LegalizeDecret legislatiu del 19-2-2020 de publicació del text refós de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera
ii) Els canvis en l’accionariat de l’entitat operativa del sistema financer, quan suposin que algun dels accionistes redueixi la seva participació de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o inferior al 10, 20, 30 o 50 per cent o que, en virtut de la reducció, es perdi el control de l’entitat.
iii) Els processos de liquidació i/o dissolució i extinció de les participades per entitats operatives del sistema financer sempre que siguin entitats controlades per aquestes últimes.
iv) L’existència de persones que, en la seva condició d’agents financers, actuen en nom i/o per compte de l’entitat autoritzada i estableixen relacions amb els clients de l’entitat.
L’establiment i/o la modificació d’aliances estratègiques.
vi) Les modificacions dels estatuts socials de l’entitat operativa del sistema financer o de les seves participades, quan aquestes modificacions no estiguin compreses en els supòsits anteriors.
vii) La inscripció del nomenament del secretari o vicesecretari de l’òrgan d’administració de les entitats operatives del sistema financer, quan no actuïn en el dit consell en qualitat de consellers.
La informació sotmesa a comunicació periòdica semestral per part de les entitats operatives del sistema financer és la següent:
Les seves participacions en altres entitats.
Els membres de l’òrgan d’administració i de la direcció general, incloent els càrrecs del secretari i vicesecretari, de les seves participades.
La identitat dels auditors de les seves participades.
La identitat dels accionistes i socis de l’entitat operativa del sistema financer, indicant el volum de les seves participacions i la distribució de l’accionariat.
Article 20 bis. Actes sotmesos a comunicació inicial, autorització prèvia i/o inscripció i a comunicació per part de l’adquirent
Estan sotmesos a comunicació inicial escrita a l’AFA, amb caràcter previ a l’inici de tota actuació, els actes següents:
La decisió de qualsevol persona física o jurídica, és a dir, l’adquirent potencial, diferent d’una entitat operativa del sistema financer, per si sola o amb el concert d’altres, directament o indirectament, d’assolir o adquirir una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer o d’augmentar aquesta participació qualificada de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o superior al 20, al 30 o al 50 per cent o que, en virtut de l’adquisició, es pugui arribar a controlar l’entitat o fer que l’entitat n’esdevingui filial. Aquesta persona ha d’indicar la quantia de la participació prevista, ha d’aportar les dades disponibles en aquell moment i ha de destacar especialment la motivació i l’objectiu estratègic de l’operació o del fet comunicat.
La decisió de qualsevol persona física o jurídica, per si sola o amb el concert d’altres, directament o indirectament, de deixar de tenir una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer. Aquesta persona ha d’indicar la quantia de la participació prevista i també ha de notificar si ha decidit reduir la seva participació qualificada de tal manera que la proporció de drets de vot o de capital posseïda per la mateixa persona sigui inferior al 20, al 30 o al 50 per cent, o que l’entitat deixi de ser la seva filial.
Qualsevol persona física o jurídica, és a dir, l’adquirent potencial, diferent d’una entitat operativa del sistema financer, ha de sol·licitar a l’AFA l’autorització prèvia i la inscripció posterior per poder, per si sola o amb el concert d’altres, directament o indirectament, assolir o adquirir una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer o d’augmentar aquesta participació qualificada de manera que el percentatge de drets de vot o de capital resulti igual o superior al 20, al 30 o al 50 per cent o que, en virtut de l’adquisició, es pugui arribar a controlar l’entitat o fer que l’entitat n’esdevingui filial.
Qualsevol persona física o jurídica que, per si mateixa o actuant de manera concertada amb d’altres, hagi adquirit, directament o indirectament, una participació en una entitat operativa del sistema financer de manera que el percentatge de drets de vot o de capital que posseeix resulti igual o superior al 3 per cent, ho ha de comunicar immediatament i per escrit a l’AFA i a l’entitat operativa del sistema financer corresponent, i ha d’indicar la quantia de la participació assolida.
Article 20 ter. Criteris d’avaluació d’una proposta d’adquisició d’una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer
En examinar la notificació relativa als actes referits en l’apartat 2 de l’article 20 bis i a l’apartat 1 de l’article 20 quater, i la informació addicional a què es refereix a l’apartat 2 de l’article 25, amb l’objectiu de garantir una gestió sana i prudent de l’entitat operativa del sistema financer en la qual es proposa l’adquisició, i atenent la influència probable de l’adquirent potencial sobre aquesta entitat, l’AFA ha d’avaluar la idoneïtat de l’adquirent potencial i la solvència financera de l’adquisició proposada d’acord amb els criteris següents:
L’honorabilitat empresarial i professional de l’adquirent potencial.
L’honorabilitat empresarial i professional, els coneixements, la capacitat i l’experiència professional i adequada, d’acord amb el que indiquen els apartats 2 i 3 de l’article 2, de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, de qualsevol membre del consell d’administració i de qualsevol membre de la direcció general que hagin de dirigir l’activitat de l’entitat com a conseqüència de l’adquisició proposada.
La solvència financera de l’adquirent potencial per atendre els compromisos a assumir, en especial pel que fa al tipus d’activitat que s’exerceix o es prevegi exercir en l’entitat en la qual es proposa l’adquisició.
L’impacte de l’operació proposada sobre la capacitat de l’entitat adquirida de complir de forma duradora les normes de solvència i liquiditat previstes en:
La Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la normativa aplicable, en el cas d’entitats bancàries i empreses d’inversió subjectes a la mateixa normativa; o
ii) La Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, en el cas de societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió indirecta, els assessors financers, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat; i si escau,
iii) La Llei de conglomerats financers i la normativa aplicable en el cas que l’entitat pertanyi a una societat financera mixta de cartera, incloent-hi si el grup del qual esdevé part compta amb una estructura que permet exercir una supervisió eficaç i intercanviar de manera efectiva informació entre les autoritats competents corresponents.
Si hi ha indicis raonables que permetin suposar que, en relació amb l’adquisició proposada, s’estan efectuant o intentat efectuar, o s’han efectuat operacions de blanqueig de diners o finançament del terrorisme, en el sentit de l’article 1 de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o de valors i el finançament del terrorisme o que l’adquisició proposada podria augmentar el risc que s’efectuïn.
En relació amb l’avaluació de l’adquisició proposada, no s’estableixen condicions prèvies quant al nivell de participació que s’ha d’adquirir. Tanmateix, l’AFA, de forma general, no ha d’examinar la sol·licitud d’una proposta d’adquisició d’una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer en funció de les necessitats econòmiques del mercat.
No obstant el que estableixen l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i l’apartat 2 de l’article 20 bis, quan l’AFA rebi dos o més notificacions per adquirir o incrementar participacions qualificades en la mateixa entitat operativa del sistema financer, ha de tractar els adquirents potencials de manera no discriminatòria.
Article 20 quater. Cooperació per a l’autorització d’adquisicions de participacions qualificades
L’AFA, en dur a terme l’avaluació a què es refereix l’article 20 ter, ha de consultar la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, el Cos de la Policia i altres autoritats nacionals en l’àmbit de les seves competències, en relació amb l’honorabilitat professional i empresarial de l’adquirent potencial, dels membres del consell d’administració i de la direcció general que puguin ser nomenats com a conseqüència de l’adquisició proposada.
Així mateix, l’AFA pot sol·licitar a les autoritats competents de tercers països, sempre que es compleixin els principis de cooperació internacional establerts a l’article 20 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, tota la informació que sigui essencial o pertinent per avaluar una adquisició o disposició d’una participació qualificada, especialment si l’adquirent potencial és algun dels següents:
Una entitat bancària, entitat d’assegurances, entitat reasseguradora, entitat financera d’inversió, societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, entitat de pagament o entitat de diner electrònic autoritzada en un país tercer o en un sector diferent d’aquell en el qual es proposa l’adquisició.
L’empresa matriu d’alguna de les entitats especificades a la lletra a) anterior autoritzada en un país tercer o en un sector diferent d’aquell en el qual es proposa l’adquisició.
Una persona física o jurídica que exerceixi el control d’alguna de les entitats especificades a la lletra a) anterior autoritzada en un país tercer o en un sector diferent d’aquell en el qual es proposa l’adquisició.
Article 21. Organisme responsable
L’AFA és l’organisme responsable de resoldre les sol·licituds d’autorització prèvia i/o d’inscripció i de rebre les comunicacions periòdiques establertes als articles anteriors, així com d’establir i actualitzar els registres oficials que contenen les informacions de les entitats relatives als actes enumerats en aquesta llei.
S’habilita l’AFA per reduir, ampliar o modificar els actes sotmesos a autorització prèvia, inscripció i/o comunicació periòdica dels actes enumerats en els articles 20 i 20 bis, en cas de ser necessari per a l’exercici adequat de les seves funcions, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics.
L’AFA, en dur a terme l’avaluació de les sol·licituds d’autorització prèvia, ha de consultar, quan correspongui, la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, el Cos de la Policia, altres autoritats nacionals en l’àmbit de les seves competències i/o altres autoritats estrangeres homòlogues.
Article 22. Sol·licituds d’autorització prèvia
Per tenir plena efectivitat, amb caràcter previ a la realització dels actes s’ha d’haver obtingut la corresponent autorització prèvia o la no oposició en relació amb els actes referits a l’apartat 2 de l’article 20 i a l’apartat 2 de l’article 20 bis.
L’AFA ha d’acusar recepció de les sol·licituds en el mateix moment que es presenten per escrit.
Article 23. Sol·licituds d’inscripció i informació periòdica
Les entitats operatives del sistema financer han de presentar a l’AFA les sol·licituds d’inscripció relatives als actes referits als apartats 2 i 3 de l’article 20 i als actes referits a l’apartat 2 de l’article 20 bis en el termini màxim de set dies hàbils a comptar de la data en què es produeix l’acte que s’ha de registrar.
Les entitats operatives del sistema financer han de presentar a l’AFA la comunicació periòdica referida a l’apartat 4 de l’article 20 durant el primer mes natural de cada semestre.
S’habilita l’AFA per ampliar aquests terminis, amb una sol·licitud prèvia.
Article 24. Documentació que cal adjuntar a les sol·licituds
Els sol·licitants han d’adjuntar a les sol·licituds la documentació de suport sobre l’adequació a la legislació vigent dels actes per als quals se sol·licita l’autorització prèvia i/o la inscripció en virtut de la qual no poden quedar afectades negativament, d’una manera significativa, les garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat. L’AFA estableix mitjançant un comunicat tècnic el contingut mínim de la documentació a lliurar en cada cas.
Article 25. Informació complementària
L’AFA pot requerir als sol·licitants la informació complementària que consideri convenient o oportuna en relació amb l’acte sotmès a autorització prèvia o inscripció.
En el cas dels actes referits en l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’apartat 2 de l’article 20 bis, l’AFA pot sol·licitar, si escau, durant el termini d’avaluació de les propostes de participacions qualificades, encara que no més tard del cinquantè dia hàbil del mateix termini d’avaluació, la informació addicional que necessiti per completar l’avaluació. Aquesta sol·licitud l’ha de cursar l’AFA per escrit, especificant la informació i la documentació addicionals necessàries.
El termini d’avaluació a què es refereix la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 26 queda suspès durant el període comprès entre la data en què l’AFA sol·liciti la informació i la data de recepció d’una resposta de l’adquirent potencial. La suspensió té una durada màxima de vint dies hàbils, que pot arribar a trenta dies hàbils en el cas que l’adquirent potencial es trobi radicat en un país tercer o sigui una persona física o jurídica no subjecta a la normativa en matèria de solvència i liquiditat com la del Principat d’Andorra. L’AFA pot efectuar, si escau, altres sol·licituds a fi que es completi o s’aclareixi la informació, si bé cap d’aquestes sol·licituds no dona lloc a una suspensió del termini d’avaluació.
Article 26. Termini de resolució i notificació
L’AFA ha de resoldre i notificar les sol·licituds de no oposició i d’autorització prèvia en els terminis màxims establerts a l’apartat següent a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d’informar de les vies de recurs existents.
Els terminis màxims per resoldre i notificar les sol·licituds són els següents:
Respecte a l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’apartat 2 de l’article 20 bis, l’AFA disposa d’un termini màxim de seixanta dies hàbils.
Respecte als actes dels incisos ii) a iv) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i als actes dels incisos ii) a ix), xii) a xvii) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, es disposa d’un termini de dos mesos.
Respecte a l’acte de l’incís i) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’acte de l’incís xi) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, es disposa d’un termini de tres mesos.
Respecte als actes dels incisos x), xviii) i xix) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, es disposa d’un termini de sis mesos.
L’AFA pot fixar un període màxim per a la conclusió de l’adquisició proposada a la qual es fa referència a la lletra a) de l’apartat 2 anterior i ampliar-la quan correspongui.
L’AFA ha de resoldre i notificar les sol·licituds d’inscripció en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d’informar de les vies de recurs existents.
Article 27. Denegació
L’AFA s’oposa a la sol·licitud, denega l’autorització prèvia i/o la inscripció si de l’examen de la documentació es dedueix que aquesta documentació és incompleta o que l’acte que es vol realitzar, autoritzar o inscriure no s’ajusta a la legislació vigent o pot afectar negativament d’una manera significativa l’estabilitat o la reputació del sistema financer andorrà o de l’entitat concernida, així com els elements que constitueixen garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat o del seu grup o qualsevol altre criteri d’avaluació.
En relació amb els actes referits a l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i amb l’apartat 2 de l’article 20 bis, si l’AFA denega l’adquisició proposada, n’ha d’informar l’adquirent potencial, per escrit i motivant la seva decisió, en un termini màxim de dos dies hàbils un cop finalitzada l’avaluació, sense que, en cap cas, no pugui sobrepassar-se el termini d’avaluació esmentat en l’article 26, apartat 2.
L’AFA pot retirar l’autorització prèvia atorgada quan la informació i/o documentació aportada en la sol·licitud que hagi servit de suport per a la resolució contingui informació inexacta o inveraç o quan el destinatari no hagi fet ús de l’autorització prèvia en un termini de sis mesos.
Article 28. Recurs
Els sol·licitants d’autorització prèvia i/o inscripció poden interposar un recurs contra les resolucions de l’AFA davant de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles en el termini de tretze dies hàbils.
Article 29
[sense contingut]
Capítol tercer. Protecció de l’inversor
Article 30. Àmbit d’aplicació
Les disposicions contingudes en aquest capítol són d’aplicació a les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i/o serveis auxiliars d’acord amb la seva autorització administrativa i la legislació vigent.
Article 31. Classificació dels clients
Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 han de classificar tots els seus clients com a clients minoristes o clients professionals. Són clients minoristes tots els clients que no es consideren clients professionals.
Les entitats operatives del sistema financer han de notificar als nous clients i als clients existents l’establiment d’un canvi de categoria com a clients minoristes, professionals o contraparts elegibles.
Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 han d’informar cadascun dels seus clients, en suport durador, de la categoria concreta en què els han classificat, així com del seu dret a sol·licitar una classificació distinta i les conseqüències que se’n poden derivar respecte de la seva protecció.
En particular, es permet a les entitats operatives del sistema financer, per iniciativa pròpia o a petició de client:
Tractar com a client professional o minorista un client que podria, per defecte, classificar-se com a contrapart elegible.
Tractar com a client minorista un client que es consideri client professional.
En cas que una de les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 vulgui considerar algun dels seus clients professionals com a contrapart elegible d’acord amb l’establert a l’article 33; ha d’informar-lo, abans de dur a terme cap transacció amb dita contrapart, que, d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera una contrapart elegible i que el tractarà com a tal llevat que ambdues parts acordin un altre tractament.
Article 32. Clients professionals
Es consideren clients professionals els clients que posseeixen l’experiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a dites decisions i, en particular, els següents:
Les entitats bancàries; les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat; les entitats financeres d’inversió, els organismes d’inversió col·lectiva, inclosos els de titulització o de capital de risc, i les seves societats gestores, les companyies d’assegurances, els fons de pensions i les seves societats gestores, els operadors en matèries primeres i en derivats de matèries primeres, els operadors que contractin per compte propi, altres inversors institucionals i, en general, qualsevol entitat amb activitat financera que, ara o en el futur, estigui sota la supervisió de l’AFA;
els empresaris que individualment reuneixen dos dels requisits següents:
que el total de les partides de l’actiu sigui igual o superior a 20.000.000 d’euros;
ii) que l’import de la seva xifra anual de negocis sigui igual o superior a 40.000.000 d’euros;
iii) que els seus recursos propis siguin iguals o superiors a 2.000.000 d’euros.
Els estats i les administracions públiques en general; els organismes públics que gestionen el deute públic; els bancs centrals; l’AFA, els organismes internacionals i supranacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu, el Banc Europeu d’Inversions i altres organitzacions internacionals similars; i
altres inversors institucionals, l’activitat habitual dels quals és invertir en instruments financers, incloses les entitats dedicades a la titulització i altres transaccions de finançament.
Tanmateix, quan el client és una d’aquestes entitats, l’entitat operativa del sistema financer referida a l’article 30 ha d’informar-lo, abans de prestar-li cap servei, que, d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera un client professional i que el tractarà com a tal llevat que ambdues parts acordin un altre tractament.
En tot cas, els clients esmentats en aquest apartat poden sol·licitar un tracte com a client no professional, i les entitats operatives del sistema financer poden acordar concedir un nivell de protecció més alt. En aquest cas, l’entitat operativa del sistema financer ha d’informar el client, abans de prestar cap servei, que, d’acord amb la informació de què disposa, té consideració de client professional i que se’l tracta com a tal llevat que l’entitat operativa del sistema financer i el client acordin una altra cosa. L’entitat operativa del sistema financer també ha d’informar el client sobre la possibilitat de sol·licitar una modificació de les condicions de l’acord per tal d’obtenir un grau de protecció més elevat. En particular, correspon al client classificat com a professional demanar un nivell de protecció més elevat quan consideri que no està en condicions de valorar o gestionar correctament els riscos als quals s’exposa.
També es consideren clients professionals els clients no mencionats en l’apartat 1, sempre que renunciïn expressament i per escrit al tractament com a clients minoristes i que manifestin que desitgen ser tractats com a clients professionals en tot moment o bé únicament respecte d’un tipus o d’una determinada operació o servei d’inversió.
L’entitat operativa del sistema financer referida a l’article 30 ha d’advertir els clients professionals clarament i per escrit sobre les proteccions i els drets d’indemnització dels quals poden quedar privats i els clients han de declarar per escrit, en un document separat del contracte, que són conscients de les conseqüències de la seva renúncia a aquestes proteccions.
Tanmateix, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia, les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 han d’adoptar totes les mesures raonables per assegurar-se que el client en qüestió posseeix una competència, una experiència i uns coneixements que garanteixen raonablement, en vista de la naturalesa de les operacions o els serveis, que és capaç de prendre les seves pròpies decisions en matèria d’inversió i de comprendre els riscos que se’n deriven. En el cas de clients que són persones jurídiques, l’avaluació esmentada anteriorment, ha d’efectuar-se a la persona amb poder per realitzar les operacions en nom i per compte d’aquests clients.
Igualment, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia i en el marc de l’avaluació anterior, les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 han de comprovar que el client compleix, com a mínim, dos dels requisits següents:
que ha realitzat, en un mercat de valors, operacions de volums significatius amb una freqüència mitjana de 10 per trimestre, com a mínim, durant els últims quatre trimestres;
ii) que el valor de la cartera d’instruments financers del client, formada per dipòsits d’efectiu o instruments financers sigui superior a 500.000 euros; i
iii) que ocupa o ha ocupat, almenys durant un any, un càrrec professional en el sector financer que requereix coneixements sobre els serveis o les operacions previstos.
Es concedeix el màxim nivell de protecció a què fa referència l’apartat 1 quan un client professional subscrigui amb l’entitat operativa del sistema financer un acord per escrit que estipuli que no serà tractat com a professional a l’efecte del règim de conducta aplicable. L’acord ha de precisar els serveis, les operacions o el tipus de productes o operacions a què s’aplica.
Article 32 bis. Sol·licitud de tractament com a client professional
A efectes de l’article 32, poden sol·licitar el tractament com a clients professionals els organismes del sector públic i els clients minoristes, sempre que es respectin els criteris pertinents i el procediment desenvolupat reglamentàriament. En tot cas, no es considera que els clients esmentats en aquest apartat posseeixen uns coneixements i una experiència del mercat comparables als dels clients professionals.
Article 33. Contraparts elegibles
Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 poden iniciar i realitzar operacions amb contraparts elegibles sense estar obligades a complir amb les obligacions previstes en l’article 37 en relació amb aquestes operacions o respecte als serveis auxiliars directament relacionats amb dites operacions.
A aquests efectes, es poden considerar contraparts elegibles les entitats i operadors previstos a les lletres a) i c) de l’apartat 1 de l’article anterior, sense perjudici del dret d’aquestes entitats a sol·licitar, de forma general o bé per a cada operació, el tracte com a clients; en aquest últim cas l’entitat operativa del sistema financer queda subjecta al compliment de les obligacions d’informació establertes als articles següents d’aquest capítol i pot tractar aquestes entitats i operadors com a clients professionals, sense perjudici del dret d’aquestes entitats a sol·licitar el tracte com a clients minoristes.
Així mateix, si el client ho sol·licita, també es pot considerar contrapart elegible qualsevol persona jurídica que tingui la consideració de client professional d’acord amb l’article anterior. En aquest cas només pot ser reconeguda com a contrapart elegible respecte dels serveis o de les operacions per als quals pot ser tractat com a client professional, i sempre que s’obtingui la confirmació expressa del client que accedeix a ser tractat com a contrapart elegible, de forma general o per a cada operació.
Poden ser reconegudes com a contraparts elegibles les entitats de tercers països que siguin equivalents a les entitats que es delimiten en l’apartat 2. En cas d’una operació en la qual les contraparts potencials estiguin situades en diferents jurisdiccions, l’entitat operativa del sistema financer ha de respectar l’estatut de l’altre client, tal com ho determini la legislació o les mesures del tercer país en què estigui establert aquest client.
Així mateix, també es poden reconèixer com a contraparts elegibles els clients de tercers països que reuneixin les condicions i els requisits de l’apartat 3.
Article 33 bis. Canvis de classificació en relació amb les contraparts elegibles
Quan una contrapart elegible sol·liciti el tractament com a client i la relació amb una entitat operativa del sistema financer es trobi subjecte a l’article 5, l’article 15, l’article 35, l’apartat 1 de l’article 36, l’apartat 1 i 2 de l’article 36 bis, l’apartat 1, 2, 3, 4, 5 i 8 de l’article 37, però no sol·liciti expressament el tractament com a client minorista, i l’entitat operativa del sistema financer estigui d’acord amb aquesta petició, l’entitat operativa ha de tractar aquesta contrapart elegible com a client professional.
No obstant això, quan aquesta contrapart elegible sol·liciti expressament el tractament com a client minorista, s’han d’aplicar les disposicions relatives a les sol·licituds de tractament com a no professional esmentades als apartats 2 i 3 de l’article 32.
Article 34. Incentius
Als efectes d’aquesta Llei, es consideren incentius permesos els següents:
els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris pagats o lliurats a un client o a una persona que actuï pel seu compte, i els oferts pel client o per una persona que actuï pel seu compte;
els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris pagats o lliurats a un tercer o a una persona que actuï per compte d’aquest tercer, i els oferts per un tercer o per una persona que actuï per compte d’aquest tercer, sempre que es compleixin les condicions següents:
que l’existència, la naturalesa i la quantitat dels honoraris, de les comissions o dels beneficis no monetaris o, en cas que la quantitat no es pugui determinar, el seu mètode de càlcul, siguin mostrats clarament al client, de manera completa, exacta i comprensible, abans de la prestació del servei d’inversió o auxiliar corresponent; no obstant això, es permet que aquesta comunicació als clients s’efectuï de forma resumida informant sobre el sistema d’honoraris, comissions o beneficis no monetaris, sempre i quan l’entitat es comprometi a comunicar la informació més detalladament al client quan aquest ho sol·liciti; i
ii) que el pagament dels incentius augmenti la qualitat del servei prestat al client i que el seu pagament no dificulti el compliment de l’obligació de l’entitat d’actuar en l’interès òptim del client;
els honoraris apropiats que permetin la prestació de serveis d’inversió o siguin necessaris a aquesta finalitat, tals com despeses de custòdia, despeses de liquidació i de canvi, taxes reguladores o despeses d’assessoria jurídica i que, per la seva naturalesa, no puguin entrar en conflicte amb el deure de l’entitat d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat d’acord amb l’interès dels seus clients.
En tot cas es considera que les entitats operatives del sistema financer no actuen amb honestedat, imparcialitat i professionalitat d’acord amb l’interès òptim dels seus clients si aporten o reben algun tipus d’honorari, comissió, o benefici no monetari no inclosos en l’apartat 1.
Article 35. Obligacions d’informació
Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 30 dirigeixen als seus clients, actuals o potencials, incloses les comunicacions publicitàries, ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa i ha de resultar comprensible per a qualsevol integrant mitjà del grup al que es dirigeix o per als probables destinataris.
En cas de difusió en diverses llengües, la informació facilitada per l’entitat ha de ser homogènia.
En cas que les mesures exigides a l’article 13 no siguin suficients per garantir raonablement que es previndran els riscos de perjudici per als interessos del client, l’entitat operativa del sistema financer ha de revelar clarament al client la naturalesa general o l’origen dels conflictes d’interès abans d’actuar per compte del client.
La informació a què es refereix el paràgraf anterior s’ha de comunicar:
En un suport durador.
Amb suficient detall, tenint en compte la naturalesa del client, per tal que el client pugui prendre una decisió sobre el servei amb coneixement de causa, en el context en el qual es plantegi el conflicte.
Abans que un client minorista, actual o potencial, es vinculi a una entitat operativa del sistema financer perquè li presti serveis d’inversió o serveis auxiliars i amb la finalitat que això li permeti comprendre la naturalesa i els riscos dels serveis d’inversió i del tipus d’instrument financer que se li ofereixen i que pugui prendre decisions d’inversió amb coneixement de causa, aquesta entitat està obligada a proporcionar-li, amb antelació suficient, informació adequada sobre:
l’entitat, detallant el número de registre a l’AFA corresponent a la seva autorització administrativa, així com els serveis que presta d’acord amb la mateixa, i les dades identificatives i de contacte de l’organisme supervisor;
els mecanismes de comunicació que s’empren entre el client i l’entitat, inclosos els mitjans pels quals el client ha de tenir a la seva disposició documents i altres informacions de l’entitat, així com les formes d’enviament i recepció d’ordres;
si l’entitat actua a través d’un agent financer, la identificació d’aquest;
els instruments financers i les estratègies d’inversió, incloent-hi informació, orientacions i advertències apropiades sobre les característiques dels productes, els riscos associats a la inversió en aquests instruments financers o en relació amb les estratègies emprades, inclosa, si escau, informació sobre els riscos associats a estratègies de palanquejament, el risc de pèrdua total de la inversió, o la reduïda liquiditat de l’instrument, la volatilitat del preu, o qualsevol marge de garantia obligatori o sobre qualsevol altra obligació similar aplicable a certs instruments financers;
la política de protecció d’actius de l’entitat;
la política de gestió de conflictes d’interès, la qual es permet proporcionar de forma resumida als clients o potencials clients, sempre i quan l’entitat es comprometi a informar i posar a disposició dels clients o potencials clients informació més detallada de dita política;
la política de gestió i execució d’ordres, inclosa la política d’atribució d’ordres si escau;
les despeses i els costos associats; i
Centres d’execució d’ordres.
Les entitats operatives del sistema financer, quan tinguin a la seva disposició actius dels seus clients minoristes, han de proporcionar-los, entre altres, si escau, la següent informació:
la possibilitat que els actius del client siguin custodiats per un tercer per compte de l’entitat i la responsabilitat de l’entitat sobre dits actius sots-custodiats;
la possibilitat que els actius del client puguin ser dipositats en un compte global o òmnibus d’un tercer i els riscos associats;
l’existència i les condicions de qualsevol dret de garantia o de retenció que l’entitat o un dipositari tinguin o puguin tenir sobre els actius del client o qualsevol dret de compensació en relació amb aquests actius; i
informació clara, completa i precisa sobre les obligacions i responsabilitats de l’entitat en quant a l’ús d’aquests instruments financers, incloses les condicions per a la seva restitució i sobre els riscos inherents; la qual ha de ser proporcionada per les entitats al client abans de realitzar operacions de finançament de valors relacionades amb instruments financers mantinguts per compte d’un client o utilitzar-los per compte propi o per compte d’un altre client, i amb la suficient antelació i amb suport durable.
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió consistents en la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat per clients minoristes han d’incorporar en el contracte entre l’entitat i el client, entre altres, la següent informació: els objectius d’inversió del client amb la consideració del seu test d’idoneïtat, el desglossament de les categories d’actius en els quals es podrà invertir, les modalitats d’informació al client, la durada del contracte i la possibilitat de delegar o subcontractar serveis.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per establir les disposicions següents en relació amb les obligacions d’informació:
Disposicions relatives als informes d’inversions que les entitats han d’elaborar o encarregar.
Disposicions relatives a les condicions que ha de complir la informació per ser imparcial, clara i no enganyosa.
Disposicions relatives als requisits generals d’informació a clients.
Disposicions relatives a la informació sobre l’entitat operativa del sistema financer destinada a clients minoristes i possibles clients minoristes.
Disposicions relatives als requisits d’informació amb vista a la salvaguarda dels instruments financers o fons de clients.
Disposicions relatives a la informació elaborada de conformitat amb la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.
Disposicions relatives a la informació d’obligacions sobre l’execució d’ordres no relacionades amb la gestió de carteres.
Disposicions relatives a les obligacions d’informació pel que fa a la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients.
Disposicions relatives a les obligacions addicionals d’informació per a operacions de gestió de carteres o responsabilitat contingent.
Disposicions relatives a l’estat dels instruments financers o fons dels clients a facilitar per part de les entitats.
Article 35 bis. Condicions d’aplicació a la provisió d’informació
Quan a efectes d’aquest capítol s’exigeixi la facilitació d’informació en un suport durador, les entitats operatives del sistema financer poden facilitar la informació en un suport durador que no sigui paper, sempre que:
La provisió de la informació en un mitjà diferent del paper resulti apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme.
El receptor de la informació, quan tingui la possibilitat d’escollir entre la recepció en paper o en un altre suport durador esculli de forma específica la provisió de la informació en aquell altre suport durador.
Quan l’entitat operativa del sistema financer, amb l’objectiu de complir les obligacions d’informació a clients establertes per aquesta Llei i el seu desplegament normatiu, faciliti la informació mitjançant el lloc web, i la informació no vagi dirigida de forma particular al client, s’han de complir les condicions següents:
La provisió de la informació mitjançant el lloc web ha de resultar apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme.
El client ha de consentir de forma específica que se li faciliti la informació en aquest suport.
S’ha de notificar de forma electrònica al client la direcció del lloc web, i la ubicació concreta del lloc on es pot accedir a la informació.
La informació ha d’estar actualitzada.
La informació ha de ser accessible de forma contínua mitjançant el lloc web durant el període de temps raonable que el client pugui necessitar per examinar-la.
A efectes d’aquest article, la provisió d’informació mitjançant comunicacions per la via electrònica es considera apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme sempre que hi hagi proves que indiquin que el client té accés de forma regular a Internet.
En aquest sentit, constitueix una prova vàlida per acreditar que el client té accés de forma regular a Internet la comunicació d’una adreça de correu electrònic per part del client.
Article 35 ter. Informació sobre instruments financers
Les entitats operatives del sistema financer han de proporcionar als clients o possibles clients una descripció general de la naturalesa i els riscos dels instruments financers, tenint en compte, especialment, la classificació del client com a client minorista o client professional.
Aquesta descripció ha d’explicar les característiques del tipus específic d’instrument financer considerat, així com els riscos inherents a aquest tipus d’instrument financer concret, de manera prou detallada per permetre que el client adopti decisions d’inversió de forma fonamentada.
La descripció de riscos ha d’incloure, quan sigui pertinent per al tipus específic d’instrument de què es tracti i la situació i el nivell de coneixements del client, els elements següents:
Els riscos connexos a aquest tipus d’instrument financer, inclosa una explicació del palanquejament i dels seus efectes, i el risc de pèrdua total de la inversió.
La volatilitat del preu d’aquests instruments i qualsevol limitació del mercat en el qual puguin negociar.
El fet que un inversor podria assumir, a més del cost d’adquisició dels instruments, compromisos financers i altres obligacions, incloses obligacions contingents, com a conseqüència d’operacions amb aquests instruments.
Qualsevol marge obligatori o obligació similar, aplicable als instruments d’aquest tipus.
Si una entitat operativa del sistema financer proporciona a un client minorista o un possible client minorista informació sobre un instrument financer que sigui objecte d’una oferta al públic de valors en aquell moment i s’ha publicat un prospecte, amb relació a aquesta oferta, l’entitat operativa del sistema financer ha d’informar el client o possible client del moment en què es posa a disposició del públic aquest prospecte.
Quan sigui probable que els riscos associats a un instrument financer compost de dos o més instruments o serveis financers diferents siguin més grans que els riscos associats a qualsevol dels seus components, l’entitat operativa del sistema financer ha de proporcionar una descripció adequada dels components d’aquest instrument i de la manera com la seva interacció augmenta els riscos.
En el cas dels instruments financers que incorporen una garantia d’un tercer, la informació sobre la garantia ha d’incloure dades suficients sobre el garant i la garantia per permetre que el client minorista o possible client minorista facin una valoració raonable de la garantia.
Article 35 quater. Informació sobre costos i despeses associats
Les entitats operatives del sistema financer han de proporcionar als seus clients minoristes i possibles clients minoristes informació sobre costos i despeses associats que incloguin, quan sigui procedent, la informació següent:
El preu total que ha de pagar el client en relació amb l’instrument financer o el servei d’inversió o servei auxiliar, inclosos tots els honoraris, les comissions, els costos i les despeses associats, i tots els impostos pagadors a través de l’entitat operativa del sistema financer o, si no poden indicar un preu exacte, la base de càlcul del preu total, de manera que el client ho pugui verificar.
Quan una part del preu total esmentat en la lletra a) s’hagi de pagar totalment o parcialment en moneda estrangera, una indicació de la moneda de la qual es tracti i el contravalor i els costos aplicables.
Un advertiment de la possibilitat que poguessin sorgir per al client altres costos, inclosos impostos, relacionats amb operacions vinculades a l’instrument financer o al servei d’inversió que no es paguin a través de l’entitat operativa del sistema financer ni siguin estipulats per la mateixa entitat.
Les modalitats de pagament o altres.
A efectes de la lletra a), les comissions cobrades per l’entitat operativa del sistema financer s’han de consignar per separat en cada cas.
Article 36. Avaluació de la idoneïtat
Les entitats operatives del sistema financer, quan prestin serveis d’assessorament en matèria d’inversions o de gestió de carteres, han d’obtenir la informació necessària sobre els coneixements i l’experiència del client o client potencial en l’àmbit d’inversió corresponent al tipus concret de producte o servei, la seva situació financera, i els seus objectius d’inversió, amb la finalitat de poder recomanar els serveis d’inversió i els instruments financers que més convinguin al client. La informació relativa als coneixements i a l’experiència no s’ha de sol·licitar en el cas dels clients professionals.
Quan l’entitat operativa del sistema financer presti un servei d’inversió a un client professional pot assumir que, en relació amb els productes, operacions i serveis pels quals ha obtingut aquesta classificació, el client té l’experiència i els coneixements necessaris a l’efecte de l’apartat 1.
Quan aquest servei d’inversió consisteixi en la provisió d’assessorament en matèria d’inversió a un client professional cobert per l’article 32, l’entitat operativa del sistema financer pot assumir que el client pot suportar financerament qualsevol risc d’inversió relacionat amb els objectius d’inversió d’aquest client.
La informació relativa a la situació financera del client o client potencial ha d’incloure, quan sigui procedent, informació sobre la font i el nivell dels seus ingressos periòdics, els seus actius, (inclosos actius líquids), inversions i béns immobles, així com els seus compromisos financers periòdics.
La informació relativa als objectius d’inversió del client o possible client ha d’incloure, quan sigui procedent, informació sobre l’horitzó temporal desitjat per a la inversió, les seves preferències en relació amb l’assumpció de riscos, el seu perfil de risc i les finalitats de la inversió.
Quan, en prestar el servei d’inversió d’assessorament en matèria d’inversió o gestió de carteres, una entitat operativa del sistema financer no aconsegueixi la informació requerida de conformitat amb l’apartat 1, no pot recomanar serveis d’inversió o instruments financers al client o client potencial.
Article 36 bis. Avaluació de l’adequació
Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió distints dels mencionats en l’apartat 1 de l’article 36 anterior han de sol·licitar, abans de prestar-los, informació als clients sobre els seus coneixements i la seva experiència en l’àmbit d’inversió corresponent al tipus de producte o de servei objecte de la transacció o prestació, amb la finalitat de poder avaluar si el producte o servei és l’adequat per al client. La informació relativa als coneixements i a l’experiència no s’ha de sol·licitar en el cas dels clients professionals.
Les entitats operatives del sistema financer poden assumir que un client professional té l’experiència i els coneixements necessaris per comprendre els riscos que implica en relació amb aquests serveis d’inversió o operacions concrets, o els tipus d’operacions o productes pels quals el client estigui classificat com a client professional.
Quan, d’acord amb la informació facilitada pel client, l’entitat consideri que el servei o l’instrument financer no és l’adequat per al client, ha d’advertir-lo de la seva opinió i deixar constància del dit advertiment. Aquest advertiment pot ser facilitat amb un suport normalitzat.
Quan el client no faciliti la informació sol·licitada o quan la que faciliti no sigui suficient, l’entitat ha d’advertir el client que aquest fet li impedeix determinar si el servei o l’instrument financer objecte de la prestació o transacció és adequat per a ell. Aquest advertiment pot ser facilitat amb un suport normalitzat.
Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió limitats exclusivament a l’execució o la recepció i la transmissió d’ordres de clients, amb prestació de serveis auxiliars o sense, poden prestar aquests serveis sense necessitat d’obtenir la informació o fer la valoració de coneixements i experiència del client, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
Que els serveis mencionats estiguin relacionats amb algun dels instruments financers següents:
Accions admeses a cotització en un mercat regulat o en un mercat equivalent d’un tercer país o en un SMN, quan es tracti d’accions en societats, i excloses les accions en organismes d’inversió col·lectiva diferents dels OIC i les accions que incorporin derivats.
ii) Bons i obligacions o altres formes de deute titulitzat, admeses a negociació en un mercat regulat, en un mercat equivalent d’un tercer país o en un SMN, excloses les que incorporin derivats o incorporin una estructura que dificulti al client la comprensió dels riscos en què pot incórrer.
iii) Instruments del mercat monetari, exclosos els que incloguin derivats o incorporin una estructura que dificulti al client la comprensió dels riscos en què pot incórrer.
iv) Participacions i accions de l’OIC, exclosos els OIC estructurats.
Dipòsits estructurats, exclosos els que incorporin una estructura que dificulti al client la comprensió dels riscos en què pot incórrer pel que fa al rendiment o el cost de sortida del producte abans del seu venciment.
vi) Altres instruments financers no complexos segons l’establert a l’article 36 quater.
Que el servei es presti a iniciativa del client o possible client.
Que s’hagi informat clarament el client o client potencial que en la prestació d’aquest servei l’entitat operativa del sistema financer no està obligada a avaluar l’adequació de l’instrument financer ofert o del servei prestat i que, el client no gaudeix de la corresponent protecció de les normes de conducta pertinents. Aquesta advertència es pot facilitar en un suport normalitzat.
Que l’entitat operativa del sistema financer compleixi les obligacions que li imposa l’article 13.
Article 36 ter. Disposicions comunes per a l’avaluació de la idoneïtat i l’adequació
La informació relativa als coneixements i l’experiència del client o client potencial en l’àmbit de la inversió ha d’incloure els apartats següents, en la mesura apropiada a la naturalesa del client, la naturalesa i el nivell del servei que s’hagi de prestar i el tipus de producte o operació previstos, inclosa la seva complexitat i els riscos inherents:
Els tipus de serveis, operacions i instruments financers amb què està familiaritzat el client.
La naturalesa, el volum i la freqüència de les operacions del client sobre instruments financers i el període durant el qual s’han dut a terme.
El nivell d’educació i la professió o professió anterior pertinent del client o possible client.
L’entitat operativa del sistema financer no pot incitar un client o client potencial a no facilitar la informació requerida a l’efecte de l’apartat 1 de l’article 36 i l’apartat 1 de l’article 36 bis.
Les entitats operatives del sistema financer tenen dret a confiar en la informació proporcionada pels seus clients o clients potencials, a menys que es tingui la certesa que la informació està manifestament desfasada, és inexacta o incompleta.
Article 36 quater. Prestació de serveis sobre instruments no complexos
Un instrument financer no esmentat en la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 36 bis es considera no complex si compleix els criteris següents:
No està inclòs en la lletra c) de la definició 18 de l’article 2 o en les lletres d) a k) de la definició 11 de l’article 2 d’aquesta Llei.
Hi ha possibilitats freqüents de venda, reemborsament o un altre tipus de liquidació d’aquest instrument a preus públicament disponibles per als participants en el mercat i que són preus de mercat o preus oferts o validats per sistemes d’avaluació independents de l’emissor.
No implica responsabilitat real o potencial per al client que excedeixi el cost d’adquisició de l’instrument.
No incorpora una clàusula, condició o esdeveniment desencadenant que pugui modificar substancialment la naturalesa o el risc de la inversió o el perfil de pagaments, com les inversions que incorporen un dret a convertir l’instrument en una inversió diferent.
No inclou despeses de sortida explícites o implícites que tinguin per efecte convertir la inversió en il·líquida encara que hi hagi possibilitats tècnicament freqüents de vendre-la, obtenir-ne el reemborsament o fer-la d’alguna altra manera.
Està a disposició del públic la informació adequadament completa sobre les seves característiques que normalment serà ben compresa, de manera que permeti a un client minorista mitjà emetre un judici fonamentat per decidir si fer una operació en aquest instrument.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament aplicable que estableixi les disposicions relatives a les categories d’instruments que es consideren complexos o no complexos.
Article 37. Gestió i execució d’ordres
Les entitats operatives del sistema financer que presten el servei d’inversió consistent en l’execució per compte dels clients de les ordres de compra o venda d’un o més instruments financers han d’adoptar totes les mesures raonables per obtenir el millor resultat possible per als seus clients quan executen ordres seves, tenint en compte el preu, els costos, la rapidesa, la probabilitat d’execució i de liquidació, el volum, la naturalesa o qualsevol altra consideració pertinent per a l’execució de l’ordre.
Tanmateix, en cas que el client doni instruccions específiques per a l’execució de l’ordre, les entitats operatives del sistema financer han d’executar l’ordre seguint les instruccions específiques del client.
Així mateix, les entitats mencionades a l’apartat anterior també han de disposar de procediments i sistemes de gestió d’ordres que assegurin l’execució puntual, justa i ràpida de les ordres dels clients, davant d’altres ordres de clients o dels interessos particulars de la mateixa entitat, i que permetin l’execució de les ordres dels clients, que siguin equivalents, segons el moment en què són rebudes per l’entitat.
Amb la finalitat de poder complir el que disposa l’apartat 1, les entitats operatives del sistema financer han d’establir i aplicar una política d’execució d’ordres que ha d’incloure, respecte de cada classe d’instrument, informació sobre els distints centres on executen les ordres dels clients i els factors que influeixen en l’elecció del centre d’execució. Aquesta política també ha d’incloure, com a mínim, els centres en els quals l’entitat operativa del sistema financer pot obtenir de forma sistemàtica el millor resultat possible per executar les ordres dels clients.
Les entitats mencionades en l’apartat 1 han de proporcionar als seus clients informació adequada sobre la seva política d’execució d’ordres aplicable, tret que s’indiqui el contrari, i han d’estar en condicions de demostrar-los, quan ho sol·licitin, que han executat les ordres de conformitat amb la política esmentada. És necessari que les entitats operatives del sistema financer obtinguin el consentiment previ dels seus clients respecte a la política d’execució d’ordres.
Quan la política d’execució d’ordres prevegi la possibilitat que les ordres dels clients puguin ser executades al marge d’un mercat regulat o d’un sistema multilateral de negociació, l’entitat ha d’informar els clients d’aquesta possibilitat abans d’executar ordres al marge dels mercats i dels sistemes mencionats. Les entitats operatives del sistema financer han d’obtenir el consentiment previ dels seus clients, de forma general o bé per cada operació, de forma expressa, abans de procedir a executar al marge d’un mercat regulat o d’un sistema multilateral de negociació.
Les entitats mencionades a l’apartat primer han de supervisar l’efectivitat dels seus sistemes i la seva política d’execució d’ordres amb l’objecte de detectar i, si escau, corregir qualsevol deficiència. En particular, han de comprovar periòdicament si els centres d’execució inclosos en la política proporcionen els millors resultats possibles per al client o si és necessari canviar els sistemes d’execució. Les entitats estan obligades a proporcionar als clients la informació relativa a qualsevol canvi important en els sistemes o en la política d’execució d’ordres.
En els registres de les ordres dels clients s’han de conservar:
l’exemplar original de l’ordre signada pel client o per la persona autoritzada fefaentment quan sigui realitzada per escrit;
el suport magnètic d’enregistrament, quan l’ordre sigui realitzada telefònicament; i
el registre magnètic corresponent, en el cas de transmissió electrònica.
Les entitats mencionades a l’apartat primer han d’establir els mitjans necessaris per a la identificació dels seus ordenants, han de disposar dels mitjans per a l’enregistrament de les ordres i han de fer constar en els contractes que les ordres telefòniques seran enregistrades.
Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar mesures per facilitar l’execució més ràpida possible de les ordres dels clients a preu limitat respecte de les accions admeses a negociació en un mercat regulat que no siguin executades immediatament en les condicions existents de mercat. Les entitats operatives del sistema financer han de fer pública immediatament l’esmentada ordre del client a preu limitat, llevat que el client indiqui el contrari, de forma que els participants en el mercat puguin accedir fàcilment a l’ordre esmentada.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per establir els criteris d’execució òptima que les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte per determinar la importància relativa dels factors enumerats en l’apartat 1 d’aquest article, els principis generals a tenir en compte en la tramitació d’ordres de clients, i les disposicions relatives a l’acumulació i l’atribució d’ordres.
Article 37 bis. Política d’execució d’ordres
Les entitats operatives del sistema financer han de revisar anualment la política d’execució establerta en l’apartat 3 de l’article 37, així com els seus acords d’execució d’ordres.
Aquest estudi també s’ha de dur a terme sempre que es produeixi un canvi important que afecti la capacitat de l’entitat per seguir obtenint el resultat òptim d’execució de les ordres dels seus clients de forma coherent utilitzant els centres inclosos en la seva política d’execució.
Les entitats operatives del sistema financer han de facilitar als clients minoristes les dades següents sobre la seva política d’execució amb suficient antelació respecte a la prestació del servei:
Una explicació de la importància relativa que l’entitat operativa del sistema financer atorga, en virtut dels criteris esmentats reglamentàriament, als factors esmentats en l’apartat 1 de l’article 37, o el procés pel qual l’entitat operativa del sistema financer determina la importància relativa d’aquests factors.
Una llista dels centres d’execució que l’entitat operativa del sistema financer utilitza preferentment a l’hora de complir l’obligació d’adoptar totes les mesures raonables per obtenir de manera coherent el resultat òptim d’execució de les ordres dels clients.
Un advertiment clar i visible que qualsevol instrucció específica d’un client pot impedir que l’entitat operativa del sistema financer adopti les mesures que ha concebut i ha aplicat en la seva política d’execució per tal d’obtenir el resultat òptim en l’execució d’aquestes ordres pel que fa als elements coberts per aquestes instruccions.
La informació s’ha de facilitar en un suport durador o mitjançant la pàgina web, quan no constitueixi un suport durador.
Article 38. Informes
Les entitats operatives del sistema financer que mantinguin directament instruments financers o fons de clients, han de posar a disposició dels seus clients, amb caràcter anual i amb suport durador, un informe en què es detalli l’estat de comptes amb el desglossament dels saldos, la composició i la valoració econòmica de tots els dipòsits de valors i els comptes d’efectiu dels clients, així com un detall de les operacions d’instruments financers o de fons efectuades en el període, a menys que s’hagi facilitat aquesta informació a dits clients en un altre informe periòdic.
Capítol quart. Abús de mercat
Secció primera. Disposicions generals en matèria d’abús de mercat
Article 39. Objecte
Aquest capítol estableix el marc normatiu en l’àmbit de les operacions amb informació privilegiada, la comunicació il·lícita d’informació privilegiada i la manipulació de mercat (abús de mercat), així com les mesures per impedir l’abús de mercat a fi de garantir la integritat dels mercats financers i reforçar la protecció dels inversors i la seva confiança en aquests mercats.
Article 40. Subjectes obligats
Les entitats bancàries, les entitats financeres d’inversió, els organismes d’inversió col·lectiva i les seves societats gestores, els emissors, els analistes financers i, en general, les persones o entitats que duguin a terme, de forma directa o indirecta, activitats relacionades amb els mercats de valors, han de respectar les normes contingudes en aquest capítol.
Així mateix, les entitats a les quals els resultin aplicables els articles 50, 52, 53 i 54 següents han d’elaborar, remetre a l’AFA i complir un reglament intern de conducta en què s’incorporin les disposicions contingudes en aquests articles, així com en les disposicions reglamentàries aplicables. Les entitats han de remetre una declaració escrita a través de la qual es garanteixi l’actualització permanent del reglament intern de conducta i que el contingut del mateix reglament és conegut, comprès i acceptat per totes les persones pertanyents a l’organització a les quals resulta aplicable.
En els casos en què es detecti que el contingut d’un reglament intern de conducta no s’ajusta al que disposen els apartats 1 i 2 anteriors o no és adequat a la naturalesa o al conjunt d’activitats que l’entitat o grup desenvolupa, l’AFA pot requerir-li que incorpori al reglament totes les modificacions o addicions que jutgi necessàries.
Article 41. Àmbit d’aplicació
Les obligacions establertes en els articles 50, 52 a 54 i 60 a 62 s’han d’aplicar:
Als instruments financers admesos a negociació en un mercat regulat o per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un mercat regulat del Principat d’Andorra o la Unió Europea.
Als instruments financers negociats en un sistema multilateral de negociació o SMN, els admesos a negociació en un SMN o per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un SMN del Principat d’Andorra o la Unió Europea.
Als instruments financers negociats en un sistema organitzat de contractació o SOC de la Unió Europea.
Als instruments financers no inclosos en les lletres a), b) o c) dels quals el preu o valor depengui dels instruments financers esmentats en aquestes lletres o tingui un efecte sobre el preu o el valor d’aquests instruments, inclosos, encara que no de forma exclusiva, les permutes de risc de crèdit i els contractes per diferències.
L’àmbit d’aplicació dels articles 55 i 57 s’estén així mateix:
A qualsevol tipus d’instrument financer, incloent-hi els contractes de derivats o els instruments financers derivats per a la transferència del risc de crèdit, en els quals l’operació, l’ordre, l’oferta o la conducta tingui o pugui tenir algun efecte en el preu o valor d’un contracte al comptat sobre matèries primeres, quan el preu o valor depenguin del preu o valor d’aquests instruments financers.
A qualsevol conducta en relació amb els índexs de referència.
Les prohibicions establertes en els articles 51 i 57 són així mateix aplicables a les accions o omissions fetes tant al Principat d’Andorra com en un tercer país, en relació amb els instruments admesos a negociació o per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un centre de negociació tant en el Principat d’Andorra com en un tercer país.
Les prohibicions establertes en els articles 51 i 57 són així mateix aplicables a tota operació, ordre o conducta relativa a qualsevol instrument admès a negociació o per al qual s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un centre de negociació, amb independència que aquesta operació, ordre o conducta es faci o no en un centre de negociació en el Principat d’Andorra o en un tercer país.
Article 42. Definicions
A efectes d’aquest capítol s’entén per:
1) Contracte de comptat sobre matèries primeres: és un contracte negociat en un mercat de comptat per al subministrament d’una matèria primera que es lliura tan aviat es liquida l’operació, així com el contracte per al subministrament d’una matèria primera que no té la consideració d’instrument financer, incloent-hi el contracte amb lliurament ajornat.
2) Derivats sobre matèries primeres: són instruments financers negociables en els mercats de capitals que donen el dret a adquirir o a vendre matèries primeres o que donen lloc a una liquidació en efectiu, determinada per referència a matèries primeres o variables climàtiques, despeses de transport o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials.
3) Emissor: és una entitat jurídica de dret privat o públic que emet o proposa emetre instruments financers; és l’emissor, en el cas dels certificats de dipòsit representatius d’instruments financers, de l’instrument financer representat.
4) Entitat financera: té el mateix significat que l’establert en el punt 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
5) Formació d’una participació: és l’adquisició de valors en una empresa; que no genera una obligació legal o reglamentària de formular una oferta pública d’adquisició en relació amb aquesta empresa.
6) Índex de referència: és qualsevol taxa, índex o xifra, posat a disposició del públic o publicat, que es determina de manera periòdica o regular mitjançant l’aplicació d’una fórmula o sobre la base del valor d’un o diversos actius subjacents o preus, incloent-hi preus estimats, tipus d’interès o altres valors reals o estimats, o dades d’estudis, i que s’utilitza com a referència per determinar la quantitat pagadora per un instrument financer o el valor d’un instrument financer.
7) Negociació algorísmica: és la negociació d’instruments financers en què un algoritme informàtic determina automàticament els paràmetres de les ordres (si l’ordre s’ha d’executar o no, el moment, el preu, la quantitat, com s’ha de gestionar després de la seva presentació), amb una intervenció humana limitada o nul·la. Aquesta definició no inclou els sistemes que només es proposen dirigir les ordres a un o diversos centres de negociació, processar les ordres sense que això impliqui determinar cap paràmetre de negociació, o confirmar les ordres o el tractament postnegociació de les transaccions executades.
8) Negociació d’alta freqüència: és qualsevol tècnica de negociació algorísmica que tingui les característiques següents:
Una infraestructura destinada a minimitzar les latències de la xarxa i de qualsevol altre tipus que inclogui almenys un dels sistemes següents per introduir ordres algorísmiques: localització compartida, ubicació pròxima o accés electrònic directe d’alta velocitat.
Un sistema que determina la iniciació, la generació, l’encaminament o l’execució de les ordres sense intervenció humana per a cada negociació o ordre.
Taxes elevades de missatges intradia que poden ser ordres, cotitzacions o anul·lacions.
9) Participant del mercat que comunica informació: és una persona pertanyent a alguna de les categories establertes en l’article 50 que comunica informació en el marc d’una prospecció de mercat.
10) Persona: és una persona física o jurídica.
11) Persona amb responsabilitats de direcció: és una persona en un emissor que tingui la condició de
Membre de l’òrgan d’administració, gestió o supervisió de la dita entitat; o
Alt directiu que no és membre dels òrgans esmentats en la lletra a) i que té accés regular a informació privilegiada relativa, directament o indirectament, de la dita entitat, així com competències per adoptar decisions en matèria de gestió que afecten l’evolució futura i les perspectives empresarials de l’entitat.
12) Persona estretament vinculada: és
El cònjuge o qualsevol persona física considerada equivalent a un cònjuge pel dret andorrà.
Els fills a càrrec, de conformitat amb el dret andorrà.
Qualsevol altre familiar amb qui s’hagi conviscut almenys des d’un any abans de la data de l’operació de què es tracti.
Una persona jurídica, fideïcomís o associació en la qual ocupi un càrrec directiu una persona física amb responsabilitats de direcció o una persona física esmentada a les lletres a), b) o c), o que estigui directament o indirectament controlada per aquesta persona, que s’hagi creat per beneficiar aquesta persona, o que tingui interessos econòmics en gran mesura equivalents als d’aquesta persona.
13) Pràctica de mercat acceptada: és una pràctica de mercat específica acceptada per l’autoritat competent d’un mercat de valors negociables d’acord amb el que s’estableix en l’article 56.
14) Professionals que preparen o executen operacions: són les entitats operatives del sistema financer i els seus agents financers que en el marc de la seva activitat professional reben i transmeten ordres o executen operacions sobre instruments financers.
15) Programa de recompra: és una negociació amb accions pròpies d’una societat per si mateixa o bé per una persona que actuï en nom propi però per compte d’aquesta societat.
16) Registres de trànsit de dades: és qualsevol dada tractada als efectes de la conducció d’una comunicació a través d’una xarxa de comunicacions electròniques o de la facturació d’aquesta xarxa;
A efectes de l’article 43 s’entén per:
Valors: són els tipus d’instruments financers següents:
Accions i valors equiparables a les accions.
ii) Obligacions o altres formes de deute amb garantia real.
iii) Deute amb garantia real convertible o bescanviable per accions o altres valors equiparables a les accions.
Instruments associats: són els instruments financers següents, incloent-hi els no admesos a negociació o que no es negocien en un centre de negociació, o aquells per als quals no s’ha sol·licitat l’admissió a negociació en un centre de negociació
Contractes o drets de subscripció, adquisició, transmissió o cessió de valors.
ii) Derivats financers de valors.
iii) En els casos en què els valors siguin instruments de deute convertibles o bescanviables, els valors en què poden convertir-se o pels quals poden canviar-se aquests instruments de deute convertibles o bescanviables.
iv) Instruments emesos o garantits per l’emissor o garant dels valors i en què el preu de mercat pugui influir de manera important en el preu dels valors, o al revés.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.