Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió

Les obligacions resultants d’aquesta secció, així com en els articles 6 a 6 duodecies de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i acords de garantia financera, relativa a empreses filials que no estan elles mateixes sotmeses a aquesta Llei, no s’han d’aplicar si l’entitat matriu o les entitats controlades per una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera poden demostrar a l’AFA que l’aplicació d’aquests requisits resulta il·lícita sota les lleis del tercer país on està establerta la filial.

L’òrgan d’administració ha d’aprovar i revisar periòdicament les estratègies i polítiques d’assumpció, gestió, supervisió i mitigació dels riscos a què l’entitat està o pot estar exposada, incloent-hi aquells plantejats per la conjuntura macroeconòmica en la qual opera en relació amb la situació del cicle econòmic.

L’òrgan d’administració ha de dedicar temps suficient a la consideració de les qüestions relacionades amb els riscos. L’òrgan d’administració ha de participar activament en la gestió de tots els riscos substancials recollits en aquesta Llei i en el reglament d’aplicació, ha de vetllar perquè s’hi assignin els recursos adequats, i ha de participar així mateix en la valoració dels actius i en l’ús de qualificacions creditícies externes. L’entitat ha d’establir canals d’informació a l’òrgan d’administració sobre tots els riscos importants als quals s’enfronta i sobre polítiques de gestió de riscos i les seves modificacions.

Les entitats han de valorar i controlar mitjançant polítiques i procediments adequats els riscos derivats d’operacions de titulització en les quals les entitats bancàries actuïn com a inversores, originadores o patrocinadores, incloent-hi el risc reputacional, així com els que sorgeixen en relació amb estructures o productes complexos, per assegurar que el contingut econòmic de l’operació queda plenament reflectit en les decisions d’avaluació i gestió del risc.

Les entitats originadores d’operacions de titulització renovables que inclouen clàusules d’amortització anticipada han de disposar de plans de liquiditat per fer front a les implicacions derivades tant de l’amortització programada com de l’anticipada.

Les entitats han d’aplicar polítiques i procediments per determinar, valorar i gestionar totes les fonts significatives de risc de mercat i dels efectes d’aquests riscos que siguin significatius.

Les entitats han de prendre les mesures pertinents contra el risc d’insuficiència de liquiditat derivat del fet que una posició curta arriba a venciment abans que la posició llarga.

El capital intern de les entitats ha de ser adequat per cobrir els riscos de mercat significatius que no estan subjectes a un requisits de recursos propis.

Les entitats han d’aplicar polítiques i procediments per avaluar i gestionar l’exposició al risc operacional, incloent-hi, si escau, el risc de model, i per cobrir el risc d’esdeveniments poc freqüents generadors de pèrdues molt elevades. Les entitats han d’especificar el que constitueix un risc operacional als efectes d’aquestes polítiques i procediments.

Les entitats han d’establir plans de contingència i continuïtat del negoci que els permetin mantenir la seva activitat i limitar les pèrdues en cas d’interrupcions greus en el negoci.

Les entitats han de tenir estratègies, polítiques, procediments i sistemes sòlids per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar el risc de liquiditat, al llarg d’un conjunt apropiat d’horitzons temporals, incloent-hi l’intradia, per assegurar que les entitats mantenen un nivell adequat de coixins de liquiditat. Aquestes estratègies, polítiques, procediments i sistemes s’han d’adaptar a les línies de negocis, divises, sucursals i entitats jurídiques i han d’incloure mecanismes adequats d’assignació dels costos, dels beneficis i dels riscos de liquiditat.

Les estratègies, polítiques, procediments i sistemes als quals es fa referència en l’apartat 1 han de ser proporcionals a la complexitat, el perfil de risc, l’àmbit d’activitat de les entitats i d’acord a la tolerància al risc fixada per l’òrgan d’administració, i han de reflectir la importància de l’entitat en cada una de les jurisdiccions en les quals dur a terme la seva activitat. Les entitats han de comunicar la tolerància al risc a totes les línies de negoci rellevants.

Les entitats, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, han de mantenir els perfils de risc de liquiditat que resultin adequats per al seu bon funcionament i la solidesa del sistema financer.

Les entitats han de desenvolupar metodologies per a identificar, mesurar, gestionar i supervisar les posicions de finançament. Aquestes metodologies han d’incloure els fluxos d’efectiu significatius, actuals i previstos, dels actius i dels passius, així com de les partides fora de balanç, inclosos els passius contingents i el possible impacte del risc reputacional.

Les entitats han d’establir una distinció entre els actius pignorats i els actius lliures de càrregues que estan disponibles en tot moment, en especial en situacions d’urgència. Així mateix, les entitats han de tenir en consideració l’ens jurídic en el qual es troben radicats els actius, el país on els béns estan registrats legalment, ja sigui en un registre o en una anotació en compte, així com la seva admissibilitat i han d’efectuar un seguiment de com els actius poden ser mobilitzats de forma oportuna.

Les entitats també han de prendre en consideració les limitacions legals, reglamentàries i operatives a les possibles transferències de liquiditat i d’actius lliures de càrregues entre ens, tant a dins com a fora del Principat d’Andorra.

Les entitats han de tenir en compte les diferents eines de mitigació del risc de liquiditat, incloent-hi un sistema de límits i uns coixins de liquiditat que permeten afrontar diverses situacions de dificultat, així com una diversificació adequada de la seva estructura de finançament i del seu accés a fonts de finançament. Aquestes mesures han de ser revisades periòdicament.

Les entitats han de tenir en compte escenaris alternatius en relació a les posicions de liquiditat i als factors mitigants del risc, i han de revisar els supòsits en els quals es basen les decisions relatives a la posició de finançament, com a mínim, un cop l’any. Per a aquesta finalitat, els escenaris alternatius han de contemplar, en particular, les partides de fora de balanç i altres passius contingents, inclosos els vehicles especialitzats en titulització (“SSPE”) o els d’altres ens amb finalitats especials, en relació amb els quals l’entitat actua com a patrocinadora o proporciona un suport significatiu en termes de liquiditat.

Les entitats han d’analitzar l’impacte potencial d’escenaris alternatius, que afecten únicament la pròpia entitat, tot el mercat i una combinació d’ambdós escenaris. Les entitats han de prendre en consideració diferents períodes de temps, així com situacions de tensió amb diferents graus de dificultat.

Les entitats han d’ajustar periòdicament les seves estratègies, polítiques internes i límits de risc de liquiditat i desenvolupar plans de contingència eficaços, tenint en compte el resultat dels escenaris alternatius esmentats en l’apartat 8.

Les entitats han de dotar-se de plans de recuperació de liquiditat en què es defineixin les estratègies adequades, així com les pertinents mesures d’aplicació, amb l’objectiu de corregir possibles dèficits de liquiditat, i si s’escau, en relació a les sucursals establertes fora del Principat d’Andorra. Les entitats han de posar a prova aquests plans com a mínim un cop l’any, els han d’actualitzar en base als resultats dels escenaris alternatius establerts en l’apartat 8, i els han de comunicar a’la direcció general i sotmetre’ls a la seva aprovació, de tal manera que les polítiques i procediments interns puguin ajustar-se segons correspongui. Les entitats han d’adoptar amb antelació les mesures operatives necessàries per garantir que els plans de recuperació de liquiditat poden ser aplicats de forma immediata.

Les entitats han d’establir polítiques i procediments per a identificar, gestionar i controlar el risc de palanquejament excessiu. Entre els indicadors de risc de palanquejament excessiu figuren la ràtio de palanquejament establert en l’article 84 d’aquesta Llei i els desfasaments entre actius i obligacions.

Les entitats han d’afrontar el risc de palanquejament excessiu amb caràcter preventiu, tenint en compte els increments potencials d’aquest risc causats per reduccions dels fons propis de l’entitat que es deriven de pèrdues previstes o efectives, en funció de les normes comptables aplicables. A aquests efectes, les entitats han d’estar en condicions d’afrontar diverses situacions de dificultat pel que fa al risc de palanquejament excessiu.

Els elements de capital de nivell 1 ordinari són els següents:

A efectes del que disposa la lletra c) de l’apartat 1, l’entitat pot incloure en el capital de nivell 1 ordinari, subjecte a l’autorització de l’AFA i els requisits que es determinin reglamentàriament, els beneficis provisionals o de tancament d’exercici abans que l’entitat hagi adoptat un acord formal que confirmi els resultats finals de l’exercici.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar:

Les entitats han d’excloure de qualsevol element de fons propis tot increment del patrimoni net que es derivi dels actius titulitzats, incloent-hi:

Les entitats no han d’incloure en cap element de fons propis, en relació amb les cobertures de fluxos d’efectiu i els canvis en el valor dels passius propis, les partides següents:

Les entitats han de dur a terme una valoració prudent dels seus actius valorats a valor raonable quan calculin l’import dels seus fons propis i, a més, han de deduir del capital de nivell 1 ordinari l’import de qualsevol ajust de valor addicional que sigui necessari.

Tret en el cas de les partides esmentades en l’apartat 2, les entitats no han de realitzar ajustaments dirigits a eliminar dels seus fons propis les pèrdues o guanys no realitzats d’actius o passius valorats a valor raonable.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Les entitats han de deduir del capital de nivell 1 ordinari, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Els elements de capital de nivell 1 addicional comprenen els següents:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació per especificar el contingut següent:

Les entitats han de deduir dels elements del capital de nivell 1 addicional, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Els elements de capital de nivell 2 són els següents:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

S’ha de deduir del capital de nivell 2, subjecte al que es determini reglamentàriament en relació al mètode de càlcul, límits i les exempcions aplicables, els conceptes següents:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Els instruments de capital pels quals una entitat té discreció per decidir pagar distribucions en una forma diferent de l’efectiu o un instrument de fons propis, no qualifica com a instruments de capital de nivell 1 ordinari, ni instrument de capital de nivell 1 addicional ni com a instrument de capital de nivell 2, tret que l’entitat hagi rebut l’autorització prèvia de l’AFA.

Els instruments de capital pels quals una persona jurídica, diferent de l’entitat que els emet, té discreció per decidir o requerir que el pagament de distribucions basats en l’instrument es realitzi en una forma diferent de l’efectiu o d’un instrument de fons propis, no té la consideració d’instrument de capital de nivell 1 ordinari, ni d’instruments de capital de nivell 1 addicional ni d’instruments de capital de nivell 2.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

L’AFA ha d’autoritzar una entitat a reduir, recomprar o reemborsar instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 quan es compleixi alguna de les condicions següents:

Quan s’avaluï en virtut de la lletra a) de l’apartat 1 la sostenibilitat dels instruments de substitució en relació amb la capacitat d’ingressos de l’entitat, l’AFA ha de considerar en quina mesura la substitució d’aquests instruments de capital seria més costosa per a l’entitat que aquells als quals substituirien.

L’AFA pot permetre a les entitats que reemborsin instruments de capital de nivell 1 addicional o capital de nivell 2 abans que transcorrin cinc anys des de la seva data d’emissió únicament quan es compleixin les condicions establertes en l’apartat 1 i en les lletres a) o b) d’aquest apartat:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar els paràmetres i factors per determinar el concepte «sostenible per a la capacitat d’ingressos de l’entitat» en els termes previstos en la lletra a) de l’apartat 1 del present article.

Els interessos minoritaris es componen de la suma dels instruments de capital de nivell 1 ordinari, de les primes d’emissió relacionades amb aquests instruments, dels beneficis no distribuïts i d’altres reserves d’una filial, sempre que:

Els interessos minoritaris que són finançats directament o indirecta, a través d’una entitat de propòsit especial o d’alguna altra manera per l’empresa matriu de l’entitat o per les seves filials, no poden formar part del capital de nivell 1 ordinari consolidat.

Els instruments de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 emesos per una entitat de propòsit especial, i els corresponents comptes de primes d’emissió, s’inclouen en el capital de nivell 1 addicional, el capital de nivell 1 o el capital de nivell 2 admissibles o en els fons propis admissibles, segons escaigui, només si:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Les entitats i els seus grups consolidables han de complir en tot moment els següents requisits de fons propis:

Les entitats i els seus grups consolidables han de calcular les seves ràtios de capital com segueix:

L’import total de l’exposició al risc s’ha de calcular com la suma de les lletres a) a f) del present apartat, tenint en compte les disposicions establertes en l’apartat 4:

Les disposicions següents s’han d’aplicar en el càlcul de l’import total de l’exposició al risc esmentat en l’apartat 3:

Les entitats poden substituir el requisit de capital a què es refereix la lletra b) de l’apartat 3 de l’article 46, per un requisit de capital calculat d’acord amb el referit a la lletra a) de l’apartat 3, pel que fa a la seva cartera de negociació, sempre que el volum de les operacions de balanç i de fora de balanç de la seva cartera de negociació compleixi les dues condicions següents:

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

A efectes de l’apartat 3 de l’article 46, les agències financeres d’inversió, les societats gestores de patrimoni de modalitat directa, així com les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta que realitzen els serveis d’inversió establerts a les lletres b) i d) de l’article 20 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, han de considerar com a import total de l’exposició al risc, l’import més elevat que resulti de:

Les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat directa estan subjectes a les restants disposicions sobre el risc operacional previstes a la secció cinquena del capítol primer del títol III.

A efectes de l’apartat 3 de l’article 46, les societats financeres d’inversió que compleixen una de les següents condicions, han d’aplicar el càlcul de l’import total d’exposició al risc que s’especifica en l’apartat 2:

Les societats financeres d’inversió esmentades en l’apartat 1 d’aquest article, han de considerar com a import total de l’exposició al risc, l’import més elevat que resulti de:

Les societats financeres d’inversió a què es refereix l’apartat 1 estan subjectes a les restants disposicions sobre el risc operacional previstes a la secció cinquena del capítol primer del títol III.

De conformitat amb l’article 48 i l’article 49, les empreses d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat indirecta han de disposar d’un capital admissible com a mínim igual a la quarta part de les despeses generals de l’exercici precedent.

Si l’activitat d’una empresa d’inversió varia enfront de l’exercici precedent i l’AFA considera que es tracta d’un canvi important, l’AFA pot ajustar el requisit establert a l’apartat 1.

Quan el període d’activitat d’una empresa d’inversió sigui inferior a un any, a comptar de la data d’inici de l’activitat, el capital admissible ha de ser igual com a mínim a la quarta part de les despeses fixes generals previstes en el seu pla de negocis, excepte en el cas que l’AFA exigeixi la modificació d’aquest pla.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

Les agències financeres d’inversió o les societats gestores de patrimoni de modalitat directa que formen part d’un grup, si aquest grup no inclou entitats bancàries, l’empresa d’inversió matriu al Principat d’Andorra ha d’aplicar l’article 46 a nivell consolidat tal com segueix:

Les societats financeres d’inversió esmentades a l’article 49 que formen part d’un grup, si aquest grup no inclou entitats bancàries, les empreses d’inversió matriu al Principat d’Andorra i les empreses d’inversió controlades per una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera, han d’aplicar l’article 46 a nivell consolidat tal com segueix:

Les entitats han d’informar a l’AFA de les obligacions establertes en l’article 46, així com de la informació financera, almenys semestralment.

Les entitats han de comunicar a l’AFA el nivell de les operacions de pacte de recompra, els préstecs de valors i qualsevol tipus de càrregues i gravàmens dels seus actius.

Les entitats han de comunicar semestralment a l’AFA dades rellevants d’exposicions i pèrdues per a cada un dels mercats immobiliaris nacionals als quals estiguin exposades, amb el contingut que es determini via comunicat tècnic.

L’AFA ha d’establir, mitjançant un comunicat tècnic, els formats, freqüències i dates de presentació d’estats reservats, així com les definicions i solucions informàtiques que han d’aplicar les entitats per informar sobre els fons propis, els requisits de fons propis i la informació financera.

Les posicions de la cartera de negociació han d’estar lliures de restriccions per a la seva negociació o han de poder gaudir de cobertura.

La intenció de negociació s’ha de demostrar per les estratègies, polítiques i procediments establerts per l’entitat per gestionar la posició o la cartera d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

Les entitats han d’establir i mantenir sistemes i controls per gestionar la seva cartera de negociació d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

Les entitats podran incloure les cobertures internes en el càlcul dels requisits de capital per risc de posició, sempre que aquelles responguin a fins de negociació.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’establir disposicions addicionals, en relació als requisits específics aplicables a la cartera de negociació, a la seva gestió, a la seva valoració prudent i a les cobertures internes.

A l’efecte de la present secció, són d’aplicació les definicions següents:

L’autoritat responsable de la fixació, revisió i supervisió de l’aplicació, per part de les entitats que han estat autoritzades al Principat d’Andorra, dels coixins de capital és l’AFA.

Aquesta secció s’aplica a les entitats bancàries i a les societats financeres d’inversió.

L’AFA pot eximir, cas per cas, i prèvia sol·licitud, les societats financeres d’inversió dels requisits establerts en aquesta secció, tenint en compte la naturalesa, l’escala i la complexitat de les seves activitats, la tipologia dels productes i serveis prestats i els riscos als quals estan exposades.

Les entitats subjectes als requisits d’aquesta secció, d’acord amb l’article 55, han de complir en tot moment el requisit combinat de coixins de capital tal com es defineix a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 54.

El capital ordinari de nivell 1 requerit per satisfer cada un dels coixins establerts en mèrits dels articles 57 a 60 ha de ser diferent i, per tant, addicional, al requerit per satisfer els restants coixins i els altres requisits de recursos propis imposats per l’article 46, i aquells altres que pot exigir l’AFA en mèrits a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 97, llevat del que disposi l’AFA en relació amb els coixins per entitats d’importància sistèmica, d’acord amb l’article 59, així com el coixí contra riscos sistèmics, d’acord amb l’article 60.

El compliment dels requisits de coixins de capital s’ha de realitzar de manera individual, consolidada o subconsolidada, d’acord amb el que s’estableixi reglamentàriament i d’acord amb la secció segona del capítol primer del títol III.

Quan una entitat o grup incompleix l’obligació establerta en l’apartat 1, ha d’estar subjecta a les restriccions en matèria de distribucions que s’estableixen en l’article 62, i ha de presentar un pla de conservació de capital d’acord al que s’estableix a l’article 63.

Les entitats han de mantenir, addicionalment al capital de nivell 1 ordinari mantingut per a satisfer els requisits de fons propis imposats per l’apartat 1 de l’article 46, un coixí de conservació de capital constituït per capital de nivell 1 ordinari, igual al 2,5 % del total de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, sobre una base individual i consolidada, de conformitat amb el capítol primer del títol III.

No obstant el disposat en l’apartat 1, l’AFA pot eximir a les societats financeres d’inversió, dels requisits establerts en aquest paràgraf, si tal exempció no amenaça l’estabilitat del sistema financer del Principat d’Andorra.

Les entitats no han d’utilitzar el capital de nivell 1 ordinari que estan obligades a mantenir per satisfer el requisit establert en l’apartat 1 d’aquest article per satisfer alhora les exigències imposades sota l’article 97.

Les entitats han de mantenir un coixí de capital anticíclic específic de cada entitat equivalent a l’import de la seva exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, multiplicat per la mitjana ponderada de les taxes de coixins de capital anticíclics publicades per l’AFA, calculada com es determini reglamentàriament i sobre una base individual i consolidada, segons pertoqui, de conformitat amb el capítol primer del títol III.

No obstant el disposat en l’apartat 1, l’AFA pot eximir a les societats financeres d’inversió, dels requisits establerts en aquest apartat 1 si tal exempció no amenaça l’estabilitat del sistema financer del Principat d’Andorra.

Les entitats han de complir els requisits imposats a l’apartat 1 mitjançant capital de nivell 1 ordinari, el qual ha de ser addicional al capital de nivell 1 ordinari mantingut per satisfer els requisits de fons propis imposats per l’article 46, a l’obligació de mantenir un coixí de conservació de capital en virtut de l’article 57 d’aquesta Llei, i a qualsevol altre requisits imposat sota l’article 97 d’aquesta Llei.

El percentatge del coixí anticíclic, expressat com a tant per cent de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46, s’ha de situar entre el 0 % i el 2,5 %, calibrat en fraccions o múltiples de 0,25 punts percentuals. L’AFA pot fixar un percentatge de coixí anticíclic superior al 2,5 % de l’import total d’exposició al risc calculat en mèrits amb l’apartat 3 de l’article 46, tant per les exposicions ubicades al Principat d’Andorra com per les exposicions ubicades en tercers països tenint en compte els coixins de capital anticíclic específic fixats per les autoritats competents d’aquests tercers països.

L’AFA ha d’informar, a la seva pàgina web, del percentatge del coixí de capital anticíclic que ha fixat per al trimestre, acompanyat de la informació mínima que es determini mitjançant comunicat tècnic.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per especificar el contingut següent:

La metodologia d’identificació de les EIS andorranes s’ha de definir reglamentàriament, i, en qualsevol cas, es basa en almenys alguns dels criteris següents:

L’AFA pot requerir a cadascuna de les EIS, el manteniment en base individual, subconsolidada i/o consolidada, segons escaigui, d’un coixí de capital EIS de fins al 2 % de l’import total d’exposició al risc calculat de conformitat amb l’apartat 3 de l’article 46. Aquest coixí, que es composa de capital de nivell 1 ordinari, és addicional al referit capital de nivell 1 ordinari.

Les entitats d’importància sistèmica no han d’utilitzar el capital de nivell 1 ordinari mantinguts per a satisfer els requisits establerts en l’apartat 2, per a donar compliment als requisits imposats als articles 46, 57, 58, ni als requisits establerts en els articles 95 i 97 d’aquesta Llei.

Quan a una entitat li és d’aplicació en base individual o subconsolidada, un coixí per EIS i un coixí contra riscos sistèmics, d’acord amb el que disposa l’article 60, ha d’aplicar el més elevat dels dos.

Quan el coixí de capital contra riscos sistèmics que determina l’AFA s’aplica només a totes les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, però no s’aplica a les exposicions en països tercers, les entitats han d’aplicar el coixí contra riscos sistèmics cumulativament al coixí per EIS que es determinen en mèrits del present article.

Quan és aplicable l’apartat 4 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertanyen una EIS, això no ha de suposar en cap cas que dita entitat està subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i al major dels coixins per EIS o contra riscos sistèmics que se li apliqui en base individual.

Quan és aplicable l’apartat 5 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertany una EIS, això no ha de suposar en cap cas que aquesta entitat estigui subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i a la suma del coixí per EIS i del coixí contra riscos sistèmics que se li aplica en base individual.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar reglaments d’aplicació, en relació als aspectes següents:

L’AFA pot exigir que es constitueixi un coixí de capital contra riscos sistèmics, composat per capital de nivell 1 ordinari, per al sector financer andorrà o per a un o diversos dels subgrups d’aquest sector, amb la finalitat de prevenir i/o evitar els riscos sistèmics o macro prudencials acíclics a llarg termini que no estan coberts per aquesta Llei i/o pel reglament d’aplicació. Aquests riscos s’entenen com aquells que podrien produir una pertorbació al sistema financer andorrà o els de tercers països, amb conseqüències negatives greus en el sistema financer i en l’economia real del Principat d’Andorra.

A efectes de l’apartat 1 del present article, l’AFA pot exigir que les entitats mantinguin, addicionalment al capital de nivell 1 ordinari mantingut per a satisfer els requisits de fons propis imposats per l’article 46, un coixí contra riscos sistèmics d’almenys un 1 % de capital de nivell 1 ordinari, basat en les exposicions a les quals s’aplica el coixí contra riscos sistèmics d’acord amb l’apartat 7 del present article, sobre una base individual, consolidada i/o subconsolidada, segons correspongui, de conformitat amb el capítol primer del títol III.

Quan a un grup que s’ha identificat com a entitat d’importància sistèmica se li exigeix un coixí per EIS en base consolidada en mèrits amb el que disposa l’article 59, se li exigeix també un coixí contra riscos sistèmics en base consolidada, en mèrits amb el que disposa el present article, ha d’aplicar el més elevat dels dos coixins. Quan a una entitat, en base individual o subconsolidada, li és d’aplicació un coixí per EIS, en mèrits amb el que disposa l’article 59, i un coixí contra riscos sistèmics en mèrits amb el que disposa el present article, ha d’aplicar el més elevat dels dos.

Malgrat el que disposa l’apartat 3, quan el coixí de capital contra riscos sistèmics que determina l’AFA s’aplica només a totes les exposicions ubicades al Principat d’Andorra, però no s’aplica a les exposicions en països tercers, les entitats han d’aplicar el coixí contra riscos sistèmics cumulativament al coixí per EIS que es determini en mèrits de l’article 59.

Quan és aplicable l’apartat 3 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertany una EIS, això no ha de suposar en cap cas que aquesta entitat estigui subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i al major dels coixins per EIS o contra riscos sistèmics que se li apliquin en base individual.

Quan és aplicable l’apartat 4 i una entitat forma part d’un grup o subgrup al qual pertany una EIS, això no ha de suposar en cap cas que aquesta entitat estigui subjecta, en base individual, a uns requisits combinats de coixins inferiors a la suma del coixí de conservació de capital, del coixí de capital anticíclic, i a la suma del coixí per EIS i del coixí contra riscos sistèmics que se li apliquin en base individual.

El coixí de capital contra riscos sistèmics es pot aplicar per totes les exposicions dins del Principat d’Andorra o domiciliades fora del Principat d’Andorra tal com es determini al reglament d’aplicació que es desenvolupi d’acord amb aquesta Llei.

El coixí contra riscos sistèmics pot ser requerit a totes les entitats del sector financer andorrà, o a un o més subconjunts d’aquestes entitats, i s’ha de fixar per esglaons d’ajust gradual o accelerat de 0,5 punts percentuals. L’AFA pot establir requisits diferents per a diferents subconjunts d’entitats.

Quan l’AFA exigeixi el manteniment d’un coixí contra riscos sistèmics, pot revisar-lo almenys cada dos anys.

Quan l’aplicació de les restriccions en matèria de distribucions a les que fa referència l’apartat 4 de l’article 56 no millori de forma satisfactòria el capital de nivell 1 ordinari de l’entitat a la llum del risc sistèmic pertinent, l’AFA pot prendre mesures addicionals conforme als article 95 a 97 de la secció segona del capítol primer del títol IV d’aquesta Llei, així com a l’apartat 3 bis de l’article 9 de la Llei 35/2010, del 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà.

L’AFA pot reconèixer el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics establert per l’autoritat competent d’un país tercer i pot aplicar aquest percentatge de coixí de capital a les entitats autoritzades al Principat d’Andorra per a les exposicions ubicades en aquest país tercer.

A l’hora de decidir si ha de reconèixer el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers, l’AFA ha de prendre en consideració la informació presentada per l’autoritat competent del país tercer que estableixi el percentatge de coixí de capital contra riscos sistèmics.

El Govern, a proposta del Ministeri de Finances, ha d’elaborar el reglament d’aplicació, per establir disposicions addicionals relatives al reconeixement dels percentatges de coixí de capital contra riscos sistèmics de països tercers.

Es prohibeix a les entitats que compleixen el requisit combinat de coixins de capital, procedir a efectuar distribucions relatives al capital de nivell 1 ordinari quan: