LegalizeLlei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres
“Article 25. Règim especial de consolidació tributària
Els obligats tributaris que revesteixin la forma de societats anònimes o limitades andorranes que formin part d’un grup tributari poden tributar sota el règim previst en aquest article.
Formen part d’un grup tributari totes les societats que participin en altres societats en un grau igual o superior al 75% del seu capital o dels drets de vot. El grup tributari està format tant per les entitats participants com per les participades, sempre que totes siguin obligats tributaris d’aquest impost. La participació esmentada s’ha de mantenir de forma ininterrompuda durant tot el període impositiu. El grau de participació que es tingui pot ser de forma directa o indirecta. La participació indirecta serà la que resulti de multiplicar els percentatges de participació.
No poden formar part d’un grup tributari:
Les entitats exemptes a les quals es refereix l’article 8 de la Llei;
Les entitats que quan es tanqui el període impositiu estiguin en situació de suspensió de pagaments o fallida, o el seu patrimoni net sigui negatiu; i
Les societats participades la participació de les quals s’aconsegueixi a través d’una altra societat que no compleixi els requisits establerts per formar part del grup tributari.
Les societats que hagin optat per l’aplicació del règim especial previst a l’article 23.
Les societats que hagin d’integrar un grup tributari ho han de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici de l’exercici, cosa que han d’acordar per junta de socis totes i cadascuna de les societats afectades. La societat dominant ha de comunicar els acords al ministeri encarregat de les finances abans de l’inici del període impositiu en què sigui aplicable aquest règim i les variacions posteriors en la composició del grup.
Les societats participades del grup tributari han de presentar la seva declaració individual, i han de determinar la seva base de tributació i les deduccions aplicables, sense haver-ne d’ingressar la quota resultant.
La societat dominant determina la seva base de tributació d’acord amb les regles previstes en aquest títol de la Llei, de manera que ha d’integrar en la seva base de tributació les bases de tributació de cada una de les entitats participades que integrin el grup tributari i ha de practicar les eliminacions corresponents per les operacions internes realitzades entre les societats del grup, d’acord amb el que preveu la normativa comptable per a la formulació dels comptes anuals consolidats i la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris. Les eliminacions practicades s’han d’integrar a la base de tributació quan les operacions siguin fetes amb terceres persones, en els termes que preveu la norma comptable en matèria de consolidació.
El límit establert a l’article 14 d’aquesta Llei en relació amb la deducció de les despeses financeres es refereix al grup tributari.
La reducció per arrendaments d’habitatge prevista a l’article 21 ter es refereix al grup fiscal.
El límit establert a l’apartat 2 de l’article 43 d’aquesta Llei en relació amb la compensació de les bases de tributació negatives i a la deducció per doble imposició interna i internacional regulada a l’article 43 bis i les deduccions regulades als articles 44 i 44 bis, es refereix al grup tributari.
Les bases de tributació negatives del grup tributari són compensables respecte de les positives del grup que es generin durant els disset anys següents, amb els límits previstos a l’apartat 2 de l’article 43.
Les bases de tributació negatives pendents de compensació generades per les societats participades abans que s’integrin en el grup tributari només es poden compensar per bases de tributació positives de la mateixa entitat.
Les despeses financeres netes pendents de deduir d’acord amb l’article 14 generades per les societats participades abans que s’integrin en el grup tributari es dedueixen amb el límit del 30% del resultat comptable positiu de la mateixa entitat corregit d’acord amb l’article 14. Aquestes despeses es tenen en compte igualment en el límit que preveu l’apartat 1 de l’article 14.
La quota de tributació del grup tributari es minora en l’import de les deduccions que preveu el capítol vuitè a les quals tinguin dret cada societat que integra el grup tributari. Els requisits establerts per aplicar les deduccions esmentades es refereixen al grup tributari. Les deduccions de qualsevol societat pendents d’aplicació en el moment que s’hagin d’incloure en el grup tributari es poden deduir de la quota de tributació del grup tributari amb el límit que correspongui a la societat esmentada en el règim individual de tributació.
El període impositiu de totes les societats del grup ha de coincidir amb el de la societat dominant.
Les entitats sobre les quals s’adquireixi una participació directa o indirecta, i que compleixin les condicions esmentades a l’apartat 2 i al 3 per formar part del grup de consolidació, s’integren de manera obligatòria en el grup fiscal en el període impositiu següent.
En el cas d’entitats de nova constitució, la integració es produeix des del moment que es constitueixin, sempre que es compleixin tots els requisits per formar part del grup fiscal.
Les entitats dependents que deixin de complir les condicions per formar part del grup fiscal queden excloses del grup fiscal amb efectes des del mateix període impositiu en què es produeixi tal circumstància.
La societat dominant ha de formular, a efectes fiscals, el balanç i el compte de pèrdues i guanys consolidats, amb l’aplicació del mètode d’integració global a totes les societats que integren el grup tributari. Els comptes anuals consolidats es refereixen a la mateixa data de tancament i període que els comptes anuals de la societat dominant, de manera que les societats dependents han de tancar el seu exercici social en la data en què ho faci la societat dominant. En aquest sentit, l’entitat dominant ha d’adjuntar a la liquidació de l’impost la informació següent:
Les eliminacions practicades en períodes impositius anteriors pendents d’incorporació i les eliminacions practicades en el període impositiu degudament justificades en la seva procedència i quantitat.
Les incorporacions fetes en el període impositiu, igualment justificades en la seva procedència i quantitat.
Les diferències, degudament explicades, que hi pugui haver entre les eliminacions i les incorporacions realitzades a l’efecte de determinar la base de tributació del grup fiscal i les realitzades a l’efecte de l’elaboració dels comptes anuals consolidats.
L’obligació de fer els pagaments a compte del grup tributari recau en la societat dominant.
A partir de l’exercici en què s’hagi optat per aquest règim, totes les societats integrants del grup queden obligades fins al moment que es renunciï a aplicar-lo.
Una vegada s’hagi exercit l’opció, el grup tributari queda vinculat a aquest règim de manera indefinida durant els períodes impositius següents, mentre no es compleixin els motius d’exclusió regulats en aquest article i mentre no es renunciï a aplicar-lo a través del corresponent procediment determinat reglamentàriament, que s’ha d’exercir, si escau, en el termini de tres mesos a comptar de la finalització de l’últim període impositiu en què s’ha aplicat.
El grup tributari s’extingeix quan la societat dominant perdi el caràcter esmentat.
En el cas que el règim de consolidació tributària i el grup tributari s’extingeixin, respecte a les eliminacions pendents d’incorporació, les bases de tributació negatives del grup tributari i les deduccions en la quota pendents de compensació, cal procedir de la manera següent:
Les eliminacions pendents d’incorporació s’integren en la base de tributació del grup tributari en l’últim període impositiu en què sigui aplicable el règim de consolidació tributària.
Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les bases de tributació negatives del grup tributari pendents de compensar, en la part que hagin contribuït a formar-les. La compensació es fa amb les bases de tributació positives que es determinin en règim individual de tributació i que es generin durant els disset anys següents, amb els límits previstos a l’apartat 2 de l’article 43.
Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la compensació de les deduccions de la quota del grup tributari pendents de compensació, en la part en què hagin contribuït a formar-les.
Les societats que integrin el grup tributari en el període impositiu en què es produeixi la pèrdua o l’extinció d’aquest règim han d’assumir el dret a la deducció de les despeses financeres pendents de deduir d’acord amb l’article 14, en la part en què hagin contribuït a generar-les.
El que disposen els apartats anteriors és aplicable quan alguna o algunes de les societats que integren el grup tributari hi deixin de pertànyer.
En cas que l’entitat dominant d’un grup tributari sigui absorbida per alguna entitat a través d’una operació de fusió en els termes de l’article 2 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial que determini que totes les entitats incloses en el grup fiscal s’integrin a l’altre grup fiscal, no es produeixen els efectes previstos a l’apartat 21 d’aquest article.
Les societats del grup tributari responen solidàriament del pagament del deute tributari, excepte pel que fa a les sancions.”
Article 17
Se suprimeix l’article 26 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.
Article 18
Es modifica el títol del capítol vuitè de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat de la manera següent:
“Capítol VIII. Quota de liquidació: deduccions a la quota”
Article 19
Es modifica l’article 43 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat de la manera següent:
“Article 43. Quota de liquidació i deduccions a la quota
La quota de liquidació és el resultat de restar a la quota de tributació la deducció per doble imposició interna i internacional regulada a l’article 43 bis i les deduccions regulades als articles 44 i 44 bis. La quota de liquidació no pot ser negativa i com a mínim es consigna l’import zero.
No obstant això, la quota de liquidació no pot ser inferior al 30% de la quota de tributació corresponent a la base de tributació positiva del període impositiu prèvia a la compensació de les bases de tributació negatives d’exercicis anteriors.
Quan és aplicable el límit previst en aquest apartat, es redueix, en la quantitat corresponent, l’import de les bases de tributació negatives que es poden compensar i l’import de les deduccions previstes en l’apartat anterior que es poden aplicar en el període impositiu.
Les quantitats no deduïdes en cas d’insuficiència de quota de tributació o per l’aplicació del límit establert a l’apartat 2 d’aquest article es poden deduir de la quota de tributació en els sis períodes impositius que concloguin posteriorment al període en què s’hagin generat, amb el límit establert a l’apartat anterior.”
Article 20
S’introdueix un nou article 43 bis a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:
“Article 43 bis. Deducció per eliminar la doble imposició interna i internacional
La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals.
Quan en la base de tributació de l’obligat tributari s’integrin rendes obtingudes i gravades a l’estranger, es dedueix de la quota de tributació la menor de les dos quantitats següents:
L’import efectiu satisfet a l’estranger per raó del gravamen de característiques similars a aquest impost o a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals a què hagi estat sotmès l’obligat tributari. A l’efecte d’establir aquesta similitud substancial, es tenen en compte les característiques essencials de l’impost estranger, així com si la finalitat principal d’aquest impost rau en la imposició de la renda obtinguda per l’obligat tributari. En particular, es considera que l’impost estranger és de característiques similars a l’impost sobre societats del Principat d’Andorra quan estigui cobert per un conveni de doble imposició que sigui aplicable. Si un conveni per evitar la doble imposició és aplicable, la deducció no pot excedir l’impost que correspongui segons el conveni. No es dedueixen els impostos no pagats en virtut d’exempció, bonificació o qualsevol altre incentiu fiscal concedit a l’estranger, llevat que s’estableixi una altra cosa en un conveni per evitar la doble imposició que sigui aplicable.
L’import de la quota de tributació que correspondria pagar al Principat d’Andorra per les rendes esmentades si s’haguessin obtingut en territori andorrà.
A l’efecte del càlcul d’aquest import, la base de tributació corresponent a la renda estrangera es determina d’acord amb la normativa d’aquest impost, i són únicament imputables a aquesta base de tributació les despeses específicament connectades amb la generació de la renda esmentada.
L’import de l’impost satisfet a l’estranger s’inclou en la renda d’acord amb el que preveu l’apartat anterior i, igualment, forma part de la base de tributació, encara que no sigui plenament deduïble.
Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes a l’estranger, la deducció es calcula agrupant les rendes que, havent estat sotmeses a imposició a l’estranger, procedeixin d’un mateix país.
No obstant això últim, les rendes procedents d’establiments permanents es computen de manera aïllada per cada establiment permanent.
L’obligat tributari ha d’acreditar la procedència i la quantitat de la deducció que pretengui efectuar mitjançant l’exhibició dels suports documentals oportuns, sigui quin sigui el període en què es va originar el dret a la deducció.”
Article 21
Es modifica l’article 44 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat de la manera següent:
“Article 44. Deducció per creació de llocs de treball i per projectes que fomenten la digitalització
Els obligats tributaris poden minorar de la quota de tributació el resultat de multiplicar la quantitat fixa de 1.000 euros per persona d’increment mitjà de plantilla fixa anyal que tinguin. A aquest efecte només es computen els contractes laborals formalitzats a Andorra i subjectes a la legislació laboral andorrana. Així mateix, els treballadors contractats han d’estar inscrits al Servei d’Ocupació andorrà com a demandants d’ocupació.
Per determinar l’increment mitjà de plantilla, es calcula la plantilla mitjana prorratejant el nombre de persones pels dies de l’any que estan contractades en relació laboral per l’obligat tributari, i es compara amb la plantilla mitjana de l’any anterior, determinada de la mateixa forma. Aquest increment mitjà de plantilla s’ha de mantenir durant l’any posterior a comptar del tancament de l’exercici. En el cas que no es compleixi aquest increment mitjà de plantilla, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora.
La quantitat fixa prevista en aquest apartat s’incrementa fins a 3.500 euros per cada treballador contractat que es trobi, en el moment de la contractació, en alguna de les situacions següents:
- Que siguin menors de 25 anys.
- Que siguin majors de 55 anys.
- Que tinguin una discapacitat reconeguda per la Comissió Nacional de Valoració (Conava).
El número de treballadors contractats que donin dret a la deducció per l’import incrementat de 3.500 euros s’ha de mantenir durant l’any posterior a comptar del tancament de l’exercici en què s’apliqui la deducció. En cas que no es compleixi amb el manteniment del número de treballadors durant l’any posterior, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la deducció aplicada, juntament amb els interessos de demora.
Els obligats tributaris que portin a terme projectes que contribueixen a la digitalització de l’empresa en els termes i les condicions que, si escau, es determinin legalment, i sempre que estiguin entre els previstos a l’Annex 3 d’aquesta Llei, poden minorar la quota de tributació mitjançant l’aplicació de la deducció prevista en aquest apartat.
L’aplicació d’aquesta deducció és incompatible, per les mateixes despeses i inversions, amb l’aplicació del règim especial d’explotació de determinats actius intangibles previst a l’article 23 i amb qualsevol altra deducció a la quota o benefici fiscal previst en aquesta Llei.
El percentatge de deducció que s’ha d’aplicar sobre la base de deducció és del 2%.
En el cas que la base de la deducció sigui igual o superior a un milió d’euros, el dret a la deducció prevista en aquest apartat està condicionat al fet que l’Administració tributària certifiqui amb caràcter previ, i en els termes que s’estableixin reglamentàriament, l’adequació de les despeses o les inversions als requisits previstos en aquest apartat.
Es poden establir reglamentàriament altres condicions relatives a l’aplicació de la deducció prevista en aquest apartat.”
Article 22
S’introdueix un nou article 44 bis a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:
“Article 44 bis. Deducció per incentius fiscals al mecenatge
Els obligats tributaris que efectuïn donatius irrevocables, purs i simples a favor de Govern, dels comuns o de les fundacions previstes en la Llei 11/2008, de 12 de juny, de fundacions i a favor de les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental, regulades en la Llei qualificada d’associacions, de 29 de setembre de 2000, poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 20 per cent al valor del donatiu en les condicions assenyalades als apartats següents.
La base per a l’aplicació de la deducció assenyalada al paràgraf anterior és la següent:
- En relació als donatius dineraris, el seu import.
- En relació amb els donatius de béns o drets, el seu valor comptable.
- En relació als préstecs d’ús o comodats, el 5% del valor comptable del bé en cada exercici que es realitzi i en la proporció del nombre de dies de la seva durada.
En cap cas no tenen la consideració de donatius les quotes de socis satisfetes a les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental regulades en la Llei qualificada d’associacions, de 29 de setembre de 2000.
La difusió pública que l’obligat tributari pogués fer dels donatius realitzats no alterarà el caràcter pur i simple dels mateixos.
No tindran la consideració de donatiu a l’efecte d’aplicar la deducció a què es refereix el present article les prestacions gratuïtes de serveis.
L’import de la minoració de la quota de tributació per la realització dels donatius a què es refereixen els números anteriors no podrà excedir del 10 per cent de la base de tributació corresponent a l’obligat tributari en el període impositiu en que s’han generat.
L’aplicació de la deducció prevista en aquest article exigeix l’acreditació de l’efectivitat del donatiu mitjançant un certificat que l’entitat que rep el donatiu està obligada a facilitar d’acord amb els requisits regulats reglamentàriament.
Estan exemptes les rendes positives que es posin de manifest en els donants contribuents d’aquest impost com a conseqüència dels donatius a què es refereix aquest article.”
Article 22 bis
S’introdueix un nou article 44 ter a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:
“Article 44 ter. Incentius fiscals al patrocini i l’esponsorització
Els obligats tributaris que incorrin en despeses o facin inversions per esponsoritzacions o patrocinis en virtut de contractes amb el Govern o els comuns, les fundacions previstes a la Llei 11/2008, de 12 de juny, de fundacions o les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental, regulades en la Llei qualificada d’associacions, de 29 de setembre de 2000 poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 10% de l’import o valor de les despeses i inversions realitzades, en els termes i condicions previstos en els paràgrafs següents.
També tenen dret a la deducció prevista a l’apartat anterior els obligats tributaris que incorrin en despeses o inversions per esponsoritzacions o patrocinis en virtut de contractes amb persones físiques que siguin esportistes o artistes, no professionals en ambdós casos, amb residència fiscal al Principat d’Andorra, en els termes previstos a l’article 8 de la Llei 5/2014, de 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
S’entén per esponsorització o patrocini el contracte en virtut del qual el patrocinat, a canvi d’una aportació econòmica del patrocinador, per realitzar una activitat esportiva, benèfica, cultural, científica o d’altra índole, es compromet a col·laborar en la publicitat del patrocinador.
La base de la deducció inclou les despeses i inversions de caràcter monetari i no monetari que, satisfetes en virtut d’un contracte d’esponsorització o patrocini amb alguna de les persones físiques o entitats incloses en aquest article, responguin a la definició d’esponsorització o patrocini prevista en l’apartat anterior. En el cas de ser no monetàries la base de la deducció serà el seu valor comptable.
La base de la deducció en cada exercici es referirà a les despeses o inversions satisfetes en el mateix i en cap cas podrà superar la quantitat de 100.000 euros.
També tenen dret a la deducció prevista en l’apartat anterior els obligats tributaris que incorrin en despeses o inversions per esponsoritzacions o patrocinis en virtut de contractes amb persones físiques que siguin esportistes o artistes amb residència fiscal al Principat d’Andorra, en els termes previstos a l’article 8 de la Llei de l’impost sobre la renta de les persones físiques, sempre que, en el cas d’esportistes o artistes professionals, l’esponsorització o el patrocini no determini la promoció o divulgació de la imatge, marques, productes, serveis o altres elements identificatius del patrocinador o espònsor, ni l’obtenció de cap altre tipus de contraprestacions materials o immaterials per aquest.”
Article 22 ter
S’introdueix un nou article 44 quater a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:
“Article 44 quater. Incentius a la participació en projectes declarats d’interès nacional
La declaració d’interès nacional de projectes que revesteixin una especial rellevància per al Principat d’Andorra podrà contemplar l’aplicació del règim previst en aquest article als obligats tributaris per l’impost sobre societats que realitzin aportacions gratuïtes a aquests projectes o en siguin patrocinadors o espònsors.
Aquests projectes poden consistir en esdeveniments ocasionals d’especial transcendència i projecció, com ara esdeveniments esportius, culturals, científics o socials que es duguin a terme al Principat d’Andorra, o bé en intervencions d’especial abast per al Principat d’Andorra i la seva població, per la importància de les seves previsibles conseqüències, per la dimensió de les inversions que requereixin, o per altres circumstàncies que al legislador li resultin significatives i mereixedores d’una singular atenció, i en les quals la invitació a la participació privada resulti oportuna i pugui servir per facilitar la seva consecució, tals com la posada en marxa de museus, espais culturals o esportius o centres d’investigació, iniciatives de rehabilitació patrimonial o investigacions arqueològiques, entre altres actuacions.
La iniciativa, gestió i execució dels projectes ha de correspondre a una administració pública o ha d’existir un conveni de col·laboració en el qual una administració pública sigui part.
Els obligats tributaris de l’impost sobre societats que, sense participar en els eventuals resultats dels projectes que hagin estat declarats d’interès nacional i que contemplin l’aplicació dels incentius previstos en aquest article, realitzin aportacions gratuïtes per al finançament d’aquests projectes poden minorar de la quota de tributació de l’impost el resultat d’aplicar el 75 per cent del valor d’aquestes aportacions en les condicions assenyalades a continuació:
- Han de tractar-se de donatius irrevocables, purs i simples.
- La base per a l’aplicació de la deducció prevista en el paràgraf anterior serà l’import del donatiu, en el cas de donatius dineraris, o el seu valor comptable, en el cas de donatius de béns o drets.
- L’aplicació de la deducció prevista en aquest article exigeix l’acreditació de l’efectivitat del donatiu mitjançant un certificat que l’entitat que rep el donatiu està obligada a facilitar d’acord amb els requisits regulats reglamentàriament.
- Estaran exemptes les rendes positives que es posin de manifest en els donants i, en els donataris, contribuents d’aquest impost, com a conseqüència dels donatius a què es refereix aquest article.
- La difusió pública que l’obligat tributari pogués fer dels donatius realitzats no alterarà el caràcter pur i simple dels mateixos.
Igualment tindran dret a la deducció prevista en els paràgrafs anteriors els obligats tributaris que incorrin en despeses o facin inversions per esponsoritzacions o patrocinis en virtut de contractes amb l’administració pública gestora dels projectes o amb els ens creats a l’efecte.
Els conceptes de patrocini i esponsorització i la determinació de la base de la deducció seran els que s’indiquen a l’article 44 ter d’aquesta Llei, tot i que la base de la deducció en el cas de projectes declarats d’interès nacional no estarà subjecta a límit quantitatiu.
Els projectes declarats d’interès nacional s’estableixen a la llei del pressupost que definirà les principals característiques.
Entre d’altres, s’han d’establir els aspectes següents:
- La denominació del projecte i la descripció de l’esdeveniment o intervenció de què es tracti, indicant les seves característiques i finalitats principals.
- Els terminis dins dels quals es puguin realitzar les diferents aportacions.”
Article 23
S’introdueix un nou article 45 bis a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:
“Article 45 bis. Pagaments a compte en transmissions immobiliàries
Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes següents:
La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixen al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.
Les transmissions o adjudicacions de béns immobles efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.
Les adjudicacions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.
La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.
L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen general de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.
No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu en aquesta Llei.
Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a l’apartat 3 de l’article 19, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.
En el supòsit que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte es formalitzin a través de contracte privat, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte, presentant-lo i ingressant-ne l’import al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar de la data del contracte privat.
En el supòsit d’una elevació posterior a públic d’aquest contracte privat, la liquidació del pagament a compte s’ha de justificar en el moment de l’elevació a públic del contracte.
En el cas que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte siguin atorgades a través d’escriptura pública, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública tenint en compte el que es preveu a l’article 45 ter.
S’han de determinar reglamentàriament els terminis, els models i les formes de declaració i d’ingrés del pagament a compte, i les formes de justificació del pagament.”
Article 24
S’introdueix un nou article 45 ter a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:
“Article 45 ter. Obligacions dels fedataris públics en transmissions immobiliàries
Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles o relativa als actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 45 bis, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions, si els obligats tributaris no acrediten prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l’ingrés efectiu del pagament a compte previst a l’article anterior o que són aplicables els supòsits d’exempció previstos en aquesta Llei.
Quan es tracti d’actes subjectes a l’impost en què no hi hagi intervenció de preu, el pagament a compte es practica prenent per base l’increment del valor real dels béns declarat pel mateix obligat tributari, que s’ha de consignar a l’escriptura.
Els fedataris públics han de percebre l’import del pagament a compte efectuat per l’obligat tributari i efectuar-ne l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis i sota els models que reglamentàriament es determinin.
Els fedataris públics han d’adjuntar a la matriu de l’escriptura una còpia de la liquidació del pagament a compte.
Els fedataris públics han de presentar davant del ministeri encarregat de les finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relació o l’índex comprensiu de tots els actes subjectes al pagament a compte que hagin autoritzat, incloent-hi la identificació dels contribuents i de les liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior, en la forma i sota els models que reglamentàriament es determinin.
Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Béns Immobles, adscrit a la Cambra de Notaris, l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió patrimonial immobiliària, incloent-hi qualsevol dels actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 45 bis, o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin, a fi que es procedeixi a inscriure’ls.
Reglamentàriament es determinen la forma i el procediment per dur a terme la inscripció.”
Article 25
Es modifica l’article 46 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat de la manera següent:
“Article 46. Deducció del pagament a compte i quota diferencial
Els pagaments a compte previstos als articles 45 i 45 bis es dedueixen de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte dels pagaments a compte esmentats, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l’excés.
Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat segons l’apartat 3 de l’article 19, l’import del pagament a compte efectuat d’acord amb l’article 45 bis es dedueix de la quota de liquidació a mesura que la renda s’imputi en la base de tributació.”
Article 26
Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 49 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queden redactats de la manera següent:
“2. Un cop transcorreguts dos mesos des de la data de notificació de la comunicació a què es refereix l’apartat anterior, el ministeri encarregat de les finances, si escau, ha de declarar amb caràcter provisional la baixa en el Registre tributari i la revocació del número de registre tributari.
A l’efecte de donar publicitat a aquesta baixa amb caràcter provisional del Registre tributari i a la revocació del número de registre tributari, se n’ha de fer difusió pública, en els termes que s’estableixin reglamentàriament i amb la corresponent publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Article 27
Es modifica l’article 50 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat de la manera següent:
“Article 50. Expedient de baixa provisional per falta de presentació de declaracions
Quan, estant-hi obligada per aquesta Llei, una entitat no hagi presentat les declaracions tributàries corresponents durant dos exercicis consecutius, el ministeri encarregat de les finances ha de requerir a l’obligat tributari la presentació de les declaracions omeses en el termini d’un mes i advertir-lo que, si no ho fa, serà donat de baixa provisional del Registre Tributari i se li revocarà el número de registre tributari.
Si transcorre el termini fixat en l’apartat anterior sense que s’hagin presentat les declaracions reclamades, es practicarà d’ofici la baixa provisional del Registre tributari, sense perjudici de les actuacions de comprovació i investigació que es considerin oportunes.
A l’efecte de donar publicitat a aquesta baixa amb caràcter provisional del Registre tributari i a la revocació del número de registre tributari, se n’ha de fer difusió pública, en els termes que s’estableixin reglamentàriament i amb la corresponent publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Article 28
Es modifica l’article 52 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, que queda redactat de la manera següent:
“Article 52. Cancel·lació de la nota marginal i rehabilitació del número de registre tributari
La cancel·lació de la nota marginal inscrita en el Registre de Societats Mercantils exigeix l’acord previ del ministeri encarregat de les finances que n’hagi disposat la pràctica, adoptat d’ofici o a petició de l’entitat interessada, un cop aquesta entitat hagi demostrat estar al corrent del compliment de les seves obligacions tributàries en relació amb aquest impost.
El ministeri encarregat de les finances pot rehabilitar el número de registre tributari mitjançant acord, del qual s’ha de fer difusió pública, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, un cop s’hagi acordat la cancel·lació de la nota marginal en el Registre de Societats Mercantils.”
Article 29
S’introdueix una nova lletra d) a l’apartat 2 de l’article 63 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:
“d) Quan es tracti de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, deixar d’ingressar les diferències de valor que es produeixin entre el valor declarat i el valor real, comprovat per l’Administració, quan aquesta diferència superi el 50% del valor real del bé immoble edificat o del dret real sobre el bé immoble o el 100% quan es tracti de terrenys no edificats o del dret real sobre el terreny.”
Article 30
S’introdueix una disposició addicional segona a la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats, amb la redacció següent:
“Disposició addicional segona. Recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra
Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu, derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra, estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 45 bis.
Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari.
El recàrrec especial es calcula aplicant un tipus del 5% sobre l’import del guany de capital, determinat d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.
El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1 anterior.
Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als articles 45 bis i 45 ter, en els terminis i les condicions que s’estableixen reglamentàriament.
El recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional té la consideració de quota de l’impost sobre societats.”
Capítol segon. Modificació de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques
Article 31
Es modifica l’article 4 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“1. Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència del pagador.
Componen la renda de l’obligat tributari:
Les rendes del treball.
Les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques.
Les rendes del capital immobiliari.
Les rendes del capital mobiliari.
Els guanys i les pèrdues de capital.
Les imputacions de renda en règim de transparència fiscal.
Als efectes de la determinació de les bases de tributació i de liquidació i del càlcul de l’impost, la renda es classifica en renda general i renda de l’estalvi, en els termes següents:
Formen la renda general les rendes del treball, les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari.
Formen la renda de l’estalvi les rendes de capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.
No estan subjectes a aquest impost les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, i la percepció de quantitats pels beneficiaris de contractes d’assegurança sobre la vida, quan el prenedor sigui una persona distinta del beneficiari.”
Article 32
Es modifica l’article 5 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“Article 5. Rendes exemptes
Estan exemptes de l’impost les rendes següents:
Les indemnitzacions com a conseqüència de responsabilitat civil per danys personals, en la quantia legalment o judicialment reconeguda. El mateix tracte resulta aplicable a les indemnitzacions satisfetes per les administracions públiques andorranes per danys personals com a conseqüència del funcionament dels serveis públics.
Les anualitats per aliments percebudes dels pares o d’altres persones obligades a prestar-les en virtut de la legislació civil que és aplicable o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.
Les prestacions econòmiques percebudes d’acord amb la normativa reguladora de serveis socials i sociosanitaris del Principat d’Andorra.
Les compensacions econòmiques per acomiadament o cessament del treballador, en l’import establert amb caràcter obligatori en virtut de la normativa reguladora.
Les beques públiques i les beques atorgades per entitats privades, percebudes per cursar estudis reglats, tant al Principat d’Andorra com a l’estranger, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.
Les prestacions reconegudes a l’obligat tributari per entitats públiques o per les entitats que les substitueixin com a conseqüència d’incapacitat permanent absoluta o invalidesa.
Les prestacions percebudes en concepte de pensions de viduïtat satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.
Les prestacions percebudes en concepte de pensions d’orfenesa satisfetes per entitats públiques en aplicació de la normativa vigent al Principat d’Andorra.
Els premis literaris, artístics o científics rellevants, amb les condicions que es determinin reglamentàriament.
Els dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net, a què es fa referència a l’apartat 1 de l’article 22, quan siguin satisfets per entitats residents fiscals a Andorra o per organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà sempre que estiguin subjectes a l’impost sobre societats andorrà.
Els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió o el reemborsament de les accions o participacions en qualsevol organisme d’inversió col·lectiva regulat en la normativa aplicable a aquests organismes, així com els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de les transmissions de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, quan el transmitent, individualment o conjuntament amb entitats vinculades segons el que preveu la Llei de l’impost sobre societats o amb altres persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament, no hagi tingut una participació superior al 25% en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió.
No obstant el que s’estableix en el paràgraf anterior, també n’estan exempts els guanys i les pèrdues de capital obtinguts com a conseqüència de la transmissió d’aquests valors quan existeixi una participació, computada en els termes indicats, superior al 25% en el capital, els fons propis, els resultats o els drets de vot de l’entitat en els dotze mesos anteriors al moment de la transmissió, quan l’obligat tributari hagi posseït la propietat dels valors objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.
No s’aplica l’exempció prevista en aquest apartat a les rendes obtingudes per la transmissió de valors representatius de la participació en els fons propis d’entitats, així com la cessió de drets reals sobre aquestes participacions, quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns.
Les rendes que es posin de manifest en les transmissions lucratives per la mort de l’obligat tributari. L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat.
Les rendes derivades de transmissions lucratives inter vivos sempre que es facin en favor de persones físiques que estiguin unides al transmitent per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al tercer grau inclusivament. En tot cas, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.
L’exempció s’estén a les rendes que s’hagin d’integrar en la base de tributació de l’obligat tributari per aplicació de l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, en els casos en què es transmetin accions o participacions en entitats rebudes en el marc de les operacions cobertes pel règim fiscal esmentat. No obstant això, a efectes impositius, els elements patrimonials rebuts com a conseqüència d’aquestes transmissions es valoren pel mateix valor fiscal que tenien en seu del transmitent abans de la transmissió. Els elements patrimonials adquirits conserven la data d’adquisició que tenien en seu del transmitent.
Els guanys i les pèrdues de capital que es posin de manifest en les transmissions de béns immobles ubicats fora del territori andorrà, quan l’obligat tributari hagi tingut la propietat d’aquests béns objecte de transmissió, com a mínim, durant els deu anys anteriors a la transmissió.
Els rendiments derivats del deute públic emès pel Principat d’Andorra.
Els premis que procedeixin dels jocs d’atzar autoritzats per la Llei de regulació dels jocs d’atzar.
Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions que s’efectuïn per part dels administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat situats al territori del Principat d’Andorra que hagin quedat continguts en una unitat d’actuació definida en els plans d’urbanisme parroquials, en aplicació de les disposicions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin.
Els béns o drets que rebin els administrats en el marc de la reparcel·lació conserven el valor fiscal originari i la data d’adquisició dels terrenys transmesos, sense que l’exempció que s’estableix en aquesta lletra impliqui una modificació del valor a efectes impositius.
Els guanys de capital derivats de les transmissions oneroses de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, que hagin constituït l’habitatge habitual i permanent de l’obligat tributari, sempre que concorrin les condicions següents:
- Que el transmetent tingui la nacionalitat andorrana amb residència efectiva al Principat d’Andorra, o bé sigui estranger i acrediti un període mínim de residència legal, permanent i continuada al Principat d’Andorra de cinc anys.
- Que el transmetent reinverteixi l’import percebut per la venda en l’adquisició d’un nou habitatge habitual i permanent al Principat d’Andorra.
A aquests efectes, quan l’import reinvertit sigui inferior al total de l’import percebut en la transmissió, únicament quedarà exempta de tributació la part proporcional del guany de capital obtingut que correspongui a la quantitat reinvertida.
S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.
Es considera habitatge habitual i permanent el que serveix principalment de residència permanent i habitual de l’adquirent en un període superior a 6 mesos i 1 dia per any natural i si l’habitatge és l’habitatge habitual i permanent durant un període mínim de quatre anys continuats.
El termini per fer la reinversió és d’un any, a comptar des del moment de la transmissió de l’habitatge. En cas d’incompliment d’aquests períodes, l’obligat tributari ha d’ingressar el deute tributari derivat de l’impost inicialment exonerat per motiu de l’exempció, així com els corresponents interessos de demora, en els terminis que s’estableixin reglamentàriament. A aquests efectes la prescripció de l’impost es computa a partir de la data en què es produeix el dit incompliment.
- Que el transmetent no tingui deutes pendents de pagament amb l’Administració general.
- Que l’obligat tributari opti per l’aplicació de l’exempció. A aquests efectes, ha de sol·licitar l’exempció a l’Administració i ha de complir amb les condicions formals i els procediments que es determinin reglamentàriament.
En cas d’incompliment dels requisits previstos per a la reinversió en un nou habitatge habitual, el dret de l’Administració tributària a iniciar un procediment de comprovació del compliment dels requisits per gaudir de l’exempció comença a comptar des del moment en què finalitza el termini dels dos anys perquè l’habitatge es consideri habitual i permanent.”
Article 33
Es modifica l’apartat 2 de l’article 14 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“2. L’obligat tributari que realitzi l’activitat d’arrendament de béns immobles s’entén que realitza una activitat econòmica quan, en qualsevol moment del període impositiu immediatament anterior, s’hagi donat qualsevol de les dos circumstàncies següents:
El nombre de béns immobles que hagi tingut arrendats o oferts en arrendaments sigui igual o superior a sis. Per determinar aquest nombre de béns immobles es té en compte qualsevol bé immoble que hagi estat arrendat o ofert en arrendament en qualsevol moment del període impositiu.
Als exclusius efectes del que es preveu en aquesta lletra a), es considera que formen part del mateix bé els aparcaments, amb un màxim de dos, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta amb l’immoble.
Les rendes íntegres obtingudes corresponents als béns immobles esmentats han estat superiors a cent mil euros.
L’obligat tributari que, per complir les circumstàncies esmentades als paràgrafs anteriors d’aquest apartat 2, estigui tributant d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques, únicament passa a tributar d’acord amb les regles previstes per a les rendes del capital immobiliari quan les circumstàncies indicades a les lletres a) i b) anteriors deixin de complir-se durant dos períodes impositius consecutius. L’aplicació de les regles previstes per a les rendes del capital immobiliari té lloc a partir del primer període impositiu que s’iniciï a partir de la finalització dels dos períodes impositius esmentats.
No obstant això, l’obligat tributari pot optar per tributar d’acord amb les regles previstes per a les rendes d’activitats econòmiques encara que no compleixi les circumstàncies previstes als paràgrafs anteriors d’aquest apartat 2. Reglamentàriament s’estableix la forma per fer efectiva l’opció esmentada.”
Article 34
Es modifica l’apartat 2 de l’article 21 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb la redacció següent:
“2. Les despeses deduïbles es poden quantificar, a opció de l’obligat tributari, seguint qualsevol dels criteris següents:
Les despeses deduïbles es poden quantificar d’acord amb les normes per determinar la renda neta en el règim de determinació directa establert a l’article 16.
Les despeses deduïbles es poden quantificar en el 40% de l’import de les rendes íntegres, d’acord amb els requisits i les condicions establerts en l’article 17.
Els obligats tributaris poden augmentar en un 5% el percentatge anterior, respecte de les rendes íntegres procedents de l’arrendament d’habitatges, per a residència habitual i permanent, situats al Principat d’Andorra. No obstant això, l’augment del percentatge només es podrà aplicar respecte dels ingressos procedents d’habitatges pels quals s’obtingui una renda inferior a 8 euros metre quadrat i l’import total de la renda no superi els 1.250 euros mensuals.
En cas que l’obligat tributari esculli determinar la seva base de tributació seguint el mètode de la lletra b) anterior, ho haurà de comunicar al ministeri encarregat de les finances abans de finalitzar l’any anterior al començament del període impositiu en què hagi de tenir efecte, en els termes que es determinin reglamentàriament. Aquesta opció vincula a l’obligat tributari durant un termini mínim de tres anys.”
Article 35
Es modifiquen els apartats 2 i 3 de l’article 24 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queden redactats de la manera següent:
“2. S’estima que no hi ha alteració en la composició del patrimoni en els casos següents:
En els supòsits de divisió de la cosa comuna.
En les transmissions de béns i en les constitucions i cessions de drets realitzades pels cònjuges a la comunitat conjugal, així com les que efectuï qualsevol dels cònjuges a favor de l’altre en el marc de la modificació de la comunitat conjugal i, en general, en les derivades de les adjudicacions de béns i drets que es duguin a terme en el marc de la modificació i dissolució del règim econòmic del matrimoni o de les unions estables de parella.
En la dissolució de l’associació de guanys, en l’extinció del règim econòmic matrimonial de participació o en l’extinció del règim econòmic matrimonial de separació de béns, quan per imposició legal o resolució judicial es produeixin adjudicacions per una causa diferent de la pensió compensatòria.
En la dissolució de comunitats de béns.
En tot cas, els béns i els drets als quals s’apliquin les lletres anteriors conserven el valor d’adquisició originari, sense que la circumstància que s’hi descriu impliqui una modificació del seu valor a efectes impositius.
Així mateix, es considera que no hi ha guany o pèrdua de capital en la reducció de capital, sigui quina sigui la seva finalitat, quan doni lloc a l’amortització de valors o participacions. Es consideren amortitzats els adquirits en primer lloc, i el seu valor d’adquisició es distribueix proporcionalment entre la resta de valors homogenis que romanguin en el patrimoni del contribuent. Quan la reducció de capital no afecti de la mateixa manera tots els valors o les participacions propietat del contribuent, s’entén referida als adquirits en primer lloc. No obstant això, quan la reducció de capital tingui per finalitat la devolució d’aportacions, l’import d’aquesta devolució minora el valor d’adquisició dels valors afectats, fins a anul·lar-lo. L’excés que en pugui resultar té la consideració de dividend. Aquest règim és aplicable a la devolució de la prima d’emissió, així com a la d’altres aportacions efectuades pels socis amb independència de la seva finalitat.”
Article 36
S’introdueix un nou article 27 bis a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb la redacció següent:
“Article 27 bis. Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra
El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:
La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixin al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.
Les transmissions o adjudicacions de béns immobles situats al Principat d’Andorra efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.
Les adjudicacions de béns immobles situats al Principat d’Andorra o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.
La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.
Per determinar l’import d’aquests guanys i pèrdues de capital s’han de tenir en compte les regles següents:
La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix i el seu valor d’adquisició.
En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000.
El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.
Al valor d’adquisició s’hi addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com els tributs i les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb els tributs i les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin reglamentàriament.
Es consideren tributs i despeses associades els tributs suportats no deduïbles i les despeses que estiguin directament relacionades i tinguin un vincle econòmic indissociable i directe amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.
El valor d’adquisició es minora en l’import de les amortitzacions que hagin estat fiscalment deduïbles a efectes d’aquest impost durant el període de tinença del bé immoble.
Quan l’adquisició s’hagi fet a títol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels béns en el moment de l’adquisició.
Als efectes d’aquest impost, quan es tracti de transmissions a títol gratuït o de transmissions a títol onerós sense intervenció de preu, les parts han de fer constar a l’escriptura o al document de liquidació el valor que atribueixen als béns objecte de la transmissió.
El guany o la pèrdua de capital que resulti segons les regles dels apartats anteriors, i que s’hagi generat durant un període de temps superior a cinc anys, es corregeix mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors següents, en funció dels anys en què el bé immoble hagi estat propietat de l’obligat tributari:
0,8 entre cinc anys i un dia i sis anys.
0,6 entre sis anys i un dia i set anys.
0,4 entre set anys i un dia i vuit anys.
0,2 entre vuit anys i un dia i nou anys.
0,1 entre nou anys i un dia i deu anys.
El nombre d’anys es determina, i s’ajusta per excés, de data a data en què l’immoble o el dret hagi estat propietat de l’obligat tributari. A aquest efecte, les inversions computen amb la mateixa antiguitat que l’immoble.
Els guanys i les pèrdues de capital derivats de les transmissions a què es refereix aquest article no són objecte d’integració a la base de tributació quan, en el moment de la transmissió, els béns immobles han estat propietat de l’obligat tributari per un període de temps superior a deu anys.”
Article 37
Es modifica la secció setena del capítol IV de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i s’hi introdueix un nou article 29 bis, que queden redactats de la manera següent:
“Secció setena. Transparència fiscal
“Article 29 bis. Règim de transparència fiscal
Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació les rendes obtingudes per les entitats residents o no-residents fiscals al Principat d’Andorra, en els termes previstos en aquest article, quan es compleixin les condicions següents:
Que una entitat o una persona física, individualment o conjuntament amb persones o entitats vinculades en el sentit de l’article 16 o amb persones unides per vincles de parentiu, inclòs el cònjuge i la parella en el cas d’unions estables de parella, segons es defineixen a la normativa reguladora de les unions estables de parella, per consanguinitat o adopció en línia descendent, ascendent o col·lateral, fins al quart grau inclusivament, posseeix una participació, directa o indirecta, superior al 50% del capital, els fons propis, els drets de vot o els resultats de l’entitat, o de qualsevol dels seus compartiments, a la data de tancament del període impositiu.
Que, en el cas d’entitats no-residents fiscals al Principat d’Andorra, l’import efectivament satisfet per l’entitat participada i, si escau, pels seus socis, persones físiques o jurídiques, corresponent a qualsevol de les classes de renda previstes a l’apartat 2, per raó d’un impost de naturalesa idèntica o anàloga a aquest impost, a l’impost sobre societats i a l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, sigui inferior al 50% del que hauria correspost en aplicació de les normes previstes en aquesta Llei o, en el cas d’entitats residents, l’entitat participada no estigui subjecta al tipus general de gravamen previst per l’apartat primer de l’article 41 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre societats.
Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació, en els termes previstos a l’apartat 4, les rendes positives obtingudes per l’entitat no-resident que procedeixin de les fonts següents:
Participació en el patrimoni net d’entitats, en els termes previstos a l’apartat 1 de l’article 22 d’aquesta Llei.
Cessió a tercers de capitals propis, en els termes previstos a l’apartat 2 de l’article 22 d’aquesta Llei.
Cànons o altres rendes derivades de la propietat intel·lectual i industrial, en els termes previstos a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 4 de l’article 22.
Instruments financers derivats, excepte els designats per cobrir un risc específicament identificat derivat de la realització d’activitats econòmiques.
Activitats d’assegurança, activitats bancàries o altres activitats financeres, incloses les rendes procedents de l’arrendament financer.
Titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre béns immobles, excepte que estiguin afectats a una activitat econòmica d’acord amb el que està establert a l’article 14 d’aquesta Llei.
Transmissió dels béns i drets previstos als apartats a), b), c), d) i f) anteriors que generi rendes.
No obstant això, no s’imputen les rendes previstes a l’apartat 2 quan l’entitat no-resident desenvolupi una activitat econòmica d’importància per a la qual es disposi del personal, els equips, els béns i les instal·lacions corresponents, i es pugui provar aquesta circumstància.
Tampoc no s’imputen les rendes previstes a l’apartat 2 quan un terç o menys del total de les rendes obtingudes per l’entitat no-resident correspongui, en conjunt, a les categories de renda detallades a l’apartat referit.
La imputació de les rendes de les entitats en què es donin les condicions previstes a l’apartat 1 es fa de conformitat amb el següent:
L’import de la renda que s’ha d’imputar es determina d’acord amb les normes previstes en aquesta Llei i s’imputa als obligats tributaris atenent la naturalesa de l’activitat i de cada font de renda obtinguda per l’entitat participada. A aquests efectes s’utilitza el tipus de canvi vigent a la data de tancament de l’exercici social de l’entitat participada no-resident.
La renda obtinguda per l’entitat participada forma part de la renda general o la renda de l’estalvi d’acord amb la seva naturalesa.
Cadascun dels obligats tributaris que tingui una participació que, de forma individual o conjunta, es trobi en els supòsits previstos a la lletra a) de l’apartat 1 està obligat a imputar a la seva base de tributació la renda en els termes previstos en aquest article. L’import de la renda que s’ha d’imputar es determina en proporció a la seva participació, directa o indirecta, en el capital de l’entitat participada.
Els obligats tributaris que no es trobin en els supòsits previstos a la lletra a) de l’apartat 1 no estan obligats a la imputació a la seva base de tributació de les rendes en règim de transparència.
Les rendes de l’entitat participada s’imputen al període impositiu dins del qual conclogui l’exercici social de l’entitat referida. A aquest efecte, l’exercici social no pot entendre’s de duració superior a dotze mesos.
Són deduïbles de la quota de tributació els conceptes següents:
- L’impost o gravamen efectivament satisfet a l’estranger com a conseqüència de la distribució dels dividends o participacions en beneficis de l’entitat participada no-resident, en la part que correspongui a rendes imputades a la base de tributació anteriorment. La deducció es determina i s’aplica en els termes i les condicions assenyalats a l’article 48 d’aquesta Llei.
- Els impostos sobre la renda satisfets per l’entitat participada a l’estranger, en una jurisdicció diferent de la de la seva residència fiscal, en relació amb les rendes imputades als obligats tributaris. La deducció es determina i s’aplica en els termes i les condicions assenyalats a l’article 48 d’aquesta Llei.
Aquestes deduccions es practiquen fins i tot en el cas que els impostos corresponguin a períodes impositius diferents d’aquell en el qual es va efectuar la imputació de les rendes.
La suma de les deduccions previstes en aquesta lletra d) no pot excedir conjuntament la quota de tributació que correspongui pagar al Principat d’Andorra per la renda inclosa a la base de tributació.
Quan l’entitat participada distribueixi beneficis, en cas que aquests beneficis s’hagin d’integrar a la base de tributació de l’obligat tributari, s’integren exclusivament els imports que excedeixin les rendes que hagin estat imputades prèviament.
Per calcular la renda derivada de la transmissió de la participació a l’entitat participada, el valor d’adquisició s’incrementa en l’import dels beneficis socials que, sense efectiva distribució, es corresponguin amb rendes que hagin estat imputades als socis en el període de temps comprès entre l’adquisició i la transmissió de la participació.
Els obligats tributaris imputen a la seva base de tributació, en els termes i condicions previstos a l’apartat 1, 3 i 4 d’aquest article, les rendes positives obtingudes per les entitats residents que procedeixin de les fonts següents, quan la mitjana anual de les seves posicions en instruments financers sigui igual o inferior al 50% del seus actius:
Cànons o altres rendes derivades de la propietat intel·lectual i industrial, en els termes previstos a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 4 de l’article 22 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Titularitat de béns immobles rústics i urbans o de drets reals que recaiguin sobre els mateixos, excepte que estiguin afectats a una activitat econòmica d’acord amb l’establert a l’article 14 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Transmissió dels béns i drets previstos als apartats a) i b) anteriors que generi rendes.”.
Article 38
S’introdueix una nova secció vuitena al capítol IV de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb la redacció següent:
“Secció vuitena. Integració i compensació de rendes
Article 30. Integració i compensació de rendes
Per al càlcul de la base de tributació, els imports positius o negatius de les rendes de l’obligat tributari s’integren i es compensen entre ells segons el que es preveu en aquest article.
D’acord amb la classificació de la renda que s’estableix a l’article 4, la base de tributació es divideix en dos parts:
Base de tributació general.
Base de tributació de l’estalvi.
Article 31. Base de tributació general
La base de tributació general és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del treball, les rendes procedents de la realització d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari.
Si després de la integració i compensació anteriors resulta un import negatiu, pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació general resultant en els deu períodes impositius següents.
Article 32. Base de tributació de l’estalvi
La base de tributació de l’estalvi és el resultat d’integrar i compensar entre si, en cada període impositiu, les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.