Decret legislatiu del 16-09-2015 de publicació del text consolidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social

Per reglament es poden establir altres casos en què les prestacions es reembossen en règim de tercer pagador.

En els supòsits en què no sigui aplicable el règim de tercer pagador, la persona assegurada paga directament als prestadors i posteriorment demana el reemborsament a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament en cas de maternitat, sempre que compleixin els requisits de l’article 99 d’aquesta Llei, les persones assalariades, les persones que realitzen una activitat per compte propi, les persones incloses dins de qualsevol dels règims especials, les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social o del Govern, així com les persones assegurades indirectes, en les condicions definides per aquesta Llei.

Les prestacions de reembossament en cas de maternitat comprenen:

Les despeses derivades d’actes sanitaris efectuats com a conseqüència de la maternitat s’abonen en el 100% de les tarifes de responsabilitat i sempre d’acord amb la nomenclatura dels actes sanitaris vigents.

Quan s’ha esgotat el cobrament de la prestació econòmica per maternitat i la persona beneficiària no pot reincorporar-se a la feina per motius de salut, sigui assalariada o realitzi una activitat per compte propi, prèvia emissió del certificat assenyalat en l’article 144, té dret ella i el seu fill a percebre les prestacions de reembossament d’acord amb la regulació de l’article 139 bis.

Per a qualsevol interrupció de l’activitat professional a causa de malaltia o d’accident, la persona assegurada ha de consultar un metge o odontòleg, obtenir el certificat al qual es refereix aquest article i seguir el tractament mèdic prescrit.

Quan es cursa una sol·licitud de prestacions econòmiques per incapacitat temporal, la persona assegurada ha de presentar un certificat establert per un metge o odontòleg convencionat que atesti que la persona assegurada està temporalment impedida per exercir la seva activitat professional, el motiu de l’impediment, i el nombre de dies previsiblement necessaris per al procés curatiu.

Poden certificar la incapacitat temporal i prescriure les pròrrogues admeses en aquesta Llei els metges i odontòlegs convencionats i, en situacions en què no sigui possible la intervenció d’un metge o odontòleg convencionat, un metge de l’àrea de control sanitari.

S’ha d’establir per reglament una taula que relacioni les patologies més corrents, el nombre de dies de baixa que corresponen habitualment com a màxim a cada patologia i les persones prestadores de serveis de salut habilitades per prescriure la baixa i les eventuals pròrrogues.

Si la baixa s’ha de prorrogar, el metge tractant, a requeriment de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ha de presentar un informe mèdic complementari detallat que justifiqui la pròrroga.

L’àrea de control sanitari de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot convocar, durant tot el període en què la persona assegurada percep la prestació econòmica, les persones beneficiàries de prestacions econòmiques i realitzar qualsevol activitat que tingui per objecte comprovar el manteniment dels fets i de la situació que va ser la causa origen de la prestació.

Quan la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en vista de les seves activitats de comprovació i després d’escoltar els prestadors de serveis de salut que li han prescrit la baixa, considera que la persona assegurada es troba en condicions de tornar a treballar, ha de donar-li l’alta mèdica.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social comunica la decisió d’alta mèdica a la persona assegurada, a l’empresa si es tracta d’una persona assalariada, així com al prestador de salut que ha prescrit la baixa.

La no-presentació a les convocatòries de la Caixa Andorrana de Seguretat Social sense motiu justificat, no trobar-se al domicili en la franja horària segons el que s’estableixi per reglament, o la realització de qualsevol conducta contrària al procés curatiu en període d’incapacitat temporal i la constatació de demora no justificada en els tractaments, comporta l’alta administrativa i la suspensió de la prestació.

Per accedir a les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades d’accident no laboral o malaltia comuna, la persona assegurada ha d’acreditar una de les condicions específiques següents:

En cas d’accident de treball o malaltia professional, no es requereix cap període previ de cotització.

Les modalitats de pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal són les següents:

La percepció de la prestació econòmica per incapacitat temporal és compatible amb la percepció d’altres pensions, en els termes que segueixen.

Les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades d’accident laboral o malaltia professional es paguen a comptar del primer dia de l’emissió del certificat citat en l’article 144.

Les prestacions econòmiques per incapacitat temporal derivades d’accident no laboral o malaltia comuna es paguen a comptar del quart dia de l’emissió del certificat citat en l’article 144.

El pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal el realitza la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’acord amb allò que es fixa reglamentàriament.

Les prestacions econòmiques s’estableixen per un període màxim de dotze mesos a comptar de la primera constatació mèdica.

La prolongació de les prestacions, passats els dotze mesos, és una decisió expressa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que té el dret d’efectuar o fer efectuar prèviament qualsevol control que consideri necessari.

Les pròrrogues s’atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l’expiració del tercer any que segueixi la primera constatació mèdica sempre que la Caixa Andorrana de Seguretat Social consideri probable una represa de l’activitat durant els propers mesos i mentre no acordi l’alta de la persona assegurada abans d’expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d’invalidesa, si correspon.

Quan les prestacions econòmiques per incapacitat temporal deriven d’accident no laboral o malaltia comuna, per tenir-hi dret per un període superior a dotze mesos, la persona assegurada ha de justificar cotitzacions a la branca general de vint-i-quatre mesos en els anteriors cinc anys a la data del cessament laboral o de l’acabament de l’activitat professional o la seva qualitat de persona assegurada indirecta a càrrec d’una persona assegurada directa que ha cotitzat a la branca general durant aquest mateix període.

La situació d’incapacitat temporal iniciada abans del part o de l’adopció es manté fins a l’arribada de qualsevol d’aquests dos esdeveniments o fins al moment en què se sol·licita la prestació de maternitat.

Si finalitzada la prestació de maternitat, persisteix l’anterior situació d’incapacitat temporal, continua el pagament de la prestació en les mateixes condicions que existien abans d’aquesta suspensió.

Tenen dret a les prestacions econòmiques les persones assalariades que han estat donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat almenys tres mesos durant els sis mesos anteriors al part o a l’arribada efectiva de l’infant a la família en cas d’adopció.

Les persones beneficiàries d’una prestació econòmica han de complir les mateixes condicions.

Tenen dret a les prestacions econòmiques les persones que realitzen una activitat per compte propi que estiguin donades d’alta a la seguretat social amb una antelació mínima de sis mesos i que han cotitzat durant els sis mesos anteriors al part o a l’arribada efectiva de l’infant a la família en cas d’adopció.

Es té dret a la prestació econòmica d’ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent, d’acord amb la legislació laboral.

En el cas que el pare substitueixi la mare, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, té dret a la prestació econòmica d’ençà del dia següent en què es produeix la substitució i per tot el període que manca fins a l’extinció de la prestació.

En cas de mort del fill, la mare té dret a la prestació econòmica durant els dies que falten per completar el període de descans per maternitat o adopció.

La persona treballadora per compte propi té dret a la prestació econòmica d’ençà del mateix dia que comenci el període de descans corresponent, d’acord amb la suspensió de l’activitat econòmica i té una durada màxima de setze setmanes, excepte en el cas de part o adopció múltiple, que s’amplia en dues setmanes més per cada fill o persona adoptada.

La prestació econòmica per maternitat s’abona a cada persona beneficiària mentre durin els corresponents períodes de descans.

En el cas que el pare substitueixi la mare, la prestació econòmica es paga al pare, sempre que compleixi les condicions de generació de drets fixades en l’article 153.

En cas de mort de la mare, el pare pot fer ús del període de descans, d’acord amb la regulació continguda en la normativa laboral, i percebre la totalitat o la part que resti de les prestacions corresponents.

En el cas que la mare hagi de fer descans per prescripció facultativa durant les quatre setmanes immediatament anteriors a la data del part, té dret a sol·licitar les prestacions econòmiques per incapacitat temporal que són pagades d’acord amb el règim regulat a la lletra b) de l’article 147.

En el cas de part prematur, i durant el període que va entre el part efectiu i la data inicialment prevista per al part, es té dret a sol·licitar les prestacions econòmiques per incapacitat temporal que són pagades d’acord amb el règim regulat a la lletra b) de l’article 147.

Si esgotat el període de descans per maternitat la persona que ha gaudit de la prestació de maternitat no pot reincorporar-se a la feina per motius de salut que no provinguin d’una situació d’incapacitat temporal iniciada abans del part o de l’adopció i prèvia emissió del certificat citat en l’article 144, té dret a sol·licitar les prestacions econòmiques per incapacitat temporal que són pagades d’acord amb el règim regulat a la lletra b) de l’article 147.

La durada d’aquesta prestació es regeix pel règim establert a l’article 149.

La prestació econòmica per maternitat s’extingeix per l’esgotament dels terminis màxims de durada dels períodes de descans o per la reincorporació voluntària al treball de la persona beneficiària de la prestació.

La prestació econòmica per maternitat pot ser denegada, suspesa o anul·lada quan la persona beneficiària ha actuat de manera fraudulenta per obtenir o conservar aquesta prestació, així com si treballa com a persona assalariada o per compte propi durant els corresponents períodes de descans.

Tenen dret a la prestació econòmica de paternitat les persones assalariades i les persones que exerceixin una activitat per compte propi que compleixin amb els requisits regulats a l’article 153.

Es té dret a la prestació econòmica d’ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent d’acord amb la legislació laboral.

La prestació econòmica és del 100% de la base de càlcul d’acord amb la regulació dels articles 117 o 118, segons es tracti, respectivament, d’una persona assalariada o d’una persona que exerceix una activitat per compte propi i s’abona mentre duren els corresponents períodes de descans.

La prestació econòmica per paternitat s’extingeix per l’esgotament dels terminis màxim de durada dels períodes de descans o per la reincorporació voluntària al treball de la persona beneficiària de la prestació. De la mateixa manera també s’extingeix per la mort de la persona beneficiària.

La prestació econòmica per paternitat pot ser denegada, suspesa o anul·lada quan la persona beneficiària ha actuat de manera fraudulenta per obtenir o conservar aquesta prestació, així com si treballa com a persona assalariada o per compte propi durant els corresponents períodes de descans.

Tenen dret a la prestació econòmica de risc durant l’embaràs les treballadores assalariades que compleixin amb els requisits regulats a l’article 153.

Es té dret a la prestació econòmica d’ençà del mateix dia que comença el període de descans corresponent, d’acord amb la regulació de la Llei de la seguretat i la salut en el treball.

La prestació econòmica es manté durant el període de suspensió del contracte per descans per risc durant l’embaràs o fins el moment en què se sol·licita la prestació de maternitat, que s’inicia des de la mateixa data del part.

La prestació econòmica és del 70% de la base de càlcul d’acord amb la regulació de l’article 117 i s’abona mentre duren els corresponents períodes de descans.

La prestació econòmica per risc durant l’embaràs s’extingeix per l’esgotament del termini màxim de durada del període de descans. De la mateixa manera també s’extingeix per la mort de la persona beneficiària.

La prestació econòmica per risc durant l’embaràs pot ser denegada, suspesa o anul·lada quan la persona beneficiària ha actuat de manera fraudulenta per obtenir o conservar aquesta prestació, així com si treballa en qualsevol activitat, com a persona assalariada o per compte propi durant els corresponents períodes de descans.

Per tenir dret a la pensió d’invalidesa la persona assegurada ha de complir amb els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

Quan la situació que produeix el dret a sol·licitar la pensió d’invalidesa deriva d’un accident laboral o d’una malaltia professional no s’exigeix cap tipus de període previ de cotització.

La invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina tenint en compte les malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant que pateix la persona afectada i que repercuteixen en la seva capacitat de guany.

El grau de menyscabament es calcula a partir d’uns barems tècnics tenint en compte:

El desenvolupament d’aquest precepte es porta a terme mitjançant reglament, previ informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Després d’haver-se fixat el grau d’incapacitat, la persona assegurada té dret a un capital o a una pensió en les condicions dels apartats següents.

Si presenta una disminució de fins al 20% de capacitat per exercir una activitat professional, té dret a un capital, que es calcula com segueix:

Si la disminució apreciada se situa entre el 20% i el 50%, la persona assegurada té dret a una pensió calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada, d’acord amb l’article 121, el 50% del percentatge d’invalidesa reconegut.

Si la disminució apreciada se situa entre el 51% i el 65%, té dret a una pensió calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada, d’acord amb l’article 121, el 75% del percentatge d’invalidesa reconegut.

Si la disminució apreciada és superior al 65%, té dret a una pensió calculada aplicant a la seva base de càlcul actualitzada, d’acord amb l’article 121, el 100% del percentatge d’invalidesa reconegut.

Per tenir dret a la pensió d’invalidesa, la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

Quan la situació que produeix el dret a sol·licitar la pensió d’invalidesa derivi d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna, la persona assegurada ha d’haver cotitzat a la branca general abans de l’últim certificat per incapacitat temporal que ha esdevingut invalidant, esmentat a l’article 144, o bé abans de la data del fet causant en cas que no hi hagi certificat, els terminis mínims següents:

A l’efecte de determinar la pensió d’invalidesa per malaltia comuna o accident no laboral, es tenen en compte els punts de jubilació reals adquirits fins al moment de causar dret a pensió, més els punts que la persona interessada hagués generat eventualment fins a la data en què compleixi l’edat d’accés ordinari a la pensió de jubilació, segons l’article 196.

A l’efecte del que estableix l’apartat anterior, la pensió d’invalidesa es determina seguint les regles següents:

Complint les condicions previstes en aquest article, tenen dret a percebre un complement no contributiu de la pensió d’invalidesa les persones assegurades que mantinguin la seva residència legal al Principat d’Andorra, a les quals s’hagi atorgat una pensió d’invalidesa derivada d’accident no laboral o malaltia comuna i que no tinguin dret a una pensió de solidaritat de les previstes a la Llei de serveis socials i sociosanitaris.

El complement no contributiu és igual a la diferència entre l’import de la pensió d’invalidesa (sumant la que percebi a Andorra amb les que eventualment percebi d’organismes públics estrangers) i el 40% del salari mínim per a les persones assegurades del grup 1, i al 80% del salari mínim per a les persones assegurades del grup 2.

El complement no contributiu de la pensió d’invalidesa sumat a l’import de la pensió d’invalidesa no pot superar la base de càlcul prevista a l’article 121. Si així succeeix, aquell complement no contributiu s’ha de reduir fins que la suma amb la pensió no superi la dita base de càlcul.

El complement no contributiu es paga mentre es pagui pensió d’invalidesa, sense perjudici de la possibilitat d’optar a una pensió de solidaritat quan la pensió d’invalidesa es transformi en pensió de jubilació.

Quan l’estat de la persona beneficiària d’una pensió d’invalidesa s’ha modificat, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per iniciativa pròpia o a petició de la persona interessada, pot decidir que es faci un nou examen per establir-ne el grau d’invalidesa actual. Aquesta revisió és objecte d’una decisió amb les mateixes modalitats que les que cal seguir en condicions normals per establir el grau d’invalidesa.

El procediment de revisió es desenvolupa per reglament.

La pensió d’invalidesa és compatible amb la realització d’una activitat assalariada o professional, excepte en cas que a les persones assegurades se’ls hagi assignat el grup 2 d’acord amb la regulació de l’article 169.

La pensió d’invalidesa de la persona beneficiària que, a més, és assalariada es redueix en la quantitat necessària per tal que, un cop sumada al complement no contributiu i altres pensions de l’estranger pel mateix concepte, juntament amb el salari que rep, la quantitat resultant no sigui superior al salari global mensual mitjà, revalorat d’acord amb l’IPC, que rebia abans de constatar-se la patologia que ha resultat invalidant.

La pensió d’invalidesa de la persona beneficiària que, a més, realitza activitats per compte propi es redueix en la quantitat necessària per tal que, sumada al complement no contributiu i amb els ingressos obtinguts per l’activitat professional, la quantitat resultant no sigui superior al salari global mensual mitjà, revalorat d’acord amb l’IPC, cotitzat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social pel conjunt de les persones assalariades de l’any immediatament anterior a la constatació de la patologia que ha resultat invalidant. Aquest apartat es regula per reglament.

La percepció d’una pensió d’invalidesa és compatible amb la percepció d’altres pensions, excepte en el cas de la jubilació.

La percepció d’una pensió d’invalidesa és compatible amb la percepció d’una altra pensió d’invalidesa, sempre i quan ambdues no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici.

Quan es perceben dues o més pensions d’invalidesa, la quantitat que es percep com a suma de les diferents pensions no pot superar el 100% de la base de càlcul de la pensió més elevada.

Quan concorrin contingències diferents en la pèrdua de capacitat de guany, una per accident laboral o malaltia professional i l’altra per accident no laboral o malaltia comuna, sempre que no estiguin destinades a reparar el mateix perjudici, el càlcul de la pensió es du a terme com segueix:

Si la persona assegurada ha percebut la prestació econòmica en forma de capital i després sofreix una nova reducció de la capacitat de guany a causa d’un accident laboral o una malaltia professional que, sumada a l’anterior, sigui igual o superior al 20%, percebrà la prestació econòmica que li correspongui segons la disminució total, d’acord amb el que estableix l’article 165 de la Llei de la Seguretat Social. Si la nova reducció de capacitat de guany es deu a una malaltia comuna o accident no professional que no dóna dret a pensió es tindrà en compte el que estableix l’apartat b) del punt 4. Tanmateix haurà de retornar el capital percebut actualitzat mitjançant la deducció de fins al 25% mensual de la pensió d’invalidesa fins que liquidi totalment el capital cobrat. Alternativament, l’assegurat pot escollir retenir el capital percebut i, en aquest cas, en la valoració de la disminució de capacitat de guany no es considera la primera invalidesa.

En arribar a 65 anys, les persones beneficiàries d’una pensió d’invalidesa han de fer valer els seus drets a la jubilació prenent com a base les regles fixades als articles 194 i següents.

Si la pensió de jubilació resultant és inferior en quantitat a la pensió d’invalidesa sense comptar, si escau, el complement no contributiu, la pensió de jubilació s’incrementa automàticament fins a igualar l’import de la pensió d’invalidesa, sense el complement no contributiu, que es percebia.

Si la persona beneficiària d’una pensió d’invalidesa, en arribar a 65 anys, té dret al capital de jubilació, pot optar entre percebre’l o bé percebre una pensió de jubilació igual a la pensió d’invalidesa sense el complement no contributiu que rebia, sense tenir dret a percebre el capital de jubilació que li correspondria.

No tenen dret a la pensió d’invalidesa les persones que a la data del fet causant reuneixin els requisits per accedir a la pensió de jubilació.

La persona assegurada que rep una prestació de jubilació i continua treballant no té dret que se li reconegui una prestació d’invalidesa. En el cas que es doni una situació que, en una altra circumstància, li podria donar dret a aquesta prestació, només pot rebre la prestació de jubilació.

El capital per defunció és un import que es lliura als parents o a qualsevol altra persona que han assumit les despeses relacionades amb l’òbit de la persona assegurada.

Les condicions d’atorgament d’aquest capital es regulen per reglament.

Per tenir dret al capital per defunció la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

A més, si la mort és com a conseqüència d’un accident no laboral o d’una malaltia comuna, ha d’haver cotitzat a Andorra a la branca general almenys vint-i-cinc dies abans de la data del fet causant, excepte en aquests supòsits:

Si la mort és com a conseqüència d’un accident laboral o d’una malaltia professional, no s’exigeix cap període previ de cotització.

Les pensions de reversió són destinades a compensar la pèrdua de guanys resultants de la defunció de la persona assegurada directa.

Existeixen dos tipus de pensions de reversió: viduïtat i orfenesa.

Quan concorri el beneficiari d’una pensió temporal de viduïtat amb un o diversos beneficiaris de pensions d’orfenesa, la suma dels respectius imports de pensió, inclosos els complements no contributius, no pot excedir el 100% de la pensió, inclòs l’eventual complement no contributiu, o del salari que percebia la persona assegurada difunta –o de la suma d’ambdós si aquesta persona percebia l’una i l’altre– o de la base de cotització que corresponia a l’assegurat per compte propi en el moment del fet causant si aquest es trobava inclòs en aquest col·lectiu. En cas que es doni aquest excés, l’import de les pensions es redueix proporcionalment.

La persona beneficiària d’una pensió de viduïtat vitalícia que concorri en qualsevol dels supòsits de l’apartat anterior no té reducció de la pensió per aquesta circumstància.

Perquè sigui efectiu el dret a la pensió de viduïtat, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos a la branca general, si tenia menys de trenta anys, o seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, si tenia trenta o més anys en el moment de la defunció. També computaran com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació.

Quan la mort tingui per motiu un accident laboral o una malaltia professional, no es requereix un període mínim de cotització.

No computen per a la cotització de l’epígraf 1 les cotitzacions a la branca general de les persones de 65 anys o més que no perceben cap pensió i només cotitzen a la branca general.

Té dret a la pensió de viduïtat, quan mor la persona assegurada, el cònjuge supervivent o la persona que estava unida a aquella formant una unió estable de parella convivent en el moment de la defunció.

També tenen dret a la pensió de viduïtat temporal o a una pensió de viduïtat vitalícia, en les condicions fixades en els articles 182 a 186, les persones que han estat vinculades a la persona assegurada difunta, per matrimoni o unió estable de parella i existeixi separació, divorci o extinció de la unió estable de parella, sempre que aquestes persones:

En cas de concórrer el cònjuge de la persona difunta o la persona assimilada i una o diverses persones de les esmentades en el número segon d’aquest article, la distribució de la pensió s’efectua d’acord amb el que estableix l’article 186.

Tenen dret a una pensió de viduïtat, que s’atorga per una durada limitada, calculada en funció de la base de càlcul de la persona difunta:

La base de càlcul s’estableix d’acord amb el que es regula a l’article 121.

L’import de la pensió és del 50% de la base de càlcul, amb un mínim del 60% i un màxim del 120% del salari mínim oficial.

La durada de la pensió és la següent:

Les vídues o els vidus de cinquanta-cinc anys o més en el moment de la defunció de la persona assegurada cobren una pensió vitalícia igual a la meitat de la pensió de jubilació que cobrava o que hauria correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació.

Les vídues o els vidus de cinquanta anys o més i menys de cinquanta-cinc anys, que formin una unió per matrimoni o parella estable existent amb la persona assegurada en el moment de la defunció que hagi tingut una vigència igual o superior a deu anys, poden optar per cobrar una pensió vitalícia igual a la meitat de la pensió de jubilació que cobrava o que hauria correspost a la persona difunta en el moment de la jubilació. En aquest cas, no tenen dret a percebre la pensió de viduïtat temporal d’acord amb l’article 182.

En el cas que la persona difunta tingués dret a capitalitzar la seva pensió de jubilació, la vídua o vidu tindrà dret a percebre la meitat del capital que hagués correspost al difunt.

Si la suma de les bases de cotització a la branca general de la persona assegurada difunta és igual o superior a la que resulta de sumar dos-centes quaranta mensualitats del salari mínim que en cada moment estigui vigent, les vídues o els vidus d’edat compresa entre cinquanta i cinquanta-nou anys, ambdues incloses, que percebin una pensió vitalícia segons l’article 183, han de rebre, com a mínim, una pensió de viduïtat igual al 50% del salari mínim oficial, sempre que mantinguin la residència legal al Principat d’Andorra i que els ingressos de la persona interessada siguin inferiors al salari global mensual mitjà cotitzat pel conjunt de les persones assalariades a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de l’any natural immediatament anterior.

La manera d’actualitzar els salaris mínims vigents en cada moment i el mètode en els períodes en què no hi havia salari mínim es determina per reglament, tenint en compte el nombre de punts que s’haurien d’haver comprat durant tot el temps en què encara no s’havia regulat el salari mínim oficial.

La diferència entre la pensió mínima i la pensió de viduïtat que correspondria en aplicació del que determina l’article 183 es denomina “part no contributiva de la pensió de viduïtat” i el seu finançament és a càrrec del pressupost del Govern, d’acord amb el que es regula a l’article 86.

En el supòsit de separació, de divorci o de dissolució d’una unió estable de parella, la persona o les persones beneficiàries perceben cada una d’elles l’import de la pensió vitalícia o temporal de viduïtat deixada per la persona assegurada únicament en proporció al temps de convivència de cada una d’elles amb la persona assegurada, tenint en compte el temps cotitzat per aquesta persona a la seguretat social. En el cas que la persona assegurada hagués tingut dret a percebre un capital de jubilació, el capital de viduïtat és també proporcional al temps de convivència, en relació amb el temps total de cotització de la persona assegurada.

En els supòsits en els quals el cònjuge o la parella de fet convivents amb la persona assegurada en el moment de la defunció concorrin, per la pensió de viduïtat, amb altres persones beneficiàries que compleixin els requisits de l’article 181, s’aplica a totes elles la proporció esmentada en l’apartat primer d’aquest article, si bé el cònjuge o la parella que mantenien el vincle i la convivència en el moment de la defunció de la persona assegurada perceben, com a mínim, el 50% de l’import total de la pensió de viduïtat.

En cas que el cònjuge vidu o la persona assimilada rebi una pensió temporal i concorri amb altres persones beneficiàries, aquesta pensió temporal de viduïtat del cònjuge vidu o persona assimilada es redueix en el mateix percentatge de la pensió vitalícia atribuïda a les altres persones beneficiàries.

En tots els casos previstos en els apartats precedents, en el moment de la defunció de les persones beneficiàries esmentades a l’apartat primer d’aquest article, o en cas que aquestes persones contraguin nou matrimoni o formin una nova parella, el cònjuge vidu o la persona assimilada que mantenien el vincle i la convivència al moment de la defunció acumulen la part de pensió o percentatge que percebien aquelles. Al contrari, si són el dit cònjuge vidu o la persona assimilada convivents els que deixen de percebre la pensió per qualsevol causa, les altres persones beneficiàries mantenen la mateixa pensió que tenien atribuïda, sense que puguin acumular la part de pensió que percebia el cònjuge vidu o la persona assimilada convivents. L’acumulació tampoc s’aplica entre les persones beneficiàries esmentades a l’apartat primer d’aquest article.

Tenen dret a la pensió d’orfenesa, sempre que siguin menors de divuit anys, les persones següents:

Aquestes persones també tenen dret a la pensió d’orfenesa si tenen entre divuit i vint-i-cinc anys i compleixen els requisits següents:

Per tenir dret a la pensió d’orfenesa, la persona assegurada ha de complir els requisits generals regulats als articles 117, 118 i 120.

També es genera el dret a la pensió d’orfenesa quan la persona difunta no compleix aquests requisits generals, però ha cotitzat a la branca general com a mínim dotze mesos en els darrers divuit mesos abans de la seva mort. Computaran com a períodes efectius de cotització aquells en què la persona assegurada difunta hagi estat inscrita com a demandant d’ocupació en el Servei d’Ocupació.

No computen per a la cotització de l’epígraf anterior les cotitzacions a la branca general de les persones de 65 anys o més que no reben cap pensió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i que només cotitzen a la branca general.

L’import de la pensió d’orfenesa per a cada orfe és l’equivalent al 30% del salari mínim oficial.

La defunció del pare i de la mare pot suposar la generació del dret de dues pensions d’orfenesa, si ambdós compleixen els requisits establerts en aquesta Llei.

Són causes d’extinció de la pensió d’orfenesa:

En el cas dels orfes majors de divuit anys però menors de vint-i-cinc, deixar de complir els requisits previstos en l’article 189.2.

En el cas dels fills del cònjuge supervivent aportats al matrimoni o a la parella de fet, cobrar una pensió d’orfenesa i/o una pensió alimentària incompatible.

Per tenir dret a generar el capital per jubilació, la persona assegurada ha d’haver complert seixanta-cinc anys i ha d’haver cotitzat a la branca de jubilació entre seixanta i cent vuitanta mensualitats.

També té dret a rebre el capital per jubilació, si així ho prefereix, la persona assegurada que sigui beneficiària d’una pensió de jubilació d’import igual o inferior al 5% del salari mínim oficial.

Té dret a la pensió per jubilació la persona assegurada que ha complert seixanta-cinc anys i ha cotitzat a la branca de jubilació almenys cent vuitanta mensualitats.

En cas de no complir aquesta edat també es té dret a la pensió per jubilació quan s’han acumulat quatre-centes vuitanta mensualitats de cotitzacions, d’acord amb el que es regula a l’article 202.

En el supòsit que la persona assegurada compleixi els requisits regulats a l’article 195, el pagament del capital consisteix a retornar a la persona assegurada les cotitzacions a la branca jubilació efectuades, actualitzades d’acord amb l’IPC anual llevat que la Llei del pressupost de cada any disposi altrament.

En qualsevol cas, no s’aplica cap actualització de les cotitzacions per retornar durant el període corresponent als vint-i-quatre mesos anteriors a l’any en què s’atorga el capital de jubilació.

Per actualitzar les cotitzacions anteriors a l’any 1998, s’aplica la mitjana dels IPC francès i espanyol.

La pensió de jubilació es determina en base a la cotització efectuada i té en compte els conceptes següents:

L’import de la pensió de jubilació es fixa com segueix:

L’import de les pensions de jubilació s’actualitza anualment d’acord amb el que estableixi la Llei del pressupost, en els termes previstos a l’article 200 bis.

L’actualització de l’import de les pensions, del preu de venda del punt de jubilació i del preu de compra del punt de jubilació es pot calcular en funció dels següents índex:

El factor de sostenibilitat es calcula tenint en compte les següents variables:

Reglamentàriament s’estableix la fórmula de càlcul del factor de sostenibilitat, del nombre mitjà de cotitzants a la branca de jubilació, del nombre mitjà de pensionistes a la branca de jubilació i del salari global mensual mitjà cotitzat.

La Llei del pressupost ha d’establir la no-aplicació de l’actualització o l’actualització de les pensions i dels preus de venda i de compra del punt de jubilació aplicant un dels índex indicats en l’apartat 1 d’aquest article.

La Llei del pressupost pot establir la modulació d’aquests índex d’actualització quan les pensions siguin inferiors a una quantia determinada. En cap cas, la revalorització aplicada a través del factor de sostenibilitat podrà tenir un valor negatiu.

El factor de conversió del punt de jubilació, és a dir, el nombre resultant de la divisió del preu de compra pel preu de venda, és de 9,6.

Qualsevol modificació en relació amb el factor de conversió del punt de jubilació es porta a terme per la Llei del pressupost per a cada exercici econòmic i ha de suposar l’augment de la cotització a la branca de jubilació perquè es pugui mantenir o incrementar la taxa de substitució, sense perjudici del que estableix l’article 200.

La persona assegurada que ha complert seixanta-un anys, que té cotitzades més de quatre-centes vuitanta mensualitats i que no treballa com a assalariada ni per compte propi, pot fer valer els seus drets a la jubilació.

El càlcul de la quantitat cotitzada es regula per reglament, d’acord amb els criteris següents:

La pensió de jubilació anticipada es calcula aplicant un coeficient tècnic reductor d’un 7% sobre la pensió resultant de l’article 200, per cada any o fracció d’any que en el moment de sol·licitar la pensió manqui fins a arribar a l’edat de jubilació establerta en l’article 196.1.

La modificació d’aquest coeficient tècnic reductor es fixa per la Llei del pressupost i requereix informe del Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La persona assegurada que està percebent una pensió de jubilació pot continuar treballant com a assalariada o per compte propi.

Si la persona beneficiària d’una pensió de jubilació anticipada inicia, després que se li concedeixi la pensió, una activitat assalariada o per compte propi, ja sigui a Andorra o a l’estranger, el pagament de la pensió se suspèn fins que deixi de treballar.

La persona assalariada o que faci una activitat per compte propi i sigui beneficiària d’una pensió de jubilació només cotitza a la branca general com qualsevol altra persona assegurada i té dret a les prestacions d’aquesta branca excepte en allò que regula l’article 175.2.

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones menors d’edat la tutela o guarda de les quals es confia a l’Estat per decisió judicial o administrativa.

El Govern està obligat a sol·licitar l’afiliació d’aquestes persones a la seguretat social d’acord amb els articles 25 i següents.

El Govern està obligat a comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació d’aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb els articles 33 i següents.

L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data de la resolució ferma, judicial o administrativa, que confia la tutela o la guarda a l’Estat d’acord amb la normativa aplicable en matèria de menors i organismes tutelars.

La baixa s’ha de cursar en el moment en què es dicta una resolució ferma, judicial o administrativa, que deixa sense efecte o revoca la tutela o la guarda de la persona menor d’edat a càrrec de l’Estat o fins que la persona assoleix la majoria d’edat.

El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de fer el pagament de la totalitat de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

L’obligació de cotitzar només fa referència a la cotització corresponent a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat d’acord amb els articles 132 i següents.

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones internades en establiments penitenciaris radicats al Principat d’Andorra, en règim de presó provisional o per complir sentència ferma.

El Govern està obligat a sol·licitar l’afiliació d’aquestes persones a la seguretat social d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents.

El Govern està obligat a comunicar l’inici o el cessament de la situació d’aquestes persones perquè siguin donades, respectivament, d’alta o de baixa d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents.

L’alta s’ha de sol·licitar a partir de la data d’internament efectiu en un centre penitenciari com a mesura de caràcter provisional o per complir una pena de privació de llibertat.

La baixa s’ha de cursar en el moment en què la persona internada és posada en llibertat.

El Govern, amb càrrec als pressupostos de l’Estat, ha de satisfer el pagament de la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

La base de cotització correspon al salari mínim oficial mensual.

L’obligació de cotitzar fa referència a la branca general. El percentatge de cotització és del 10%.

Aquestes persones tenen dret a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat d’acord amb els articles 132 i següents.

Quan aquestes persones treballen com a persones assalariades tenen dret a totes les prestacions de la branca general.

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones amb discapacitat subjectes a l’àmbit d’aplicació de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat.

A aquestes persones se’ls aplica la normativa general que preveu aquesta Llei excepte en tot allò previst en la legislació que regula els drets de les persones amb discapacitat.

Es troben incloses dins d’aquest règim especial les persones compreses entre els 25 anys i els 30 anys, ambdós inclosos, que voluntàriament volen pertànyer a aquest col·lectiu, no poden ser inscrites com a persones assegurades indirectes, cursen estudis en un establiment d’ensenyança reconegut, no treballen de forma regular i no fan cap activitat laboral per compte propi. L’acreditació d’aquests requisits es fixa per reglament.

Aquestes persones han de sol·licitar la seva afiliació a la seguretat social i acreditar la seva condició d’acord amb el sistema regulat als articles 25 i següents i en el reglament que desenvolupi aquest article.

Aquestes persones han de comunicar l’inici o el cessament d’aquesta situació per ser donades d’alta o de baixa, respectivament, en aquest règim especial d’acord amb el sistema regulat als articles 33 i següents.

La inclusió en aquest règim especial dóna dret exclusivament a gaudir de les prestacions de reembossament segons el règim regulat pels articles 132 i següents, llevat de les prestacions de reembossament fins al 100% de les tarifes de responsabilitat per recursos econòmics insuficients.

L’obligació de cotitzar només correspon a la branca general, el percentatge és d’un 10% i l’ha d’assumir la persona assegurada.

La base de cotització correspon al 55% del salari mínim mensual oficial.