Decret legislatiu del 19-2-2020 de publicació del text refós de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera

Rang Legislació delegada
Publicació 2020-02-25
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 123
Historial de reformes JSON API
v)

Quan els valors siguin valors equiparables a les accions, les accions representades per aquests valors i qualsevol altre valor equiparable a aquestes accions.

c)

Distribució significativa: és una oferta de valors en el mercat primari o secundari, diferent de la negociació ordinària tant pel que fa al valor quantitatiu dels valors que s’ofereixin com al mètode de venda que s’empri.

d)

Estabilització: és tota compra, oferta de compra de valors o tota operació equivalent amb instruments associats feta per entitats bancàries o entitats financeres d’inversió en el context d’una distribució significativa d’aquests valors, exclusivament per sostenir el seu preu de mercat durant un període de temps predeterminat, a causa d’una pressió de venda d’aquests valors.

Article 43. Exempció dels programes de recompra i de les mesures d’estabilització
1.

Les prohibicions dels articles 51 i 57 d’aquesta Llei no s’apliquen a la negociació d’accions pròpies en el marc de programes de recompra quan:

a)

Els detalls complets del programa es facin públics abans del començament de la negociació.

b)

Les operacions siguin notificades com a elements integrants del programa de recompra a l’autoritat competent del centre de negociació d’acord amb l’apartat 3, i tot seguit siguin difoses al públic.

c)

Es respectin límits adequats pel que fa al preu i al volum.

d)

Es desenvolupin d’acord amb els objectius a què es refereix l’apartat 2 i les condicions establertes en aquest article.

2.

Per beneficiar-se de l’exempció prevista en l’apartat 1, els programes de recompra han de tenir com a únic propòsit un dels objectius següents:

a)

Reduir el capital d’un emissor.

b)

Complir les obligacions inherents als instruments financers de deute convertibles en accions.

c)

Complir les obligacions derivades dels programes d’opcions d’accions o altres assignacions d’accions per als empleats o els membres dels òrgans d’administració o supervisió de l’emissor o d’una empresa associada.

3.

Per beneficiar-se de l’exempció prevista en l’apartat 1, l’emissor ha d’informar l’autoritat competent del centre de negociació en què les accions han estat admeses a negociació o es negociïn, sobre cadascuna de les operacions relatives a programes de recompra, incloent-hi la informació relativa a les operacions executades en la qual figurin almenys:

a)

La denominació i el nombre d’instruments comprats i venuts.

b)

La quantitat.

c)

Les dates i hores d’execució.

d)

Els preus de l’operació.

e)

Un identificador que permeti reconèixer l’emissor que ha comprat o venut els valors.

4.

Les prohibicions establertes en els articles 51 i 57 no s’apliquen als valors i instruments associats per a l’estabilització dels valors quan:

a)

L’estabilització es porta a terme durant un període de temps limitat.

b)

La informació rellevant sobre l’estabilització s’ha fet pública i s’ha notificat a l’autoritat competent del centre de negociació.

c)

Es respecte límits adequats quant a preu.

d)

La dita negociació compleix les condicions per a l’estabilització que es determinin reglamentàriament.

5.

Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 de l’article 45, els emissors, oferents o entitats que duguin a terme l’estabilització actuïn en nom d’aquestes persones o no han de notificar els detalls de totes les operacions d’estabilització a l’autoritat competent del centre de negociació, a tot estirar al final de la setena sessió diària del mercat següent a la data d’execució d’aquestes operacions.

Article 44. Exempció de les activitats relacionades amb la política monetària, la gestió del deute públic
1.

Aquest capítol no s’aplica a les operacions, ordres o conductes que responguin a finalitats de política monetària o de gestió del deute públic dutes a terme per:

a)

L’Estat.

b)

Qualsevol ministeri, agència o entitat de comesa especial andorrana de titularitat pública, o per qualsevol persona que actuï per compte d’ells.

2.

Aquest capítol no s’aplica a les operacions, ordres o conductes de qualsevol organisme oficialment designat o de qualsevol persona que actuï per compte d’aquest organisme en aplicació de la política de gestió del deute públic.

3.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, pot d’establir reglamentàriament els organismes públics i bancs centrals de països tercers que cal incloure en l’exempció que s’estableix l’apartat 1.

4.

Aquest article no s’aplica a les persones que treballen en virtut d’un contracte de treball o d’una altra relació per als organismes esmentats en aquest article, quan aquestes persones efectuïn, directament o indirectament, operacions i ordres o practiquin conductes per compte propi.

Article 45. Autoritat competent en matèria d’abús de mercat
1.

Sense perjudici de les competències de les autoritats judicials, l’AFA és l’autoritat administrativa competent per vetllar per l’aplicació de les disposicions establertes en aquest capítol a totes les actuacions dutes a terme al Principat d’Andorra, i també fora del Principat quan es refereixin a instruments financers admesos a negociació en un mercat regulat, per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en aquest mercat o que es negociïn en un SMN o SOC, o per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un SMN que operi dins del Principat d’Andorra.

2.

L’AFA pot exercir les seves funcions i competències en matèria d’abús de mercat, ja sigui:

a)

Directament.

b)

En col·laboració amb altres autoritats o amb els organismes dels mercats.

c)

Sota la seva responsabilitat per delegació a autoritats o organismes dels mercats nacionals.

d)

Mitjançant una sol·licitud a les autoritats judicials competents.

3.

L’AFA pot dur a terme totes les actuacions necessàries per exercir les seves funcions en matèria d’abús de mercat. En aquest context, s’habilita l’AFA per:

a)

Accedir a qualsevol document i dada, sigui quina sigui la seva forma, i rebre’n una còpia.

b)

Sol·licitar o requerir informació a qualsevol persona fins i tot a les que intervenen successivament en la transmissió d’ordres o en l’execució de les operacions en qüestió, així com als seus directius i, en cas de ser necessari, citar qualsevol persona i prendre-li declaració.

c)

Dur a terme inspeccions in situ i investigacions in situ en locals que no siguin les residències privades de persones físiques.

d)

Amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial, accedir als locals de persones físiques i jurídiques a fi de confiscar documents i dades sota qualsevol forma quan hi hagi una sospita raonable de l’existència de documents o dades relatives a l’assumpte de la inspecció o investigació que puguin ser rellevants per provar un cas d’operació amb informació privilegiada o de manipulació de mercat que infringeixi aquesta Llei.

e)

Remetre assumptes per a la seva investigació penal.

f)

Requerir, amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial en qüestió, la tramesa dels registres existents sobre trànsit de dades que mantingui una empresa de telecomunicacions, quan hi hagi una sospita raonable que s’hagi comès una infracció i aquests registres puguin ser rellevants per investigar una infracció de les lletres a) o b) de l’article 51, o de l’article 57.

g)

Requerir la tramesa de les gravacions existents de converses telefòniques, les comunicacions electròniques i els registres existents sobre trànsit de dades que mantinguin les entitats operatives del sistema financer.

h)

Bloquejar preventivament actius durant un termini màxim de quaranta dies hàbils i, si escau, sol·licitar l’embargament dels dits actius a l’autoritat judicial per mentre es substancia l’eventual expedient administratiu. En tot cas, l’AFA no té responsabilitats pels danys causats pel bloqueig d’actius fet en l’exercici de les seves funcions.

i)

Suspendre la negociació dels instruments financers en qüestió.

j)

Requerir el cessament d’una pràctica que l’AFA consideri contrària a l’establert en aplicació d’aquest capítol.

k)

Imposar la prohibició temporal d’exercir una activitat professional en el sector financer a persones sotmeses a la seva supervisió.

l)

Adoptar totes les mesures necessàries per garantir que el públic sigui informat adequadament mitjançant, entre d’altres, la correcció de la informació falsa o enganyosa publicada, i també mitjançant la sol·licitud a l’emissor o a una altra persona que hagi publicat o difós informació falsa o enganyosa perquè publiqui una rectificació.

4.

Aquest article s’aplica sense perjudici de les disposicions legals vigents en matèria de secret en l’àmbit laboral i secret professional.

La notificació d’informació a l’AFA d’acord amb aquesta Llei no es considera infracció de cap restricció de comunicació d’informació imposada per via contractual o per qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa, ni pot implicar per a la persona que ho notifiqui cap tipus de responsabilitat en relació amb aquesta notificació.

5.

Així, entre altres, l’AFA exerceix el poder disciplinari sobre els subjectes infractors definits en l’article 64. A aquest efecte ha d’iniciar, instruir i resoldre els expedients sancionadors relatius a infraccions sobre les operacions d’abús de mercat i determinar les sancions corresponents.

6.

En cas que hi hagi indicis d’infraccions penals, l’AFA ha de trametre les actuacions al Ministeri Fiscal. Les actuacions previstes en aquest article no suposen cap menyscabament ni l’exclusió de les garanties establertes pel procediment penal andorrà.

Secció segona. Prohibicions i obligacions relacionades amb la informació privilegiada

Article 46. Informació privilegiada
1.

A efectes d’aquesta llei s’entén per informació privilegiada qualsevol dels tipus d’informació següents:

a)

La informació de caràcter concret que no s’ha fet pública, que es refereixi directament o indirectament a un o diversos emissors o a un o diversos instruments financers o els seus derivats i que, en cas de fer-se pública, podria influir de manera apreciable sobre els preus d’aquests instruments o dels instruments derivats relacionats amb aquests instruments.

b)

En relació amb els instruments derivats sobre matèries primeres, la informació de caràcter concret que no s’ha fet pública, que es refereix directament o indirectament a un o diversos d’aquests instruments derivats o directament a un contracte al comptat sobre matèries primeres relacionat amb aquests instruments i que, en cas de fer-se pública, podria influir de manera apreciable sobre els preus d’aquests instruments derivats o contractes al comptat sobre matèries primeres relacionats amb aquests instruments, i sempre que es tracti d’informació de la qual es pugui esperar raonablement que es faci pública o que s’hagi de fer pública obligatòriament, d’acord amb el que es preveu en les disposicions legals, en les normes del mercat, en els contractes o en els usos i les pràctiques dels corresponents mercats de derivats sobre matèries primeres o de comptat.

c)

Pel que fa a les persones encarregades de l’execució de les ordres relatives als instruments financers, la informació transmesa per un client en relació amb les seves ordres pendents relatives a instruments financers, que és de caràcter concret, que es refereix directament o indirectament a un o diversos emissors o a un o diversos instruments financers i que, en cas de fer-se pública, podria influir de manera apreciable sobre els preus d’aquests instruments financers, els preus de contractes al comptat sobre matèries primeres o els preus dels instruments derivats relacionats amb aquests instruments.

2.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes oficials reconeguts internacionalment, en relació amb els aspectes següents:

a)

Quan la informació que es refereix a un o diversos emissors o a un o diversos instruments financers o els seus derivats és de caràcter concret.

b)

Sota quin criteri es considera informació privilegiada un procés prolongat en el temps amb què es pretén generar o té com a conseqüència determinades circumstàncies o un fet concret sobre un emissor o un instrument financer.

c)

Què s’entén per informació que si es fa pública pot influir de forma apreciable sobre els preus dels instruments.

d)

Una llista indicativa i no exhaustiva d’informació, de la qual raonablement es pot esperar que sigui divulgada o que ha de ser divulgada obligatòriament, d’acord amb el que es preveu en les disposicions legals, en les normes del mercat, en els contractes o en els usos i les pràctiques dels corresponents mercats de derivats sobre matèries primeres o de comptat pertinents esmentats en la lletra b) de l’apartat 1.

Article 47. Operacions amb informació privilegiada
1.

A efectes d’aquesta Llei, les operacions amb informació privilegiada són les dutes a terme per una persona que disposa d’informació privilegiada i que la utilitza adquirint, transmetent o cedint, per compte propi o de tercers, directament o indirectament, els instruments financers als quals fa referència aquesta informació. Es considera així mateix operació amb informació privilegiada la utilització d’aquest tipus d’informació per cancel·lar o modificar una ordre relativa a l’instrument financer a què es refereix la informació, quan s’ha donat l’ordre abans que l’interessat tingui coneixement de la informació privilegiada.

2.

A efectes d’aquesta Llei, recomanar que una persona faci operacions amb informació privilegiada o induir una persona que faci operacions amb informació privilegiada es produeix quan una persona que posseeix aquesta informació:

a)

Recomana, sobre la base d’aquesta informació, que una altra persona adquireixi, transmeti o cedeixi els instruments financers als quals es refereix la informació, o indueix aquesta persona a adquirir-los, transmetre’ls o cedir-los.

b)

Recomana, sobre la base d’aquesta informació, que una altra persona cancel·li o modifiqui una ordre relativa a l’instrument financer al qual fa referència la informació, o indueix aquesta persona a cancel·lar o modificar l’ordre.

3.

Seguir les recomanacions o induccions a què es refereix l’apartat 2 es considera una operació amb informació privilegiada en el sentit d’aquest article quan la persona que segueix la recomanació o inducció sap o hauria de saber que es basen en informació privilegiada.

4.

Aquest article s’aplica a qualsevol persona que posseeix informació privilegiada pel fet de trobar-se en algun dels supòsits següents:

a)

Per la seva condició de membre dels òrgans d’administració, de gestió o de control de l’emissor.

b)

Per la seva participació en el capital de l’emissor.

c)

Per tenir accés a aquesta informació a causa de l’exercici del seu treball, de la seva professió o de les seves funcions.

d)

Per estar involucrada en activitats delictives.

Aquest article també s’aplica a tota persona que tingui informació privilegiada en circumstàncies diferents de les esmentades en el paràgraf primer si la persona sap o hauria de saber que es tracta d’informació privilegiada.

5.

Quan la persona sigui una persona jurídica, aquest article s’aplica així mateix a les persones físiques que participin en la decisió d’adquirir, transmetre, cedir, cancel·lar o modificar una ordre per compte de la persona jurídica en qüestió.

Article 48. Conducta legítima
1.

Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, pel simple fet que una persona jurídica tingui o hagi tingut accés a informació privilegiada no es considera que l’hagi utilitzat i que, per tant, hagi fet operacions amb informació privilegiada en relació amb alguna adquisició, transmissió o cessió, sempre que aquesta persona jurídica:

a)

Hagi establert, aplicat i mantingut mecanismes i procediments interns adequats i eficaços que garanteixin eficaçment que ni la persona física que va adoptar en el seu nom la decisió d’adquirir, transmetre o cedir els instruments financers als quals es refereix la informació, ni cap altra persona física que pugui haver influït en aquesta decisió, no estava en possessió de la informació privilegiada.

b)

No hagi encoratjat, recomanat o induït la persona física que, per compte de la persona jurídica, va adquirir, va transmetre o va cedir els instruments financers als quals es refereix la informació, o no hagi influït en aquesta persona física per qualsevol altre mitjà.

2.

Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, pel simple fet que una persona tingui informació privilegiada no es considera que l’hagi utilitzat i que, per tant, hagi fet operacions amb informació privilegiada en relació amb alguna adquisició, transmissió o cessió, sempre que aquesta persona:

a)

Pel que fa a l’instrument financer a què es refereix aquesta informació, sigui una creadora de mercat o una persona autoritzada per actuar com a contrapart, i l’adquisició, transmissió o cessió de l’instrument financer al qual es refereix aquesta informació es faci de manera legítima en el curs normal de l’exercici de la seva funció com a creadora de mercat o com a contrapart en relació amb aquest instrument financer.

b)

Estigui autoritzada a executar ordres per compte de tercers, i l’adquisició, transmissió o cessió dels instruments financers als quals es refereix l’ordre es faci de forma legítima en el curs normal de l’exercici del seu treball, professió o funcions.

3.

Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, pel simple fet que una persona tingui informació privilegiada no es considera que l’hagi utilitzat i que, per tant, hagi fet operacions amb informació privilegiada en relació amb alguna adquisició, transmissió o cessió, sempre que la persona faci una operació per adquirir, transmetre o cedir instruments financers i aquesta operació s’efectuï de bona fe en compliment d’una obligació vençuda i no per eludir la prohibició de dur a terme operacions amb informació privilegiada, i:

a)

Aquesta obligació es derivi d’una ordre donada o d’un acord subscrit abans que la persona en qüestió tingués coneixement de la informació privilegiada; o

b)

Aquesta operació tingui per objecte complir una disposició legal o reglamentària anterior a la data en què la persona en qüestió tingués coneixement de la informació privilegiada.

4.

Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, pel simple fet que una persona tingui informació privilegiada no es considera que l’hagi utilitzat i que, per tant, hagi dut a terme operacions amb informació privilegiada, sempre que aquesta persona hagi obtingut la informació privilegiada en el transcurs d’una oferta pública d’adquisició o fusió amb una societat i la utilitzi amb el mer objecte de dur a terme aquesta fusió o oferta pública d’adquisició, i que en el moment que els accionistes de l’empresa en qüestió hagin d’aprovar la fusió o acceptació de l’oferta tota informació privilegiada s’hagi fet pública o hagi deixat de ser informació privilegiada.

Aquest apartat no s’aplica a la formació d’una participació.

5.

Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, el simple fet que una persona utilitzi el seu propi coneixement d’haver decidit adquirir, transmetre, o cedir instruments financers per a l’adquisició, transmissió o cessió d’aquests instruments financers no constitueix en si mateix una utilització d’informació privilegiada.

6.

No obstant el que disposen els apartats 1 a 5 d’aquest article, també es pot considerar que s’ha infringit la prohibició d’operar amb informació privilegiada establerta en l’article 51 si l’AFA determina que darrere d’aquestes operacions, ordres de negociació o conductes no hi va haver raons legítimes.

Article 49. Comunicació il·lícita d’informació privilegiada
1.

A efectes d’aquesta Llei, hi ha comunicació il·lícita d’informació privilegiada quan una persona posseeix informació privilegiada i la revela a qualsevol altra persona, excepte quan aquesta revelació es produeix en l’exercici normal de la seva feina, professió o funcions.

Aquest apartat és aplicable a qualsevol persona física o jurídica que es trobi en les situacions o circumstàncies a què es fa referència en l’apartat 4 de l’article 47.

2.

Als efectes d’aquesta Llei, la subsegüent revelació de les recomanacions o induccions a què es refereix l’apartat 2 de l’article 47 constitueix així mateix una comunicació il·lícita d’informació privilegiada, quan la persona que reveli la recomanació o inducció sàpiga o hagi de saber que es basava en informació privilegiada.

Article 50. Prospecció de mercat
1.

La prospecció de mercat consisteix a comunicar informació a un o més inversors potencials amb anterioritat a l’anunci d’una operació, per tal d’avaluar l’interès dels mateixos inversors en una possible operació i les condicions relatives a aquesta operació, com ara el seu preu o volum potencial, efectuada per:

a)

Un emissor.

b)

Un oferent en el mercat secundari d’un instrument financer, quan el volum o valor de l’operació la facin diferent de les negociacions habituals i impliqui un mètode de venda basat en l’avaluació prèvia de l’interès potencial dels inversors potencials.

c)

Un tercer que actuï en nom o per compte d’alguna de les persones previstes en les lletres a) o b).

2.

La comunicació d’informació privilegiada d’una persona que pretengui fer una oferta pública d’adquisició de valors d’una societat o una fusió amb una societat als titulars dels valors també constitueix una prospecció de mercat, si:

a)

La informació és necessària per permetre als titulars formar-se una opinió sobre la seva disposició a oferir els seus valors.

b)

La disposició dels titulars a oferir els seus valors és raonablement necessària per prendre la decisió de fer l’oferta pública d’adquisició o fusió.

3.

El participant del mercat que comunica informació ha de valorar específicament, abans de fer una prospecció de mercat, si això implica la comunicació d’informació privilegiada. El participant del mercat que comunica la informació ha de registrar per escrit la seva conclusió i els motius d’aquesta conclusió. A requeriment de l’AFA, el participant ha de proporcionar a l’AFA aquests registres escrits. Aquesta obligació s’aplica a cada comunicació d’informació al llarg de tota la prospecció de mercat. El participant del mercat que comunica la informació ha d’actualitzar, en conseqüència, els registres a què es refereix aquest apartat.

4.

Als efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 49, es considera que la comunicació d’informació privilegiada feta en el marc d’una prospecció de mercat s’ha dut a terme en l’exercici normal del treball, la professió o les funcions d’una persona si el participant del mercat que comunica la informació ha complert les obligacions definides en els apartats 3 i 5 d’aquest article.

5.

Als efectes del que disposa l’apartat 4, el participant del mercat que comunica informació privilegiada en el marc d’una prospecció de mercat ha de fer el següent, prèviament a la comunicació d’informació:

a)

Obtenir el consentiment de la persona receptora de la prospecció de mercat per a la recepció d’informació privilegiada.

b)

Informar la persona receptora de la prospecció de mercat que se li prohibeix utilitzar aquesta informació, o intentar utilitzar-la, adquirint, transmetent o cedint, per compte propi o de tercers, directament o indirectament, instruments financers que tinguin relació amb aquesta informació.

c)

Informar la persona receptora de la prospecció de mercat que se li prohibeix utilitzar aquesta informació, o intentar utilitzar-la, mitjançant la cancel·lació o modificació d’una ordre ja donada relativa a un instrument financer amb el qual tingui relació la informació.

d)

Informar la persona receptora de la prospecció de mercat que en acceptar la recepció de la informació s’obliga a mantenir-ne la confidencialitat.

El participant del mercat que comunica la informació ha de crear i mantenir un registre de tota la informació facilitada a la persona receptora de la prospecció de mercat, inclosa la informació facilitada d’acord amb el paràgraf primer, lletres a) a d), i la identitat dels inversors potencials als quals s’ha revelat la informació, incloses, encara que no exclusivament, les persones jurídiques i les persones físiques que actuïn en nom de l’inversor potencial, així com la data i l’hora de cada comunicació. El participant del mercat que comunica la informació ha de proporcionar el dit registre a l’AFA a requeriment d’aquesta.

6.

Quan la informació que s’ha comunicat a una persona en el transcurs d’una prospecció de mercat deixa de ser informació privilegiada a criteri del participant del mercat que comunica la informació, aquest ho ha de fer saber al receptor el més aviat possible.

El participant del mercat que comunica la informació ha de mantenir un registre de la informació facilitada de conformitat amb aquest apartat i l’ha de proporcionar a l’AFA a requeriment d’aquesta autoritat.

7.

No obstant el que disposa aquest article, la persona receptora de la prospecció de mercat ha de valorar per si mateixa si està en possessió d’informació privilegiada o quan deixa d’estar en possessió d’informació privilegiada.

8.

El participant del mercat que comunica la informació ha de conservar els registres a què es fa referència en aquest article durant un període d’almenys cinc anys.

9.

L’AFA pot determinar, mitjançant un comunicat tècnic, les disposicions, els procediments i els requisits adequats relatius al manteniment de registres perquè les persones compleixin els requisits que estableixen els apartats 4, 5, 6 i 8 d’aquest article. Així mateix, l’AFA pot determinar, mitjançant un comunicat tècnic, els sistemes i les plantilles de notificació que hagin d’usar-se per complir els requisits establerts en els apartats 4, 5, 6 i 8 d’aquest article i, en particular, el format precís dels registres a què es refereixen els apartats 4 a 8 i les modalitats tècniques per comunicar adequadament la informació a què es fa referència en l’apartat 6 a la persona receptora de la prospecció de mercat.

10.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’elaborar, o adoptar d’organismes oficials reconeguts internacionalment, les directrius a considerar per les persones receptores de les prospeccions de mercat, en relació amb els aspectes següents:

a)

Els factors que aquestes persones han de tenir en compte quan se’ls comunica informació en el marc d’una prospecció de mercat perquè valorin si la informació es pot considerar informació privilegiada.

b)

Les mesures que han d’adoptar aquestes persones si els ha estat comunicada informació privilegiada, per complir el que disposen els articles 47 i 49 d’aquesta Llei.

c)

Els registres que han de mantenir aquestes persones per demostrar que han complert el que disposen els articles 47 i 49 d’aquesta Llei.

Article 51. Prohibició de les operacions amb informació privilegiada i de la comunicació il·lícita d’informació privilegiada

Cap persona no pot:

a)

Fer o intentar fer operacions amb informació privilegiada.

b)

Recomanar que una altra persona faci operacions amb informació privilegiada o induir-la a fer-ho.

c)

Comunicar il·lícitament informació privilegiada.

Article 52. Difusió pública de la informació privilegiada
1.

L’emissor ha de fer pública, tan aviat com sigui possible, la informació privilegiada que el concerneixi directament.

L’emissor s’ha d’assegurar que la informació privilegiada es faci pública d’una manera que permeti un accés ràpid i una avaluació completa, correcta i oportuna de la informació al públic i, si escau, al mecanisme designat oficialment per a l’emmagatzematge central de la informació de l’emissor. L’emissor no ha de combinar la difusió pública d’informació privilegiada amb la comercialització de les seves activitats. L’emissor ha d’incloure i mantenir al seu lloc web, per un període d’almenys cinc anys, tota la informació privilegiada que estigui obligat a fer pública.

Aquest article és aplicable als emissors que han sol·licitat o obtingut l’aprovació per admetre a negociació els seus instruments financers en un MR d’un estat membre de la Unió Europea o, en el cas d’instruments negociats exclusivament en un SMN o SOC, els emissors que han obtingut l’aprovació per negociar els seus instruments financers en un SMN o SOC o que han sol·licitat l’admissió a negociació dels seus instruments financers en un SMN d’un estat membre de la Unió Europea.

2.

A partir del moment en què s’autoritzi al Principat d’Andorra un MR o SMN, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat operativa del sistema financer que presta serveis d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del Ministeri de Finances, pot establir reglamentàriament el següent:

a)

L’autoritat competent per notificar els retards en la difusió pública de la informació privilegiada de qualsevol emissor per causes justificades d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 3.

b)

L’autoritat competent per notificar els retards en la difusió pública de la informació privilegiada d’emissors que són entitats bancàries o entitats financeres d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 4.

3.

L’emissor pot retardar, sota la seva pròpia responsabilitat, la difusió pública de la informació privilegiada sempre que es compleixin totes les condicions següents:

a)

Que la difusió immediata pugui perjudicar els interessos legítims de l’emissor.

b)

Que el retard en la difusió no pugui induir el públic a confusió o engany.

c)

Que l’emissor estigui en condicions de garantir la confidencialitat de la informació.

En el cas de tractar-se d’un procés prolongat en el temps que es desenvolupi en diferents etapes amb el qual es pretengui generar o que tingui com a conseqüència determinades circumstàncies o un fet concret, l’emissor pot retardar, sota la seva pròpia responsabilitat, la difusió pública de la informació privilegiada relativa a aquest procés, amb subjecció al que disposen les lletres a), b) i c) del paràgraf primer d’aquest apartat.

En el cas que l’emissor retardi la difusió de la informació privilegiada d’acord amb aquest apartat, ho ha de comunicar a l’autoritat competent especificada en l’apartat 2, immediatament després de fer pública la informació, i presentar una explicació per escrit sobre la forma en què es van complir les condicions establertes en aquest apartat.

4.

A fi de preservar l’estabilitat del sistema financer, l’emissor que es consideri entitat bancària o entitat financera pot retardar, sota la seva pròpia responsabilitat, la difusió pública de la informació privilegiada, incloent-hi la informació relativa a un problema temporal de liquiditat i, en particular, la necessitat de rebre assistència en forma de liquiditat temporal del Fagadi en virtut de l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, sempre que es compleixin totes les condicions següents:

a)

Que la difusió de la informació privilegiada comporti el risc de soscavar l’estabilitat financera de l’emissor i del sistema financer.

b)

Que retardar la difusió sigui convenient per a l’interès públic.

c)

Que es pugui garantir la confidencialitat de la informació.

d)

Que l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 hagi autoritzat el retard sobre la base del compliment de les condicions establertes en les lletres a), b) i c).

5.

Als efectes del que disposen les lletres a) a d) de l’apartat 4, l’emissor ha de notificar a l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 la seva intenció de retardar la comunicació de la informació privilegiada i ha d’aportar proves del compliment de les condicions establertes en les lletres a), b) i c) de l’apartat 4.

L’autoritat competent especificada en l’apartat 2 ha de vetllar perquè el retard de la difusió de la informació privilegiada no es prolongui més enllà del temps necessari per a l’interès públic. Així mateix, l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 ha d’avaluar, almenys setmanalment, si se segueixen complint les condicions establertes en les lletres a), b) i c) de l’apartat 4.

Si l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 no autoritza el retard en la difusió de la informació privilegiada, l’emissor ha de fer pública la informació privilegiada immediatament.

Aquest apartat s’aplica als casos en què l’emissor no decideixi retardar la difusió de la informació privilegiada de conformitat amb l’apartat 3.

Tota referència en aquest apartat a l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 s’entén sense perjudici de la capacitat de l’AFA d’exercir les seves funcions de qualsevol de les maneres previstes en els apartats 3 a 5 de l’article 4, de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.

6.

Si la difusió de la informació privilegiada es retarda de conformitat amb els apartats 3 o 4 i la confidencialitat de la informació privilegiada deixa d’estar garantida, l’emissor ha de fer pública aquesta informació al més aviat possible.

Aquest apartat inclou els casos en què un rumor es refereix de manera expressa a informació privilegiada la difusió de la qual ha estat retardada de conformitat amb els apartats 3 o 4, quan el grau d’exactitud del rumor sigui suficient per indicar que ja no està garantida la confidencialitat d’aquesta informació.

7.

Quan un emissor o una persona que actuï en nom o pel compte de l’emissor comuniqui informació privilegiada a un tercer en el curs normal de l’exercici del seu treball, professió o funcions, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 49, ha de fer pública la mateixa informació de forma completa i efectiva, simultàniament si es tracta de comunicació intencionada, o immediatament si es tracta de comunicació no intencionada. No s’aplica el que disposa aquest apartat si la persona que rep la informació està subjecta a l’obligació de confidencialitat, independentment que aquesta obligació es basi en una norma legal, reglamentària, estatutària o contractual.

8.

La informació privilegiada relativa als emissors els instruments financers dels quals estiguin admesos a negociació en un mercat de PIME en expansió pot ser inclosa pel centre de negociació en el seu lloc web, en comptes de la web de l’emissor, sempre que aquest centre de negociació ofereixi aquest servei als emissors d’aquest mercat.

9.

A partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del Ministeri de Finances, pot establir reglamentàriament el següent:

a)

Les modalitats tècniques per a la difusió pública adequada d’informació privilegiada a la qual fan referència els apartats 1, 7 i 8.

b)

Les modalitats tècniques del retard de la difusió pública d’informació privilegiada a la qual fan referència els apartats 3 i 4.

10.

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar, o adoptar d’organismes oficials reconeguts internacionalment, les directrius per crear una llista indicativa i no exhaustiva d’interessos legítims dels emissors de valors a què es refereix la lletra a) de l’apartat 3, i de les situacions en les quals el retard de la difusió d’informació privilegiada pot generar confusió en el públic, tal com es recull en la lletra b) del mateix apartat 3.

Article 53. Llista d’iniciats
1.

Els emissors o les persones que actuïn en nom o per compte dels emissors, tenen les obligacions següents:

a)

Elaborar una llista de totes les persones que tenen accés a informació privilegiada i treballen per a elles en virtut d’un contracte de treball, o que exerceixen funcions a través de les quals tenen accés a informació privilegiada, com a assessors, comptables o agències de qualificació creditícia (llista d’iniciats).

b)

Actualitzar sense demora la llista d’iniciats d’acord amb l’apartat 4.

c)

Facilitar la llista d’iniciats el més aviat possible a l’AFA a requeriment d’aquesta última.

2.

Els emissors o les persones que actuïn en nom o per compte dels emissors han d’adoptar totes les mesures raonables per garantir que tota persona que figura en la llista d’iniciats reconegui per escrit les obligacions legals i reglamentàries que això implica i sigui conscient de les sancions aplicables a les operacions amb informació privilegiada i la comunicació il·lícita d’informació privilegiada.

Quan una altra persona que actua en nom o per compte de l’emissor assumeix la funció d’elaborar i actualitzar la llista d’iniciats, la responsabilitat plena del compliment d’aquest article segueix recaient en l’emissor. L’emissor ha de conservar sempre el dret d’accés a la llista d’iniciats.

3.

La llista d’iniciats ha d’incloure almenys la informació següent:

a)

La identitat de tota persona que tingui accés a informació privilegiada.

b)

El motiu de la inclusió d’aquesta persona en la llista d’iniciats.

c)

La data i l’hora en què aquesta persona va obtenir accés a la informació privilegiada.

d)

La data d’elaboració de la llista de persones amb accés a informació privilegiada.

4.

Els emissors o les persones que actuen en nom o per compte dels emissors han d’actualitzar sense demora la llista d’iniciats, incloent-hi la data de l’actualització, en les circumstàncies següents:

a)

Quan canviï el motiu de la inclusió en la llista d’iniciats d’una persona que ja hi figuri;

b)

Quan s’hagi d’incloure en la llista d’iniciats una altra persona perquè tingui accés a informació privilegiada.

c)

Quan una persona deixi de tenir accés a informació privilegiada.

A cada actualització s’ha d’especificar la data i l’hora en què s’ha produït el canvi que ha donat lloc a l’actualització.

5.

Els emissors o les persones que actuen en nom o per compte dels emissors han de conservar la llista d’iniciats durant almenys cinc anys a partir que s’elabora o s’actualitza.

6.

Els emissors dels instruments financers que estan admesos a negociació en un mercat de PIME en expansió estan exempts de l’obligació d’elaborar una llista d’iniciats, si es compleixen les condicions següents:

a)

L’emissor pren totes les mesures raonables per garantir que qualsevol persona amb accés a informació privilegiada reconeix les obligacions legals i reglamentàries que això implica i és conscient de les sancions aplicables a les operacions amb informació privilegiada i a la comunicació il·lícita d’aquesta informació.

b)

L’emissor és capaç de facilitar a l’AFA, si la mateixa AFA ho requereix, una llista d’iniciats.

7.

Aquest article és aplicable als emissors que han sol·licitat o obtingut aprovació per admetre a negociació els seus instruments financers en un MR del Principat d’Andorra o de la Unió Europea; o, en el cas d’un instrument negociat exclusivament en un SMN o SOC, és aplicable als emissors que han obtingut l’aprovació per negociar els seus instruments financers en un SMN o SOC del Principat d’Andorra o de la Unió Europea o que han sol·licitat l’admissió a negociació dels seus instruments financers en un SMN del Principat d’Andorra o de la Unió Europea.

8.

A partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del Ministeri de Finances, pot establir reglamentàriament el següent:

a)

El format concret de la llista d’iniciats a què fa referència aquest article.

b)

El mitjà de comunicació a l’AFA de la llista d’iniciats.

Article 54. Operacions fetes per directius
1.

Les persones amb responsabilitats de direcció d’un emissor, així com les persones que hi estan estretament vinculades, han de notificar a l’emissor i a l’autoritat competent a què es refereix l’apartat 2 tota operació executada per compte propi relativa a accions o instruments de deute d’aquest emissor, instruments derivats o altres instruments financers vinculats a aquells instruments o accions.

Aquesta notificació s’ha de dur a terme sense demora i a tot estirar en un termini de tres dies hàbils a partir de la data de l’operació.

El paràgraf primer s’ha d’aplicar una vegada que l’import total de les operacions arribi, dintre d’un any natural, al llindar establert en l’apartat 6.

1 bis. L’obligació de notificació a què es refereix l’apartat 1 no s’aplica a les operacions en instruments financers vinculats a accions o instruments de deute de l’emissor a què es refereix l’apartat esmentat, si en el moment de l’operació es compleix qualsevol de les condicions següents:

a)

L’instrument financer és una participació o acció dins d’un organisme d’inversió col·lectiva en què l’exposició a les accions o instruments de deute de l’emissor no supera el 20% dels actius en poder de l’organisme d’inversió col·lectiva.

b)

L’instrument financer proporciona una exposició a una cartera d’actius en què l’exposició a les accions o instruments de deute de l’emissor no supera el 20% dels actius de la cartera.

c)

L’instrument financer és una acció o participació dins d’un organisme d’inversió col·lectiva, o proporciona una exposició a una cartera d’actius, i la persona amb responsabilitats de direcció o la persona que hi està estretament vinculada no coneixen, i no poden conèixer, la composició de la inversió o l’exposició d’aquest organisme d’inversió col·lectiva o cartera d’actius en relació amb les accions o instruments de deute, i, a més, no hi ha motiu per creure que les accions o instruments de deute de l’emissor superen els límits establerts en les lletres a) o b).

Si hi ha informació disponible sobre la composició de la inversió de l’organisme d’inversió col·lectiva o l’exposició dels actius de la cartera, la persona amb responsabilitats de direcció o la persona que hi està estretament vinculada ha de fer tots els esforços raonables per accedir a aquesta informació.

2.

A efectes de l’apartat 1, totes les operacions que efectuen per compte propi les persones a què fa referència l’apartat 1 han de ser notificades per aquestes persones a l’autoritat competent del centre de negociació al Principat d’Andorra o a la de l’estat membre de la Unió Europea on es trobin admeses a negociació o es negociïn els seus valors.

Les normes aplicables a la notificació que han de complir les persones a què fa referència l’apartat 1 són les de l’estat membre de la Unió Europea en què estigui registrat l’emissor. La notificació s’ha de presentar a l’autoritat competent d’aquest estat, en el termini que prevegi la legislació aplicable del país tercer.

3.

L’emissor ha de vetllar perquè la informació que és notificada de conformitat amb l’apartat 1 es faci pública sense demora, i com a màxim dins dels tres dies hàbils següents a la data de l’operació, d’una manera que permeti un accés ràpid i no discriminatori a aquesta informació de conformitat amb les disposicions reglamentàries a què es refereix la lletra a) de l’apartat 9 de l’article 52.

L’emissor ha d’emprar els mitjans raonablement fiables per difondre la informació de manera efectiva del públic al Principat d’Andorra i als països de la Unió Europea on els seus valors estiguin admesos a negociació.

4.

Aquest article és aplicable als emissors següents:

a)

Els que han sol·licitat o aprovat l’admissió a negociació dels seus instruments financers en un MR del Principat d’Andorra o de la Unió Europea.

b)

En el cas d’un instrument negociat exclusivament en un SMN o SOC, els que han obtingut l’aprovació per negociar els seus instruments financers en un SMN o SOC al Principat d’Andorra o a la Unió Europea o que han sol·licitat l’admissió a negociació dels seus instruments financers en un SMN del Principat d’Andorra o de la Unió Europea.

5.

Els emissors han de notificar per escrit a les persones amb responsabilitats de direcció les obligacions d’aquestes persones en virtut d’aquest article. Els emissors han d’elaborar i mantenir una llista de totes les persones amb responsabilitats de direcció i de les persones que hi estan estretament vinculades.

Les persones amb responsabilitats de direcció han de notificar per escrit a les persones que hi estan estretament vinculades les obligacions d’aquestes últimes en virtut d’aquest article i han de conservar una còpia de la notificació.

6.

S’ha d’aplicar el que disposa l’apartat 1 a tota operació subsegüent un cop assolit un import total de 5.000 euros dintre d’un any natural. El llindar de 5.000 euros s’ha de calcular mitjançant la suma, sense compensacions, de totes les operacions a què es refereix l’apartat 1.

7.

Sense perjudici dels articles 51 i 57, les persones amb responsabilitats de direcció dins d’un emissor no poden dur a terme cap operació pel seu compte ni per compte d’un tercer, directament o indirectament, en relació amb accions o instruments de deute de l’emissor, o amb instruments derivats o altres instruments financers vinculats, durant un període limitat de trenta dies naturals abans de la publicació d’un informe financer intermedi o d’un informe anual que l’emissor ha de publicar de conformitat amb les normes del centre de negociació en què les accions de l’emissor són admeses a negociació.

8.

Sense perjudici dels articles 51 i 57, un emissor pot autoritzar les persones amb responsabilitats de direcció a negociar per compte propi o de tercers, durant un període limitat, tal com disposa l’apartat 7, en qualsevol dels supòsits següents:

a)

Cas per cas, en circumstàncies excepcionals, com la concurrència de greus dificultats financeres que requereixen la venda d’accions immediata.

b)

Quan es negocien operacions en el marc d’un pla d’opcions o d’estalvi dels empleats (o operacions relacionades), o en relació amb la qualificació o subscripció d’accions, i quan es negocien operacions en què no es produeixen canvis en la titularitat final del valor en qüestió, tenint en compte que la negociació d’aquests tipus d’operacions presenta característiques particulars.

9.

A partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del Ministeri de Finances, pot establir reglamentàriament el següent:

a)

El contingut i el format concret de les notificacions d’operacions previstes en l’apartat 1, així com el mitjà per transmetre-les de manera efectiva a l’AFA.

b)

Els tipus d’operacions que s’han de notificar, d’acord amb l’apartat 1.

c)

En relació amb l’excepció, establerta en l’apartat 8, a la prohibició d’operar sobre valors negociables de l’emissor establerts en l’apartat 7:

i)

Les circumstàncies en les quals l’emissor pot autoritzar la negociació durant un període limitat.

ii) Les circumstàncies considerades excepcionals.

iii) Els tipus d’operació que justifiquen l’autorització per negociar.

Secció tercera. Prohibicions i obligacions en relació amb la manipulació del mercat

Article 55. Manipulació de mercat
1.

S’entenen per pràctiques de manipulació de mercat les activitats següents:

a)

Executar una operació, donar una ordre de negociació o qualsevol altra conducta:

i)

Que proporcioni o pugui proporcionar indicis falsos o enganyosos quant a l’oferta, la demanda o el preu d’un instrument financer; o

ii) Que fixi, o pugui fixar, en un nivell anormal o artificial el preu d’un o diversos instruments financers, tret que la persona que hagi efectuat les operacions o emès les ordres de negociació o dut a terme qualsevol altra conducta demostri que aquestes operacions, ordres o conductes s’han efectuat per raons legítimes i de conformitat amb una pràctica de mercat acceptada, d’acord amb el que s’estableix en l’article 56 d’aquest capítol.

b)

Executar una operació, donar una ordre de negociació o qualsevol altra activitat o conducta que afecti o pugui afectar, mitjançant mecanismes ficticis o qualsevol altra forma d’engany o artifici, el preu d’un o diversos instruments financers.

c)

Difondre informació a través dels mitjans de comunicació, inclòs Internet, o per qualsevol altre mitjà, i transmetre així o poder transmetre indicis falsos o enganyosos pel que fa a l’oferta, la demanda o el preu d’un instrument financer o d’un contracte al comptat sobre matèries primeres relacionat, o poder fixar així en un nivell anormal o artificial el seu preu, inclosa la difusió de rumors i notícies falses o enganyoses, quan la persona que les divulga sap o hauria de saber que la informació és falsa o enganyosa.

d)

Transmetre informació falsa o enganyosa o subministrar dades falses en relació amb un índex de referència, quan l’autor de la transmissió o del subministrament de dades sap o hauria de saber que eren falses o enganyoses, o qualsevol altra conducta que suposi una manipulació del càlcul d’un índex de referència.

2.

Es consideren manipulació de mercat, entre d’altres, les conductes següents:

a)

La intervenció d’una o diverses persones de forma concertada per assegurar-se una posició dominant sobre l’oferta o la demanda d’un instrument financer o d’un contracte al comptat sobre matèries primeres relacionat, que afecti o pugui afectar la fixació, de forma directa o indirecta, de preus de compra o venda o que creï o pugui crear altres condicions de negociació no equitatives.

b)

La compra o la venda d’instruments financers, en el moment de l’obertura o el tancament del mercat, que tingui o pugui tenir l’efecte d’induir a confusió o engany els inversors que operen basant-se en les cotitzacions mostrades, incloses les cotitzacions d’obertura o tancament.

c)

La formulació d’ordres en un centre de negociació, incloent-hi la cancel·lació o la modificació d’aquestes ordres, a través de qualsevol mètode de negociació disponible, inclosos els mitjans electrònics, així com les estratègies de negociació algorísmica i d’alta freqüència, que produeixin algun dels efectes previstos en les lletres a) o b) de l’apartat 1, en:

i)

Pertorbar o retardar el funcionament del mecanisme de negociació utilitzat en el centre de negociació, o fer que això tingui més probabilitats d’ocórrer;

ii) Dificultar a altres persones la identificació de les ordres autèntiques en el mecanisme de negociació del centre de negociació, o augmentar la probabilitat de dificultar-la, en particular introduint ordres que donin lloc a la sobrecàrrega o a la desestabilització del llibre d’ordres, o;

iii) Crear, o poder crear, un senyal fals o enganyós sobre l’oferta i la demanda o sobre el preu d’un instrument financer, en particular, emetent ordres per iniciar o exacerbar una tendència.

d)

Aprofitar l’accés, ocasional o regular, als mitjans de comunicació, tradicionals o electrònics, per exposar una opinió sobre un instrument financer (o de forma indirecta, sobre el seu emissor), després d’haver pres posicions en aquest instrument financer, sense haver revelat al públic simultàniament el conflicte d’interès d’una manera adequada i efectiva.

e)

La compra o la venda en el mercat secundari d’instruments derivats de drets d’emissió o que hi estiguin relacionats, amb el resultat de fixar el preu d’adjudicació dels productes subhastats en un nivell anormal o artificial o d’induir a confusió o engany els oferents en les subhastes.

3.

Als efectes de l’aplicació de les lletres a) i b) de l’apartat 1, i sense perjudici de les conductes previstes en l’apartat 2, en l’annex 1 es defineixen de forma no exhaustiva els indicadors de la utilització de mecanismes ficticis o de qualsevol altra forma d’engany o artifici, així com, de forma no exhaustiva, els indicadors d’indicis falsos o enganyosos i de fixació de preus.

4.

Quan la persona a què es refereix aquest article sigui una persona jurídica, aquest article s’aplica, així mateix, a les persones físiques que participin en la decisió de dur a terme activitats per compte de la persona jurídica en qüestió.

5.

A partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del Ministeri de Finances, pot establir reglamentàriament els indicadors de l’annex 1 per tal d’aclarir els seus elements i tenir en compte els avenços tècnics en els mercats financers.

Article 56. Pràctiques de mercat acceptades
1.

La prohibició establerta en l’article 57 no s’aplica a les activitats a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 55, si qui executa l’operació dona l’ordre de negociació o efectua qualsevol altra conducta que demostra que els motius de l’operació, ordre o conducta són legítims i que s’adeqüen a les pràctiques de mercat acceptades, establertes de conformitat amb aquest article.

2.

L’AFA pot determinar, tan bon punt s’hagi autoritzat un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’hagi autoritzat que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, que una pràctica de mercat és acceptada tenint en compte els criteris i aspectes següents:

a)

Que la pràctica de mercat ofereix un grau de transparència substancial per al mercat.

b)

Que la pràctica de mercat garanteix un alt grau de protecció del funcionament de les forces del mercat i l’adequada interacció de les forces de l’oferta i la demanda.

c)

Que la pràctica de mercat té un impacte positiu en la liquiditat i eficiència del mercat.

d)

Que la pràctica de mercat té en compte el mecanisme de negociació del mercat en qüestió i permet als participants del mercat reaccionar de manera adequada i oportuna a la nova situació del mercat creada per aquesta pràctica;

e)

Que la pràctica de mercat no genera riscos per a la integritat dels mercats directament o indirectament relacionats, regulats o no, en l’instrument financer de què es tracti.

f)

El resultat de qualsevol investigació duta a terme sobre la pràctica de mercat en qüestió de qualsevol autoritat competent o una altra autoritat, en particular sobre la possible infracció per aquesta pràctica de mercat de normes o reglaments destinats a impedir l’abús de mercat, o de codis de conducta, tant si fa referència al mercat de què es tracta com si es refereix, directament o indirectament, a mercats relacionats en països tercers.

g)

Les característiques estructurals del mercat en qüestió, incloent-hi, entre d’altres, si es tracta d’un mercat regulat o no, els tipus d’instruments financers que es negocien i el tipus de participants del mercat, inclòs el grau de participació d’inversors particulars en el mercat en qüestió.

Una pràctica de mercat considerada com a acceptada per una autoritat competent en un mercat determinat d’un estat membre de la Unió Europea no es considera aplicable als centres de negociació oficialment reconeguts al Principat d’Andorra, llevat que l’AFA accepti aquesta pràctica en virtut d’aquest article.

3.

L’AFA ha de revisar, almenys cada dos anys, a partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, les pràctiques de mercat acceptades que hagin establert, tenint en compte, en particular, els canvis significatius en l’entorn del mercat en qüestió, com ara els canvis en les normes de negociació o en les infraestructures del mercat, amb la intenció de decidir si es mantenen, es deroguen o es modifiquen les condicions per acceptar-les.

Article 57. Prohibició de la manipulació de mercat

Cap persona no pot manipular o intentar manipular el mercat.

Secció quarta. Obligacions de les entitats que presten serveis d’inversió en relació amb l’ús d’informació privilegiada i la manipulació del mercat

Article 58. Principis d’actuació

Quan una entitat operativa del sistema financer presta serveis d’inversió o serveis auxiliars als clients, ha de complir les disposicions contingudes als articles d’aquest capítol i respectar els principis següents:

a)

Garantir la integritat dels mercats de valors mitjançant:

i)

Una actuació diligent i curosa, tant de la mateixa entitat com de l’alta direcció, del seu personal i dels seus agents, i la dels seus clients o les persones que actuïn en nom d’aquests últims.

ii) La facilitació del control de les autoritats competents de la supervisió dels mercats regulats i d’altres sistemes de negociació en els quals operen les entitats operatives del sistema financer.

b)

El respecte pels nivells més elevats de transparència en l’operativa efectuada en els mercats financers per augmentar la confiança dels inversors en aquest mercats.

Article 59. Obligacions de les entitats que prestin serveis d’inversió en relació amb la informació privilegiada
1.

Totes les entitats bancàries, les entitats financeres d’inversió o els grups que presten serveis d’inversió i les altres entitats que actuen en serveis d’assessorament en inversió als mercats de valors o presten aquests serveis tenen l’obligació d’establir les mesures necessàries per impedir el flux d’informació privilegiada entre les seves àrees d’activitat, de manera que es garanteixi que cadascuna adopti de manera autònoma les seves decisions referents a l’àmbit dels mercats de valors i, així mateix, s’evitin conflictes d’interès.

2.

En particular, aquestes entitats estan obligades al següent:

a)

Establir àrees separades d’activitat dins de l’entitat o del grup al qual pertanyin, sempre que actuïn simultàniament en diverses d’aquestes àrees. En particular, han de constituir-se en àrees separades, almenys, cadascun dels departaments que desenvolupin les activitats de gestió de cartera pròpia, gestió de carteres aliena i anàlisi.

b)

Establir barreres d’informació adequades entre cada àrea separada i la resta de l’organització i entre cadascuna de les àrees separades.

c)

Definir un sistema de decisió sobre inversions que garanteixi que aquestes inversions s’adopten autònomament dins de l’àrea separada.

d)

Elaborar i mantenir actualitzada una llista de valors i instruments financers sobre els quals es disposi d’informació privilegiada i una relació de les persones que han tingut accés a aquesta informació i les dates en què hi han tingut accés, d’acord amb el que estableix l’article 53, quan actuïn per compte d’emissors de valors.

Article 60. Prevenció i detecció d’abús de mercat
1.

Qualsevol professional que prepari o executi operacions ha d’establir i mantenir mecanismes, sistemes i procediments eficaços per detectar i notificar les ordres i operacions sospitoses que siguin proporcionats a l’escala, el volum i la naturalesa de les activitats de l’entitat. Quan aquest professional tingui sospites fundades que una ordre o una operació en relació amb algun instrument financer, tant dins com fora del centre de negociació del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la Unió Europea corresponent, pot constituir una operació amb informació privilegiada o una manipulació de mercat, o bé un intent d’operar amb informació privilegiada o de manipular el mercat, ha de notificar-ho sense demora a l’AFA, tal com es preveu a l’apartat 2. A aquest efecte, cada entitat ha de designar la persona responsable d’efectuar aquestes comunicacions i notificar-les a l’AFA.

2.

Sense perjudici del que disposa l’article 45, els professionals que preparen o executen operacions estan sotmesos a les normes de notificació que es desenvolupin reglamentàriament en virtut de l’apartat 9, o en el cas d’una sucursal d’una entitat bancària o una entitat financera d’inversió establerta en un país de la Unió Europea, a les de l’estat membre en què està situada la sucursal. En aquest cas, la notificació s’ha de dirigir a l’autoritat competent d’aquest estat membre de la Unió Europea.

3.

Les entitats esmentades a l’apartat anterior decideixen, basant-se en una anàlisi cas per cas, si una operació pot raonablement ser sospitosa de constituir un abús de mercat. A aquest efecte, han de tenir en compte els elements que defineixen l’ús d’informació privilegiada o de manipulació de mercat establerts als articles 47 i 55, respectivament.

4.

Quan la comunicació es refereixi a operacions relatives a un instrument financer admès a negociació en un o diversos centres de negociació estrangers o faci referència a una demanda d’admissió a negociació en aquests mercats, l’AFA transmet immediatament la informació lliurada a les autoritats competents dels centres de negociació corresponents.

5.

Tret que hi hagi disposicions legals contràries, en cap cas no es pot informar a ningú de l’existència de la comunicació d’operacions sospitoses a l’AFA, tampoc a les persones per compte de les quals s’hagin efectuat les operacions i amb qui les parts estiguin vinculades. El respecte d’aquesta obligació no exposa la persona que hagi fet la comunicació ni l’entitat a cap responsabilitat de cap mena, sempre que la persona esmentada actuï de bona fe.

6.

L’AFA manté la confidencialitat sobre la identitat de les persones que efectuïn comunicacions d’operacions sospitoses si, en revelar-la, perjudica o pot perjudicar aquestes persones.

7.

La comunicació a l’AFA d’operacions sospitoses no comporta ni constitueix una violació del secret en l’àmbit laboral o del secret professional, ni una violació de qualsevol restricció a la divulgació d’informacions requerida en virtut d’un contracte o d’una disposició legislativa, reglamentària o administrativa, i no comporta cap classe de responsabilitat legal per a la persona que l’hagi efectuada.

8.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, pot establir el desenvolupament reglamentari en relació amb el següent:

a)

Els mecanismes, sistemes i procediments apropiats dels quals ha de disposar qualsevol professional que prepari o executi operacions per complir els requisits establerts en l’apartat 1.

b)

Els models de notificació que han de fer servir per complir els requisits que estableix l’apartat 1.

Secció cinquena. Obligacions en relació amb recomanacions d’inversió, d’estadístiques i de publicació o difusió d’informació en mitjans

Article 61. Recomanacions d’inversió i estadístiques
1.

Les persones que produeixen o difonen al Principat d’Andorra recomanacions d’inversió o informacions d’altre tipus en què es recomani o suggereixi una estratègia d’inversió, en l’exercici del seu treball, d’acord amb la legislació vigent, de la seva professió o de les seves funcions, han de vetllar, amb cura raonable, perquè la informació destinada als canals de distribució o al públic sigui presentada de manera objectiva i inclogui els seus interessos o conflictes d’interès existents sobre els instruments financers als quals fa referència la dita informació.

2.

Els organismes públics que faciliten estadístiques o previsions que puguin tenir efectes significatius en els mercats financers han de difondre aquestes estadístiques o previsions de manera objectiva i transparent.

3.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, pot especificar les normes tècniques relatives al següent:

a)

Les categories de persones que elaboren o difonen recomanacions d’inversió o informació sobre un altre tipus en què es recomana o suggereix una estratègia d’inversió.

b)

Els requisits necessaris per a una presentació objectiva de les recomanacions d’inversió o informació sobre un altre tipus en què es recomana o suggereix una estratègia d’inversió.

c)

Els requisits necessaris per revelar de manera adequada i completa els interessos particulars o les indicacions de conflictes d’interessos.

Article 62. Publicació o difusió d’informació als mitjans de comunicació

Als efectes de l’article 49, lletra c), de l’apartat 1 de l’article 55, i l’article 61, quan es publica o difon informació o s’emeten o es difonen recomanacions per motius periodístics o d’expressió d’un altre tipus en els mitjans de comunicació, la dita publicació o difusió d’informació s’ha d’avaluar tenint en compte les normes que regulen la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió en altres mitjans de comunicació, així com les normes o els codis que regulen la professió periodística, llevat que:

a)

Les persones afectades o les persones que hi estan estretament vinculades obtinguin, directament o indirectament, un avantatge o benefici de la publicació o difusió d’aquesta informació.

b)

La publicació o difusió es dugui a terme amb la intenció d’induir a confusió o engany el mercat pel que fa a l’oferta, la demanda o el preu dels instruments financers.

Secció sisena. Cooperació en matèria d’abús de mercat

Article 63. Cooperació internacional en matèria de lluita contra l’abús de mercat
1.

L’AFA col·labora amb autoritats estrangeres competents en matèria d’abús de mercat quan aquesta col·laboració sigui necessària per a la consecució de les funcions respectives, en aplicació de les facultats que li són conferides per la legislació vigent. L’AFA assisteix altres autoritats competents estrangeres en matèria d’abús de mercat intercanviant informació i cooperant en el marc d’investigacions.

2.

Cada sol·licitud d’informació o d’assistència rebuda per l’AFA en matèria d’abús de mercat és objecte d’anàlisi per determinar si aquesta sol·licitud compleix els requisits establerts en aquest article. En el cas que l’AFA consideri que la petició d’una altra autoritat competent en matèria d’abús de mercat compleix aquests requisits, comunica, en el termini de temps més breu possible, a aquesta autoritat la informació requerida per tal de complir les disposicions previstes a l’apartat anterior i adopta immediatament les mesures que considera escaients per recopilar la informació sol·licitada. Si l’AFA no es troba en disposició de poder lliurar en el termini de temps més breu possible la informació sol·licitada, n’ha d’informar l’autoritat competent demandant i especificar-ne els motius.

3.

L’intercanvi d’informacions i l’assistència en matèria d’abús de mercat per part de l’AFA estan sotmesos a les condicions següents:

a)

Les informacions intercanviades han de ser necessàries per a la consecució de les funcions de l’autoritat competent que les rep.

b)

Les informacions intercanviades estan sotmeses al secret en l’àmbit laboral o al secret professional de l’autoritat competent que les rep i el secret en l’àmbit laboral i el secret professional de la dita autoritat han d’oferir garanties com a mínim equivalents a les conferides pel secret en l’àmbit laboral i pel secret professional als quals es troba sotmesa l’AFA.

c)

La informació facilitada per l’AFA només pot ser emprada per l’autoritat competent que la rep per a la finalitat per a la qual aquesta informació li ha estat comunicada, i aquesta autoritat competent ha de poder garantir que no se’n fa cap altre ús.

d)

L’AFA només pot transmetre les dades de caràcter personal rebudes de la seva homòloga d’un país tercer a l’autoritat de supervisió d’un altre país tercer si ha obtingut l’autorització expressa de l’autoritat competent que hagi facilitat les dades i, si escau, si les dades transmeses es destinen exclusivament als fins per als quals l’autoritat esmentada va atorgar el seu consentiment.

La sol·licitud d’informació o bé d’assistència efectuada per una autoritat competent d’un altre estat pot ser refusada per l’AFA en els casos següents:

a)

Quan el dit intercanvi d’informació o assistència pugui comportar perjudici a la sobirania, a la seguretat o a l’ordre públic d’Andorra, particularment en la lluita contra el terrorisme o altres delictes greus.

b)

Quan en accedir al requeriment puguin resultar perjudicades les seves pròpies activitats d’investigació o execució, o si escau, una investigació penal.

c)

Quan s’hagi incoat un procediment judicial sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones davant dels tribunals andorrans.

d)

Quan hagi recaigut una resolució judicial definitiva sobre els mateixos fets i respecte a les mateixes persones davant dels tribunals andorrans.

e)

Quan la sol·licitud provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país que no atorga el mateix dret d’informació a l’AFA.

En els casos esmentats en els apartats c i d immediatament anteriors, l’AFA notifica a l’autoritat competent demandant la informació més detallada possible sobre el procediment o la resolució judicial en qüestió.

4.

Sense perjudici de les disposicions previstes legalment, l’AFA només pot utilitzar la informació rebuda en el marc del que està establert a l’apartat 1 en l’exercici de les seves funcions vinculades a aquest capítol i en relació amb els procediments administratius o judicials relacionats específicament amb l’exercici d’aquestes funcions. L’AFA pot transferir les dades de caràcter personal rebudes d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat (autoritat competent d’origen) a una altra autoritat d’un tercer país (autoritat competent de destí) amb la qual hagi subscrit un acord de cooperació, quan hagi rebut autorització expressa per escrit de l’autoritat competent d’origen i l’autoritat competent de destí compleixi les condicions establertes per l’autoritat competent d’origen.

5.

Quan l’AFA és informada per una autoritat competent en matèria d’abús de mercat estrangera que actes que incompleixen les lleis estrangeres en matèria d’abús de mercat s’han portat a terme a Andorra, o que actes fets a l’estranger afecten instruments financers negociats en mercats reglamentats autoritzats al Principat d’Andorra, l’AFA adopta les mesures apropiades. Així mateix, comunica els resultats de la seva intervenció a l’autoritat competent que l’ha informat i, en la mesura que sigui possible, la informa dels progressos significatius assolits.

6.

Quan l’AFA tingui el convenciment que s’estan portant a terme o s’han portat a terme actes contraris a les disposicions d’aquest capítol en el territori d’un estat membre de la Unió Europea, o actes que afectin instruments financers negociats en un centre de negociació situat en un altre estat membre, ho ha de notificar d’una manera tan detallada com sigui possible a l’autoritat competent de l’altre Estat membre o a altres organismes oficials europeus encarregats de la supervisió dels mercats de valors. L’AFA ha de consultar amb les altres autoritats competents i organismes oficials europeus sobre les mesures apropiades que correspongui adoptar i ha d’informar sobre les novetats més significatives que es produeixen durant el procés. L’AFA ha de coordinar les seves actuacions amb l’objectiu d’evitar possibles duplicitats i superposicions en l’aplicació de sancions i altres mesures administratives als casos que tinguin caràcter transfronterer, d’acord amb la secció sisena d’aquest capítol, i ha de proveir assistència a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea en l’execució de les seves resolucions.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.