Decret legislatiu del 16-09-2015 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social

La cotització consisteix a aplicar a la base de cotització el percentatge corresponent. En el cas de fer activitats assalariades remunerades per sota del salari mínim oficial mensual i no treballar de forma regular, hauran de cotitzar també en el règim general, si bé no s’hi podrà aplicar el complement de cotització previst a l’article 99 d’aquesta Llei. També hauran de cotitzar en el règim general si, ocasionalment, durant els períodes de vacances reben un salari igual o superior al salari mínim mensual.

El pagament es fa mitjançant l’ingrés de la quantitat que s’ha de cotitzar obligatòriament. La Caixa Andorrana de Seguretat Social autoritza liquidacions de la cotització per períodes superiors al mes, en les condicions que es fixin reglamentàriament.

Els períodes cotitzats exclusivament en aquest règim especial no computen per tenir dret a les prestacions econòmiques descrites a l’article 8, ni generen dret a pensió de reversió.

Aquestes persones no poden tenir al seu càrrec assegurats indirectes, encara que també cotitzin al règim general.

Les prestacions de reembossament es cobreixen a comptar del primer dia de la data de la sol·licitud registrada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i sempre que estiguin al corrent de pagament de les seves cotitzacions.

Les persones que no estan obligades a cotitzar per qualsevol altre motiu, que siguin residents a Andorra i, ensems, que hagin complert cinquanta anys i hagin cotitzat a Andorra un mínim de cent vuitanta mensualitats, es poden acollir al règim especial previst en aquest article.

Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de jubilació i de reembossament, llevat del reembossament fins al 100% per recursos econòmics insuficients, d’acord amb el que es regula en aquesta Llei, sempre que estiguin al corrent de pagament de les seves cotitzacions.

Aquestes persones han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents. Així mateix, han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents.

La base de cotització correspon al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades de l’any natural immediatament anterior. El percentatge de cotització és el que preveuen els articles 101 i 104.

L’obligació de cotitzar correspon a les persones assegurades en aquest règim especial.

Les persones que estiguin cotitzant en aquest règim especial i que deixin de cotitzar com a assegurats directes a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, no poden tornar a demanar l’alta en aquest règim fins que no hagin transcorregut almenys vint-i-quatre mesos.

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones que s’hagin beneficiat d’un capital de jubilació, sempre que no es trobin subjectes a cap altre règim, que acreditin haver residit a Andorra durant els deu anys immediatament anteriors a l’afiliació al règim especial i mentre mantinguin aquesta residència.

Aquestes persones han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents.

Aquestes persones han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents.

La cotització en aquest règim especial només dóna dret a gaudir de les prestacions de reembossament (llevat del reembossament fins al 100% per recursos econòmics insuficients), amb les particularitats següents:

Les persones assegurades en aquest règim especial només poden donar dret a l’afiliació de persones assegurades indirectes menors d’edat.

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones assalariades a temps parcial amb un salari global mensual inferior al salari mínim mensual oficial que són assegurades indirectes.

Es beneficien del sistema de seguretat social com qualsevol persona assalariada, sense necessitat de complementar la seva cotització d’acord amb el sistema regulat a l’article 99.

La base de càlcul aplicable a les diverses prestacions té en compte el salari realment percebut.

Aquestes persones tenen dret a gaudir de la prestació de jubilació segons el règim regulat d’acord amb els articles 194 i següents, amb les particularitats següents:

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones compreses entre els 18 anys i els 65 anys, que volen pertànyer voluntàriament a aquest col·lectiu, tenen com a mínim tres anys de residència continuada a Andorra en el moment d’afiliar-s’hi, estan inscrites al Servei d’Ocupació com a demandants d’ocupació i no reben la prestació econòmica per desocupació voluntària.

Les persones majors de 35 anys han d’acreditar haver cotitzat a Andorra períodes de 36 mensualitats prèviament a la sol·licitud d’inscripció.

Aquestes persones poden sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social, d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents i en el reglament que desenvolupi aquest article.

Aquestes persones han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació per ser donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb el sistema regulat a l’article 33 i següents. La Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Servei d’Ocupació poden compartir totes les informacions i dades que estimin necessàries o convenients per comprovar la validesa de les dades consignades en els expedients.

Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament regulades en els articles 132 i següents i poden tenir al seu càrrec persones assegurades indirectes sempre que compleixin els requisits previstos per la Llei.

L’obligació de cotitzar només correspon a la branca general, el percentatge és d’un 10% i l’han d’assumir les persones assegurades.

La base de cotització correspon al 100% del salari mínim oficial mensual.

La cotització consisteix a aplicar a la base de cotització el percentatge corresponent.

El pagament es fa mitjançant l’ingrés de la quantitat que s’ha de cotitzar obligatòriament.

Els períodes cotitzats mentre la persona es troba dins d’aquest règim especial no computen per tenir dret a les prestacions econòmiques previstes per l’article 8, però sí que computen a l’efecte dels períodes cotitzats per les pensions de reversió.

Les prestacions de reembossament es cobreixen a comptar del primer dia de la data de la sol·licitud registrada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i sempre que estiguin al corrent de pagament de les cotitzacions.

Poden seguir formant part d’aquest règim especial les persones que són donades de baixa en el Servei d’Ocupació per patir una malaltia greu acreditada mèdicament per la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que les incapacita per desenvolupar qualsevol activitat professional.

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones que tenen cinquanta anys o més; que continuen vinculades a l’empresa, entitat o administració pública per la qual han prestat serveis, sense realitzar cap tipus de prestació de serveis ni rebre cap tipus de retribució en concepte de salari, i que cobren una quantitat fixa periòdica en concepte de prejubilació.

Les empreses han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents.

Les empreses han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents.

La base de cotització, tant per a la branca general com per a la branca de jubilació, està constituïda per la quantitat fixa periòdica percebuda en concepte de prejubilació. Quan la persona prejubilada percep una quantitat fixa periòdica inferior al salari mínim mensual oficial i no és assegurada indirecta, ha de complementar la cotització a la branca general fins a una quantitat equivalent a aquest salari mínim.

Els percentatges de cotització són els regulats als articles 100 i 103.

Aquestes persones tenen dret a la prestació de reembossament i a la pensió de jubilació.

La inclusió en aquest règim és compatible amb la realització de qualsevol activitat, ja sigui assalariada o per compte propi, així com a la percepció de qualsevol tipus de prestació o pensió econòmica. En aquests casos l’assegurat ha de cotitzar també per l’activitat que realitzi o la prestació o pensió que rebi d’acord amb les normes generals.

Aquesta regulació s’aplica sense perjudici de l’aplicació dels règims específics regulats en altres lleis.

La instrucció d’expedients en les matèries a què es fa referència en el present llibre s’ha d’ajustar als principis i a les normes establertes al Codi de l’Administració i a la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal.

En el procediment sancionador s’apliquen de manera subsidiària les disposicions que regulen amb caràcter general el procediment sancionador en tot allò que no s’oposin a les normes sancionadores regulades en aquesta Llei.

Es regulen per aquest títol els expedients en matèria de seguretat social i les divergències entre les persones assegurades i la Caixa Andorrana de Seguretat Social que no tenen caràcter sancionador.

En particular, les regles d’aquest títol s’apliquen als procediments i expedients relatius a:

Especialment, el reconeixement del dret, així com qualsevol altra qüestió relativa a les prestacions de la seguretat social també es regulen per aquest títol, sense perjudici de les normes particulars que s’estableixen a la regulació concreta de cadascuna de les prestacions i dels reglaments que es poden dictar per completar aquesta matèria.

Els expedients relatius a les matèries esmentades a l’article precedent els pot iniciar d’ofici la Caixa Andorrana de Seguretat Social o bé la persona interessada mitjançant sol·licitud.

Aquests expedients són instruïts pels serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’acord amb les seves competències respectives.

Constitueix infracció administrativa tota vulneració, per acció o per omissió, de les disposicions en matèria de seguretat social contingudes en aquesta Llei o en els reglaments que la desenvolupen.

El règim sancionador es regeix per les garanties següents:

La comissió d’una infracció a les disposicions del sistema andorrà de seguretat social dóna lloc, després de la instrucció del procediment sancionador, a les sancions i responsabilitats que estableix aquesta Llei, sense perjudici de les responsabilitats penals i civils que se’n puguin derivar.

Si existeix un procediment penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins a la finalització del procediment per la via penal.

En els supòsits en què les infraccions poden ser constitutives de delicte, la Caixa Andorrana de Seguretat Social dóna coneixement dels fets a l’autoritat judicial competent i ordena la suspensió del procediment administratiu sancionador fins que es dicta sentència ferma per via penal o una altra resolució que posi fi a aquesta jurisdicció.

La condemna en sentència ferma per un delicte exclou la imposició de sancions administratives pels mateixos fets que s’hagin considerat provats, sempre que existeixi, a més, identitat de subjectes i de fonament, sense perjudici de la liquidació de quotes a la seguretat social i altres deutes que no tinguin caràcter sancionador.

En cas que la jurisdicció penal no apreciï l’existència de delicte o dicti qualsevol altra resolució que posi fi al procediment penal sense condemna, es continua la tramitació de l’expedient sancionador sense que es puguin contradir els fets que els tribunals hagin considerat provats.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social pot adoptar, d’ofici o a instància de part, en qualsevol moment iniciat el procediment, mitjançant acord motivat, les mesures cautelars que resultin necessàries per a assegurar l’eficàcia de la resolució final que pot recaure.

Les mesures cautelars han d’ajustar-se a la intensitat, proporcionalitat i necessitats dels objectius que es vulguin garantir en cadascun dels supòsits concrets. En cap cas es poden adoptar mesures cautelars que puguin causar perjudici de difícil o impossible reparació.

Les mesures cautelars poden consistir en la prohibició de realitzar determinats tipus de conductes o en la desconvenció temporal, en ambdós casos, per un període màxim d’un any.

El temps que duri la suspensió provisional es computa a l’efecte del compliment de les eventuals sancions de suspensió.

L’adopció de mesures cautelars pot ser objecte de recurs, però la seva interposició no suposa la suspensió de l’execució.

Les mesures cautelars s’extingeixen, en tot cas, amb l’eficàcia de la resolució administrativa que finalitzi el procediment corresponent.

Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un any, les greus al cap de tres anys i les molt greus al cap de cinc anys.

El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’han comès.

Aquest termini de prescripció s’interromp amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.

Són faltes lleus dels empresaris:

Són faltes lleus de les persones que realitzen una activitat per compte propi:

Són faltes lleus de les persones assalariades, de les persones sol·licitants de prestacions i de les persones beneficiàries de prestacions:

És falta lleu dels prestadors de serveis de salut:

Són faltes greus dels empresaris:

Són faltes greus de les persones que realitzen una activitat per compte propi:

Són faltes greus de les persones assalariades, de les persones beneficiàries i de les persones sol·licitants de prestacions:

Són faltes greus dels prestadors de serveis de salut:

Són faltes molt greus dels empresaris:

Són faltes molt greus de les persones que realitzen una activitat per compte propi:

Són faltes molt greus de les persones assalariades, de les persones sol·licitants de prestacions i de les persones beneficiàries de prestacions:

Són faltes molt greus dels prestadors de serveis de salut:

La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de posar en coneixement del col·legi professional corresponent o del Govern, segons escaigui, la presumpta comissió d’irregularitats en la prescripció o prolongació de prestacions mèdiques i sanitàries, perquè, de conformitat amb el que preveu la Llei 6/2008, de 15 de maig, qualificada d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals, obri, si procedeix, un expedient.

El col·legi professional o el Govern ha de comunicar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social la resolució dictada en l’expedient.

A l’efecte d’aquesta Llei, s’entén per “reincidència” el fet que en el moment de cometre una infracció existeixi una resolució ferma per una altra infracció de la mateixa o de més gravetat, o per dos o més infraccions de menys gravetat, comeses durant el període de dos anys immediatament anteriors a la comissió de la infracció actual.

En cas de reincidència s’imposa la sanció a partir de la seva meitat superior.

La comissió d’aquestes conductes concretes suposa, a més de la sanció que correspongui d’acord amb els tipus regulats a l’article anterior, les sancions accessòries previstes en els apartats següents.

L’omissió del deure d’afiliar o de donar d’alta a la seguretat social una persona assalariada comporta el reembossament per part de l’empresari a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de totes les prestacions satisfetes a la persona treballadora per causes produïdes durant el període en què s’han omès aquestes obligacions.

La recepció de prestacions com a conseqüència de fets constitutius d’infracció comporta l’obligació de retornar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’import de les prestacions percebudes indegudament.

La comissió d’infraccions greus i molt greus per prestadors de serveis pot comportar la desconvenció amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social per un termini de tres mesos a deu anys depenent de la gravetat i de la reincidència en la infracció comesa.

Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen al cap de dos anys; les imposades per infraccions greus, al cap de tres anys, i les imposades per infraccions molt greus, al cap de cinc anys.

El termini de prescripció es computa a partir de la data en què les sancions han esdevingut fermes.

Per imposar sancions per infraccions comeses en matèria de seguretat social és obligatòria la tramitació d’un expedient en el curs de la qual s’han de respectar les garanties i els requisits previstos en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

Quan dels fets que han motivat la instrucció d’un expedient sancionador en resultin també deutes per cotitzacions no satisfetes totalment o parcialment a la seguretat social i altres conceptes definits en aquest llibre, aquests deutes es liquiden i reclamen en el mateix expedient sancionador d’acord amb aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

Correspon al Govern desenvolupar per reglament la regulació del procediment sancionador per infraccions comeses a la legislació sobre seguretat social.

Correspon a la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social acordar la incoació d’expedients sancionadors.

L’acord d’incoació d’un expedient sancionador s’ha de notificar a la persona interessada.

Abans d’acordar la incoació d’un expedient sancionador es pot obrir un període d’informació prèvia amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret.

Una vegada realitzat aquest període d’informació prèvia, si es porta a terme, s’ha de decidir sobre l’obertura d’expedient o l’arxiu de les actuacions.

L’expedient sancionador s’inicia d’ofici, per iniciativa pròpia, en virtut de les actes practicades pels serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social com a resultat de la seva activitat de control del compliment de la legislació en matèria de seguretat social, arran d’una denúncia interposada per una persona interessada o per un representant d’una organització sindical o empresarial.

La instrucció i la tramitació dels expedients sancionadors correspon als serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que poden realitzar i practicar les diligències que siguin necessàries per a la comprovació i aclariment dels fets objecte de l’expedient.

Practicades les diligències oportunes, els serveis de la Caixa Andorrana de Seguretat Social han d’elaborar, si escau, un plec de càrrecs, que ha de contenir, com a mínim:

El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona presumptament infractora i opcionalment a les persones responsables subsidiàries o solidàries.

Les resolucions recaigudes en expedients sancionadors s’han de notificar a les persones interessades, a les quals s’ha d’advertir dels recursos administratius i jurisdiccionals que es poden formular contra les resolucions esmentades i del termini per interposar-los.

Les notificacions de totes les resolucions es fan a totes les persones interessades en l’expedient sancionador personalment, mitjançant el personal degudament facultat, per correu amb acús de rebut, per conducte fefaent o, i si no poden ser localitzats al Principat, mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

La responsabilitat per infraccions administratives en matèria de seguretat social s’extingeix per prescripció, per la mort de la persona infractora, per la liquidació de la persona jurídica o per l’extinció de la comunitat de béns.

En aquests casos s’arxiven les actuacions sancionadores, sense perjudici de la responsabilitat econòmica per deutes a la seguretat social.

L’aplicació dels supòsits d’extinció de la responsabilitat es desenvolupa per reglament.

Contra les decisions i les resolucions de la Direcció General de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en relació amb els procediments administratius sancionadors i els expedients en matèria de seguretat social regulats en els títols II i III d’aquest llibre, la persona interessada pot recórrer per via administrativa davant del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini d’un mes, a comptar de la data de la notificació o comunicació en forma fefaent a la persona interessada.

La decisió del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social exhaureix la via administrativa i deixa oberta la via jurisdiccional.

Contra les resolucions expresses o tàcites del Consell d’Administració es pot interposar recurs en el termini d’un mes davant la jurisdicció administrativa, d’acord amb el procediment vigent.

En els recursos administratius que tinguin per objecte la valoració de l’estat de salut de la persona assegurada, el Consell d’Administració, abans de resoldre, pot demanar un informe mèdic que ha de ser elaborat per un facultatiu especialista sense cap vinculació amb les parts.

Les pensions de viduïtat temporals i vitalícies i les pensions d’invalidesa transformades en pensió de jubilació d’acord amb l’article 174.2 es paguen amb càrrec als fons i recursos de la branca de jubilació.

Les pensions d’invalidesa transformades en pensions de jubilació a l’edat de seixanta anys atorgades a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen satisfent amb càrrec als fons de la branca jubilació.

Les pensions de vellesa no contributives atorgades en aplicació del Decret de 3 de gener de 1978 es segueixen regulant, tant pel que respecta a la cotització com a les prestacions, per les normes que s’han aplicat amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

En el cas de les restants pensions de beneficiència, el Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social un import equivalent, com a mínim, al salari mínim oficial mensual.

Les persones que fan una activitat per compte propi, d’acord amb l’article 19 de la Llei, podran gaudir d’una reducció de la cotització si compleixen algun dels requisits següents:

No es poden acollir a aquest règim les persones que fan més d’una activitat per compte propi, si alguna de les activitats no compleix el requisit de l’apartat 1.a), o totes les activitats considerades de forma agregada no compleixen els requisits establerts a l’apartat 1.b).

En el supòsit que l’activitat econòmica la faci més d’un treballador per compte propi, a efectes d’aquesta disposició addicional, el resultat de l’exercici i la xifra de negoci s’han d’imputar proporcionalment a cada treballador, llevat que s’acrediti una participació diferent en la propietat del negoci. Els límits de l’apartat 1.b) s’entenen per cadascun dels treballadors per compte propi.

La base de cotització correspon:

Quan, per aplicació de l’apartat anterior, la base de cotització global sigui inferior al salari mínim mensual oficial, la persona assegurada ha de complementar a la branca general la cotització fins a igualar la que correspondria segons aquesta base mínima.

Les prestacions econòmiques previstes per l’article 8 de la Llei s’han de calcular d’acord amb la base de càlcul per la qual cotitzen, tal com es defineix en l’article 121 de la Llei, reduïda en la proporció indicada en l’apartat 4 anterior. La cotització prevista en els apartats c) i d) de l’apartat 4 anterior no dóna dret a prestacions econòmiques de la branca general.

Les persones que desitgin acollir-se a la reducció han de presentar la documentació acreditativa del compliment dels requisits establerts en els formularis facilitats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

En tot allò que no està regulat en aquesta disposició addicional i en el reglament del Govern que en desenvolupi el contingut, és aplicable de manera supletòria la normativa del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi.

Les bases de cotització poden modificar-se per la llei de pressupost.

Les prestacions de la seguretat social atorgades abans del moment d’entrada en vigor d’aquesta Llei, sempre que tinguin una continuïtat després del canvi legislatiu, es regulen per la legislació en vigor en el moment de produir-se el fet causant, llevat que la nova legislació sigui més favorable a la persona assegurada i després de petició de l’assegurat en un termini no superior a un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

La persona assegurada beneficiària d’una prestació d’invalidesa en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei en segueix percebent l’import d’acord amb la llei aplicable en el moment de la seva concessió, sense perjudici que, si compleix els requisits establerts a l’article 170 bis, pugui sol·licitar el complement no contributiu. L’actualització periòdica de la prestació que correspongui es realitza de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.

Les persones vídues que, amb posterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre de la seguretat social, els hi va ser atorgada una pensió de viduïtat temporal en aplicació de l’article 182 d’aquella llei, poden optar per percebre la pensió de viduïtat vitalícia prevista a l’article 183 d’aquesta Llei, regularitzant amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la forma que s’acordi per reglament, la diferència entre l’import de la pensió temporal percebuda i l’import que els hi hauria estat satisfet si haguessin percebut una pensió de viduïtat vitalícia des de l’inici del fet causant, calculada en aplicació d’aquesta Llei.