Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació

Amb l’objecte de garantir l’aptitud dels conductors per conduir vehicles i la seva idoneïtat per circular amb el mínim risc possible, la circulació de vehicles de motor i ciclomotors per les vies objecte d’aquesta Llei queda sotmesa a l’obtenció de la corresponent autorització administrativa prèvia.

El conductor d’un vehicle ha de disposar del permís de conduir vàlid i portar-lo amb ell, així com el certificat de matriculació del vehicle, el certificat d’assegurança del vehicle en vigor o el rebut acreditatiu de la vigència de la pòlissa i, si escau, el certificat de la inspecció tècnica del vehicle, i ha d’exhibir-los als agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit que així ho sol·licitin.

La conducció de vehicles de motor i de ciclomotors exigeix haver obtingut prèviament el permís de conduir, dirigit a comprovar que els conductors reuneixen els requisits de capacitat, coneixements i habilitat necessaris per a la conducció del vehicle, d’acord amb el que es determini reglamentàriament, sense perjudici de les habilitacions complementàries que, si escau, siguin necessàries.

Cap persona no pot ser titular de més d’un permís de conduir.

Són vàlids per conduir els permisos següents:

En cas que els titulars tinguin la residència habitual a Andorra, perquè els permisos indicats a les lletres b), c), d) i e) de l’apartat 1 d’aquest article siguin considerats vàlids, és condició indispensable que es compleixin els requisits addicionals següents:

Les persones de nacionalitat andorrana que tinguin la residència habitual a Andorra, així com les estrangeres amb autorització de residència o residència i treball al Principat de qualsevol de les categories previstes en la Llei, titulars d’un permís de conduir expedit per un estat estranger obtingut anteriorment a la data d’obtenció de la residència al Principat d’Andorra, queden obligades a bescanviar-lo per un d’andorrà, un cop homologat pel Registre de Permisos de Conduir.

En cap cas no es bescanvia un permís de conducció estranger si no és vigent el dia en què es presenta o si ha estat obtingut sent la persona interessada ja resident al Principat d’Andorra.

Reglamentàriament s’han d’establir els requisits, els procediments i els terminis de bescanvi dels permisos de conduir estrangers.

Reglamentàriament es determinen les categories de permisos de conduir dels vehicles i els requisits necessaris per obtenir els permisos segons les recomanacions internacionals existents en la matèria.

El permís de conduir té una validesa limitada en el temps i s’ha de renovar en els terminis i les condicions que es determinin reglamentàriament.

El Registre de Permisos de Conduir recull les dades de totes les persones titulars d’un permís de conduir andorrà. Les dades que hi han de constar es fixen per la via reglamentària, així com les suspensions administratives o judicials, temporals o definitives.

El Govern regula per la via reglamentària el funcionament del Registre de Permisos de Conduir.

L’ensenyament dels coneixements i de les tècniques necessaris per conduir, com també el perfeccionament posterior i la renovació de coneixements, han de ser impartits per centres de formació dotats de l’autorització prèvia necessària per desenvolupar la seva activitat de la forma que es determini reglamentàriament.

Amb l’objectiu de garantir la seguretat viària, el Govern ha de determinar per la via reglamentària els elements personals i els materials mínims dels centres d’ensenyament i les condicions per autoritzar-los, i regular-ne el règim docent i el funcionament. La titulació i l’acreditació dels professors i directors s’han de fonamentar en proves objectives que permetin valorar els coneixements, l’aptitud pedagògica i l’experiència pràctica.

Es pot autoritzar l’ensenyament no professional en les condicions que es determinin reglamentàriament.

S’han de sotmetre a les proves i exploracions necessàries per determinar si reuneixen les aptituds psicofísiques requerides totes les persones que pretenguin obtenir o prorrogar un permís de conduir i les que, en relació amb l’ensenyança o les tasques de conducció, hi estiguin obligades reglamentàriament.

La constatació de les aptituds psicofísiques dels conductors es fa per mitjà de metges autoritzats per exercir al Principat d’Andorra. Les aptituds psicofísiques per obtenir els permisos de conduir de vehicles de més de 3,5 t o de transport públic de passatgers de més de nou places o amb remolc autoritzat de més de 750 kg únicament les pot fer l’organisme oficial determinat pel Govern per a aquesta finalitat.

Es pot demanar un informe complementari als serveis sanitaris competents en els casos següents:

Reglamentàriament es determinen les proves d’aptitud psicofísica, que tenen per objecte deixar constància que no hi ha cap malaltia o deficiència que pugui incapacitar per conduir o comprometre la seguretat viària, o que el conductor reuneix les aptituds psicofísiques requerides per obtenir el permís de conduir subjecte a adaptacions, restriccions o altres limitacions en persones, en vehicles o de circulació.

La circulació de vehicles de motor, de remolcs i de semiremolcs exigeix que hagin obtingut prèviament el corresponent certificat de matriculació, dirigit a verificar que les característiques, els equips, els recanvis i els accessoris s’ajusten a les prescripcions tècniques determinades en el reglament de vehicles. Es prohibeix la circulació dels vehicles que no disposin del certificat de matriculació.

En el certificat de matriculació hi figuren el nom del propietari, el del titular, els caràcters de la matrícula, la data de la matriculació, la de la fabricació i el número de xassís, així com les dimensions i la massa màxims autoritzats, inclosa la càrrega, i el nombre màxim de places autoritzades. Reglamentàriament, es determinen les condicions d’emissió del certificat de matriculació i altres dades complementàries que han de constar en el certificat de matriculació.

El certificat de matriculació ha de renovar-se quan canvia la propietat registral del vehicle i ha de quedar anul·lat quan es dona de baixa en el Registre de Vehicles, a instància de part o perquè no és apte per a la circulació, d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

La circulació d’un vehicle sense certificat de matriculació, bé per no haver-lo obtingut, bé per haver estat objecte d’anul·lació o bé perquè se n’ha declarat la pèrdua de vigència, dona lloc a la immobilització del vehicle fins que es disposi del certificat esmentat, d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

Per posar en circulació els vehicles de motor, els ciclomotors, els remolcs i els semiremolcs, cal haver-los matriculat i que portin les plaques de matrícula amb els caràcters que els assigni el Registre de Vehicles, d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

En casos justificats, per expedir el certificat de matriculació el Registre de Vehicles pot atorgar, si així es preveu reglamentàriament, permisos temporals que autoritzin la circulació provisional del vehicle, abans de la matriculació definitiva o mentre es resol.

Per poder matricular els vehicles, els equips, els recanvis i els accessoris, han d’haver estat prèviament homologats o ser objecte d’una inspecció tècnica unitària abans de ser admesos a la circulació, d’acord amb el que es determini reglamentàriament. Aquests vehicles han de ser identificables i tenir gravats o encunyats, de manera llegible i indeleble, les marques i contrasenyes que siguin exigibles a l’objecte d’individualitzar-los, autenticar-ne la fabricació i especificar-ne la utilització o el posterior acoblament i els elements importants.

L’agricultor o ramader que justifiqui la necessitat d’un vehicle per a ús exclusivament agrícola o ramader —tractor agrícola o similar— per als seus treballs pot obtenir l’autorització de matriculació d’un vehicle sense complir les condicions tècniques de vehicles per poder ser matriculats i que s’assenyalen en el títol IV d’aquesta Llei, sempre que hagi superat la inspecció tècnica de vehicles i després de presentar una sol·licitud al departament competent. En cap cas, aquesta excepció no pot ser invocada per obtenir la matriculació de vehicles del tipus tot terreny, camioneta, furgoneta, camió o similars. En tot cas, un cop matriculat el vehicle en qüestió, només pot ser traspassat a una altra persona que dugui a terme una activitat agrícola o ramadera, la qual ha de ser justificada davant el departament competent. En tot cas, la menció Ús exclusiu agrícola o ramader ha de figurar en el certificat de matriculació del vehicle.

El certificat de matriculació i les plaques de matrícula formen conjuntament un document compost que identifica el vehicle de motor, ciclomotor, remolc o semiremolc. És prohibit instal·lar o conduir vehicles en els quals les plaques de matrícula no corresponguin a les assignades pel Registre de Vehicles.

El Registre de Vehicles recull les dades de tots els vehicles matriculats a Andorra, les dades de les persones que en són propietàries i, si escau, les dades de la persona titular o arrendatària. En aquest Registre hi han de figurar les dades que consten en el certificat de matriculació i altres que es determinin reglamentàriament.

Els vehicles de motor, els remolcs i els semiremolcs que circulin per territori andorrà i siguin d’una persona física andorrana resident a Andorra, d’una persona física estrangera amb autorització de residència o residència i treball o d’una persona jurídica legalment establerta a Andorra han de disposar del certificat de matriculació i estar inscrits en el Registre de Vehicles.

Poden inscriure vehicles al seu nom:

Per motius de canvi de residència, una persona física que traslladi el domicili a Andorra té la possibilitat d’inscriure al Registre de Vehicles els vehicles que estiguin prèviament matriculats al seu nom en el lloc d’anterior residència. Reglamentàriament s’estableixen els terminis, els requisits i les condicions per a l’acompliment d’aquesta obligació, així com les possibles excepcions.

Les persones físiques andorranes residents a Andorra i les persones físiques estrangeres residents a Andorra amb autorització de residència o de residència i treball, exceptuat el cas que s’especifica en l’apartat 4 d’aquest article, no poden conduir vehicles immatriculats a l’estranger ni tampoc vehicles amb matrícula turística immatriculats a Andorra. Se n’exceptua la conducció de vehicles en les condicions establertes en la normativa d’admissió temporal de mitjans de transport.

El Govern regula el funcionament del Registre de Vehicles i determina, entre altres, la documentació necessària per inscriure un vehicle -sigui nou o d’ocasió-, així com les condicions i els requeriments per donar-lo de baixa.

El propietari d’un vehicle està obligat sota la seva responsabilitat a notificar al Registre de Vehicles qualsevol canvi de les dades que hi constin en el termini de quinze dies hàbils a partir de la data en què s’hagin produït.

El propietari d’un certificat de matriculació que hagi obtingut un duplicat està obligat a retornar-lo al Registre de Vehicles, en cas de retrobar l’original.

De conformitat amb la legislació vigent en matèria d’assegurances, tot automòbil matriculat a Andorra, sigui quina sigui la seva classe, ha d’estar obligatòriament assegurat en una de les companyies legalment autoritzades a operar a Andorra. Se n’exceptuen els vehicles propietat del cos diplomàtic acreditat a Andorra o de les missions estrangeres degudament acreditades al ministeri competent en matèria d’exteriors, els quals poden tenir contractada la pòlissa d’assegurança al país on han estat matriculats. Per una altra part, totes les persones que condueixin un VMP, han de disposar d’una assegurança en els termes que s’estableixin reglamentàriament.

Els vehicles estrangers que circulin per Andorra han d’estar coberts per una pòlissa d’assegurança que, com a mínim, cobreixi les responsabilitats derivades de la seva conducció exigides per als vehicles matriculats al Principat d’Andorra.

L’assegurança obligatòria ha de cobrir, com a mínim, els danys a tercers i a ocupants, amb responsabilitat fins a 50.000.000 d’euros per sinistre, i ha de tenir una vigència mínima d’un any. Excepcionalment, pel que fa als vehicles amb matrícula temporal, la pòlissa d’assegurança pot tenir la mateixa vigència que la matrícula.

Els agents encarregats de la vigilància i de la disciplina del trànsit poden sol·licitar al conductor de qualsevol vehicle la presentació del comprovant de la pòlissa de l’assegurança i el rebut de la seva vigència.

En causar baixa l’assegurança d’un vehicle, sigui pel motiu que sigui, les companyies d’assegurances han de comunicar-ho al Registre de vehicles trametent una còpia del certificat de la baixa corresponent.

La circulació d’un vehicle sense assegurança comporta obligatòriament la seva immobilització fins que es disposi de l’assegurança obligatòria, d’acord amb el previst en l’article 130 de la Llei.

Els vehicles matriculats i donats d’alta al Registre de Vehicles, sigui quina sigui la seva categoria i les seves funcions, han de ser sotmesos a una inspecció tècnica en els supòsits establerts amb la periodicitat, els requisits i les excepcions que es fixin reglamentàriament.

El Govern determina reglamentàriament els controls i les verificacions mínimes, la regulació de l’avaluació, la classificació i el seguiment de les deficiències detectades.

Una vegada comprovada la identificació del vehicle i la vigència de l’assegurança obligatòria, la inspecció tècnica té per objecte les condicions del vehicle en relació amb la seguretat viària, la protecció del medi ambient, les reformes i, quan així es determini, la vigència dels certificats per als transports específics.

Les inspeccions tècniques dels vehicles són efectuades a l’estació del Servei d’Inspecció Tècnica de Vehicles autoritzada pel ministeri competent en matèria de vehicles.

Obtingut, com a resultat dels controls i de les proves, un dictamen oficial favorable del bon estat del vehicle, es lliura el distintiu de la inspecció tècnica de vehicles o targeta ITV, la qual s’ha de portar en un lloc que no dificulti la visibilitat, a la part interior del parabrisa davanter.

Poden ser considerats vehicles històrics, als efectes d’aquesta Llei, els següents:

Perquè un vehicle pugui ser considerat històric per l’antiguitat de conformitat amb la lletra a) de l’apartat 1, és imprescindible que les peces constitutives hagin estat fabricades en el període de producció del vehicle, a excepció dels elements fungibles que poden ser substituïts per reproduccions o equivalències, però que han d’estar inequívocament identificats. Si hi ha hagut modificacions o transformacions en l’estructura o en els components, poden ser acceptades si són conformes amb les recomanacions internacionals de vehicles històrics.

Per matricular un vehicle com a històric, és imprescindible la resolució favorable del ministeri competent en matèria de vehicles, la qual ha de tenir en compte l’informe que elabori la Comissió de Vehicles Històrics.

La Comissió de Vehicles Històrics està formada per un representant del ministeri titular del Registre de Vehicles, per un representant del ministeri responsable de cultura, pel president de l’Automòbil Club d’Andorra o una persona delegada, i per un representant del comitè tècnic del Museu Nacional de l’Automòbil.

La Comissió de Vehicles Històrics, en vista de la documentació aportada i de la inspecció tècnica del vehicle, elabora un informe favorable o desfavorable i determina la classificació del vehicle segons les recomanacions internacionals de vehicles històrics, fixa les limitacions que s’imposen a la circulació del vehicle, les limitacions tècniques que no se li exigeixen amb motiu de la inspecció tècnica i, si escau, la instal·lació de mesures i elements complementaris que es consideren imprescindibles per a la seguretat viària.

La valoració del vehicle a l’efecte de determinar l’impost general indirecte (IGI) és efectuada per la Comissió de Vehicles Històrics o, en absència d’aquesta Comissió, per qualsevol altre organisme autoritzat pel Govern.

El Govern dicta les disposicions reglamentàries pel que fa a la inscripció al Registre de Vehicles, les plaques de matrícula, la classificació del vehicle, la inspecció tècnica, el certificat de matriculació i les condicions de circulació dels vehicles històrics.

Les autoritzacions administratives regulades en aquest títol poden ser objecte de declaració de nul·litat o anul·labilitat quan concorri algun dels supòsits previstos en la normativa vigent.

El procediment per declarar nul·litat o anul·labilitat s’ha d’ajustar al que disposa el Codi de l’Administració.

Amb independència del que es disposa en els apartats anteriors, la vigència de les autoritzacions administratives regulades en aquest títol està subordinada al fet que es mantinguin els requisits exigits per atorgar-les.

Els ministeris competents poden declarar la pèrdua de vigència de les autoritzacions regulades en aquest títol quan s’acredita la desaparició dels requisits sobre coneixements, habilitats o aptituds psicofísiques exigits per atorgar l’autorització de conducció; la modificació no autoritzada de les característiques originals del vehicle que van donar lloc a l’autorització per poder circular o quan el funcionament del vehicle en qüestió suposi un risc per a la seguretat viària. Abans de declarar la pèrdua de vigència, l’autoritat competent ha de notificar a l’interessat la presumpta manca del requisit exigit i ha de donar-li la facultat d’acreditar-ne l’existència en la manera i els terminis que es determinin reglamentàriament.

El titular d’una autorització amb pèrdua de vigència pot obtenir-la de nou si segueix el procediment i supera les proves que es determinin en els reglaments.

En el curs dels procediments de nul·litat, d’anul·labilitat i de pèrdua de vigència de les autoritzacions administratives s’ha d’acordar la suspensió provisional de l’autorització en qüestió quan el seu manteniment comporti un perill greu per a la seguretat viària. En aquest cas, l’autoritat que tingui coneixement dels fets ha d’ordenar, mitjançant resolució fonamentada, la intervenció immediata de l’autorització i la pràctica de les mesures que siguin necessàries per impedir l’exercici efectiu de la mateixa autorització.

La suspensió provisional del permís de conduir es fa d’acord amb el que disposa a aquest efecte l’article 94.3 lletra c) d’aquesta Llei.

Els vehicles, nous o d’ocasió, els seus equips i els seus recanvis i accessoris que es pretenguin matricular han de correspondre a tipus prèviament homologats i han de complir les especificacions tècniques que figuren en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupin, els quals han de tenir en compte les normes internacionalment adoptades referents a les mesures de seguretat dels vehicles i de protecció del medi ambient. El Registre de Vehicles pot requerir la presentació dels assaigs i les comprovacions oportuns referents al seu compliment, efectuats per un organisme acreditat.

Reglamentàriament es determinen les excepcions a l’apartat 1 anterior relatives a l’homologació de tipus dels vehicles de motor, els remolcs i els semiremolcs i la possibilitat d’homolgar-los de forma unitària.

Es prohibeix la posada en servei o la venda per a aquest fi dels components i les unitats tècniques independents que passin a ser muntats en vehicles destinats a circular per les vies públiques i no compleixin els requisits de la legislació que sigui aplicable a aquells vehicles.

Es considera reforma d’importància qualsevol modificació de les característiques tècniques o funcionals d’un vehicle matriculat que pugui afectar el xassís, els frens, els grups motopropulsors o qualsevol altre element que incideixi en la seguretat i que alteri les dades del certificat d’homologació.

Les reformes d’importància les poden fer el fabricant del vehicle o tallers de reparació autoritzats, amb l’aprovació prèvia del ministeri competent en matèria de vehicles del projecte de reforma.

Reglamentàriament es determinen els tipus de reforma d’importància, així com la seva tramitació i regularització administrativa.

Es considera vehicle greument accidentat el que, com a conseqüència d’un accident de circulació, tingui danys importants en l’estructura o en el seu funcionament, especialment del xassís, els frens, els grups motopropulsors o qualsevol altre element que pugui alterar les condicions de seguretat i no pugui circular sense risc de perill per a la seguretat de les persones, els béns o el trànsit.

Els agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit han de retirar el certificat de matriculació del vehicle accidentat i enviar-lo al Registre de Vehicles.

Els agents del Servei de Duana han de complir la mateixa obligació prevista a l’apartat anterior amb relació als vehicles andorrans greument accidentats que passen pels controls duaners.

Reglamentàriament es determinen les condicions de control, de reparació, tramitació, regularització administrativa i donada de baixa definitiva dels vehicles greument accidentats.

La compatibilitat per formar conjunts de vehicles es determina reglamentàriament.

Com a norma general -i tret de les excepcions reglamentàriament establertes-, cap vehicle tractor no pot arrossegar alhora més d’un remolc o d’un semiremolc.

Els vehicles de motor no poden remolcar un altre vehicle de motor, excepte en cas en què es trobi accidentat o avariat i no pugui ser arrossegat per un altre vehicle específicament destinat a aquest fi i amb l’autorització expressa de l’autoritat encarregada del trànsit.

Les dimensions i les característiques de les matrícules es regulen per la via reglamentària. No s’hi poden inscriure o fixar ornaments o altres motius diferents que els establerts reglamentàriament.

No es poden utilitzar plaques de matrícula en vehicles inscrits al Registre de Vehicles que no siguin les lliurades per l’Automòbil Club d’Andorra.

Els caràcters que figuren en les matrícules, així com els símbols d’Estat que han de portar els vehicles, són propietat del Govern, que cedeix en cada cas el dret a usar-los, d’acord amb les condicions que es determinin per la via reglamentària.

Les accions o omissions contràries a aquesta Llei tenen el caràcter d’infracció administrativa i són sancionades en els termes previstos en la mateixa Llei.

Quan les accions o omissions puguin ser constitutives d’infracció penal resulta aplicable el que disposa l’article 123 de la Llei.

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Les infraccions greus i molt greus prescriuen al cap d’un any i les lleus, al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data en què s’ha comès el fet.

El termini de prescripció s’interromp per la realització de qualsevol actuació que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient sancionador.

En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció queda suspès fins que es tingui constància fefaent de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

Les infraccions tipificades en aquesta Llei són sancionades amb la imposició d’una multa. En els supòsits especificats en l’article 115, a més de la sanció econòmica que correspongui, la conducta infractora és sancionada amb la suspensió temporal de l’autorització administrativa per conduir vehicles de motor i ciclomotors.

S’entén per suspensió temporal de l’autorització administrativa per conduir vehicles de motor i/o ciclomotors la prohibició de conduir qualsevol categoria de vehicle de motor i/o ciclomotor, així com també d’efectuar les proves per a l’obtenció d’una nova categoria mentre duri la suspensió, entesa com a pena accessòria a una infracció o per reincidència en la comissió de diverses infraccions.

Les infraccions lleus són sancionades amb la imposició d’una multa de fins a 100 euros; les infraccions greus, amb una multa de 101 euros fins a 200 euros, i les infraccions molt greus, amb una multa de 201 euros fins a 400 euros. Tanmateix, les infraccions concernents a no respectar els límits de velocitat se sancionen amb els imports màxims de cada franja, establerts a l’annex II d’aquesta Llei.

Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, en la imposició de les sancions cal prendre en consideració el següent:

Quan un mateix subjecte responsable cometi dos o més infraccions de forma simultània és sancionat per la comissió de cada infracció.

La imposició de sancions greus o molt greus que comporten la suspensió del permís de conduir és comunicada al Registre de Conductors, un cop la resolució que les imposa ha adquirit fermesa.

L’autoritat competent pot, a petició del sancionat amb la suspensió del permís de conduir degudament justificada, modular l’aplicació de la sanció quan aquesta sanció causi greus perjudicis professionals.

A efectes d’aquesta Llei, la reincidència consisteix en la comissió de més de tres infraccions greus o molt greus, amb sanció ferma, en un període de nou mesos.

Una conducta infractora reincident és incompatible amb la seguretat viària i produeix la suspensió temporal del permís de conduir, que no pot excedir en qualsevol cas els dos mesos. Aquestes suspensions de permís només poden aplicar-se per acumulació de sancions que no comportin per si soles la suspensió temporal del permís de conduir.

En el Registre de Conductors hi ha de constar, degudament actualitzats, els apunts corresponents tant a la pèrdua de vigència com a la recuperació de l’autorització administrativa prèviament suspesa.

La prescripció de les sancions amb multa és de de tres anys i les de suspensió de permís de conduir és d’un any.

El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què la resolució que les imposa ha esdevingut ferma.

El termini de prescripció s’interromp per l’inici de l’execució de la sanció.

Les sancions per infraccions greus i molt greus han de ser comunicades al Registre d’Infraccions de Conductors del Cos de Policia per l’autoritat que les hagi imposat en el termini de quinze dies naturals que segueixen a la fermesa de les sancions per la via administrativa.

Les dites anotacions són cancel·lades d’ofici als efectes d’antecedents un cop transcorreguts tres anys des del moment del compliment o de la prescripció de la sanció.

El Cos de Policia té competència per constatar i imposar les sancions corresponents a la totalitat de les infraccions establertes en aquesta Llei, tret del que estipula l’apartat següent d’aquest article.

És competència exclusiva del ministre titular d’interior la imposició de la suspensió temporal de l’autorització administrativa de conduir vehicles de motor i/o ciclomotors, sigui d’ofici, sigui a proposta d’altres ministeris.

És competència exclusiva del Cos de Policia l’establiment de controls de velocitat, de taxa d’alcoholèmia i de detecció de la conducció sota la influència d’estupefaents i d’altres substàncies que alterin la capacitat d’obrar de les persones.

Els ministeris competents en matèria d’indústria i/o transports són competents per constatar la comissió d’infraccions i imposar les sancions previstes en aquesta Llei que quedin encabides en les competències que els són pròpies.

Els serveis de circulació comunals són competents per constatar i imposar les sancions corresponents a la totalitat de les infraccions establertes en aquesta Llei, a excepció de les que són competència exclusiva del ministre titular d’interior. Tampoc no poden efectuar els controls atribuïts en exclusiva al Cos de Policia, però poden col·laborar en la realització d’aquests controls en els termes previstos als convenis de col·laboració que hi pugui haver.

El procediment sancionador l’incoa d’ofici l’autoritat competent que tingui coneixement de fets que puguin constituir infraccions als preceptes d’aquesta Llei.

La competència per instruir el procediment, resoldre’l i, si escau, declarar-ne l’acabament per una altra causa ve determinada, en tot allò no previst per aquesta Llei, per la normativa sectorial aplicable.

Si durant la tramitació del procediment sancionador apareix que els fets poden ser constitutius d’una infracció penal, l’òrgan competent que tramita l’expedient comunica aquesta circumstància al Ministeri Fiscal per si procedeix a l’exercici de l’acció penal, i acorda la suspensió de les actuacions administratives.

Si durant la tramitació del procediment sancionador queda acreditat que ha estat obert un procés penal pels mateixos fets, s’ha de decidir la suspensió del procediment administratiu fins que recaigui una resolució ferma en la via penal. La suspensió del procediment administratiu sancionador no impedeix el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que no siguin incompatibles amb les que s’adoptin en el procés penal.

L’òrgan competent per resoldre ha de declarar la no exigència de responsabilitat administrativa i arxivar l’expedient si, abans de dictar la resolució, queda acreditat que ha recaigut una sanció penal prop del mateix subjecte i pels mateixos fets, i s’aprecia, a més, la identitat del fonament de la sanció.

En canvi, si el procediment penal finalitza amb una resolució que posi fi a la seva tramitació sense declaració de responsabilitat, i sempre que la mateixa resolució no es fonamenti en la inexistència del fet, resulta possible iniciar o continuar la tramitació del procediment administratiu.

En tot cas, els fets declarats provats per una resolució judicial penal ferma vinculen els òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin.

El procediment sancionador s’incoa amb la denúncia d’un membre del Cos de Policia mitjançant la constatació de la infracció corresponent, que ha de ser notificada a la persona expedientada. Aquesta persona disposa d’un termini de deu dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la notificació, per fer les al·legacions que consideri pertinents.

Si la persona expedientada presenta al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat 1 anterior, l’expedient completat degudament amb els documents que s’hi ressenyen és tramès al director del Cos de Policia perquè el resolgui.

La resolució dictada pel director del Cos de Policia es notifica a la persona expedientada, la qual disposa d’un termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució per fer efectiu l’import davant del Departament de Policia. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiu l’import de la sanció, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%.

Un cop transcorregut el termini de deu dies hàbils sense que la persona expedientada hagi fet les al·legacions oportunes, es considera que l’expedient sancionador ha estat resolt i que la constatació de la infracció ha estat notificada degudament, de forma que l’import de la sanció esdevé ferm. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import davant el Departament de Policia, i, en cas contrari, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%.

Contra la resolució dictada pel director del Cos de Policia a què fa referència l’apartat 3 anterior es pot interposar recurs, de conformitat amb el que estableix l’article 124 del Codi de l’Administració. La interposició d’aquest recurs suspèn l’execució de la resolució impugnada i és preceptiva per accedir a la via jurisdiccional, en els termes establerts pel Codi de l’Administració.

En cas que es faci el pagament voluntari de la sanció en el mateix moment en què s’incoa el procediment sancionador o dins els deu dies hàbils següents, es redueix un 50% l’import de la sanció. Aquest pagament voluntari implica:

El procediment sancionador s’incoa amb la denúncia d’un membre del Servei de Circulació mitjançant la constatació de la infracció corresponent, que ha de ser notificada a la persona expedientada. Aquesta persona disposa d’un termini de vuit dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la notificació, per fer les al·legacions que consideri pertinents.

Si la persona expedientada presenta al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat 1 anterior, l’expedient completat degudament amb els documents que s’hi ressenyen és tramès al cap del Servei de Circulació perquè el resolgui.

La resolució dictada pel cap del Servei de Circulació es notifica a la persona expedientada, la qual disposa d’un termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució per fer efectiu l’import davant del Servei de Circulació. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiu l’import de la sanció, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%.

Un cop transcorregut el termini de vuit dies hàbils sense que la persona expedientada hagi fet les al·legacions oportunes, es considera que l’expedient sancionador ha estat resolt i que la constatació de la infracció ha estat notificada degudament, de forma que l’import de sanció esdevé ferm. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import davant el Servei de Circulació; en cas contrari, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%.

Contra la resolució dictada pel cap del Servei de Circulació a què fa referència l’apartat 3 anterior es pot interposar recurs, de conformitat amb el que estableixi la normativa vigent. La interposició d’aquest recurs suspèn l’execució de la resolució impugnada i és preceptiva per accedir a la via jurisdiccional en els termes establerts pel Codi de l’Administració.

En cas que es faci el pagament voluntari de la sanció en el mateix moment en què s’incoa el procediment sancionador o dins els deu dies hàbils següents, es redueix un 50% l’import de la sanció. Aquest pagament voluntari implica:

Els comuns regularan el procediment sancionador aplicable pel cas d’infraccions en l’estacionament en zones d’aparcament lliures destinades a vehicles o bé per les zones d’aparcament blaves, verdes o altres.

Les persones contra les quals s’incoï l’expedient sancionador que no constin com a residents al Principat d’Andorra han de constituir un dipòsit equivalent a l’import de la sanció aplicable des del mateix moment en què s’emet la constatació de la infracció.

Si la persona en qüestió no pot dipositar aquest import, s’autoritza la presentació d’una caució o un aval suficient emès per qualsevol entitat bancària del Principat d’Andorra o per qualsevol altra persona solvent a criteri de l’agent que intervingui.

En cas contrari, l’agent que intervé immobilitza el vehicle.

En cas que la persona sancionada vulgui fer ús del règim previst a l’apartat 6 de l’article 124 o del 127, segons correspongui, ha d’indicar-ho expressament, i pot gaudir -si així ho fa- de la reducció que s’hi regula. En aquest cas, el dipòsit es fa en concepte de la sanció ferma.

En qualsevol moment del procediment, l’òrgan competent per resoldre, per iniciativa pròpia o a proposta de l’òrgan que ha dictat la providència d’incoació, si és un altre, o de l’instructor, pot adoptar, mitjançant acord motivat, l’adopció de les mesures cautelars que resultin adequades per garantir l’eficàcia de la resolució que pugui recaure.

Les mesures cautelars no tenen caràcter de sanció. Han de ser proporcionades a la finalitat perseguida i s’han d’aixecar tan aviat com perdin la seva finalitat.

La immobilització, la retirada i el dipòsit del vehicle constitueixen un tipus específic de mesura cautelar.

Els agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit, a més d’imposar les sancions monetàries previstes en aquesta Llei, i sense perjudici de la responsabilitat penal que sigui exigible en cada cas, poden ordenar la immobilització immediata del vehicle, inclosa la mecànica, com a conseqüència de la comissió de presumptes infraccions, en els supòsits següents:

L’ordre d’immobilització s’aixeca en el moment en què cessa la causa que la va motivar.

En els supòsits previstos a les lletres b), k) i l) de l’apartat 1, l’ordre d’immobilització únicament s’aixeca en el cas que, traslladat el vehicle a un taller i sota la supervisió de l’agent, el responsable certifiqui o bé que no se superen els nivells permesos reglamentàriament, o bé la desaparició de la manipulació, del mecanisme o del sistema detectat. Les despeses de la inspecció són a càrrec del denunciat si s’acredita la comissió de la infracció.

La immobilització del vehicle s’efectua a l’indret que indiquin els agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit, que poden ordenar al conductor que circuli fins al lloc més adequat segons les exigències del trànsit i la seguretat viària.