Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació

Els agents encarregats de la vigilància i la disciplina del trànsit poden retirar o ordenar retirar un vehicle de la via pública i mantenir-lo en dipòsit en el lloc que es designi, si la persona obligada no ho fa, en els supòsits següents:

La retirada se suspèn a l’acte si el propietari o una altra persona autoritzada fan acte de presència i adopten les mesures necessàries. El vehicle es restitueix al propietari o al conductor que hagi comès la presumpta infracció.

Les despeses motivades per la disposició i l’ús dels mitjans de transport del vehicle, encara que no es porti a terme per la compareixença del propietari o d’una persona autoritzada, són a càrrec seu, llevat del cas d’utilització il·legítima. Independentment de les sancions que pugui ser procedent imposar, el pagament d’aquestes despeses és efectuat en el moment de la restitució del vehicle.

Els comuns poden ordenar el trasllat del vehicle a un gestor de residus de vehicles autoritzat per desballestar-ne transcorreguts més de dos mesos des de la immobilització o la retirada del vehicle de la via pública, amb la publicació prèvia de l’edicte corresponent al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

En els casos en què s’estimi convenient, es pot acordar la substitució del desballestament del vehicle per la seva adjudicació a l’Administració, que podrà alienar-lo pel procediment de pública subhasta, en tractar-se de béns patrimonials, de conformitat amb el procediment previst en la normativa vigent en matèria d’embargament.

Les persones físiques de nacionalitat andorrana o els estrangers legalment residents al Principat d’Andorra, llevat dels que gaudeixin únicament d’una autorització de sojorn i treball temporal, poden inscriure al Registre d’Embarcacions Esportives del Govern tot tipus d’embarcacions esportives, homologades pel país del fabricant, sempre que estiguin exclusivament destinades a un ús personal no comercial.

Els documents que s’han de lliurar al Registre per a la inscripció d’una embarcació esportiva, són els següents:

Per ser identificades les embarcacions han de portar una inscripció convenientment retolada, a manera de matrícula a estribord i a babord de la seva proa, la qual ha de començar amb les inicials E (embarcació esportiva) seguides del número corresponent i de la inscripció AND.

Per la conducció d’embarcacions nàutiques esportives, no es requerirà cap tipus de titulació o de permís.

Aglomeració. També anomenada poblat, zona o àrea urbana, és l’espai que comprèn immobles edificats i a les vies d’accés i de sortida del qual estan col·locats, respectivament, els senyals d’accés a aglomeració i de sortida d’aglomeració.

Aturada. Immobilització d’un vehicle per emergència, per necessitats de circulació o per complir una prescripció reglamentària.

Autobús. Automòbil amb capacitat per a més de nou persones, incloent-hi el conductor, destinat al transport col·lectiu urbà i interurbà.

Autocar. Automòbil amb capacitat per a més de nou persones, incloent-hi el conductor, que pot estar destinat tant al transport col·lectiu urbà i interurbà com a transportar un grup nombrós de persones en distàncies llargues o mitjanes.

Automòbil. Vehicle de motor que és utilitzat normalment per al transport per carretera de persones o de coses o per a la tracció en carretera de vehicles utilitzats per al transport de persones o de coses. Aquest terme inclou els troleibusos; és a dir, els vehicles units a una línia elèctrica que no circulen per damunt de rails. No engloba els vehicles tals com els tractors agrícoles, en què la utilització per al transport per carretera de persones o de materials o la tracció per carretera de vehicles utilitzats per al transport de persones o coses no és més que incidental.

Autopista. Via que està especialment projectada i construïda per a la circulació d’automòbils, que no dona cap tipus de servei a les propietats contigües i que:

Autovia. Via assimilada a l’autopista que no reuneix tots els requisits de l’autopista.

Bicicleta. Cicle de dos rodes.

Calçada. Part de la via normalment utilitzada per a la circulació dels vehicles. Una calçada es compon d’un cert nombre de carrils.

Carretera. Via que uneix diverses aglomeracions de domini i ús públic, projectada i construïda fonamentalment per a la circulació d’automòbils.

Carretera general. Via pública interurbana titularitat del Govern, de conformitat amb la legislació sectorial existent.

Carretera secundària. Via pública interurbana titularitat d’un comú, de conformitat amb la legislació sectorial existent.

Carril. Qualsevol de les franges longitudinals en les quals pot estar subdividida la calçada, materialitzades o no per les marques de carretera longitudinals, que tenen una amplada suficient per permetre el flux d’una fila d’automòbils que no siguin les motocicletes.

Carril bici. Via ciclista que discorre adossada a la calçada en un únic sentit o en doble sentit de circulació.

Carril bici protegit. Carril bici que disposa d’elements laterals que el separen físicament de la resta de la calçada, així com del voral.

Camió. Automòbil de com a mínim quatre rodes, concebut i construït per al transport de coses, en què la cabina no està integrada en la resta de la carrosseria i amb un màxim de nou places, inclosa la del conductor.

Camió agrícola. Vehicle especial autopropulsat, de dos o més eixos, especialment concebut per al transport de productes agrícoles en el camp.

Cicle. Vehicle proveït de dos rodes com a mínim i propulsat exclusivament o principalment per l’energia muscular de la persona o persones que estan sobre el vehicle, en particular mitjançant pedals. S’inclouen en aquesta definició els cicles de pedaleig assistit que només proporcionin assistència mentre es pedaleja, que el motor es desconnecti a partir de 25 km/h i la seva potència no sigui superior a 250 W.

Ciclomotor. Tenen la consideració de ciclomotor els vehicles que no siguin considerats reglamentàriament VMP i que es defineixen a continuació:

Conductor. Persona que, amb les excepcions del paràgraf segon, assumeix el mecanisme de direcció o va al comandament d’un vehicle o qui té al seu càrrec un animal o animals. En vehicles que circulin en funció d’aprenentatge de la conducció, té la consideració de conductor la persona que està a càrrec dels comandaments addicionals.

Conductor habitual. Persona que disposa del permís de conduir necessari, és inscrita al Registre de Conductors i, amb el seu consentiment previ, és comunicada pel titular del vehicle o, si escau, per l’arrendatari a llarg termini, al Registre de Vehicles pel fet de ser aquella persona la que, de manera usual, condueix el dit vehicle.

Conjunt de vehicles. Tenen la condició de conjunt de vehicles:

Dispositiu reflector o catadiòptric. El que serveix per indicar la presència d’un vehicle, per reflexió de la llum que emana d’una font lluminosa no unida a aquest vehicle i que ha de ser visible, de nit i en condicions de visibilitat normal, pel conductor d’un altre vehicle des d’una distància mínima que ha de fixar la reglamentació d’homologació corresponent. No es consideren catadiòptrics:

Embarcació d’esbarjo. Qualsevol tipus d’unitat flotant utilitzada exclusivament per als esports i el lleure, com ara vaixells, iots, cases flotants, etc.

Estacionament. Quan el vehicle està immobilitzat per qualsevol altra raó que l’aturada o la parada.

Fases de la neu. Identificador de color que qualifica les fases del dispositiu especial de nevades, que té en compte l’estat de la calçada respecte a neu i gel, i que determinen els vehicles autoritzats a circular i els tipus d’equipaments concrets a emprar, via desplegament reglamentari.

Grup d’eixos. Els eixos que formen part d’un bogi. En el cas de dos eixos, el grup es denomina tàndem, i tàndem triaxial, en el cas de tres eixos.

Intersecció. Tot encreuament a nivell, unió o bifurcació de vies, incloses les places formades per aquests encreuaments, unions o bifurcacions.

Llum de boira davanter. Llum que serveix per millorar la il·luminació de la via per davant en cas de boira, nevada, tempesta o núvol de pols.

Llum de boira del darrere. Llum que serveix per millorar la il·luminació de la via per darrere en cas de boira.

Llum de carretera. Llum o llums situats a la part davantera del vehicle que serveixen per il·luminar suficientment la via, de nit i en condicions de visibilitat normals, fins a una distància mínima pel davant del vehicle d’acord amb l’homologació en vigor. Han de ser de color blanc.

Llum de dia. Llum o llums destinats a fer que durant el dia un vehicle, quan està en moviment, sigui més visible frontalment.

Llum d’encreuament. Llum o llums situats a la part davantera del vehicle que serveixen per il·luminar suficientment la via, de nit i en condicions de visibilitat normals, fins a una distància mínima pel davant del vehicle d’acord amb l’homologació en vigor, sense enlluernar ni molestar indegudament els conductors que venen en sentit invers i els altres usuaris de la carretera.

Llum d’enllumenat interior. Llum destinat a la il·luminació de l’habitacle del vehicle de manera que no produeixi enlluernament ni molesti indegudament els altres usuaris de la via.

Llum d’estacionament. Llum o llums que serveixen per indicar la presència d’un vehicle estacionat dintre d’una aglomeració, substituint els llums de posició davanters i posteriors.

Llum de frenada. Llum o llums situats a la part posterior del vehicle que serveixen per indicar als altres usuaris de la carretera que es troben al darrere d’aquest vehicle que el seu conductor acciona el fre de servei.

Llum de gàlib. Llum o llums instal·lats a prop del lloc més extrem de tota l’amplada i tan a prop com sigui possible del lloc més alt del vehicle i destinats a indicar clarament l’amplada i l’altura total del vehicle. Per a determinats vehicles de motor i remolcs, aquest senyal complementa els llums de posició, atraient particularment l’atenció dels conductors respecte del seu volum.

Llum de la matrícula. Dispositiu que assegura la il·luminació de la placa de matrícula posterior i que pot estar compost de diversos elements òptics.

Llum de marxa enrere. Llum o llums situats a la part posterior del vehicle que serveixen per il·luminar la carretera al darrere i advertir els altres usuaris de la carretera que el vehicle fa marxa enrere o que està a punt d’iniciar la marxa enrere.

Llum de posició davantera. Llum o llums que, situats a la part davantera, serveixen per indicar la presència i l’amplada d’aquest vehicle vist des del davant i que, quan sigui l’únic llum encès en aquella part davantera, sigui visible de nit i en condicions de visibilitat normals fins a una distància mínima pel davant d’aquest vehicle d’acord amb la reglamentació corresponent.

Llum de posició posterior. Llum o llums que, situats a la part posterior del vehicle, serveixen per indicar la presència i l’amplada d’aquest vehicle vist des del darrere, i que sigui visible de nit i en condicions de visibilitat normals fins a una distància mínima pel darrere d’aquest vehicle d’acord amb la reglamentació corresponent.

Llum especial. Llum o llums destinats a senyalar, sigui un vehicle amb prioritat, sigui un vehicle o un grup de vehicles la presència dels quals en carretera imposi als altres usuaris de la carretera prendre precaucions particulars, especialment els combois de vehicles, els vehicles de dimensions excepcionals i els vehicles o els ginys de construcció o de manteniment de carreteres.

Llum indicador de direcció. Llum o llums que serveixen per indicar als altres usuaris de la carretera que el conductor té la intenció de canviar de direcció a la dreta o a l’esquerra.

Llum lateral. Llum instal·lat al lateral del vehicle destinat a indicar la presència del vehicle vist lateralment.

Màquina agrícola automotriu. Vehicle especial autopropulsat de dos o més eixos, concebut i construït per efectuar treballs agrícoles.

Maquinària agrícola remolcada. Vehicle especial concebut i construït per efectuar treballs agrícoles estirat per un tractor, un motocultor o per una altra màquina agrícola automotriu. Queden exclosos d’aquesta definició tots els utensilis concebuts i construïts per efectuar treballs de preparació de terrenys o per fer feina del camp que no siguin considerats vehicles per aquesta Llei.

Massa en buit o tara. Massa del vehicle amb el seu equip fix autoritzat sense personal de servei, ni passatgers ni càrrega, i amb la seva dotació completa d’aigua, de combustible, de lubricant, de recanvis, d’eines i d’accessoris reglamentaris.

Massa en càrrega. Massa efectiva del vehicle quan està carregat, amb l’equipatge i els passatgers a bord.

Massa màxima autoritzada (MMA). Massa màxima d’un vehicle carregat per a la utilització en circulació per les vies públiques.

Massa per eix. Massa que gravita sobre el sòl, tramesa per la totalitat de les rodes acoblades a aquest eix.

Massa del vehicle en ordre de marxa. És el resultat de sumar a la tara la massa estàndard del conductor de 75 kg i per als autobusos i els autocars, la massa de l’acompanyant de 75 kg, si el porta.

Motocicleta. Automòbil de dos rodes, amb sidecar o sense, equipat d’un motor de cilindrada superior a 50 cm3, si és de combustió interna, i/o amb una velocitat màxima per construcció superior a 45 km/h.

Moto de neu. Vehicle especial, concebut i construït per a la circulació sobre superfícies nevades, que transmet la tracció a través d’una banda. El seu efecte direccional té lloc mitjançant una o més guies en forma de patí o d’esquí.

Motocultor. Vehicle especial autopropulsat per un eix dirigit per un conductor que el segueix caminant. Alguns motocultors també poden ser dirigits des d’un seient incorporat a un remolc, a una màquina agrícola o a un xassís auxiliar amb rodes.

Parada. Quan el vehicle està immobilitzat durant el temps necessari per recollir o deixar persones així com quan ha de carregar o descarregar materials, durant un temps inferior a dos minuts, sense que el conductor pugui abandonar-lo.

Pas a nivell. Tota intersecció a nivell entre una carretera i una via de tren o de tramvia amb plataforma independent.

Pista bici. Via ciclista segregada del trànsit motoritzat amb traçat independent de les carreteres.

Plataforma. Zona de la via destinada a l’ús de vehicles, formada per la calçada i els vorals.

Portador. Vehicle especial autopropulsat per dos o més eixos, concebut i construït per portar màquines agrícoles.

Refugi. Zona de vianants situada a la calçada i protegida del trànsit rodat.

Remolc. Vehicle concebut i construït per ser arrossegat per un vehicle de motor.

Remolc agrícola. Vehicle especial de transport construït i destinat per ser arrossegat per un tractor agrícola, un motocultor, un portador o una màquina agrícola automotriu. S’inclouen en aquesta definició els semiremolcs agrícoles.

Remolc lleuger. Remolc la massa màxima autoritzada del qual no excedeixi les 0,75 t. A efectes d’aquesta classificació, se n’exclouen els agrícoles. Pertanyen a la categoria O1.

Rotonda. Tram de via pública de forma circular o semicircular en la qual conflueixen dos o més vies urbanes o interurbanes.

Semàfor. Aparell lluminós proveït dels senyals necessaris que permet ordenar el trànsit a les vies públiques.

Semiremolc. Remolc construït per ser acoblat a un automòbil de tal manera que hi reposi parcialment i que una part substancial de la seva massa i de la seva càrrega siguin transportades per aquell automòbil.

Sender pedalable. Via per a vianants i bicicletes, tricicles i quadricicles, segregada del trànsit motoritzat, que discorre per espais oberts, parcs, jardins o boscos.

Senyal o llum d’emergència. Funcionament simultani de tots els llums indicadors de direcció del vehicle per advertir que el vehicle representa temporalment un perill per a la resta d’usuaris de la via.

Sobreample. Terreny limítrof a una via que dota d’un ample addicional a la seva plataforma, de propietat pública o privada, resultant en ocasions de la rectificació o millora del traçat de la via.

Tecnologia autònoma.

Titular del vehicle. Persona el nom de la qual consta inscrit en el Registre de Vehicles.

Tractora. Automòbil concebut i construït per realitzar, principalment, l’arrossegament d’un semiremolc.

Tractor agrícola. Vehicle especial autopropulsat de dos o més eixos, concebut i construït per arrossegar, empènyer, portar o accionar maquinària agrícola.

Tractor i maquinària per a obres o serveis. Vehicle especial autopropulsat, de dos o més eixos, concebut i construït per efectuar treballs en les obres o per realitzar determinats serveis, com tractors no agrícoles, excavadores, motoanivelladores, estenedores, fresadores, llevaneus, carregadores, vibradores, compressors i maquinària similar.

Tramvia. Vehicle que circula per rails instal·lats a la via.

Travessera. Segment de carretera comprès dins d’una aglomeració. No tenen la consideració de travessia els trams que disposin d’una alternativa viària o d’una variant a la qual tinguin accés.

Tren turístic. Vehicle especial, constituït per un vehicle tractor amb un o diversos remolcs, concebut i construït per al transport de persones amb fins turístics, amb la velocitat màxima limitada en funció del que dicti l’autoritat competent.

Turisme. Automòbil destinat al transport de persones que tingui almenys quatre rodes, especialment concebut i construït per al transport de persones i que té no més de vuit seients sense comptar el seient del conductor. Vehicle de la categoria M1.

Vehicle. Aparell apte per circular per les vies o els terrenys a què es refereix l’article 2.

Vehicle autònom. Vehicle o vehicle de motor, incloent-li les categories de vehicles especials i de vehicles per a persones amb discapacitats, que estigui equipat amb tecnologia autònoma que permeti la seva conducció sense la participació activa del conductor, ja sigui de manera total o parcial.

Vehicle de motor. Vehicle proveït d’un motor per a la seva propulsió. S’exclouen d’aquesta definició els ciclomotors, els tramvies i els vehicles per a persones amb discapacitats.

Vehicle de mobilitat personal (VMP). Vehicle capaç d’assistir l’ésser humà en el seu desplaçament personal i que, per la seva construcció, pot excedir les característiques del cicle i estar dotat de motor elèctric.

Vehicle de tracció animal. Vehicle arrossegat per animals.

Vehicle especial. Vehicle autopropulsat o remolcat, concebut i construït per realitzar obres o serveis determinats i que, per les seves característiques, està exceptuat d’acomplir alguna de les condicions tècniques reglamentàriament exigides o sobrepassa permanentment els límits establerts en si mateix per a masses o dimensions, així com la maquinària agrícola i els seus remolcs.

Vehicle mixt adaptable. Automòbil especialment disposat per al transport, simultani o no, de mercaderies i persones, amb un màxim de vuit seients a més del seient del conductor, i en què es pot substituir eventualment la càrrega, parcialment o totalment, per persones mitjançant l’addició de seients.

Vehicle per a persones amb discapacitat física. Vehicle la tara del qual no és superior a 350 kg i que per construcció no pot superar en terreny pla una velocitat de 45 km/h, projectat i construït especialment, i no únicament adaptat, per a l’ús de persones amb discapacitat.

Via. Tota la secció de tot camí, carrer o carretera obert a la circulació pública.

Via interurbana. Via pública situada fora d’una aglomeració.

Via urbana. Via pública situada dins d’una aglomeració, excepte les travessies.

Via ciclista. Via específicament condicionada per al trànsit de cicles, amb la senyalització vertical i les marques viàries corresponents, l’ample del qual permet el pas segur d’aquests vehicles.

Vianant. Persona que, no sent conductor, transita a peu per les vies i els terrenys a què fa referència l’article 2. Tenen la consideració de vianants les persones que empenyen o arrosseguen cotxets per a infants, de persones malaltes o amb discapacitat física, o tot altre vehicle de petites dimensions i sense motor, les que acompanyen a peu una bicicleta o un ciclomotor, així com les persones amb discapacitat física que es desplacen en cadira de rodes, moguda per elles mateixes o circulant al ritme de pas.

Voral. Franja longitudinal afermada contigua a la calçada, no destinada a l’ús dels automòbils, excepte en circumstàncies excepcionals.

Vorera bici. Via ciclista senyalitzada sobre la vorera.

Vorera o voravia. Zona longitudinal de la via, elevada o no, destinada al trànsit de vianants.

Zona de vianants. Part de la via, elevada o delimitada d’una altra manera, reservada a la circulació dels vianants. En aquesta definició s’hi inclouen la vorera, l’andana i el passeig.

Zones 20 i 30. zones urbanes on els vianants tenen prioritat a la circulació dels vehicles i on la velocitat màxima de la via és de 20 o 30 km/h.