Legalize
Legalize / Andorra / Llei

Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Rang Llei
Publicació 2019-01-22
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 117
Historial de reformes JSON API
d)

Emissió i gestió d’altres mitjans de pagament, com per exemple, xecs de viatge i xecs bancaris;

e)

Atorgament de garanties i subscripció de compromisos;

f)

Transaccions per compte propi de l’entitat o per compte de la seva clientela que tinguin per objecte:

  • Instruments de mercat monetari, com xecs, efectes, certificats de dipòsit;
  • Divises;
  • Futurs financers i opcions;
  • Instruments sobre divises o sobre tipus d’interès;
  • Valors negociables.
g)

Participació en emissions de valors i prestació de serveis relacionats amb aquestes emissions;

h)

Assessorament a empreses en matèria d’estructures de capital, estratègia industrial i qüestions afins, així com assessorament sobre serveis relacionats amb la fusió i l’adquisició d’empreses;

i)

Intermediació en els mercats interbancaris;

j)

Assessorament i gestió de carteres;

k)

Custòdia i administració de valors;

l)

Informes comercials;

m)

Lloguer de caixes fortes;

n)

Emissió de diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.

[…]

6.

El valor comptable del conjunt de les participacions qualificades, directes o indirectes, de les entitats bancàries en entitats o empreses diferents d’un ens del sector financer no pot sobrepassar el 60 % del capital admissible de l’entitat bancària, tal com es defineix en l’incís 12, apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

5.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 13 i s’inclou l’apartat, 2, que queda redactat de la manera següent:

“1. Les entitats bancàries han de disposar d’un capital social mínim de 5.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.

2.

El capital social ha d’incloure un o més dels elements a què es refereixen les lletres a) i complementàriament b), de l’apartat 1 de l’article 28,, de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

6.

Es modifica l’apartat 3 de l’article 14 i s’inclou l’apartat 6, que queda redactat de la manera següent:

“3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec. El consell d’administració posseirà col·lectivament els coneixements, competències i experiència oportuns per poder entendre les activitats de les entitats bancàries, inclosos els principals riscos.

[…]

6.

Els membres del consell d’administració han de complir, en particular, els requisits establerts en els articles 6 bis i 6 quarter de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera. La composició general del consell d’administració ha de reflectir de manera adequada una àmplia gamma d’experiències.”

7.

Es modifica l’article 18, que queda redactat de la manera següent:

“Article 18. Normes de solvència i liquiditat

Les entitats bancàries estan sotmeses a les normes de solvència i liquiditat definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.”

8.

Es modifica l’article 32, que queda redactat de la manera següent:

“Article 32. Capital social
1.

Les entitats financeres d’inversió han de comptar amb el capital social mínim següent, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries, en funció del tipus d’entitat financera d’inversió de què es tracti:

a)

730.000 euros, les societats financeres d’inversió;

b)

125.000 euros, les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió directa;

c)

60.000 euros, les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió indirecta;

d)

60.000 euros, els assessors financers societat anònima;

e)

50.000 euros, els assessors financers societat limitada o en el seu defecte, una assegurança de responsabilitat civil professional o altra garantia comparable per fer front a la responsabilitat per negligència professional, amb una cobertura mínima d’1.000.000 euros per sinistre, i un total d’1.5000.000 euros anuals per la totalitat dels sinistres.

2.

Les persones físiques autoritzades per exercir com a assessors financers han de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional que permeti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional amb cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per reclamació de danys i un total d’1.500.000 d’euros anuals per a totes les reclamacions.

3.

Les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat directa que executin ordres d’inversors relatives a instruments financers poden mantenir-los per compte propi sempre que es compleixin les condicions següents:

a)

Que aquestes posicions derivin únicament de la seva impossibilitat de complir les ordres precises rebudes de clients;

b)

Que el valor total de mercat d’aquestes posicions no superi el 15 % del seu capital social;

c)

Que compleixin els requisits establerts als articles 46 a 48 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;

d)

Que aquestes posicions siguin de caràcter fortuït i provisional i estiguin estrictament limitades al temps necessari per realitzar la transacció de què es tracti.

La tinença de posicions en instruments financers aliens a la cartera de negociació, a fi d’invertir els fons propis, no es considera activitat per compte propi en relació amb la prestació dels serveis d’inversió definits en les lletres a), b) i d) de l’article 20.”

8 bis. Es modifica l’apartat 1 de l’article 33, que queda redactat de la manera següent:

“Article 33. Òrgan d’administració
1.

L’òrgan d’administració de les entitats financeres d’inversió en forma de persona jurídica ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres. No obstant, l’òrgan d’administració dels assessors financers pot comptar amb un administrador únic.”

9.

Es modifica l’article 37, que queda redactat de la manera següent:

“Article 37. Normes de solvència
1.

Les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió directa estan sotmeses a les normes de solvència i liquiditat definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en mèrits a l’article 2, apartat 1 de la mateixa Llei.

2.

Les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió indirecta i els assessors financers persones jurídiques han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a l’índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera d’inversió i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.”

10.

Es modifica l’article 43 de la manera següent:

“Article 43. Capital Social

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de comptar amb un capital social mínim de 125.000 euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.”

11.

Es modifica l’article 48 de la manera següent:

“Article 48. Recursos propis
1.

Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de disposar en tot moment d’uns recursos propis que no podran ser inferiors a la major de les quantitats següents:

a)

Un capital social i uns recursos propis addicionals d’acord amb el següent:

i)

Un capital social mínim totalment subscrit i desemborsat tal com s’estableix a l’article 43;

ii) A més, aquest capital social mínim ha de complir les condicions següents:

1.

Ha de ser incrementat en una proporció del 0,02% del valor efectiu del patrimoni dels OIC, incloses les carteres la gestió de les quals hagi delegat, però no les carteres que estigui administrant i/o gestionant per delegació, en la part que aquest patrimoni excedeixi de 250.000.000 d’euros. En cap cas la suma exigible del capital inicial i de la quantitat addicional ha de sobrepassar els 10.000.000 d’euros;

2.

La quantia addicional de recursos propis a què es refereix el paràgraf anterior pot ser coberta fins a un 50 %, amb una garantia pel mateix import d’una entitat bancària o d’una entitat asseguradora. L’entitat bancaria o asseguradora ha de tenir el seu domicili social al Principat d’Andorra o en un país tercer sempre que estigui sotmesa a unes normes prudencials equivalents a les aplicables al Principat d’Andorra.

b)

Per tal de cobrir els possibles riscos derivats de la responsabilitat professional en relació amb les activitats que puguin realitzar les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva que gestionin altres OIC, tal com es defineixen a l’article 6 Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, aquestes han de:

1.

Disposar de recursos propis addicionals que siguin adequats per cobrir els possibles riscos derivats de la responsabilitat en cas de negligència professional. S’entén per recursos propis addicionals adequats per cobrir els possibles riscos derivats el 0,01 % del patrimoni gestionat corresponent a altres OIC; o bé

2.

Subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional per fer front a la responsabilitat per negligència professional. La cobertura de l’assegurança en relació amb un determinat sinistre ha de ser, com a mínim, igual al 0,7 % del valor de mercat absolut dels actius que integren les carteres dels altres OIC gestionats per la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, inclosos els actius adquirits amb recurs al palanquejament. La cobertura de l’assegurança en relació amb els sinistres agregats d’un any ha de ser, com a mínim, igual al 0,9 % del valor de mercat absolut dels actius que integren les carteres dels altres OIC gestionats per la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, inclosos els actius adquirits amb recurs al palanquejament.

Per calcular els recursos propis exigibles a què es refereixen els paràgrafs anteriors, es dedueix del patrimoni dels altres OIC gestionats, el corresponent a inversions d’aquests en altres OIC que estiguin al seu torn gestionats per la mateixa societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva;

c)

El 25 % de les despeses d’estructura carregades en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici precedent. Les despeses d’estructura comprendran: les despeses de personal, les despeses generals, les contribucions i impostos, les amortitzacions i altres despeses d’explotació.

Les despeses de personal esmentades en el paràgraf anterior es poden minorar en la quantia de les despeses que corresponguin a retribucions variables del personal. L’esmentada reducció es pot realitzar només quan la veritable naturalesa d’aquestes retribucions no presenta, en part o en tot, un component fix de les despeses o compromisos assumits amb el personal. A aquests efectes, l’AFA pot analitzar i determinar, si escau, el caràcter no variable d’aquestes retribucions.

La societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva pot minorar aquest import, prèvia autorització de l’AFA, si la seva activitat ha disminuït sensiblement respecte a l’exercici anterior. En aquest supòsit, la nova base de càlcul es comunica a l’AFA, que pot modificar-la en el termini de tres mesos si considera que no s’ajusta al que preveu aquesta Llei. Igualment, la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’incrementar aquest import amb caràcter immediat si la seva activitat està augmentant sensiblement respecte a l’exercici anterior.

Quan la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva no ha completat un exercici des de la seva inscripció en el registre de l’AFA, s’ha de prendre com a base de càlcul les despeses d’estructura que preveu el seu pla de negoci.

S’entén que el nivell d’activitat ha variat substancialment quan les despeses d’estructura augmenten o disminueixen un 25 % respecte a les despeses totals de l’exercici anterior, calculades en proporció al corresponent període de temps transcorregut en l’exercici corrent.

Independentment de l’import que representin aquests requisits, els recursos propis de la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva no poden ser en cap moment inferiors a l’import estipulat en l’article 50, apartat 1 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2.

Quan una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva presenta un nivell de recursos propis inferior al mínim exigible, ha d’informar immediatament a l’AFA i presentar un programa en què concreti els seus plans per retornar al compliment. El programa ha de fer referència a les causes que van motivar l’incompliment; les actuacions dutes a terme, i si s’escau, la definició d’un pla per retornar al compliment, i el termini previst per a això, que no pot ser superior a tres mesos. Aquest programa ha de ser aprovat per l’AFA, que pot fixar mesures addicionals a les proposades per la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva en el termini de dos mesos des de la seva aprovació.

No es considera incomplerta l’exigència de recursos propis de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva quan, com a conseqüència d’alteracions en les cotitzacions dels valors que integrin el patrimoni dels OIC gestionats o el de les carteres individuals gestionades, o del nombre de participacions o accions dels OIC que gestioni, el defecte de recursos propis no excedeix el 20 %. No obstant això, la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva ha de disposar en els dos mesos naturals següents dels recursos propis exigibles corresponents a l’últim dia de cada mes.”

12.

Es modifiquen els apartats 1, 2, 3 i 6, i s’inclouen els apartats 7 i 8 a l’article 59, que queda redactat de la manera següent:

“1. Les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat estan sotmeses a les mateixes normes de solvència i liquiditat que les pròpies de les entitats bancàries definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb les particularitats que es prevegin reglamentàriament.

2.

Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre solvència, liquiditat i supervisió prudencial, les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a l’índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera – no bancària – de crèdit especialitzat i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.

3.

S’entén per recursos propis mínims el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio total de capital de les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat del 8 %, tal com es defineix a la lletra c), apartat 1 de l’article 46 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no poden situar-se per sota d’aquest mínim.

[…]

6.

En particular, no són aplicables a les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat els articles 57 i 58 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, relatius a l’obligació de mantenir un coixí de conservació de capital i un coixí de capital anticíclic, respecte d’aquelles entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat.

7.

Les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat han de disposar d’una quantitat mínima d’actius líquids adaptada a la naturalesa jurídica i a les especificitats del seu model de negoci per tal de:

a)

Fer front a les potencials sortides de fons reemborsables derivades de passius i compromisos, fins i tot en cas d’esdeveniments greus que poguessin afectar la liquiditat; i

b)

Mantenir una estructura adequada de fonts de finançament i de venciments en els seus actius, passius i compromisos, per tal d’evitar potencials desequilibris o tensions de liquiditat que puguin danyar o posar en risc la situació financera de l’entitat.

8.

L’AFA, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.”

Disposició final segona. Modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera

S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera.

1.

Es modifica l’article 1, que queda redactat de la manera següent:

“Article 1. Objecte de la Llei

L’objecte d’aquesta Llei és establir:

  • Els requisits organitzatius i les condicions de funcionament per a l’exercici de l’activitat de les entitats operatives del sistema financer;
  • Els requeriments mínims que han de seguir les entitats operatives del sistema financer per tal de vetllar per la protecció de l’inversor;
  • Les obligacions de tota persona física o jurídica en relació a adquisicions, increments de participació, disposicions o cessions d’una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer;
  • Les obligacions, les prohibicions i el règim sancionador relacionats amb l’abús de mercat per part de qualsevol persona física o jurídica, entès com les operacions basades en l’ús d’informació privilegiada i la manipulació de mercat, per tal de contribuir a la integritat dels mercats financers i d’augmentar la confiança dels inversors en aquests mercats;

-El marc normatiu dels acords de compensació contractual i els acords de garantia financera.”

2.

Es modifiquen els apartats 6, 7, 14, 19 i 20 de l’article 2, que queden redactats de la manera següent:

“Article 2. Definicions

[…]

6) Direcció general: s’entén per membres de la direcció general les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat, que són responsables de la gestió diària de l’entitat i formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat que ha de retre comptes de la gestió diària davant del consell d’administració.

7) Entitat controlada: s’entén per entitat controlada tota empresa en la qual:

a)

Una persona física o jurídica té la majoria dels drets de vot; o

b)

Una persona física o jurídica que tingui la facultat de nomenar o revocar la majoria dels membres del consell d’administració, de direcció o de control i, al mateix temps, és accionista o associat d’aquesta empresa; o

c)

Una persona física o jurídica és accionista o associada i controla sola, en virtut d’un acord conclòs amb altres accionistes o associats d’aquesta empresa, la majoria dels drets de vot dels accionistes o associats d’aquesta; o

d)

Una persona física o jurídica pot exercir o exerceix efectivament una influència dominant o de control; o

e)

Una persona física o jurídica que hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres del consell d’administració que exerceixen el seu càrrec en el moment en què s’han de formular els comptes consolidats i durant els dos exercicis immediatament anteriors. En concret, aquesta circumstància es presumeix quan la majoria dels membres del consell d’administració de la societat controlada són membres del consell d’administració o de la direcció general de la societat dominant o d’una altra dominada per aquesta societat.

Als drets de vot de l’entitat dominant s’hi han d’afegir els drets que posseeixi per mitjà d’altres societats dependents o per mitjà de persones que actuïn en nom propi però per compte de l’entitat dominant o d’altres que en depenen, així com els drets dels quals es disposi de forma concertada amb qualsevol altra persona.

[…]

14) Participació qualificada: participació que, directa o indirectament, representi el 10 % o més del capital social o dels drets de vot de l’entitat. També es considera qualificada aquella participació que, sense arribar al percentatge assenyalat, permeti exercir una influència significativa sobre l’entitat participada.

Ateses les característiques dels diferents tipus d’entitats, es presumeix que una persona física o jurídica pot exercir aquesta influència significativa quan, entre d’altres, té la facultat de nomenar o destituir algun membre del seu consell d’administració.

Addicionalment, per determinar si es compleixen els criteris d’una participació qualificada, no es tenen en compte els drets de vot o les accions que les entitats puguin tenir com a conseqüència de la subscripció dels instruments financers o la col·locació d’instruments financers amb una base sòlida de compromís, sempre que els drets no s’exerceixin o s’utilitzin d’una altra manera per intervenir en la gestió de l’emissor i es disposin en el termini d’un any a partir de l’adquisició.

[…]

19) Funcions de control: s’entenen per funcions de control la funció de compliment normatiu, la funció de gestió del risc i la funció d’auditoria interna, tal com s’estableixen respectivament en els articles 9, 10 i 11 d’aquesta Llei.

[…]

20) “grup” és un conjunt d’empreses compost per una empresa matriu, les seves filials i les entitats en les quals l’empresa matriu o les seves filials tinguin una participació, així com les empreses vinculades entre si per una direcció única, en virtut d’un contracte celebrat amb aquestes empreses o per clàusules estatutàries d’aquestes empreses o en què els òrgans d’administració, de direcció o de control d’aquestes empreses es componguin majoritàriament de les mateixes persones.”

3.

Es modifica l’article 6, que queda redactat de la manera següent:

“Article 6. Sistema de govern corporatiu
1.

Les entitats operatives del sistema financer han de disposar de procediments sòlids de govern corporatiu, que han d’incloure el següent:

a)

Una estructura organitzativa adequada i proporcionada a la naturalesa, l’escala i la complexitat de la seva activitat, als riscos als quals està exposada i a la naturalesa i la tipologia dels serveis prestats. L’esmentada estructura organitzativa ha de ser clara, amb línies de responsabilitat ben definides, transparents i coherents;

b)

Polítiques i procediments eficaços d’identificació, gestió, control i comunicació dels riscos als quals l’entitat operativa del sistema financer estigui o pugui estar exposada, com ara el risc de crèdit, el risc residual, el risc de liquiditat, el risc de mercat, el risc de concentració, el risc de tipus d’interès, el risc de titulització, el risc de palanquejament excessiu, el risc operacional o el risc reputacional;

c)

Mecanismes adequats de control intern, inclosos procediments administratius i comptables;

d)

Polítiques i procediments adequats i suficients, incloent una adequada segregació de funcions i la prevenció de conflictes d’interès, per garantir que l’entitat operativa del sistema financer, el consell d’administració i la direcció general, el seu personal i els agents financers que designa compleixin les obligacions establertes en aquesta Llei i en qualsevol altra legislació vigent;

e)

Polítiques i pràctiques de retribució que siguin compatibles amb una gestió sana i prudent de riscos i que la promoguin.

2.

Els procediments i mecanismes a què es refereix el paràgraf 1 han de ser exhaustius i proporcionals a la naturalesa, l’escala i la complexitat dels riscos inherents al model de negoci i les activitats de l’entitat operativa del sistema financer. Així mateix s’han de tenir en compte els criteris tècnics relatius a l’organització i el tractament dels riscos establerts a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i a la normativa vigent aplicable.

3.

El consell d’administració i la direcció general de les entitats operatives del sistema financer han de participar activament en la gestió de tots els riscos substancials, vetllar per què s’assignin els recursos adequats per a això i, així mateix, participar en la valoració dels actius, l’ús de qualificacions creditícies externes i els models interns relatius a aquests riscos.

4.

Les entitats operatives del sistema financer han de disposar d’una pàgina web on es difongui la informació pública prevista en aquesta Llei així com a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o en qualsevol altra normativa vigent aplicable. Aquestes, també, han de comunicar de quina manera compleixen les obligacions de govern corporatiu.

5.

L’AFA precisa, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, el desenvolupament dels requisits organitzatius i de govern corporatiu addicionals.”

4.

S’inclouen 12 nous articles, del 6 bis al 6 terdecies, els quals queden redactats de la manera següent:

“Article 6 bis. Requisits d’idoneïtat
1.

Les entitats operatives del sistema financer han de tenir un consell d’administració format per persones que reuneixin els requisits d’idoneïtat necessaris per exercir el seu càrrec. En concret, han de posseir una honorabilitat empresarial i professional reconeguda, tenir uns coneixements idonis i una experiència adequada per exercir les seves funcions i estar en disposició d’exercir un bon govern de l’entitat.

En el cas que les entitats operatives del sistema financer tinguin un administrador únic, les estipulacions contingudes en la present Llei referides als membres del consell d’administració també seran aplicables a l’administrador únic.

2.

Els requisits d’honorabilitat, coneixements idonis i experiència anteriors han de concórrer igualment en els directors generals, així com en els responsables de les funcions de control. Aquests requisits també són exigibles a les persones físiques que representin al consell d’administració i als consellers que siguin persones jurídiques.

3.

El consell d’administració d’una entitat operativa del sistema financer ha d’estar constituït per individus amb una combinació adequada de competències, diversitat i experiència, de manera que col·lectivament reuneixin els coneixements, competències i experiència necessàries per comprendre adequadament les activitats de l’entitat inclosos els seus principals riscos, i assegurar la capacitat efectiva del consell d’administració per prendre decisions de manera independent i autònoma en benefici de l’entitat.

En aquest sentit, les entitats operatives del sistema financer han de dedicar recursos humans i financers adequats a la integració i la formació dels membres del consell d’administració.

Article 6 ter. Avaluació dels requisits d’idoneïtat
1.

El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha de comptar amb un procés clar i rigorós per identificar, avaluar i escollir els candidats al consell. El consell d’administració designa els candidats i fomenta l’elaboració de plans de successió apropiats per als consellers.

Mitjançant el procés de selecció i/o avaluació de la idoneïtat dels membres, s’ha de comprovar que els candidats al consell d’administració reuneixen els requisits següents:

a)

Compten amb els coneixements, les habilitats, l’experiència i, especialment en el cas dels consellers no executius, amb la independència d’idees, donades les seves responsabilitats al consell d’administració i l’activitat i el perfil de risc de l’entitat;

b)

Actuen amb independència d’idees sense que l’eventual concurrència de conflictes d’interès pugui, d’una manera general, comprometre la seva capacitat de prendre decisions objectives i imparcials i en interès de l’entitat.

L’AFA pot definir, mitjançant comunicat tècnic, les situacions o circumstàncies que pressuposin l’existència d’un conflicte d’interès que, de manera general, s’erigeixi com un element d’impossibilitat o incompatibilitat absoluta per l’exercici del càrrec de membre del consell d’administració mentre subsisteixi la situació originadora del conflicte d’interès.

c)

Compten amb un historial d’integritat i bona reputació;

d)

Disposen de temps suficient per acomplir les seves responsabilitats; i

e)

Tenen l’habilitat de fomentar una bona interacció entre el consell d’administració i els seus membres.

2.

Les entitats operatives del sistema financer han d’avaluar periòdicament, com a mínim un cop l’any, la continua idoneïtat dels seus consells d’administració i de cadascun dels seus membres, així com de les comissions delegades del consell, prenent en consideració la seva contribució al consell d’administració.

Article 6 quarter. Règim d’incompatibilitats
1.

El nombre màxim de càrrecs que un membre del consell d’administració o de la direcció general pot ocupar simultàniament s’ha de determinar tenint en compte les circumstàncies particulars i la naturalesa, la dimensió i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer. En qualsevol cas, l’AFA té la facultat d’analitzar i avaluar aquestes circumstàncies de forma individualitzada.

2.

En qualsevol cas, els membres del consell d’administració o de la direcció general de les entitats importants per raó de la seva mida, organització interna i per la naturalesa, dimensió, àmbit i complexitat de les seves activitats, no poden ocupar més càrrecs simultanis que els previstos en una de les combinacions següents:

a)

Un càrrec executiu juntament amb dos càrrecs no executius;

b)

Quatre càrrecs no executius.

S’entén per càrrecs executius, aquells en els que s’exerceixin funcions de direcció, sigui quin sigui el vincle jurídic que aquestes funcions els atribueixin.

3.

A l’efecte de l’apartat anterior es comptabilitzen com un sol càrrec:

a)

Els càrrecs executius o no executius ocupats dins el mateix grup;

b)

Els càrrecs executius o no executius ocupats en empreses, incloses entitats no financeres, on l’entitat operativa del sistema financer tingui una participació qualificada.

4.

A l’efecte del que es disposa als apartats 2 i 3 anteriors, no s’han de prendre en consideració els càrrecs directius en organitzacions que no persegueixin predominantment finalitats comercials.

5.

L’AFA pot autoritzar els membres del consell d’administració i de la direcció general esmentats a l’apartat 1 a ocupar un càrrec no executiu addicional si considera que això no impedeix el desenvolupament correcte de les seves activitats a l’entitat operativa del sistema financer.

Article 6 quinquies. Funcions del consell d’administració
1.

El consell d’administració d’una entitat operativa del sistema financer ha de ser l’apropiat per exercir les seves responsabilitats i ha de tenir una composició que faciliti la supervisió efectiva de l’esmentada entitat. Amb aquest objectiu, el consell d’administració ha d’estar format per un nombre suficient de consellers independents.

2.

Els membres del consell d’administració han d’actuar amb ple coneixement, de bona fe, amb la diligència i atenció degudes i segons els interessos de l’entitat operativa del sistema financer i dels seus accionistes. Cadascun dels membres del consell d’administració ha d’actuar amb honestedat, integritat i independència d’idees, avaluant i qüestionant, si escau, de manera efectiva les decisions de la direcció general i vigilant i controlant de manera efectiva el procés de decisió de la direcció.

3.

Els membres del consell d’administració han de tenir els coneixements adequats, ser eficaços i complir amb el deure de diligència i el deure de lleialtat. El deure de diligència requereix als membres del consell d’administració actuar amb ple coneixement de causa, totalment informats, de bona fe i amb la deguda diligència i cura. El deure de lleialtat s’entén com el deure dels membres del consell d’administració d’actuar prenent en consideració els interessos de l’entitat i dels seus accionistes.

4.

El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha de participar activament en la gestió de tots els riscos substancials, ha de vetllar per què s’assignin els recursos adequats i ha de participar en la valoració dels actius, l’ús de qualificacions creditícies externes i els models interns relatius a aquests riscos.

5.

El consell d’administració ha de definir, supervisar i responsabilitzar-se de la implementació dels acords de governança que garanteixin una gestió sana i prudent de l’entitat operativa del sistema financer, inclosa la segregació de funcions en l’organització i la prevenció de conflictes d’interès. El consell d’administració ha de controlar i avaluar periòdicament l’eficàcia del sistema de govern de l’entitat operativa del sistema financer, i ha de prendre les mesures adequades per solucionar qualsevol deficiència.

6.

El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha de definir el nivell de risc que l’entitat operativa del sistema financer està disposada a assumir, i ha d’aprovar les corresponents polítiques de gestió de riscos, supervisar-ne periòdicament el compliment i adoptar les mesures adequades per esmenar qualsevol deficiència.

7.

El consell d’administració de les entitats operatives del sistema financer ha d’aprovar el codi ètic i de conducta, les polítiques de control intern i les polítiques de compliment normatiu, i supervisar-ne periòdicament el compliment així com adoptar les mesures adequades per esmenar qualsevol deficiència.

8.

El consell d’administració ha de tenir una política escrita sobre la gestió dels conflictes d’interessos dels seus membres. La política, com a mínim, ha d’especificar:

a)

El deure d’evitar conflictes d’interès que no han estat aprovats pel consell d’administració així com l’obligació d’assegurar que els conflictes d’interès són gestionats de forma adequada;

b)

El procés de revisió i aprovació per part del consell de certes funcions, com ara exercir en un altre òrgan d’administració, per tal de garantir que aquest nou compromís no crea un conflicte d’interès;

c)

L’obligació d’informar a l’entitat de qualsevol assumpte que pugui resultar, o que ja hagi resultat, en un conflicte d’interès;

d)

L’obligació d’abstenir-se en la presa de decisions o de vot de qualsevol assumpte en què el membre pugui tenir un conflicte d’interès o quan la seva objectivitat o capacitat per complir adequadament els seus deures envers l’entitat puguin estar compromeses;

e)

Els procediments adequats a seguir per tal d’assegurar que les transaccions amb les parts vinculades s’efectua sobre una base de lliure competència; i

f)

La manera en què el consell d’administració actuarà enfront de qualsevol incompliment d’aquesta política.

9.

El consell d’administració ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.

10.

El consell d’administració ha de dur a terme determinades funcions clau, entre les quals s’inclouen, almenys, l’establiment i la supervisió de:

a)

L’estratègia global de negoci de l’entitat dintre del seu marc legal i regulador, tenint en compte els interessos financers a llarg termini de l’entitat i la seva solvència; els pressupostos anuals; l’establiment d’objectius en matèria de resultats; el control del pla previst i dels resultats obtinguts per l’entitat; i la supervisió de desemborsament de capital, les adquisicions i desinversions de més quantia;

b)

L’estratègia general de riscos i la política de riscos de l’entitat i del grup que aquesta encapçala, si escau, incloent la seva tolerància i el seu apetit al risc, i el marc de gestió de riscos;

c)

Les quantitats, els tipus i la distribució, tant del capital com dels fons propis necessaris per cobrir els riscos de l’entitat i del grup;

d)

Una estructura corporativa i organitzativa coherent i transparent, amb línies de responsabilitat i canals de comunicació clars i efectius; així mateix, els principis rectors dels sistemes de comunicació, inclòs l’aspecte de la seguretat de la informació, els acords interns de comunicació i un procediment de denúncia i comunicació de possibles infraccions en el sí de l’organització;

e)

Una estructura operativa robusta i eficaç, inclosos els recursos humans i materials necessaris per al correcte funcionament de l’entitat en àrees com són l’administració, la comptabilitat, els sistemes informàtics i la subcontractació;

f)

La política de nomenaments i els plans de successió de persones amb funcions clau dintre de l’entitat; en aquest sentit, ha d’establir criteris d’idoneïtat per a la selecció del consell d’administració i la direcció general i ha de vigilar de manera activa i crítica l’execució de les estratègies del consell d’administració per part de la direcció general, inclosos el seu seguiment i la seva consecució en relació amb els criteris de referència establerts pel consell d’administració;

g)

Un marc de retribució a llarg termini dels principals directius i membres del consell d’administració alineat amb els interessos de l’entitat i dels accionistes i amb l’estratègia de risc de l’entitat; en aquest sentit, el consell d’administració ha de vigilar de forma activa el disseny i l’operativa del sistema de retribucions de l’entitat i del grup, comprovar que es compta amb els incentius adequats, d’acord amb una prudent assumpció de riscos i que aquests es revisen periòdicament i modifiquen tan aviat com s’identifiquen deficiències;

h)

Els principis del govern i els valors corporatius de l’entitat, a través d’un codi ètic i de conducta, un codi deontològic o un document similar, inclosa la gestió dels conflictes d’interès;

i)

Un marc de control intern adequat i efectiu, que inclogui l’establiment de funcions de risc, de compliment i d’auditoria interna competents, robustes i independents i que asseguri un entorn adequat per a l’elaboració de la informació comptable i financera; i

j)

Els principis aplicables a la gestió, al pla de continuïtat del negoci i a la gestió de crisis.

Article 6 sexies. Comissions delegades del consell d’administració
1.

En funció de la mida, l’escala, l’organització interna, la naturalesa, l’abast i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer i del seu grup, així com del seu perfil de risc, les entitats operatives del sistema financer han de disposar de les comissions delegades del consell d’administració següents:

a)

Comissió d’auditoria;

b)

Comissió de riscos;

c)

Comissió de nomenaments;

d)

Comissió de retribucions.

2.

Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de riscos i d’auditoria i comissions de nomenaments i retribucions, prèvia autorització de l’AFA, basant-se en la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç.

3.

Addicionalment, les entitats operatives del sistema financer que ho considerin adequat, poden crear altres comissions delegades del consell d’administració diferents de les establertes a l’apartat 1.

4.

En cas què no s’estableixin les comissions delegades del consell d’administració indicades en els apartats 1 i 3, prèvia autorització de l’AFA motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, les citades funcions han de ser exercides directament per part del consell d’administració.

5.

Cada comissió ha de tenir un mandat clar, documentat, incloent el seu abast, i aprovat pel consell d’administració.

6.

Les comissions delegades del consell han d’estar formades per membres del consell d’administració que no realitzin funcions executives dins l’entitat operativa del sistema financer en qüestió, i han de tenir els coneixements, la capacitat i l’experiència oportuna per comprendre i supervisar les funcions específiques de cadascuna d’aquestes comissions. Sense perjudici de l’anterior, s’ha de garantir la independència de funcions per part de les citades comissions.

7.

Les comissions delegades del consell d’administració han d’estar formades per membres que no realitzin funcions executives en l’entitat operativa del sistema financer. Així mateix, els presidents de les comissions delegades del consell d’administració han de ser consellers independents, i poden ser, alhora, presidents de fins a dos comissions delegades del consell d’administració.

8.

Els consellers independents de les entitats operatives del sistema financer han de participar activament en les comissions delegades del consell d’administració.

9.

Els respectius presidents de les comissions delegades han d’informar periòdicament el consell d’administració. Addicionalment, les comissions especialitzades han d’interactuar entre sí, segons escaigui, per tal de garantir la coherència i evitar qualsevol buit.

10.

La delegació de funcions a les comissions no allibera de cap manera el consell d’administració de la seva funció supervisora ni de la seva responsabilitat última.

11.

L’avaluació periòdica a la que fa referència l’article 6 ter també és d’aplicació per al funcionament de les comissions delegades del consell d’administració.

Article 6 septies. Comissió d’auditoria
1.

La comissió d’auditoria ha d’exercir, almenys, les funcions següents:

a)

Controlar l’eficàcia dels sistemes interns de gestió i control de qualitat de l’entitat i, si escau, de la funció d’auditoria interna, principalment pel que fa a la informació financera auditada, sense afectar a la seva independència;

b)

Supervisar l’establiment de polítiques comptables per part de l’entitat;

c)

Controlar el procés de generació i divulgació d’informació financera i enviar recomanacions o propostes per garantir la seva integritat;

d)

Revisar i controlar la independència dels auditors externs i de les entitats auditores, d’acord amb l’establert a l’article 19 d’aquesta Llei, i en particular, l’adequació de la prestació de serveis que no siguin d’auditoria a l’entitat auditada;

e)

Controlar l’auditoria externa dels comptes anuals individuals i consolidats;

f)

Ser responsable del procediment per a la selecció de l’entitat auditora i recomanar per a la seva aprovació per part de l’òrgan competent de l’entitat el seu nomenament, contractació, compensació i acomiadament, d’acord amb l’establert a l’article 19 d’aquesta Llei;

g)

Revisar l’abast i la freqüència de l’auditoria externa dels comptes anuals individuals i consolidats;

h)

Informar al consell d’administració de l’entitat auditada dels resultats de l’auditoria externa i explicar com l’auditoria externa contribueix a la integritat de la informació financera i la funció de la comissió d’auditoria en aquest procés;

i)

Rebre i tenir en compte els informes d’auditoria.

2.

La comissió d’auditoria ha d’estar composta exclusivament per consellers no executius nomenats pel consell d’administració, la majoria dels quals, almenys, han de ser consellers independents, i un d’ells ha de ser designat tenint en compte els seus coneixements i experiència en matèria de comptabilitat, auditoria o en totes dues matèries.

3.

La comissió d’auditoria té la facultat d’utilitzar qualsevol tipus de recurs que consideri apropiat, inclòs l’assessorament extern, i ha de rebre el finançament oportú per a tal propòsit.

4.

Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions d’auditoria i de riscos, prèvia autorització de l’AFA motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessària requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.

Article 6 octies. Comissió de riscos
1.

Els membres d’aquesta comissió han de tenir els coneixements, la capacitat i l’experiència oportuna per comprendre i supervisar l’estratègia de risc i la tolerància al risc de l’entitat.

2.

La comissió de riscos ha d’exercir, almenys, les següents funcions:

a)

Assessorar al consell d’administració sobre la tolerància al risc de l’entitat, actual i futura, i l’estratègia global de riscos i assistir al consell d’administració en la vigilància de l’aplicació d’aquesta estratègia per part de la direcció general. No obstant això, el consell d’administració és el responsable dels riscos que assumeix una entitat operativa del sistema financer;

b)

Revisar que la política de preus dels actius i passius oferts als clients tingui plenament en compte el model de negoci i l’estratègia de risc de l’entitat operativa del sistema financer. En cas contrari, la comissió de riscos ha de presentar un pla de contingència al consell d’administració;

c)

Determinar la naturalesa, la quantitat, el format i la freqüència de la informació sobre riscos que hagin de rebre la pròpia comissió i el consell d’administració;

d)

Col·laborar per establir polítiques i pràctiques de retribució sòlides. A aquests efectes, la comissió de riscos, sense perjudici de les funcions de la comissió de retribucions, ha d’examinar la política d’incentius prevista pel sistema retributiu i validar que són proporcionats i tenen en compte el risc, el capital, la liquiditat i la probabilitat i l’oportunitat dels beneficis.

3.

La comissió de riscos ha de tenir un accés adequat a la informació sobre la situació de risc de l’entitat operativa del sistema financer i, si és necessari i apropiat, a la funció de gestió dels riscos i a assessorament extern d’experts.

4.

Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de riscos i d’auditoria, prèvia autorització de l’AFA, motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessària requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.

Quan les entitats operatives del sistema financer combinin les comissions d’auditoria i riscos, d’acord amb el paràgraf anterior, han de seguir els criteris de composició definits per la comissió d’auditoria d’acord amb l’establert a l’apartat 2 de l’article 6 septies.

Article 6 nonies. Comissió de nomenaments
1.

La comissió de nomenaments ha d’exercir, almenys, les funcions següents:

a)

Identificar i recomanar, amb vista a la seva aprovació per part del consell d’administració o de la junta general, candidats per proveir els llocs vacants del consell d’administració;

b)

Avaluar l’equilibri de coneixements, capacitat, diversitat i experiència del consell d’administració i elaborar una descripció de les funcions i aptituds necessàries per a un nomenament concret, i valorant la dedicació de temps prevista per a l’exercici de les funcions encomanades;

c)

Avaluar periòdicament, almenys un cop l’any, l’estructura, la mida, la composició i l’actuació del consell d’administració i fer-li recomanacions pel que fa a possibles canvis;

d)

Avaluar periòdicament, almenys un cop l’any, els coneixements, competències i experiència dels diversos membres del consell d’administració i d’aquest en el seu conjunt, i informar al consell d’administració en conseqüència;

e)

Revisar periòdicament la política del consell d’administració en matèria de selecció i nomenament dels membres de la direcció general i formular recomanacions al consell d’administració;

f)

Fixar un objectiu de representació per al sexe menys representat al consell d’administració, que ha d’elaborar orientacions sobre com es pot assolir aquest objectiu. L’objectiu, les orientacions i l’aplicació de les mateixes es publicaran de conformitat amb la lletra d), apartat 1 de l’article 89 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

2.

En l’exercici de la seva comesa, la comissió de nomenaments ha de tenir en compte, en la mesura del possible i de forma continuada, la necessitat de vetllar perquè la presa de decisions del consell d’administració no es vegi dominada per un individu o un grup reduït d’individus de manera que puguin resultar perjudicats els interessos de l’entitat operativa del sistema financer en el seu conjunt.

3.

La comissió de nomenaments té la facultat d’utilitzar qualsevol tipus de recurs que consideri apropiat, inclòs l’assessorament extern, i ha de rebre el finançament oportú per tal propòsit.

4.

Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de nomenaments i retribucions, prèvia autorització de l’AFA, motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessària requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.

Article 6 decies. Comissió de retribucions
1.

La comissió de retribucions ha de tenir una composició que li permeti formar un judici competent i independent sobre les polítiques i pràctiques de retribucions i sobre els incentius creats per gestionar el risc, el capital i la liquiditat.

2.

La comissió de retribucions s’ha d’encarregar de la preparació de les decisions relatives a les retribucions, incloses les que tinguin repercussions per al risc i la gestió de riscos de l’entitat operativa del sistema financer de què es tracti i que ha d’adoptar el consell d’administració. En preparar les decisions, la comissió de retribucions ha de tenir en compte els interessos a llarg termini dels accionistes, els inversors i altres parts interessades en l’entitat operativa del sistema financer, així com l’interès públic.

3.

Les entitats operatives del sistema financer poden combinar comissions de retribucions i nomenaments, prèvia autorització de l’AFA, motivada en relació amb la mida, l’escala, l’organització interna i la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, sempre que puguin demostrar que la comissió mixta continua sent eficaç. Els membres de la comissió mixta han de tenir els coneixements, les habilitats i l’experiència necessària requerits per la comissió de retribucions i la comissió de nomenaments.

Article 6 undecies. Política de retribucions
1.

Aquest article és d’aplicació a les entitats operatives del sistema financer a nivell de grup, matriu i filials, incloses les filials establertes en tercers països a excepció de les filials estrangeres que estiguin ubicades en jurisdiccions considerades per l’AFA equivalents a efectes de regulació i supervisió. No obstant això, l’AFA té potestat per exigir l’aplicació de la política de retribucions de la matriu a nivell grup a les entitats operatives del sistema financer en casos concrets en què un empleat exerceixi funcions en diferents entitats i jurisdiccions del grup, inclosa Andorra.

2.

Les entitats operatives del sistema financer, en fixar i aplicar la política de retribució global, inclosos els salaris i els beneficis discrecionals de prestació per jubilació, de les categories de personal que inclouen l’alta direcció, dels empleats que assumeixen riscos, dels que exerceixen funcions de control, així com de tot empleat que rebi una retribució global que l’inclogui en el mateix barem de retribució que el de l’alta direcció i d’altres empleats que assumeixen riscos, apliquen els principis dels apartats 3 i 4 següents, de forma i mesura ajustada a la seva mida, la seva organització interna i la naturalesa, la dimensió, l’àmbit i la complexitat de les seves activitats.

3.

La política de retribució s’ha de determinar de conformitat amb els principis següents:

a)

La política de retribució ha de ser compatible amb una gestió sana i prudent dels riscos, s’ha de promoure aquest tipus de gestió i no s’ha d’oferir incentius per assumir riscos que sobrepassin el nivell de risc tolerat per l’entitat operativa del sistema financer;

b)

La política de retribució ha de ser compatible amb l’estratègia empresarial, els objectius, els valors i els interessos a llarg termini de l’entitat operativa del sistema financer i ha d’incloure mesures per evitar els conflictes d’interessos;

c)

El consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer, ha d’adoptar i revisar periòdicament els principis generals de la política de retribució i és responsable de la supervisió de la seva aplicació;

d)

Almenys un cop l’any s’ha de fer una avaluació interna central i independent de l’aplicació de la política de retribució, a fi de comprovar si es compleixen les pautes i els procediments de retribució adoptats pel consell d’administració;

e)

El personal que exerceixi funcions de control ha de ser independent de les unitats de negoci que supervisi, ha de comptar amb l’autoritat necessària i ha de ser remunerat en funció de la consecució dels objectius relacionats amb les seves funcions, amb independència dels resultats de les àrees de negoci que controli;

f)

La retribució de l’alta direcció o dels responsables en les funcions de gestió de risc i funció de compliment normatiu ha de ser supervisada directament per la comissió de retribucions a què es refereix l’article 6 decies o, si no s’ha creat aquesta comissió, pel consell d’administració;

g)

La política de retribució ha d’establir una clara distinció entre els criteris per a l’establiment de:

i)

La retribució fixa, que ha de reflectir principalment l’experiència professional pertinent i la responsabilitat a l’organització segons el que estipula la descripció de funcions com a part de les condicions de treball; i

ii) La retribució variable, que ha de reflectir un rendiment sostenible i adaptat al risc, així com un rendiment superior al requerit per a complir el que s’estipula a la descripció de funcions de l’empleat com a part de les condicions de treball.

4.

Pel que fa als elements variables de la retribució, s’han d’aplicar, a més dels establerts en l’apartat 3, i en les mateixes condicions, els següents principis:

a)

Quan la retribució estigui vinculada als resultats, el seu import total s’ha de basar en una avaluació on es combinin els resultats de l’individu, valorats d’acord amb criteris tant financers com no financers, i de la unitat de negoci afectada i els resultats globals de l’entitat operativa del sistema financer;

b)

L’avaluació dels resultats s’ha d’inscriure en un marc plurianual per garantir que el procés d’avaluació es fonamenti en els resultats a llarg termini i que el pagament efectiu dels components de la retribució basats en els resultats s’escaloni al llarg d’un període que tingui en compte el cicle econòmic subjacent de l’entitat operativa del sistema financer i els seus riscos empresarials;

c)

El total de la retribució variable no ha de limitar la capacitat de l’entitat operativa del sistema financer per reforçar la solidesa de la seva base de capital;

d)

La retribució variable garantida no és compatible amb una gestió sana dels riscos ni amb el principi de recompensar el rendiment, i no pot formar part de possibles plans de retribució;

e)

La retribució variable garantida té caràcter excepcional, només es pot efectuar quan es contracti personal nou i quan l’entitat operativa del sistema financer tingui una base de capital sana i sòlida i es limita al primer any d’ocupació;

f)

En la retribució total, els components fixos i els components variables han d’estar degudament equilibrats; el component fix ha de constituir una part prou elevada de la retribució total, de manera que es pugui aplicar una política plenament flexible pel que fa als components variables de la retribució, fins al punt que sigui possible no pagar aquests components;

g)

Les entitats operatives del sistema financer han d’establir les ràtios apropiades entre els components fixos i els variables de la retribució total, aplicant els següents principis:

i)

El component variable no ha de ser superior al 100 % del component fix de la retribució total de cada persona;

ii) No obstant això, la junta general d’accionistes de l’entitat operativa del sistema financer pot aprovar un nivell més elevat al previst en el número anterior, sempre que no sigui superior al 200 % del component fix:

  • L’aprovació del nivell més elevat de retribució variable s’ha de fer d’acord amb el procediment següent;
  • La junta general d’accionistes de l’entitat operativa del sistema financer ha de prendre una decisió basant-se en una recomanació detallada del consell d’administració que exposi els motius i l’abast de la decisió i inclogui el nombre de persones afectades i els seus càrrecs, així com l’efecte previst sobre el manteniment per part de l’entitat operativa del sistema financer d’una base sòlida de capital;
  • La junta general d’accionistes de l’entitat operativa del sistema financer ha d’adoptar la seva decisió per una majoria d’almenys dos terços, sempre que estiguin presents o representats en la votació, almenys la meitat de les accions o els drets equivalents amb dret a vot. Si no es pot arribar a aquest quòrum, cal adoptar l’acord per una majoria de, com a mínim, tres quarts del capital social present o representat amb dret a vot;
  • El consell d’administració ha de comunicar a tots els accionistes amb antelació suficient l’afer que s’ha de sotmetre a aprovació;
  • El consell d’administració ha de comunicar immediatament a l’AFA la recomanació dirigida a la junta general d’accionistes, inclòs el nivell més alt del component variable de la retribució proposat i la justificació corresponent, i ha d’acreditar que aquest nivell no afecta les obligacions de l’entitat operativa del sistema financer previstes a la normativa de solvència, tenint en compte en particular les obligacions de recursos propis de l’entitat operativa del sistema financer;
  • El consell d’administració ha de comunicar immediatament a l’AFA la decisió que ha adoptat a aquest respecte la junta general d’accionistes, inclòs el percentatge màxim més alt del component variable de la retribució aprovat;
  • Si escau, el personal afectat directament per l’aplicació de nivells màxims més alts de retribució variable no pot exercir, ni directament ni indirecta, els drets de vot que pugui tenir com a accionista de l’entitat operativa del sistema financer, i les seves accions s’han de deduir del capital social per al còmput de la majoria de vots que en cada cas sigui necessària en els acords que es refereixin a l’aplicació de nivells màxims més alts de retribució variable.

iii) L’AFA pot autoritzar a les entitats operatives del sistema financer a aplicar el tipus de descompte teòric contemplat pel paràgraf segon del present incís a un 25% de la retribució variable total, sempre que s’aboni mitjançant instruments diferits, per un termini de cinc o més anys. L’AFA pot establir un percentatge màxim inferior.

h)

Els pagaments per resolució anticipada d’un contracte s’han de basar en els resultats obtinguts en el transcurs del temps i no han de recompensar mals resultats o conductes indegudes. L’AFA pot definir els supòsits que poden conduir a una reducció de la quantia d’aquests pagaments per resolució anticipada;

i)

Els paquets de retribució relatius a compensacions o pagaments per abandonament de contractes laborals anteriors s’han d’adaptar als interessos de l’entitat operativa del sistema financer a llarg termini, per la qual cosa han d’incloure disposicions en matèria de retencions, ajornament, rendiment i recuperacions;

j)

En avaluar els resultats amb vista a calcular els components variables de la retribució, s’ha de fer un ajust per tots els tipus de riscos actuals i futurs, i cal tenir en compte el cost del capital i la liquiditat necessaris;

k)

L’assignació dels components variables de retribució en l’entitat operativa del sistema financer també ha de tenir en compte tots els tipus de riscos actuals i futurs;

l)

Una part substancial, i en tot cas almenys el 50% de qualsevol element de retribució variable, ja sigui diferit o no diferit, s’ha de fixar assolint un equilibri adequat entre:

i)

Accions o títols de propietat equivalents, en funció de l’estructura jurídica de l’entitat operativa del sistema financer de què es tracti, o instruments vinculats amb les accions o altres instruments no pecuniaris equivalents, en el cas d’entitats no cotitzades;

ii) Quan sigui possible, altres instruments en el sentit de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, o altres instruments que puguin ser convertits o anotats en la seva totalitat com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, que reflecteixin de manera adequada en cada cas la qualificació creditícia com a empresa en funcionament, i resultin adequats als efectes de retribució variable;

Els instruments esmentats en aquesta lletra s’han de sotmetre a una política de retenció adequada concebuda perquè els incentius estiguin en consonància amb els interessos a més llarg termini de l’entitat operativa del sistema financer. L’AFA pot imposar restriccions al disseny o als tipus d’aquests instruments, i fins i tot prohibir-ne alguns. Aquesta lletra és d’aplicació tant a la part del component variable de retribució diferida d’acord amb la lletra m) com a la part del component variable de retribució no diferida.

m)

Una part substancial, i, en qualsevol cas almenys el 40% de l’element de retribució variable s’ha de diferir durant un període no inferior a entre tres i cinc anys i s’ha d’adaptar correctament a la naturalesa dels negocis, als seus riscos i a les activitats del membre del personal corresponent.

La retribució pagadora en virtut de les disposicions d’ajornament no s’ha de percebre més ràpidament que de manera proporcional. En el cas d’un element de retribució variable d’una quantia especialment elevada, cal diferir-ne com a mínim el 60%. La durada del període d’ajornament s’ha de determinar tenint en compte el cicle econòmic, la naturalesa del negoci, els seus riscos i les activitats del membre del personal de què es tracti;

n)

La retribució variable, inclosa la part diferida, s’ha de pagar o es consolida únicament si resulta sostenible d’acord amb la situació financera de l’entitat operativa del sistema financer en el seu conjunt, i si es justifica sobre la base dels resultats de l’entitat operativa del sistema financer, de la unitat de negoci i de la persona de què es tracti.

Sense perjudici dels principis generals del dret en matèria contractual i laboral, la retribució variable total s’ha de reduir de manera considerable quan l’entitat operativa del sistema financer obtingui uns resultats financers poc brillants o negatius, tenint en compte tant la retribució actual com les reduccions en els pagaments de quantitats meritades prèviament, si escau, a través de clàusules de reducció de la retribució o de recuperació de retribucions ja satisfetes.

Cal sotmetre fins al 100% la retribució variable total a clàusules de reducció de la retribució o de recuperació de les retribucions ja satisfetes. Les entitats operatives del sistema financer han d’establir criteris específics per aplicar les clàusules de reducció de la retribució o de recuperació de les retribucions ja satisfetes. Aquests criteris han de recollir, en particular, situacions en què l’empleat:

i)

Hagi participat o sigui responsable de conductes que hagin generat importants pèrdues per a l’entitat operativa del sistema financer;

ii) Incompleixi les oportunes exigències d’idoneïtat i correcció.

o)

La política de pensions ha de ser compatible amb l’estratègia empresarial, els objectius, els valors i els interessos a llarg termini de l’entitat operativa del sistema financer.

Si l’empleat abandona l’entitat operativa del sistema financer abans de la jubilació, l’entitat ha de conservar en el seu poder els beneficis discrecionals de pensió de jubilació per un període de cinc anys en forma d’instruments com els esmentats a la lletra l). Si un empleat aconsegueix l’edat de jubilació, se li han d’abonar els beneficis discrecionals de pensió de jubilació en forma d’instruments com els esmentats a la lletra l), amb subjecció a un període de retenció de cinc anys;

p)

No es poden fer servir estratègies personals de cobertura o assegurances relacionades amb la retribució i la responsabilitat que menyscabin els efectes d’alineació amb la gestió sana dels riscos que fomenten els seus sistemes de retribució;

q)

La retribució variable no s’ha d’abonar mitjançant instruments o mètodes que facilitin l’incompliment de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i la normativa legal vigent d’aplicació i les seves normes d’execució.

5.

Les lletres l), m) i el segon paràgraf de la lletra o) de l’apartat 4 d’aquest article, no són d’aplicació, com a mínim, als empleats la remuneració variable dels quals no excedeixi 50.000 euros anuals i no representi més d’una tercera part de la seva remuneració anual. Als efectes del present apartat el Govern, a proposta del Ministeri de Finances, podrà modificar reglamentàriament els llindars aquí previstos prenent en consideració les particularitats de les pràctiques de remuneració del mercat i les responsabilitats i perfil professional dels membres del personal de qui es tracti.

6.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’especificar reglamentàriament les classes d’instruments que satisfan les condicions establertes en l’apartat 4, lletra l), incís ii) d’aquest article, així com els criteris qualitatius i els criteris quantitatius adequats per a determinar les categories de personal les activitats professionals dels quals tenen una incidència important en el perfil de risc d’una entitat, segons s’indica en l’apartat 2 d’aquest article.

Article 6 duodecies. Entitats beneficiàries d’una intervenció pública

En el cas de les entitats beneficiàries d’una intervenció pública, s’han d’aplicar els principis següents:

a)

La retribució variable s’ha de limitar estrictament a un percentatge dels ingressos nets quan sigui incompatible amb el manteniment d’una base sòlida de capital i amb l’oportuna renúncia al suport públic;

b)

Les autoritats competents pertinents han d’exigir a les entitats operatives del sistema financer que reestructurin les retribucions de manera que estiguin d’acord amb una adequada gestió de riscos i un creixement a llarg termini, fins i tot, si escau, establint límits a la retribució dels membres del consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer;

c)

Els membres del consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer no poden rebre cap retribució variable.

Article 6 terdecies. Comunicació de possibles infraccions

Les entitats operatives del sistema financer han de disposar de procediments adequats perquè els seus empleats puguin notificar possibles infraccions internament a través d’un canal independent, específic i autònom. Aquests procediments han de garantir la confidencialitat tant de la persona que informa de les infraccions com de les persones físiques presumptament responsables de la infracció.

Així mateix, les entitats operatives del sistema financer han de garantir la protecció dels empleats que informin de les possibles infraccions comeses a l’entitat davant de possibles represàlies, discriminacions i qualsevol altre tipus de tracte improcedent.”

5.

S’inclou l’apartat 5 a l’article 7, que queda redactat de la manera següent:

“5. Les entitats operatives del sistema financer han de registrar i conservar, amb els terminis que determini la legislació vigent en cada moment, tota la documentació, dades i informació, l’obtenció de la qual requereix aquesta Llei així com el reglament d’aplicació, els justificants i els registres de les transaccions i operacions, la informació comptable i de riscos, la informació dels comptes i la correspondència comercial, així com documentar tots els sistemes i processos que són objecte d’aquesta Llei i d’altra legislació aplicable, per tal que l’AFA pugui comprovar el seu compliment en tot moment.”

6.

S’inclou la lletra, a bis, a l’apartat 1 de l’article 10, que queda redactat de la manera següent:

“a bis) Informar directament al consell d’administració, amb independència de la direcció general i exposar els seus motius de preocupació i advertir aquest òrgan, quan procedeixi, en cas d’evolucions específiques del risc que afectin o puguin afectar l’entitat operativa del sistema financer, sense perjudici de les responsabilitats del consell d’administració, de conformitat amb aquesta Llei;”

7.

S’inclou la lletra, b bis, a l’apartat 2 de l’article 10, que queda redactat de la manera següent:

“b bis) El responsable de la funció de gestió de riscos ha d’actuar de manera independent i no pot ser revocat del seu càrrec sense l’aprovació prèvia del consell d’administració. La funció de gestió de riscos ha de reportar directament al consell d’administració quan sigui necessari.”

8.

Es modifica l’apartat 10 i l’apartat 14 de l’article 19, que queden redactats de la manera següent:

“10. Els auditors externs han de comunicar qualsevol fet o decisió relatius a les entitats mencionades a l’apartat 1 dels quals hagin tingut coneixement durant la realització de l’auditoria externa i que puguin:

a)

Afectar significativament l’estabilitat de l’entitat operativa del sistema financer;

b)

Constituir una infracció greu o molt greu del règim disciplinari del sistema financer o un incompliment de la llei, els reglaments o les disposicions administratives que estableixen les condicions d’autorització o que regulen de manera específica l’exercici de les activitats de les entitats operatives del sistema financer;

c)

Afectar el principi d’empresa en funcionament de l’entitat operativa del sistema financer;

d)

Implicar la denegació de la certificació dels comptes o de l’emissió de reserves.

Els auditors externs també tenen l’obligació de comunicar qualsevol fet o decisió dels quals tinguin coneixement en el curs de la realització de l’auditoria externa, en una entitat que tingui vincles estrets resultants d’una relació de control amb una entitat operativa del sistema financer on estan duent a terme la funció encomanada, quan aquests puguin tenir una notable o greu incidència sobre una entitat operativa del sistema financer o estiguin relacionats amb els apartats a) a d) del paràgraf anterior.

La comunicació s’ha de fer mitjançant un informe amb caràcter immediat al consell d’administració de l’entitat auditada i aquesta té l’obligació de remetre’n una còpia a l’AFA. Si en el termini de cinc dies hàbils l’auditor no té constatació fefaent que s’ha produït aquesta tramesa, ha d’enviar directament una còpia de l’esmentat informe a l’AFA. En cas de canvi d’auditors, l’entitat auditora que ha de donar compliment a aquest requisit és la que té vigent el seu nomenament per part de la junta general d’accionistes.

La divulgació de bona fe a l’AFA per part dels auditors externs de qualsevol fet o decisió a què es refereix aquest apartat no constitueix una violació de les restriccions sobre la divulgació de la informació imposada per contracte o per qualsevol disposició legislativa, reglamentària o administrativa i no implica als auditors externs cap tipus de responsabilitat. Aquesta divulgació s’ha de fer simultàniament al consell d’administració de l’entitat operativa del sistema financer, tret que hi hagi motius justificats per què no es faci.

[…]

14.

Les entitats d’auditoria o els auditors que incompleixen les obligacions derivades dels apartats anteriors i/o que no executin les exigències i els encàrrecs de l’AFA d’acord amb la legislació vigent, podran ser sancionats amb una sanció de 1.000 fins a 30.000 euros i la seva inhabilitació professional a Andorra per un període no superior a cinc anys, si l’incompliment s’ha produït per negligència; o amb una sanció de 30.001 fins a 150.000 euros i la seva inhabilitació professional definitiva a Andorra, si l’incompliment s’ha produït de forma intencionada.”

9.

Es modifiquen els incisos i), ii), iii), iv), i s’afegeixen els incisos i bis), iv bis), xv) a xix) de la lletra a), de l’apartat 2, de l’article 20, que queden redactats de la manera següent:

“i) La decisió de qualsevol accionista, persona física o jurídica, per sí sola o amb el concert d’altres, directament o indirecta, d’assolir o adquirir una participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer o d’augmentar aquesta participació qualificada o de fer que l’entitat esdevingui filial;

i bis) La decisió de qualsevol accionista, persona física o jurídica, de reduir, directament o indirecta, la seva participació qualificada en una entitat operativa del sistema financer o de fer que aquesta entitat deixi de ser la seva filial;

ii) Els canvis i els nomenaments dels membres del consell d’administració, de la direcció general i dels responsables de les funcions de control de les entitats operatives del sistema financer andorrà, de les societats financeres de cartera o de les societats financeres mixtes de cartera inclosos els canvis de càrrec o de funció dels membres de l’alta direcció i dels responsables de les funcions de control;

iii) Els canvis i els nomenaments dels membres de la direcció general i dels responsables de les funcions de control amb responsabilitat a nivell de grup en el marc d’una entitat operativa del sistema financer, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera que formi part d’un grup, i en la qual, a banda dels càrrecs en la matriu, es creïn càrrecs de direcció general o de responsables de funcions de control amb responsabilitats a nivell de grup, diferents als de la matriu individualment considerada;

iv) Les ampliacions, reduccions, reemborsaments o recompres d’instruments de capital emesos per l’entitat, encara que no suposin un canvi de participació dels accionistes, tant de les entitats operatives del sistema financer andorrà com de les seves participades sempre que siguin entitats controlades per aquestes;

iv bis) El rescat, el reemborsament, la devolució o la recompra d’instruments de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, segons sigui procedent, abans de la data del seu venciment contractual;

iv ter) Les modificacions de l’objecte social de les entitats operatives del sistema financer, així com de les seves participades del sector financer i assegurador, sempre que siguin controlades per aquelles;

[…]

xv) L’exempció de constitució de comissions delegades del consell d’administració en funció de la mida, l’escala, l’organització interna, la naturalesa, l’abast i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer, i del seu grup, així com del seu perfil de risc;

xvi) La constitució de comissions mixtes de riscos i auditoria, en funció de la mida, l’escala, l’organització interna, la naturalesa, l’abast i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer;

xvii) La constitució de comissions mixtes de retribucions i nomenaments, en funció de la mida, l’escala, l’organització interna, la naturalesa, l’abast i la complexitat de les activitats de l’entitat operativa del sistema financer;

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.