LegalizeLlei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió
Els elements esmentats en les lletres c) a f) han de ser reconeguts com a capital de nivell 1 ordinari només quan poden ser aplicats per l’entitat de forma immediata i sense restriccions per cobrir riscos o pèrdues, tant aviat com es produeixin.
A efectes del que disposa la lletra c) de l’apartat 1, l’entitat pot incloure en el capital de nivell 1 ordinari, subjecte a l’autorització de l’AFA i els requisits que es determinin reglamentàriament, els beneficis provisionals o de tancament d’exercici abans que l’entitat hagi adoptat un acord formal que confirmi els resultats finals de l’exercici.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar:
les disposicions d’aplicació en relació amb els elements de capital de nivell 1 ordinari;
condicions per considerar que els instruments de capital qualifiquen com a instruments de capital de nivell 1 ordinari i;
conseqüències si els instruments de capital de nivell 1 ordinari deixen de reunir les condicions previstes.
Article 29. Filtres prudencials
Les entitats han d’excloure de qualsevol element de fons propis tot increment del patrimoni net que es derivi dels actius titulitzats, incloent-hi:
l’increment derivat d’ingressos per marges futurs que donin lloc a una plusvàlua per a l’entitat;
quan l’entitat sigui originadora d’una titulització, els guanys nets derivats de la capitalització de futurs ingressos procedents dels actius titulitzats que proporcionin una millora creditícia a les posicions de titulització.
Les entitats no han d’incloure en cap element de fons propis, en relació amb les cobertures de fluxos d’efectiu i els canvis en el valor dels passius propis, les partides següents:
les reserves al valor raonable connexes a pèrdues o guanys per cobertures de fluxos d’efectiu d’instruments financers no valorats a valor raonable, inclosos els fluxos d’efectiu previstos;
pèrdues o guanys per passius de l’entitat valorats al valor raonable que es derivin de canvis en la pròpia qualitat creditícia de l’entitat;
pèrdues i guanys al valor raonable, per passius derivats de l’entitat que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualitat creditícia de l’entitat.
A efectes de la lletra c) de l’apartat 2, les entitats no han de compensar les pèrdues i guanys a valor raonable derivades del propi risc de crèdit de l’entitat amb les derivades del risc de crèdit de la seva contrapart.
Les entitats han de dur a terme una valoració prudent dels seus actius valorats a valor raonable quan calculin l’import dels seus fons propis i, a més, han de deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de qualsevol ajust de valor addicional que sigui necessari.
Tret en el cas de les partides esmentades en l’apartat 2, les entitats no han de realitzar ajustaments dirigits a eliminar dels seus fons propis les pèrdues o guanys no realitzats d’actius o passius valorats a valor raonable.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
el concepte de plusvàlua a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1;
els casos en què l’entitat pot incloure en els seus fons propis l’import de pèrdues i guanys dels seus passius, sense perjudici del que disposa l’apartat 2, lletra b).
Article 30. Deduccions en els elements del capital de nivell 1 ordinari
Les entitats han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:
les pèrdues de l’exercici en curs;
els actius intangibles, amb les exempcions a la deducció corresponents als següents tipus d’actius intangibles, reconeguts comptablement amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei o que s’hagin de reconèixer, i amb les condicions que es determinin reglamentàriament, corresponents a:
inversions en aplicacions informàtiques de les entitats bancàries i empreses d’inversió que impliquin la substitució d’una part significativa dels sistemes actuals d’aquestes. Queden excloses les despeses en actius intangibles que no siguin activables sota el marc comptable andorrà tals com les despeses com a conseqüència de la modificació o modernització d’aplicacions o sistemes informàtics ja existents dins l’estructura operativa de l’entitat; o
ii) inversions en aplicacions informàtiques per la transformació digital de la societat en les quals les entitats bancàries i empreses d’inversió participin o promoguin com a actors principals per la digitalització dels processos en què participa la ciutadania en interacció amb el sistema financer i o amb l’administració estatal o comunal del Principat d’Andorra.
els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs, amb les exempcions a la deducció que es determini reglamentàriament;
els actius de fons de pensió de jubilació de prestacions definides en el balanç de l’entitat;
els instruments propis de capital de nivell 1 ordinari que posseeixi una entitat, directament, indirectament i sintèticament, inclosos els instruments de capital de nivell 1 ordinari que l’entitat tingui l’obligació real o contingent d’adquirir en virtut d’un compromís contractual vigent;
els instruments de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer que posseeixin els ens directament, indirectament o sintèticament, quan aquests ens tinguin una tinença recíproca amb l’entitat que, segons el parer de l’AFA, estigui destinada a incrementar artificialment els fons propis de l’entitat;
l’import pertinent dels instruments que l’entitat posseeixi, directament, indirectament o sintèticament capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer quan l’entitat no mantingui una inversió significativa en aquests ens;
l’import pertinent dels instruments que l’entitat posseeixi, directament, indirectament o sintèticament de capital de nivell 1 ordinari d’ens del sector financer quan l’entitat mantingui una inversió significativa en aquests ens, amb les exempcions i alternatives a la deducció que es determinin reglamentàriament;
l’import de les partides que han de deduir-se dels elements del capital de nivell 1 addicional, d’acord amb l’article 33, que excedeixi dels elements del capital de nivell 1 addicional de l’entitat;
l’import de l’exposició dels següents elements, subjecte a les condicions que es determinin reglamentàriament, quan l’entitat dedueixi aquest import de l’import dels elements del capital de nivell 1 ordinari com a alternativa a l’aplicació d’una ponderació del risc:
participacions qualificades fora del sector financer significatives en relació al capital admissible, amb les exempcions i alternatives a la deducció que es determinin reglamentàriament;
ii) posicions de titulització d’entitats originadores en les quals no concorrin les condicions que es determinin reglamentàriament, com per exemple la no transferència significativa del risc de crèdit d’una titulització tradicional o sintètica, posicions de titulització no qualificades, o posicions de titulització o retitulització amb baixa qualificació creditícia;
iii) diferència de preu en operacions sobre instrument de deute, valors de renda variable, divises i matèries primeres pendents de liquidar (operacions incompletes), d’acord amb el que es determini reglamentàriament.
tot impost connex als elements del capital de nivell 1 ordinari que resulti previsible en el moment del càlcul d’aquest, excepte quan l’entitat ajusti degudament l’import dels elements del capital de nivell 1 ordinari, en la mesura que tals impostos redueixin la quantia màxima d’aquests elements que pot destinar-se a la cobertura de riscos o pèrdues.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
el procediment de càlcul i límits aplicables en l’aplicació de les deduccions als elements del capital de nivell 1 ordinari;
les exempcions de deduccions dels elements de capital de nivell 1 ordinari i alternatives possibles a l’aplicació de deduccions.
l’aplicació de les deduccions a que fan referència les lletres a), c), d), e), g), h) i k) de l’apartat 1 i les deduccions relacionades recollides en les lletres a), c), d) i f) de l’apartat 1 de l’article 33 i les lletres a), c) i d) de l’apartat 1 de l’article 36.
els tipus d’instruments de capital d’entitats financeres i d’empreses d’assegurances i de reassegurances de tercers països que s’han de deduir dels següents elements dels fons propis:
elements de capital de nivell 1 ordinari;
ii) elements de capital de nivell 1 addicional;
iii) elements de capital de nivell 2.
Article 31. Capital de nivell 1 ordinari
El capital de nivell 1 ordinari d’una entitat consta dels elements de capital de nivell 1 ordinari, després de l’aplicació dels filtres prudencial requerits a l’article 29, de les deduccions establertes en l’article 30, i aplicades les exempcions i alternatives previstes també en els articles 30 i 42.
Article 32. Elements de capital de nivell 1 addicional
Els elements de capital de nivell 1 addicional comprenen els següents:
els instruments de capital que compleixen amb els requisits per a ser considerats com a elements de capital de nivell 1 addicional que es determinin reglamentàriament;
primes d’emissió relacionades amb els instruments esmentats en la lletra a).
Els instruments inclosos en la lletra a) no han d’estar qualificats com a elements de capital de nivell 1 ordinari o nivell 2.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut següent:
les disposicions d’aplicació en relació amb els elements de capital de nivell 1 addicional;
les condicions per considerar que els instruments de capital qualifiquen com a instruments de capital de nivell 1 addicional;
les conseqüències en el cas que els instruments de capital de nivell 1 addicional deixin de reunir les condicions requerides en la lletra b) anterior.
Article 33. Deduccions en els elements del capital de nivell 1 addicional
Les entitats han de deduir dels elements del capital de nivell 1 addicional, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:
les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments propis de capital de nivell 1 addicional posseïdes per les entitats, inclosos els instruments propis de capital de nivell 1 addicional que l’entitat pugui estar obligada a adquirir com a conseqüència de compromisos contractuals vigents;
les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 1 addicional en ens del sector financer, quan l’entitat tingui una tinença recíproca que, segons el parer de l’AFA, estigui destinada a incrementar artificialment els fons propis de l’entitat;
l’import pertinent dels instruments de capital de nivell 1 addicional que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer, conforme es determini reglamentàriament, quan l’entitat no mantingui una inversió significativa en aquests ens;
les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 1 addicional en ens del sector financer, quan l’entitat mantingui una inversió significativa en aquests ens, excloses les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils;
l’import de les partides que hagin de deduir-se dels elements del capital de nivell 2, d’acord amb l’article 36, que excedeixi dels elements del capital de nivell 2 de l’entitat;
tot impost connex als elements del capital de nivell 1 addicional que resulti previsible en el moment del càlcul d’aquest, excepte quan l’entitat ajusti degudament l’import dels elements del capital de nivell 1 addicional, en la mesura que tals impostos redueixin la quantia màxima d’aquests elements que pot destinar-se a la cobertura de riscos o pèrdues.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
el procediment de càlcul i límits aplicables en l’aplicació de les deduccions als elements del capital de nivell 1 addicionals;
les exempcions de deduccions dels elements de capital de nivell 1 addicional i alternatives possibles a l’aplicació de deduccions.
Article 34. Capital de nivell 1 addicional
El capital de nivell 1 addicional d’una entitat consta dels elements de capital de nivell 1 addicional, un cop efectuades les deduccions a què fa referència l’article 33 i després de l’aplicació de l’article 42.
Article 35. Elements de capital de nivell 2
Els elements de capital de nivell 2 són els següents:
els instruments de capital i préstecs subordinats que compleixin els requisits per a ser considerats com a elements de capital de nivell 2 que es determinin reglamentàriament;
primes d’emissió relacionades amb els instruments esmentats en la lletra a);
els ajustaments per risc de crèdit general, sense tenir en compte els efectes fiscals, fins al límit que es determini reglamentàriament, de les exposicions ponderades per risc calculat de conformitat amb el que es disposa en la secció tercera del capítol tercer, d’aquest títol.
Els elements inclosos en la lletra a) no es consideren elements de capital de nivell 1 ordinari ni elements de capital de nivell 1 addicional.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
les disposicions d’aplicació en relació amb els elements de capital de nivell 2;
les condicions per considerar que els instruments de capital i préstecs subordinats qualifiquen com a instruments de capital de nivell 2;
la consideració dels instruments de capital de nivell 2 i préstecs subordinats en els cincs anys anteriors al seu venciment;
les conseqüències en el cas que els instruments de capital de nivell 2 deixin de reunir les condicions requerides en la lletra a) anterior.
Article 36. Deduccions en els elements del capital de nivell 2
S’ha de deduir del capital de nivell 2, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:
les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments propis de capital de nivell 2 posseïdes per les entitats, incloent-hi els instruments propis de capital de nivell 2 que l’entitat pugui estar obligada a adquirir com a conseqüència de compromisos contractuals vigents;
les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 2 en ens del sector financer, quan l’entitat tingui una tinença recíproca que, segons el parer de l’AFA, estigui destinada a incrementar artificialment els fons propis de l’entitat;
l’import pertinent dels instruments de capital de nivell 2 que l’entitat tingui, de manera directa, indirecta i sintètica, en ens del sector financer quan l’entitat no mantingui una inversió significativa en aquests ens;
les tinences directes, indirectes i sintètiques d’instruments de capital de nivell 2 en ens del sector financer, quan l’entitat mantingui una inversió significativa en aquests ens, excloses les posicions d’assegurament mantingudes durant cinc o menys dies hàbils.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
el procediment de càlcul i límits aplicables en l’aplicació de les deduccions als elements del capital de nivell 2;
les exempcions de deduccions dels elements de capital de nivell 2.
Article 37. Capital de nivell 2
El capital de nivell 2 d’una entitat consta dels elements de capital de nivell 2 un cop efectuades les deduccions a què fa referència l’article 36 i després de l’aplicació de l’article 42.
Article 38. Fons propis
Els fons propis d’una entitat es componen de la suma del seu capital de nivell 1 i del seu capital de nivell 2.
Article 39. Distribucions basades en instruments de fons propis
Els instruments de capital pels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis, no qualifica com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, ni instrument de capital de nivell 1 addicional ni com a instrument de capital de nivell 2, tret que l’entitat hagi rebut l’autorització prèvia de l’AFA.
Els instruments de capital pels quals una persona jurídica, diferent de l’entitat que els emet, té discreció per decidir o requerir que el pagament de distribucions basats en l’instrument es realitzi en una forma diferent de l’efectiu o d’un instrument de fons propis, no té la consideració d’instrument de capital de nivell 1 ordinari, ni d’instruments de capital de nivell 1 addicional ni d’instruments de capital de nivell 2.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
les condicions perquè les entitats puguin obtenir l’autorització esmentada en l’apartat 1;
els mètodes admissibles per determinar els nivells de distribucions basades en els instruments de capital de nivell 1 addicional i en els de nivell 2.
Article 40. Instruments de capital emesos per ens regulats del sector financer que no es consideren capital reglamentari
Les entitats no han deduir de cap element dels fons propis les tinences directes, indirectes o sintètiques d’instruments de capital emesos per un ens regulat del sector financer, que no es considerin capital reglamentari d’aquest ens.
Article 41. Autorització per reduir els fons propis
L’AFA ha d’autoritzar una entitat a reduir, recomprar o reemborsar instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 quan es compleixi alguna de les condicions següents:
amb anterioritat o simultàniament a l’acció a què es refereix l’incís iv) de l’apartat 2 de l’article 20, de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, en relació a instruments de capital de nivell 1 ordinari, i l’incís iv bis), en relació a instruments de capital de nivell 1 addicional i de nivell 2, que l’entitat substitueixi els instruments esmentats per instruments de fons propis d’igual o superior qualitat en condicions que resultin sostenibles per a la capacitat d’ingressos de la entitat;
l’entitat hagi demostrat satisfactòriament a l’AFA que els seus fons propis, després de l’esmentada acció, superen el que exigeix l’apartat 1 de l’article 46, i els requisits combinats de coixins que es defineixen a la lletra e), de l’apartat 1 de l’article 54, per un marge que l’AFA consideri necessari de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 97.
Quan s’avaluï en virtut de la lletra a) de l’apartat 1 la sostenibilitat dels instruments de substitució en relació amb la capacitat d’ingressos de l’entitat, l’AFA ha de considerar en quina mesura la substitució d’aquests instruments de capital seria més costosa per a l’entitat que aquells als quals substituirien.
L’AFA pot permetre a les entitats que reemborsin instruments de capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 abans que transcorrin cinc anys des de la seva data d’emissió únicament quan es compleixin les condicions establertes en l’apartat 1 i en les lletres a) o b) d’aquest apartat:
que hi hagi una modificació de la classificació reglamentària d’aquests instruments que tingués com a resultat probable la seva exclusió dels fons propis o la seva reclassificació a una qualificació inferior de fons propis, i que es compleixin les dues condicions següents:
que l’AFA consideri que aquesta modificació té prou certesa;
ii) que l’entitat demostri a satisfacció de l’AFA que la reclassificació reglamentària d’aquests instruments no era previsible raonablement en el moment de la seva emissió.
que hi hagi una modificació en el tractament fiscal aplicable a aquests instruments i que l’entitat demostri a satisfacció de l’AFA que aquesta modificació és important i no era raonablement previsible en el moment de la seva emissió.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar els paràmetres i factors per determinar el concepte «sostenible per a la capacitat d’ingressos de l’entitat» en els termes previstos en la lletra a) de l’apartat 1 del present article.
Article 42. Dispensa temporal de deduir dels fons propis
Quan una entitat tingui temporalment instruments de capital o hagi concedit préstecs subordinats, segons el cas, que es consideren instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 d’un ens del sector financer i l’AFA consideri que aquesta tinença respon als fins d’una operació d’assistència financera de reestructuració i salvament d’aquest ens, l’AFA pot excepcionar temporalment, prèvia sol·licitud, a aplicar les disposicions que en matèria de deducció serien normalment aplicables a aquests instruments.
Secció segona. Interessos minoritaris i instruments de capital de nivell 1 i nivell 2 emesos per filials
Article 43. Interessos minoritaris que es poden incloure en el capital de nivell 1 ordinari consolidat
Els interessos minoritaris es componen de la suma dels instruments de capital de nivell 1 ordinari, de les primes d’emissió relacionades amb aquests instruments, dels beneficis no distribuïts i d’altres reserves d’una filial, sempre que:
la filial sigui una entitat o bé una empresa subjecta a aquesta Llei i al reglament d’aplicació;
la filial es trobi plenament inclosa en la consolidació en mèrits a la secció segona, del capítol primer, del títol III;
els instruments de capital de nivell 1 ordinari que s’esmenten a la part introductòria d’aquest apartat pertanyen a persones diferents de les empreses incloses en la consolidació d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III.
Els interessos minoritaris que són finançats directament o indirecta, a través d’una entitat de propòsit especial o d’alguna altra manera per l’empresa matriu de l’entitat o per les seves filials, no poden formar part del capital de nivell 1 ordinari consolidat.
Article 44. Capital de nivell 1 addicional, capital de nivell 1 i capital de nivell 2 admissibles i fons propis admissibles
El capital de nivell 1 addicional, el capital de nivell 1 i el capital de nivell 2 admissibles, així com els fons propis admissibles, han d’incloure els interessos minoritaris, els instruments de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, segons correspongui, a més dels corresponents beneficis no distribuïts i primes d’emissió, d’una filial, sempre que:
la filial sigui una entitat o bé una empresa subjecta a aquesta Llei i al Reglament d’aplicació;
la filial es trobi plenament inclosa en la consolidació en mèrits a la secció segona del capítol primer del títol III;
els esmentats instruments pertanyin a persones diferents de les empreses incloses en la consolidació d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III.
Article 45. Capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2 admissibles emesos per una entitat de propòsit especial
Els instruments de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 emesos per una entitat de propòsit especial, i els corresponents comptes de primes d’emissió, s’inclouen en el capital de nivell 1 addicional, el capital de nivell 1 o el capital de nivell 2 admissibles o en els fons propis admissibles, segons escaigui, només si:
l’entitat de propòsit especial que emet aquests instruments està plenament inclosa en la consolidació d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III;
els instruments, i els corresponents comptes de primes d’emissió estan inclosos en el capital de nivell 1 addicional admissible únicament si compleixen els requisits per a ser considerats com a elements de capital de nivell 1 addicional, d’acord amb el que es determini reglamentàriament;
els instruments, i els corresponents comptes de primes d’emissió, estan inclosos en el capital de nivell 2 admissible únicament si compleixen els requisits per a ser considerats com a elements de capital de nivell 2, d’acord amb el que es determini reglamentàriament;
l’únic actiu de l’entitat de propòsit especial és la seva inversió en els fons propis de l’empresa matriu, o d’una filial d’aquesta inclosa completament en la consolidació en virtut de la secció segona del capítol primer del títol III, d’una forma que compleix els requisits establerts reglamentàriament per a ser considerat com a element de capital de nivell 1 addicional o de capital de nivell 2, segons correspongui.
Si l’AFA considera que els actius d’una entitat de propòsit especial diferents de les inversions en els fons propis de l’empresa matriu d’una filial d’aquesta inclosa completament en l’àmbit de la consolidació en virtut de la secció segona del capítol primer del títol III, són mínims i poc significatius per a aquesta entitat, pot renunciar a aplicar l’establert a la lletra d) de l’apartat 1.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
els detalls del càlcul dels interessos minoritaris a incloure en el capital de nivell 1 ordinari consolidat, així com les excepcions aplicables;
els detalls del càlcul de l’import de capital de nivell 1 admissible d’una filial a incloure en el capital de nivell 1 consolidat, així com les excepcions aplicables;
els detalls del càlcul de l’import de capital de nivell 1 admissible d’una filial a incloure en el capital de nivell 1 addicional consolidat, així com les excepcions aplicables;
els detalls del càlcul de l’import dels fons propis admissibles d’una filial a incloure en els fons propis consolidats, així com les excepcions aplicables;
els detalls del càlcul de l’import dels fons propis admissibles d’una filial a incloure en el capital de nivell 2 consolidat, així com les excepcions aplicables;
els tipus d’actius que es relacionen amb el funcionament de l’entitat de propòsit especial i les condicions que s’han de complir per tal de que els actius es considerin de «mínims» i «poc significatius» tal com es fa referència a l’apartat 1, paràgraf segon.
Capítol tercer. Requisits de Capital
Secció primera. Requisits generals, valoració i presentació d’informes
Article 46. Requisits de fons propis
Les entitats i els seus grups consolidables han de complir en tot moment els següents requisits de fons propis:
una ràtio de capital de nivell 1 ordinari del 4,5 %;
una ràtio de capital de nivell 1 del 6 %;
una ràtio total de capital del 8 %.
Les entitats i els seus grups consolidables han de calcular les seves ràtios de capital com segueix:
la ràtio de capital de nivell 1 ordinari ha de ser igual al capital de nivell 1 ordinari de l’entitat expressat en percentatge sobre l’import total de l’exposició al risc;
la ràtio de capital de nivell 1 ha de ser igual al capital de nivell 1 de l’entitat expressat en percentatge sobre l’import total de l’exposició al risc;
la ràtio total de capital ha de ser igual als fons propis de l’entitat expressats en percentatge sobre l’import total de l’exposició al risc.
L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a) a f) del present apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 4:
l’import de les exposicions ponderades per risc de crèdit i de dilució, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, així com la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 76, respecte de totes les activitats empresarials d’una entitat, exclòs l’import de les exposicions ponderades per risc de la cartera de negociació de l’entitat;
els requisits de fons propis, calculats d’acord amb la secció cinquena del capítol tercer del títol III, o el capítol quart, segons escaigui, per a la cartera de negociació d’una entitat, pel que fa al següent:
el risc de posició;
ii) els grans riscos que excedeixen els límits especificats a l’apartat 6 de l’article 78, en la mesura en què una entitat estigui autoritzada a depassar aquests límits.
els requisits de fons propis per risc de mercat i de liquidació, calculats d’acord amb les seccions cinquena i sisena del capítol tercer del títol III, segons escaigui, pel que fa al següent:
el risc de tipus de canvi;
ii) el risc de liquidació;
iii) el risc de matèries primeres.
els requisits de fons propis, calculats d’acord amb la secció setena del capítol tercer del títol III, pel que fa al risc d’ajust de valoració del crèdit resultant dels instruments derivats extraborsaris (OTC) diferents dels derivats de crèdit reconeguts a efectes de reducció de l’import de les exposicions ponderades per risc de crèdit;
els requisits de fons propis, calculats d’acord amb la secció quarta del capítol tercer del títol III, pel que fa al risc operacional;
l’import de les exposicions ponderades per risc, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, pel que fa al risc de contrapart derivat de la cartera de negociació de l’entitat per a determinats tipus de transaccions i acords:
els contractes recollits en les lletres d) a g), j) i k) del punt 11 de l’article 2 de la Llei 8/2013, de 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, i els derivats de crèdit;
ii) operacions de recompra, operacions de préstec o presa en préstec de valors o matèries primeres;
iii) operacions de préstec amb reposició del marge basades en valors o matèries primeres;
iv) operacions amb liquidació diferida.
Les disposicions següents s’han d’aplicar en el càlcul de l’import total de l’exposició al risc esmentat en l’apartat 3:
els requisits de fons propis contemplats en les lletres c), d) i e) del referit apartat 3, han d’incloure els corresponents a totes les activitats empresarials de l’entitat;
les entitats han de multiplicar els requisits de fons propis establerts en les lletres b) a e) de l’apartat 3 per 12,5.
Article 47. Excepció per carteres de negociació de petit volum
Les entitats poden substituir el requisit de capital a què es refereix la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 46, per un requisit de capital calculat d’acord amb el referit a la lletra a) de l’apartat 3, pel que fa a la seva cartera de negociació, sempre que el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç de la seva cartera de negociació compleixi les dues condicions següents:
sigui normalment inferior al 5 % del total d’actius i a 15 milions d’euros;
no excedeixi mai el 6 % del total d’actius ni els 20 milions d’euros.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
les condicions a tenir en compte per calcular el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç;
el procediment a seguir en cas que les entitats deixin de complir la condició establerta en la lletra b) de l’apartat 1.
Article 48. Requisits de fons propis per a les agències financeres d’inversió, les societats gestores de patrimoni de modalitat directa i les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta
A efectes de l’apartat 3 de l’article 46, les agències financeres d’inversió, les societats gestores de patrimoni de modalitat directa, així com les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta que realitzen els serveis d’inversió establerts a les lletres b) i d) de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, han de considerar com a import total de l’exposició al risc, l’import més elevat que resulti de:
sumar els elements contemplats en els punts a) a d) i f) apartat 3 de l’article 46, després d’aplicar el previst en l’apartat 4 de l’article 46;
multiplicar per 12,5 l’import dels fons propis basats en despeses fixes generals en mèrits de l’article 50.
Les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta que realitzen els serveis d’inversió establerts a les lletres b) i d) de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, han de donar compliment als requisits establerts als apartats 1 i 2 de l’article 46, sobre la base de l’import total de l’exposició al risc a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.
Les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat directa estan subjectes a les restants disposicions sobre el risc operacional previstes a la secció cinquena del capítol primer del títol III.
Article 49. Requisits de fons propis per a les societats financeres d’inversió amb activitat limitada de prestació de serveis d’inversió
A efectes de l’apartat 3 de l’article 46, les societats financeres d’inversió que compleixen una de les següents condicions, han d’aplicar el càlcul de l’import total d’exposició al risc que s’especifica en l’apartat 2:
que negocien per compte propi amb l’únic propòsit d’executar ordres de client o d’accedir a un sistema de compensació i liquidació o a un mercat regulat reconegut quan actuen en qualitat d’agents o executen ordres de clients;
que compleixen totes les condicions següents:
no mantenen diners o valors de clients;
ii) només operen per compte propi;
iii) no tenen clients externs;
iv) la responsabilitat de l’execució i liquidació de les seves operacions recau en una entitat de compensació i estan garantits per aquesta entitat de compensació.
Les societats financeres d’inversió esmentades en l’apartat 1 d’aquest article, han de considerar com a import total de l’exposició al risc, l’import més elevat que resulti de:
sumar els elements contemplats en les lletres a) a d) i f) de l’apartat 3 de l’article 46, després d’aplicar el previst en l’apartat 4 de l’article 46;
multiplicar per 12,5 l’import dels fons propis basats en les despeses fixes generals en mèrits de l’article 50.
Les societats financeres d’inversió a què es refereix l’apartat 1 estan subjectes a les restants disposicions sobre el risc operacional previstes a la secció cinquena del capítol primer del títol III.
Article 50. Fons propis basats en despeses fixes generals
De conformitat amb l’article 48 i l’article 49, les empreses d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta han de disposar d’un capital admissible com a mínim igual a la quarta part de les despeses generals de l’exercici precedent.
Si l’activitat d’una empresa d’inversió varia enfront de l’exercici precedent i l’AFA considera que es tracta d’un canvi important, l’AFA pot ajustar el requisit establert a l’apartat 1.
Quan el període d’activitat d’una empresa d’inversió sigui inferior a un any, a comptar de la data d’inici de l’activitat, el capital admissible ha de ser igual com a mínim a la quarta part de les despeses fixes generals previstes en el seu pla de negocis, excepte en el cas que l’AFA exigeixi la modificació d’aquest pla.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
el càlcul del requisit de disposar d’un capital admissible mínim igual a la quarta part de les despeses fixes generals de l’exercici precedent;
els criteris aplicables per l’AFA per ajustar el càlcul del requisit de disposar d’un capital admissible mínim igual a la quarta part de les despeses fixes generals de l’exercici precedent;
el càlcul de les despeses fixes generals previstes, en el cas que l’empresa d’inversió no hagi completat un exercici econòmic.
Article 51. Fons propis de les empreses d’inversió en base consolidada
Les agències financeres d’inversió o les societats gestores de patrimoni de modalitat directa que formen part d’un grup, si aquest grup no inclou entitats bancàries, l’empresa d’inversió matriu al Principat d’Andorra ha d’aplicar l’article 46 a nivell consolidat tal com segueix:
mitjançant l’aplicació del càlcul de l’import total d’exposició al risc especificat en l’apartat 1 de l’article 48;
calculant els fons propis sobre la base de la situació consolidada de l’empresa d’inversió matriu o de la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, segons correspongui.
Les societats financeres d’inversió esmentades a l’article 49 que formen part d’un grup, si aquest grup no inclou entitats bancàries, les empreses d’inversió matriu al Principat d’Andorra i les empreses d’inversió controlades per una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera, han d’aplicar l’article 46 a nivell consolidat tal com segueix:
mitjançant l’aplicació del càlcul de l’import total d’exposició al risc especificat en l’apartat 2 de l’article 49;
calculant els fons propis sobre la base de la situació consolidada de l’empresa d’inversió matriu o de la societat financera de cartera matriu o societat financera mixta de cartera matriu, segons correspongui.
Article 52. Comunicació d’informació sobre els requisits de fons propis, informació financera i altres comunicacions específiques
Les entitats han d’informar a l’AFA de les obligacions establertes en l’article 46, així com de la informació financera, almenys semestralment.
Les entitats han de comunicar a l’AFA el nivell de les operacions de pacte de recompra, els préstecs de valors i qualsevol tipus de càrregues i gravàmens dels seus actius.
Les entitats han de comunicar semestralment a l’AFA dades rellevants d’exposicions i pèrdues per a cada un dels mercats immobiliaris nacionals als quals estiguin exposades, amb el contingut que es determini via comunicat tècnic.
L’AFA ha d’establir, mitjançant un comunicat tècnic, els formats, freqüències i dates de presentació d’estats reservats, així com les definicions i solucions informàtiques que han d’aplicar les entitats per informar sobre els fons propis, els requisits de fons propis i la informació financera.
Article 53. Requisits per a la cartera de negociació
Les posicions de la cartera de negociació han d’estar lliures de restriccions per a la seva negociació o han de poder gaudir de cobertura.
La intenció de negociació s’ha de demostrar per les estratègies, polítiques i procediments establerts per l’entitat per gestionar la posició o la cartera d’acord amb el que es determini reglamentàriament.
Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls per gestionar la seva cartera de negociació d’acord amb el que es determini reglamentàriament.
Les entitats podran incloure les cobertures internes en el càlcul dels requisits de capital per risc de posició, sempre que aquelles responguin a fins de negociació.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’establir disposicions addicionals, en relació als requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes.
Secció segona. Coixins de capital
Article 54. Definicions
A l’efecte de la present secció, són d’aplicació les definicions següents:
“coixí de conservació del capital” són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 57;
“coixí de capital anticíclic específic de cada entitat” són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir, de conformitat amb l’article 58;
“coixí de capital per EIS” són els fons propis que una entitat està obligada a mantenir de conformitat amb l’article 59;
“coixí de capital contra riscos sistèmics” són els fons propis que una entitat està o pot estar obligada a mantenir de conformitat amb l’article 60;
“requisits combinats de coixins de capital” és el total de capital de nivell 1 ordinari exigit a una entitat per complir amb l’obligació de disposar del coixí de conservació de capital més, si s’escau, el següent:
un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat;
ii) un coixí de capital per EIS;
iii) un coixí de capital contra riscos sistèmics.
“percentatge de coixí de capital anticíclic” és el percentatge que les entitats han d’aplicar per calcular el seu coixí de capital anticíclic específic de cada entitat, i que l’estableix l’AFA tant per les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com per les ubicades en tercers països.
L’autoritat responsable de la fixació, revisió i supervisió de l’aplicació, per part de les entitats que han estat autoritzades al Principat d’Andorra, dels coixins de capital és l’AFA.
Article 55. Àmbit d’aplicació dels coixins de capital
Aquesta secció s’aplica a les entitats bancàries i a les societats financeres d’inversió.
L’AFA pot eximir, cas per cas, i prèvia sol·licitud, les societats financeres d’inversió dels requisits establerts en aquesta secció, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, la tipologia dels productes i serveis prestats i els riscos als quals estan exposades.
Article 56. Requisits combinats de coixins de capital
Les entitats subjectes als requisits d’aquesta secció, d’acord amb l’article 55, han de complir en tot moment el requisit combinat de coixins de capital tal com es defineix a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 54.
El capital ordinari de nivell 1 requerit per satisfer cada un dels coixins establerts en mèrits dels articles 57 a 60 ha de ser diferent i, per tant, addicional, al requerit per satisfer els restants coixins i els altres requisits de recursos propis imposats per l’article 46, i aquells altres que pot exigir l’AFA en mèrits a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97, llevat del que disposi l’AFA en relació amb els coixins per entitats d’importància sistèmica, d’acord amb l’article 59, així com el coixí contra riscos sistèmics, d’acord amb l’article 60.
El compliment dels requisits de coixins de capital s’ha de realitzar de manera individual, consolidada o subconsolidada, d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament i d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III.
Quan una entitat o grup incompleix l’obligació establerta en l’apartat 1, ha d’estar subjecta a les restriccions en matèria de distribucions que s’estableixen en l’article 62, i ha de presentar un pla de conservació de capital d’acord al que s’estableix a l’article 63.
Article 57. Requisit de mantenir un coixí de conservació del capital
Les entitats han de mantenir, addicionalment al capital de nivell 1 ordinari mantingut per a satisfer els requisits de fons propis imposats per l’apartat 1 de l’article 46, un coixí de conservació de capital constituït per capital de nivell 1 ordinari, igual al 2,5 % del total de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, sobre una base individual i consolidada, de conformitat amb el capítol primer del títol III.
No obstant el disposat en l’apartat 1, l’AFA pot eximir a les societats financeres d’inversió, dels requisits establerts en aquest paràgraf, si tal exempció no amenaça l’estabilitat del sistema financer del Principat d’Andorra.
Les entitats no han d’utilitzar el capital de nivell 1 ordinari que estan obligades a mantenir per satisfer el requisit establert en l’apartat 1 d’aquest article per satisfer alhora les exigències imposades sota l’article 97.
Article 58. Requisit per mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat
Les entitats han de mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat equivalent a l’import de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, multiplicat per la mitjana ponderada de les taxes de coixins de capital anticíclics publicades per l’AFA, calculada com es determini reglamentàriament i sobre una base individual i consolidada, segons pertoqui, de conformitat amb el capítol primer del títol III.
No obstant el disposat en l’apartat 1, l’AFA pot eximir a les societats financeres d’inversió, dels requisits establerts en aquest apartat 1 si tal exempció no amenaça l’estabilitat del sistema financer del Principat d’Andorra.
Les entitats han de complir els requisits imposats a l’apartat 1 mitjançant capital de nivell 1 ordinari, el qual ha de ser addicional al capital de nivell 1 ordinari mantingut per satisfer els requisits de fons propis imposats per l’article 46, a l’obligació de mantenir un coixí de conservació de capital en virtut de l’article 57 d’aquesta Llei, i a qualsevol altre requisits imposat sota l’article 97 d’aquesta Llei.
El percentatge del coixí anticíclic, expressat com a tant per cent de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, s’ha de situar entre el 0 % i el 2,5 %, calibrat en fraccions o múltiples de 0,25 punts percentuals. L’AFA pot fixar un percentatge de coixí anticíclic superior al 2,5 % de l’import total d’exposició al risc calculat en mèrits amb l’apartat 3 de l’article 46, tant per les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com per les exposicions ubicades en tercers països tenint en compte els coixins de capital anticíclic específic fixats per les autoritats competents d’aquests tercers països.
L’AFA ha d’informar, a la seva pàgina web, del percentatge del coixí de capital anticíclic que ha fixat per al trimestre, acompanyat de la informació mínima que es determini mitjançant comunicat tècnic.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
el procediment per calcular el percentatge de coixí de capital anticíclic;
el procediment per a la fixació, data d’aplicació i publicació per l’AFA del percentatge dels coixins de capital anticíclics per les exposicions ubicades dins del Principat d’Andorra;
el procediment de reconeixement de percentatges de coixins de capital anticíclics fixats per l’autoritat competent de països tercers o la decisió relativa a aquests percentatges;
el contingut de l’anunci de fixació de coixí de capital anticíclic específic de cada entitat, tant per a exposicions ubicades al Principat d’Andorra com en tercers països;
les categories d’exposicions creditícies a considerar en el càlcul del coixí de capital anticíclic específic de cada entitat;
la forma en què les entitats han d’identificar la ubicació geogràfica d’una exposició creditícia a efectes del càlcul del coixí de capital anticíclic específic de cada entitat.
Article 59. Coixí de capital per a entitats d’importància sistèmica
La metodologia d’identificació de les EIS andorranes s’ha de definir reglamentàriament, i, en qualsevol cas, es basa en almenys alguns dels criteris següents:
la mida de l’entitat, grup o subgrup;
la importància per a l’economia del Principat d’Andorra;
la importància de les activitats transfrontereres;
la interconnexió de l’entitat o del grup amb el sistema financer.
L’AFA pot requerir a cadascuna de les EIS, el manteniment en base individual, subconsolidada i/o consolidada, segons escaigui, d’un coixí de capital EIS de fins al 2 % de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46. Aquest coixí, que es composa de capital de nivell 1 ordinari, és addicional al referit capital de nivell 1 ordinari.
Les entitats d’importància sistèmica no han d’utilitzar el capital de nivell 1 ordinari mantinguts per a satisfer els requisits establerts en l’apartat 2, per a donar compliment als requisits imposats als articles 46, 57, 58, ni als requisits establerts en els articles 95 i 97 d’aquesta Llei.
Quan a una entitat li és d’aplicació en base individual o subconsolidada, un coixí per EIS i un coixí contra riscos sistèmics, d’acord amb el que disposa l’article 60, ha d’aplicar el més elevat dels dos.
Quan el coixí de capital contra riscos sistèmics que determina l’AFA s’aplica només a totes les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, però no s’aplica a les exposicions en països tercers, les entitats han d’aplicar el coixí contra riscos sistèmics cumulativament al coixí per EIS que es determinen en mèrits del present article.
Quan és aplicable l’apartat 4 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertanyen una EIS, això no ha de suposar en cap cas que dita entitat està subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i al major dels coixins per EIS o contra riscos sistèmics que se li apliqui en base individual.
Quan és aplicable l’apartat 5 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertany una EIS, això no ha de suposar en cap cas que aquesta entitat estigui subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i a la suma del coixí per EIS i del coixí contra riscos sistèmics que se li aplica en base individual.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació als aspectes següents:
l’especificació de la metodologia per a la identificació de les entitats d’importància sistèmica al Principat d’Andorra (EIS);
el règim d’aplicació conjunta dels coixins de capital EIS així com del coixí contra riscos sistèmics previst per l’article 60 d’aquesta Llei.
Article 60. Requisit de mantenir un coixí de capital contra riscos sistèmics
L’AFA pot exigir que es constitueixi un coixí de capital contra riscos sistèmics, composat per capital de nivell 1 ordinari, per al sector financer andorrà o per a un o diversos dels subgrups d’aquest sector, amb la finalitat de prevenir i/o evitar els riscos sistèmics o macro prudencials acíclics a llarg termini que no estan coberts per aquesta Llei i/o pel reglament d’aplicació. Aquests riscos s’entenen com aquells que podrien produir una pertorbació al sistema financer andorrà o els de tercers països, amb conseqüències negatives greus en el sistema financer i en l’economia real del Principat d’Andorra.
A efectes de l’apartat 1 del present article, l’AFA pot exigir que les entitats mantinguin, addicionalment al capital de nivell 1 ordinari mantingut per a satisfer els requisits de fons propis imposats per l’article 46, un coixí contra riscos sistèmics d’almenys un 1 % de capital de nivell 1 ordinari, basat en les exposicions a les quals s’aplica el coixí contra riscos sistèmics d’acord amb l’apartat 7 del present article, sobre una base individual, consolidada i/o subconsolidada, segons correspongui, de conformitat amb el capítol primer del títol III.
Quan a un grup que s’ha identificat com a entitat d’importància sistèmica se li exigeix un coixí per EIS en base consolidada en mèrits amb el que disposa l’article 59, se li exigeix també un coixí contra riscos sistèmics en base consolidada, en mèrits amb el que disposa el present article, ha d’aplicar el més elevat dels dos coixins. Quan a una entitat, en base individual o subconsolidada, li és d’aplicació un coixí per EIS, en mèrits amb el que disposa l’article 59, i un coixí contra riscos sistèmics en mèrits amb el que disposa el present article, ha d’aplicar el més elevat dels dos.
Malgrat el que disposa l’apartat 3, quan el coixí de capital contra riscos sistèmics que determina l’AFA s’aplica només a totes les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, però no s’aplica a les exposicions en països tercers, les entitats han d’aplicar el coixí contra riscos sistèmics cumulativament al coixí per EIS que es determini en mèrits de l’article 59.
Quan és aplicable l’apartat 3 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertany una EIS, això no ha de suposar en cap cas que aquesta entitat estigui subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i al major dels coixins per EIS o contra riscos sistèmics que se li apliquin en base individual.
Quan és aplicable l’apartat 4 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertany una EIS, això no ha de suposar en cap cas que aquesta entitat estigui subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i a la suma del coixí per EIS i del coixí contra riscos sistèmics que se li apliquin en base individual.
El coixí de capital contra riscos sistèmics es pot aplicar per totes les exposicions dins del Principat d’Andorra o domiciliades fora del Principat d’Andorra tal com es determini al reglament d’aplicació que es desenvolupi d’acord amb aquesta Llei.
El coixí contra riscos sistèmics pot ser requerit a totes les entitats del sector financer andorrà, o a un o més subconjunts d’aquestes entitats, i s’ha de fixar per esglaons d’ajust gradual o accelerat de 0,5 punts percentuals. L’AFA pot establir requisits diferents per a diferents subconjunts d’entitats.
Quan l’AFA exigeixi el manteniment d’un coixí contra riscos sistèmics, pot revisar-lo almenys cada dos anys.
Quan l’aplicació de les restriccions en matèria de distribucions a les que fa referència l’apartat 4 de l’article 56 no millori de forma satisfactòria el capital de nivell 1 ordinari de l’entitat a la llum del risc sistèmic pertinent, l’AFA pot prendre mesures addicionals conforme als article 95 a 97 de la secció segona del capítol primer del títol IV d’aquesta Llei, així com a l’apartat 3 bis de l’article 9 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà.
Article 61. Reconeixement d’un percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers
L’AFA pot reconèixer el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics establert per l’autoritat competent d’un país tercer i pot aplicar aquest percentatge de coixí de capital a les entitats autoritzades al Principat d’Andorra per a les exposicions ubicades en aquest país tercer.
A l’hora de decidir si ha de reconèixer el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers, l’AFA ha de prendre en consideració la informació presentada per l’autoritat competent del país tercer que estableixi el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per establir disposicions addicionals relatives al reconeixement dels percentatges de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers.
Article 62. Restriccions en matèria de distribucions
Es prohibeix a les entitats que compleixen el requisit combinat de coixins de capital, procedir a efectuar distribucions relatives al capital de nivell 1 ordinari quan:
aquesta distribució comporti una disminució d’aquest capital fins a un nivell en què ja no es respecti el requisit combinat; o
l’AFA hagi adoptat alguna de les mesures previstes a l’article 97, tendents a reforçar els recursos propis o a limitar o prohibir el pagament de dividends.
Les entitats que no compleixen el requisit combinat de coixins de capital o que pretenguin efectuar una distribució de capital de nivell 1 ordinari que impliqui la disminució d’aquest capital fins a un nivell en què ja no es respecti el requisit combinat de coixins de capital, han de calcular l’import màxim distribuïble («IMD»), en els termes que es determinin reglamentàriament, i han de notificar el resultat a l’AFA per obtenir autorització prèvia.
Les entitats no poden dur a terme cap de les actuacions següents abans d’haver calculat l’IMD i haver informat d’aquest import a l’AFA:
efectuar una distribució relativa al capital de nivell 1 ordinari;
assumir una obligació de pagar una retribució variable o beneficis discrecionals de pensió de jubilació, o pagar una retribució variable si l’obligació de pagament es va assumir en un moment en què l’entitat no complia el requisit combinat de coixins de capital;
fer pagaments vinculats a instruments de capital de nivell 1 addicional.
Les entitats han de disposar de mecanismes per garantir que l’import de beneficis distribuïbles i l’IMD es calculen amb exactitud i han de poder demostrar aquesta exactitud a l’AFA quan se’ls sol·liciti.
Mentre una entitat no compleixi el seu requisit combinat de coixins, aquesta entitat no pot distribuir més de l’import màxim distribuïble per a les finalitats previstes a les lletres a), b) i c) de l’apartat 2.
Les restriccions que imposa aquest article s’apliquen únicament als pagaments que donen lloc a una reducció del capital de nivell 1 ordinari o a una reducció dels beneficis, i sempre que la seva suspensió o incapacitat d’efectuar-los no constitueixin un incompliment de les obligacions de pagament o una altra circumstància que condueixi a l’obertura del procediment pertinent en virtut del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d’octubre del 1969.
Quan una entitat no compleix el requisit combinat de coixins de capital i es proposa distribuir la totalitat o part dels seus beneficis distribuïbles o dur a terme alguna de les actuacions contemplades en les lletres a), b) i c) de l’apartat 2, ho ha de notificar a l’AFA i proporcionar la informació que s’ha de determinar reglamentàriament.
Als efectes del que disposen els apartats 1 i 2 d’aquest article, una distribució relativa al capital de nivell 1 ordinari inclou:
el pagament de dividends en efectiu;
la distribució d’accions totalment o parcial alliberades o d’altres instruments de capital a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 28;
c ) el rescat o la compra per part d’una entitat de les seves pròpies accions o d’altres instruments de capital a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 28;
el reemborsament d’imports pagats amb relació als instruments de capital a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 28;
la distribució dels elements contemplats en les lletres b) a e) de l’apartat 1 de l’article 28.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
la metodologia per al càlcul de l’import màxim distribuïble («IMD»);
la informació a proporcionar per les entitats que no satisfacin els requisits combinats de coixins de capital i tinguin la intenció de distribuir la totalitat o part dels seus beneficis distribuïbles o d’emprendre una acció contemplada en les lletres a), b) i c) de l’apartat 2.
Article 63. Pla de conservació del capital
Quan una entitat no compleix amb el requisit combinat de coixins de capital, ha d’elaborar un pla de conservació del capital i l’ha de presentar a l’AFA, en un termini de cinc dies hàbils, a comptar de la data en què l’entitat comprova l’incompliment dels requisits.
No obstant això, l’AFA pot ampliar aquest termini a deu dies hàbils, basant-se en la situació individual de l’entitat i tenint en compte la seva escala i la complexitat de les seves activitats.
El pla de conservació del capital ha d’incloure els punts següents:
les estimacions dels ingressos i despeses i una previsió del balanç;
les mesures encaminades a incrementar les ràtios de capital de l’entitat;
un pla i un calendari d’augment dels fons propis amb l’objectiu de complir plenament els requisits combinats de coixins;
qualssevol altres dades que l’AFA consideri necessàries per dur a terme l’avaluació prevista per l’apartat 3.
L’AFA ha d’avaluar el pla de conservació del capital, i l’ha d’aprovar si considera que, en cas d’executar-se, és raonablement previsible que es conservi o obtingui capital suficient perquè l’entitat pugui complir el requisit combinat de coixins de capital en el termini que l’AFA consideri adequat.
En cas que no aprovi el pla de conservació del capital presentat per l’entitat, l’AFA pot:
exigir a l’entitat que augmenti els recursos propis en el termini que determini;
utilitzar les facultats que li confereix l’article 95 per imposar restriccions sobre les distribucions, més estrictes que les previstes a l’article 62.
Secció tercera. Requisits de capital per risc de crèdit
Article 64. Mètode relatiu al risc de crèdit
Les entitats han d’aplicar el mètode estàndard previst en aquesta secció per calcular les seves exposicions ponderades per risc de crèdit i risc de dilució d’acord amb les lletres a) i f) de l’apartat 3 de l’article 46.
Als efectes d’aquesta Llei, les exposicions enfront d’empreses d’inversió, entitats bancàries i entitats de contrapartida central i mercats organitzats de països tercers s’han de tractar com exposicions enfront d’entitats només si el país tercer aplica a aquest ens requisits prudencials de supervisió i regulació equivalents als vigents al Principat d’Andorra.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut següent:
els criteris de càlcul per a l’obtenció de les exposicions ponderades per risc de crèdit i dilució basats amb el mètode estàndard;
el tractament de determinats tipus d’exposicions enfront d’entitats de contrapartida central;
l’ús de tècniques admissibles de reducció del risc de crèdit mitjançant el mètode estàndard;
el tractament de les exposicions titulitzades en el mètode estàndard; i
el tractament dels ajustos per risc de crèdit.
Article 65. Valor d’exposició
El valor d’exposició d’una partida de l’actiu és igual al seu valor comptable després de l’aplicació dels ajustaments per risc de crèdit específic, dels ajustaments addicionals per valoració, i d’altres reduccions de fons propis relacionades amb la partida de l’actiu. El valor d’exposició de les partides de fora de balanç és un percentatge, determinat reglamentàriament en funció del nivell de risc d’aquestes partides, del seu valor nominal reduït pels ajustaments de risc de crèdit específic.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’establir, els mètodes per determinar el valor d’exposició de les partides d’actiu i de fora de balanç a considerar en el càlcul de requisits de fons propis en relació al risc de crèdit i dilució.
Article 66. Categories d’exposició
Cada exposició s’ha d’assignar a una determinada categoria segons la naturalesa del deutor, tipologia d’operació o situació de la mateixa o altres criteris a determinar reglamentàriament.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha de determinar, les categories d’exposició.
Article 67. Càlcul de les exposicions ponderades per risc
Per al càlcul de les exposicions ponderades per risc, s’ha d’aplicar les ponderacions de risc a totes les exposicions, tret que aquestes es dedueixin dels fons propis. La ponderació de risc aplicada depèn de la categoria en la qual es classifica l’exposició i de la seva qualitat creditícia. La qualitat creditícia pot ser determinada per referència a les avaluacions creditícies efectuades per les ECAI o per les efectuades per agències de crèdit a l’exportació.
A efectes de l’aplicació d’una ponderació de risc a la qual es fa referència a l’apartat 1, el valor de l’exposició s’ha de multiplicar per la ponderació de risc prevista o determinada pel reglament d’aplicació.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha de determinar reglamentàriament, el contingut següent:
els requisits que han de complir les exposicions per classificar-les en les diferents categories d’exposició i les ponderacions de risc a aplicar a aquestes a l’efecte de determinar les exposicions ponderades per risc;
el tractament de les cobertures de risc de crèdit a efectes del càlcul de les exposicions ponderades per risc;
el càlcul de l’import ponderat per risc de les exposicions titulitzades;
el tractament de les exposicions d’una entitat enfront d’una contrapart que és la seva empresa matriu, la seva filial, una filial de la seva empresa matriu o empresa vinculada;
el tractament de les exposicions d’una entitat enfront d’una contrapart amb la qual l’entitat ha subscrit un acord de responsabilitat.
Article 68. Ús d’avaluacions creditícies efectuades per les ECAI o les agències de crèdit d’exportació
Únicament es pot utilitzar una avaluació creditícia externa per determinar la ponderació de risc d’una exposició quan ha estat emesa o confirmada per una ECAI o per una agència de crèdit a l’exportació.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
l’ús d’avaluacions creditícies efectuades per l’ECAI o per agències de crèdit a l’exportació;
els requisits per a l’ús d’avaluacions de crèdit d’ECAI per a la determinació de les ponderacions de risc.
L’AFA mitjançant comunicat tècnic ha d’establir:
la relació de les ECAI reconegudes al Principat d’Andorra per a la ponderació de risc d’una exposició;
la correspondència entre les avaluacions del risc de crèdit de les ECAI i els nivells de qualitat creditícia establerts reglamentàriament a efectes de ponderació del risc de les exposicions.
Article 69. Principis per al reconeixement dels efectes de les tècniques de mitigació del risc de crèdit
Cap exposició respecte de la qual una entitat obtingui una reducció del risc de crèdit pot donar lloc a una exposició ponderada per risc més gran que una exposició d’altra banda idèntica respecte de la qual una entitat no obtingui cap reducció del risc de crèdit.
Quan l’exposició ponderada per risc ja té en compte la cobertura del risc de crèdit d’acord amb el mètode estàndard, l’entitat no pot tenir en compte la cobertura del risc de crèdit en els càlculs dels efectes de la reducció del risc de crèdit.
El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:
els principis que regeixen l’admissibilitat de tècniques de mitigació del risc de crèdit;
les formes admissibles de reducció del risc de crèdit;
els requisits específics per a cada tècnica admissible de mitigació del risc de crèdit;
el càlcul dels efectes de la mitigació del risc de crèdit;
el tractament de les discordances entre els venciments de la cobertura del risc de crèdit i l’exposició protegida; i
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.