Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

A efectes de l’aplicació d’una ponderació de risc a la qual es fa referència a l’apartat 1, el valor de l’exposició s’ha de multiplicar per la ponderació de risc prevista o determinada pel reglament d’aplicació.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha de determinar reglamentàriament, el contingut següent:

Únicament es pot utilitzar una avaluació creditícia externa per determinar la ponderació de risc d’una exposició quan ha estat emesa o confirmada per una ECAI o per una agència de crèdit a l’exportació.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

L’AFA mitjançant comunicat tècnic ha d’establir:

Cap exposició respecte de la qual una entitat obtingui una reducció del risc de crèdit pot donar lloc a una exposició ponderada per risc més gran que una exposició d’altra banda idèntica respecte de la qual una entitat no obtingui cap reducció del risc de crèdit.

Quan l’exposició ponderada per risc ja té en compte la cobertura del risc de crèdit d’acord amb el mètode estàndard, l’entitat no pot tenir en compte la cobertura del risc de crèdit en els càlculs dels efectes de la reducció del risc de crèdit.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc subjectes a determinades condicions a definir reglamentàriament.

L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc respecte de les exposicions titulitzades subjectes a determinades condicions a definir reglamentàriament.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Per “risc de crèdit de contrapart” s’ha d’entendre el risc que la contrapart d’una transacció pugui incórrer en impagament abans de la liquidació definitiva dels fluxos d’efectiu d’aquesta transacció.

Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels instruments derivats enumerats a les lletres d) a g), j) i k) del punt 11 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i els acords de garantia financera, subjecte al compliment de determinats requisits i d’acord amb un dels mètodes que es determini reglamentàriament.

Una entitat pot determinar el valor d’exposició de les operacions de recompra, les operacions de préstecs de valors o de matèries primeres o d’adquisició de valors o matèries primeres en préstec, les operacions amb liquidació diferida i les operacions d’emprèstit amb reposició del marge, en lloc de fer ús de les tècniques de mitigació del risc de crèdit establertes en l’article 69, subjecte al compliment de certes condicions a definir reglamentàriament.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc operacional basats en el mètode de l’indicador bàsic o en el mètode estàndard. Les entitats que apliquin el mètode estàndard han de complir els criteris que s’estableixin reglamentàriament, a més de les normes generals de gestió de riscos que s’estableixen en l’article 6 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i acords de garantia financera i l’article 24 d’aquesta Llei. Abans d’aplicar el mètode estàndard, les entitats han de notificar a l’AFA la seva intenció d’utilitzar aquest mètode.

Les entitats que apliquin el mètode estàndard no poden tornar a aplicar el mètode de l’indicador bàsic, llevat que es compleixin les condicions que es determinin reglamentàriament.

La utilització dels mètodes de forma combinada per determinar el requisits de fons propis per risc operacional està subjecta a notificació i autorització prèvia de l’AFA.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Les entitats han de determinar els requisits de fons propis per risc de posició com la suma dels requisits de fons propis per al risc general i pel risc específic de les seves posicions en instruments de deute i de renda variable. Les posicions en titulitzacions de la cartera de negociació han de ser tractades com a instruments de deute.

Les entitats han de determinar la posició neta en cada un dels instruments com el valor absolut de l’import de les posicions llargues (curtes) que excedeixen de les seves posicions curtes (llargues) del mateix instrument de renda variable, instrument de deute i instrument convertible, així com en idèntics contractes de futurs financers, opcions, certificats d’opció de compra i certificats d’opció de compra coberts. La posició neta en instruments derivats ha de seguir disposicions específiques que s’estableixin reglamentàriament.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de tipus de canvi quan la suma de la posició neta global en divises d’una entitat i la seva posició neta en or excedeix el 2 % dels fons propis totals de l’entitat. El requisit de fons propis per risc de tipus de canvi és la suma de la posició neta global en divises més la seva posició neta en or multiplicada pel 8 %.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de matèries primeres aplicant un dels mètodes següents: el sistema d’escala de venciments, el mètode simplificat o el sistema d’escala de venciments ampliats.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

En les operacions en què els instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i les matèries primeres (excloses les operacions de recompra i els préstecs o adquisicions en préstec de valors o matèries primeres) romanguin sense liquidar després de la data de lliurament estipulada, l’entitat ha de calcular la diferència de preu a què es troba exposada. La diferència de preu es calcula com la diferència entre el preu de liquidació acordat per als instruments de deute, els valors de renda variable, les divises i les matèries primeres, i el seu valor actual de mercat, en cas que aquesta diferència pugui comportar pèrdues per a l’entitat.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, en relació amb;

“L’ajust de valoració del crèdit” o “CVA” (per les seves sigles en anglès) és un ajust de la valoració a preus mitjos de mercat de la cartera d’operacions realitzades amb una contrapart. Aquest ajust reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa la contrapart per a l’entitat, però no reflecteix el valor de mercat actual del risc de crèdit que representa l’entitat per a la contrapart.

Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA per a tots els instruments derivats extraborsaris respecte de totes les seves activitats, diferents dels derivats de crèdit reconeguts, a fi de reduir les exposicions ponderades per risc de crèdit.

Les entitats han d’incloure les operacions de finançament de valors en el càlcul dels fons propis requerits d’acord amb l’apartat 2 si l’AFA determina que les seves exposicions al risc de CVA, derivades d’aquestes operacions, són importants.

Queden excloses dels requisits de fons propis per al risc de CVA les operacions amb una contrapart central qualificada i entre un client i un membre compensador, quan aquest últim actuï com a intermediari entre el client i una contrapart central qualificada, i quan les operacions donin lloc a una exposició de negociació del membre compensador envers la contrapart central qualificada.

Queden excloses dels requisits de fons propis per al risc de CVA les operacions següents:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb:

Les entitats han de supervisar i controlar les seves grans exposicions d’acord amb l’establert en aquest capítol. Les empreses d’inversió que compleixen amb els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 48, o a l’apartat 1 de l’article 49, no han de complir amb els requisits de grans exposicions.

Els requisits de grans exposicions no s’apliquen als grups sobre la base de la seva situació consolidada, si aquest grup inclou només empreses d’inversió que compleixen amb els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 48, o a l’apartat 1 de l’article 49, i empreses de serveis auxiliars, ni quan aquest grup no inclou entitats bancàries.

Als efectes d’aquest capítol, s’entén per:

Les entitats han de disposar de procediments administratius i comptables sòlids i de mecanismes de control intern adequats que permetin identificar, gestionar, supervisar, notificar i registrar totes les grans exposicions i les modificacions d’aquestes, d’acord amb aquesta Llei i el reglament d’aplicació.

Les entitats han d’informar periòdicament a l’AFA de les grans exposicions tal com es defineixi reglamentàriament.

Una entitat no pot assumir una exposició respecte d’un client o grup de clients vinculats si el seu valor, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, conforme s’estableixin reglamentàriament, supera el 25 % del seu capital admissible. Quan aquest client és una entitat, o quan un grup de clients vinculats inclou una o més entitats, aquest valor no pot excedir el 25 % del capital admissible de l’entitat, ni els 150 milions d’euros si aquesta quantitat és més elevada, sempre i quan la suma dels valors d’exposició de tots els clients vinculats que no són entitats, després de considerar l’efecte de la utilització de tècniques de mitigació del risc de crèdit, no excedeixi el 25 % del capital admissible de l’entitat.

Si, en un cas excepcional, les exposicions superen el límit fixat en l’apartat 6, l’entitat ha de notificar immediatament el valor de l’exposició a l’AFA, que pot concedir a l’entitat, si així ho justifiquen les circumstàncies, un període de temps limitat per atenir-se al límit.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, en relació amb;

Una entitat que no és originadora, patrocinadora o creditora original, pot estar exposada al risc de crèdit d’una posició de titulització en la seva cartera de negociació o d’inversió només si l’entitat originadora, patrocinadora o creditora original ha indicat explícitament a l’entitat, que es disposa a retenir, de forma contínua, un interès econòmic net significatiu que, en qualsevol cas, no pot ser inferior al 5 %.

Quan una entitat bancària matriu, una societat financera de cartera, una societat financera mixta de cartera o una de les seves filials, com a originadora o com a patrocinadora, titulitza exposicions de diverses entitats bancàries, empreses d’inversió o altres entitats financeres incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada, el requisit esmentat en l’apartat 1 es pot complir sobre la base de la situació consolidada de la corresponent entitat bancària matriu, societat financera de cartera o societat financera mixta de cartera vinculades, subjecte a que les entitats bancàries, les empreses d’inversió i les entitats financeres que van crear les exposicions titulitzades s’hagin compromès a complir amb els requisits que estableix en l’apartat 1 de l’article 80, i facilitin, en un temps oportú, a l’originadora o patrocinadora a l’entitat bancària matriu, la societat financera de cartera o la societat financera mixta de cartera, la informació necessària per complir els requisits esmentats a l’apartat 2 de l’article 80.

Les entitats inversores en posicions de titulització han d’adoptar, prèviament a exposar-se als riscos d’una titulització i mentre mantenen aquestes inversions, les mesures de diligència deguda que es defineixen reglamentàriament per garantir que coneixen en tot moment els detalls concrets de les posicions de titulització individuals i que han aplicat polítiques i procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i/o d’inversió i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades, per tal de fer un seguiment continu i oportú de la informació relativa a l’evolució de les exposicions subjacents.

Quan una entitat no satisfà els requisits establerts en l’apartat 1 i 2 per raons de negligència o omissió, han d’aplicar una ponderació de risc addicional proporcional, conforme es determini reglamentàriament, que s’ha d’aplicar a les posicions de titulització pertinents, d’acord amb el que preveu l’article 70.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb el contingut següent:

Les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar a les exposicions que van a titulitzar, els mateixos criteris sòlids i ben definits de concessió de crèdits, que apliquen a les altres exposicions que mantenen a la seva pròpia cartera, aliena a la cartera de negociació. Per aquest fi, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar uns mateixos procediments d’aprovació i, si escau, de modificació, renovació i refinançament dels crèdits.

Les entitats que actuen com a originadores, promotores o creditores originals han de comunicar als inversors el seu nivell de compromís per mantenir un interès econòmic net en la titulització. Les entitats originadores i patrocinadores s’han d’assegurar que els possibles inversors puguin accedir fàcilment a totes les dades pertinents sobre la qualitat creditícia i l’evolució de les diferents exposicions subjacents, els fluxos de caixa i les garanties reals que donen suport a una exposició de titulització, així com a tota la informació que sigui necessària per a realitzar proves de resistència minucioses i documentades respecte dels fluxos de caixa i el valor de les garanties reals que donen suport a les exposicions subjacents. A aquest efecte, les dades pertinents s’han de determinar en la data de la titulització i, si escau, degut a la naturalesa de la titulització, després d’aquesta data.

Les entitats han de mantenir actius líquids, la suma dels quals ha de cobrir les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, amb la finalitat de garantir que les entitats mantenen un coixí de liquiditat suficient per fer front a qualsevol desequilibri entre les entrades i les sortides de liquiditat en situacions greus de tensió, durant un període de trenta dies.

Les entitats han d’evitar el doble còmput de les entrades de liquiditat i els actius líquids.

Les entitats poden utilitzar els actius líquids a què es refereix l’apartat 1 per a complir les seves obligacions en circumstàncies de tensió, tal com s’especifica en l’article 83.

Les entitats han de mantenir un requisit de cobertura de liquiditat, de com a mínim, el 100 %.

Les entitats han de comunicar mensualment a l’AFA, expressades en una única divisa, independentment de la seva denominació real, les entrades i sortides de liquiditat, així com els seus components, inclosa la composició dels seus actius líquids.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb;

Les entitats han d’assegurar que les seves obligacions a llarg termini, en tot cas superiors a 12 mesos, es cobreixen adequadament mitjançant una varietat d’instruments de finançament estable, tant en condicions normals com en situacions de tensió.

Les entitats han de mantenir un requisit de cobertura de finançament estable de les seves obligacions a llarg termini segons es determini reglamentàriament.

Les entitats han de comunicar trimestralment a l’AFA, expressats en una única divisa, independentment de la seva denominació real, els elements que proporcionen finançament estable i els elements que requereixen finançament estable per a l’avaluació de l’AFA de les necessitats de finançament estable.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb la informació a proporcionar per les entitats en relació a;

Les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament de conformitat amb la metodologia que es determini reglamentàriament, com l’import del capital de nivell 1 de l’entitat dividit per l’import de l’exposició total de l’entitat i s’ha d’expressar com a percentatge.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació en relació amb:

Les entitats han de remetre a l’AFA tota la informació necessària sobre la ràtio de palanquejament i els seus components de conformitat amb el que es disposi reglamentàriament.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació amb els requisit d’informació a proporcionar per les entitats en relació a la ràtio de palanquejament.

Les entitats han de divulgar públicament la informació establerta en el present capítol i en el reglament d’aplicació.

Els grups i entitats han d’adoptar una política formal per al compliment dels requisits de divulgació establerts en aquest capítol, i han de disposar de polítiques que permetin avaluar l’adequació de les dades publicades, inclosa la seva verificació i la seva freqüència. Així mateix, les entitats han de comptar amb polítiques que els permetin avaluar si les dades publicades transmeten als participants en el mercat una imatge completa del seu perfil de risc.

Les entitats poden ometre un o diversos desglossaments d’informació requerits en aquest capítol, quan aquest desglossament no es consideri significatiu, excepte la informació que s’ha de publicar en relació amb els fons propis, la política de retribucions i la política en matèria de diversitat pel que fa a la selecció dels membres de l’òrgan d’administració, els seus objectius i les metes establertes en aquesta política, així com la mesura en què s’han assolit aquests objectius i metes, segons el que es determini reglamentàriament.

Les entitats també poden ometre una o més dades incloses en el desglossament d’informació, si aquestes dades inclouen informació que es considera reservada o confidencial, excepte en el desglossament d’informació relatiu als fons propis i a la política de retribucions, segons el que es determini reglamentàriament.

En els casos excepcionals previstos en l’apartat 2, l’entitat ha de fer constar en els seus desglossaments d’informació que determinades dades no es publiquen, així com els motius pels quals no es publiquen, i ha de publicar informació més general sobre l’aspecte a què es refereix el requisit de divulgació que no hagi estat classificada com a reservada o confidencial.

Els grups consolidables d’entitats i les entitats que no formen part d’un d’aquests grups consolidables han de publicar, degudament integrat en un únic document conegut com a «Informe de Solvència», informació concreta sobre:

L’AFA pot exigir a les empreses matrius publicar anualment, de forma íntegra o per mitjà de referències a informació equivalent, una descripció de la seva estructura jurídica i govern corporatiu i de l’estructura organitzativa del grup.

La divulgació, en compliment dels requisits del Decret del 22 de desembre de 2016 pel qual s’aprova el marc comptable aplicable a les entitats operatives del sistema financer andorrà i als organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, de conformitat amb les normes internacionals d’informació financera, de les dades a què es refereix l’apartat 1, no eximeix de la seva inclusió en el document “Informe de Solvència” en la forma prevista per aquest apartat.

Les entitats han de remetre a l’AFA i publicar anualment en un informe annex els estats financers auditats, especificant per països on estan establertes, la següent informació en base consolidada per a cada exercici:

La informació contemplada en l’apartat 1 ha de ser auditada i ha de ser publicada, juntament amb els estats financers anuals de l’entitat.

Les entitats han de fer públic en el seu informe anual els indicadors més rellevants, entre els quals ha de figurar el rendiment dels seus actius, que es calcula dividint el benefici net pel balanç total.

Tenint en compte els criteris tècnics definits a l’article 92, l’AFA ha de revisar els sistemes, les estratègies, els procediments i els mecanismes aplicats per les entitats per tal de complir amb aquesta Llei i amb la normativa d’aplicació. En particular, l’AFA ha d’avaluar el següent:

La revisió i l’avaluació a què es fa referència en l’apartat 1, contempla la totalitat dels requisits d’aquesta Llei i del reglament d’aplicació.

A partir de la revisió i de l’avaluació esmentada a l’apartat 1, l’AFA ha de determinar si els sistemes, les estratègies, els procediments i els mecanismes implementats per les entitats, així com el nivell de fons propis i de liquiditat mantinguts per aquestes, garanteixen una gestió i una cobertura sòlides dels seus riscos.

L’AFA ha d’establir la freqüència i la intensitat de la revisió i de l’avaluació que preveu l’apartat 1, tenint en compte la mida, la importància sistèmica, la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat de què es tracti i, en tot cas, tenint en compte el principi de proporcionalitat. La revisió i l’avaluació s’han d’actualitzar almenys amb una periodicitat anual en el cas de les entitats a les quals s’apliqui el programa d’examen de supervisió contemplat en l’apartat 2 de l’article 93.

A més del risc de crèdit, del risc de mercat i del risc operacional, la revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA, de conformitat amb l’article 91, han d’incloure, com a mínim, tots els aspectes següents:

Als efectes del que disposa la lletra d) de l’apartat 1, l’AFA ha d’efectuar periòdicament una avaluació exhaustiva de la gestió global del risc de liquiditat per part de les entitats i ha de promoure el desenvolupament de metodologies internes sòlides. En dur a terme aquesta avaluació, l’AFA ha de prendre en consideració el paper exercit per les entitats en els mercats financers i la possible incidència de les seves decisions en l’estabilitat del sistema financer andorrà.

L’AFA ha de controlar si una entitat ha proporcionat un suport implícit a una titulització. En cas que una entitat hagi proporcionat un suport implícit, en més d’una ocasió, a una titulització, l’AFA ha d’adoptar mesures apropiades, atenent les expectatives més altes, que proporcionin suport a la titulització en el futur, impedint d’aquesta manera que s’aconsegueixi una transferència significativa del risc.

Als efectes de la determinació que s’ha de realitzar en virtut de l’apartat 3 de l’article 91, l’AFA ha de considerar si els ajustaments de valoració realitzats per a posicions o carteres específiques dins la cartera de negociació, habiliten l’entitat a vendre o cobrir les seves posicions en un curt període de temps sense incórrer en pèrdues importants en condicions normals de mercat.

La revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA ha d’incloure l’exposició de les entitats al risc de tipus d’interès derivat d’activitats alienes a la cartera de negociació. L’AFA ha d’exigir l’adopció de mesures, com a mínim en aquelles entitats en què el seu valor econòmic disminueixi en més d’un 20 % dels seus fons propis com a conseqüència d’una variació sobtada i inesperada dels tipus d’interès de 200 punts bàsics, o bé per una variació definida reglamentàriament.

La revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA, inclouen l’exposició de les entitats al risc d’un palanquejament excessiu, tal i com reflecteixen els indicadors de palanquejament excessiu, entre ells, la ràtio de palanquejament, de conformitat amb els reglaments d’aplicació. Per determinar l’adequació de la ràtio de palanquejament de les entitats i dels sistemes, estratègies, procediments i mecanismes implementats per les entitats per gestionar el risc de palanquejament excessiu, l’AFA ha de tenir en compte el model de negoci d’aquestes entitats.

La revisió i l’avaluació efectuades per l’AFA inclou els sistemes de govern corporatiu de les entitats, la seva cultura i els seus valors corporatius, i la capacitat dels membres de l’òrgan d’administració per exercir les seves funcions. En portar a terme aquesta revisió i avaluació, l’AFA ha de tenir accés, com a mínim, als ordres del dia, a la documentació de suport de les reunions i a les actes de les reunions de l’òrgan d’administració i les seves comissions delegades, així com als resultats de l’avaluació interna o externa de l’actuació del òrgan d’administració.

L’AFA ha d’adoptar, almenys un cop l’any, un programa d’examen de supervisió per a totes les entitats subjectes a la seva supervisió. Aquest programa ha de tenir en compte el procés de revisió i avaluació supervisores establert en l’article 91. En particular, el programa ha de contenir la informació següent:

Els programes d’examen de supervisió afecten a les entitats següents:

L’AFA, a la vista dels resultats de la revisió i l’avaluació supervisora previstes a l’article 91, pot adoptar les mesures que consideri oportunes en cada cas, que poden ser:

Quan correspongui, però com a mínim cada tres anys, l’AFA ha de sotmetre les entitats que supervisa a proves de resistència amb la finalitat de supervisió, a fi de facilitar el procés de revisió i avaluació previst a l’article 91.

L’AFA ha d’elaborar un Comunicat tècnic on detalli el contingut de la informació a proporcionar per les entitats de tal manera que pugui dur a terme les proves de resistència amb finalitats de supervisió.

L’AFA ha d’exigir a les entitats que adoptin immediatament les mesures necessàries per retornar al compliment davant de les circumstàncies següents:

A l’efecte de l’apartat 1, les competències de l’AFA inclouen les que es contemplen a l’article 97.

Quan l’AFA determina que, de conformitat amb l’article 91, determinades entitats que tenen perfils de risc similars per, entre altres motius, l’afinitat dels seus models empresarials o la ubicació geogràfica de les seves exposicions, estan o poden estar exposades a riscos similars o representen riscos similars per al sistema financer andorrà, l’AFA pot aplicar a aquestes entitats el procés de revisió i avaluació supervisores contemplat en l’article 91 d’una manera similar o idèntica. A aquest efecte, l’AFA té les atribucions legals necessàries per imposar a aquestes entitats els requisits establerts en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació, de manera similar o idèntica, i en particular l’exercici de competències de supervisió en virtut dels articles 89, 97 i 98.

Els tipus d’entitats esmentats en el paràgraf primer poden estar determinats de conformitat amb els criteris contemplats en la lletra h) de l’apartat 1 de l’article 92.

Als efectes de l’article 91, l’apartat 4) de l’article 92 i els articles 95 i 96 d’aquesta Llei, així com del que estableixi el reglament d’aplicació, l’AFA té les competències següents:

L’AFA ha d’exigir els requisits addicionals de fons propis a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1, en els supòsits següents:

Als efectes de determinar el nivell adequat de fons propis d’acord amb la revisió i l’avaluació efectuades de conformitat amb la secció primera del capítol primer del títol IV, l’AFA ha d’avaluar si és necessari exigir fons propis addicionals per sobre dels requisits de fons propis, a fi de cobrir els riscos als quals una entitat està o pot estar exposada, tenint en compte els elements següents;

L’AFA ha de dur a terme el procés de revisió i avaluació esmentat en la secció primera i ha d’aplicar les mesures de supervisió esmentades en la secció segona del present capítol, de conformitat amb el nivell d’aplicació dels requisits establerts al capítol primer del títol III.

En cas que l’AFA eximeixi de l’aplicació dels requisits de fons propis sobre una base consolidada en mèrits de la lletra d) de l’apartat 4 de l’article 9, s’han d’aplicar els requisits de l’article 91 a la supervisió de les empreses d’inversió sobre una base individual.

L’AFA supervisa les entitats de dret andorrà i el grups d’entitats consolidables amb matrius al Principat d’Andorra, així com subgrups d’entitats consolidables al Principat d’Andorra que tenen la seva entitat matriu, o societats financeres de cartera matriu, o societats financeres mixtes de carteres matriu amb domicili social en un país tercer.

Quan una entitat té per empresa matriu una societat financera de cartera matriu o una societat financera mixta de cartera matriu amb seu al Principat d’Andorra, l’AFA, com a responsable de l’autorització i supervisió d’aquesta entitat, ha de supervisar la societat.

Quan una filial que és entitat està exclosa de la supervisió en base consolidada en mèrits de l’article 11, l’AFA pot requerir a l’empresa matriu la informació necessària per a la supervisió d’aquesta filial.

L’AFA, com a supervisor en base consolidada, pot requerir la informació referenciada a l’article 104 a les filials d’una entitat, d’una societat financera de cartera o d’una societat financera mixta de cartera que no estan incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada.

Quan una societat financera mixta de cartera subjecta a la supervisió de l’AFA estigui sotmesa a disposicions equivalents en virtut d’aquesta Llei i de la Llei de conglomerats financers, en particular en termes de supervisió en funció del risc, l’AFA pot decidir que s’apliquin a aquesta societat únicament les disposicions de la Llei de conglomerats financers i la seva normativa de desenvolupament.

Quan una societat financera mixta de cartera subjecta a la supervisió de l’AFA, està subjecta a disposicions equivalents en virtut d’aquesta Llei i de la Llei 12/2017 d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, en particular en termes de supervisió basada en el risc, l’AFA pot decidir aplicar a aquesta societat només les disposicions d’aquesta Llei o les que siguin d’aplicació a les entitats d’assegurances i reassegurances, en relació amb el sector financer més important.

Quan l’empresa matriu d’una o de diverses entitats és una societat mixta de cartera, l’AFA pot exigir a la societat mixta de cartera i a les seves filials, dirigint-s’hi directament o per mediació de les filials que siguin entitats, la comunicació de tota informació pertinent per exercir la supervisió sobre aquestes filials.

L’AFA pot realitzar, o encomanar a auditors externs, la comprovació in situ de la informació facilitada per les societats mixtes de cartera i les seves filials.

Sense perjudici de les disposicions previstes en el capítol quart del títol III d’aquesta Llei, així com en les normes reglamentàries aplicables, en el cas que l’empresa matriu d’una o més entitats andorranes sigui una societat mixta de cartera, l’AFA ha d’exercir la supervisió general de les operacions entre l’entitat i la societat mixta de cartera i les seves filials.

Les entitats filials d’una societat mixta de cartera han de comptar amb mecanismes adequats de gestió de riscos i amb mecanismes de control intern adequats, incloent procediments d’informació i comptables segurs, a fi d’identificar, mesurar, seguir i controlar les operacions amb la seva societat mixta de cartera matriu i les seves filials de manera adequada. Les entitats han d’informar de qualsevol altra operació significativa efectuada amb aquestes societats, diferent de la informació requerida en aquesta Llei i en el Reglament d’aplicació en relació amb grans exposicions. Aquests procediments i operacions significatives poden ser revisats per l’AFA.

L’AFA ha de publicar la informació següent:

La informació a la que fa referència l’apartat 1 s’ha de publicar a la pàgina web de l’AFA i s’ha d’actualitzar periòdicament.

Aquesta disposició transitòria modifica el que disposen els articles 57 i 58, durant un període transitori comprès entre l’1 de gener de 2021 i el 31 de desembre de 2023.

Per al període comprès entre l’1 de gener de 2021 i el 31 de desembre de 2021: