies equivalents corresponents.

Les autoritats duaneres fixen, o bé el tipus de rendiment de l’operació, o bé, si escau, la manera de determinar aquest tipus. El tipus de rendiment es determina d’acord amb les condicions reals en què s’efectua o s’ha d’efectuar l’operació de perfeccionament.

Quan les circumstàncies ho justifiquen, i especialment quan es tracta d’operacions de perfeccionament efectuades tradicionalment en condicions tècniques ben definides, que tracten mercaderies de característiques sensiblement constants i aconsegueixen obtenir productes compensadors de qualitat constant, la Duana pot acceptar un tipus estipulat de rendiment basat en dades reals constatades prèviament.

Amb la reserva de l’article 125, quan neix un deute duaner, l’import d’aquest deute es determina prenent com a base els elements de taxació propis de les mercaderies d’importació en el moment de l’acceptació de la declaració de posada d’aquestes mercaderies sota el règim de perfeccionament actiu.

Quan les mercaderies d’importació compleixen, en el moment esmentat a l’apartat 1, les condicions per beneficiar-se d’un tractament aranzelari preferencial en el marc de contingents aranzelaris o de sostres aranzelaris, aquestes mercaderies es poden beneficiar del tractament aranzelari preferencial eventualment previst per a mercaderies idèntiques en el moment de l’acceptació de la declaració de posada en lliure disposició.

Tots o una part dels productes compensadors o de les mercaderies en l’estat poden ser exportats temporalment amb vista a operacions de perfeccionament complementàries que s’hagin de fer fora del territori duaner del Principat d’Andorra, amb la reserva del lliurament d’una autorització per part de les autoritats duaneres, segons les condicions fixades per les disposicions relatives al perfeccionament passiu.

Quan neix un deute duaner respecte dels productes reimportats, s’ha de percebre:

La declaració de posada en lliure disposició ha d’indicar que s’utilitza el sistema de reemborsament, així com la referència a l’autorització.

A demanda de les autoritats duaneres, s’ha d’adjuntar aquesta autorització a la declaració de posada en lliure disposició.

El titular de l’autorització pot demanar el reemborsament o la reducció dels drets a la importació si estableix, a satisfacció de les autoritats duaneres, que les mercaderies d’importació posades en lliure disposició sota el sistema del reembors han estat, en forma de productes compensadors o de mercaderies en l’estat:

Per tal de rebre una de les destinacions duaneres a què fa referència l’apartat 1, lletra b), els productes compensadors o les mercaderies en l’estat no són considerats posats en lliure disposició.

El termini durant el qual s’ha de presentar la sol·licitud de reemborsament es determina de manera reglamentària.

Quan productes compensadors o mercaderies en l’estat, posats sota un règim duaner o en zona franca o en un dipòsit franc segons el que estipula l’apartat 1, es posen en lliure disposició i sense perjudici de l’article 125, punt b) es considera que l’import dels drets a la importació reemborsat o reduït constitueix el del deute duaner.

L’article 125, punt a), s’aplica mutatis mutandis per determinar l’import dels drets a la importació que s’ha de reemborsar o pel qual s’ha de prorrogar el pagament.

El règim de la transformació sota control duaner permet de tractar al territori duaner del Principat d’Andorra mercaderies d’importació per fer-hi operacions que en modificarien el tipus o l’estat sense ser sotmeses als drets a la importació ni a les eventuals mesures de política comercial i també permet posar en lliure disposició, amb els drets a la importació que els són propis, als productes resultat d’aquestes operacions. Aquests productes s’anomenen “productes transformats”.

Les disposicions d’aplicació del present Codi determinen la llista dels casos en què es pot aplicar el règim de transformació sota control duaner.

Si les mercaderies d’importació complien, en el moment de la seva posada sota el règim de transformació sota control duaner, les condicions per beneficiar-se d’un tractament aranzelari preferencial i el mateix tractament aranzelari preferencial s’aplica a productes idèntics als productes transformats posats en lliure disposició, els drets a la importació als quals els productes transformats estan subjectes es calculen retenint el tipus de gravamen del dret aplicable en el marc del tractament esmentat.

Si el tractament aranzelari preferencial esmentat a l’apartat 1 es preveu per a mercaderies d’importació en el marc de contingents aranzelaris o de sostres aranzelaris, l’aplicació del tipus de gravamen del dret esmentada a l’apartat 1 pel que fa als productes transformats també està subjecta a la condició que aquest tractament aranzelari preferencial sigui aplicable a les mercaderies d’importació en el moment d’acceptar la declaració de posada en lliure disposició. En aquest cas, la quantitat de mercaderies d’importació que han participat realment en la fabricació dels productes transformats posats en lliure disposició s’imputa als contingents o sostres aranzelaris vigents en el moment d’acceptar la declaració de posada en lliure disposició i no es procedeix a imputar els contingents o sostres aranzelaris oberts per a productes idèntics als productes transformats.

Les autoritats duaneres fixen el termini en el qual les mercaderies d’importació han d’haver estat reexportades o han d’haver rebut una nova destinació duanera. Aquest termini ha de ser suficient perquè s’assoleixi l’objectiu de la utilització autoritzada.

El termini d’estada de les mercaderies sota el règim d’admissió temporal és de vint-i-quatre mesos. Tanmateix, les autoritats duaneres poden fixar, d’acord amb l’interessat, terminis més curts.

Quan ho justifiquin circumstàncies excepcionals, les autoritats duaneres poden prorrogar, a demanda de l’interessat, dins de límits raonables, els terminis esmentats als apartats 1 i 2 per tal de permetre la utilització autoritzada.

Reglamentàriament es determinen els casos i les condicions per beneficiar-se del règim d’admissió temporal en exoneració total de drets a la importació.

El benefici del règim d’admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació s’acorda per a les mercaderies d’importació que no es mencionen en l’apartat 1 o que si bé són mencionades no compleixen totes les condicions previstes per a l’atorgament de l’admissió temporal en exoneració total.

La llista de mercaderies excloses de la possibilitat de beneficiar-se del règim de l’admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació, com també les condicions en què es pot sol·licitar a aquest règim, es pot determinar de manera reglamentària.

L’import dels drets a la importació exigibles per a les mercaderies sota el règim d’admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació es fixa al 3% per mes o fracció de mes en el decurs del qual les mercaderies es posen sota el règim d’admissió temporal en exoneració parcial de l’import dels drets que s’haurien recaptat per aquestes mercaderies si haguessin estat posades en lliure disposició a partir de la data en què van ser posades sota el règim d’admissió temporal.

L’import a recaptar dels drets a la importació no ha de ser superior al que s’hauria recaptat en cas de posada en lliure disposició a la data que van ser posades sota el règim d’admissió temporal, sense considerar els interessos eventualment aplicables.

La transferència dels drets i de les obligacions derivats del règim d’admissió temporal de conformitat amb l’article 101 no implica que s’hagi d’aplicar el mateix sistema d’exoneració per cadascun dels períodes d’utilització a considerar.

Quan la transferència esmentada a l’apartat 3 es fa amb el sistema d’exoneració parcial per als dos titulars del règim en el decurs d’un mateix mes, el titular precedent és deutor de l’import dels drets a la importació deguts per la totalitat d’aquest mes.

Quan neix un deute duaner per a mercaderies d’importació, l’import d’aquest deute es determina prenent com a base els elements de taxació propis d’aquestes mercaderies en el moment de l’acceptació de la declaració de posada sota el règim d’admissió temporal. Tanmateix, quan estigui previst en l’article 143, apartat 1, l’import del deute es determina sobre la base dels elements de taxació propis d’aquestes mercaderies en el moment previst a l’article 208.

Quan, per una raó diferent de la de posada sota el règim d’admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació, neix un deute duaner per a les mercaderies posades sota aquest règim, l’import del deute duaner és igual a la diferència entre l’import dels drets determinats en aplicació de l’apartat 1 i el que es deu en aplicació de l’article 144.

El règim del perfeccionament passiu permet, sense perjudici de les disposicions específiques aplicables al sistema dels intercanvis estàndards previst als articles 154 a 158 i a l’article 126, d’exportar temporalment mercaderies en lliure disposició fora del territori duaner del Principat d’Andorra per tal de sotmetre-les a operacions de perfeccionament i de beneficiar-se de l’exoneració total o parcial dels drets a la importació per als productes que resulten d’aquestes operacions en el moment de fer la seva declaració de posada en lliure disposició.

L’exportació temporal de mercaderies en lliure disposició implica l’aplicació dels drets a l’exportació, de les eventuals mesures de política comercial i de les altres formalitats previstes per a la sortida fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

S’entén per:

No es poden posar sota règim de perfeccionament passiu les mercaderies en lliure disposició:

Tanmateix, i de manera reglamentària, es poden determinar derogacions a l’apartat 1, lletra b).

L’autorització de perfeccionament passiu s’atorga a demanda de la persona que fa efectuar les operacions de perfeccionament.

Per derogació de l’apartat 1, es pot concedir el benefici del règim de perfeccionament passiu a una altra persona quan l’operació de perfeccionament consisteix a incorporar aquestes mercaderies a mercaderies obtingudes fora del Principat d’Andorra i importades com a productes compensadors, en la mesura que el recurs al règim contribueixi a afavorir la venda de les mercaderies d’exportació, sense que perjudiqui els interessos essencials dels productors andorrans de productes idèntics o similars als productes compensadors importats.

Les autoritats duaneres fixen, d’acord amb les disposicions d’aplicació, un termini durant el qual els productes compensadors han de ser reimportats al territori duaner del Principat d’Andorra. El poden allargar a demanda degudament justificada del titular de l’autorització.

Les autoritats duaneres fixen, d’acord amb les disposicions d’aplicació, el tipus de rendiment de l’operació, o bé, si escau, la manera de determinar aquest tipus.

L’exoneració total o parcial dels drets a la importació prevista a l’article 152, apartat 1, només es concedeix quan els productes compensadors es declaren per ser posats en lliure disposició en nom o pel compte de:

L’exoneració total o parcial dels drets a la importació prevista a l’article 152, apartat 1, no es concedeix quan una de les condicions o obligacions relatives al règim de perfeccionament passiu no es compleix, llevat que s’estableixi que les mancances no han tingut cap conseqüència real en el funcionament correcte d’aquest règim duaner.

L’exoneració total o parcial dels drets a la importació prevista a l’article 146 consisteix a deduir, de l’import dels drets a la importació relatius als productes compensadors posats en lliure disposició, l’import dels drets a la importació que s’aplicarien a la mateixa data a les mercaderies d’exportació temporal si s’haguessin importat al territori del Principat d’Andorra provinents del país en el qual han estat objecte de l’operació o de la darrera operació de perfeccionament.

L’import a deduir en virtut de l’apartat 1 es calcula d’acord amb la quantitat i el tipus de les mercaderies en qüestió a partir de la data d’acceptació de la declaració de la seva posada sota el règim del perfeccionament passiu prenent com a base els altres elements de taxació que se’ls pot aplicar a partir de la data d’acceptació de posada en lliure disposició dels productes compensadors.

Si les mercaderies d’exportació temporal poden beneficiar-se, en el moment de la posada en lliure disposició, d’un tipus de gravamen reduït o nul per raó d’una destinació particular, aquest tipus de gravamen reduït o nul es té en compte en la mesura que les mercaderies hagin estat objecte, en el país en què s’ha realitzat l’operació o l’última operació de perfeccionament, de les mateixes operacions que les previstes per a una destinació com aquesta.

Quan els productes compensadors es beneficien d’una mesura aranzelària preferencial en el sentit de l’article 30, apartat 3, punt d) o e) i aquesta mesura existeix per a les mercaderies amb la mateixa classificació aranzelària que les mercaderies d’exportació temporal, el tipus de gravamen dels drets a la importació que cal considerar per establir l’import a deduir en virtut de l’apartat 1 és el que s’aplicaria si les mercaderies d’exportació temporal complissin les condicions en virtut de les quals es pot aplicar aquesta mesura preferencial.

Quan l’operació de perfeccionament té com a finalitat la reparació de mercaderies d’exportació temporal, la seva posada en lliure disposició es fa amb exoneració total dels drets a la importació, si queda establert, a satisfacció de les autoritats duaneres, que la reparació s’ha efectuat gratuïtament, sigui per motius d’obligacions contractuals o d’obligacions legals de garantia, sigui com a conseqüència de l’existència d’un defecte de fabricació.

Quan l’operació de perfeccionament té com a objecte la reparació de mercaderies d’exportació temporal i la dita reparació es fa a títol onerós, l’exoneració parcial dels drets a la importació, prevista a l’article 146, consisteix en determinar l’import dels drets aplicables sobre la base dels elements de taxació que afectin els productes compensadors a la data d’acceptació de la declaració de posada en lliure disposició dels mateixos, i considerant com valor a la Duana, un import igual a les despeses de reparació, sempre que les dites despeses constitueixin l’única prestació del titular de l’autorització, i no estiguin influenciades per vincles entre aquest i l’operador.

Per derogació a l’article 152, disposicions reglamentàries poden determinar els casos i les condicions particulars en les quals l’operació de posada en lliure disposició de les mercaderies arran d’una operació de perfeccionament passiu es pot efectuar, aplicant com a base de taxació per a l’aplicació de la tarifa duanera, el cost de l’operació de perfeccionament.

En les condicions del present article fins a l’article 159 inclòs, aplicables com a complement de les disposicions precedents, el sistema dels intercanvis estàndards permet la substitució d’una mercaderia importada, anomenada d’ara endavant “producte de substitució”, per un producte compensador.

Les autoritats duaneres permeten el recurs al sistema dels intercanvis estàndards quan l’operació de perfeccionament consisteix en una reparació de mercaderies en lliure disposició.

Sense perjudici de l’article 159, les disposicions aplicables als productes compensadors s’apliquen igualment als productes de substitució.

Les autoritats duaneres permeten que els productes de substitució siguin importats, d’acord amb el que estableixen les disposicions d’aplicació, prèviament a l’exportació de les mercaderies d’exportació temporal.

Els productes de substitució han d’estar represos en la mateixa classificació tarifària, ser de la mateixa qualitat comercial i posseir les mateixes característiques tècniques que les mercaderies d’exportació temporal si a aquestes darreres se’ls hagués fet la reparació prevista.

Quan les mercaderies d’exportació temporal han estat utilitzades abans de l’exportació, els productes de substitució també han d’haver estat utilitzats i no poden ser productes nous.

En cas d’importació anticipada, l’exportació de les mercaderies d’exportació temporal s’ha de realitzar en un termini de dos mesos, calculat a partir de la data d’acceptació per les autoritats duaneres de la declaració de posada en lliure disposició dels productes de substitució.

Tanmateix, quan ho justifiquin circumstàncies excepcionals, les autoritats duaneres poden, a demanda de l’interessat, prorrogar, en els límits raonables, el termini esmentat a l’apartat 1.

El règim d’exportació permet la sortida d’una mercaderia en lliure disposició fora del territori duaner del Principat d’Andorra.

Llevat de les mercaderies posades sota el règim del perfeccionament passiu o sota el règim del trànsit, qualsevol mercaderia en lliure disposició destinada a ser exportada ha de ser posada sota el règim de l’exportació.

L’autoritat duanera determina, d’acord amb les disposicions d’aplicació, els casos i les condicions en què les mercaderies que surten del territori duaner del Principat d’Andorra no necessiten una declaració d’exportació.

El Govern pot constituir algunes parts del territori duaner en zones franques o autoritzar la creació de dipòsits francs.

Les zones franques estan tancades. El Govern delimita cada zona geogràficament i fixa els punts d’accés i de sortida de cada zona franca o dipòsit franc.

Els límits i els punts d’accés i de sortida de la zona franca i dels dipòsits francs estan sotmesos a la vigilància de les autoritats duaneres.

Les persones i els mitjans de transport que entren en una zona franca o en un dipòsit franc o en surten poden haver-se de sotmetre a un control duaner.

Es pot prohibir l’accés a la zona franca o al dipòsit franc a les persones que no ofereixen totes les garanties necessàries pel que fa a les disposicions previstes en el present Codi.

Les autoritats duaneres poden controlar les mercaderies que entren en una zona franca o en un dipòsit franc, que s’hi queden o que en surten. Per tal de permetre aquest control, s’ha de lliurar a les autoritats duaneres o posar a la seva disposició, davant qualsevol persona designada a aquest efecte per les autoritats duaneres, una còpia del document de transport que ha d’acompanyar les mercaderies en el moment d’entrar o de sortir.

Les autoritats duaneres poden designar zones franques, dins les quals les formalitats i els controls duaners s’efectuen i dins les quals les disposicions en matèria de deute duaner s’apliquen de conformitat amb el règim del dipòsit duaner.

Les zones franques designades de conformitat amb l’apartat 1 no es consideren com zones franques en el sentit dels articles 47, 48 i 199.

Sense perjudici de l’article 165, apartat 4, l’entrada a la zona franca o al dipòsit franc de mercaderies no dona lloc ni a la seva presentació a les autoritats duaneres ni al lliurament d’una declaració a la Duana.

Només s’han de presentar a les autoritats duaneres i seguir les formalitats duaneres previstes les mercaderies que:

Les autoritats duaneres poden exigir que els siguin indicades les mercaderies sotmeses a drets a l’exportació o a altres disposicions que regeixen l’exportació.

Les autoritats duaneres certifiquen, a demanda de l’interessat, l’estatus duaner de les mercaderies posades en zona franca o dipòsit franc.

En les condicions previstes en el present Codi, s’autoritza en zona franca o en dipòsit franc qualsevol activitat de naturalesa industrial o comercial o de prestació de serveis. L’exercici d’aquestes activitats s’ha de notificar prèviament a les autoritats duaneres.

Les autoritats duaneres poden preveure algunes prohibicions o limitacions a les activitats esmentades a l’apartat 1, tenint en compte la naturalesa de les mercaderies sobre les quals es realitzen aquestes activitats o la necessitat de vigilància duanera.

Les autoritats duaneres poden prohibir l’exercici d’una activitat en una zona franca o un dipòsit franc a les persones que no ofereixen les garanties necessàries per al compliment de les disposicions previstes pel present Codi.

Quan l’article 171 no s’aplica, les mercaderies d’importació i les mercaderies posades en lliure disposició esmentades a l’article 163, punt b), no es poden ni consumir ni utilitzar en les zones franques o en els dipòsits francs.

Sense perjudici de les disposicions aplicables als productes d’avituallament i en la mesura que el règim en qüestió ho permeti, l’apartat 1 s’aplica sense perjudici de la utilització o el consum de les mercaderies que, en cas de posada en lliure disposició o de posada en admissió temporal, no estarien sotmeses a l’aplicació dels drets a la importació o a les mesures de política comercial eventualment aplicables. En aquest cas, no es requereix una declaració de posada en lliure disposició o d’admissió temporal.

Qualsevol persona que exerceix una activitat, sigui d’emmagatzematge, d’obratge o de transformació, sigui de venda o de compra de mercaderies en una zona franca o en un dipòsit franc, en la forma autoritzada per les autoritats duaneres, ha de portar un registre de mercaderies. Des que entren en els locals d’aquesta persona, les mercaderies han de figurar en aquest registre de mercaderies, el qual ha de permetre a les autoritats duaneres identificar les mercaderies i inscriure-hi els seus moviments.

En cas de transbordament de mercaderies a l’interior d’una zona franca, els documents relatius a aquestes mercaderies han d’estar a disposició de les autoritats duaneres.

Quan neix un deute duaner per a una mercaderia d’importació i quan el valor a la Duana d’aquesta mercaderia es basa en un preu realment pagat o a pagar que inclou les despeses d’emmagatzematge i de conservació de les mercaderies durant la seva estada a la zona franca o al dipòsit franc, aquestes despeses no s’han d’incloure en el valor a la Duana, amb la condició que siguin diferents del preu realment pagat o a pagar per la mercaderia.

Quan aquesta mercaderia ha estat objecte de manipulacions usuals, en zona franca o en dipòsit franc, en el sentit de l’article 114, apartat 1, el tipus, el valor a la Duana i la quantitat a considerar per a determinar l’import dels drets a la importació són, a demanda del declarant i amb la condició que aquestes manipulacions hagin tingut una autorització lliurada de conformitat amb l’apartat 2 de l’article esmentat, les que s’haurien de considerar pel que fa a aquesta mercaderia, en el moment esmentat a l’article 208, si no s’haguessin manipulat.

Les mercaderies d’importació poden ser:

La reexportació comporta, si escau, l’aplicació de les formalitats previstes per a la sortida de les mercaderies, incloses les mesures de política comercial eventualment aplicables.

La reexportació o la destrucció es notifiquen prèviament a les autoritats duaneres. Les autoritats duaneres prohibeixen la reexportació quan ho preveuen les formalitats o les mesures esmentades a l’apartat 2. Quan hi ha mercaderies que, durant la seva estada al territori duaner del Principat d’Andorra eren posades sota règim duaner econòmic, es destinen a ser reexportades, s’ha de dipositar una declaració a la Duana de conformitat als articles 69 a 86.

La destrucció o l’abandó no ha de suposar cap despesa per al tresor públic.

Els residus i les deixalles que poden resultar de la destrucció han de rebre una de les destinacions duaneres determinades per les disposicions del present Codi. Queden sota vigilància duanera fins al moment previst a l’article 47, apartat 2.

Les mercaderies que surten del territori duaner del Principat d’Andorra són objecte d’una declaració a la duana o, quan no és necessària, d’una declaració sumària.

Reglamentàriament s’estableix:

Quan les mercaderies que surten del territori duaner del Principat d’Andorra han rebut una destinació duanera que requereix una declaració a la duana d’acord amb la normativa duanera, aquesta declaració es presenta al despatx de duana d’exportació abans que les mercaderies hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra.

Quan el despatx de duana d’exportació és diferent del despatx de duana de sortida, el despatx de duana d’exportació comunica immediatament al despatx de duana de sortida o posa a la seva disposició per via electrònica les dades necessàries.

La declaració a la duana reprèn com a mínim les dades necessàries per a la declaració sumària a què es refereix l’article 178 quinquies, apartat 1.

Quan la declaració a la duana es fa sense emprar els mitjans informàtics, les autoritats duaneres sotmeten les dades a un nivell de gestió de riscs equivalent al que s’aplica a les declaracions a la duana efectuades amb sistemes informàtics.

Quan les mercaderies que surten del territori duaner del Principat d’Andorra no han rebut una destinació duanera que requereixi una declaració a la duana, es presenta una declaració sumària al despatx de duana de sortida abans que les mercaderies hagin de sortir del territori duaner del Principat d’Andorra.

Les autoritats duaneres poden autoritzar que la declaració sumària es dipositi en un altre despatx de duana, sempre que aquest despatx ho comuniqui immediatament al despatx de duana de sortida o posi a la seva disposició per via electrònica les dades necessàries.

En lloc d’aquest procediment, les autoritats duaneres poden autoritzar que l’operador econòmic enviï a la Duana una notificació i permeti la consulta de les dades que figuren en la declaració sumària del seu sistema informàtic.

Reglamentàriament s’estableix el conjunt de dades i el format de la declaració sumària; aquestes dades reprenen les informacions necessàries per a l’anàlisi de riscs i per als controls duaners, principalment per motius de seguretat, i s’ha de recórrer si escau a normes internacionals i pràctiques comercials vigents.

La declaració sumària s’estableix informàticament. També es poden utilitzar documents comercials, portuaris o de transport, sempre que continguin les dades necessàries.

La declaració sumària la diposita:

La persona a què es refereix l’apartat 3 està autoritzada, amb una demanda prèvia, a rectificar una o diverses dades esmentades en la declaració sumària amb posterioritat a la seva presentació. Tanmateix no és permès efectuar cap rectificació després que les autoritats duaneres:

Les mercaderies que, un cop exportades fora del territori duaner del Principat d’Andorra, s’hi reintrodueixen i es posen en lliure disposició, en un termini de tres anys, a demanda de l’interessat, estan, exonerades dels drets a la importació.

No s’atorga l’exoneració dels drets a la importació prevista a l’apartat 1 per a:

Només s’atorga l’exoneració dels drets a la importació esmentada a l’article 181 en la mesura que les mercaderies reimportades es troben en el mateix estat en què van ser exportades.

Els casos i les condicions en què es pot derogar aquesta condició es poden determinar reglamentàriament.

Quan, en aplicació de la reglamentació duanera, les autoritats duaneres exigeixen la constitució d’una garantia per assegurar el pagament d’un deute duaner, aquesta garantia ha de ser lliurada pel deutor o per la persona susceptible d’esdevenir-ne.

Les autoritats duaneres només poden exigir la constitució d’una única garantia per a un mateix deute duaner.

Les autoritats duaneres poden permetre que la garantia la constitueixi un tercer en substitució de la persona a qui es requereix aquesta garantia.

No s’exigeix cap garantia quan el deutor o la persona susceptible d’esdevenir-ne és una administració pública.

Les autoritats duaneres poden no exigir la constitució de la garantia quan l’import a garantir no excedeix els 500 euros.

Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d’una garantia a títol facultatiu, aquesta garantia s’exigeix, si les autoritats duaneres ho estimen, en la mesura que el pagament, en els terminis previstos, d’un deute duaner nascut o susceptible de néixer no està garantit amb tota certesa.

Es pot exigir la garantia esmentada a l’apartat 1:

Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d’una garantia a títol obligatori, i sota reserva de les disposicions particulars previstes reglamentàriament per al règim del trànsit duaner, les autoritats duaneres fixen l’import d’aquesta garantia a un nivell igual a:

Quan la reglamentació duanera preveu la constitució d’una garantia a títol facultatiu i les autoritats duaneres ho exigeixen, aquestes fixen l’import de la garantia de tal manera que aquest nivell no excedeixi el que es preveu a l’apartat 1.

L’autoritat duanera, d’acord amb les condicions d’aplicació, determina els casos i les condicions en què es pot constituir una garantia estipulada.

El dipòsit en efectiu ha de ser efectuat en la moneda emprada en la comptabilitat pública del Principat d’Andorra.

El dipòsit en efectiu o assimilat s’ha de constituir de conformitat amb les disposicions vigents al Principat d’Andorra.

No es pot alliberar la garantia si el deute duaner pel qual s’ha establert no s’ha liquidat o és susceptible de néixer. Quan el deute duaner s’ha liquidat o ja no és susceptible de néixer, la garantia queda immediatament alliberada.

Quan el deute duaner s’ha liquidat parcialment o ja no és susceptible de néixer per una part de l’import pel qual ha estat garantit, la garantia constituïda és, a demanda de l’interessat, alliberada parcialment en conseqüència, llevat que l’import en qüestió no ho justifiqui.

Un deute duaner a la importació neix per:

El deute duaner neix en el moment de l’acceptació de la declaració corresponent a la Duana.

El deutor és el declarant. En el cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual es fa la declaració a la Duana és igualment deutora.

Un deute a la importació neix com a conseqüència de la introducció irregular al territori duaner del Principat d’Andorra d’una mercaderia subjecta a drets a la importació.

El deute duaner neix en el moment de la introducció irregular.

Els deutors són:

Un deute duaner a la importació neix per la sostracció a la vigilància duanera d’una mercaderia subjecta a drets a la importació.

El deute duaner neix en el moment de la sostracció de la mercaderia a la vigilància duanera.

Els deutors són:

Un deute duaner a la importació neix per:

El deute duaner neix en el moment en què ja no es compleix l’obligació, l’incompliment de la qual fa néixer el deute duaner, o bé des del moment que la mercaderia es va posar sota el règim duaner considerat quan es constata a posteriori que una de les condicions fixades per a la posada d’aquesta mercaderia sota aquest règim o per a l’atorgament del dret a la importació reduït o nul per raó de la utilització de la mercaderia amb finalitats particulars no s’havia satisfet realment.

El deutor és la persona que, segons el cas, ha de complir les obligacions que comporta l’estada en dipòsit temporal d’una mercaderia subjecta a drets a la importació o la utilització del règim duaner sota el qual es va posar aquesta mercaderia, o bé la persona que ha de respectar les condicions fixades per a la posada de la mercaderia sota aquest règim.

Un deute duaner a la importació neix:

El deute duaner neix quan es consumeix la mercaderia o quan s’utilitza per primera vegada en condicions diferents de les que preveu la reglamentació vigent.

El deutor és la persona que ha consumit o utilitzat la mercaderia així com les persones que han participat en aquest consum o en aquesta utilització sabent o havent de saber raonablement que aquest consum o aquesta utilització es feien en condicions diferents de les que preveu la reglamentació vigent.

No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia determinada, per derogació dels articles 196 i 198, apartat 1, punt a), quan l’interessat aporta la prova que l’incompliment de les obligacions que es deriven de:

No es genera cap deute duaner a la importació per a una mercaderia posada en lliure disposició en benefici d’un dret a la importació reduït o nul per raó de la seva utilització amb finalitats particulars, quan aquesta mercaderia s’exporta o es reexporta amb l’autorització de les autoritats duaneres.

Un deute duaner a l’exportació neix, per l’exportació fora del territori del Principat d’Andorra amb declaració a la Duana, d’una mercaderia subjecta a drets a l’exportació.

Aquest deute duaner neix en el moment que es fa l’acceptació d’aquesta declaració a la Duana.

El deutor és el declarant. En el cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual s’ha fet la declaració és igualment deutora.

Un deute duaner a l’exportació neix per la sortida, fora del territori duaner del Principat d’Andorra sense declaració a la Duana, d’una mercaderia subjecta a drets a l’exportació.

El deute duaner neix en el moment que es fa la sortida efectiva d’aquesta mercaderia fora d’aquest territori.

El deutor és:

Un deute duaner a l’exportació neix pel no respecte de les condicions que han permès la sortida de la mercaderia fora del territori duaner del Principat d’Andorra en exoneració total o parcial dels drets a l’exportació.

El deute neix en el moment en què la mercaderia ha rebut una destinació diferent de la que n’ha permès la sortida fora del territori duaner del Principat d’Andorra en exoneració total o parcial dels drets a l’exportació, i també si les autoritats duaneres no poden determinar, en aquest moment, el moment en què expira el termini fixat per a la producció de la prova que atesta que les condicions fixades per donar dret a aquesta exoneració s’havien complert.

El deutor és el declarant. En cas de representació indirecta, la persona pel compte de la qual es fa la declaració, és igualment deutor.

Llevat que hi hagi disposicions específiques contràries previstes pel present Codi i sense perjudici de l’apartat 2, l’import dels drets a la importació o dels drets a l’exportació aplicables a una mercaderia es determina sobre la base dels elements de taxació propis d’aquesta mercaderia en el moment en què neix el deute duaner que l’afecta.

Quan no és possible determinar amb exactitud el moment a partir del qual neix el deute duaner, el moment que s’ha de considerar per determinar els elements de taxació propis de la mercaderia considerada és el moment en què les autoritats duaneres constaten que aquesta mercaderia es troba en una situació que ha fet néixer un deute duaner.

S’han d’aplicar interessos compensadors en els casos i en les condicions definits per les disposicions d’aplicació del present Codi, per tal d’evitar qualsevol obtenció d’un avantatge financer per raó de la pròrroga de la data d’aparició o de comptabilització del deute duaner.

El deute duaner neix:

Quan els elements d’informació de què disposen les autoritats duaneres els permet establir que el deute duaner ja havia nascut quan la mercaderia es trobava anteriorment en un altre lloc, el deute duaner es considera nascut en el lloc en què és possible establir que es trobava en el moment més allunyat en el temps en què es pot establir l’existència del deute duaner.

Qualsevol import de drets a la importació o de drets a l’exportació resultat d’un deute duaner, anomenat d’ara endavant “import de drets”, ha de ser calculat per les autoritats duaneres a partir del moment en què disposin dels elements necessaris i ha de ser inscrit per aquestes autoritats en els llibres de comptes o en qualsevol altre suport que els substitueixin (comptabilització).

Les modalitats pràctiques de comptabilització dels imports de drets les determinen les autoritats duaneres.

Quan un deute duaner neix per acceptació de la declaració d’una mercaderia per un règim duaner diferent del de l’admissió temporal en exoneració parcial dels drets a la importació o de qualsevol altre acte que tingui els mateixos efectes jurídics que aquesta acceptació, s’ha de considerar l’import corresponent a aquest deute duaner a partir del moment en què aquest import ha estat calculat i, com a més tard, dos dies després del dia que s’ha atorgat el dret de disposar de la mercaderia.