Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació

Durant la nit els advertiments s’han de fer per senyals lluminosos de la forma que assenyala l’apartat 3 de l’article 35. Els senyals acústics solament han d’efectuar-se en casos d’absoluta necessitat.

La càrrega que transporti un vehicle i els accessoris que s’utilitzen per condicionar-la o protegir-la han d’estar disposats, si és necessari de forma subjecta, de manera que no puguin:

El transport de residus i matèries la naturalesa o l’olor dels quals puguin molestar o posar en perill la salut pública, solament pot efectuar-se en vehicles o recipients hermèticament tancats i impermeables de conformitat amb el que reglamentàriament determini la normativa sectorial de residus. En cap cas no poden parar a la via pública més temps del necessari per efectuar la càrrega i la descàrrega.

Els conductors han de prendre les mesures adequades per no embrutar la calçada amb terra, sorra o altres materials enganxats a les rodes del vehicle. Especialment, els vehicles agrícoles, de transport de desmunts o altres de similars que efectuïn servei a les obres, tant si són públiques com privades, abans d’incorporar-se a la via pública han de netejar les rodes de manera que no embrutin la calçada per la qual circulen.

La regulació del transport de càrregues molestes, nocives, insalubres o perilloses, i les que comportin especialitats en el condicionament o estiba, es complementa amb la normativa específica existent en la matèria.

Les operacions de càrrega i descàrrega s’han d’efectuar amb el motor parat.

La càrrega no ha de sobrepassar la projecció en planta del vehicle, excepte en els casos i les condicions previstos als apartats següents.

En els vehicles destinats exclusivament al transport de mercaderies, si es tracta de càrregues indivisibles i sempre que es compleixin les condicions establertes per a l’estiba i el condicionament previstes a l’article 37, poden sobresortir:

En la resta de vehicles no destinats exclusivament al transport de mercaderies, la càrrega pot sobresortir en la part posterior fins a un 10% de la longitud i, si fos indivisible, fins a un 15%.

En els vehicles d’amplada inferior a 1 m, la càrrega no ha de sobresortir lateralment més de 0,5 m a cada costat de l’eix longitudinal. No pot sobresortir per l’extrem anterior, ni més de 0,25 m pel posterior.

Quan la càrrega sobresurt de la projecció en planta del vehicle, sempre dins dels límits dels apartats anteriors, s’han d’adoptar totes les precaucions convenients per evitar danys o perills als altres usuaris de la via pública i ha d’anar resguardada a l’extrem sortint per minvar els efectes d’un possible xoc o rascada.

En tot cas, la càrrega que sobresurti pel darrere dels vehicles als quals fan referència els apartats 1 i 2 d’aquest article, ha de ser senyalitzada per mitjà d’un panell de 50x50 cm de dimensió, pintat amb franges diagonals alternes de color vermell i blanc. El panell s’ha de col·locar a l’extrem posterior de la càrrega de forma que ha de quedar constantment perpendicular a l’eix del vehicle. Quan la càrrega sobresurt longitudinalment tota l’amplada de la part posterior del vehicle s’han de col·locar transversalment dos panells de senyalització, cadascun en un extrem de la càrrega o de l’amplada del material que sobresurt.

En el supòsit indicat a l’apartat precedent d’aquest article, quan el vehicle circula entre la posta i la sortida del sol, o sota condicions meteorològiques o ambientals que disminueixen sensiblement la visibilitat, la superfície del panell -quan no sigui de material reflector- ha de tenir en cada cantonada un dispositiu reflector de color vermell, i la càrrega ha d’anar senyalitzada, a més, amb un llum vermell no incorporat a la placa. Quan la càrrega sobresurt per davant del vehicle, la senyalització ha d’efectuar-se per mitjà d’un llum blanc i d’un dispositiu reflector de color blanc.

Les càrregues que sobresurten lateralment del gàlib del vehicle -de tal forma que l’extrem lateral es trobi a més de 0,40 m de la vora exterior del llum davanter o darrer de la posició del vehicle- han de trobar-se degudament senyalitzades entre la posta i la sortida del sol, com també quan hi ha condicions meteorològiques o ambientals que disminueixen sensiblement la visibilitat, en cadascuna de les extremitats laterals; per la part davantera de la càrrega, per mitjà d’un llum blanc i d’un dispositiu reflector de color blanc, i per la part del darrere per mitjà d’un llum vermell i d’un dispositiu reflector de color vermell.

Es prohibeix llençar, dipositar o abandonar sobre la via objectes o matèries que puguin entorpir la lliure circulació, la parada o l’estacionament, fer-los perillosos o deteriorar la via o les seves instal·lacions, o produir a la mateixa via o als voltants efectes que modifiquin les condicions apropiades per circular, parar o estacionar.

Si, per alguna classe d’obstacle a la via pública, només hi ha espai per al pas d’un sol vehicle, i s’hi apropen dos vehicles que van en sentit contrari l’un de l’altre, té preferència de pas el que troba l’obstacle a l’esquerra.

Els que han situat voluntàriament o involuntàriament a la via pública algun obstacle o han creat algun perill, han de fer-lo desaparèixer al més aviat possible, i adoptar immediatament, i mentre l’obstacle o el perill subsisteixi, les mesures necessàries perquè pugui ser advertit pels altres usuaris i perquè no es dificulti la circulació.

Per advertir de la presència a la via de qualsevol obstacle o perill creat, qui l’hagi causat ha de senyalitzar-ho de forma eficaç, tant de dia com de nit, de conformitat amb el que especifiquen els articles 41 i 59 d’aquesta Llei.

La realització d’obres o d’instal·lacions, sigui a la via pública, sigui en un lloc pròxim on puguin afectar la circulació, necessita l’autorització administrativa corresponent de conformitat amb la legislació sectorial de carreteres.

Les obres o instal·lacions que dificultin de qualsevol manera la circulació o la seguretat viària han de ser senyalitzades, tant de dia com de nit, i abalisades lluminosament durant les hores nocturnes o quan les condicions meteorològiques o ambientals ho exigeixin, a càrrec del realitzador de l’obra.

La senyalització que s’ha d’emprar en la realització d’obres o d’instal·lacions que afecten la circulació és la senyalització d’abalisament o circumstancial que modifica el règim normal de la via, a la qual fa referència la lletra b) de l’article 84 d’aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.

La celebració de qualsevol esdeveniment, sigui a la via pública, sigui en un lloc pròxim on pugui afectar la circulació, necessita l’autorització administrativa corresponent de conformitat amb la legislació sectorial de carreteres i la normativa vigent en matèria de seguretat pública.

El control i el seguiment de l’esdeveniment, tant pel que fa als participants com pel que fa a la resta d’usuaris de la via, recauen en els agents del Cos de Policia i del Servei de Circulació de la parròquia on tingui lloc.

Quan l’autoritat competent autoritzi la celebració d’un esdeveniment que necessiti establir limitacions a la circulació en vies urbanes o interurbanes, prohibir l’accés de vehicles o vianants a la zona o itineraris afectats per l’acte, pot habilitar personal auxiliar per desenvolupar aquestes funcions.

Poden exercir les funcions d’auxiliar el personal i col·laboradors de Protecció Civil, així com altre personal relligat a l’organització de l’acte sempre que així s’hagi previst en les reunions de coordinació prèvies i sempre sota la direcció dels agents, segons correspongui.

El personal auxiliar ha d’anar degudament identificat i equipat amb elements reflectors que permetin identificar-los com a part del dispositiu preventiu i els usuaris de la via estan obligats a seguir les seves instruccions i indicacions.

A més de totes les disposicions contingudes en aquesta Llei que siguin aplicables, són obligatòries, pel que fa a la circulació en zona urbana, les mesures dels apartats següents.

Cal conduir sense forçar les marxes per evitar sorolls molestos com els que es produeixen com a conseqüència d’acceleracions innecessàries o de forçar el motor en pendents.

Quan hi hagi un pas de vianants senyalitzat a la calçada s’ha d’actuar de la manera següent:

El Govern pot, per raons de seguretat viària i fluïdesa de la circulació, establir reglamentàriament mesures de regulació del trànsit que afectin els vehicles i el transport especial, la maquinària agrícola, els vehicles que transportin matèries perilloses i els vehicles de transport de mercaderies o tots aquells en general que, per les dimensions, les prestacions, la maniobrabilitat o la càrrega, puguin dificultar la circulació o la seguretat viària o suposar un perill.

En casos imprevistos o per circumstàncies excepcionals, quan es consideri necessari per a una fluïdesa o seguretat de la circulació, els agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit determinen, durant el lapse de temps necessari, les restriccions que cal aplicar mitjançant l’adopció de les mesures oportunes.

En casos d’urgència reconeguda -amb la justificació prèvia per part de l’interessat-, poden concedir-se autoritzacions especials per a la circulació de vehicles dins els itineraris i durant el lapse de temps objecte de les restriccions imposades en els apartats anteriors.

Com a regla general, l’edat mínima per circular amb un VMP per les vies i els espais públics és de setze anys. Com a excepció, es permet circular als menors d’edat, compresos entre els catorze i setze anys, sempre que no circulin per les vies interurbanes. Aquests darrers, si estan en possessió de la llicència per conduir ciclomotors de fins 49cc, també poden circular amb un VMP per les vies interurbanes si van degudament equipats amb el casc reglamentari i circulen pel carril bici. Els menors de setze anys poden circular fent ús d’un VMP quan resulti adequat a la seva edat, alçada i pes, en espais tancats al trànsit, amb l’obligatorietat de dur el casc degudament cordat. En cas de transportar persones en un vehicle homologat o certificat a aquest efecte, el conductor ha de tenir divuit anys.

És aplicable als conductors dels VMP el respecte a les normes de la circulació, la senyalització i la seguretat viària establertes en aquesta Llei.

Es prohibeix la circulació amb la taxa d’alcohol superior a les establertes en aquesta Llei, o sota els efectes d’estupefaents, psicotròpics, estimulants i substàncies anàlogues.

Els VMP, en funció de les característiques tècniques, es classifiquen en les tipologies que es determinin reglamentàriament.

Es prohibeix la circulació dels VMP per voreres, places, jardins i altres espais reservats amb caràcter exclusiu per al trànsit, l’estada i la recreació dels vianants.

Els conductors de VMP han de circular amb diligència i precaució per evitar danys propis i aliens, evitant posar en perill la resta de les persones que utilitzin la via. Han d’adequar la velocitat en creuar-se o trobar-se a prop d’altres vehicles o persones, i han d’aturar el vehicle quan les circumstàncies ho exigeixin.

Els conductors de VMP han de respectar sempre la prioritat de pas dels vianants en les zones determinades a aquest efecte i especialment en itineraris compartits on la prioritat sempre la té el vianant.

En zona interurbana, i en cas de no haver-hi vies ciclistes, carrils bici o voreres bici, s’autoritza la circulació dels VMP per les voreres, respectant el que estableix el punt segon d’aquest article. Els conductors estan obligats a utilitzar el casc de protecció personal degudament cordat.

La circulació dels VMP en zona urbana s’ha d’efectuar per vies ciclistes, carrils bici o voreres bici o per la part dreta de la calçada. En aquest darrer cas, han de fer-ho a una distància suficient per garantir la seva seguretat en cas d’obertura indeguda de les portes dels vehicles estacionats, però sense constituir una dificultat en la circulació per als altres vehicles en les zones sense vehicles estacionats.

Els VMP que estiguin autoritzats per circular per la calçada han de tenir sistema de frenada, avisadors acústics, enllumenat i els elements reflectors que es defineixin reglamentàriament.

La persona que utilitzi els VMP ha d’anar dreta per sobre el vehicle. Reglamentàriament es defineixen les excepcions de VMP homologats o certificats que poden circular altrament.

Els patins i monopatins sense motor no poden circular per la via pública excepte quan es tracti de zones, vies o parts d’aquestes que estiguin degudament autoritzades per l’Administració competent. Els menors de deu anys poden circular per les voreres acompanyats d’una persona major d’edat, a una velocitat adaptada al pas de persones i sempre respectant els vianants.

Els vianants han de circular sempre per les voreres i, en cas que no n’hi hagi, tan a prop com sigui possible dels costats de la calçada. A les vies sense voreres, els vianants han de circular pel marge esquerre de la calçada segons el seu sentit de la marxa excepte quan concorrin circumstàncies que així ho justifiquin per raons de seguretat.

Així mateix, encara que hi hagi zona de vianants, si es provoquen molèsties importants als altres vianants, sempre que s’adoptin les degudes precaucions i durant el termini més breu possible, es permet circular pel voral o, si no n’hi ha o no és transitable, per l’extrem de la calçada, en els casos següents:

En els supòsits de vianants que empenyin una bicicleta o un ciclomotor, carros de mà o aparells similars; tot grup de persones dirigit per una persona o que formi comitiva; i la persona amb discapacitat que circuli amb cadira de rodes, la circulació en zona interurbana ha d’efectuar-se per l’extrem dret de la calçada i respectant les indicacions donades pels agents que tinguin encomanada la regulació del trànsit i els semàfors, així com la resta de senyals que els siguin aplicables.

Els grups de vianants que formin una comitiva i que circulin per la calçada ho han de fer, tant com sigui possible, en una sola fila.

Fora de les zones urbanes, entre l’ocàs i la sortida del sol o en condicions ambientals que disminueixin sensiblement la seguretat, tot vianant, quan circuli per la calçada o el voral, ha d’anar proveït d’un element lluminós o reflector homologat que sigui visible a una distància mínima de 150 m per als conductors que s’aproximin.

Els grups de vianants poden circular per la calçada, però en cas de poca visibilitat o de gran intensitat de circulació, han de circular tant com sigui possible en una sola fila i dur, a més, pel costat més pròxim al centre de la calçada, els llums necessaris per precisar la seva situació i dimensions, que han de ser de color blanc o groc cap endavant i de color vermell cap enrere (poden constituir, si escau, un únic conjunt).

Els vianants han de creuar la calçada de manera prudent, fent ús obligatori dels passos per a vianants quan n’hi hagi, a una distància de menys de 50 m del lloc per on es pretén creuar, sense que ho puguin fer a prop dels mateixos passos, i han d’observar les normes següents:

Per creuar la calçada fora d’un pas de vianants, els vianants s’han d’assegurar que poden accedir a la calçada sense pertorbar la circulació dels vehicles. Han de creuar la calçada perpendicularment.

En tots els casos dels apartats anteriors, els vianants no han d’efectuar parades ni pèrdues de temps innecessàries mentre creuen la calçada.

Les rotondes no poden ser creuades si no tenen cap pas de vianants. Per consegüent, han de ser voltades per les voreres.

Els animals guiats o en ramat tan sols poden creuar la calçada per passos autoritzats i senyalitzats a aquest efecte o per altres indrets que reuneixin les degudes condicions de seguretat.

En estretalls, interseccions i altres casos en què les respectives trajectòries es creuin o tallin, han de cedir el pas als vehicles, excepte en els casos previstos en l’article 14.

En cas d’avaria o accident del vehicle o que la càrrega obstaculitzi la calçada, els conductors han de senyalitzar convenientment el vehicle o l’obstacle creat i adoptar les mesures necessàries perquè sigui retirat al més aviat possible, treure’l de la calçada i situar-lo complint les normes d’estacionament, sempre que sigui factible.

Sempre que, per qualsevol emergència, un vehicle quedi immobilitzat a la calçada o la seva càrrega hagi caigut sobre la calçada, el conductor o, en la mesura que sigui possible, els ocupants del vehicle han de procurar col·locar l’un i l’altra on obstaculitzin tan poc com sigui la circulació, i poden utilitzar, si és necessari, el voral o la mitjana.

En els supòsits previstos a l’apartat anterior, sense perjudici d’encendre el llum o la senyalització d’emergència —si el vehicle en porta—, i quan siguin procedents els llums de posició, mentre es deixi lliure la via, tot conductor ha de fer ús dels dispositius reglamentaris de senyalització de perill per advertir la circumstància esmentada, llevat que les condicions de la circulació no permetin efectuar-ho. La col·locació dels elements es determina reglamentàriament, va associada al tipus de dispositiu emprat, lluminós o reflectant, i els ha de fer sempre visibles per als conductors que s’aproximen des d’una distància mínima de 100 m. Els tipus de dispositiu de senyalització de perill es determinen també reglamentàriament.

Els conductors tenen l’obligació de retirar de la via pública els objectes, les senyalitzacions i els altres elements utilitzats per raó de la immobilització del vehicle o la caiguda de la càrrega.

És prohibit dur les portes del vehicle obertes, obrir-les abans que el vehicle estigui completament immobilitzat i obrir-les o baixar del vehicle sense haver comprovat prèviament que això no implica cap perill o obstacle per als altres usuaris, especialment quan es refereixi a conductors de bicicletes.

Com a norma general, s’ha d’entrar i s’ha de sortir del vehicle pel costat més pròxim a la vorera, i només quan el vehicle està aturat.

Tot conductor que es trobi obligat a romandre aturat amb el seu vehicle a l’interior d’un túnel o d’un altre lloc tancat durant un període de temps superior a dos minuts, ha d’interrompre el funcionament del motor de combustió fins que hagi de reprendre la marxa i ha de tenir encès l’enllumenat de posició i, si escau, el d’urgència.

Per carregar combustible al dipòsit d’un vehicle, s’ha de parar el motor de combustió. Els propietaris dels aparells distribuïdors de combustible o els empleats d’aquests últims no poden facilitar el combustible per carregar-lo si no està parat el motor de combustió i apagats els llums, o els altres dispositius elèctrics com la ràdio, i sense utilitzar els telèfons mòbils.

En absència dels propietaris d’aparells distribuïdors de combustible o d’empleats d’aquests últims, el conductor del vehicle o, si escau, la persona que carregui el combustible del vehicle ha de complir els mateixos requisits establerts en l’apartat anterior.

Qualsevol vehicle en situació d’estacionament ha d’estar amb el motor parat.

Els vehicles que transportin peces o màquines indivisibles d’unes dimensions que els facin ultrapassar els límits que estableix l’article anterior han de disposar de l’autorització administrativa de transport especial lliurada a aquest efecte pel ministeri competent.

Reglamentàriament es fixen les condicions de circulació dels transports especials segons les dimensions i els pesos. Aquestes condicions poden preveure restriccions de trànsit, l’obligatorietat d’acompanyament d’agents de l’autoritat encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit, vehicles d’acompanyament, dispositius de senyalització, dates i horaris, i altres mesures de regulació.

A més de les condicions generals que els siguin aplicables, els vehicles especials poden circular per les vies públiques en les condicions que es determinin reglamentàriament.

Els conductors de vehicles especials -i, excepcionalment, els que no ho siguin- emprats en els treballs de construcció, reparació i conservació de carreteres no estan obligats a complir les normes de circulació sempre que es trobin efectuant treballs en la zona on es portin a terme, prenguin les precaucions necessàries i la circulació estigui convenientment regulada.

En tot cas, per circular per la via pública han de complir el següent:

El nombre de persones que transporta un vehicle no pot ser superior al de les places que té autoritzades i, en cap cas, no pot ultrapassar entre els passatgers i l’equipatge el pes màxim autoritzat per a cada vehicle.

Els menors de deu anys d’estatura inferior a 1,50 m han d’ocupar els seients del darrere. Les excepcions a aquest supòsit i l’obligatorietat d’utilitzar sistemes de retenció infantil s’especifiquen en l’article 69.

A l’efecte de còmput del nombre de persones transportades:

Es prohibeix el transport de persones en emplaçaments diferents dels específicament destinats i condicionats per a elles en els vehicles. Al respecte, resulten aplicables les normes següents:

Els vehicles autoritzats a transportar simultàniament persones i càrrega han d’anar proveïts d’una protecció adequada a la càrrega que transporten de forma que no ha de destorbar els ocupants ni poder danyar-los en cas que sigui projectada.

Les bicicletes i altres cicles que, per la seva conducció, no puguin ser ocupats per més d’una persona poden transportar, quan el conductor sigui major d’edat, un menor en un seient addicional homologat.

És prohibit en bicicletes i altres cicles, ciclomotors, motocicletes, tricicles o quadricicles de motor el transport de persones, objectes o materials que puguin dificultar la conducció, posar en perill l’estabilitat del vehicle, causar risc a la seguretat dels usuaris o altres persones i béns o pertorbar la circulació.

En els ciclomotors i en les motocicletes, a més del conductor i, si escau, de l’ocupant del sidecar, hi pot viatjar -sempre que consti en el certificat de matriculació- un passatger de més de set anys, sempre que utilitzi el casc de protecció i acompleixi les condicions següents:

Els ciclomotors conduïts per persones de menys de divuit anys no poden transportar passatgers.

Les bicicletes, els ciclomotors, les motocicletes, els tricicles i els quadricicles, els vehicles de tres rodes i anàlegs poden arrossegar un remolc o semiremolc homologat sempre que compleixin les condicions següents:

El conductor i els passatgers dels vehicles estan obligats a utilitzar els cinturons de seguretat degudament cordats, tant en via urbana com interurbana. No és exigible la utilització del cinturó de seguretat en els vehicles que, per la seva antiguitat o tipologia, no en tinguin instal·lats.

En els vehicles autoritzats per al transport escolar i de menors, cal atenir-se al que estableix la normativa específica sobre la matèria que es determini reglamentàriament.

En els vehicles de més de nou places, inclòs el conductor, s’han de seguir les regles següents:

En els vehicles de fins a nou places, inclòs el conductor, els ocupants menors de deu anys i d’estatura inferior a 1,50 m han d’utilitzar els sistemes de retenció infantil adequats a la seva talla i el seu pes. Aquests ocupants han de situar-se als seients del darrere. Excepcionalment, poden ocupar el seient del davant utilitzant el sistema de retenció infantil adaptat a la seva talla i el seu pes en els casos següents:

Els sistemes de retenció infantil s’han d’instal·lar en el vehicle d’acord amb les instruccions que faciliti el fabricant en forma de manual, fullet o publicació electrònica.

Els cinturons de seguretat i els sistemes de retenció infantil han d’estar homologats per qualsevol estat membre de la Unió Europea o pel departament competent en matèria de seguretat industrial. Els criteris d’homologació aplicats a Andorra són equivalents en matèria de seguretat als que aplica qualsevol estat membre de la Unió Europea.

Els usuaris de motocicletes, ciclomotors, tricicles o quadricicles de qualsevol cilindrada, tant si són conductors com si són passatgers, han de circular sempre equipats de manera obligatòria i continuada amb casc de protecció personal degudament cordat, i guants adaptats a la circulació d’aquest tipus de vehicle.

Si les motocicletes, els ciclomotors, els vehicles de tres rodes o els quadricicles disposen d’estructures d’autoprotecció i de cinturons de seguretat, els ocupants estan exempts d’utilitzar el casc de protecció i estan obligats a utilitzar el cinturó de seguretat en tota classe de vies.

Els conductors i, si escau, els ocupants de bicicletes i VMP estan obligats a utilitzar cascos de protecció quan circulin per vies interurbanes o quan tinguin una edat inferior a setze anys, excepte per raons mèdiques greus o en cas de discapacitat, que s’acrediten segons el que estableix l’article 71.

Els cascos han d’estar homologats o certificats per qualsevol estat membre de la Unió Europea o pel departament competent en matèria de seguretat industrial. Els criteris d’homologació aplicats a Andorra són equivalents en matèria de seguretat als que aplica qualsevol estat membre de la Unió Europea.

Els conductors de vehicles -excepte bicicletes, ciclomotors, motocicletes, tricicles, quadricicles i vehicles agrícoles- han d’utilitzar una armilla reflectora d’alta visibilitat homologada o certificada quan surtin del vehicle i ocupin la calçada o el voral de les vies interurbanes. També és obligatori d’utilitzar una armilla reflectora d’alta visibilitat homologada o certificada en cas d’accident, sigui de danys materials o de danys corporals, en tot tipus de vies.

Poden circular sense cinturons o altres sistemes de retenció homologats:

Els conductors de taxis poden transportar en zones urbanes menors de deu anys que no arribin a 1,50 m d’estatura sense utilitzar un sistema de retenció infantil, sempre que ocupin el seient del darrere.

S’eximeix de l’obligatorietat de portar el casc les persones que circulin amb bicicleta o VMP i que disposin d’un certificat mèdic eximent per raons mèdiques greus o en cas de discapacitat. En el certificat mèdic hi ha de constar el període de validesa. El certificat ha d’estar signat per un facultatiu col·legiat en exercici. Els certificats expedits per autoritats competents per un estat membre de la Unió Europea són vàlids.

De forma general és obligatori per a tots els vehicles de motor circular amb equipaments especials, com ara pneumàtics d’hivern o pneumàtics tipus M+S, pneumàtics de claus, cadenes de neu o accessoris similars (cadena de lona, spider o altres), en situacions on la calçada estigui totalment o parcialment nevada o gelada, i és obligatori circular a una velocitat adaptada a les condicions climatològiques del moment

És obligatori per a tots els vehicles de motor circular amb els equipaments especials d’acord amb l’estat del tram de carretera sobre el que circulen i la qualificació que les autoritats competents estableixin en cada moment respecte a les fases i colors de la neu. La correspondència dels tipus de vehicles autoritzats a circular, els equipaments i les fases del dispositiu especial nevades es desplega de forma reglamentària.

En el cas específic dels pneumàtics de claus, la seva utilització està autoritzada únicament des de l’1 de novembre fins al 15 de maig de cada any. Les dimensions i la forma dels claus poden ser determinades pel departament competent en matèria de mobilitat.

És prohibit circular amb cadenes de neu o accessoris similars quan la calçada estigui neta de neu o de gel.

A partir de l’1 de novembre i fins al 15 de maig de cada any, tots aquests vehicles han de dur cadenes de neu o accessoris similars a punt per ser utilitzats, llevat que circulin amb pneumàtics d’hivern o pneumàtics tipus M+S.

Els agents encarregats de la vigilància i el control del trànsit, a més d’imposar les sancions econòmiques previstes, poden immobilitzar els vehicles que, atenent l’estat nevat o gelat de la calçada i l’estat o les característiques dels pneumàtics o del vehicle, puguin representar un perill raonable per a la circulació o un factor de congestió del trànsit.

En els túnels o passos inferiors, el conductor ha d’aplicar rigorosament totes les normes de circulació contingudes en aquesta Llei i, especialment, les prohibicions de parar, d’estacionar, de canviar el sentit de la marxa, de fer marxa enrere i de fer avançaments. A més, ha d’utilitzar l’enllumenat corresponent.

En els túnels o passos inferiors amb circulació en ambdós sentits, és prohibit l’avançament, llevat que hi hagi més d’un carril per al seu sentit de la circulació, en els quals es pot efectuar un avançament sense envair el sentit contrari de la circulació.

Els conductors i els usuaris que circulin en un túnel o pas inferior han d’obeir les indicacions dels semàfors i panells d’informació variable i seguir les instruccions que arribin de la megafonia o d’altres mitjans.

Cap usuari no ha de penetrar en un túnel o en un pas inferior si, a la boca d’entrada, un semàfor no li permet el pas, a excepció dels equips d’emergència, d’assistència mecànica i de conservació de carreteres.

Si, per motius d’emergència, un conductor queda immobilitzat amb el seu vehicle en un túnel o pas inferior, ha de fer el següent:

Tot vehicle que, en arribar a un pas a nivell, el trobi tancat, ha de quedar deturat i ocupar el costat dret de la calçada en el sentit de la seva marxa. Si durant el temps que es trobi tancat el pas a nivell arribessin altres vehicles, cada un ha de situar-se darrere dels que es trobin aturats. Resta prohibida l’ocupació de la meitat esquerra de la calçada.

Tot conductor ha de moderar la velocitat en arribar a un pas a nivell i circular a velocitat reduïda en travessar-lo.

Si un pas a nivell no està proveït de barreres, cap conductor no pot creuar-lo sense estar segur que no s’apropa cap mena de ferrocarril.

No pot perllongar-se indegudament la permanència d’un vehicle sobre un pas a nivell. En cas d’immobilització forçosa d’un vehicle sobre les vies, el conductor ha de desocupar-les ràpidament i, en cas d’impossibilitat, ha de prendre les mesures oportunes per tal d’avisar ràpidament els operaris de la via fèrria.

Tots els vehicles que circulin entre la posta i la sortida del sol o a qualsevol hora del dia en els túnels, passos inferiors i trams de via afectats pel senyal de Túnel han de portar encès l’enllumenat que correspongui, segons el que es determina en aquest capítol.

La regulació dels sistemes d’enllumenat que no estiguin prohibits, o tot el que no estigui expressament previst en aquesta Llei, s’ha d’ajustar al que preveuen les normes reguladores dels vehicles que determinen les condicions tècniques i d’utilització que s’exigeixen als diferents tipus i sistemes d’enllumenat.

Tots els vehicles han de seguir les normes generals d’utilització de l’enllumenat següents:

És obligatori utilitzar l’enllumenat quan hi hagi condicions meteorològiques o ambientals que disminueixin sensiblement la visibilitat, com en el cas de boira, pluja intensa, nevades o altres circumstàncies anàlogues. En aquestes situacions, s’ha d’utilitzar el llum antiboira davanter o el llum d’encreuament o el llum de carretera. El llum antiboira del darrere únicament s’ha de fer servir quan les condicions meteorològiques o ambientals siguin especialment desfavorables.

Es prohibeix la utilització alternativa, en forma de centelleigs, de l’enllumenat de carretera, d’encreuament o ordinari amb finalitats diferents de les previstes en aquesta Llei.

S’entén per via insuficientment il·luminada aquella en què, amb vista normal, en algun punt de la calçada no pugui llegir-se la placa de matrícula del vehicle precedent a 10 m o no es distingeixi un vehicle pintat fosc a 50 m de distància.

Cal substituir l’enllumenat de carretera pel d’encreuament tan bon punt s’adverteixi la possibilitat d’enlluernar altres usuaris de la mateixa via o de qualsevol altra via de comunicació, especialment els conductors que circulen en sentit contrari encara que aquests últims no compleixin aquesta prescripció, i no s’ha de restablir l’enllumenat de carretera fins a ultrapassar, en l’encreuament, la posició del conductor del vehicle creuat.

La mateixa prescripció s’ha de guardar respecte dels vehicles que circulin en el mateix sentit i quan els seus conductors puguin ser enlluernats pels miralls retrovisors.

En cas d’enlluernament, es redueix la velocitat tant com calgui, si convé fins a la detenció total, per evitar qualsevol topada amb els vehicles que circulin en el mateix sentit. La maniobra s’ha de dur a terme en tot cas evitant de provocar cap situació de perill per als altres usuaris.

Les motocicletes i els ciclomotors que circulin per qualsevol via objecte d’aquesta Llei han de portar encès durant el dia l’enllumenat d’encreuament.

Les bicicletes, quan circulin entre la posta i la sortida del sol, quan les condicions meteorològiques o ambientals disminueixin sensiblement la visibilitat o quan circulin per túnels o passos senyalitzats amb el senyal obligatori d’enllumenat, han de disposar dels dispositius següents:

Tot vehicle que per qualsevol circumstància es trobi immobilitzat entre la posta i la sortida del sol o en condicions ambientals que disminueixen la visibilitat, a la calçada o al voral d’una via, ha de tenir encès els llums de posició i, si escau, el de gàlib.

Tot vehicle parat o estacionat entre la posta i la sortida del sol o en condicions ambientals que disminueixin la visibilitat a la calçada o al voral d’una via insuficientment il·luminada o fora d’aparcament ha de tenir encès els llums de posició, que pot substituir pels d’estacionament, o pels dos llums de posició del costat que correspon a la calçada, quan estigui estacionat en línia. Si, per qualsevol causa, l’estacionament pot crear alguna dificultat als altres usuaris, s’ha de connectar la senyalització d’emergència.

Si, per inutilització o avaria irreparable en carretera de l’enllumenat corresponent, calgués circular amb enllumenat d’intensitat inferior, s’ha de reduir la velocitat fins que es permeti la detenció del vehicle dins la zona il·luminada.

No poden circular per les vies objecte d’aquesta Llei els conductors de vehicles, de bicicletes o de VMP amb una taxa d’alcohol a la sang superior a 0,5 g/l.

Els conductors de vehicles especials, de transport de mercaderies perilloses, de transport de mercaderies o industrials amb una massa màxima autoritzada de més de 3.500 kg, en servei d’urgència i de transport públic o privat de passatgers, atenent la perillositat superior o la sinistralitat potencial en cas d’accident, no poden circular amb una taxa d’alcohol a la sang superior a 0,0 g/l.

Les proves de detecció d’alcoholèmia s’han de fer mitjançant la utilització d’aparells de detecció, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen de forma quantitativa el grau d’impregnació alcohòlica del conductor sotmès a la prova.

Si el conductor es mostra disconforme amb el resultat obtingut mitjançant l’aparell de detecció oficialment autoritzat pel ministeri competent en matèria d’interior, o no accepta ser sotmès a la prova esmentada, té dret a sol·licitar que se li efectuï una analítica de sang per detectar el grau d’impregnació alcohòlica, amb l’autorització prèvia expressa de l’interessat, al centre clínic més pròxim. L’analítica ha de ser efectuada pel personal competent. En cas que el resultat de la analítica resulti positiu, les despeses corresponents són a càrrec del conductor.

En el cas que el conductor, una vegada al centre mèdic al qual hagi estat traslladat per efectuar les proves de detecció alcohòlica, no permeti l’extracció de sang, el personal mèdic ha d’emetre un informe sobre aquest fet.

Tota persona que refusi ser sotmesa a la prova d’alcoholèmia i refusi també o no autoritzi expressament la pràctica d’una prova sobre el cos humà a fi de poder realitzar una analítica de sang amb la finalitat de detectar el grau d’alcohol a la sang, sempre que el seu control estigui motivat d’acord amb els apartats indicats en l’article 80, haurà de respondre penalment en aplicació de les normes penals vigents en la matèria.

No poden circular per les vies públiques objecte d’aquesta Llei els conductors de vehicles, de bicicletes o de VMP que hagin ingerit o incorporat al seu organisme estupefaents, psicotròpics, estimulants o substàncies anàlogues, entre les quals s’inclouen, en qualsevol cas, els medicaments o altres substàncies que alteren l’estat físic o mental per conduir sense perill.

Les proves s’han de realitzar inicialment mitjançant la utilització d’aparells de detecció indiciaris o definitius, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen un resultat positiu o negatiu, ja sigui mitjançant l’anàlisi de mostres de saliva o altres que en el futur puguin ser autoritzades pel ministeri competent en matèria d’interior.

Tant si la prova ha estat realitzada mitjançant aparells de detecció indiciaris com si es tracta d’aparells definitius, la persona sotmesa al control que hagi donat un resultat positiu té dret a sol·licitar una prova de contrast del resultat obtingut. A aquest efecte, ha de lliurar, prèviament, una autorització per a la pràctica d’una prova sobre el cos humà.

La prova de contrast s’efectua, o bé en un centre clínic, o bé en un laboratori privat degudament autoritzat pel ministeri competent en matèria d’interior. Pot fer-se mitjançant l’anàlisi d’una mostra de sang, de saliva o de la forma que en un futur pugui autoritzar el ministeri competent en matèria d’interior amb la finalitat de determinar si la persona es trobava en el moment del control sota els efectes d’estupefaents o de substàncies d’efectes anàlegs.

Tota persona que es trobi en una situació anàloga a les enumerades a l’article 80 respecte de les persones obligades a efectuar controls d’alcoholèmia queda obligada a sotmetre’s a les proves assenyalades en aquest article.

Tota persona que refusi ser sotmesa a la prova de control de tòxics, d’estupefaents o de substàncies d’efectes anàlegs i que també refusi ser sotmesa a la prova de contrast o no autoritzi expressament la pràctica d’una prova sobre el cos humà, sempre que el seu control estigui motivat d’acord amb els apartats indicats en l’article 80, ha de respondre penalment en aplicació de les normes penals vigents en la matèria.

La senyalització és el conjunt de senyals i ordres dels agents encarregats de la vigilància i disciplina del trànsit, senyals d’abalisament o circumstancial que modifiquin el règim normal de la via, així com semàfors, senyals verticals de circulació i marques viàries que tenen com a missió advertir o informar els conductors o ordenar o reglamentar el seu comportament amb antelació en determinades circumstàncies de la via o de la circulació.

Tots els usuaris de les vies objecte d’aquesta Llei estan obligats a obeir els senyals de circulació que estableixen obligació o prohibició i han d’adaptar el seu comportament al missatge de la resta dels senyals reglamentaris que es trobin a les vies per les quals circulin.

Quan un senyal imposi una obligació d’aturada, el conductor no pot continuar la marxa fins a haver complert l’obligació que estableix el senyal.

Llevat de circumstàncies especials justificades, els usuaris han d’obeir les prescripcions indicades pels senyals, encara que sembli que es contradiuen amb les normes de comportament de la circulació.

Els usuaris han d’obeir les indicacions dels semàfors i dels senyals verticals de circulació situats immediatament a la seva dreta, damunt la calçada o damunt del seu carril i, si no són en aquests llocs i volen girar cap a l’esquerra o endavant, els situats immediatament a la seva esquerra.

Si hi ha semàfors o senyals verticals de circulació amb diferents indicacions a la dreta i a l’esquerra, els que volen girar cap a l’esquerra o continuar endavant només han d’obeir els situats immediatament a la seva esquerra o damunt del seu carril.

L’ordre de prioritat entre els diferents tipus de senyals de circulació és el següent:

En el cas que les prescripcions indicades per diferents senyals semblin estar en contradicció entre si, preval el prioritari, segons el que determina l’apartat anterior, o el més restrictiu, si es tracta de senyals del mateix tipus.

Reglamentàriament, el Govern determina els tipus i el significat dels senyals i de les ordres dels agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit; de la senyalització d’abalisament o circumstancial; dels semàfors; dels senyals verticals de circulació i de les marques viàries. Aquest reglament regula també els senyals i tipus de missatges dels panells de missatges variables, l’obligatorietat o no de complir-los i la seva equivalència a efectes de tipus de senyals.

Aquest reglament inclou el Catàleg oficial de senyals de circulació, que especifica la forma, els símbols, el color, el disseny i el significat dels senyals així com les seves dimensions, en funció de cada tipus de via i els seus sistemes de col·locació.

Tota senyalització ha d’ajustar-se al que estableixen les reglamentacions i recomanacions internacionals en la matèria.

Amb l’objecte de garantir l’aptitud dels conductors per conduir vehicles i la seva idoneïtat per circular amb el mínim risc possible, la circulació de vehicles de motor i ciclomotors per les vies objecte d’aquesta Llei queda sotmesa a l’obtenció de la corresponent autorització administrativa prèvia.