LegalizeLlei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió
Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 20 de desembre del 2018 ha aprovat la següent:
llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió
Índex
Exposició de motius
Títol I. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Títol II. Autoritat competent
Títol III. Requisits prudencials per a bancs i empreses d’inversió
Capítol primer. Nivell d’aplicació dels requisits prudencials
Secció primera. Aplicació individual dels requisits
Secció segona. Consolidació prudencial
Secció tercera. Mètodes de consolidació prudencial
Secció quarta. Processos d’autoavaluació del capital intern
Secció cinquena. Sistemes, procediments i mecanismes de les entitats per a la gestió dels riscos
Capítol segon. Fons propis
Secció primera. Elements de fons propis
Secció segona. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 i nivell 2 emesos per filials
Capítol tercer. Requisits de Capital
Secció primera. Requisits generals, valoració i presentació d’informes
Secció segona. Coixins de capital
Secció tercera. Requisits de capital per risc de crèdit
Secció quarta. Requisits de fons propis en relació al risc operacional
Secció cinquena. Requisits de fons propis per al risc de mercat
Secció sisena. Requisits de fons propis per al risc de liquidació
Secció setena. Requisits de fons propis per al risc d’ajust de valoració del crèdit
Capítol quart. Grans exposicions
Capítol cinquè. Les exposicions al risc de crèdit transferit
Capítol sisè. Liquiditat
Capítol setè. El palanquejament
Capítol vuitè. Divulgació per part d’entitats
Secció primera. Principis generals
Secció segona. Informació a revelar per les entitats
Títol IV. Supervisió prudencial
Capítol primer. Procés de revisió
Secció primera. Procés de revisió i avaluació supervisores
Secció segona. Mesures i facultats de supervisió
Secció tercera. Àmbit de la funció supervisora
Capítol segon. Supervisió en base consolidada
Secció primera. Principis per a la realització de la supervisió sobre una base consolidada
Secció segona. Societats financeres de cartera, societats financeres mixtes de cartera i societats mixtes de cartera
Títol V. Obligacions de publicació d’informació per part de l’Autoritat Competent
Disposició addicional única
Disposicions transitòries
Disposició derogatòria única
Disposicións finals
Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra
Disposició final segona. Modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera
Disposició final tercera. Modificació de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà
Disposició final quarta. Modificació de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, l’Institut Nacional Andorrà de Finances
Disposició final sisena. Text refós
Disposició final setena. Desenvolupament reglamentari
Disposició final vuitena. Entrada en vigor
Exposició de motius
El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex (la darrera versió actualitzada va ser publicada al Diari Oficial de la Unió Europea el 23 de març del 2018) que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Principat d’Andorra haurà d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea relatives, entre d’altres, a la legislació en matèria bancària i financera.
En virtut de l’Acord monetari, Andorra s’ha compromès a aplicar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Directiva 2013/36/UE del Parlament Europeu i del Consell del 26 de juny de 2013 relatiu a l’accés a l’activitat de les entitats bancàries i a la supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les Directives 2006/48/CE i 2006/49/CE, així com també el Reglament (UE) 575/2013 del Parlament Europeu i del Consell del 26 de juny de 2013 sobre els requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, i pel qual es modifica el Reglament (UE) 648/2012, així com diversos actes delegats i d’execució que desenvolupen en més profunditat determinats aspectes de l’esmentada directiva i reglament. L’objectiu d’aquestes normes és enfortir la capacitat de recuperació del sector bancari de la UE, de manera que estigui en millors condicions per absorbir els xocs econòmics, tot assegurant que els bancs continuïn finançant l’activitat i el creixement econòmic.
En aquest sentit, l’esmentada directiva i reglament no es limiten a la vigilància continuada de la solvència i gestió de riscos de les entitats sinó que van més enllà pel que fa a altres elements de la regulació, com ara el règim de supervisió, l’accés a l’activitat per part de les entitats bancàries, els requisits d’idoneïtat de l’alta direcció i dels accionistes amb participació qualificada, així com el requisits d’un govern corporatiu reforçat.
Conseqüentment, per tal d’adaptar el nostre ordenament jurídic als canvis normatius que s’imposen en l’àmbit de la Unió Europea, es requereix una modificació substancial de la normativa vigent atès que aspectes com ara el règim de supervisió, els requisits de capital inicial, l’accés a l’activitat, els requisits de govern corporatiu i el règim sancionador s’han modificat significativament en els darrers anys.
En primer lloc, s’ha considerat oportú aprovar una nova llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial que implementi de manera coherent i clara tots els canvis normatius que cal dur a terme per incorporar aquesta directiva i reglament a l’ordenament jurídic andorrà, la qual cosa posarà al dia la normativa del Principat d’Andorra en aquesta matèria. La present llei suposa un salt significatiu respecte de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres de 29 de febrer de 1996. Entre les principals diferències des del punt de vista de la solvència podem destacar una diferenciació dels diferents elements de capital en funció de la seva capacitat d’absorbir pèrdues; uns requisits més exigents a l’hora de considerar els instruments de capital com elements de fons propis; l’increment significatiu de l’import total de l’exposició als diferents riscos a què es troben exposades les entitats (risc de crèdit i contrapart, risc de mercat, risc operacional, risc de liquidació i risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris); un règim de coixins de capital; l’autoavaluació del risc per cada entitat amb diàleg amb l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), així com la necessitat de dotar-se de capital addicional per cobrir riscos no capturats en l’import total a l’exposició al risc identificat en els processos de revisió i avaluació supervisora; la transparència al mercat sobre el compliments dels requisits de solvència i liquiditat per part de les entitats i, finalment, les obligacions de publicació d’informació per part de l’AFA en relació a la regulació i la supervisió financera.
En relació al càlcul de l’import total de l’exposició al risc que, en part, ja era present en l’anterior Llei de criteris de solvència i liquiditat, així com en diversos comunicats tècnics de l’AFA, cal destacar, d’una banda, la major sofisticació de la normativa, que millora els mecanismes d’estimació del risc de crèdit i de contrapart de la cartera de negociació, així com del risc de posició de la cartera de negociació, risc de tipus d’interès, risc de liquidació i risc de matèries primeres, tot i que, a excepció del risc de crèdit i de contrapart de la cartera de negociació, aquests darrers no s’incorporaven en el càlcul del rati de solvència del 10% a mantenir per les entitats bancàries. D’una altra banda, aquesta Llei introdueix, com a novetat, l’exigència de calcular requisits addicionals de capital per risc operacional i del risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris. Addicionalment s’introdueix un nou règim de coixins de capital tendent a enfortir la solvència de les entitats per sobre dels requisits de capital derivats dels anteriors elements de risc. Aquest règim de coixins de capital té com a finalitat que les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió significatives, en funció de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, disposin d’un coixí de conservació de capital i d’un coixí de capital anticíclic a fi d’acumular, durant períodes de creixement econòmic, una base de capital suficient per absorbir les pèrdues que puguin produir-se en períodes de dificultat. També és important assenyalar que en aquesta Llei s’introdueix l’obligació de calcular una ràtio de palanquejament, entesa com el quocient entre el capital de més alta qualitat (capital de nivell 1 ordinari) dividit per l’import de l’exposició total de l’entitat, com a mesura complementària a la ràtio de solvència basada en risc, amb l’objectiu de contenir el palanquejament excessiu en el sistema financer.
Des del punt de vista de la liquiditat, la present Llei representa una millora notable en quant al refinament del càlcul de la ràtio de liquiditat a curt termini, per tal de garantir que es mantenen suficients actius líquids, o coixí de liquiditat, per cobrir la totalitat de les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, durant un període de 30 dies. L’anterior règim de liquiditat de la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, de 29 de febrer de 1996, només preveia que les entitats bancàries havien de cobrir amb actius suficientment líquids el 40 % dels seus compromisos a curt termini. El nou règim de liquiditat també preveu que les entitats hagin de calcular i informar l’AFA sobre la ràtio de liquiditat estructural a llarg termini o de finançament estable, entès com la ràtio entre els passius que proporcionen finançament estable, com els fons propis i dipòsit a llarg termini, i els actius a llarg termini que requereixen de finançament estable. Fins que no avanci la regulació europea en matèria de finançament estable, no es preveu la incorporació a l’ordenament jurídic andorrà del compliment d’un límit de finançament estable.
L’objectiu d’aquesta Llei és enfortir la resiliència del sector bancari i financer andorrà perquè estigui en una millor posició davant les crisis econòmiques així com garantir que les entitats bancàries segueixin finançant l’activitat econòmica i el creixement econòmic amb uns recursos propis adequats. Des del punt de vista de la liquiditat i el finançament estable, l’objectiu de la Llei és assegurar que les entitats tinguin coixins de liquiditat suficients per fer front a possibles tensions en els mercats així com disposar d’una estructura de balanç que no descansi excessivament en el finançament a curt termini.
Les exigències d’una disciplina tan complexa i ambiciosa requereixen un esforç important tant pels operadors empresarials privats com per les autoritats públiques. En aquest sentit, la Llei preveu l’aplicació de criteris de proporcionalitat en l’àmbit del govern corporatiu, del requisits de fons propis i de liquiditat, així com dels requisits de manteniment de coixins de capital, per tal que les exigències de la Llei siguin assumibles pels operadors de menor dimensió, introduint una sèrie de canvis imprescindibles amb la finalitat de garantir la transparència i la solvència del sector.
Aquesta Llei ha hagut d’adoptar una sèrie de mesures ineludibles a l’hora d’establir aquest nou marc jurídic. La millor manera d’abordar aquestes mesures és examinant els continguts més significatius i prestant una consideració especial a les més innovadores en relació amb la legislació preexistent.
Aquesta Llei s’estructura en cinc títols que contenen 106 articles, una disposició addicional, cinc disposicions transitòries, una disposició derogatòria i vuit disposicions finals.
El títol I conté diverses disposicions generals. S’hi regula l’objecte d’aquesta Llei, així com l’àmbit d’aplicació, amb la finalitat de proporcionar la màxima seguretat jurídica en una qüestió tan crucial. El títol s’acaba amb un precepte en què es defineixen els principals termes propis.
El títol II estableix la funció supervisora de l’AFA en matèria de solvència, liquiditat, així com també la supervisió de les activitats de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera.
El títol III, estructurat en vuit capítols, s’ocupa dels requisits prudencials de les entitats bancàries i les empreses d’inversió. El capítol primer tracta del nivell d’aplicació dels requisits prudencials, és a dir, de l’aplicació individual dels requisits i de la consolidació prudencial, dels mètodes de consolidació prudencial, dels processos d’autoavaluació del capital intern i dels sistemes, procediments i mecanismes de les entitats per a la gestió dels riscos.
El capítol segon regula els fons propis. En aquest sentit, s’enumeren els elements de fons propis, els filtres prudencials i les deduccions on destaquen les participacions significatives en ens del sector financer, les participacions qualificades en ens fora del sector financer, els actius intangibles i actius per impostos diferits.
El capítol tercer estableix els requisits de capital i enumera les ràtios mínimes. També regula els coixins de capital, és a dir, el requisit que requereix mantenir coixins de capital de nivell 1 ordinari, addicionals als requisits de capital en base a l’exposició als riscos i addicionals als que requereixi l’AFA en base a la revisió i avaluació supervisora.
En el capítol quart s’estableixen el requisits en relació a les grans exposicions, enteses com tota exposició contreta per una entitat amb un client o grup de clients vinculats entre si, el valor de la qual sigui igual o superior al 10% del capital admissible. S’obliga a les entitats a comunicar a l’AFA informació sobre les grans exposicions (identitat del client o grup de clients, valor de l’exposició, garanties reals o personals que actuen de cobertura, etc.). Es prohibeix assumir exposicions enfront d’un client o grup de clients vinculats entre si, després d’aplicar tècniques de mitigació de risc, que siguin superiors al 25 % del capital admissible. Quan l’exposició sigui amb una entitat, o en cas que entre els clients vinculats entre si hi hagi una o més entitats, el límit serà igual al més elevat entre el 25 % del capital admissible i 150 milions d’euros, sempre que la suma dels valors de les exposicions davant tots els clients vinculats entre si, que no siguin entitats, sigui inferior al 25 % del capital admissible.
El capítol cinquè, d’exposicions al risc de crèdit transferit, defineix els requisits aplicables a les entitats inversores i a les entitats originadores, patrocinadores i creditores de titulitzacions.
El capítol sisè estableix l’obligació de cobrir el 100% de les sortides de liquiditat netes d’entrades de liquiditat amb actius d’elevada liquiditat, en un termini de 30 dies i en un escenari de tensió, com per exemple, de retirada significativa de dipòsits. Suposa una millora notable respecte del requeriment anterior de mantenir una relació apropiada entre els actius líquids i els compromisos a curt termini, mantenint actius líquids superiors al 40% del passiu exigible a curt termini.
El capítol setè, de palanquejament, obliga a que les entitats calculin la seva ràtio de palanquejament com el quocient entre l’import del capital de nivell 1 dividit pel valor comptable agregat de les exposicions, net de provisions i altres ajustaments, corresponents tant a partides de balanç com de fora de balanç, sense tenir en compte l’efecte de les garanties reals o financeres. La metodologia del càlcul de la ràtio de palanquejament serà objecte de desenvolupament reglamentari. Finalment, les entitats hauran de remetre a l’AFA la informació sobre la ràtio de palanquejament, i aquesta haurà de monitoritzar els nivells de palanquejament.
En l’últim capítol del títol III, s’estableixen els requisits de divulgació al mercat. Els grups consolidables i les entitats que no formin part d’un grup han de divulgar, almenys anualment, la informació específica sobre la solvència del grup o l’entitat i la gestió duta a terme en relació als principals riscos.
El títol IV estableix la supervisió prudencial i es divideix en dos capítols. El primer capítol s’ocupa del procés de revisió, de l’avaluació supervisora i de les mesures i facultats de supervisió en matèria de solvència i liquiditat. El segon capítol determina la supervisió en base consolidada, és a dir, els principis per a la realització de la supervisió sobre una base consolidada, com també la inclusió i supervisió de les societats financeres de cartera, de les societats financeres mixtes de cartera i de les societats mixtes de cartera.
Finalment, el títol V concreta les obligacions de publicació de l’autoritat competent, és a dir, de l’AFA. S’especifica la informació que l’AFA ha de publicar en relació als criteris i mètodes generals emprats per a la revisió i avaluació supervisora, així com la informació agregada sobre els aspectes fonamentals de l’aplicació del marc prudencial i les sancions aplicades.
La Llei conté una única disposició addicional, la qual estableix el règim sancionador aplicable a la present Llei, que és l’establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997, amb les modificacions que s’introdueixen en la disposició final quarta.
Les disposicions transitòries estableixen períodes transitoris en relació al manteniment per part de les entitats del coixí de conservació de capital i del coixí de capital anticíclic específic de cada entitat; al compliment per part de les entitats del requisit de cobertura de liquiditat; a la publicació per part de l’AFA dels criteris generals i mètodes adoptats en la revisió i avaluació supervisora, a les dades estadístiques agregades i al resultat de la revisió supervisora i de les mesures imposades en els casos d’incompliment; a la devolució per part de l’AFA dels dipòsits en qualitat de reserves mínimes que mantenen actualment les entitats financeres d’inversió; i per últim als requeriments de divulgació per part de les entitats.
La disposició derogatòria anul·la la Llei de regulació dels criteris de solvència i de liquiditat de les entitats financeres, del 29 de febrer de 1996; la Llei de regulació de reserves en garantia de dipòsits i d’altres obligacions operacionals a mantenir i dipositar per les entitats enquadrades en el sistema financer, de l’11 de maig de 1995, i l’article 4 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, de 27 de novembre del 1997.
La disposició final primera modifica la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. Aquestes modificacions resulten fonamentals per a l’adequació de la Llei 7/2013 i, en particular, pel règim jurídic aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà d’acord amb els canvis introduïts en aquesta Llei.
La disposició final segona modifica la Llei 8/2013, de 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera. Mitjançant aquestes modificacions s’adapta l’ordenament jurídic andorrà a les disposicions contingudes en la Directiva 2013/36/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, relatius a l’accés a l’activitat de les entitats de crèdit i la supervisió prudencial de les entitats de crèdit i les empreses d’inversió, per la qual es modifica la Directiva 2002/87/CE i es deroguen les Directives 2006/48/CE i 2006/49/CE. Aquestes modifiquen aspectes molt rellevants de l’organització i activitat de les entitats operatives del sistema financer en àrees com ara el govern corporatiu, amb obligacions específiques per a l’alta direcció, la creació de comissions delegades del consell d’administració amb presència i dedicació de consellers independents, avaluació dels requisits d’idoneïtat del consell d’administració, un règim específic d’incompatibilitats per a aquests i el desenvolupament de polítiques retributives més alineades amb els riscos de les entitats, entre d’altres.
En aquest sentit, es fa una avenç important en matèria de govern corporatiu promovent les pràctiques de gestió més eficients i òptimes per al desenvolupament d’activitats financeres.
La disposició final segona incorpora també els canvis en matèria de requisits organitzatius i les condicions de funcionament derivats de la Directiva 2004/39, de 21 d’abril de 2004, sobre mercats d’instruments financers i les seves disposicions de desenvolupament, més coneguda com a “Directiva MIFID I”, i alguns aspectes puntuals de la Directiva que l’ha succeït, la Directiva 2014/65/EU, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de maig de 2014, relativa als mercats d’instruments financers i, per la qual es modifiquen la Directiva 2002/92/CE i la Directiva 2011/61/UE, coneguda com a “Directiva MiFID II”. En aquest últim cas, la incorporació del contingut d’aquesta norma es limita a aquells aspectes necessaris perquè la transposició de la Directiva MIFID I sigui realment efectiva i no obligui les entitats a un exercici d’adaptació que hauria de ser corregit posteriorment amb la incorporació definitiva de la Directiva MIFID II.
Addicionalment, aquesta disposició final segona també modifica el règim actual de participacions qualificades fent modificacions tècniques al procediment d’autorització i als criteris d’avaluació de les mateixes.
D’altra banda, la disposició final tercera modifica la Llei 35/2010, de 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà. En aquest cas, es tracta d’un conjunt de modificacions puntuals de la Llei per adaptar el procediment d’autorització actual als imperatius de la Directiva 2013/36/UE.
La disposició final quarta inclou una adaptació significativa del text refós de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, per adaptar el règim sancionador de les entitats operatives del sistema financer a les noves obligacions derivades de la incorporació de la normativa esmentada en els paràgrafs anteriors. D’aquesta manera, s’introdueixen les infraccions necessàries per dotar d’efectivitat aquestes noves obligacions legals, i s’actualitza el règim sancionador en aquest sentit, garantint que les sancions, pecuniàries i no pecuniàries, siguin adequades i dissuasives per a les entitats i per a l’alta direcció.
Un dels efectes derivats d’aquesta Llei suposa reforçar les funcions encomanades a l’AFA com a supervisor financer prudencial al Principat d’Andorra. Amb la finalitat d’adaptar-se a aquestes noves funcions, la disposició final cinquena modifica la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per reforçar les funcions i competències en matèria de supervisió prudencial i cooperació amb altres autoritats competents nacionals i de països tercers.
Aquesta modificació inclou, entre d’altres, el desenvolupament per part de l’AFA, d’un procediment per persuadir la comunicació de possibles infraccions que garanteixi la confidencialitat i protecció adequada dels empleats d’entitats sotmeses a la normativa disciplinària del sector financer i que informin d’aquestes potencials infraccions; així mateix, estableix facultats a l’AFA per tal d’establir col·legis de supervisors per contribuir i fomentar la coordinació i cooperació adequada amb autoritats de supervisió de països tercers.
La disposició final sisena faculta al Govern per l’elaboració del text refós de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances.
La disposició final setena habilita el Govern del Principat d’Andorra per a la redacció, adaptació o actualització, segons escaigui, del desenvolupament reglamentari escaient per aplicar la Llei.
Títol I. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions
Article 1. Objecte
Aquesta Llei estableix normes en matèria de:
els requisits prudencials generals que les entitats bancàries i les empreses d’inversió han de complir en relació amb:
els requisits de fons propis relatius a elements plenament quantificables, uniformes i normalitzats del risc de crèdit, del risc de mercat, del risc operatiu i del risc de liquidació;
ii) els requisits destinats a limitar les grans exposicions;
iii) els requisits de liquiditat relatius a elements del risc de liquiditat plenament quantificables, uniformes i normalitzats;
iv) els requisits d’informació relatius als incisos i), ii), i iii), i en matèria de palanquejament;
els requisits de divulgació pública.
la supervisió prudencial d’entitats per part de l’AFA de manera que sigui compatible amb les normes reglamentàries aplicables;
els requisits de publicació de l’AFA en l’àmbit de la regulació i la supervisió prudencial de les entitats.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquesta Llei s’aplica a les entitats establertes al Principat d’Andorra, tal com es defineixen en el punt 23, apartat 1 de l’article 3, i als grups consolidables d’aquestes.
El capítol segon del títol IV s’aplica a les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera i les societats mixtes de cartera que tenen les seves seus centrals al Principat d’Andorra.
Aquesta Llei no s’aplica a les entitats de gir postal que estiguin establertes al Principat d’Andorra.
Article 3. Definicions
Als efectes d’aquesta Llei, s’apliquen les definicions següents:
1) “Actius de fons de pensió de jubilació de prestació definida” són els actius d’un fons o pla de pensions de prestació definida, segons correspongui, calculats després de descomptar l’import de les obligacions que es deriven d’aquest mateix fons o pla;
2) “Actius intangibles” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;
3) “Actius per impostos diferits” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;
4) “Agència externa de qualificació creditícia” o “ECAI” (per les seves sigles en anglès) és una persona jurídica l’ocupació de la qual inclogui l’emissió de qualificacions creditícies amb caràcter professional reconeguda per l’AFA, d’acord a amb la lletra a), de l’apartat 3 de l’article 68;
5) “Ajustament per risc de crèdit” és l’import de provisió específica o genèrica per a la cobertura de pèrdues per risc de crèdit que ha estat reconegut als estats financers de l’entitat, d’acord amb el marc comptable aplicable;
6) “Autoritat competent” és una autoritat pública o un organisme oficialment reconegut en el dret nacional d’un país tercer, amb facultats d’acord amb el dret nacional aplicable per supervisar entitats com a part del sistema de supervisió vigent en el país de què es tracti;
7) “Base consolidada” significa sobre la base de la situació consolidada;
8) “Base subconsolidada” significa sobre la base de la situació consolidada d’una entitat matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, excloent un subgrup d’entitats, o sobre la base de la situació consolidada d’una entitat matriu, la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu que no és l’última entitat matriu, l’ultima societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu;
9) “Benefici no distribuït” són els resultats transferits a exercicis posteriors com a conseqüència de l’aplicació final de les pèrdues o guanys d’acord amb el marc comptable aplicable;
10) “Benefici” té el mateix significat que en el marc comptable aplicable;
11) “Beneficis discrecionals de pensió de jubilació“ són la millora de les prestacions de pensió de jubilació atorgades de forma discrecional per una entitat a un empleat com a part de la retribució variable d’aquest empleat, i que no inclouen els beneficis meritats concedits a un empleat d’acord amb el pla de pensions de l’empresa;
12) “Capital admissible“ a efectes de l’article 50 així com el capítol quart del títol III, és la suma del següent:
capital de nivell 1 a què es refereix l’article 27;
capital de nivell 2 a què es refereix l’article 37, inferior a un terç del capital de nivell 1;
13) “Cartera de negociació” són totes les posicions en instruments financers i matèries primeres mantingudes per una entitat amb finalitats de negociació, o amb el propòsit de cobrir les posicions mantingudes amb finalitats de negociació;
14) “Control” és la relació existent entre una entitat matriu i una filial, o la relació de la mateixa naturalesa entre qualsevol persona física o jurídica i una empresa, en qualsevol de les situacions de control que es relacionen en el punt 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera;
15) “Direcció general” són els membres, persona física, que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i han de retre comptes d’això davant l’òrgan d’administració;
16) “Distribucions” són el pagament de dividends o interessos, en qualsevol forma possible;
17) “Empresa de serveis auxiliars” és una empresa que té com a activitat principal la tinença o gestió d’immobles, la gestió dels serveis informàtics, o qualsevol altra activitat similar que és accessòria a l’activitat principal d’una o més entitats;
18) “Empresa d’inversió” són les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió, societats gestores de patrimoni en modalitat directa, en la mesura que estan autoritzades a prestar serveis d’administració i custodia d’instruments financers per compte de clients, incloent la custodia i serveis connexes, com la gestió de tresoreria i de garanties, tal com es defineixen en els articles 23 a 25 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
19) “Empresa matriu” és l’empresa que pot exercir, directament o indirecta, el control d’una o més empreses, tal com es defineix en el punt 14 d’aquest apartat;
20) “Ens del sector financer” és qualsevol de les següents:
una entitat;
una entitat financera;
una empresa de serveis auxiliars inclosa en la situació financera consolidada d’una entitat;
una entitat asseguradora;
una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra;
una entitat reasseguradora;
una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra;
una empresa domiciliada fora del Principat d’Andorra amb una activitat principal comparable a la de qualsevol dels ens esmentats en les lletres a) a g);
21) “Ens del sector públic” és un organisme administratiu sense ànim de lucre responsable davant les administracions públiques centrals o regionals o les autoritats locals, o autoritats que exerceixin les mateixes funcions que les administracions públiques regionals i les autoritats locals; o una empresa sense ànim de lucre que pertany a les administracions públiques centrals o regionals, o a les autoritats locals, o creades i patrocinades per aquestes administracions o autoritats, que disposin de condicions expresses de garantia, entre les quals poden figurar organismes autònoms regulats per llei i subjectes a supervisió pública;
22) “Entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra” és una entitat asseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
23) “Entitat” és una entitat bancària o una empresa d’inversió;
24) “Entitat asseguradora” és una entitat asseguradora tal com es defineix en el punt 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
25) “Entitat bancària“ és una persona jurídica, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 8 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, el propòsit de la qual és rebre del públic dipòsits o altres fons reemborsables, i concedir préstecs, de qualsevol naturalesa, per compte propi;
26) “Entitat d’importància sistèmica” o “EIS” (per les seves sigles en anglès): és una entitat matriu, una societat financera de cartera matriu, una societat financera mixta de cartera matriu o una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, la fallida o el mal funcionament de les quals pot generar un risc sistèmic;
27) “Entitat de contrapartida central” o “ECC” (per les seves sigles en anglès): és una persona jurídica que fa d’intermediari entre les contraparts dels contractes negociats en un o diversos mercats financers, actuant com a comprador davant de tot venedor i com a venedor davant de a tot comprador;
28) “Entitat financera” és una empresa, diferent d’una entitat, l’activitat principal de la qual consisteix a adquirir participacions o exercir una o diverses activitats de les que es recullen en lletres a) a l), i lletra n) de l’apartat 2 de l’article 8, de Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra. S’inclouen les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i les entitats de pagament, tal com es defineixen a l’apartat 1 dels articles 38 i 61, respectivament, de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
29) “Entitat matriu al Principat d’Andorra” és una entitat amb domicili social al Principat d’Andorra que té com a filial una entitat o una entitat financera, o que té una participació en aquesta entitat o entitat financera, i que per si mateixa no és una filial d’una altra entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra;
30) “Entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra” és una entitat reasseguradora domiciliada fora del Principat d’Andorra, tal com es defineix en el punt 22 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
31) “Entitat reasseguradora” és una entitat reasseguradora, tal com es defineix en el punt 27 de l’article 6 de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra;
32) “Entitat regulada” és una entitat bancària, una entitat asseguradora, una entitat reasseguradora, una empresa d’inversió o una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva;
33) “Filials” són les entitats en les quals concorren algun dels requisits del punt 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercats i els acords de garantia financera;
Addicionalment, qualsevol filial d’una filial es considera també filial de l’última empresa matriu;
34) “Fons propis” és la suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, de conformitat amb els articles 27 i 37;
35) “Grup de clients vinculats entre sí” són els següents:
dues o més persones físiques o jurídiques que, excepte prova en contra, constitueixin un conjunt pel que fa al risc pel fet que una d’elles exerceixi control directament o indirecta sobre l’altra o les altres;
dues o més persones físiques o jurídiques entre les quals no existeixi cap relació de control com la que es descriu a la lletra a), però a les quals s’hagi de considerar com a conjunt pel que fa al risc pel fet que, a causa dels vincles existents entre elles, si una tingués problemes financers, en particular dificultats de finançament o reemborsament, l’altra o les altres també tindrien probablement dificultats de finançament o reemborsament.
No obstant el que disposen les lletres a) i b), quan una administració pública central tingui un control directe sobre més d’una persona física o jurídica o tingui vincles directes amb les mateixes, es pot considerar que el conjunt format per l’administració pública central i totes les persones físiques o jurídiques directament o indirecta controlades per aquella d’acord amb la lletra a), o vinculades amb aquella d’acord amb la lletra b), no constitueixen un grup de clients vinculats entre si. Per contra, l’existència d’un grup de clients vinculats entre si format per l’administració pública central i les altres persones físiques o jurídiques pot avaluar-se per separat respecte de cadascuna de les persones directament controlades per l’administració pública central d’acord amb la lletra a), o indirectament vinculades amb l’administració pública central d’acord amb la lletra b) i totes les altres persones físiques i jurídiques controlades per aquesta persona d’acord amb la lletra a) o vinculades amb aquesta persona d’acord amb la lletra b), inclosa l’administració pública central. Això mateix s’aplica en el cas de les administracions regionals o les autoritats locals;
36) “Instrument financer”, ha de ser entès en el sentit més ampli del terme, i especialment els que s’enumeren a continuació:
1) un contracte que dona lloc tant a un actiu financer per a una part com a un passiu financer o instrument de capital per l’altra part;
2) un instrument, tal com es defineix en el punt 11 de l’article 2 de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i acords de garantia financera;
3) un instrument financer primari.
4) un instrument d’efectiu;
Els instruments contemplats als punts 1) i 2) anteriors es consideren instruments financers únicament quan el seu valor es deriva del preu d’un instrument financer subjacent, d’un altre element subjacent, d’un tipus (d’interès o de canvi) o d’un índex;
37) “Interès minoritari” és l’import de capital de nivell 1 ordinari d’una filial d’una entitat que és atribuïble a les persones físiques o jurídiques diferents de les incloses en l’àmbit d’aplicació de la consolidació prudencial de l’entitat;
38) “Marc comptable aplicable” són les normes comptables a les quals està subjecta l’entitat, establertes en el Decret de 28 de desembre de 2016 pel qual es va aprovar el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera adoptades a la Unió Europea (NIIF-UE) que han estat alhora adoptades per Andorra (NIIF-Andorra);
39) “Mercat regulat” és un sistema multilateral, operat o gestionat per un gestor del mercat, que reuneix o permet la possibilitat de reunir –dins del sistema i segons les seves normes no discrecionals– els diversos interessos de compra i de venda sobre instruments financers de múltiples tercers per donar lloc a contractes pel que fa als instruments financers admesos a negociació d’acord amb les seves normes o sistemes, i que està autoritzat i funciona de manera regular;
40) “Mitigació del risc de crèdit” és una tècnica utilitzada per una entitat per a reduir el risc de crèdit associat a una o diverses exposicions que aquesta entitat segueix mantenint;
41) “Òrgan d’administració” és l’òrgan o òrgans d’una entitat, que són nomenats de conformitat amb la legislació aplicable, que estan facultats per establir l’estratègia, objectius i orientació general de l’entitat, i que supervisen i controlen el procés de la presa de decisions de gestió;
42) “Originadora” és una entitat que:
per si mateixa o per mitjà d’entitats relacionades, directa o indirectament, ha participat en l’acord original que va crear les obligacions o possibles obligacions del deutor o deutor potencial donant lloc a la titulització de l’exposició; o
adquireix les exposicions d’un tercer pel seu propi compte i llavors els titularitza;
43) “Pacte de recompra” i “pacte de recompra inversa” és qualsevol acord en el qual una entitat o la seva contrapart, cedeix valors o matèries primeres o drets garantits relatius a la titularitat dels valors o matèries primeres, quan aquesta garantia és emesa per un mercat organitzat que té els drets sobre els valors o les matèries primeres i que l’acord no permet a l’entitat realitzar cessions o penyores d’un determinat valor o matèria primera a més d’una contrapart alhora, amb el compromís de recomprar aquests valors o matèries primeres –o valors o matèries primeres que presenten les mateixes característiques–, a un preu determinat i en una data futura establerta, o a ser establerta, pel cedent.
Aquesta cessió constitueix un pacte de recompra per a l’entitat que ven els valors o matèries primeres i un pacte de recompra inversa per a l’entitat que els adquireix;
44) “Palanquejament” és la quantia relativa dels actius, de les obligacions de fora de balanç i de les obligacions contingents de pagar, lliurar o aportar garanties, incloses les obligacions derivades de finançament rebut, dels compromisos adquirits, dels contractes de derivats o dels pactes de recompra d’una entitat, però excloent les obligacions que només poden executar-se durant la liquidació d’una entitat, en comparació amb els fons propis d’aquesta entitat;
45) “Participació” són els drets en el capital d’altres empreses, materialitzats o no mitjançant títols que, creant un vincle durador amb aquestes, es destinen a contribuir a l’activitat de l’empresa, o bé la tinença directa o indirecta del 20 % o més dels drets de vot o del capital d’una empresa;
46) “Participació qualificada” és aquella participació que es defineix en el punt 14 de l’article 2 de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i els acords de garantia financera;
47) “Patrocinadora” és una entitat diferent d’una entitat originadora que estableix i gestiona un programa de pagarés de titulització o un altre esquema de titulització mitjançant el qual s’adquireixen exposicions d’entitats terceres;
48) “Posició de titulització” és l’exposició davant d’una titulització;
49) “Risc de dilució” és el risc que l’import dels drets de cobrament es redueixi degut a drets en efectiu o en espècie a favor del deutor;
50) “Risc de model” és la pèrdua potencial que pot incórrer una entitat com a conseqüència de les decisions basades principalment en els resultats de models interns, a causa d’errors en l’elaboració, aplicació o utilització d’aquests models;
51) “Risc d’un excessiu palanquejament” és el risc resultant de la vulnerabilitat d’una entitat a causa d’un palanquejament o palanquejament contingent que pot requerir mesures correctives no previstes en el seu pla de negoci, incloent la venda urgent d’actius que podrien resultar en pèrdues o en ajustaments en la valoració dels actius restants;
52) “Risc operacional” és el risc de pèrdua a causa de la inadequació o de la fallada dels procediments, les persones i els sistemes interns o d’esdeveniments externs, inclòs el risc legal;
53) “Risc sistèmic” és el risc de pertorbació del sistema financer que pot comportar perjudicis greus per al sistema financer i l’economia real;
54) “Situació consolidada” és la situació que resulta de l’aplicació a una entitat dels requisits previstos en la secció segona del capítol primer del títol III, com si aquesta entitat formés, juntament amb una o més entitats, una sola entitat;
55) “Societat financera de cartera” és una entitat financera, les filials de les quals són exclusivament o principal entitats o entitats financeres, almenys una d’aquestes filials ha de ser una entitat, i que no és una societat financera mixta de cartera;
56) “Societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra” és una societat financera de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra que no és una filial d’una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra.
57) “Societat financera mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una entitat regulada, que juntament amb les seves filials, de les quals almenys una és una entitat regulada que té el seu domicili social al Principat d’Andorra, i altres entitats, constitueix un conglomerat financer;
58) “Societat financera mixta de cartera matriu al Principat d’Andorra” és una societat financera mixta de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra que no és una filial d’una entitat autoritzada al Principat d’Andorra, o d’una societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera establerta al Principat d’Andorra;
59) “Societat mixta de cartera” és una empresa matriu, diferent d’una societat financera de cartera, d’una entitat o d’una societat financera mixta de cartera, que compti, com a mínim, amb una entitat entre les seves filials;
60) “Societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva” són les persones jurídiques, tal com es defineixen en l’apartat 1 de l’article 38 de la Llei 7/2013, de 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra;
61) “Sucursal” és una seu d’explotació que constitueixi una part, desproveïda de personalitat jurídica, d’una entitat, i que efectuï directament, de manera total o parcial, les operacions inherents a l’activitat d’una entitat;
62) “Tinença recíproca” és la tinença, per una entitat, d’instruments de fons propis o d’altres instruments de capital emesos per ens del sector financer, quan aquests últims també mantenen instruments de fons propis emesos per aquesta entitat;
63) “Tinença sintètica” és una inversió per part d’una entitat en un instrument financer, el valor del qual està directament relacionat amb el valor dels instruments de capital emesos per un ens del sector financer;
64) “Titulització” és una transacció o un mecanisme mitjançant el qual el risc de crèdit associat a una exposició o a un conjunt d’exposicions es divideix per trams, i que reuneix les dues característiques següents:
els pagaments efectuats en el marc de la transacció o del mecanisme depenen del comportament de l’exposició o del conjunt d’exposicions;
la subordinació dels trams determina la distribució de les pèrdues durant el període de vigència de la transacció o del mecanisme;
65) “Titulització sintètica” és una titulització en la qual la transferència del risc s’aconsegueix mitjançant l’ús de derivats de crèdit o garanties, i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora;
66) “Titulització tradicional” és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. Aquesta ha de realitzar-se mitjançant la transferència de la propietat de les exposicions titulitzades de l’entitat originadora a un vehicle especialitzat en titulització o “SSPE” (per les seves sigles en anglès) o a través de la subparticipació per un “SSPE”. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora;
67) “Valor de mercat” és, a efectes de béns immobles, l’import estimat pel qual el bé es pot intercanviar a la data de la taxació, entre un comprador i un venedor independents, en el marc d’una transacció efectuada en condicions de mútua independència, en la qual les parts actuen amb coneixement de causa, de manera prudent i sense coacció, després d’un procés de comercialització adequat;
68) “Vehicle especialitzat en titulització” o “SSPE” (per les seves sigles en anglès) és un fideïcomís d’empreses o d’una altra entitat, diferent a una entitat bancària o empresa d’inversió, organitzat per dur a terme una o més titulitzacions, les activitats de la qual es limiten a la consecució d’aquest objectiu, l’estructura de la qual pretén aïllar les seves obligacions d’aquelles de l’entitat originadora, i en la qual els titulars de les participacions tenen el dret d’empenyorar o intercanviar aquestes participacions sense cap restricció;
69) “Vincles estrets” és una situació en la qual dues o més persones físiques o jurídiques estan vinculades mitjançant qualsevol de les formes següents:
una participació en forma de propietat, directa o mitjançant un vincle de control, del 20 % o més dels drets de vot o de capital d’una empresa;
una relació de control;
un vincle permanent entre ambdues o totes elles i una mateixa tercera persona mitjançant una relació de control.
Títol II. Autoritat competent
Article 4. Funció supervisora de l’AFA en matèria prudencial
L’AFA exerceix les funcions i competències previstes a l’article 4 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, en matèria de supervisió prudencial de les entitats, així com la facultat sancionadora relacionada amb els incompliments dels requisits establerts en aquesta Llei i el reglament d’aplicació.
L’AFA supervisa les activitats de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, a l’efecte de comprovar el compliment dels requisits establerts en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació.
L’AFA ha de poder obtenir la informació necessària per comprovar el compliment per part de les entitats i, si escau, de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera, dels requisits esmentats en l’apartat 2 i per investigar possibles infraccions d’aquests requisits.
Les entitats han de facilitar a l’AFA tota la informació necessària perquè pugui comprovar si les entitats donen compliment a les disposicions establertes en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació. Els mecanismes de control intern i els procediments administratius i comptables de les entitats han de permetre comprovar en tot moment el compliment d’aquestes disposicions.
Títol III. Requisits prudencials per a bancs i empreses d’inversió títol III
Capítol primer. Nivell d’aplicació dels requisits prudencials
Secció primera. Aplicació individual dels requisits
Article 5. Principis generals
Les entitats han de complir sobre una base individual les obligacions establertes en els capítols segon a cinquè i vuitè del títol III, d’aquesta Llei i amb el reglament d’aplicació.
Cap entitat que és empresa matriu o filial, i cap entitat inclosa en la consolidació prudencial, en mèrits de l’article 10, està sotmesa de forma individual a les obligacions establertes en el capítol vuitè del títol III, d’aquesta Llei.
Les entitats bancàries i les societats financeres d’inversió han de complir de forma individual les obligacions establertes en el capítol sisè del títol III, d’aquesta Llei. Prèvia sol·licitud a l’AFA, les societats financeres d’inversió poden ser eximides del compliment de les obligacions establertes en el capítol sisè del títol III en mèrits a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats.
Les entitats, a excepció de les empreses d’inversió a les quals es fa referència a l’apartat 1 de l’article 48, i a l’apartat 1 de l’article 49, així com les entitats que, en mèrits a l’apartat 1 de l’article 6, hagin estat eximides de l’aplicació dels requisits prudencials en base individual, han de complir en base individual les obligacions establertes en el capítol setè del títol III.
Article 6. Excepció a l’aplicació dels requisits prudencials de forma individual
L’AFA pot eximir, prèvia sol·licitud, de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 5, a qualsevol filial d’una entitat quan tant la filial com l’entitat estan subjectes a l’autorització i supervisió de l’AFA, i la filial està inclosa en la supervisió en base consolidada de l’entitat que és l’empresa matriu i es compleixin les condicions següents, a fi i efecte de garantir que els fons propis es distribueixen adequadament entre l’empresa matriu i la filial:
que no existeixin actualment, ni sigui previsible que hi hagi, impediments importants, de tipus pràctic o jurídic, per a la immediata transferència dels fons propis o el reemborsament de passius per part de l’empresa matriu;
que, bé l’empresa matriu demostri, a satisfacció de l’AFA, que efectua una gestió prudent de la filial i s’hagi declarat, amb el consentiment de l’AFA, garant dels compromisos subscrits per la filial, o bé que els riscos a la filial siguin poc significatius;
que els procediments d’avaluació, medició i control de riscos de l’empresa matriu incloguin la filial;
que l’empresa matriu posseeixi més del 50 % dels drets de vot vinculats a les accions de la filial, o tingui dret a designar o cessar la majoria dels membres de l’òrgan d’administració de la filial.
L’AFA pot eximir, prèvia sol·licitud, de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 5, quan l’empresa matriu sigui una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera constituïda al Principat d’Andorra, i sempre que estigui sotmesa a la mateixa supervisió que l’exercida sobre les entitats, i en particular, a les normes establertes en l’apartat 1 de l’article 9.
L’AFA pot eximir, prèvia sol·licitud, de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 5, a una entitat matriu subjecta a autorització i supervisió per l’AFA, que estigui inclosa en la supervisió en base consolidada i es compleixin totes les condicions següents, a fi de garantir que els fons propis es distribueixin adequadament entre l’empresa matriu i les filials:
que no existeixin actualment, ni sigui previsible que hi hagi, impediments importants, de tipus pràctic o jurídic, per a la immediata transferència dels fons propis o el reemborsament de passius per part de l’empresa matriu;
que els procediments d’avaluació, medició i control de riscos pertinents per a la supervisió en base consolidada incloguin l’entitat matriu.
Article 7. Excepció a l’aplicació dels requisits de liquiditat de forma individual
L’AFA pot eximir, totalment o parcialment, prèvia sol·licitud, de l’aplicació a nivell individual del capítol sisè del títol III, a una entitat i a totes o diverses de les seves filials ubicades al Principat d’Andorra, supervisant-les com un subgrup únic de liquiditat, sempre que es compleixin les condicions que es determinin reglamentàriament.
Article 8. Mètode de consolidació individual
Sempre que l’entitat matriu acrediti a l’AFA les circumstàncies específiques, incloent-hi les de tipus jurídic, per les quals no existeixen ni es preveu que existeixin impediments significatius, de tipus pràctic o jurídic, per la immediata transferència, a venciment, de fons propis o el reemborsament dels passius per la filial a l’empresa matriu, l’AFA pot autoritzar, cas per cas i prèvia sol·licitud, l’empresa matriu a incorporar en el seu càlcul de l’exigència prevista a l’apartat 1 de l’article 5, aquelles filials que compleixen les condicions establertes en les lletres c) i d) de l’apartat 1 de l’article 6, i que llurs exposicions o passius significatius ho són respecte a l’empresa matriu.
Secció segona. Consolidació prudencial
Article 9. Aplicació dels requisits sobre una base consolidada
Les entitats matriu amb domicili social al Principat d’Andorra han de complir amb les obligacions establertes als capítols segon a quart i setè del títol III, sobre la base de la seva situació consolidada. Les entitats matriu i les seves filials han d’establir una estructura organitzativa adequada i mecanismes de control intern adequats per garantir que les dades necessàries per a la consolidació són degudament processades i enviades. En particular, han de garantir que les filials que no estan subjectes a aquesta Llei i al reglament d’aplicació, apliquin sistemes, procediments i mecanismes per garantir una adequada consolidació.
Les entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o bé per una societat financera mixta de cartera matriu amb domicili social al Principat d’Andorra han de complir amb les obligacions establertes als capítols segon a quart i setè del títol III, sobre la base de la situació financera consolidada d’aquesta societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera.
Les entitats matriu amb domicili social al Principat d’Andorra i les entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o per una societat financera mixta de cartera matriu han de complir amb les obligacions establertes al capítol sisè del títol III, sobre la base de la situació consolidada d’aquestes entitats matrius, societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, en el cas que el grup contingui una o més entitats bancàries o societats financeres d’inversió. En el cas que el grup al Principat d’Andorra contingui únicament societats financeres d’inversió, l’AFA pot, cas per cas, i prèvia sol·licitud, eximir les societats financeres d’inversió del compliment de les obligacions establertes al capítol sisè del títol III, en base consolidada, en funció de la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
l’aplicació dels requisits prudencials i de liquiditat en societats financeres de cartera o societats financeres mixtes de cartera que integren en el seu grup una entitat bancària i una empresa d’inversió;
l’aplicació dels requisits d’informació en base consolidada establerts al capítol vuitè del títol III, a les entitats matriu, entitats controlades per una societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu amb domicili social al Principat d’Andorra i les seves filials significatives;
l’aplicació dels requisits d’informació establerts al capítol cinquè del títol III, a les empreses matrius i filials;
l’excepció de l’aplicació dels requisits establerts als capítols tercer i setè del títol III, als grups d’empreses d’inversió i determinació de la seva supervisió.
Secció tercera. Mètodes de consolidació prudencial
Article 10. Mètodes de consolidació prudencial
Les entitats que estan obligades a complir amb els requisits esmentats en l’article 9 en base a la seva situació consolidada han de dur a terme la plena consolidació de totes les entitats, les entitats financeres i les empreses de serveis auxiliars que són les seves filials o, si escau, de les filials de la mateixa societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu. Els apartats 2 a 5 del present article no s’apliquen quan el capítol sisè del títol III s’apliqui sobre la base de la situació consolidada d’una entitat.
No obstant això, l’AFA pot autoritzar, cas per cas, i prèvia sol·licitud, aplicar la consolidació proporcional segons la quota de capital que l’empresa matriu posseeix en la filial. La consolidació proporcional només pot ser autoritzada quan es compleixen totes les condicions següents:
la responsabilitat de l’empresa matriu està limitada a la quota de capital que l’empresa matriu posseeix en la filial d’acord amb la responsabilitat dels altres accionistes o socis;
la solvència dels altres accionistes o socis és satisfactòria;
la responsabilitat dels altres accionistes i membres està clarament establerta de manera jurídicament vinculant.
En els casos que dos o més empreses estan vinculades sota una mateixa direcció, en mèrits d’un acord celebrat entre aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses, però sense que existeixi una relació de control tal com es defineix al punt 14 de l’apartat 1 de l’article 3, així com quan els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones, l’AFA pot determinar, cas per cas, el mètode de consolidació prudencial a aplicar per aquestes empreses vinculades.
Les entitats han d’aplicar el mètode de la consolidació proporcional, en funció de la part de capital que representin les participacions en entitats i en entitats financeres dirigides per una empresa inclosa en la consolidació conjuntament amb una o diverses empreses no incloses en la consolidació, quan la responsabilitat d’aquestes empreses es limiti a la part de capital que posseeixin.
En casos de participació o altres vincles de capital diferents dels previstos en els apartats 1 a 4, l’AFA ha de determinar si és necessari dur a terme la consolidació prudencial així com el mètode de consolidació. En particular, l’AFA pot permetre o exigir la utilització del mètode de consolidació per posada en equivalència. No obstant això, la utilització d’aquest mètode no constitueix una inclusió d’aquestes empreses en la supervisió consolidada.
L’AFA ha de decidir si, en els casos següents, ha d’efectuar-se la consolidació, i de quina forma:
quan una entitat exerceixi, en opinió de l’AFA, una influència significativa en una o diverses entitats o entitats financeres, sense tenir però una participació o altres vincles de capital en aquestes entitats, i
quan dos o més entitats o entitats financeres estiguin sota direcció única, sense que aquesta hagi estat establerta per contracte o per mitjà de clàusules estatutàries.
Article 11. Entitats i empreses excloses de l’àmbit d’aplicació de la consolidació prudencial
Una entitat, entitat financera o empresa de serveis auxiliars que sigui filial o una empresa en la qual es tingui una participació, pot ser exclosa de la consolidació, prèvia autorització de l’AFA, si l’import total dels actius i les partides fora de balanç de l’empresa de què es tracti és inferior al menor dels dos imports següents:
10 milions d’euros;
l’1 % de l’import total dels actius i les partides fora de balanç de l’empresa matriu o l’empresa que posseeix la participació.
L’AFA pot decidir, cas per cas, no incloure en la consolidació una entitat, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars, que siguin filials o participades, en els supòsits següents:
quan l’empresa de què es tracti estigui situada en un altre país en el què existeixin obstacles jurídics per a la transmissió de la informació necessària;
quan l’empresa de què es tracti no presenti un interès significatiu per als objectius de la supervisió de les entitats;
quan, segons el parer de l’AFA, la consolidació de la situació financera de l’empresa de què es tracti resulti inadequada o pugui induir a error des del punt de vista dels objectius de la supervisió de les entitats.
Quan, en els casos que preveu l’apartat 1 i la lletra b) de l’apartat 2, diverses empreses responguin als criteris esmentats, aquestes han de ser incloses en la consolidació sempre que el conjunt format per aquestes empreses presenti un interès significatiu pel que fa als objectius especificats.
Article 12. Subconsolidació en el cas d’entitats i empreses de tercers països
Les entitats filials han d’aplicar els requisits que s’estableixin reglamentàriament respecte de les participacions qualificades fora del sector financer, així com els establerts en els capítols tercer i quart del títol III, sobre la base de la seva situació subconsolidada quan aquestes entitats, o l’empresa matriu en cas que aquesta sigui una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera, posseeixin una entitat, una entitat financera, com filials en un altre país o posseeixin una participació en les mateixes.
Article 13. Empreses d’altres països
A efectes de l’aplicació de la supervisió en base consolidada en mèrits a les seccions segona i tercera d’aquest capítol, els termes «empresa d’inversió», «entitat bancària», «entitat financera» i «entitat» són aplicables així mateix a les empreses establertes a altres països que, d’estar establertes al Principat d’Andorra, entrarien en la definició que d’aquests termes figura en l’article 3.
Article 14. Valoració d’actius i de partides fora de balanç
La valoració dels actius i de les partides fora de balanç s’ha d’efectuar de conformitat amb el marc comptable aplicable al Principat d’Andorra.
Secció quarta. Processos d’autoavaluació del capital intern
Article 15. Autoavaluació del capital intern
Les entitats i els seus grups consolidables han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius a fi d’avaluar i mantenir de manera permanent els imports, els tipus i la distribució del capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell dels riscos a què estan o poden estar exposats.
Aquestes estratègies i procediments han de ser revisats internament de forma periòdica a fi de garantir que segueixin sent exhaustius i proporcionats a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat interessada.
El procés d’autoavaluació del capital previst en l’apartat 1 ha de realitzar-se:
en base consolidada, d’acord amb l’establert en les seccions segona i tercera per;
les entitats matrius al Principat d’Andorra;
ii) les entitats controlades per societats financeres de cartera i societats financeres mixtes de cartera. En els casos que una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera controli més d’una entitat bancària o empresa d’inversió, el procés d’autoavaluació de capital s’ha de dur a terme únicament per l’entitat bancària o l’empresa d’inversió sobre la que s’apliqui la supervisió consolidada en mèrits a l’article 100.
en base individual per:
les entitats, excepte per les entitats que són filials d’entitats amb domicili social al Principat d’Andorra;
ii) les entitats que no s’inclouen a la consolidació prudencial en mèrits a l’article 11;
iii) els grups d’empreses d’inversió exemptes de l’aplicació dels requisits de fons propis en base consolidada en mèrits de la lletra d) apartat 4, de l’article 9.
en base subconsolidada, integrant l’entitat matriu, societat financera de cartera, societat financera de cartera mixta i les seves filials amb domicili social al Principat d’Andorra.
Les entitats han de proporcionar a l’AFA, abans del 12 de maig, o el següent dia hàbil en cas festiu o dia no hàbil, de cada exercici, un informe anual del procés d’autoavaluació de capital intern referit a l’exercici precedent tancat a 31 de desembre, incloent-hi un resum descriptiu de les estratègies i procediments a què fa referència l’apartat 1. Per l’elaboració de l’informe d’autoavaluació del capital intern, les entitats han de tenir en compte els criteris i directrius que pot dictar l’AFA.
Secció cinquena. Sistemes, procediments i mecanismes de les entitats per a la gestió dels riscos
Article 16. Sistemes, procediments i mecanismes de les entitats
Les entitats han de complir les obligacions establertes en aquesta secció, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i acords de garantia financera, sobre una base individual, excepte en el cas que l’AFA autoritzi les excepcions previstes en l’article 6.
Les empreses matrius i filials subjectes a aquesta Llei han de complir les obligacions establertes en aquesta secció, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i acords de garantia financera, en base consolidada o subconsolidada, per garantir que els sistemes, procediments i mecanismes requerits per aquesta secció i els anteriorment esmentats articles de la Llei 8/2013, són coherents i estan ben integrats, i que es pot facilitar qualsevol tipus de dades i la informació pertinents als efectes de supervisió. En particular, les empreses matrius i filials subjectes a aquesta Llei han d’implementar tals sistemes, procediments i mecanismes en les seves filials no subjectes a aquesta Llei. Aquests sistemes, procediments i mecanismes han de ser coherents i estar ben integrats, i aquestes filials han de ser capaces de produir qualsevol tipus de dades i la informació pertinents a efectes de supervisió.
Les obligacions resultants d’aquesta secció, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i acords de garantia financera, relativa a empreses filials que no estan elles mateixes sotmeses a aquesta Llei, no s’han d’aplicar si l’entitat matriu o les entitats controlades per una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera poden demostrar a l’AFA que l’aplicació d’aquests requisits resulta il·lícita sota les lleis del tercer país on està establerta la filial.
Article 17. Tractament de riscos
L’òrgan d’administració ha d’aprovar i revisar periòdicament les estratègies i polítiques d’assumpció, gestió, supervisió i mitigació dels riscos a què l’entitat està o pot estar exposada, incloent-hi aquells plantejats per la conjuntura macroeconòmica en la qual opera en relació amb la situació del cicle econòmic.
L’òrgan d’administració ha de dedicar temps suficient a la consideració de les qüestions relacionades amb els riscos. L’òrgan d’administració ha de participar activament en la gestió de tots els riscos substancials recollits en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació, ha de vetllar perquè s’hi assignin els recursos adequats, i ha de participar així mateix en la valoració dels actius i en l’ús de qualificacions creditícies externes. L’entitat ha d’establir canals d’informació a l’òrgan d’administració sobre tots els riscos importants als quals s’enfronta i sobre polítiques de gestió de riscos i les seves modificacions.
Article 18. Risc de crèdit i contrapart
En matèria de risc de crèdit i de contrapart, les entitats:
han de basar la concessió de crèdits en criteris sòlids i ben definits i que el procediment d’aprovació, modificació, renovació i refinançament de crèdits estigui clarament establert;
han de disposar de metodologies internes que els permetin avaluar el risc de crèdit de les exposicions davant dels diferents deutors, valors o posicions de titulització, així com el risc de crèdit del conjunt de la cartera. Concretament, les metodologies internes no se sustenten únicament o mecànicament en les qualificacions creditícies externes. El fet que els requisits de recursos propis es basin en l’avaluació d’una ECAI o en la inexistència d’una qualificació de l’exposició, no impedeix que les entitats tinguin en compte una altra informació pertinent per avaluar la seva assignació de capital intern;
han d’utilitzar mètodes eficaços per administrar i supervisar de manera permanent les diverses carteres i exposicions amb risc de crèdit, així com per identificar i gestionar els crèdits dubtosos i fer els ajustaments de valor i les dotacions de provisions adequats;
han de diversificar les carteres de crèdits de manera adequada, tenint en compte els mercats objectius i l’estratègia global de l’entitat en matèria de crèdit.
Article 19. Risc residual
Les entitats han de tenir polítiques i procediments escrits, a fi d’abordar i controlar el risc que les tècniques reconegudes de mitigació del risc de crèdit, aplicades per l’entitat, resultin menys eficaces del que s’esperava.
Article 20. Risc de concentració
Les entitats han de tenir en compte i controlar, entre altres, mitjançant polítiques i procediments escrits, el risc de concentració derivat:
de les exposicions davant de cadascuna de les contraparts, incloent-hi les entitats de contrapartida central, els grups de contraparts vinculades i les contraparts del mateix sector econòmic, de la mateixa regió geogràfica o de la mateixa activitat o matèria primera o,
de l’aplicació de tècniques de mitigació del risc de crèdit, incloent-hi els riscos vinculats a grans exposicions creditícies indirectes, com ara un emissor de garanties reals.
Article 21. Risc de titulització
Les entitats han de valorar i controlar mitjançant polítiques i procediments adequats els riscos derivats d’operacions de titulització en les quals les entitats bancàries actuïn com a inversores, originadores o patrocinadores, incloent-hi el risc reputacional, així com els que sorgeixen en relació amb estructures o productes complexos, per assegurar que el contingut econòmic de l’operació queda plenament reflectit en les decisions d’avaluació i gestió del risc.
Les entitats originadores d’operacions de titulització renovables que inclouen clàusules d’amortització anticipada han de disposar de plans de liquiditat per fer front a les implicacions derivades tant de l’amortització programada com de l’anticipada.
Article 22. Risc de mercat
Les entitats han d’aplicar polítiques i procediments per determinar, valorar i gestionar totes les fonts significatives de risc de mercat i dels efectes d’aquests riscos que siguin significatius.
Les entitats han de prendre les mesures pertinents contra el risc d’insuficiència de liquiditat derivat del fet que una posició curta arriba a venciment abans que la posició llarga.
El capital intern de les entitats ha de ser adequat per cobrir els riscos de mercat significatius que no estan subjectes a un requisits de recursos propis.
Les entitats que, a l’hora de calcular els requisits de recursos propis per risc de posició, han compensat les seves posicions en una o més de les accions que constitueixen un índex borsari amb una o més posicions en un contracte de futurs o un altre producte basat en aquest índex borsari, han de disposar d’un capital intern adequat per a cobrir el risc de pèrdua de base resultant de la diferència entre l’evolució del valor del contracte de futurs o de l’altre producte i el del valor de les accions que componen l’índex borsari. Les entitats també han de mantenir l’esmentat capital intern adequat quan tenen posicions oposades en contractes de futurs basats en índexs borsaris que no són idèntics quant al seu venciment i/o la seva composició.
Quan una entitat assegura instruments de deute i de capital, i utilitza el mecanisme previst en el reglament d’aplicació per a la reducció de les posicions netes, ha d’assegurar-se que manté suficient capital intern per cobrir el risc de pèrdues que existeix entre el moment del compromís inicial i el dia hàbil següent.
Article 23. Risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació
Les entitats han d’aplicar sistemes per determinar, avaluar i gestionar el risc derivat de possibles variacions dels tipus d’interès que incideixen en les activitats alienes a la cartera de negociació de l’entitat.
Article 24. Risc operacional
Les entitats han d’aplicar polítiques i procediments per avaluar i gestionar l’exposició al risc operacional, incloent-hi, si escau, el risc de model, i per cobrir el risc d’esdeveniments poc freqüents generadors de pèrdues molt elevades. Les entitats han d’especificar el que constitueix un risc operacional als efectes d’aquestes polítiques i procediments.
Les entitats han d’establir plans de contingència i continuïtat del negoci que els permetin mantenir la seva activitat i limitar les pèrdues en cas d’interrupcions greus en el negoci.
Article 25. Risc de liquiditat
Les entitats han de tenir estratègies, polítiques, procediments i sistemes sòlids per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar el risc de liquiditat, al llarg d’un conjunt apropiat d’horitzons temporals, incloent-hi l’intradia, per assegurar que les entitats mantenen un nivell adequat de coixins de liquiditat. Aquestes estratègies, polítiques, procediments i sistemes s’han d’adaptar a les línies de negocis, divises, sucursals i entitats jurídiques i han d’incloure mecanismes adequats d’assignació dels costos, dels beneficis i dels riscos de liquiditat.
Les estratègies, polítiques, procediments i sistemes als quals es fa referència en l’apartat 1 han de ser proporcionals a la complexitat, el perfil de risc, l’àmbit d’activitat de les entitats i d’acord a la tolerància al risc fixada per l’òrgan d’administració, i han de reflectir la importància de l’entitat en cada una de les jurisdiccions en les quals dur a terme la seva activitat. Les entitats han de comunicar la tolerància al risc a totes les línies de negoci rellevants.
Les entitats, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, han de mantenir els perfils de risc de liquiditat que resultin adequats per al seu bon funcionament i la solidesa del sistema financer.
L’AFA ha de controlar l’evolució d’aquests perfils de risc de liquiditat mantingut per les entitats, atenent a elements com el disseny i els volums de productes, la gestió del risc, les polítiques de finançament i les concentracions de finançament.
L’AFA pot adoptar mesures eficaces quan l’evolució dels perfils de risc de liquiditat d’una entitat pot donar lloc a inestabilitat en una altra entitat o a inestabilitat sistèmica.
Les entitats han de desenvolupar metodologies per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar les posicions de finançament. Aquestes metodologies han d’incloure els fluxos d’efectiu significatius, actuals i previstos, dels actius i dels passius, així com de les partides fora de balanç, inclosos els passius contingents i el possible impacte del risc reputacional.
Les entitats han d’establir una distinció entre els actius pignorats i els actius lliures de càrregues que estan disponibles en tot moment, en especial en situacions d’urgència. Així mateix, les entitats han de tenir en consideració l’ens jurídic en el qual es troben radicats els actius, el país on els béns estan registrats legalment, ja sigui en un registre o en una anotació en compte, així com la seva admissibilitat i han d’efectuar un seguiment de com els actius poden ser mobilitzats de forma oportuna.
Les entitats també han de prendre en consideració les limitacions legals, reglamentàries i operatives a les possibles transferències de liquiditat i d’actius lliures de càrregues entre ens, tant a dins com a fora del Principat d’Andorra.
Les entitats han de tenir en compte les diferents eines de mitigació del risc de liquiditat, incloent-hi un sistema de límits i uns coixins de liquiditat que permeten afrontar diverses situacions de dificultat, així com una diversificació adequada de la seva estructura de finançament i del seu accés a fonts de finançament. Aquestes mesures han de ser revisades periòdicament.
Les entitats han de tenir en compte escenaris alternatius en relació a les posicions de liquiditat i als factors mitigants del risc, i han de revisar els supòsits en els quals es basen les decisions relatives a la posició de finançament, com a mínim, un cop l’any. Per a aquesta finalitat, els escenaris alternatius han de contemplar, en particular, les partides de fora de balanç i altres passius contingents, inclosos els vehicles especialitzats en titulització (“SSPE”) o els d’altres ens amb finalitats especials, en relació amb els quals l’entitat actua com a patrocinadora o proporciona un suport significatiu en termes de liquiditat.
Les entitats han d’analitzar l’impacte potencial d’escenaris alternatius, que afecten únicament la pròpia entitat, tot el mercat i una combinació d’ambdós escenaris. Les entitats han de prendre en consideració diferents períodes de temps, així com situacions de tensió amb diferents graus de dificultat.
Les entitats han d’ajustar periòdicament les seves estratègies, polítiques internes i límits de risc de liquiditat i desenvolupar plans de contingència eficaços, tenint en compte el resultat dels escenaris alternatius esmentats en l’apartat 8.
Les entitats han de dotar-se de plans de recuperació de liquiditat en què es defineixin les estratègies adequades, així com les pertinents mesures d’aplicació, amb l’objectiu de corregir possibles dèficits de liquiditat, i si s’escau, en relació a les sucursals establertes fora del Principat d’Andorra. Les entitats han de posar a prova aquests plans com a mínim un cop l’any, els han d’actualitzar en base als resultats dels escenaris alternatius establerts en l’apartat 8, i els han de comunicar a’la direcció general i sotmetre’ls a la seva aprovació, de tal manera que les polítiques i procediments interns puguin ajustar-se segons correspongui. Les entitats han d’adoptar amb antelació les mesures operatives necessàries per garantir que els plans de recuperació de liquiditat poden ser aplicats de forma immediata.
Per a les entitats bancàries, entre les citades mesures operatives s’han d’incloure mantenir garanties reals immediatament disponibles per poder obtenir finançament extern. Això inclou, en cas de necessitat, que l’entitat bancària ha de mantenir garanties en la moneda d’un tercer país enfront de la qual estigui exposada, i, quan resulti imprescindible per motius operatius, dins el territori d’un tercer país enfront de la moneda que està exposada.
Article 26. Risc de palanquejament excessiu
Les entitats han d’establir polítiques i procediments per a identificar, gestionar i controlar el risc de palanquejament excessiu. Entre els indicadors de risc de palanquejament excessiu figuren la ràtio de palanquejament establert en l’article 84 d’aquesta Llei i els desfasaments entre actius i obligacions.
Les entitats han d’afrontar el risc de palanquejament excessiu amb caràcter preventiu, tenint en compte els increments potencials d’aquest risc causats per reduccions dels fons propis de l’entitat que es deriven de pèrdues previstes o efectives, en funció de les normes comptables aplicables. A aquests efectes, les entitats han d’estar en condicions d’afrontar diverses situacions de dificultat pel que fa al risc de palanquejament excessiu.
Capítol segon. Fons propis
Secció primera. Elements de fons propis
Article 27. Capital de nivell 1
El capital de nivell 1 d’una entitat és igual a la suma del capital de nivell 1 ordinari i el capital de nivell 1 addicional d’aquesta entitat.
Article 28. Elements de capital de nivell 1 ordinari
Els elements de capital de nivell 1 ordinari són els següents:
els instruments de capital, que compleixen amb els requisits per a ser considerats com a element de capital de nivell 1 ordinari que es determinin reglamentàriament;
primes d’emissió relacionades amb els instruments esmentats en la lletra a);
els beneficis no distribuïts;
altres resultats integrals acumulats;
altres reserves;
fons per riscos generals bancaris.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.