Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 de maig del 2021 ha aprovat la següent:
Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació
Índex
Exposició de motius
Títol preliminar. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Article 2. Àmbit d’aplicació
Article 3. Conceptes bàsics
Títol I. Normes de la circulació
Capítol primer. Disposicions generals
Article 4. Usuaris de les vies, conductors i ocupants dels vehicles
Article 5. Titulars, arrendataris i conductors de vehicles
Capítol segon. Velocitat i distància entre vehicles
Article 6. Adequació de la velocitat a les circumstàncies concurrents
Article 7. Competència de velocitat
Article 8. Límits màxims de velocitat
Article 9. Reducció de velocitat
Article 10. Distància entre vehicles
Capítol tercer. Canvi de direcció i prioritat de pas
Article 11. Canvi de direcció
Article 12. Cessió de pas i interseccions
Article 13. Prioritat de pas en interseccions
Article 14. Conductors, vianants, bicicletes i animals
Article 15. Prioritat de pas en cas d’estretall
Article 16. Incorporació de vehicles a la circulació
Article 17. Circulació en zona d’obres
Article 18. Vehicles de transport col·lectiu de persones
Article 19. Vehicles en servei d’urgència
Capítol quart. Sentit de la circulació, utilització de carrils i vorals, i canvi del sentit de la marxa
Article 20. Sentit de la circulació i utilització de carrils i vorals
Article 21. Divisió de la via en calçades
Article 22. Refugis, illes o dispositius de guia
Article 23. Canvi del sentit de la marxa
Capítol cinquè. Aturada, inici de la marxa i marxa enrere
Article 24. Aturada i inici de la marxa
Article 25. Marxa enrere
Capítol sisè. Avançaments
Article 26. Prescripcions generals
Article 27. Avançaments per la dreta
Article 28. Prohibicions
Capítol setè. Parada i estacionament
Article 29. Norma general
Article 30. Lloc de parada o estacionament
Article 31. Entrada i sortida dels usuaris dels vehicles
Article 32. Abandó del lloc d’estacionament
Article 33. Forma de realització de la parada o l’estacionament
Capítol vuitè. Advertències dels conductors
Article 34. Normes generals
Article 35. Advertiments òptics
Article 36. Advertiments acústics
Capítol novè. Càrrega i descàrrega
Article 37. Disposició de la càrrega
Article 38. Operacions de càrrega i descàrrega
Article 39. Dimensions de la càrrega
Capítol desè. Seguretat de la via pública: obstrucció de la via pública, realització d’obres o d’instal·lacions, esdeveniments, i prevenció d’incendis
Article 40. Obstrucció de la via pública
Article 41. Realització d’obres o d’instal·lacions que afecten la circulació
Article 42. Celebració d’esdeveniments
Article 43. Prevenció d’incendis
Capítol onzè. Circulació en zona urbana
Article 44. Normes generals
Article 45. Altres disposicions
Capítol dotzè. Regulació de la circulació de vehicles per raons de seguretat, de fluïdesa i de tipologia de vehicles
Article 46. Limitacions a la circulació
Capítol tretzè. Vehicles de mobilitat personal (VMP)
Article 47. Característiques generals
Article 48. Circulació de vehicles de mobilitat personal
Capítol catorzè. Vianants
Article 49. Normes generals
Article 50. Circulació nocturna
Article 51. Pas de vianants i encreuament de calçades
Capítol quinzè. Circulació d’animals
Article 52. Normes generals
Article 53. Normes especials
Article 54. Circulació nocturna
Article 55. Normes en encreuaments i en estretalls
Capítol setzè. Accidents
Article 56. Norma general
Article 57. Accident amb danys corporals
Article 58. Accident amb danys materials
Article 59. Senyalització del vehicle o de la càrrega per accident o avaria
Article 60. Registre d’accidents
Capítol dissetè. Altres normes de circulació
Article 61. Portes
Article 62. Apagada del motor
Article 63. Targetes per a persones amb discapacitat
Capítol divuitè. Limitació de masses i dimensions. Transports i vehicles especials
Article 64. Limitacions de masses i dimensions
Article 65. Transports especials
Article 66. Circulació de vehicles especials
Capítol dinovè. Transport de persones
Article 67. Normes generals
Article 68. Normes relatives a bicicletes, ciclomotors, motocicletes i anàlegs
Capítol vintè. Elements de seguretat per als conductors: cinturons, sistemes de retenció infantil i cascos
Article 69. Cinturons de seguretat i sistemes de retenció infantil
Article 70. Cascos i altres elements de protecció
Article 71. Excepcions
Capítol vint-i-unè. Utilització de pneumàtics de claus i d’equipaments especials
Article 72. Utilització de pneumàtics de claus i d’equipaments especials
Capítol vint-i-dosè. Túnels i passos a nivell
Article 73. Túnels
Article 74. Passos a nivell
Capítol vint-i-tresè. Enllumenat
Article 75. Normes generals
Article 76. Utilització de l’enllumenat
Article 77. Enlluernament
Article 78. Altres supòsits d’utilització de l’enllumenat
Capítol vint-i-quatrè. Controls d’alcoholèmia, estupefaents i substàncies que alterin la capacitat d’obrar
Article 79. Taxes d’alcohol
Article 80. Persones obligades a efectuar controls d’alcoholèmia
Article 81. Proves de detecció d’alcoholèmia i pràctica
Article 82. Normes sobre estupefaents, psicotròpics, estimulants i substàncies anàlogues
Títol II. Senyalització
Capítol únic. Disposicions generals
Article 83. Normes generals
Article 84. Prioritat entre senyals
Article 85. Tipus i significat dels senyals de circulació
Article 86. Senyals en els vehicles
Títol III. Autoritzacions administratives
Capítol primer. Disposicions generals
Article 87. Normes generals
Capítol segon. Permisos de conduir
Article 88. Permisos de conduir
Article 89. Permisos vàlids per conduir
Article 90. Homologació i bescanvi de permisos estrangers
Article 91. Categories de permisos de conduir
Article 92. Registre de Permisos de Conduir
Article 93. Centres de formació de conductors
Article 94. Proves d’aptitud psicofísiques
Capítol tercer. Autoritzacions relatives als vehicles
Article 95. Certificat de matriculació
Article 96. Matriculació de vehicles
Article 97. Registre de Vehicles
Article 98. Assegurances
Article 99. Inspecció tècnica de vehicles
Article 100. Vehicles històrics
Capítol quart. Nul·litat, anul·labilitat i pèrdua de vigència
Article 101. Declaració de nul·litat o anul·labilitat i pèrdua de vigència
Article 102. Suspensió provisional
Títol IV. Condicions tècniques dels vehicles
Capítol únic. Homologacions i condicions tècniques
Article 103. Homologacions
Article 104. Característiques dels vehicles
Article 105. Modificacions de les característiques dels vehicles
Article 106. Vehicles greument accidentats
Article 107. Conjunt de vehicles
Article 108. Plaques de matrícula
Títol V. Règim sancionador
Capítol primer. Infraccions
Article 109. Disposicions generals
Article 110. Infraccions lleus
Article 111. Infraccions greus
Article 112. Infraccions molt greus
Article 113. Prescripció
Capítol segon. Sancions
Article 114. Tipus
Article 115. Correspondència
Article 116. Reincidència
Article 117. Prescripció
Article 118. Inscripció i cancel·lació
Capítol tercer. Responsabilitat i competència per sancionar
Article 119. Subjectes responsables
Article 120. Extinció
Article 121. Competència per sancionar
Capítol quart. Procediment sancionador
Article 122. Fases del procediment i competència
Article 123. Vinculació amb la jurisdicció penal
Article 124. Procediment sancionador aplicable a les sancions imposades pel Cos de Policia
Article 125. Procediment sancionador aplicable a les sancions de suspensió de l’autorització administrativa de conduir vehicles de motor
Article 126. Procediment sancionador aplicable a les sancions imposades pel ministeri competent en matèria d’indústria i/o transports
Article 127. Procediment sancionador aplicable a les sancions previstes en la present Llei imposades pels serveis de circulació comunals
Article 128. Constitució de dipòsit
Capítol cinquè. Mesures cautelars i altres mesures complementàries
Article 129. Mesures cautelars
Article 130. Immobilització del vehicle
Article 131. Retirada del vehicle
Article 132. Tractament residual del vehicle
Disposició addicional
Disposició transitòria primera
Disposició transitòria segona
Disposició derogatòria
Disposició final primera
Disposició final segona
Disposició final tercera
Disposició final quarta
Disposició final cinquena
Disposició final sisena
Disposició final setena
Disposició final vuitena
Disposició final novena
Annex I. Conceptes bàsics
Annex II Infraccions i sancions per excés de velocitat
Exposició de motius
El 10 de juny de 1999, el Consell General aprovà la Llei del Codi de la circulació, que ha estat l’eina bàsica de la regulació del trànsit i de la seguretat viària.
L’experiència adquirida en el decurs dels darrers anys ha permès apreciar que diversos aspectes inclosos a la Llei havien de tractar-se i desplegar-se per la via reglamentària. Els nous formats del permís de conduir, l’aparició de nous senyals de circulació, la modificació dels existents, la determinació de noves condicions tècniques dels automòbils i dels procediments de control fan que sigui imprescindible modificar una part significativa de l’actual articulat de la Llei i evitar una concreció excessiva que obligui a introduir-hi noves modificacions constantment.
Cal establir en aquesta matèria, com s’efectua en altres països del nostre entorn, i dintre del nostre marc constitucional, una llei habilitant que permeti desplegar per la via reglamentària les disposicions de caràcter tècnic i fer les modificacions d’adaptació a les noves recomanacions que des dels organismes internacionals es generen per a una millora de la seguretat viària, i això d’una manera més àgil i eficient que la disponible avui, sense modificar la norma base com és aquesta Llei.
Així mateix, es considera que les normes generals de circulació s’han d’incloure al Codi de la circulació i no han de ser objecte de desplegament reglamentari.
Aquesta Llei consta de 132 articles, repartits en sis títols, una disposició addicional, dos disposicions transitòries, una disposició derogatòria i nou disposicions finals, acompanyada de dos annexos.
El títol preliminar defineix l’objecte, l’àmbit d’aplicació i els conceptes bàsics.
El títol primer tracta de les normes de comportament que s’han de preveure en la circulació. Aquest títol inclou les normes generals que han de complir els usuaris de la via i trasllada les normes i les recomanacions internacionals sobre les regles que han d’observar-se per fer una circulació més fluida i segura, amb una incidència especial en la circulació de bicicletes, vianants i vehicles de mobilitat personal (VMP). Així mateix, regula, entre altres, el comportament dels conductors i ocupants en cas d’accidents i estipula les normes relatives als elements de seguretat per als conductors i acompanyants. També introdueix el concepte de VMP, que avui en dia han esdevingut una realitat i que han generat la necessitat de regular-los.
El títol segon inclou la senyalització viària. S’hi defineix de manera clara l’ordre de prioritat dels senyals i es remet a la via reglamentària la denominació i descripció, fet que permet que en un futur es puguin incorporar, modificar o derogar senyals d’una manera més àgil, evitant l’existència de senyalitzacions no previstes en la normativa vigent.
El títol tercer regula el procediment de les autoritzacions administratives, estableix les normes generals per aconseguir-les, les normes específiques per obtenir el permís de conduir o el certificat de matriculació del vehicle, i la nul·litat i anul·labilitat i la pèrdua de vigència. Permet el desplegament reglamentari dels procediments i categories, així com la seva harmonització amb les normes internacionals sobre la matèria. S’introdueix també, l’obligatorietat de disposar d’una assegurança per a totes les persones que condueixin un VMP, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
El títol quart estableix les condicions tècniques dels vehicles i fixa els criteris generals que han de complir els vehicles que s’han de matricular. Aquests criteris s’han de desenvolupar reglamentàriament tenint en compte les recomanacions internacionals en la matèria.
El títol cinquè regula el règim sancionador i determina la responsabilitat dels diversos subjectes que intervenen en la seguretat viària, incloent-hi el titular, l’arrendatari, el conductor i la persona responsable d’un menor o d’un conductor que ha d’anar acompanyat. També inclou la qualificació de les infraccions, defineix les conductes infractores i n’estableix la sanció corresponent amb caràcter general. En els supòsits de conductes infractores de rellevància especial, es fixen sancions amb multes específiques adaptades a la gravetat de la infracció.
Així mateix, la Llei preveu, tal com es fa en altres estats, la possibilitat que la persona expedientada efectuï el pagament voluntari de la sanció. En aquest cas, amb la reducció del 50% de la sanció imposada, excepte per a algunes infraccions.
Per altra banda, la Llei continua amb el criteri actual de suspendre temporalment el permís de conduir com a pena accessòria a una infracció, per bé que es modifiquen els supòsits en què es pot efectuar i queda reservada a les infraccions qualificades com a molt greus.
La millora de la seguretat viària, la necessitat i la voluntat permanent de reduir el nombre d’accidents i el seu cost social i econòmic han esdevingut un problema d’ordre mundial, reconegut per la mateixa Assemblea General de les Nacions Unides, que, en les resolucions relatives a la millora de la seguretat viària, indica que cal establir les mesures necessàries per evitar conductes infractores reincidents d’alguns conductors poc solidaris que posen en perill la seguretat dels usuaris de la via de manera continuada.
Finalment, i continuant amb el criteri establert, la Llei inclou la reincidència en la comissió d’infraccions lleus d’excés de velocitat o greus de qualsevol tipus, i les sancions amb la suspensió temporal del permís de conduir.
La disposició addicional encomana a Govern que realitzi abans de la finalització del primer trimestre del 2022, un Pla de seguretat viària adaptat al nou Codi de Circulació i a tota la normativa que se’n desprèn.
La disposició transitòria primera preveu que els vehicles matriculats i donats d’alta al Registre de Vehicles que fins ara estaven exempts de passar la inspecció tècnica han de fer-la en un termini màxim de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
La disposició transitòria segona estableix un règim jurídic aplicable a les embarcacions d’esbarjo mentre no entri en vigor el Reglament previst a la Disposició final quarta.
La disposició derogatòria deroga la Llei del Codi de la circulació, del 10 de juny de 1999, així com les successives modificacions de la mateixa llei, excepció feta de les previsions contingudes al seu article 209, que restaran vigents fins al moment en que entri en vigor el reglament previst a la Disposició final quarta.
La disposició final primera encomana a Govern els desplegaments reglamentaris necessaris per aplicar aquesta Llei en el termini màxim de tres mesos a comptar de l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
La disposició final segona habilita expressament el Govern per aprovar les disposicions reglamentàries necessàries a fi de desplegar el règim sancionador previst al títol V d’aquesta Llei, dins dels límits establerts i graduant la sanció a imposar en funció de la conducta infractora concretament duta a terme.
La disposició final tercera habilita expressament el Govern per aprovar les disposicions reglamentàries necessàries per regular tant la realització de proves i assaigs de vehicles autònoms com la circulació d’aquests vehicles.
La disposició final quarta habilita expressament el Govern per aprovar les disposicions reglamentàries necessàries per regular els criteris de matriculació al Registre d’Embarcacions de les embarcacions d’esbarjo, enteses com les destinades exclusivament a un ús personal i no comercial, així com els requisits per obtenir el permís de conducció d’aquests tipus d’embarcacions.
La disposició final cinquena autoritza a Govern a modificar reglamentàriament l’annex I d’aquesta Llei de conformitat amb les variacions d’aquelles definicions que es produeixin en l’àmbit d’aquells acords i tractats internacionals que tinguin transcendència pel Principat d’Andorra.
La disposició final sisena encomana a Govern a realitzar noves disposicions reglamentàries acústiques sobre el nivell sonor dels vehicles de motor, basant-se en aquells límits sonors establerts pel Reglament (UE) 540/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 16 d’abril de 2014 sobre el nivell sonor dels vehicles de motor i dels sistemes silenciadors de recanvi, i per al qual es modifica la Directiva 2007/46 / CE i es deroga la Directiva 70/157 / CEE, o pels reglaments que els modifiquin en el futur.
La disposició final setena encomana a Govern que, en el termini de sis mesos a comptar de l’endemà de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, desenvolupi un reglament per implementar un sistema nacional d’etiquetatge energètic i d’emissions dels vehicles, que alhora permeti homologar els vehicles registrats al Principat d’Andorra amb els sistemes d’etiquetatge seguits pels països membres de la Unió Europea.
La disposició final vuitena encomana a Govern que realitzi els canvis normatius necessaris en matèria d’assegurances per incloure nous supòsits previstos en aquest Codi, com el dels VMP.
La disposició final novena estableix la data d’entrada en vigor de la Llei, l’annex I defineix els conceptes bàsics i l’annex II estableix les infraccions i sancions per excés de velocitat.
Títol preliminar. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquesta Llei té per objecte la regulació del trànsit, la circulació de vehicles i vianants, i la seguretat viària.
A aquest efecte, regula:
Les normes de circulació per als vehicles, així com les que per raó de seguretat viària regeixen per a la circulació de vianants i animals per les vies d’utilització general. Amb aquesta finalitat, s’estableixen els drets i les obligacions dels usuaris de les dites vies.
La regulació de l’obtenció de les autoritzacions administratives obligatòries per a la conducció i la circulació de vehicles de motor i ciclomotors.
Els elements de seguretat activa i passiva i el seu règim d’utilització, així com les condicions tècniques dels vehicles.
Els criteris de senyalització de les vies d’utilització general.
Les infraccions derivades de l’incompliment de les normes establertes i les sancions aplicables, així com el procediment sancionador que cal seguir en aquesta matèria.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Els preceptes d’aquesta Llei obliguen els titulars i usuaris de les vies i els terrenys públics aptes per a la circulació, tant urbans com interurbans, els de les vies i terrenys que, sense tenir aquesta condició, siguin d’ús comú i, en defecte d’altres normes, els titulars de les vies i els terrenys privats que siguin utilitzats per una col·lectivitat indeterminada d’usuaris.
Article 3. Conceptes bàsics
Als efectes d’aquesta Llei i les seves disposicions complementàries, els conceptes bàsics sobre vehicles, vies públiques i usuaris de les vies són els previstos en l’annex I.
Títol I. Normes de la circulació
Capítol primer. Disposicions generals
Article 4. Usuaris de les vies, conductors i ocupants dels vehicles
Tots els usuaris de les vies públiques han de comportar-se correctament i de forma que no constitueixin cap perill o cap molèstia per a la circulació, i han d’evitar qualsevol dany a les persones o als béns, tant de domini públic com de propietat privada.
El conductor ha d’utilitzar el vehicle amb la diligència, la precaució i l’atenció necessàries per evitar qualsevol dany, propi o aliè, i ha de fer tot el possible per no posar en perill els ocupants del vehicle ni la resta d’usuaris de la via. Queda terminantment prohibit conduir de manera negligent o temerària.
El conductor d’un vehicle ha de prendre les mesures necessàries per dominar els seus moviments, preveure les seves reaccions i conduir-lo amb prudència.
El conductor ha de tenir en tot moment el control del vehicle. En aproximar-se a altres usuaris de la via, ha d’adoptar les precaucions necessàries per a la seva seguretat, especialment amb relació als que són més vulnerables, com els vianants, els ciclistes i els conductors de VMP.
El conductor està obligat a mantenir en tot moment la llibertat de moviments, el camp necessari de visió i l’atenció permanent a la conducció. A aquest efecte, ha de vetllar per mantenir una posició adequada, s’ha d’assegurar que també la mantenen la resta d’ocupants del vehicle i ha de col·locar adequadament els objectes o animals transportats a fi que no interfereixin en la conducció.
Pel fet de ser incompatible amb l’atenció obligatòria permanent a la conducció, es prohibeix la utilització, per part del conductor i amb el vehicle en moviment, de pantalles amb accés a Internet, monitors de televisió i reproductors de vídeo. Se n’exceptua l’ús de monitors que es trobin a la vista del conductor i la utilització dels quals permeti visualitzar l’accés o la baixada de vianants, la visió de la càmera instal·lada per maniobrar marxa enrere o el dispositiu GPS.
Es prohibeix la col·locació al parabrisa i als vidres laterals de les portes davanteres de làmines o dispositius destinats a limitar la influència dels raigs solars, en aquells casos en què pertorbin o disminueixin la visibilitat del conductor. La col·locació de làmines adhesives en els vehicles només es permet en les condicions que reglamentàriament es determinin.
Es prohibeix la utilització, durant la conducció, de cascos o d’un o més auriculars connectats a aparells receptors o reproductors de so. Els intercomunicadors degudament homologats no es consideren per als efectes d’aquesta llei com a auriculars i se n’autoritza el seu ús durant la conducció de motocicletes. També es prohibeix la utilització d’aparells de so, integrats o no en el vehicle, amb un volum que pugui pertorbar la capacitat de percepció acústica durant la conducció. El Govern establirà reglamentàriament els límits acústics d’aquests aparells.
Es prohibeix la utilització, durant la conducció, de dispositius de telefonia mòbil o de qualsevol altre mitjà o sistema de comunicació, excepte quan el desenvolupament de la comunicació tingui lloc sense utilitzar ni les mans, ni cascos o auriculars, i sempre que no es redueixi l’atenció mínima necessària per garantir en tot moment una conducció segura.
El conductor del vehicle és el responsable de la seguretat dels passatgers que transporta, excepte en els casos en què la Llei ho determini diferentment.
Es prohibeix la circulació de vehicles que portin inhibidors de radars o cinemòmetres a excepció dels vehicles del Cos de la Policia equipats amb aquests sistemes i destinats a la vigilància del trànsit. En general es prohibeix la circulació de vehicles amb mecanismes o sistemes destinats a interferir en el funcionament correcte dels sistemes de vigilància del trànsit i l’emissió de senyals, així com la seva instal·lació. Es prohibeix també la conducció de vehicles que duguin instal·lats mecanismes de detecció de radars. Queden exclosos d’aquesta prohibició els mecanismes d’avís que informen de la posició dels sistemes de vigilància del trànsit.
El conductor ha de verificar que les plaques de matrícula del vehicle es trobin en bon estat i que no presentin obstacles o danys que n’impedeixin o en dificultin la lectura i la identificació.
El conductor està obligat a col·laborar en la realització de les comprovacions relatives al mateix conductor, a la resta d’ocupants del vehicle, a l’estat del vehicle o a la càrrega transportada que es determinin per llei o en les normes que la desenvolupen.
Es prohibeix circular amb vehicles que emetin pertorbacions electromagnètiques, sorolls, gasos i altres contaminants a la via pública. El Govern establirà reglamentàriament els límits acústics dels vehicles de motor, basant-se en els límits sonors establerts pel Reglament (UE) 540/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 16 d’abril de 2014 sobre el nivell sonor dels vehicles de motor i dels sistemes silenciadors de recanvi, i per al qual es modifica la Directiva 2007/46/CE i es deroga la Directiva 70/157/CEE, o pels reglaments que els modifiquin en el futur.
Queda prohibida la circulació de motos de neu i vehicles de neu anàlegs per les vies públiques obertes al trànsit, salvat els supòsits extraordinaris o d’urgència, prèviament autoritzats per l’Administració competent.
El conductor d’un vehicle que presenciï la comissió d’una infracció tipificada com a greu o molt greu en aquesta Llei i que posi en perill la seguretat de les persones o de les coses té el deure de comunicar aquesta circumstància a l’autoritat competent o als seus agents.
El conductor i els ocupants d’un vehicle que presenciïn un accident de circulació s’han de posar al servei de l’autoritat competent per prestar la col·laboració necessària per esclarir els fets.
Article 5. Titulars, arrendataris i conductors de vehicles
El titular -i, si escau, l’arrendatari- del vehicle té el deure d’actuar amb la màxima diligència per evitar els riscos que comporta utilitzar-lo i, en tot cas, no n’ha d’autoritzar la conducció a persones que no disposin del permís de conduir corresponent.
El titular del vehicle té l’obligació de facilitar a l’Administració la identificació del conductor en el moment de la comissió d’una infracció. Si el propietari és una empresa de lloguer de vehicles sense conductor, aquesta empresa té l’obligació de lliurar una còpia del contracte d’arrendament.
El titular del vehicle pot comunicar al Registre de Vehicles, pel procediment que reglamentàriament s’estableixi, la identitat del conductor habitual. En aquest cas, el titular del vehicle queda alliberat de les obligacions contingudes en els apartats primer i segon d’aquest article, que es traslladen al conductor habitual.
En cas d’arrendament del vehicle, les obligacions establertes en els apartats primer i segon d’aquest article, així com la comunicació descrita en l’apartat tercer, corresponen a l’arrendatari del vehicle, sempre que s’hagi deixat constància d’aquest fet en el Registre de Vehicles.
El titular d’un vehicle en règim d’arrendament per un termini superior a dos anys té l’obligació de comunicar al Registre de Vehicles, pel procediment que reglamentàriament s’estableixi, la identitat de l’arrendatari.
Capítol segon. Velocitat i distància entre vehicles
Article 6. Adequació de la velocitat a les circumstàncies concurrents
El conductor d’un vehicle ha de regular la velocitat en funció de l’estat de la calçada, de la visibilitat, de les dificultats de la circulació i dels obstacles previsibles.
El conductor d’un vehicle ha de reduir la velocitat, extremar les precaucions i parar el vehicle si les circumstàncies hi obliguen, especialment en els casos següents:
A les aglomeracions, als camins i als llocs on hi ha habitatges pròxims a la calçada, prop de les escoles, davant la presència a la calçada d’un o més vianants i quan s’aproximin bicicletes circulant. També quan pugui preveure’s racionalment la presència de vianants, ciclistes i VMP.
Als encreuaments, als passos estrets, als túnels, als passos de vianants no regulats per semàfors o agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit, a les proximitats de vies d’ús exclusiu de bicicletes, a les rotondes i als passos a nivell.
En condicions de visibilitat insuficient o en creuar-se amb altres vehicles i l’enlluernament ocasionat o les circumstàncies meteorològiques o ambientals no permetin fer-ho amb seguretat.
Quan el paviment es trobi nevat, gelat, mullat, en mal estat de conservació, o amb grava o fang que limitin l’adherència dels pneumàtics i puguin projectar el vehicle sobre altres vehicles o vianants.
En cas d’avançament o creuament d’autobusos o altres vehicles de transport públic i escolar, en el moment de càrrega o descàrrega de passatgers.
A les baixades prolongades o de fort desnivell.
En aproximar-se a un vehicle immobilitzat a la calçada i quan hi hagi animals a la part de la via que s’està utilitzant o es prevegi racionalment la irrupció en aquesta via.
En general, davant la presència d’algun obstacle a la calçada que pugui provocar un canvi de trajectòria o de velocitat amb relació a la que es té en aquell moment.
Article 7. Competència de velocitat
Es prohibeix la competència de velocitat entre tota classe de vehicles o animals quan circulin per vies públiques obertes al trànsit general.
Es prohibeix l’organització de proves o curses de velocitat a les vies públiques, tret que hagi estat expressament autoritzada per l’Administració competent segons la normativa sectorial aplicable.
Article 8. Límits màxims de velocitat
Els límits màxims de velocitat, que no han de ser superats tret que hi hagi una senyalització específica que indiqui un altre límit de velocitat, són els següents:
90 km/h a les carreteres generals i 60 km/h a les carreteres secundàries.
50 km/h a les zones urbanes per a tota mena de carreteres.
30 km/h a les zones establertes com Zona 30.
20 km/h a les zones establertes com Zona 20.
Prevalen sobre els límits màxims de velocitat indicats anteriorment els que es fixin per a determinats vehicles o conjunts de vehicles per raó de la càrrega o de les característiques especials.
Article 9. Reducció de velocitat
No s’ha de reduir bruscament la velocitat, excepte en casos de perill imminent, a fi d’evitar el risc de col·lisió amb els vehicles que circulen al darrere. El conductor ha de cerciorar-se que pot reduir la velocitat sense risc per a altres conductors i ha d’advertir la maniobra de la forma prevista a l’article 35.
No s’ha de circular a una velocitat anormalment reduïda que dificulti la marxa dels altres vehicles sense causa justificada.
El vehicle que, amb motiu justificat, circuli a una velocitat anormalment reduïda i dificulti el trànsit en una via urbana o interurbana, s’ha d’aturar a la seva dreta per permetre el pas dels vehicles que el segueixen quan sigui possible, sense crear cap situació de perill i sempre que la visibilitat ho permeti.
Article 10. Distància entre vehicles
El conductor d’un vehicle que circuli darrere d’un altre ha de deixar lliure una separació suficient per evitar possibles col·lisions en cas de disminució brusca de velocitat per part del vehicle que el precedeix. Tanmateix, es permet als conductors de bicicletes circular en grup sense mantenir la separació esmentada si extremen en aquesta ocasió l’atenció a fi d’evitar el contacte entre ells.
La separació esmentada a l’apartat anterior ha de permetre al conductor del vehicle que circuli darrere d’un altre poder avançar-lo amb seguretat, excepte si es tracta de ciclistes que circulen en grup, cas en el qual s’entén que el grup de ciclistes conforma un vehicle.
Aquesta possibilitat està exclosa en els supòsits següents:
En zona urbana.
On estigui prohibit l’avançament.
On hi hagi més d’un carril destinat a la circulació en un mateix sentit.
Quan la circulació estigui tan saturada que no permeti l’avançament.
La separació de seguretat s’ha de calcular considerant les circumstàncies meteorològiques del moment o d’altres que motivin una disminució de la visibilitat o d’adherència a la calçada.
Capítol tercer. Canvi de direcció i prioritat de pas
Article 11. Canvi de direcció
Tot conductor que pretengui girar a la dreta o a l’esquerra ha de comprovar prèviament que pot efectuar la maniobra sense risc de col·lisió amb altres vehicles i sense obligar-los a executar maniobres sobtades, i adaptar la seva velocitat a aquest efecte.
S’ha d’abstenir de fer la maniobra quan es tracti d’un canvi de direcció a l’esquerra i no hi hagi visibilitat suficient.
Tota maniobra que impliqui un canvi de carril ha de portar-se a terme respectant la prioritat del que circuli pel carril que es pretén ocupar.
El canvi de direcció s’ha d’advertir als vehicles que circulin al darrere o en sentit contrari, amb antelació suficient, amb el braç o mitjançant indicadors òptics de la forma prevista a l’article 35. Per desviar-se a la dreta, el conductor ha d’aproximar-se al costat dret de la calçada. Si és a la part esquerra, el conductor ha d’aproximar-se tant a la vora com li sigui possible de l’eix central de la calçada, sense sobrepassar-lo, quan la circulació s’efectuï en ambdós sentits, o al costat esquerre quan la circulació sigui en sentit únic.
De forma excepcional, si per les dimensions del vehicle o per altres circumstàncies que ho justifiquin no és possible efectuar el canvi de direcció amb subjecció estricta al que es disposa en els apartats anteriors, el conductor ha d’adoptar les precaucions necessàries a fi d’evitar tot perill a l’hora de dur a terme la maniobra.
Article 12. Cessió de pas i interseccions
El conductor d’un vehicle que hagi de cedir el pas a un altre no ha d’iniciar, continuar o reprendre la marxa o maniobra fins a assegurar-se que, amb la mateixa marxa o maniobra, no obliga el conductor del vehicle que té la preferència a modificar bruscament la trajectòria o velocitat. Ensems, ha de mostrar amb la suficient antelació, amb la forma de circular i, especialment, mitjançant la reducció gradual de velocitat, que es disposa a efectuar aquesta cessió.
Encara que tingui prioritat de pas, cap conductor no ha de penetrar amb el vehicle en una intersecció o en un pas de vianants o en un espai habilitat per a ciclistes si la situació de la circulació fa presumible que pugui quedar detingut de forma que impedeixi o obstaculitzi la circulació transversal.
Tot conductor que es trobi interrompent el trànsit enmig d’una intersecció regulada per senyals lluminosos pot evacuar-la sense esperar el senyal de pas lliure, amb la condició de no crear cap perill ni per als altres vehicles que avancen en les direccions on la circulació és oberta, ni per a les persones que travessen la calçada en aquell indret.
Article 13. Prioritat de pas en interseccions
En les interseccions amb senyalització, la preferència de pas la regula la mateixa senyalització.
A manca de senyalització reguladora de la preferència de pas, el conductor està obligat a cedir-lo als vehicles que s’aproximin per la seva dreta, llevat dels casos següents:
Tenen preferència de pas els vehicles que circulen per una via pavimentada davant dels que procedeixen d’una altra via sense pavimentar, i els que circulen per una carretera general davant els que ho fan per una carretera de categoria inferior.
Els vehicles que circulen sobre rails tenen preferència de pas sobre els altres usuaris.
A les rotondes, llevat de senyalització específica, els vehicles que es troben dins la via circular tenen preferència de pas sobre els que pretenen accedir-hi.
D’acord amb el que disposa a aquest efecte l’article 19 d’aquesta Llei, els vehicles en servei d’urgència tenen prioritat, sempre i en tot cas, sobre tots els altres vehicles.
Article 14. Conductors, vianants, bicicletes i animals
Els conductors tenen prioritat de pas per als seus vehicles respecte dels vianants, llevat dels casos següents:
En els passos de vianants degudament senyalitzats.
Quan estiguin a punt de girar amb el vehicle per entrar en una altra via on hi hagi vianants creuant-la, encara que no hi hagi cap pas de vianants.
Quan el vehicle creui un voral pel qual es trobin circulant vianants que no disposin de zona de vianants.
En les zones de vianants, quan els vehicles creuin pels passos habilitats a aquest efecte, els conductors tenen l’obligació de deixar passar els vianants que hi circulin.
Els conductors dels vehicles també han de cedir el pas:
Als vianants que estiguin a punt de pujar a un vehicle de transport col·lectiu de passatgers o n’hagin baixat, en una parada senyalitzada com a tal, quan es trobin entre el vehicle esmentat i la zona de vianants o el refugi més pròxim.
A les fileres escolars o a les comitives organitzades.
Els conductors de bicicleta tenen prioritat de pas respecte dels vehicles de motor en els casos següents:
Quan circulin per un carril bici, per un pas per a ciclistes o per un voral degudament senyalitzats.
Quan, circulant en grup, el primer ja hagi iniciat el creuament o hagi entrat en una rotonda.
En la resta de casos, s’apliquen als conductors de bicicleta les normes generals sobre prioritat de pas entre vehicles.
Els conductors tenen prioritat de pas per als seus vehicles respecte dels animals, llevat dels casos següents:
Quan estiguin a punt de girar amb el vehicle per entrar en una altra via on hi hagi animals creuant-la.
Quan els animals vagin en ramat o en grup, i el primer -o el guia, si escau- hagi iniciat el creuament o hagi entrat a la rotonda.
Quan el vehicle creui un voral on hi hagi animals.
Article 15. Prioritat de pas en cas d’estretall
En els trams de la via en els quals, per l’amplada, sigui impossible o molt difícil el pas simultani de dos vehicles que circulin en sentit contrari, i on no hi hagi senyalització específica, té preferència de pas el que hi hagi accedit primer. En cas de dubte sobre aquesta circumstància, té prioritat el vehicle que tingui més dificultats de maniobra tenint en compte les dimensions i característiques dels vehicles. Quan es tracti de vehicles del mateix tipus, té preferència de pas el que hagi d’efectuar marxa enrere una distància més gran.
En trams de gran pendent en els quals es donin les circumstàncies d’amplada insuficient assenyalades a l’apartat precedent d’aquest article, la preferència de pas la té el vehicle que circula en sentit ascendent. En cas de dubte sobre el grau d’inclinació del pendent, preval el que disposa l’apartat anterior.
S’entén per trams de gran pendent els que tinguin una inclinació mínima del set per cent.
Article 16. Incorporació de vehicles a la circulació
La incorporació d’un vehicle a la via pública s’ha de fer en tots els casos lentament marxa endavant i mitjançant la realització dels senyals òptics obligatoris d’advertiment, de conformitat amb el que estipula l’article 35. Si la via a la qual s’accedeix està dotada d’un carril d’acceleració, el conductor s’hi ha d’incorporar amb la velocitat adequada.
S’ha de cedir el pas als altres vehicles i als vianants fins i tot quan aquesta incorporació es produeixi després que un altre vehicle s’hagi parat per facilitar la maniobra.
És expressament prohibit accedir a una via pública marxa enrere, llevat que aquest accés es dugui a terme des d’un garatge o aparcament que, per les seves característiques, no permeti fer-ho d’una altra manera. En aquest cas, el conductor ha d’extremar les precaucions i, si és possible, s’ha de fer assistir per una altra persona que indiqui aquesta circumstància excepcional als altres usuaris.
Article 17. Circulació en zona d’obres
Quan en una via s’efectuen obres, els vehicles han de circular per l’indret assenyalat a aquest efecte, a excepció dels vehicles en urgència del Servei de Policia, de Duana, de Bombers, de Banders, dels serveis de circulació, d’assistència sanitària i d’altres vehicles oficials que poden passar pel tram de via en reparació sempre que adverteixin aquest pas mitjançant l’ús de la senyalització corresponent i no causin cap perill ni dany a l’obra en qüestió.
Tot vehicle que s’aproximi a una zona en la qual es realitzin obres de reparació de la via i, en arribar-hi, en trobi un altre esperant en el mateix sentit de circulació, ha de col·locar-se al darrere de l’arribat en primer lloc, al més a prop possible al costat dret de la calçada i sense intentar avançar el que el precedeix.
Els usuaris de la via estan obligats a seguir les indicacions del personal destinat a la regulació del pas de vehicles.
Article 18. Vehicles de transport col·lectiu de persones
A les zones urbanes, els autobusos i els autocars tenen prioritat davant els altres vehicles, llevat dels vehicles en servei d’urgència. A fi de facilitar la circulació dels vehicles de transport col·lectiu de persones, els conductors dels altres vehicles han de disminuir la velocitat i, si és necessari, parar per deixar-los efectuar les maniobres necessàries per aturar-se o tornar a iniciar la marxa després de les parades que tenen assenyalades.
Els conductors dels vehicles de transport col·lectiu de persones, després d’advertir el canvi de direcció mitjançant els indicadors òptics de conformitat amb l’article 35, han de prendre totes les precaucions necessàries per evitar tot risc d’accident.
Article 19. Vehicles en servei d’urgència
Tots els usuaris de les vies públiques han de deixar el pas lliure als vehicles en servei d’urgència, com Policia, Duana, Bombers, Banders, serveis de circulació, assistència sanitària i altres vehicles oficials, que circulin fent ús simultàniament dels senyals òptics i acústics corresponents.
De forma excepcional, els conductors dels vehicles en servei d’urgència poden utilitzar només els senyals òptics quan l’omissió dels senyals acústics no comporti cap perill per als usuaris restants de la via.
Tan aviat com es percebin els senyals acústics o òptics, els conductors han d’adoptar les mesures necessàries per facilitar-los el pas, aproximant-se a les vores de la calçada i parant, si és necessari.
Els conductors dels vehicles en servei d’urgència han d’observar com a norma general les regles de la circulació, fent ús de la senyalització especial únicament quan presten un servei d’urgència, i no vulnerant la prioritat de pas als encreuaments o les indicacions dels semàfors sense haver adoptat precaucions extremes per d’assegurar-se que no hi ha risc d’atropellar un vianant i que els conductors dels altres vehicles han aturat el vehicle o estan disposats a fer-ho. Els ordres i els senyals dels agents encarregats de la vigilància i disciplina del trànsit són sempre d’obligat compliment.
Els conductors dels vehicles en servei d’urgència han d’evitar els avançaments en revolts sense visibilitat, quan l’amplada de la calçada impedeix el pas a un possible vehicle que circuli en direcció contrària, així com anar contra direcció en vies d’un únic sentit de circulació.
Capítol quart. Sentit de la circulació, utilització de carrils i vorals, i canvi del sentit de la marxa
Article 20. Sentit de la circulació i utilització de carrils i vorals
És prohibit circular en sentit contrari en una via amb un únic sentit de circulació.
Amb caràcter general, tots els vehicles i els animals han de circular per la dreta i al més a prop possible del marge dret de la calçada, encara que el centre es trobi lliure. És imperatiu circular per la dreta en revolts sense visibilitat, canvis de rasant, túnels, ponts i, en general, en qualsevol lloc on la visibilitat sigui reduïda.
Únicament els vianants poden circular per la vorera excepte en els casos en que la Llei determini una altra cosa.
El conductor d’un vehicle automòbil ha de circular per la calçada, utilitzar el voral únicament per raons d’emergència i seguir les regles següents:
En calçades amb doble sentit de circulació i dos carrils, separats o no per marques viàries, s’ha de circular pel carril situat més a la dreta del sentit de marxa.
En calçades amb doble sentit de circulació i tres carrils separats amb marques viàries discontínues, s’ha de circular pel carril situat més a la dreta del sentit de marxa. És prohibit circular pel carril situat més a l’esquerra i, pel que fa al central, només pot utilitzar-se per efectuar avançaments puntuals i per canviar de direcció cap a l’esquerra.
En calçades de més d’un carril per al mateix sentit de marxa s’ha de circular normalment pel situat més a la dreta, encara que es pot utilitzar la resta del mateix sentit quan les circumstàncies del trànsit ho aconsellin a condició que no s’entorpeixi la marxa de la resta de vehicles. En zona urbana es pot utilitzar el carril que millor convingui, sempre que no s’obstaculitzi la circulació dels altres vehicles, i només s’ha d’abandonar per preparar-se per canviar de direcció, avançar, parar o estacionar.
A les calçades amb doble sentit de circulació, quan les marques dobles discontínues delimiten un carril per ambdós costats, indiquen que és reversible; és a dir, que en aquest la circulació pot estar regulada en un o altre sentit mitjançant semàfors de carril o altres mitjans.
El conductor d’un vehicle de tracció animal, bicicleta, ciclomotor, vehicle per a persones amb discapacitat o vehicles de seguiment de ciclistes ha de circular pel voral de la seva dreta si és transitable i suficient i, si no ho és, ha d’utilitzar la part imprescindible dreta de la calçada.
En zones urbanes, la circulació dels vehicles esmentats en el paràgraf anterior pot efectuar-se a una distància de l’extrem dret de la calçada que sigui suficient per garantir la seva seguretat en cas d’obertura indeguda de les portes dels vehicles estacionats, però sense constituir una dificultat en la circulació per als altres vehicles en les zones sense vehicles estacionats.
En descensos perllongats amb revolts o si hi ha raons de seguretat que ho fan recomanable, els conductors de bicicleta poden utilitzar la part dreta de la calçada que necessitin.
Es prohibeix que els vehicles enumerats en l’apartat anterior circulin en posició paral·lela, excepte les bicicletes, que poden fer-ho en columnes de dos. S’han de situar tant com sigui possible a l’extrem dret de la via i col·locar-se en filera a partir de la posta de sol, en trams sense visibilitat i en el cas que les condicions de la circulació ho exigeixin, especialment quan formin retencions de vehicles.
En cas que una part de la via estigui especialment destinada als conductors de bicicletes, els ciclistes han de fer-ne ús, però també poden circular de la manera assenyalada en els apartats 5 i 6 anteriors quan les condicions de seguretat de la calçada ho aconsellin.
Les bicicletes no poden circular per la vorera excepte que es tracti d’una vorera bici, en què han de circular pel lloc que els està expressament destinat, o que sigui un espai especialment autoritzat per l’Administració competent. Els menors de deu anys poden circular per les voreres acompanyats d’una persona major d’edat, a una velocitat adaptada al pas de persones i sempre respectant els vianants.
Article 21. Divisió de la via en calçades
A les vies dividides en dos calçades per jardins centrals, voreres, mitjanes, separadors o dispositius similars, els vehicles han d’utilitzar la calçada de la dreta en el seu sentit de la marxa.
Quan hi hagi tres calçades, la central és destinada a la circulació en ambdós direccions, o en sentit únic, de forma permanent o temporal, segons el que es disposi amb els senyals corresponents. Pel que fa a les laterals, es destinen a la circulació en una sola direcció, sense perjudici que l’autoritat responsable de la regulació del trànsit pugui establir un altre sentit de la circulació, que ha d’estar convenientment senyalitzat.
Article 22. Refugis, illes o dispositius de guia
Quan al centre de les vies públiques hi hagi refugis, senyals indicadors o dispositius anàlegs, els vehicles han de circular pel costat dret corresponent al sentit de la seva marxa. S’exceptuen d’aquesta regla les vies públiques d’un sol sentit de circulació amb dos carrils o més.
A les places i les interseccions de vies públiques s’ha de circular deixant el centre a l’esquerra.
Article 23. Canvi del sentit de la marxa
Abans de canviar el sentit de la marxa i sempre que no s’adverteixi la presència d’un o més vehicles circulant en sentit contrari, el conductor ha d’advertir aquesta maniobra amb antelació suficient a la resta d’usuaris de la forma que assenyala l’article 35, sempre que la senyalització no ho prohibeixi i sense risc per als altres usuaris. Ensems, ha d’efectuar la maniobra interceptant la via el mínim temps possible i sense impedir la marxa dels vehicles que circulen al seu darrere.
Es prohibeix el canvi de sentit de la marxa en els casos següents:
En revolts i canvis de rasant de visibilitat reduïda, encreuaments, bifurcacions i, en general, en qualsevol circumstància en què no hi hagi visibilitat suficient.
En ponts, túnels, autopistes, autovies i en tots els trams de via en què estigui prohibit l’avançament, excepte quan sigui expressament autoritzat.
Capítol cinquè. Aturada, inici de la marxa i marxa enrere
Article 24. Aturada i inici de la marxa
El conductor de qualsevol vehicle ha de comprovar, abans d’iniciar la marxa per incorporar-se a la via pública o d’aturar-se per abandonar-la, que disposa del temps suficient per efectuar la maniobra sense causar perill o alteració del trànsit. Especialment, ha de comprovar que els vehicles que s’aproximen estan a una distància suficient per permetre la incorporació a la circulació o bé l’aturada del seu vehicle sense causar cap mena de pertorbació o perill. La maniobra s’ha d’anunciar amb la senyalització òptica tal com s’estipula a l’article 35.
Article 25. Marxa enrere
Quan un vehicle inicia la marxa enrere, el conductor ha de comprovar prèviament, mitjançant els retrovisors del vehicle i baixant del vehicle a comprovar-ho si és necessari, que no hi ha cap altre vehicle parat ni cap altre obstacle que li impedeixi la maniobra.
Es prohibeix circular marxa enrere, llevat dels casos en què no sigui possible circular endavant, ni canviar de direcció en sentit de la marxa, i en les maniobres complementàries d’alguna altra que ho exigeixi, sempre realitzant el recorregut mínim indispensable i sent aplicable el que disposa l’article 16.
El conductor d’un vehicle que pretengui efectuar marxa enrere ha d’advertir el seu propòsit en la forma prevista a l’article 35 i ha d’efectuar la maniobra amb la màxima precaució i detenint el vehicle ràpidament si un altre vehicle, persona o animal, es troba a prop o ho exigeixen motius de seguretat, i desistint de la maniobra si és necessari.
Capítol sisè. Avançaments
Article 26. Prescripcions generals
Com a norma general, sempre que no hi hagi un obstacle que ho impedeixi, l’avançament s’ha d’efectuar pel costat esquerre del vehicle que es pretén avançar. Els avançaments per la dreta només es poden fer en els supòsits previstos a l’article 27.
En tots els casos en què l’avançament impliqui un desplaçament lateral, cal advertir la maniobra de la forma prevista a l’article 35.
Als efectes d’aquest article, no es considera avançament l’efectuat entre ciclistes que circulen en grup.
La maniobra d’avançament s’ha de fer observant les prescripcions següents:
Abans d’iniciar un avançament que requereix desplaçament lateral, el conductor que pretén avançar ha d’advertir clarament i amb l’antelació suficient, mitjançant els indicadors de direcció corresponents i amb senyal acústic, si escau, la maniobra que es pretén efectuar.
Assegurar-se que després de l’avançament és possible retornar al seu carril de forma gradual, deixant una separació mínima respecte al vehicle avançat del doble de la llargada d’aquest darrer i que la maniobra no posa en perill de col·lisió ni entorpeix els altres usuaris que es trobin circulant, obligant-los a modificar la trajectòria o velocitat, ni els que, eventualment, es trobin estacionats al marge de la calçada.
Assegurar-se que la velocitat relativa dels dos vehicles permet efectuar l’avançament amb la rapidesa i la seguretat suficients.
Assegurar-se que la separació lateral entre vehicles és suficient per fer la maniobra de forma segura. En zona interurbana i en el cas de vianants, animals, vehicles de dos rodes, VMP o vehicles de tracció animal, la separació ha de ser d’un mínim d’un metre i mig. Queda expressament prohibit avançar posant en perill o entorpint els ciclistes o altres usuaris rodats de la via que circulin en sentit contrari.
Quan l’avançament s’efectuï a qualsevol altre vehicle diferent dels esmentats en la lletra anterior, o tingui lloc en zona urbana, el conductor del vehicle que ha d’avançar ha de deixar un marge lateral de seguretat proporcional a la velocitat, a l’amplada i a les característiques de la calçada.
Cap conductor no pot avançar més d’un vehicle si no té la seguretat de poder retornar cap al seu carril sense causar perjudicis o posar en perill algun dels vehicles avançats.
Cap vehicle no ha d’intentar avançar-ne un altre si un tercer que el segueix li ha demanat prèviament pas per avançar-lo.
Si durant la maniobra s’observa que hi ha un perill o que la velocitat és insuficient, el conductor ha de desistir d’avançar i ha de tornar a situar-se al costat dret de la calçada, sense posar en perill la resta d’usuaris amb aquesta maniobra.
El conductor que observi que un altre vehicle que el segueix té el propòsit d’avançar-lo, s’ha d’aproximar tant com pugui a l’extrem dret de la calçada, sense augmentar la velocitat ni efectuar maniobres que impedeixin o dificultin l’avançament.
En les calçades que tinguin, almenys, dos carrils reservats a la circulació en el sentit de la marxa, el conductor que efectuï un nou avançament pot romandre, abans de tornar-se a situar a la dreta a la finalització de la maniobra, en el carril que hagi utilitzat per a l’anterior, a condició d’assegurar-se que pot fer-ho sense molèsties indegudes als conductors que circulin darrere seu i més ràpidament.
En calçades de doble sentit de circulació i tres carrils separats per marques viàries discontínues, el conductor ha de circular pel carril dret i l’avançament es pot efectuar solament quan els conductors que circulen en sentit contrari no hagin ocupat prèviament el carril central a fi de realitzar la maniobra d’avançament.
Article 27. Avançaments per la dreta
S’autoritza l’avançament per la dreta quan s’avança un vehicle que pretén girar a l’esquerra o parar en aquest costat de la via i que ha minorat sensiblement la marxa per efectuar la maniobra.
Quan la densitat de la circulació sigui tal que els vehicles ocupin tota l’amplada de la calçada, de manera que la velocitat de la circulació a cada carril depengui de la dels vehicles precedents, el fet que els vehicles d’un carril circulin més ràpidament que els dels altres no comporta la realització de cap avançament. En aquesta situació, cap conductor no ha de canviar de carril ni per avançar ni per efectuar qualsevol altra maniobra que no sigui preparar-se per girar a la dreta o a l’esquerra, sortir de la calçada o prendre una determinada direcció. Està prohibit circular sobre les línies longitudinals assenyalades sobre la calçada.
En zona urbana, a les calçades que tinguin, almenys, dos carrils reservats per a un mateix sentit de circulació, delimitats per marques longitudinals, es permet l’avançament per la dreta a condició que el conductor del vehicle que el realitzi s’asseguri que pot fer-lo sense perill per a la resta d’usuaris.
Article 28. Prohibicions
En calçades que sols disposin d’un carril per a cada sentit de circulació, no s’ha d’avançar un vehicle si aquest últim no deixa lliure, almenys, la meitat esquerra de la calçada i l’espai suficient per fer l’avançament. Tampoc quan el vehicle indica la intenció d’avançar un tercer vehicle.
Es prohibeix avançar els vehicles que ja n’estan avançant un altre si el conductor del tercer vehicle, entès com el més endarrerit en el moment d’iniciar la realització de la maniobra, per efectuar-la ha d’envair la part de la calçada reservada a la circulació en sentit contrari.
No es permet avançar als canvis de rasant, als revolts o als llocs sense visibilitat suficient per efectuar la maniobra o desistir de fer-la un cop iniciada, excepte en el cas que els dos sentits de circulació quedin clarament delimitats i la maniobra pugui efectuar-se sense envair la zona reservada al sentit contrari.
Es prohibeix l’avançament quan el vehicle precedent vol efectuar un canvi de direcció cap a l’esquerra.
Es prohibeix l’avançament darrere d’un vehicle que efectua la mateixa maniobra quan les dimensions del vehicle que la realitza en primer lloc impedeix la visibilitat de la part davantera de la via al conductor del vehicle que el segueix.
No es pot avançar en un encreuament ni immediatament abans, llevat dels casos següents:
Quan es tracti de rotondes.
Quan l’avançament s’efectuï per la dreta segons el que preveu l’article 27.
Quan la calçada tingui prioritat en la intersecció i hi hagi una senyalització expressa que així ho indiqui.
No es pot avançar a prop d’un pas de vianants. Tampoc no és permès avançar quan el vehicle o els vehicles precedents estiguin duent a terme la maniobra d’aturada, o bé ja estiguin aturats a fi de cedir el pas als vianants.
No es permet avançar ni a proximitat d’un pas a nivell, ni a les interseccions amb vies per a ciclistes.
En cap cas no es pot efectuar un avançament trepitjant una línia longitudinal contínua. Únicament, i de forma excepcional, es pot dur a terme aquesta maniobra quan en un tram de via en el qual està prohibit l’avançament, es trobi immobilitzat un vehicle que, totalment o en part, ocupi el carril de sentit de la marxa. En aquest cas, llevat que la immobilització sigui producte d’una aglomeració de trànsit i després d’haver-se assegurat que és possible realitzar la maniobra sense perill, es pot efectuar l’avançament encara que per fer-ho calgui ocupar una part del carril esquerre de la calçada.
Amb requisits idèntics, es pot avançar ciclistes, vianants, animals i vehicles de tracció animal quan, per la velocitat a la qual circulen, poden ser avançats sense risc ni per a ells ni per a la circulació en general.
Capítol setè. Parada i estacionament
Article 29. Norma general
No es pot parar ni estacionar un vehicle en un lloc on es dificulti la circulació o constitueixi un risc per a la resta d’usuaris de la via.
Article 30. Lloc de parada o estacionament
Les parades i els estacionaments s’han d’efectuar sempre al costat dret de la calçada, tan a prop de la vorera com sigui possible. En una via urbana de sentit únic es pot parar també al costat esquerre.
L’estacionament de vehicles a la via pública ha d’efectuar-se obligatòriament als llocs previstos a aquest efecte, determinats per les zones d’aparcament lliures destinades a vehicles o bé per les zones d’aparcament blaves, verdes o altres, segons correspongui, les quals són regulades pels comuns, que podran gestionar-les directament, mitjançant agents de circulació o amb treballadors públics encarregats del servei de gestió i control de l’estacionament, o indirectament, per concessió de l’esmentat servei. Els vehicles no poden estar estacionats de forma continuada en un mateix lloc de la via pública durant un període superior a quinze dies.
No es poden fer parades ni estacionaments de vehicles als llocs següents:
Revolts i canvis de rasant de visibilitat reduïda, interseccions, passos a nivell, passos inferiors, passos per a ciclistes, ponts i túnels.
Prop de senyals de trànsit de manera que el vehicle parat pugui tapar-los de la vista dels conductors d’altres vehicles, als llocs on hi hagi el senyal de prohibició d’estacionament i, en general, a menys de 5 m dels encreuaments perquè generarien perill per falta de visibilitat o dificultarien el gir a altres vehicles.
A la calçada, a l’altura d’una línia longitudinal contínua, si no es deixa lliure l’espai suficient perquè puguin circular els altres vehicles sense envair la zona esquerra de la calçada.
Davant d’un gual degudament senyalitzat o en cas que s’obstaculitzi la utilització normal d’un accés a un immoble per part de persones i animals.
Sobre les voravies, els passos de vianants i la seva zona d’influència, que s’estén fins a 2 m dels extrems transversals.
En doble fila, llevat del temps necessari perquè pugin o baixin les persones transportades.
En els carrils o part de la via destinats o reservats específicament al transport públic urbà, per al servei de determinats usuaris o en els reservats per a bicicletes.
Als llocs destinats a les parades d’autobús o taxi, a les places d’aparcament destinades a persones amb discapacitat -on només les persones autoritzades poden estacionar-hi-, a les zones de càrrega i descàrrega o als espais expressament reservats als vehicles en servei d’urgència o seguretat.
Quan s’impedeix la incorporació a la circulació d’un altre vehicle parat o estacionat.
Quan tinguin lloc en illetes, mitjanes o senyalitzadors o altres elements de canalització del trànsit.
Excepte en cas d’absoluta necessitat, als marges o als vorals d’emergència de les carreteres o vies públiques situades fora de zona urbana, en els quals s’han d’observar les normes contingudes en els articles següents d’aquest capítol i les previstes en l’article 62 quan siguin aplicables.
En general, allà on pugui constituir-se un perill o es pertorbi la circulació de vianants i vehicles.
Quan l’autoritat competent ho autoritzi, en coordinació amb el departament de mobilitat, i senyalitzi correctament la zona, els vehicles podran fer parades i estacionar en els llocs habilitats a l’efecte, sempre que es garanteixi la seguretat dels vianants i dels conductors que utilitzin la via en qüestió.
Article 31. Entrada i sortida dels usuaris dels vehicles
Els usuaris dels vehicles han d’entrar-hi i sortir-ne pel costat més pròxim a la vorera. Si, per qualsevol circumstància, s’ha de fer per la part de la calçada, s’ha d’observar que aquesta maniobra no comporti perill ni molèstia per a altres usuaris. Queda prohibit deixar les portes dels vehicles obertes sense assegurar-se que no es crea un perill per als altres usuaris de la calçada.
Article 32. Abandó del lloc d’estacionament
El conductor no ha d’abandonar mai el lloc d’estacionament sense haver pres les precaucions necessàries per preveure qualsevol mena d’accident atribuïble a la seva absència.
Article 33. Forma de realització de la parada o l’estacionament
La parada i l’estacionament es fan situant el vehicle en paral·lel a la vora de la calçada. Excepcionalment, es permet una col·locació diferent quan les característiques de la via o altres circumstàncies així ho aconsellin.
El conductor ha de parar o estacionar el vehicle de forma que es permeti la millor utilització possible de la resta de l’espai disponible.
En cas de vehicle de motor o ciclomotor, si el conductor ha de deixar el seu lloc, ha d’aplicar les mesures següents:
Parar el motor i desconnectar el sistema d’arrencada. Si s’allunya del vehicle, ha d’adoptar les precaucions necessàries per impedir que s’usi sense autorització.
Deixar accionat el fre d’estacionament.
En cas de vehicle proveït de caixa de canvis, deixar col·locada la primera velocitat en pendent ascendent i la marxa enrere en descendent o, si es cau, la posició d’estacionament.
Si es tracta d’un vehicle de més de 3.500 kg de massa màxima autoritzada, d’un autobús o d’un conjunt de vehicles, i la parada o l’estacionament es fa en un indret amb un pendent sensible, el conductor ha de deixar-lo degudament calçat amb una trava o dispositiu anàleg, sense que es puguin utilitzar amb aquesta finalitat altres mitjans no destinats específicament a aquesta funció com, per exemple, pedres. Alternativament, el conductor pot optar per recolzar una de les rodes directrius a la vorera, inclinar-les cap al centre de la calçada en pendents ascendents i cap enfora en pendents descendents. Un cop utilitzades i abans de reprendre la marxa, les traves han de ser retirades de la via.
Capítol vuitè. Advertències dels conductors
Article 34. Normes generals
Els conductors estan obligats a advertir la resta d’usuaris de la via de les maniobres que efectuïn amb els vehicles.
Com a norma general, les advertències es fa utilitzant la senyalització òptica del vehicle o, si no n’hi ha, amb el braç. La validesa de les fetes amb el braç està supeditada al fet que siguin perceptibles pels altres usuaris de la via i s’efectuïn de conformitat amb el que disposa l’article següent, supòsit amb el qual anul·len qualsevol indicació òptica que les contradigui.
Article 35. Advertiments òptics
El conductor ha d’advertir mitjançant senyals òptics tota maniobra que impliqui un desplaçament lateral o cap enrere del seu vehicle, així com el propòsit d’immobilitzar-lo o de frenar la marxa de forma considerable. Les advertències òptiques s’efectuen amb antelació suficient a la iniciació de la maniobra i, si són lluminoses, es mantenen en funcionament fins que s’acaba la maniobra.
Als efectes de l’apartat anterior, cal tenir en compte el següent:
El desplaçament lateral s’adverteix utilitzant o bé el llum indicador de direcció corresponent al costat cap al qual es realitza, o bé el braç, en posició horitzontal amb el palmell de la mà estès cap a sota, si el desplaçament es produeix cap al costat que la mà indica, o plegat cap amunt, també amb el palmell de la mà estesa, si té lloc a la inversa. En les maniobres que impliquin un desplaçament lateral, és aquest el que exclusivament s’avisa, i que ha de concloure tan aviat com el vehicle hagi emprès una nova trajectòria.
La marxa enrere s’adverteix amb el llum corresponent de marxa enrere, si se’n disposa, o en cas contrari, estenent el braç horitzontalment amb el palmell de la mà cap enrere.
La intenció d’immobilitzar el vehicle o de frenar de forma considerable encara que sigui per raó de les circumstàncies del trànsit, ha d’advertir-se sempre que sigui possible, mitjançant l’ús reiterat dels llums de frenada o movent el braç alternativament de dalt cap a baix amb moviments curts i ràpids. En indrets o circumstàncies que disminueixen la visibilitat, s’ha de senyalitzar la presència del vehicle mitjançant el llum d’emergència -si se’n disposa- o el llum de posició. Si la immobilització es fa per parar o estacionar ha d’utilitzar-se, a més, l’indicador lluminós corresponent al costat cap al qual s’efectuï la maniobra, si el vehicle disposa d’aquest dispositiu.
Amb la mateixa finalitat que l’assenyalada per als advertiments acústics a l’article següent, poden efectuar-se advertències lluminoses utilitzant de forma intermitent els enllumenats d’encreuament o de carretera, o ambdós alternativament, amb intervals molt curts i de forma que s’eviti l’enlluernament.
Article 36. Advertiments acústics
Els senyals acústics han de ser d’un so en concordança a la reglamentació en matèria acústica que aprovi el Govern i han d’efectuar-se de forma tan breu com sigui possible. Queda prohibit fer-ne un ús immotivat.
Es prohibeix l’ús de sirenes o avisadors de sons múltiples fora del cas de vehicles d’urgències quan circulin en servei.
Únicament queda autoritzat l’ús de senyals acústics per advertir els altres usuaris de la via pública en els casos següents:
Per evitar un possible accident i, de forma especial, en vies estretes amb molts revolts.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.