LegalizeLlei 5/2023, del 19 de gener, de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres
Si després de la integració i compensació anteriors resulta un import negatiu, pot compensar-se amb l’import positiu de la base de tributació de l’estalvi resultant en els deu períodes impositius següents.”
Article 39
Es modifica l’apartat 2 de l’article 38 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“2. Quan la transmissió d’un habitatge habitual hagi generat un guany de capital que hagi gaudit de l’exempció per reinversió prevista a la lletra r) de l’article 5, la base de la reducció per l’adquisició del nou habitatge es minora en l’import del guany de capital a què s’apliqui l’exempció per reinversió. En aquest cas, no es pot practicar reducció per l’adquisició del nou habitatge mentre les quantitats invertides en el mateix habitatge no superin el guany de capital exempt per reinversió.”
Article 40
Es modifica l’apartat 2 de l’article 39 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“2. Les pensions compensatòries satisfetes a favor del cònjuge i les anualitats per aliments, a excepció de les satisfetes als fills de l’obligat tributari, satisfetes ambdues d’acord amb la legislació civil aplicable o bé en compliment d’una resolució judicial o en execució d’un conveni regulador homologat judicialment o protocol·litzat notarialment.”
Article 41
Es modifica la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 45 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“b) En cas que, després d’aplicar la bonificació anterior, resti un saldo positiu de la quota de tributació, aquesta quota es redueix en l’import que resulti d’aplicar les deduccions previstes als articles 47, 48, 48 bis i 49.”
Article 42
Es modifica l’article 47 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“Article 47. Deduccions per eliminar la doble imposició interna
La quota de tributació es minora amb l’import de les quotes de tributació satisfetes per l’obligat tributari per l’impost comunal sobre els rendiments arrendataris i per l’impost comunal sobre la radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals, corresponents a rendes d’activitats econòmiques o rendes del capital immobiliari que s’hagin integrat en la base de tributació d’aquest impost.
Els saldos d’aquestes deduccions que no s’hagin aplicat per insuficiència de quota es poden deduir de la quota de tributació dels tres exercicis posteriors.”
Article 43
Es modifica l’apartat 3 de l’article 48 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“3. Quan l’obligat tributari hagi obtingut en el període impositiu diverses rendes de l’estranger, la deducció es calcula agrupant les rendes que, havent estat sotmeses a imposició a l’estranger, procedeixin d’un mateix país.
No obstant això, les rendes procedents d’establiments permanents es computen de manera aïllada per cada establiment permanent.”
Article 44
Se suprimeix l’apartat 5 de l’article 48 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques.
Article 45
S’introdueix un nou article 48 bis a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb la redacció següent:
“Article 48 bis. Deducció per incentius fiscals al mecenatge
Els obligats tributaris que efectuïn donatius irrevocables, purs i simples a favor de Govern, dels comuns o de les fundacions previstes en la Llei 11/2008, de 12 de juny, de fundacions i a favor de les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental, regulades en la Llei qualificada d’associacions, de 29 de setembre de 2000, poden minorar de la quota de tributació el resultat d’aplicar el 20 per cent al valor del donatiu en les condicions assenyalades als apartats següents.
La base per a l’aplicació de la deducció assenyalada al paràgraf anterior és la següent:
- En relació als donatius dineraris, el seu import.
- En relació amb els donatius de béns o drets, el seu cost d’adquisició.
- En relació als préstecs d’ús o comodats, el 5% del valor comptable del bé en cada exercici que es realitzi i en la proporció del nombre de dies de la seva durada.
En cap cas no tenen la consideració de donatius les quotes de socis satisfetes a les associacions sense ànim de lucre de caràcter cultural, esportiu, social o medi ambiental regulades en la Llei qualificada d’associacions, de 29 de setembre de 2000.
La difusió pública que l’obligat tributari pogués fer dels donatius realitzats no alterarà el caràcter pur i simple dels mateixos.
No tindran la consideració de donatiu a l’efecte d’aplicar la deducció a què es refereix el present article les prestacions gratuïtes de serveis.
No obstant el que disposa l’apartat anterior, els donatius dineraris irrevocables, purs i simples, realitzats en el període impositiu per cada obligat tributari fins a l’import de 100 euros en el seu conjunt donen dret a minorar la quota de tributació en el resultat d’aplicar el 90 per cent a l’import dels mateixos.
L’import de la minoració de la quota de tributació per la realització dels donatius a què es refereixen els números anteriors no podrà excedir del 10 per cent de la base de tributació corresponent a l’obligat tributari en el període impositiu en que s’han generat.
Les quantitats no deduïdes en cas d’insuficiència de quota de tributació es poden deduir de la quota de tributació en els tres períodes impositius que concloguin posteriorment.
L’aplicació de la deducció prevista en aquest article exigeix l’acreditació de l’efectivitat del donatiu mitjançant un certificat que l’entitat que rep el donatiu està obligada a facilitar d’acord amb els requisits regulats reglamentàriament.
Estan exemptes les rendes positives que es posin de manifest en els donants contribuents d’aquest impost com a conseqüència dels donatius a què es refereix aquest article.
Als obligats tributaris d’aquest impost també els és d’aplicació el que preveu l’article 44 quater de la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’impost sobre societats.
La base per a l’aplicació de la deducció establerta en aquest article i en l’article 44 quater de la Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l’impost sobre societats, en relació amb els donatius de béns o drets, afectes a una activitat econòmica, és el seu valor comptable.”
Article 46
Es modifica l’article 49 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“Article 49. Deduccions per a contribuents que realitzen activitats econòmiques
Els obligats tributaris que realitzen activitats econòmiques i determinen el seu rendiment segons el que es preveu a la secció tercera del capítol IV, apliquen les deduccions a la quota establertes a la Llei de l’impost sobre societats. En particular, són aplicables els mateixos límits i percentatges.”
Article 47
Es modifica l’article 50 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“Article 50. Obligats a efectuar pagaments a compte
Els pagaments a compte tenen la consideració de deute tributari segons el que estableix la Llei de bases de l’ordenament tributari, i poden consistir en retencions, ingressos a compte i pagaments fraccionats. La mateixa consideració té el pagament a compte en transmissions immobiliàries previst a l’article 51 bis.
Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra que satisfacin o abonin rendes gravades per aquest impost estan obligades a practicar retenció i ingrés a compte, en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques corresponent al perceptor, i a ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances, quan satisfacin les tipologies de rendes següents:
Rendes del treball.
Rendes del capital mobiliari.
Guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
Estan subjectes a les mateixes obligacions les persones físiques residents al Principat d’Andorra que realitzin activitats econòmiques, respecte de les rendes que satisfacin o abonin en l’exercici d’aquestes activitats, i les persones físiques o jurídiques no-residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent o sense, quan paguin rendes del treball gravades per aquest impost.
El ministeri encarregat de les finances o l’entitat o l’òrgan administratiu que aquest ministeri consideri oportú determinarà el percentatge que s’ha d’aplicar en concepte de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.
Reglamentàriament es determinarà el procediment que l’obligat tributari o bé l’obligat a practicar la retenció sobre les rendes del treball hauran de seguir a fi de poder facilitar al ministeri encarregat de les finances les circumstàncies determinants per al càlcul del percentatge que s’ha d’aplicar en concepte de retenció o ingrés a compte, així com qualsevol modificació d’aquestes circumstàncies. L’ingrés al ministeri encarregat de les finances de les retencions i els ingressos a compte sobre rendes del treball es fa a través de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament, les quals podran incloure la possibilitat d’utilitzar formularis o models de declaració conjunts. A aquests efectes, el ministeri encarregat de les finances informarà la Caixa Andorra de Seguretat Social dels percentatges de retenció o ingrés a compte corresponents als obligats tributaris, per tal que aquests percentatges siguin incorporats als formularis o models de declaració conjunts esmentats, i totes les dades incloses en els formularis conjunts seran accessibles i s’utilitzaran únicament i exclusivament a efectes tributaris per a la gestió d’aquest impost i per al compliment de la normativa de la seguretat social.
El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del treball distintes de les esmentades a l’apartat anterior és determinat pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.
En aquests supòsits, els obligats tributaris han de comunicar al pagador de les rendes subjectes a retenció o ingrés a compte les circumstàncies a què es refereix el segon paràgraf de l’apartat anterior, així com les seves modificacions, en els termes que s’estableixin reglamentàriament.
El càlcul de les retencions i dels ingressos a compte sobre les rendes del capital mobiliari i els guanys de capital derivats de contractes d’assegurança sobre la vida és determinat pel pagador de les rendes, en les condicions que s’estableixin reglamentàriament.
Els obligats tributaris que exerceixin activitats econòmiques han d’efectuar al mes de setembre un pagament fraccionat de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs el primer de setembre.
En cap cas no estan obligades a practicar la retenció o l’ingrés a compte les missions diplomàtiques o les oficines consulars a Andorra d’Estats estrangers.
Les entitats i les persones jurídiques residents al Principat d’Andorra o no- residents fiscals que operin al Principat d’Andorra mitjançant un establiment permanent, i que siguin dipositàries de valors mobiliaris estrangers o tinguin al seu càrrec la gestió de cobrament de les rendes derivades d’aquests valors, tenen l’obligació de practicar retenció sobre les rendes derivades d’aquests valors, en els termes i les condicions que es determinin reglamentàriament.”
Article 48
S’introdueix l’article 51 bis a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“Article 51 bis. Pagaments a compte en transmissions immobiliàries
Els obligats tributaris que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han d’efectuar un pagament a compte d’aquest impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.
També estan subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis.
L’import del pagament a compte és el resultat d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la renda obtinguda, determinada d’acord amb les regles previstes en aquesta Llei.
No s’ha d’efectuar el pagament a compte previst a l’apartat 1 d’aquest article quan la renda estigui exempta d’acord amb el que es preveu a l’article 5.
Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat a les quals sigui aplicable la regla prevista a la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 42 d’aquesta Llei, el pagament a compte es calcula sobre l’import de la renda que es correspon amb els cobraments que, segons els terminis de pagament acordats, s’hagin de produir en la data de transmissió del bé i en els dotze mesos posteriors.
En el supòsit que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte es formalitzin a través d’un contracte privat, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte presentant-lo i ingressant-ne l’import al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar des de la data del contracte privat.
En el supòsit d’una elevació posterior a públic d’aquest contracte privat, la liquidació del pagament a compte s’ha de justificar en el moment de l’elevació a públic del contracte.
En el cas que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte sigui atorgada a través d’escriptura pública, l’obligat tributari ha de liquidar el pagament a compte de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública tenint en compte el que es preveu a l’article 51 ter.
S’han de determinar reglamentàriament els terminis, els models, les formes de declaració i d’ingrés del pagament a compte, i les formes de justificació del seu pagament.”
Article 49
S’introdueix un nou article 51 ter a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“Article 51 ter. Obligacions dels fedataris públics en transmissions immobiliàries
Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles o relativa als actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions, si els obligats tributaris no acrediten prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l’ingrés efectiu del pagament a compte previst a l’article anterior o que són aplicables els supòsits d’exempció previstos en aquesta Llei.
Quan es tracti d’actes subjectes a l’impost en què no hi hagi intervenció de preu, el pagament a compte es practica prenent per base l’increment del valor real dels béns declarat pel mateix obligat tributari, que s’ha de consignar a l’escriptura.
Els fedataris públics han de percebre l’import del pagament a compte efectuat per l’obligat tributari i efectuar-ne l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis i sota els models que reglamentàriament es determinin.
Els fedataris públics han d’adjuntar a la matriu de l’escriptura una còpia de la liquidació del pagament a compte.
Els fedataris públics han de presentar davant del ministeri encarregat de les finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relació o índex comprensiu de tots els actes subjectes al pagament a compte que hagin autoritzat, incloent-hi la identificació dels contribuents, i de les liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior, en la forma i sota els models que reglamentàriament es determinin.
Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Béns Immobles, adscrit a la Cambra de Notaris, l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió patrimonial immobiliària, incloent-hi qualsevol dels actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis, o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin, a fi que es procedeixi a inscriure’ls.
Reglamentàriament es determinen la forma i el procediment per dur a terme la inscripció.”
Article 50
Es modifica l’article 52 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, que queda redactat de la manera següent:
“Article 52. Deducció dels pagaments a compte i quota diferencial
L’import de les retencions, els ingressos a compte, els pagaments fraccionats i el pagament a compte en transmissions immobiliàries previst a l’article 51 bis es dedueix de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte dels pagaments a compte, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l’excés d’acord amb el que s’estableix a l’article 58.
Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat segons la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 42 d’aquesta Llei, l’import del pagament a compte efectuat d’acord amb l’article 51 bis es dedueix de la quota de liquidació a mesura que la renda s’imputa en la base de tributació.”
Article 51
S’introdueix una nova lletra d a l’apartat 2 de l’article 60 de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb la redacció següent:
“d) Quan es tracti de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, deixar d’ingressar les diferències de valor que es produeixin entre el valor declarat i el valor real, comprovat per l’Administració, quan aquesta diferència superi el 50% del valor real del bé immoble edificat o del dret real sobre el bé immoble o el 100% quan es tracti de terrenys no edificats o del dret real sobre el terreny.”
Article 52
S’introdueix una nova disposició addicional novena a la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones físiques, amb la redacció següent:
“Disposició addicional novena. Recàrrec especial sobre els guanys especulatius en les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra
Els obligats tributaris que obtinguin guanys de capital de caràcter especulatiu derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra estan sotmesos al recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional. Als efectes d’aquesta disposició, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 27 bis.
Es consideren guanys de capital de caràcter especulatiu els derivats de les transmissions esmentades a l’apartat anterior, quan procedeixin de les transmissions de béns o drets efectuades abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari.
El recàrrec especial es calcula aplicant un tipus del 5% sobre l’import del guany de capital, determinat d’acord amb les regles previstes a l’apartat 2 de l’article 27 bis.
El recàrrec especial es merita en el moment en què es produeix la transmissió dels béns als quals es refereix l’apartat 1 anterior.
Els obligats tributaris han de liquidar el recàrrec especial i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances d’acord amb el procediment previst als articles 51 bis i 51 ter, en els terminis i les condicions que s’estableixen reglamentàriament.
El recàrrec especial previst en aquesta disposició addicional té la consideració de quota de l’impost sobre la renda de les persones físiques.”
Capítol tercer. Modificació de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals
Article 53
Es modifica l’article 8 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 8. Fet generador
Constitueix el fet generador l’obtenció de rendes, dineràries o en espècie, en el territori d’Andorra, per part dels obligats tributaris d’aquest impost, de conformitat amb el que s’estableix als articles següents.
Es presumeixen retribuïdes, llevat de prova en contrari, les prestacions o les cessions de béns, drets i serveis susceptibles de generar rendes subjectes a aquest impost.”
Article 53 bis
Es modifica l’article 13 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 13. Rendes de capital mobiliari
Es consideren rendes obtingudes en el territori andorrà les rendes del capital mobiliari següents:
Els dividends i altres rendiments derivats de la participació en el patrimoni net d’entitats residents fiscals a Andorra. En particular, el terme dividends, en el sentit d’aquest precepte, comprèn les rendes de les accions, les accions o els bons de gaudiment, les participacions, les parts de fundador o altres drets, excepte els de crèdit, que permetin participar en les utilitats d’una entitat per la condició de soci, accionista, associat o partícip. Aquest concepte no comprèn els guanys derivats de la venda d’aquests títols valors.
Tenen la consideració de dividends o rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’entitats les rendes obtingudes pels partícips no gestors en el marc dels contractes de comptes en participació sempre que la despesa generada a l’entitat pagadora com a conseqüència de la seva distribució no hagi estat fiscalment deduïble.
Les rendes procedents de la cessió a tercers de capitals propis. Tenen aquesta consideració els interessos i qualsevol altra forma de retribució pactada com a remuneració per aquesta cessió, així com les rendes que deriven de la transmissió, el reemborsament, l’amortització, el bescanvi o la conversió de qualsevol classe d’actius representatius de la captació i la utilització de capitals aliens.
Els rendiments procedents d’operacions de capitalització i de contractes d’assegurances de vida o invalidesa contractats amb institucions o entitats residents fiscals a Andorra.
Les rendes derivades de participacions en qualsevol organisme d’inversió col·lectiva regulat en la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà. Aquest concepte comprèn els guanys de capital derivats de la transmissió de les participacions en aquest tipus d’organisme.”
Article 54
Es modifica l’apartat 1 de l’article 14 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 14. Altres rendes
Es consideren rendes obtingudes a Andorra els guanys de capital i els rendiments derivats, directament o indirectament, de béns immobles situats en el territori andorrà o de drets relatius a aquests béns immobles, incloent-hi els guanys derivats de drets o participacions en entitats, residents o no, l’actiu de les quals estigui compost principalment, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixen al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.”
Article 55
S’introdueix una nova lletra i) a l’article 15 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, amb la redacció següent:
“i) Els guanys de capital derivats de les transmissions que efectuïn els administrats per a la reparcel·lació dels terrenys de la seva propietat situats al territori del Principat d’Andorra que hagin quedat continguts en una unitat d’actuació definida en els plans d’urbanisme parroquials, en aplicació de les disposicions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i dels reglaments que la desenvolupin.
Els béns o drets que rebin els administrats en el marc de la reparcel·lació conserven el valor fiscal originari i la data d’adquisició dels terrenys transmesos, sense que l’exempció que s’estableix en aquesta lletra impliqui una modificació del valor a efectes impositius.”
Article 56
Es modifica l’apartat 3 de l’article 20 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactat de la manera següent:
“3. De la quota de tributació de l’impost s’apliquen les deduccions previstes als articles 43, 43 bis, 44 i 44 bis de la Llei de l’impost sobre societats per determinar la quota de liquidació. En particular, són aplicables els mateixos límits i percentatges previstos en aquests articles.”
Article 57
Es modifica l’article 24 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 24. Pagaments a compte dels establiments permanents
Els obligats tributaris que actuïn mitjançant un establiment permanent estan sotmesos als pagaments a compte previstos als articles 45 i 45 bis de la Llei de l’impost sobre societats.”
Article 58
S’introdueix un nou article 28 bis a la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, amb la redacció següent:
“Article 28 bis. Còmput dels guanys i de les pèrdues de capital en transmissions d’immobles situats al Principat d’Andorra
El còmput dels guanys i de les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es regeix pel que s’estableix en aquest article. Als efectes d’aquest article, s’assimilen a les transmissions de béns immobles situats al Principat d’Andorra els actes següents:
La transmissió d’accions o de participacions en entitats, així com la constitució o cessió de drets reals sobre aquestes accions o participacions quan almenys el 50% de l’actiu de les entitats esmentades estigui compost, de forma directa o indirecta, per béns immobles situats al Principat d’Andorra o per drets reals sobre aquests mateixos béns, o bé quan aquests drets o participacions atribueixin al seu titular el dret a gaudir de béns immobles situats al Principat d’Andorra.
Les transmissions o adjudicacions de béns immobles situats al Principat d’Andorra efectuades com a conseqüència de qualsevol resolució judicial o administrativa.
Les adjudicacions de béns immobles situats al Principat d’Andorra o drets sobre els mateixos béns en pagament de deutes o per al pagament de deutes.
La constitució o la cessió de drets reals sobre béns immobles situats al Principat d’Andorra.
Els guanys i les pèrdues de capital derivats de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra es determinen d’acord amb les regles següents:
La base de tributació està constituïda per la diferència positiva entre el valor real dels béns transmesos o del dret que es constitueix o cedeix i el seu valor d’adquisició.
En les transmissions, oneroses o lucratives, el valor real dels béns transmesos o del dret que se cedeix es determina d’acord amb el que disposa la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000.
El valor d’adquisició es determina pel valor que s’hagi consignat en el document que acrediti l’adquisició. En el cas que aquest valor hagi estat objecte de comprovació per part de l’Administració, es pren com a valor d’adquisició el resultant de la comprovació.
Al valor d’adquisició s’hi addiciona l’import de les inversions o millores realitzades en el bé objecte de la transmissió, així com els tributs i les despeses associades exclusivament a la promoció immobiliària i a l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen. Les inversions i millores efectuades han d’estar en termes de la legislació urbanística degudament legalitzades i, juntament amb els tributs i les despeses associades, s’han de justificar documentalment a través de factures emeses per empresaris o professionals, en els termes que es determinin reglamentàriament.
Es consideren tributs i despeses associades els tributs suportats no deduïbles i les despeses que estiguin directament relacionades i tinguin un vincle econòmic indissociable i directe amb la promoció immobiliària o amb l’adquisició dels béns transmesos o dels drets que es constitueixen o cedeixen.
Quan l’adquisició s’hagi fet a títol lucratiu, el valor de compra el constitueix el valor real dels béns en el moment de l’adquisició.
Als efectes d’aquest impost, quan es tracti de transmissions a títol gratuït o de transmissions a títol onerós sense intervenció de preu, les parts han de fer constar a l’escriptura o al document de liquidació el valor que atribueixen als béns objecte de la transmissió.”
Article 59
S’introdueix una nova lletra d) a l’article 29 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, amb la redacció següent:
“d) Quan es tracti de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al Principat d’Andorra que hagin estat transmesos abans d’haver transcorregut un període mínim de dos anys des de la data de l’adquisició per l’obligat tributari, el 15 per 100.”
Article 60
Es modifica l’article 30 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, que queda redactat de la manera següent:
“Article 30. Quota de liquidació
La quota de liquidació coincideix amb la quota de tributació.”
Article 61
S’introdueix un nou article 33 bis a la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, amb la redacció següent:
“Article 33 bis. Liquidació de l’impost en transmissions immobiliàries
Sense perjudici del que s’estableix a l’article anterior, els obligats tributaris que operin en el territori andorrà sense mediació d’establiment permanent i que obtinguin rendes positives derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra han de liquidar l’impost i ingressar l’import al ministeri encarregat de les finances en els terminis i les condicions que s’estableixen en aquest article.
També estan subjectes a aquesta obligació els obligats tributaris que obtinguin rendes derivades dels actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 28 bis.
En el supòsit que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte es formalitzin a través d’un contracte privat, l’obligat tributari ha de liquidar l’impost presentant-lo i ingressant-ne l’import al ministeri encarregat de les finances en un termini de trenta dies a comptar de la data del contracte privat.
En el supòsit d’una elevació posterior a públic d’aquest contracte privat, la liquidació de l’impost s’ha de justificar en el moment de l’elevació a públic del contracte.
En el cas que la transmissió del bé o que la constitució o cessió del dret real que estiguin subjectes a l’obligació d’efectuar aquest pagament a compte siguin atorgades a través d’escriptura pública, l’obligat tributari ha de liquidar l’impost de forma simultània a l’atorgament de l’escriptura pública tenint en compte el que es preveu a l’article 33 ter.
En l’autoliquidació que s’ha de presentar, la quota tributària resultant s’ha de minorar en l’import de la retenció practicada segons els termes establerts en l’apartat 5 de l’article 35. Si l’import retingut és superior a l’import de la quota tributària resultant, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l’import excedit en un termini màxim de sis mesos segons les condicions formals i els procediments que es determinin reglamentàriament.
S’han de determinar reglamentàriament els terminis, els models, les formes de declaració i d’ingrés de l’impost, i les formes de justificació del pagament de l’impost.”
Article 62
S’introdueix un nou article 33 ter a la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, amb la redacció següent:
“Article 33 ter. Obligacions dels fedataris públics
Els fedataris públics no poden autoritzar cap escriptura pública de transmissió de béns immobles o relativa als actes esmentats a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 28 bis, o de constitució o cessió de drets reals sobre els mateixos béns efectuada mitjançant contracte privat, ni poden protocol·litzar documents privats en què es reflecteixin aquestes transmissions de béns immobles o drets sobre els mateixos béns, si els obligats tributaris no acrediten prèviament o simultàniament la liquidació i, si escau, l’ingrés efectiu de l’impost, o que són aplicables els supòsits d’exempció previstos en aquesta Llei.
Quan es tracti d’actes subjectes a l’impost en què no hi hagi intervenció de preu, la liquidació es practica prenent per base l’increment del valor real dels béns declarat pel mateix obligat tributari, que s’ha de consignar a l’escriptura.
Els fedataris públics han de percebre l’import de la liquidació efectuada per l’obligat tributari i efectuar-ne l’ingrés al ministeri encarregat de les finances, dins els terminis i sota els models que reglamentàriament es determinin.
Els fedataris públics han d’adjuntar a la matriu de l’escriptura una còpia de la liquidació de l’impost.
Els fedataris públics han de presentar davant del ministeri encarregat de les finances, durant la primera quinzena de cada trimestre, la relació o l’índex comprensiu de tots els actes subjectes a l’impost que hagin autoritzat, incloent-hi la identificació dels contribuents i de les liquidacions que hagin percebut en el trimestre natural immediatament anterior, en la forma i sota els models que reglamentàriament es determinin.
Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Béns Immobles, adscrit a la Cambra de Notaris, l’atorgament de qualsevol acte o contracte que impliqui una transmissió patrimonial immobiliària o la constitució o cessió de drets reals en què intervinguin, a fi que es procedeixi a inscriure’ls.
Reglamentàriament es determinen la forma i el procediment per dur a terme la inscripció.”
Article 63
S’introdueix un nou apartat 5 a l’article 35 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, amb la redacció següent:
“5. En el cas de rendes derivades de la transmissió de béns immobles situats al territori del Principat d’Andorra, quan el transmitent del bé immoble o del dret no sigui resident a Andorra i operi sense establiment permanent en aquest territori, l’adquirent del bé immoble o dret ha de practicar una retenció del 5% sobre el valor total de la transmissió i ingressar-lo com si es tractés de la quota tributària de l’impost.
A aquest efecte, l’adquirent té la consideració d’obligat tributari pel concepte de la retenció practicada.
No obstant això, l’adquirent del bé immoble o dret és exceptuat de l’obligació de practicar la retenció referida a l’apartat anterior quan es tracti de transmissions exemptes de l’impost en virtut del que està establert a l’article 15.
Als efectes del que s’estableix en aquest apartat, es considera transmissió de béns immobles qualsevol dels actes previstos a les lletres a), b), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 28 bis.”
Article 64
S’introdueix una nova lletra d) a l’apartat 3 de l’article 38 de la Llei 94/2010, del 29 de desembre, de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals, amb la redacció següent:
“d) Deixar d’ingressar les diferències de valor que es produeixin entre el valor declarat i el valor real, comprovat per l’Administració, quan aquesta diferència superi el 50% del valor real del bé immoble edificat o del dret real sobre el bé immoble o el 100% quan es tracti de terrenys no edificats o del dret real sobre el terreny.”
Capítol quart. Modificació de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari
Article 65
Es modifica l’apartat 3 de l’article 24 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que queda redactat de la manera següent:
“3. Quan els obligats tributaris presenten les declaracions o les autoliquidacions havent rebut un requeriment previ per presentar-les, s’aplica el recàrrec del 15% sempre que es declari o s’autoliquidi el que correspongui dintre dels terminis que s’estableixin en el requeriment.
Als efectes d’aquest article, es considera requeriment previ qualsevol actuació administrativa efectuada per la qual es requereix formalment la presentació de la declaració o de l’autoliquidació.”
Article 66
Es modifica l’apartat 1 i s’introdueix un nou apartat 6 a l’article 54 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, amb la redacció següent:
“1. Prescriuen al cap de tres anys els drets i les accions següents:
El dret de l’Administració a comprovar o determinar el deute tributari mitjançant la liquidació oportuna.
L’acció per imposar sancions tributàries.
El dret a sol·licitar, i en el seu cas obtenir, les devolucions derivades de la normativa de cada tribut i les devolucions d’ingressos indeguts.
El dret de l’Administració a exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats.
El dret de l’Administració a exigir el pagament de les sancions tributàries.
[…]
No obstant el que s’estableix a l’apartat 1, el dret de l’Administració d’iniciar el procediment de comprovació de les bases de tributació compensades o pendents de compensació o de les deduccions aplicades o pendents d’aplicació prescriu al cap de sis anys a comptar de la data en què s’acabi el termini reglamentari per presentar la declaració o autoliquidació corresponent a l’exercici o període impositiu en què es va generar el dret a compensar les bases esmentades o a aplicar les deduccions esmentades.
La comprovació prevista al paràgraf anterior i, si escau, la correcció o regularització de bases de tributació compensades o pendents de compensació o de deduccions aplicades o pendents d’aplicació no prescrites únicament poden efectuar-se en el curs de procediments d’inspecció relatius a obligacions tributàries i períodes no prescrits. En cap cas, aquesta comprovació pot regularitzar, corregir o modificar les bases de tributació compensades o les deduccions aplicades en exercicis o períodes impositius prescrits.”
Article 67
Es modifiquen els apartats 3 i 4 de l’article 65 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que queden redactats de la manera següent:
“3. L’Administració tributària arxiva, sense donar-hi resposta, les consultes que no compleixin els requisits inclosos en aquest article i les consultes formulades que plantegin qüestions relacionades amb la tramitació d’un procediment, recurs o reclamació iniciat amb anterioritat. L’Administració tributària notifica l’arxivament d’aquestes consultes, el qual no és susceptible de recurs.
Les consultes tributàries escrites es formulen abans de la finalització del termini establert per a l’exercici dels drets, la presentació de declaracions o autoliquidacions o el compliment d’altres obligacions tributàries. Mentre no es modifiquin les circumstàncies de fet, l’aplicació del criteri al consultant es manté fins que canviï la normativa o la interpretació jurisprudencial del precepte. Aquests efectes se segueixen per a qualsevol tercer, sempre que els fets i les circumstàncies d’aquest obligat tributari siguin assimilables als inclosos en la resposta de la consulta.”
Article 68
Es modifica l’apartat 5 de l’article 70 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que queda redactat de la manera següent:
“5. Si l’obligat tributari no ha comunicat el seu domicili a l’Administració tributària o, en cas que ho hagi fet, no és possible practicar-li la notificació al domicili designat després de dos intents en dies i hores diferents, es fa constar aquesta circumstància a l’expedient. A partir d’aquest moment, les notificacions successives amb l’obligat tributari s’efectuen per edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en què es publica un avís pel qual es concedeix a la persona interessada un termini de vuit dies hàbils perquè es presenti a les dependències de l’Administració pública a fi de procedir a la notificació, que ha de complir els requisits regulats a l’apartat 1. Si dins d’aquest termini l’obligat tributari no es presenta a les dependències de l’Administració tributària, es considera que la notificació ha estat efectuada correctament.”
Article 69
Es modifica l’article 88 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que queda redactat de la manera següent:
“Article 88. Funcions de la inspecció
Les funcions de la inspecció són les següents:
Investigar els supòsits de fet de les obligacions tributàries per descobrir aquells fets amb transcendència tributària que l’Administració desconeix.
Comprovar el contingut de les declaracions i de les autoliquidacions tributàries.
Comprovar el valor dels béns i drets, i també dels deutes i passius, en els casos en què siguin necessàries per a la determinació de l’obligació tributària.
Comprovar el compliment dels requisits exigits per a l’obtenció de beneficis fiscals i devolucions tributàries.
Les actuacions d’investigació i comprovació esmentades en els apartats anteriors també es poden dur a terme en relació amb exercicis o períodes prescrits sempre que les mateixes actuacions siguin necessàries en relació amb el dret al qual es refereix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 54 que no hagi prescrit. Això no serà aplicable als supòsits previstos a l’apartat 6 de l’article 54, en què resulta aplicable el límit establert al mateix article.
En particular, les comprovacions i actuacions esmentades es poden fer envers operacions, activitats, explotacions i negocis que hagin succeït en exercicis o períodes impositius prescrits però amb efectes en períodes no prescrits.
Informar als obligats tributaris dels seus drets i obligacions tributàries i la forma en què les han de complir, en motiu de les actuacions inspectores.
Elaborar informes tècnics per al Govern en matèria financera i tributària.
Incoar i tramitar expedients sancionadors derivats de les seves actuacions.
Investigar, obtenir i comprovar la informació objecte d’intercanvis d’informació internacionals.”
Article 70
Es modifica l’apartat 5 de l’article 93 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que queda redactat de la manera següent:
“5. Els ingressos efectuats per l’interessat des de l’inici del procediment que hagin estat imputats per l’obligat tributari al tribut i el període objecte de les actuacions inspectores tindran el caràcter d’ingressos a compte.”
Article 71
Es modifica la lletra d) de l’apartat 2 de l’article 128 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que queda redactat de la manera següent:
“d) Per l’incompliment de les obligacions de caràcter comptable, registral i censal, llevat que produeixin o condueixin a defraudació, les sancions són les següents:
- La inexactitud o l’omissió d’operacions en la comptabilitat o en els llibres i registres exigits per les normes tributàries se sanciona amb una multa pecuniària proporcional del 2% dels càrrecs, abonaments o anotacions omesos, inexactes, falsejats o recollits en comptes amb un significat diferent del que els correspongui, amb un mínim de 150 euros i un màxim de 3.000 euros.
- La manca de gestió o de conservació de la comptabilitat, els llibres i els registres exigits per les normes tributàries, els programes i els arxius informàtics que els serveixin de suport i els sistemes de codificació utilitzats se sanciona amb una multa pecuniària proporcional del 2% de la xifra de negocis del subjecte infractor en l’exercici a què es refereix la infracció, amb un import mínim de 600 euros.
- La gestió de comptabilitats diferents referides a una mateixa activitat i exercici econòmic que dificulti el coneixement de la vertadera situació de l’obligat tributari se sanciona amb una multa pecuniària fixa de 1.500 euros per cada un dels exercicis econòmics a què afecti la dita gestió.
- El retard en més de quatre mesos en la gestió de la comptabilitat o dels llibres i registres se sanciona amb una multa fixa de 600 euros.
- Per la falta de presentació de declaracions de caràcter censal en el termini establert, la sanció és de 250 euros.”
Article 72
Es modifica l’apartat 1 de l’article 131 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, que queda redactat de la manera següent:
“1. Les infraccions de defraudació poden ser sancionades mitjançant una multa proporcional a la quota defraudada d’un import entre el 50% i el 150%, llevat que la normativa pròpia de cada tribut estableixi una altra cosa, però sempre respectant el límit màxim del 150% i sense que aquesta multa pugui ser inferior a 250 euros.”
Article 73
S’introdueix una nova disposició addicional tercera a la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, amb la redacció següent:
“Disposició addicional tercera. Número de registre tributari
Les persones físiques, jurídiques i altres obligats tributaris, residents o no-residents, han de tenir un número de registre tributari per a les seves relacions de naturalesa o amb transcendència tributària.
Aquest número de registre tributari l’emet i, si escau, el revoca l’Administració tributària, d’ofici o a instància de l’obligat tributari.
El procediment d’assignació i revocació, així com la composició del número de registre tributari i la forma en què ha d’utilitzar-se en les relacions de naturalesa o amb transcendència tributària, s’estableixen reglamentàriament.
El número de registre tributari el pot acreditar l’obligat tributari, mitjançant l’exhibició del document expedit per l’Administració tributària.
Els obligats tributaris han d’incloure el seu número de registre tributari en totes les autoliquidacions, les declaracions, les comunicacions o els escrits que presentin davant l’Administració tributària. En cas de no disposar d’aquest número han de sol·licitar-ne l’assignació.
Els obligats tributaris han comunicar el seu número de registre tributari en totes les relacions de naturalesa o amb transcendència tributària, i incloure’l en tots els documents que es derivin d’aquestes relacions, i, en particular, a les entitats asseguradores o financeres i als fedataris públics.”
Article 74
S’introdueix una nova disposició addicional quarta a la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, amb la redacció següent:
“Disposició addicional quarta. Procediments d’arranjament
Els conflictes que puguin plantejar-se amb les administracions d’altres estats en l’aplicació dels convenis i tractats internacionals dels quals és part el Principat d’Andorra es resolen d’acord amb els procediments d’arranjament previstos en els convenis o tractats esmentats.
L’aplicació de l’acord al qual arribin ambdues administracions en l’àmbit d’un procediment d’arranjament es fa quan l’acord adquireix fermesa.
A aquests efectes, es considera que l’acord adquireix fermesa en la data de recepció de l’última notificació de les autoritats competents en què es comunica a les autoritats competents de la resta dels estats afectats l’acceptació per part de les persones interessades del contingut del mateix acord i la seva renúncia al dret a recórrer respecte dels elements de l’obligació tributària que hagin sigut objecte del procediment d’arranjament, si escau. En el supòsit que els recursos ja s’hagin iniciat, l’acord únicament adquireix fermesa una vegada que la persona afectada aporti proves a les autoritats competents dels estats afectats que s’han pres mesures per posar fi als procediments esmentats respecte dels elements de l’obligació tributària que hagin sigut objecte de procediment d’arranjament.
A aquests efectes, reglamentàriament s’estableix el procediment per a la resolució dels conflictes esmentats, així com el procediment per a l’aplicació de l’acord resultant.
No pot interposar-se cap recurs contra els acords esmentats, sense perjudici dels recursos previstos contra l’acte o els actes administratius que es dictin en aplicació dels acords esmentats.
En els procediments d’arranjament, l’ingrés del deute tributari queda suspès automàticament a instància de l’interessat quan se’n garanteixi l’import, així com el dels recàrrecs que, si escau, siguin procedents en el moment de la sol·licitud de suspensió.
No es pot suspendre l’ingrés del deute, d’acord amb el que està previst al paràgraf anterior, sempre que es pugui sol·licitar la suspensió en via administrativa o jurisdiccional.
Les garanties admissibles per obtenir la suspensió automàtica a la qual es refereix el paràgraf primer de l’apartat 5 són les que es preveuen en aquesta Llei.
Si els procediments d’arranjament no es refereixen a la totalitat del deute, la suspensió prevista en aquest apartat es limita a l’import afectat pel procediment d’arranjament.
En el cas que, segons el que s’ha esmentat a l’apartat 1, de manera simultània hi hagi un procediment d’arranjament previst en el conveni o tractat internacional amb un procediment de revisió previst en aquesta Llei, se suspèn el procediment de revisió, exclusivament respecte dels elements de l’obligació tributària que siguin objecte del procediment amistós, fins a la finalització del darrer.
Els procediments a què es refereix aquest article es regeixen pel mateix article i, de manera supletòria, pel que estableix aquesta Llei.”
Article 75
S’introdueix una nova disposició addicional cinquena a la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, amb la redacció següent:
“Disposició addicional cinquena. Intercanvi espontani d’acords fiscals
En el marc dels compromisos internacionals assolits pel Principat d’Andorra com a membre del marc inclusiu del projecte BEPS (Base Erosion and Profit Shifting), impulsat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, l’autoritat competent andorrana ha d’intercanviar amb les autoritats fiscals de la resta de jurisdiccions membres del marc inclusiu esmentat la informació relativa als acords fiscals a què es refereix el paràgraf següent, en els termes i els supòsits i sota les condicions previstos en el marc de l’Acció 5 del projecte BEPS esmentat.
Als efectes d’aquest article, acord fiscal designa qualsevol consell, informació o compromís subministrat per una autoritat fiscal del Principat d’Andorra a un obligat tributari específic o grup d’obligats tributaris respecte a la seva situació fiscal i sobre el qual l’obligat tributari es troba autoritzat a basar la seva conducta, i que estigui inclòs dins de les categories subjectes a l’obligació d’intercanvi previstes en el projecte BEPS.”
Capítol cinquè. Modificació de la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada
Article 76
S’introdueix un nou article 80 bis a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, amb la redacció següent:
“Article 80 bis. Excepció a l’exigència del requisit d’unitat econòmica
No obstant el que disposa l’article 80.1, excepcionalment no s’exigeix que la part o les parts patrimonials escindides hagin de constituir una unitat econòmica en els supòsits d’escissions taxats a l’article 2.2 de la Llei 17/2017, del 20 d’octubre, de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial, en els quals no s’exigeix l’existència de branca d’activitat.”
Capítol sisè. Modificació de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, del text consolidat del Codi de Duana
Article 77
Es modifica l’apartat 1 de l’article 24 de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, del text consolidat del Codi de Duana, que queda redactat de la manera següent:
“1. Les autoritats duaneres poden, en les condicions establertes per les disposicions vigents, efectuar tots els controls que estimin necessaris per a la correcta aplicació de la normativa duanera i altra normativa que reguli l’entrada, la sortida, el trànsit, el trasllat i la destinació particular de les mercaderies que circulen entre el territori duaner del Principat d’Andorra i els altres països, i la presència de mercaderies que no han estat posades en lliure disposició. Quan un acord internacional ho preveu, els controls duaners es poden efectuar en un altre país, amb vista a la correcta aplicació de la normativa duanera.
Aquests controls poden consistir, en particular, a examinar les mercaderies; prendre mostres; verificar l’exactitud i integritat de la informació facilitada en una declaració o notificació i l’existència, l’autenticitat, l’exactitud i la validesa dels documents; revisar la comptabilitat dels operadors econòmics i altres registres; inspeccionar els mitjans de transport i les mercaderies i equipatges que transporten les persones, i efectuar investigacions oficials i altres actes similars.”
Article 78
Es modifica el capítol II del títol XII de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, de text consolidat del Codi de Duana, que queda redactat de la manera següent:
“Capítol II. Règim sancionador
Secció 1. Infraccions simples
Article 242
Són infraccions simples l’incompliment d’obligacions o de deures de l’àmbit duaner o tributari exigits a qualsevol persona, tant si és obligat tributari com si no ho és, per a la gestió dels drets o impostos i quan no constitueixin defraudació.
Es consideren infraccions simples les següents:
La falta de presentació de declaracions o autoliquidacions o la presentació de declaracions o autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació.
No comunicar a petició de la Duana qualsevol tipus de document útil per a la comprovació administrativa duanera.
No presentar-se en la data, en les hores i als llocs indicats per la Duana, excepte per causa de força major, que ha de justificar la persona interessada.
No adjuntar a la declaració de Duana qualsevol tipus de document sense el qual no es pot dur a terme legalment una operació d’importació/exportació de mercaderies.
No indicar, en omplir documents oficials, qualsevol informació requerida amb caràcter obligatori per la Duana.
Alterar dades en documents altres que els oficials comunicats a la Duana.
Incomplir o cometre irregularitats respecte a les disposicions legals i reglamentàries que la Duana s’encarrega d’aplicar, sempre que aquest incompliment no estigui tipificat com una infracció més greu en algun altre article d’aquest títol.
Incomplir qualsevol requeriment emès per la Duana.
Trencar els precintes posats per la Duana sobre un paquet.
Trencar els precintes posats per la Duana sobre un mitjà de transport.
No obeir una ordre d’un agent de Duana en l’exercici de les seves funcions.
Article 243
Les infraccions simples poden ser sancionades mitjançant una multa fixa d’un import entre 150 euros i 3.000 euros.
Les sancions per les infraccions simples són les següents:
Per la falta de presentació de declaracions o autoliquidacions sense transcendència en la liquidació, la sanció és de 250 euros per declaració o autoliquidació.
Per la presentació de declaracions o autoliquidacions falses, incompletes o inexactes sense transcendència en la liquidació, la sanció és de 200 euros.
Per l’incompliment de requeriments d’informació, de documentació o de compareixença, la sanció és d’una multa fixa de 150 euros pel primer incompliment i de 600 euros pels successius.
Per l’incompliment del deure de subministrar dades, factures o documentació amb transcendència tributària, la sanció és de 1.000 euros pel primer incompliment i de 3.000 euros pels successius.
La falta de presentació de qualsevol tipus de document sense el qual no es pot dur a terme legalment una operació d’importació/exportació de mercaderies se sanciona amb una multa de 150 euros.
Quan no s’indica en omplir documents oficials de qualsevol informació requerida amb caràcter obligatori per la Duana, la sanció consisteix en 150 euros.
L’alteració de dades en documents altres que els oficials comunicats a la Duana se sanciona amb una multa de 300 euros.
Quan s’incompleix o es cometen irregularitats respecte a les disposicions legals i reglamentàries que la Duana s’encarrega d’aplicar i aquest incompliment no estigui tipificat com una infracció més greu en algun altre article, la sanció consisteix en una multa pecuniària fixa de 300 euros.
Pel trencament de precintes tant en paquets com en mitjans de transport s’aplica una multa de 300 euros.
La desobediència d’una ordre d’un agent de Duana se sanciona amb multa fixa de 600 euros.
Secció 2. Infraccions de defraudació
Article 244
Són infraccions de defraudació les accions o omissions doloses o culposes, amb qualsevol grau de negligència, que comportin un perjudici econòmic per a l’Administració tributària, bé en relació amb els deutes tributaris propis o com a conseqüència de l’exercici dels deures per compte de tercers. També tenen la consideració d’infraccions de defraudació els perjudicis econòmics que es puguin derivar del gaudi indegut de beneficis duaners o fiscals o de règims suspensius. I, en general, tota acció o omissió contrària a l’ordenament que comporti un perjudici econòmic indegut a l’Administració tributària.
Constitueixen infraccions de defraudació les infraccions següents:
La presentació en un despatx de Duana d’una declaració falsa.
La presentació d’una declaració de Duana falsa per a la posada sota un règim duaner suspensiu o el tancament d’un règim suspensiu.
S’entén per declaració falsa una inadequació entre el tipus, la naturalesa, l’origen, la composició i el valor real o qualsevol menció inexacta o incompleta en relació amb la mercaderia importada o exportada i la declaració presentada a la Duana.
La falta de presentació al despatx de Duana de la declaració corresponent.
També es considera una falta de presentació de declaració la sortida de mercaderia que es troba sota un règim duaner suspensiu sense la presentació de la declaració al despatx de Duana corresponent.
Article 245
Les infraccions de defraudació es qualifiquen en lleus, greus i molt greus depenent de la concurrència de les circumstàncies següents en la conducta del subjecte infractor:
La comissió repetida d’infraccions duaneres. S’entén produïda aquesta circumstància quan el subjecte infractor ha estat sancionat per una infracció de defraudació de la mateixa naturalesa, en virtut de resolució ferma en via administrativa, dins els tres anys anteriors a la comissió de la infracció.
La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció de defraudació o la comissió de la infracció a través de persona interposada.
A aquests efectes, es poden considerar mitjans fraudulents, entre altres, l’ús de factures, de justificants o d’altres documents falsos o falsejats, sempre que la incidència dels documents o suports falsos o falsejats sigui d’un percentatge superior al 10% de la sanció.
Ocultació de dades. S’entén que hi ha ocultació de dades a la Duana quan no es presenten declaracions o es presenten declaracions en què s’inclouen fets o operacions inexistents o imports falsos, o en què s’ometen totalment operacions, productes, béns o qualsevol altra dada que incideixi en la determinació del deute duaner, quan com a resultat d’aquesta ocultació es produeix una defraudació determinada en una quota superior a 3.000 euros.
Quan concorren les circumstàncies descrites a les lletres a) i c) de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de greu. Quan es donen les circumstàncies descrites a la lletra b) de l’apartat anterior, la infracció es qualifica de molt greu, tret que la incidència de les circumstàncies descrites en els dos primers supòsits sigui d’un percentatge inferior al que s’hi indica, cas en què es considera greu.
Quan la base de la sanció sigui inferior a 2.000 euros, la infracció es qualifica de lleu, llevat que es donin les circumstàncies descrites en la lletra b) de l’apartat 1 d’aquest article.
Article 246
Les infraccions de defraudació poden ser sancionades mitjançant una multa proporcional a la quota defraudada d’un import entre el 50% i el 150%, llevat que la normativa pròpia de cada tribut estableixi una altra cosa, però sempre respectant el límit màxim del 150% i sense que puguin ser inferiors a 250 euros.
La sanció per infracció de defraudació lleu és del 50% de la quota defraudada; la greu, del 100%, i la molt greu, del 150%.
Secció 3. Infracció de contraban
Article 247
És constitutiva d’una infracció de contraban:
La importació o l’exportació sense declaració de mercaderies sensibles, definides en la normativa vigent relativa a mercaderies sensibles.
La tinença o la circulació de mercaderies sensibles en la franja duanera definida a l’article 250 d’aquest títol, excepte el tabac en brut o no elaborat o els residus de tabac que és cultivat a Andorra.
La importació o l’exportació de mercaderia que està sostreta al control duaner i es troba dissimulada en amagatalls, forats o espais buits o dobles fons que normalment no estan destinats a contenir mercaderia.
La importació o l’exportació de mercaderia per via aèria sense consignar-la en la demanda d’autorització efectuada al Govern a través del Servei de Policia d’acord amb la normativa vigent relativa a la utilització d’helicòpters.
La infracció de contraban no s’aplica a les mercaderies que s’acullen a la legislació vigent en matèria de franquícies.
Article 248
Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat 3, les infraccions de contraban donen lloc a una sanció igual al valor de la mercaderia i al comís de la mercaderia sempre que el valor de la mercaderia objecte de frau sigui inferior o igual a 1.500 euros.
Sense perjudici del que s’estableix a l’apartat 3, quan el valor de la mercaderia sigui superior a 1.500 euros s’imposa una sanció igual al valor de la mercaderia més el comís de la mercaderia i es procedeix al comís del mitjà de transport i al comís dels instruments emprats per cometre la infracció, i com a sanció complementària es procedeix a la inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles durant un període de fins a 2 anys a partir de la data que s’ha comès la infracció.
Si es tracta de mercaderies sensibles, quan la infracció pugui ésser constitutiva de delicte, per raó del valor de la mercaderia, s’apliquen les penes previstes al Codi Penal.
Quan les infraccions de contraban siguin comeses amb dissimulació, d’acord amb el que s’estableix a la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 247, o mitjançant la utilització d’un vehicle de lloguer, aquestes infraccions donen lloc a la imposició d’una sanció igual al doble del valor de la mercaderia, sense perjudici de les disposicions de l’apartat 2 en matèria de comís.
Sense perjudici de l’aplicació de les disposicions en matèria de retenció, no es comissen els vehicles de transport públic o de lloguer, sempre que el representant de l’empresa permeti a l’Administració exercir eficaçment les seves actuacions contra els autors reals de la infracció i no quedi establerta cap participació per part del representant en la comissió de la infracció.
En cas de reincidència en la infracció de contraban, s’imposa una sanció igual al triple del seu import, al comís de la mercaderia, al comís del mitjà de transport i al comís dels instruments emprats per cometre la infracció.”
Article 79
Es modifica l’article 253 de la Llei 17/2020, del 4 de desembre, del text consolidat del Codi de Duana, que queda redactat de la manera següent:
“Article 253
En el cas de reincidència en les infraccions previstes en aquest títol, llevat del que s’estableix a l’apartat 6 de l’article 248, s’imposen sancions del doble del seu import sempre que la segona infracció hagi estat comesa en un període inferior a dos anys respecte de la primera, i que sigui sancionada amb una mateixa sanció igual o superior.
Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen a les infraccions de defraudació.”
Capítol setè. Modificació de la Llei 33/2012, del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres
Article 80
Se suprimeix la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 22 de la Llei 33/2012, del 22 de novembre, del règim de franquícies duaneres.
Capítol vuitè. Modificació de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte
Article 81
Se suprimeix l’article 22 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Article 82
S’introdueix un nou apartat 13 a l’article 41 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:
“13. D’acord amb les condicions que s’estableixin reglamentàriament, les importacions de material esportiu cedit temporalment i gratuïtament, per equips esportius o patrocinadors establerts a l’estranger, a esportistes professionals o a esportistes d’alt nivell residents a Andorra.”
Article 83
Es modifica l’article 71 de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, que queda redactat de la manera següent:
“Article 71. Devolucions al termini de cada període de liquidació
Els obligats tributaris tenen dret a la devolució del saldo existent que tinguin al seu favor al termini de cada període de liquidació, d’acord amb les condicions, els terminis, els requisits i el procediment que s’estableixin reglamentàriament.”
Article 84
Se suprimeix l’article 71 bis de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Capítol novè. Modificació de la Llei 2/2018, del 22 de març, de control de les mercaderies sensibles
Article 85
Es modifica l’article 21 de la Llei 2/2018, del 22 de març, de control de les mercaderies sensibles, que queda redactat de la manera següent:
“Article 21. Preus del tabac
Per determinar el valor de les mercaderies de les subposicions 24 02 10, 24 02 20, 24 03 19, 24 03 99 i 24 04 11 en el moment de la imposició d’una sanció, es té en compte el que resulti del càlcul següent:
- Per a la subposició 24 02 10, el preu resulta de multiplicar per 50 els drets de duana per unitat (quilogram) d’aquesta subposició, en funció de la classificació tarifària que correspongui. Per al tabac manufacturat a Andorra, s’aplica la subposició que acaba amb el terme CE.
- Per a les subposicions 24 02 20, 24 03 19 i 24 03 99, el preu resulta de multiplicar per 1,3 els drets de duana per unitat (paquet o quilogram) d’aquesta subposició, en funció de la classificació tarifària que correspongui. Per al tabac manufacturat a Andorra s’apliquen les subposicions que finalitzen amb el terme CE.
- Per a les subposicions 24 04 11, el preu resulta de multiplicar per 1,3 els drets de duana per unitat (paquet o quilogram) de la subposició 24 02 20 10 1CE o 24 02 20 10 1DC que correspongui. Per al tabac manufacturat a Andorra s’apliquen les subposicions que finalitzen amb el terme CE.”
Disposició transitòria primera. Ajustos extracomptables efectuats a l’impost sobre societats en períodes impositius iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
Les correccions al resultat comptable, positives i negatives, efectuades per determinar la base de tributació de l’impost sobre societats corresponent a períodes impositius iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei s’han de tenir en consideració per determinar la base de tributació corresponent a períodes impositius en què sigui aplicable aquesta Llei, d’acord amb el que s’estableix en la normativa que els va regular.
En cap cas no s’admet que una mateixa renda no es tingui en consideració o que es tingui en consideració dos vegades a l’efecte de determinar la base de tributació de l’impost sobre societats.
Disposició transitòria segona. Règim fiscal a l’impost sobre societats dels actius intangibles adquirits amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei
La deducció a l’impost sobre societats de les despeses en concepte d’amortització dels actius de l’immobilitzat intangible, inclòs el fons de comerç, adquirits en períodes impositius iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a persones o entitats no vinculades, en els termes que defineix l’article 16 de la Llei de l’impost sobre societats, es regeix pels termes i les condicions establerts a l’article 10 de la Llei de l’impost sobre societats, segons la redacció vigent abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Les pèrdues per deterioració de valor dels actius de l’immobilitzat intangible, inclòs el fons de comerç, adquirits en períodes impositius iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i l’amortització dels quals no sigui deduïble d’acord amb l’apartat anterior són deduïbles en els termes i les condicions establerts a l’article 11 de la Llei de l’impost sobre societats, segons la redacció vigent abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.