Decret legislatiu del 16-09-2015 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social

Totes les candidatures presentades són examinades pel Consell d’Administració, que controla el compliment dels requisits definits en aquesta Llei.

L’acceptació o la denegació de la candidatura és notificada personalment a les persones interessades. Contra la denegació o l’acceptació d’una candidatura, tot/a candidat/a podrà presentar recurs davant la Junta Electoral en el termini de 48 hores. La Junta Electoral reclamarà immediatament els antecedents al Consell d’Administració en funcions, que els remetrà dins de les 48 hores següents, prèvia citació dels/de les altres candidats/ates, els/les quals disposaran d’unes altres 48 hores per efectuar al·legacions davant la Junta.

Contra l’acord de la Junta Electoral que haurà de dictar-se dins les 48 hores següents al termini de la presentació de les al·legacions, hi cap recurs davant la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.

En el cas en què, per manca total de candidatures, no es pugui procedir a l’elecció dels membres del Consell d’Administració que representen les persones cotitzants, el nou Consell d’Administració queda vàlidament constituït pels quatre membres designats pel Govern.

Igualment, el Consell d’Administració queda vàlidament constituït pels quatre membres designats pel Govern i la persona o persones candidates que resultin elegides, encara que, per manca parcial de candidatures alguns dels col·legis esmentats a l’article 68 d’aquesta Llei no tinguin representació.

En el supòsit de manca de candidatures, el Govern ha de convocar eleccions per cobrir els càrrecs que faltin en el termini mínim de sis mesos i màxim de dotze.

Són proclamats membres del Consell d’Administració i suplents les persones següents:

Si en la votació es produeix un empat entre dues o més candidatures, en un termini de vuit dies s’ha de fer una nova votació entre aquestes candidatures.

Si en aquesta nova votació es produeix un altre empat, tan bon punt hagi acabat l’escrutini s’ha d’efectuar un sorteig, que consisteix a posar una papereta amb el nom de cada candidatura dintre l’urna amb la finalitat que resulti elegida la candidatura el nom de la qual surti primer de l’urna.

Els resultats de les eleccions són publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra en un termini màxim de 15 dies naturals a comptar de la data en què han tingut lloc.

Són funcions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social:

Les actuacions que donin lloc a les funcions de control a les quals es refereix l’apartat anterior s’han de consignar en l’acta corresponent, i els fets i les circumstàncies consignats tenen la presumpció d’exactitud, llevat de prova en contra. Aquestes actes poden incloure el càlcul de les quantitats que s’han de liquidar en concepte de deutes per cotitzacions impagades i els recàrrecs exigibles.

Les funcions referides a l’article anterior, d’acord amb l’organització aprovada pel Consell d’Administració a proposta de la Direcció General, les exerceixen:

Aquests òrgans poden emprendre totes les accions investigadores que siguin necessàries, amb la col·laboració, si escau, dels departaments competents del Govern, dins dels límits que estableix la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

Són funcions de l’Àrea de Control Sanitari:

Són funcions de l’Àrea de Control Administratiu:

Són funcions del Gabinet Jurídic:

Per tal de millorar l’aplicació i la gestió del sistema de seguretat social, el Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a proposta de la Direcció General, pot aprovar anualment plans d’acció en funció de les experiències i els resultats de les actuacions de control dutes a terme l’any anterior.

Per facilitar el control per part del Govern del compliment de la normativa laboral, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de donar informació detallada dels accidents laborals i de les malalties professionals de totes les empreses al departament del Govern competent en matèria d’inspecció de treball.

El Govern i la Caixa Andorrana de Seguretat Social han d’intercanviar-se totes les informacions i dades que estimin necessàries o convenients per a un exercici més eficaç de les seves competències respectives per accelerar la instrucció d’expedients i l’atorgament de prestacions amb el límit del respecte a la legislació sobre protecció de dades de caràcter personal.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb l’acceptació de la persona interessada, pot compensar els saldos deutors i creditors de les persones assegurades del sistema de seguretat social amb les pensions i tota altra prestació prevista per la Llei a satisfer a l’assegurat.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la notificació prèvia a la persona interessada, pot compensar els saldos deutors generats per l’atorgament d’un volant de presa en càrrec de les persones assegurades del sistema de seguretat social amb les pensions i tota altra prestació prevista per la Llei a satisfer a l’assegurat. En el cas que la compensació s’efectuï amb el pagament d’una pensió, la retenció màxima d’aquesta pensió no podrà superar el 25% d’aquesta.

El Gabinet Jurídic, integrat en el si de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, està format per persones llicenciades en dret i per advocats de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La defensa davant dels tribunals dels interessos de la Caixa Andorrana de Seguretat Social per part dels advocats adscrits al seu gabinet jurídic s’exerceix d’acord amb el que disposa aquesta Llei i la Llei qualificada de la justícia.

Les cotitzacions, béns, accions i qualsevol altre recurs de la seguretat social constitueix un patrimoni únic i destinat exclusivament a les seves finalitats.

La titularitat del patrimoni únic de la seguretat social correspon a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Els contractes que celebri la Caixa Andorrana de Seguretat Social es regeixen per la Llei de contractació pública.

Els béns i els drets que formen part del patrimoni de la seguretat social són inembargables.

Amb la finalitat d’atendre les necessitats futures del sistema de seguretat social en matèria de prestacions contributives de la branca de jubilació es manté el fons de reserves tècniques existent.

Eventualment, si a la branca general es constata l’existència de superàvit, aquest es destina a formar part d’un fons de reserves per atendre les necessitats futures d’aquesta branca.

Resten prohibides les transferències entre els dos fons.

Les reserves que formen aquests fons estan invertides de forma que es coordini la prudència amb l’obtenció del grau de liquidesa, rendibilitat i seguretat tècnicament precís.

El sistema de seguretat social es finança mitjançant les cotitzacions corresponents a les persones assegurades, les quantitats recaptades en concepte de recàrrecs, sancions i altres de semblants característiques, els sistemes complementaris de finançament procedents del pressupost del Govern i, si escau i en els termes que es fixin per llei, mitjançant la utilització del fons de reserves o de qualsevol altra font que s’hi determini.

El patrimoni del fons de reserves de la branca jubilació s’ha de mantenir com a mínim amb l’import que presenti el 31 de desembre de l’any anterior al primer any en què els ingressos per cotitzacions i recàrrecs d’aquesta branca siguin inferiors a les prestacions contributives al seu càrrec més les despeses administratives que corresponguin.

El pressupost de l’Administració general finança les despeses següents del sistema de seguretat social:

La gestió de les branques general i jubilació comporta la recaptació dels seus recursos i l’aplicació de forma separada.

Els estats financers anuals, incloses les deduccions per cobrir les despeses de gestió, l’afectació dels resultats i les inversions, es presenten de forma clarament diferenciada per cada una de les branques segons el pla de comptabilitat establert reglamentàriament.

Correspon al Consell d’Administració, per majoria de les cinc vuitenes parts dels seus membres, examinar i aprovar els estats financers i trametre’ls al Govern.

El Consell d’Administració tramet anualment al Govern la proposta de pressupost i inclou, si escau, la proposta d’actualització de les cotitzacions, del factor de conversió regulat a l’article 201 i del coeficient tècnic reductor esmentat en l’article 202.

El pressupost de cadascuna de les branques ha de mantenir un equilibri, ja sigui mitjançant l’adaptació de les cotitzacions o bé mitjançant préstecs entre branques, dins els límits del que disposa l’article 89.

El pressupost de la branca de jubilació, en la modalitat contributiva, ha de tendir a un equilibri a llarg termini.

El pressupost de la branca de jubilació ha d’anar acompanyat de l’estudi actuarial pertinent actualitzat l’any que correspongui elaborar-lo segons l’apartat precedent.

Només es poden realitzar préstecs entre branques en els dos supòsits següents:

Els préstecs comporten el pagament d’interessos a preu de mercat. Aquests interessos es calculen i comptabilitzen anualment.

Tots els préstecs han de ser atorgats per decisió del Consell d’Administració, per majoria de les tres quartes parts dels seus membres.

Si una patologia soferta per una persona assegurada ha estat causada per una tercera persona responsable, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot exigir d’aquest tercer responsable i de la seva companyia d’assegurances, solidàriament, el pagament d’un import que pot arribar fins a la totalitat de les despeses ocasionades per l’atenció sanitària íntegra de la persona assegurada que hagin resultat de la lesió i de la resta de prestacions que hagi satisfet per aquest concepte, sense perjudici d’altres compensacions econòmiques a les quals pugui tenir dret la persona assegurada lesionada.

En els supòsits establerts en el paràgraf anterior, la Caixa Andorrana de Seguretat Social reclama al tercer responsable l’import de totes les prestacions satisfetes a la persona assegurada en aplicació de la legislació, incloent-hi la cotització que hagi assumit la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’acord amb l’article 105, i el capital per defunció. Si escau, la prestació mèdica o pensió abonada a la víctima o als seus familiars pot ser capitalitzada.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot fer efectiva la reclamació directament al tercer responsable i/o solidàriament a la companyia d’assegurances.

En cas que la responsabilitat de l’accident escaigui en part a la tercera persona i en part a la víctima, la Caixa Andorrana de Seguretat Social només pot recuperar la proporció corresponent.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social no pot exigir en cap cas el rescabalament d’una quantitat superior a la que els tribunals assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable.

La reclamació de les prestacions prescriu al cap de cinc anys a comptar de la consolidació de les lesions o de la defunció de la víctima.

Les administracions públiques i els particulars han de proporcionar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades que els requereixi per tal de conèixer i quantificar el dret al rescabalament per part d’una tercera persona responsable.

Sense perjudici de l’article anterior, quan la causa de l’accident de treball o de la malaltia professional es consideri una falta inexcusable de l’empresari, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot exigir-li les despeses que ha comportat aquest accident o aquesta malaltia professional, amb la mateixa amplitud reconeguda a l’article 90.

Amb aquesta finalitat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot reclamar a l’empresari una cotització suplementària calculada d’acord amb el salari mitjà, que pot ser percebuda durant el temps que sigui necessari fins al rescabalament total.

S’entén com a “falta inexcusable” la falta comesa per l’empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte les regles elementals de seguretat establertes en la normativa vigent.

La liquidació dels deutes amb la seguretat social comprèn els actes relatius a la determinació de les diferents classes de deutes, possibilitant la seva execució material mitjançant el seu compliment en forma voluntària i, si no n’hi hagués, mitjançant el seu compliment forçós en via de constrenyiment.

Els actes de determinació dels subjectes, objecte, quantia i contingut dels deutes amb la seguretat social efectuats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social gaudeixen de presumpció de legalitat.

Els actes de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en matèria de gestió liquidadora són impugnables en via administrativa i jurisdiccional.

Un cop transcorregut el termini de pagament sense que s’hagi produït l’ingrés de les cotitzacions, es merita un recàrrec del 0,05% per cada dia de retard sobre l’import de les cotitzacions degudes durant els sis primers mesos d’impagament. Transcorregut el termini de sis mesos s’aplica un recàrrec del 20% sobre l’import impagat i aquest import, a partir de la data de l’inici del procediment de constrenyiment i fins a la data de pagament del deute, merita un interès moratori equivalent al doble de l’interès legal establert per cada any a la Llei del pressupost general.

El procediment de constrenyiment s’inicia mitjançant la notificació d’una provisió de constrenyiment a la persona deutora en què la Caixa Andorrana de Seguretat Social identifica el deute pendent, liquida els recàrrecs que corresponguin i la insta a efectuar el pagament.

En la imposició de recàrrecs es té en compte especialment si el retard en el pagament de les cotitzacions és degut a un error administratiu de la Caixa Andorrana de Seguretat Social; si és així, s’anul·la.

En els supòsits de bona fe i d’absència de negligència greu o de reincidència, els recàrrecs es redueixen en un 50% si l’infractor ingressa l’import de la liquidació de les cotitzacions degudes abans que el requereixi la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Es redueixen en un 30% si l’infractor ingressa l’import de la liquidació en el termini de deu dies a comptar del requeriment.

A l’efecte d’aquest article, es considera “reincidència” la imposició d’un recàrrec per resolució ferma durant els darrers dos anys.

La cotització a la seguretat social és obligatòria per a totes les persones que es troben dins de l’àmbit de l’aplicació d’aquesta Llei.

La quota de la seguretat social expressa l’import de l’obligació de cotitzar a la seguretat social durant un temps delimitat, designat període de liquidació, pel que fa als subjectes obligats a cotitzar.

L’obligació de cotitzar neix amb el començament del treball assalariat, l’activitat professional, la situació relacionada amb l’activitat de les persones incloses al camp d’aplicació dels règims especials o el començament de la percepció d’una prestació.

La no presentació de la sol·licitud de l’afiliació i/o de l’alta no impedeix el naixement de l’obligació de cotitzar des del moment en què així s’estableixi, sense perjudici dels efectes que en relació amb les prestacions hagin d’atribuir-se a aquestes cotitzacions efectuades amb anterioritat.

L’obligació de cotitzar es manté per tot el període que les persones assalariades presten serveis a una empresa, les persones que realitzen una activitat per compte propi porten a terme la seva activitat econòmica, les persones incloses dins dels diferents règims especials es trobin incloses en els mateixos o els pensionats rebin una prestació o pensió del sistema de seguretat social.

L’obligació de cotitzar s’extingeix amb el cessament a la feina, en l’activitat o en la situació determinant del naixement i subsistència de l’obligació de cotitzar, sempre que es comuniqui la baixa en el temps i forma establerts.

En els casos que no se sol·liciti la baixa o es formuli fora del termini i en un model o mitjà diferent dels establerts, no s’extingeix l’obligació de cotitzar fins al dia que la Caixa Andorrana de Seguretat Social conegui la situació que determina la finalització de l’obligació de cotitzar.

Els períodes de liquidació de quotes es refereixen a mensualitats naturals completes i vençudes, encara que la meritació d’aquelles i/o el seu pagament s’efectuï per períodes diferents de mesos.

Les cotitzacions han de pagar-se en el termini de quinze dies naturals següents al venciment del període de liquidació.

La liquidació de les quotes s’efectua mitjançant la formalització, per part dels subjectes responsables de l’obligació de cotitzar, dels documents de cotització que determini la Caixa Andorrana de Seguretat Social, d’acord amb el procediment regulat per reglament.

En tot cas, la presentació dels documents de cotització és sempre obligatòria.

Es determina per reglament el termini de pagament i els documents de cotització en els supòsits dels règims especials.

Estan subjectes a l’obligació de cotitzar les persones assalariades que, pel que fa a la seva activitat, es trobin compreses en el seu camp d’aplicació i els empresaris per compte del qual treballin.

La cotització corresponent a les persones assalariades comprèn dos aportacions:

L’aportació del treballador en la cotització és del seu càrrec exclusiu, i tot pacte en sentit contrari és nul.

L’empresari que, havent efectuat aquest descompte, no ingressi dins del termini les aportacions corresponents als seus treballadors incorre en responsabilitat davant seu i davant la Caixa Andorrana de Seguretat Social, sense perjudici de les responsabilitats penal i administrativa que siguin procedents.

La manca de pagament de les cotitzacions no comporta la pèrdua dels drets a les prestacions.

La base de cotització de les persones assalariades mentre presten serveis està constituïda pel salari global, en els termes definits a la legislació laboral, les indemnitzacions i quitances i qualsevol altra remuneració, que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre la persona assalariada o la que efectivament percebi de ser aquesta superior, per raó del treball que realitzi per compte de l’empresa on presta serveis.

No es computa en la base de cotització la participació al finançament per part de l’empresa a un pla complementari de jubilació públic o privat de la persona assalariada i de la percepció dels avantatges o dels rendiments d’aquest pla.

És nul qualsevol acte o pacte individual o col·lectiu que pretengui alterar la base de cotització establerta, excepte en aquells supòsits que per disposició legal s’estableixi el contrari.

La base de cotització dels socis que es troben inclosos dins del col·lectiu de persones assalariades i assimilades, d’acord amb l’article 18, està constituïda pel salari global, qualsevol que sigui la seva forma o denominació que, amb caràcter mensual, tingui dret a percebre, però com a mínim ha de ser igual al salari mínim oficial.

Per tenir dret a les prestacions de la branca general, la base de cotització global mensual cotitzada per la persona assalariada, així com per la persona que realitza una activitat per compte propi, ha de ser igual o superior a l’import del salari mínim mensual oficial.

La persona assalariada o la que realitza una activitat per compte propi amb una base de cotització global mensual inferior a l’import del salari mínim mensual oficial, sempre que no quedi inclosa en l’àmbit d’aplicació d’un dels règims especials previstos als articles 223 bis i 224, ha de complementar la cotització amb una quantitat que, sumada a la cotització realitzada, sigui igual a aquesta base mínima, en les condicions que s’estableixen per reglament.

Els percentatges de cotització a la branca general, quan també es cotitza a la branca jubilació, són de:

Quan, de conformitat amb el que es preveu en aquesta Llei, les persones assalariades cotitzen només a la branca general, el percentatge de cotització és del 10%. En aquest cas la part empresarial assumeix el 7% de la cotització.

Qualsevol modificació del percentatge de cotització a la branca general es pot portar a terme per la Llei del Pressupost per cada exercici econòmic.

Les cotitzacions de les persones que realitzen una activitat per compte propi les satisfà directament la persona interessada.

La base de cotització és el salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior.

El percentatge de cotització és del 8% si cotitzen igualment a la branca jubilació. En els supòsits que, de conformitat amb aquesta Llei, només cotitzin a la branca general, el percentatge de cotització és del 10%.

Qualsevol modificació del percentatge de cotització a la branca general es pot portar a terme per la Llei del Pressupost per cada exercici econòmic.

La base de cotització de les persones assalariades és la mateixa que s’aplica a la cotització a la branca general.

Els percentatges de cotització són de:

Qualsevol modificació del percentatge de cotització a la branca jubilació es pot portar a terme per la Llei del Pressupost per cada exercici econòmic.

La base de cotització de les persones que realitzen una activitat per compte propi és la mateixa que s’aplica a la cotització a la branca general.

El percentatge de cotització és del 12%.

Durant la percepció d’una prestació econòmica de la branca general es manté l’obligació de cotitzar, tant a la branca general com a la branca de jubilació.

La base de cotització és la quantitat que es percep com a prestació i els percentatges de cotització són els que s’indiquen en els articles 100 i 103 si es tracta de persones assalariades i els articles 101 i 104 si són persones que exerceixen una activitat per compte propi.

Les prestacions lliurades a les persones assalariades donen lloc a la retenció de la part assalariada de la cotització. La Caixa Andorrana de Seguretat Social substitueix a l’empresa i paga la part empresarial de les cotitzacions esmentades.

A les prestacions lliurades a les persones que exerceixen una activitat per compte propi, l’obligat a pagar la cotització durant la percepció de la prestació continua sent la persona que exerceix una activitat per compte propi.

Les pensions satisfetes pel Govern en el marc de la normativa d’atenció social cotitzen en la seva totalitat; en aquests casos el Govern es fa càrrec de la cotització de la part empresarial i la persona beneficiària, de la part assalariada.

Durant la percepció d’una pensió de jubilació o d’una pensió de viduïtat vitalícia, solament es manté l’obligació de cotitzar a la branca general.

La base de cotització és la quantitat que es percep com a pensió.

El percentatge de cotització és del 10%, que es distribueix en un 3% que assumeix la persona beneficiària i un 7% que paga la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

El pagament es fa mitjançant el descompte de la pensió de la quantitat obligada a pagar per la persona beneficiària.

La gestió recaptatòria en l’àmbit de la seguretat social consisteix en l’exercici de l’activitat administrativa que té per objecte la realització dels crèdits i drets de la seguretat social.

La gestió de la recaptació dels recursos del sistema de la seguretat social és de competència exclusiva de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

El període voluntari de recaptació s’inicia en la data de començament del termini reglamentari d’ingrés i es prolonga, si no hi ha pagament o una altra causa d’extinció del deute, fins a l’emissió de la provisió de constrenyiment, amb la qual s’inicia el període de recaptació executiva.

Transcorregut el termini reglamentari d’ingrés sense pagament del deute, s’apliquen els recàrrecs corresponents i els interessos moratoris establerts en la present Llei.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot procedir a la recaptació per via de constrenyiment, d’acord amb les normes que regulen el procediment de recaptació tributària en període executiu; també pot acudir al saig per obtenir l’execució forçosa. En qualsevol cas, la impugnació en via administrativa o jurisdiccional de l’acte que s’executa impedeix l’execució forçosa fins que l’acte esdevingui ferm. L’òrgan competent per acordar i tramitar l’execució forçosa és la Direcció General, que la pot delegar en el director adjunt o en un o diversos caps de servei.

El procediment de recaptació s’impulsa d’ofici en tots els seus tràmits i només se suspèn en els casos que s’estableixin per reglament.

La terminació del procediment recaptatori, tant en període voluntari com en via executiva, es produeix en els casos d’anul·lació o extinció del dèbit perseguit en els termes i les condicions que s’estableixen per reglament.

En tot allò no previst en aquesta Llei s’aplica el procediment establert pel Codi de l’Administració i la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

En cas de cessació de pagaments i/o fallida d’una empresa, la Caixa Andorrana de Seguretat Social reclama les cotitzacions degudes actualitzades en qualitat de creditor preferent.

Les cotitzacions prescriuen al cap de cinc anys comptats des del darrer dia del termini indicat a l’article 96.2. La prescripció de la cotització comporta la dels recàrrecs i la de qualsevol altre accessori que porti causa de la cotització prescrita.

El reconeixement del deute o la seva reclamació interrompen la prescripció.

L’acció protectora del sistema de la seguretat social comprèn les prestacions regulades en aquesta Llei, tant en la modalitat contributiva com en la no contributiva.

Les prestacions de la seguretat social d’un import mensual igual o inferior al salari mínim no poden ser objecte de retenció, cessió total o parcial, compensació o descompte, excepte quan es tracti del compliment de les obligacions alimentàries a favor del cònjuge i els fills.

De la part compresa entre el salari mínim i el doble del seu import, es pot retenir el cinquanta per cent. Aquest import es redueix en un deu per cent per cada fill o ascendent que estiguin a càrrec de la persona beneficiària de la prestació. Allò que excedeixi del doble del salari mínim es pot retenir íntegrament.

Les persones incloses en el camp d’aplicació de la seguretat social causen dret a les seves prestacions quan, a més de les particularitats exigides per a la respectiva prestació, reuneixen el requisit general d’estar afiliades i en alta o en situació assimilada a l’alta, en sobrevenir la contingència o situació protegida, excepte disposició legal expressa en contra.

En les prestacions la concessió o quantia de les quals requereix determinats períodes de cotització només són computables les cotitzacions efectivament realitzades o les expressament assimilades a aquestes cotitzacions, sense perjudici del règim d’automaticitat regulat a l’article 97.5.

Les situacions d’incapacitat temporal o de maternitat, paternitat o risc durant l’embaràs, i les que corresponen a meritació de pensions d’invalidesa, són computables a l’efecte dels períodes previs respectius de cotització exigits.

No s’exigeixen períodes previs de cotització per al dret a les prestacions que es deriven d’accident de treball o de malaltia professional, excepte disposició legal expressa en contra.

El dret al reconeixement de les prestacions periòdiques prescriu als cinc anys a partir del moment en què es poden sol·licitar, excepte les pensions vitalícies de viduïtat, les pensions d’orfenesa i les pensions de jubilació que són imprescriptibles.

Aquest dret es fa efectiu d’ençà la circumstància que ocasiona el naixement de la prestació corresponent si es sol·licita dins del termini dels tres mesos següents. La presentació d’aquesta sol·licitud fora de termini, implica l’efectivitat d’ençà del moment de la sol·licitud.

El dret a percebre prestacions a tant alçat i per una sola vegada prescriu als tres anys a comptar del moment en què es té dret al seu cobrament.

El dret a percebre el pagament de cadascuna de les mensualitats de les prestacions periòdiques prescriu als tres anys des del seu respectiu venciment.

Qualsevol persona que ha percebut indegudament prestacions de la seguretat social ha de reintegrar el seu import.

Les persones que, per acció o omissió, han contribuït a fer possible la percepció indeguda d’una prestació responen d’aquesta obligació de reintegrament subsidiàriament amb els perceptors, excepte bona fe provada.

L’obligació de reintegrament de l’import de les prestacions indegudament percebudes prescriu al cap de tres anys, comptats a partir de la data del seu cobrament.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social és responsable de les prestacions de seguretat social, sempre que s’hagin complert els requisits generals i particulars exigits per causar-ne dret en les normes establertes en aquesta Llei.

L’incompliment de les obligacions en matèria d’afiliació, altes i baixes i de cotització determina l’exigència de responsabilitat respecte al pagament de les prestacions a l’empresa.

En cas de responsabilitat de l’empresa, la Caixa Andorrana de Seguretat Social porta a terme una acció de repetició per fer front al pagament de les prestacions que hagi estat responsable.

En els casos de transmissió d’empresa, l’empresa cedent respon solidàriament amb l’empresa cessionària del pagament de les prestacions causades abans de l’esmentada transmissió.

Les persones assalariades tenen dret a totes les prestacions previstes en aquesta branca quan, a més dels requisits particulars exigits per cada prestació, es troben en situació d’alta laboral o situació assimilada a l’alta en sobrevenir la contingència protegida, excepte que per aquesta Llei es fixi el contrari.

Les prestacions que derivin d’accident laboral o malaltia professional no exigeixen períodes previs de cotització.

En aquelles prestacions que s’exigeix determinats períodes de cotització només són computables les cotitzacions efectivament realitzades, excepte que per disposició legal es fixi el contrari.

La persona assalariada amb una base de cotització inferior a la mínima que complementa la cotització, d’acord amb el règim regulat a l’article 99, sempre que compleixi la resta de requisits exigits, té dret a les prestacions de reembossament i a la resta de prestacions i pensions econòmiques de la branca general.

Les persones que realitzen una activitat per compte propi tenen dret a totes les prestacions previstes en aquesta branca quan, a més dels requisits particulars exigits per cada prestació es troben en situació d’alta laboral en sobrevenir la contingència protegida i estan al corrent de pagament de les seves cotitzacions, excepte que aquesta Llei fixi el contrari.

Si aquestes persones en el moment de sol·licitar la demanda de prestacions, no estan al corrent de pagament de les seves cotitzacions i no compleixen les condicions de l’ajornament, però es troben en situació d’alta laboral, no es podrà emetre cap document de presa en càrrec i rebran les prestacions que els correspongui de manera retroactiva en el moment en què hagin fet l’esmentat pagament, sense perjudici dels recàrrecs que se’ls imposin.

Les prestacions que derivin d’accident laboral o malaltia professional no exigeixen períodes previs de cotització.

Les prestacions de la branca general derivades d’accident laboral o malaltia professional per a les persones assalariades i per a les persones que realitzen una activitat per compte propi es cobreixen a comptar des del primer dia.

Per tenir dret a les prestacions de la branca general derivades de malaltia comuna o accident no laboral les persones assalariades i les persones que realitzen una activitat per compte propi, a més dels requisits generals, han de complir les condicions següents:

Aquesta regulació s’aplica sempre que no hi hagi requisits específics en cadascuna de les prestacions.

Les prestacions de la branca general per a les persones beneficiàries de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o del Govern es cobreixen a comptar des del primer dia.

Les prestacions de la branca general per a les persones assegurades indirectes es fan efectives simultàniament al dret de la persona assegurada directa de la qual es troben a càrrec.

La base de càlcul de les prestacions per a una persona assalariada és el seu salari global mensual mitjà dels darrers dotze mesos treballats dins dels vint-i-quatre mesos immediatament anteriors a la data del fet causant.

La base de càlcul de les prestacions per a una persona que realitza una activitat econòmica per compte propi correspon al salari global mitjà cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel conjunt de les persones assalariades de l’any immediatament anterior a la data del fet causant.

S’entén com a “fet causant”, per a la prestació econòmica d’incapacitat temporal, l’emissió del certificat esmentat en l’article 144; per a la maternitat i la paternitat, la data del part o l’arribada efectiva de l’infant a la família en cas d’adopció; per al risc durant l’embaràs, el mateix dia que comença el període de descans corresponent, d’acord amb la regulació de la Llei de la seguretat i la salut en el treball; per a la invalidesa, la data en què se sofreix la reducció de la capacitat de guany o el moment que es declara la deterioració prematura de l’organisme; i per a la viduïtat i l’orfenesa, la defunció de la persona assegurada directa.

La base de càlcul en altres situacions es determina per reglament.

Les prestacions econòmiques s’actualitzen a través de la Llei del pressupost en funció del que estableix l’article 200 bis.

Les prestacions econòmiques corresponents a incapacitat temporal, maternitat, paternitat i risc durant l’embaràs es mantenen constants durant tot el període en què es percebi la prestació.

S’entén per accident laboral tota lesió corporal que es produeix per un fet violent i exterior sobrevingut amb ocasió o per conseqüència de la feina que realitza, ja sigui com a persona assalariada o persona que realitza una activitat per compte propi.

Es presumeix que és accident laboral quan les lesions descrites en el paràgraf anterior es produeixen durant el temps i en el lloc de treball.

S’assimilen al lloc de treball tots els espais en els quals s’executen els serveis corresponents al contracte de treball o les tasques professionals.

Tenen la consideració d’accident laboral les malalties, que no siguin professionals, que contreu el treballador com a conseqüència de la realització del seu treball, sempre que s’acrediti que aquesta malaltia té com a causa exclusiva l’execució d’aquest.

Es considera accident laboral, també, l’accident que es produeix en el recorregut d’anar o de tornar entre el domicili i el lloc de treball.

La prova d’haver-se produït els accidents regulats als paràgrafs quart i cinquè va a càrrec de la persona assegurada.

No es considera accident laboral l’accident produït per força major aliena al treball, ni aquell que tingui com a causa el dol de la persona treballadora, sigui assalariada o per compte propi, accidentada.

Els supòsits regulats als paràgrafs quart i cinquè no s’apliquen a les persones que realitzen una activitat per compte propi.

És obligació de l’empresa comunicar la declaració d’accident laboral de les persones assalariades que li presten serveis a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini de dos dies hàbils des que s’ha produït el fet que ha ocasionat l’accident.

L’incompliment d’aquesta obligació per part de l’empresa no suposa la pèrdua de cap dret de la persona que ha sofert l’accident.

És obligació de les persones que realitzen una activitat per compte propi comunicar la declaració d’accident laboral a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini de dos dies hàbils des que s’ha produït el fet que ha ocasionat l’accident.

Totes les qüestions relacionades amb aquestes notificacions s’estableixen per reglament.

És malaltia professional tota malaltia inclosa en la llista de malalties professionals que es contreu com a conseqüència del treball realitzat com a persona assalariada o per compte propi, que està provocada per l’acció de circumstàncies, elements o substàncies que, per cada malaltia professional, s’estableixen a l’esmentada llista i sempre que la integritat del temps d’exposició es produeixi a Andorra.

La llista de malalties professionals, així com la concreció del temps i circumstàncies d’exposició als elements o a les substàncies i les condicions i les simptomatologies objectives i específiques que han de complir les patologies per poder ser declarades com a malaltia professional s’estableix per reglament.

La Comissió Nacional de les Malalties Professionals es compon dels membres següents:

Totes les persones d’aquesta Comissió queden sotmeses a l’obligació de secret, així com qualsevol altre deure regulat a la Llei de protecció de dades personals.

La Comissió Nacional de les Malalties Professionals és presidida pel ministre responsable en matèria de salut o per la persona en què delegui.

El quòrum necessari per poder mantenir la reunió i adoptar vàlidament acords és de tres membres. En tots els casos és obligatòria la presència d’almenys el representant de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, un metge nomenat pel Col·legi de Metges i un representant del ministeri competent en matèria de salut.

La Comissió adopta els acords per majoria dels presents. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.

Són funcions de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals:

La llista de malalties professionals, així com les seves actualitzacions, s’estableix per reglament, prèvia proposta de la Comissió Nacional de les Malalties Professionals.

Tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament, sempre que compleixin els requisits de l’article 99 d’aquesta Llei, les persones assalariades, les persones que realitzen una activitat per compte propi, les persones incloses dins de qualsevol dels règims especials, les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o del Govern, així com les persones assegurades indirectes, en les condicions definides en aquesta Llei.

Per tenir dret a les prestacions de reembossament, la persona que sigui beneficiària d’una pensió de jubilació ha d’haver acumulat, com a mínim, 500 punts.

Sols té dret a les prestacions de reembossament la persona que sigui beneficiària d’una pensió vitalícia de viduïtat si el seu cònjuge difunt, en el moment de la defunció, havia acumulat, com a mínim, 500 punts.

Les prestacions de reembossament queden definides per un sistema de nomenclatura i d’acord amb la cartera de serveis i de productes de salut fixada pel Govern que s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La nomenclatura fa referència:

El Govern aprova aquest sistema de nomenclatura per reglament, després de l’informe preceptiu però no vinculant del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

S’entén per “tarifes de responsabilitat” el valor assignat als actes, processos, productes i serveis inclosos a la nomenclatura.

Les tarifes dels medicaments i productes s’estableixen prenent com a base els preus unitaris o de referència.

Les tarifes poden indexar-se en funció del volum d’actes facturats.

L’establiment i l’actualització de la nomenclatura i de les tarifes de responsabilitat es pot fer per acte professional, per procés d’atenció, per productes o serveis, per estades, per pressupost global o per qualsevol altra unitat en ús, d’acord amb el que s’estableixi per reglament, amb l’informe previ del Consell d’Administració.

Quan les tarifes de responsabilitat fan referència a processos d’atenció sanitària en els quals intervenen diversos prestadors, la Caixa Andorrana de Seguretat Social reembossa l’import total de la tarifa al prestador principal amb l’obligació que el prestador principal remuneri els prestadors restants. Reglamentàriament s’ha de definir el prestador principal en els processos en què intervinguin diversos prestadors de serveis de salut.

La col·laboració entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors de serveis de salut establerts a Andorra s’estableix mitjançant convenis d’acord amb el que segueix:

La col·laboració entre la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els prestadors i altres entitats de serveis de salut i establiments sanitaris establerts a l’estranger es regula d’acord amb els convenis específics signats i seguint els criteris de planificació sanitària que estableix el Govern.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social, d’acord amb els articles 132 i següents, reembossa, totalment o parcialment, les tarifes de responsabilitat corresponents a les prestacions incloses en la nomenclatura quan siguin efectuades, prescrites i dispensades per prestadors de serveis de salut que hagin signat el conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social o s’hi hagin adherit, tant si són nacionals com estrangers.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social reembossa el 33% de les tarifes de responsabilitat de les prestacions incloses en la nomenclatura quan siguin efectuades per prestadors de serveis de salut que no tenen o que no s’han adherit a un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Aquest percentatge es pot modificar per la Llei del pressupost.

Si la prestació s’ha efectuat per un prestador de serveis de salut no convencionat en condicions d’urgència justificada en una àrea geogràfica en la qual no hi ha cap prestador convencionat, el reembossament de la prestació es realitza en les mateixes condicions que si es tractés d’un prestador establert a Andorra que tingui signat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Aquest supòsit es regula per reglament.

Les despeses derivades de prestacions sanitàries es poden abonar a l’assegurat directe o al prestador.

S’abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat i sempre d’acord amb la nomenclatura vigent les despeses derivades de les prestacions efectuades o prescrites com a conseqüència d’un accident laboral o d’una malaltia professional.

També tenen dret a un reembossament del 100% de les tarifes de responsabilitat les persones següents:

El Govern, després de l’informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, pot establir reglamentàriament altres supòsits en què determinats col·lectius tenen dret a un reembossament fins a un 100% de les tarifes de responsabilitat.

La resta de prestacions s’abonen en funció de la participació de la persona beneficiària que s’estableix en l’article 139 bis.

La participació de la persona beneficiària en les tarifes dels actes, productes i processos inclosos en la nomenclatura pot representar una quantitat fixa o bé un valor proporcional a les tarifes. En aquest darrer cas, la persona beneficiària, participa en els percentatges següents:

La participació de la persona beneficiària en les diferents tarifes dels actes, productes i processos inclosos en la nomenclatura es poden modificar per la Llei del pressupost previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Per la Llei del pressupost també es poden fixar límits màxims a la participació en la despesa en atenció hospitalària i en els altres actes, productes i serveis sanitaris de les persones beneficiàries que presentin recursos reduïts o patologies cròniques.

Les prestacions de reembossament atorgades com a conseqüència d’un accident o d’una malaltia constatats abans o després de la data del cessament laboral o de la finalització de l’activitat professional, es reembossen mentre duri la malaltia o els efectes de l’accident i sempre que la persona afectada mantingui la residència a Andorra, d’acord amb els límits següents:

Els límits establerts al número anterior, si en el moment de la data del cessament o de la finalització es perceben prestacions econòmiques d’incapacitat temporal o maternitat, comencen a comptar des del moment en què finalitza el dret a percebre la prestació a la qual té dret la persona beneficiària.

S’entén per “tercer pagador” el règim en el qual la Caixa Andorrana de Seguretat Social abona directament al prestador de serveis les despeses que són a càrrec de la seguretat social.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social reembossa en règim de tercer pagador, en les condicions que es fixin reglamentàriament, les despeses derivades de les prestacions següents: