LegalizeLlei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió
Les entitats que formen part d’un grup consolidable no estan obligades a presentar els plans de recuperació, tret que l’AFA ho consideri necessari.
El pla de recuperació de grup té per finalitat aconseguir l’estabilització del grup en el seu conjunt, o de qualsevol entitat del grup, quan es trobi en una situació de tensió, per tal de corregir o eliminar les causes que l’hagin provocat i restablir la posició financera del grup o de l’entitat, entitat financera o societat de cartera en qüestió, i ha de tenir en compte alhora la posició financera de la resta d’entitats del grup.
El pla de recuperació de grup ha d’incloure les disposicions necessàries per garantir la coordinació i la coherència de les mesures que s’hagin d’adoptar en relació amb l’empresa matriu, amb les societats previstes a les lletres c) i d) de apartat 2 de l’article 1, i amb les filials.
L’AFA, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en els quals el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa als plans de recuperació de grup o implicar-los en l’avaluació i revisió dels plans de recuperació de grup.
L’AFA, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat competent de la supervisió prudencial d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, filials autoritzades al Principat d’Andorra, la matriu de les quals estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de les quals no li correspongui, pot cooperar amb l’autoritat competent a nivell de grup en l’avaluació i revisió del pla de recuperació de grup d’acord amb el que preveu l’article 62.
L’AFA ha de comunicar les decisions adoptades en aplicació d’aquest article a l’AREB i a la matriu o a les entitats, entitats financeres o societats de cartera afectades del grup situades al Principat d’Andorra.
L’AFA pot exigir que una entitat, una entitat financera o una societat de cartera conservi registres detallats dels contractes financers dels quals sigui part.
El pla de recuperació es considera un procediment de govern corporatiu de les entitats, segons la normativa aplicable en cada moment.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per definir el contingut, els indicadors i els procediments aplicables als plans de recuperació i les seves actualitzacions.
S’habilita l’AFA per completar, mitjançant un comunicat tècnic, el contingut i els procediments aplicables als plans de recuperació, així com la data límit de presentació i d’actualització dels mateixos plans.
Secció segona. Ajut financer intragrup
Article 7. Acord d’ajut financer dins d’un grup
Les entitats matrius i les seves filials integrades en la supervisió consolidada poden subscriure un acord per prestar-se ajut financer en cas que alguna incorri en els supòsits d’actuació primerenca a què es refereix l’article 9, sempre i quan es donin les condicions establertes en aquesta secció i amb autorització prèvia de l’AFA, tal com s’estableix a l’article 8.
El que s’estableix en aquest article i en la seva normativa de desenvolupament no és aplicable als mecanismes financers intragrup, inclosos els mecanismes de finançament centralitzats, sempre i quan cap de les parts en aquests mecanismes compleixi les condicions per a una actuació primerenca.
Un acord d’ajut financer de grup no constitueix un requisit previ per proporcionar ajut financer de grup a qualsevol entitat del grup que experimenti dificultats financeres si l’entitat, entitat financera o societat de cartera decideix de fer-ho, tot i que ha d’analitzar individualment cada cas i respectar les polítiques de grup, i si no suposa un risc per al grup en el seu conjunt.
L’acord d’ajut financer de grup únicament pot celebrar-se si, en el moment en que es duu a terme la proposta d’acord, cap de les parts compleix, a judici de les respectives autoritats competents, les condicions per a una actuació primerenca.
Els acords d’ajut financer de grup tenen efectes exclusivament entre les parts que els han subscrit, i cap tercer aliè a aquests acords no pot exercir qualsevol dret, reclamació o acció derivat d’aquests acords. Ni aquests acords, ni els drets o mesures que en resultin, no poden ser cedits o transmesos a tercers, tret dels supòsits de successió universal.
La decisió de concedir l’ajut financer de grup de conformitat amb l’acord correspon a l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que facilita el suport financer. Aquesta decisió ha de ser motivada, i ha d’indicar l’objectiu de l’ajut financer proposat i justificar que es compleixen les condicions establertes reglamentàriament segons l’apartat 10 d’aquest article. De la mateixa manera, la decisió d’acceptar l’ajut financer de grup de conformitat amb l’acord esmentat ha de ser adoptada per l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que el rep.
No obstant, els acords només són vàlids si la junta general ha autoritzat l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera a adoptar la decisió que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera proporcioni o rebi l’ajut financer d’acord amb les disposicions de l’acord i a les condicions establertes a l’apartat 10 d’aquest article, i si aquesta autorització no ha estat revocada per la junta general. La validesa de l’acord resta condicionada a la seva autorització per l’AFA en els termes que s’estableixen a l’article 8, amb caràcter previ a l’autorització de la junta general.
L’òrgan d’administració de cada entitat que sigui part de l’acord ha d’informar anualment la junta general del seu desenvolupament i de qualsevol decisió adoptada en virtut del mateix acord.
Les entitats de grup han de fer públic si s’ha subscrit o no un acord d’ajut financer de grup. Aquesta publicació ha d’incloure una descripció de les condicions generals de l’acord i els noms de les entitats de grup participants. Aquesta s’ha d’actualitzar anualment.
S’habilita l’AFA a precisar, mitjançant un comunicat tècnic, la forma i el contingut de la descripció a la que es refereix el paràgraf anterior.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el que preveu aquest article i, en particular, els elements dels acords d’ajut financer intragrup següents:
les seves condicions de validesa;
el seu contingut i, en particular, els principis que han d’informar les condicions establertes als acords;
el procediment d’autorització dels acords per l’AFA i, en particular, el seu dret d’oposició als mateixos;
les condicions per a la seva aplicació i el procediment corresponent a aquest efecte, i
les obligacions de comunicació a la junta general.
Article 8. Sol·licitud d’autorització prèvia, dret d’oposició de l’AFA i comunicació de l’AFA a l’AREB
L’entitat matriu del grup ha de presentar a l’AFA una sol·licitud d’autorització prèvia en relació amb qualsevol proposta d’acord d’ajut financer de grup. La sol·licitud ha de contenir el text de la proposta d’acord i la identificació de les entitats del grup que es proposen com a parts.
Així mateix, aquesta sol·licitud ha d’incloure la decisió motivada de l’òrgan d’administració d’acord amb el que s’estableix a l’apartat 7 de l’article 7, els detalls de la proposta de l’ajut financer que es pretengui concedir i una còpia de l’acord d’ajut financer de grup.
Aquesta proposta d’acord només pot aplicar-se si, en el moment en què se sol·licita l’autorització, cap de les parts no ha incorregut en un supòsit d’actuació primerenca.
L’AFA ha d’informar a l’AREB de la decisió de l’òrgan d’administració d’una entitat de facilitar ajut financer.
Per dur a terme la seva revisió, l’AFA, si ho considera convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre la informació relativa a la sol·licitud a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials.
La proposta d’acord d’ajut financer de grup ha de ser autoritzada per l’AFA abans de ser aprovada per la junta general d’accionistes de cada entitat que en pretengui ser part.
L’AFA pot prohibir o restringir la concessió de l’ajut financer de grup si considera que no s’han complert les condicions per a la seva aplicació establertes reglamentàriament, en un termini de cinc dies hàbils a comptar de la data de recepció de la sol·licitud completa d’acord amb l’apartat 1. En aquest cas, l’AFA ha de justificar la seva decisió.
La decisió de l’AFA d’acceptar, prohibir o restringir la concessió d’ajut financer s’ha de notificar a l’AREB. En aquest sentit, l’AFA ha de comunicar a l’AREB els acords d’ajut financer de grup autoritzats així com les seves modificacions.
En cas que l’AFA no prohibeixi ni restringeixi l’ajut financer de grup en el termini fixat a l’apartat 5 anterior, o hagi acceptat la concessió de l’ajut abans de finalitzar el termini fixat, l’entitat, entitat financera o societat de cartera pot facilitar l’ajut financer d’acord amb les condicions comunicades a l’AFA.
La decisió de l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera de concedir l’ajut financer s’ha de remetre a l’AFA una vegada s’hagi autoritzat.
L’AFA n’ha d’informar sense dilació l’AREB.
En cas que l’AFA prohibeixi o restringeixi l’ajut financer de grup i que el pla de recuperació del grup faci referència a aquest ajut financer, l’AFA ha de sol·licitar a l’entitat, entitat financera o societat de cartera a la qual se li prohibeixi o restringeixi l’ajut, si ha elaborat un pla de recuperació sobre una base individual, que presenti una revisió del pla de recuperació.
Secció tercera. Actuació primerenca
Article 9. Condicions per a l’actuació primerenca
Quan una entitat, entitat financera o societat de cartera incompleixi, donada l’existència d’una ràpida deterioració de la situació financera o de liquiditat de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, un increment ràpid del seu nivell de palanquejament, mora o concentració d’exposicions, o hi hagi elements objectius d’acord amb els quals resulti raonablement previsible que no podrà complir en un futur pròxim amb els requisits de fons propis o altres requisits derivats de la normativa relativa a les condicions d’accés a l’activitat, o de les condicions de funcionament així com la normativa de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats, però es trobi en disposició de tornar a complir-la pels seus propis mitjans, l’AFA comunica a l’entitat, entitat financera o societat de cartera l’inici de la situació d’actuació primerenca i pot adoptar totes o alguna de les mesures establertes en aquest capítol, sense perjudici d’altres mesures que pugui aplicar d’acord amb la normativa aplicable.
L’AFA ha de comunicar amb caràcter previ aquesta circumstància a l’AREB perquè en tingui coneixement.
S’habilita l’AFA a precisar, mitjançant un comunicat tècnic, altres indicadors objectius que han d’emprar-se per determinar la presència de les condicions d’actuació primerenca.
Quan l’entitat, entitat financera o societat de cartera deixi de trobar-se en les circumstàncies descrites a l’apartat 1, l’AFA comunica a l’entitat, entitat financera o societat de cartera la finalització de l’actuació primerenca.
L’AFA ha de comunicar amb caràcter previ aquesta circumstància a l’AREB perquè en tingui coneixement.
Article 10. Mesures d’actuació primerenca
Quan una entitat es trobi en alguna de les condicions descrites a l’apartat 1 de l’article 9 o a la normativa de desenvolupament a la que es fa referència, ha d’informar l’AFA d’aquest fet amb caràcter immediat.
Sense perjudici de les disposicions de l’apartat anterior, des del moment en què l’AFA tingui coneixement que una entitat es troba en alguna de les situacions descrites a l’apartat 1 de l’article 9 o a la normativa de desenvolupament a la que es fa referència, pot adoptar, d’ofici, les mesures següents:
Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que apliqui un o diversos procediments o mesures establerts al pla de recuperació o actualitzar aquest pla quan les circumstàncies que hagin desencadenat l’actuació primerenca difereixin dels supòsits del pla de recuperació original, i aplicar un o diversos dels mecanismes o mesures previstos a aquest efecte en l’actualització del pla en un termini determinat per tal que les circumstàncies a les quals es refereix l’apartat 1 de l’article 9 o a la normativa de desenvolupament a la que es fa referència, ja no es produeixin.
Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que examini la seva situació, determini les mesures necessàries per a superar els problemes detectats i que elabori un pla d’actuació per resoldre els problemes esmentats, amb un calendari específic d’execució.
Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que convoqui o, si l’òrgan d’administració no compleix aquest requeriment, convocar directament la junta general de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, en tots dos casos, fixar l’ordre del dia i exigir que els accionistes considerin la possibilitat d’adoptar determinats acords.
Requerir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera el cessament o la substitució d’un o diversos membres de l’òrgan d’administració o membres de la direcció general, si es determina que aquestes persones no són aptes per complir les seves obligacions de conformitat amb els requisits d’idoneïtat exigibles.
Requerir a l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera que elabori un pla per a la negociació de la reestructuració del deute amb una part o amb la totalitat dels seus creditors quan correspongui d’acord amb el pla de recuperació.
Requerir canvis en l’estratègia empresarial de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
Requerir canvis en les estructures jurídiques o operatives de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
Obtenir de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, inclús mitjançant inspeccions in situ, i facilitar a l’AREB tota la informació necessària per actualitzar el pla de resolució i preparar la possible resolució de l’entitat, entitat financera o societat de cartera i la realització d’una avaluació dels seus actius i passius, de conformitat amb l’article 5.
En adoptar qualsevol de les mesures assenyalades en les lletres de l’apartat 2, l’AFA ha de fixar el termini per executar-les, així com per avaluar l’eficàcia de la mesura o les mesures adoptades.
En el cas que hi hagi un deteriorament significatiu de la situació financera de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, o quan s’hagin infringit de manera greu disposicions legals o reglamentàries o dels estatuts de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, o hi hagi irregularitats administratives greus, i les mesures adoptades d’acord amb l’apartat 2 no siguin suficients per posar fi a la situació de deteriorament, l’AFA pot exigir el cessament de la totalitat o part de la direcció general i de l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
La designació de la nova direcció general o del nou òrgan d’administració s’ha de dur a terme d’acord amb la normativa aplicable i està subjecta a l’autorització prèvia de l’AFA.
L’AREB pot, durant la fase d’actuació primerenca, emprendre les actuacions necessàries per preparar l’avaluació d’actius i passius de l’entitat a l’efecte del que estableix l’article 5, i exigir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que contacti amb possibles compradors amb la finalitat de preparar la resolució de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, sense perjudici de les condicions establertes a l’article 19 i les disposicions de confidencialitat establertes a l’article 63.
L’AFA, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa a les mesures d’actuació primerenca adoptades o implicar-los en l’adopció de mesures d’actuació primerenca.
L’AFA, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat competent de la supervisió prudencial d’una entitat, entitat financera o societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no li correspongui, pot cooperar amb el supervisor a nivell de grup en l’adopció de mesures d’actuació primerenca d’acord amb el que preveu l’article 62.
Article 11. L’administrador provisional com a mesura d’actuació primerenca
Quan l’AFA consideri que la substitució de la direcció general o de l’òrgan d’administració de l’entitat, entitat financera o societat de cartera d’acord amb l’apartat 4 de l’article 10 és una mesura insuficient per remeiar la situació, pot designar un o diversos administradors provisionals de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
L’AFA pot destituir l’administrador provisional en qualsevol moment i per qualsevol motiu.
Mitjançant acord de l’AFA, es nomena la persona o les persones que hagin d’exercir les funcions d’intervenció o hagin d’actuar com a administradors provisionals, i s’indica si aquestes persones han d’actuar conjuntament, mancomunadament o solidàriament.
Les persones nomenades han de comptar amb la capacitat, la qualificació professional i els coneixements adequats per acomplir aquestes funcions, i no poden estar sotmeses a conflicte d’interès, tot això de conformitat amb la normativa aplicable.
L’administrador provisional nomenat d’acord amb aquest article no es considera com un director paral·lel o com un director de facto d’acord amb la normativa aplicable.
El nomenament de l’administrador provisional no pot menyscabar els drets dels accionistes de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
L’acord ha de determinar si la intervenció suposa el nomenament d’administradors provisionals, bé per a substituir temporalment el seu òrgan d’administració i/o a la direcció general o bé per a col·laborar temporalment amb els mateixos.
L’AFA pot modificar en qualsevol moment les competències i les funcions de l’administrador provisional.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el contingut de l’acord de nomenament d’administradors provisionals en relació amb les seves competències i funcions així com requisits i limitacions, si escau.
L’acord de nomenament de l’administrador provisional té caràcter executiu des del moment en què es dicti, s’ha de publicar de manera immediata al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i s’ha d’inscriure als registres públics corresponents. La publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra determina l’eficàcia de l’acord davant de tercers.
El càrrec d’administrador provisional nomenat a l’empara d’aquest article es pot mantenir en vigor durant el termini d’un any. De manera excepcional, aquest termini pot renovar-se per períodes iguals mentre es mantinguin les condicions que van justificar la intervenció o substitució provisional. Aquesta circumstància s’ha de justificar adequadament en l’acord de renovació de la mesura.
L’administrador provisional nomenat per l’AFA com a mesura d’actuació primerenca no és responsable dels actes o les decisions adoptats en l’exercici del seu càrrec, llevat dels casos de dol o d’actuació de negligència greu. Aquesta exoneració de responsabilitat no és aplicable als membres de l’òrgan d’administració o de la direcció general que no siguin substituïts.
Article 12. Seguiment de les mesures d’actuació primerenca i informació a l’AREB
Amb la periodicitat que fixi l’AFA i, com a mínim, trimestralment, l’entitat, entitat financera o societat de cartera ha de remetre un informe a l’AFA sobre el grau de compliment de les mesures adoptades d’acord amb l’article 10. De manera individual i cas per cas, l’AFA pot fixar una periodicitat inferior si així ho estima convenient. En tot cas, l’AFA ha de donar trasllat de l’informe a l’AREB.
Amb la finalitat que l’AREB pugui exercir les competències previstes en aquesta Llei, l’AFA l’ha d’informar quan es donin alguna de les circumstàncies següents:
Que una entitat o un grup o subgrup consolidable d’entitats es troba en alguna de les condicions descrites a l’apartat 1 de l’article 9 o a la normativa de desenvolupament establerta en aquell mateix article.
De l’aprovació del pla d’actuació al qual fa referència a la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 10, si n’hi ha.
de la resta de mesures requerides per l’AFA d’acord amb l’article 10 i l’article 11 així com de qualsevol mesura contemplada a l’article 97 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
De la finalització de la situació d’actuació primerenca d’acord amb l’apartat 2 de l’article 9.
Durant la fase d’actuació primerenca, l’AREB pot sol·licitar a l’AFA tota la informació relacionada amb l’entitat, entitat financera o societat de cartera o el seu grup o subgrup consolidable que sigui necessària per preparar-ne l’eventual resolució.
Capítol tercer. Fase preventiva de la resolució
Secció primera. Planificació de la resolució
Article 13. Plans de resolució
Amb caràcter preventiu, l’AREB elabora i aprova, després d’haver consultat a l’AFA, un pla de resolució per a cada entitat que no formi part d’un grup objecte de supervisió en base consolidada. El pla ha de contenir les accions de resolució que l’AREB pot aplicar en cas que l’entitat, entitat financera o societat de cartera compleixi les condicions previstes a l’article 19, sense perjudici d’altres mesures que pugui aplicar tenint en compte les circumstàncies del cas.
L’AREB ha de comunicar a l’entitat, entitat financera o societat de cartera del resum dels elements fonamentals del pla.
Quan d’acord amb l’article 17 s’apreciïn obstacles per a la resolubilitat, l’obligació d’elaborar el pla de resolució queda en suspens fins que s’adoptin les mesures oportunes per eliminar aquests obstacles.
L’AREB pot exigir a les entitats la seva ajuda per elaborar i actualitzar els plans de resolució.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el procediment d’elaboració i el contingut específic dels plans de resolució. A aquest efecte, les entitats resten obligades a cooperar per elaborar i actualitzar els plans, i l’AREB pot requerir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera la informació necessària per elaborar, aprovar, actualitzar i posar en pràctica els plans de resolució corresponents.
El pla de resolució no pressuposa l’existència d’ajut financer públic extraordinari al marge dels mecanismes de finançament establerts d’acord amb l’article 57; l’existència d’ajudes en forma de provisió urgent de liquiditat d’un banc central; o l’existència d’ajudes en forma de provisió de liquiditat d’un banc central d’acord amb criteris no convencionals en relació amb garanties, venciment i tipus d’interès.
Els plans de resolució s’actualitzen, de conformitat amb el procediment previst a l’apartat 2, com a mínim anualment, i en els casos següents:
sempre que es produeixi un canvi en l’estructura jurídica o organitzativa de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, en les seves activitats o en la seva situació financera que pugui afectar significativament l’eficàcia del pla o requerir-hi una revisió del mateix, o
sempre que l’AREB ho consideri convenient.
Als efectes de la revisió o actualització dels plans de resolució, l’AFA i les entitats han de comunicar immediatament a l’AREB qualsevol canvi que suposi una revisió o una actualització del pla de resolució corresponent.
L’AREB pot exigir que una entitat, entitat financera o societat de cartera conservi registres detallats dels contractes financers dels quals sigui part i pot especificar el termini dins del qual els ha de presentar. L’AREB pot fixar terminis diferents pels diferents contractes financers.
Article 14. Plans de resolució de grup
L’AREB aprova i manté actualitzats els plans de resolució dels grups la supervisió dels quals en base consolidada correspongui a l’AFA.
Quan en virtut de l’article 17 s’apreciïn obstacles per a la resolubilitat d’una entitat, entitat financera o societat de cartera, l’obligació d’elaborar el pla de resolució de grup queda suspesa fins que s’adoptin les mesures oportunes per eliminar aquests obstacles.
Els plans de resolució de grup han de preveure un pla per a la resolució del grup, bé mitjançant la resolució a nivell de l’empresa matriu o bé mitjançant la segregació i resolució de les filials.
El procediment d’elaboració i el contingut específic dels plans de resolució de grup es desenvolupen reglamentàriament, així com la informació que pot ser requerida a les entitats per elaborar-los i actualitzar-los i que ha de ser facilitada per l’AREB a l’AFA. En tot cas, els plans de resolució de grup han d’identificar les mesures per a la resolució de:
L’empresa matriu.
Les filials del grup amb domicili social al Principat d’Andorra.
Les societats financeres de cartera, les societats financeres mixtes de cartera i les societats mixtes de cartera amb domicili social al Principat d’Andorra.
Les filials del grup amb domicili social en un país tercer, d’acord amb el que s’estableix a l’article 62.
L’AREB ha de transmetre a l’AFA la informació facilitada per la matriu en relació amb el pla de resolució; igualment, l’AREB ha de transmetre a l’AFA els plans de resolució individuals i de grup i els canvis que s’hagin produït en els mateixos.
L’AREB, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa als plans de resolució de grup o implicar-les en l’elaboració i el manteniment dels plans de resolució de grup.
L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en l’elaboració, actualització i aprovació del pla de resolució de grup d’acord amb el que preveu l’article 62.
Secció segona. Avaluació de la resolubilitat
Article 15. Avaluació de la resolubilitat d’entitats
En el moment d’elaborar el pla de resolució, l’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, determina que l’entitat, entitat financera o societat de cartera és resoluble si, en cas que compleixi les condicions per a la resolució, es pot procedir a liquidar-la en el marc d’un procediment concursal o a resoldre-la fent ús dels diferents instruments i competències de resolució previstos en aquesta Llei, de tal manera que:
No es produeixin conseqüències adverses significatives per al sistema financer andorrà.
Es garanteixi la continuïtat de les funcions essencials desenvolupades per l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
A l’efecte del que estableix l’apartat anterior, l’AREB efectua l’avaluació corresponent i valora si, en cas que l’entitat, entitat financera o societat de cartera compleixi les condicions per a la resolució, aquesta resolució pot dur-se a terme sense la intervenció d’ajut financer públic tal com preveu l’apartat 2 de l’article 13. El resultat d’aquesta avaluació s’ha de presentar a l’AFA.
Addicionalment, l’AFA pot sol·licitar a l’AREB que dugui a terme l’avaluació prevista a l’apartat anterior sempre que consideri que hi pot haver obstacles importants per a la resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera.
Si l’AREB conclou que una entitat no compleix les condicions per resoldre’s, ho ha de notificar immediatament a l’AFA.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el règim d’avaluació de la resolubilitat previst en aquesta secció.
Article 16. Avaluació de la resolubilitat de grups
L’AREB determina, en funció de l’avaluació a què es refereix l’apartat següent, que el grup és resoluble si, en cas que compleixi les condicions per a la resolució, es pot procedir a liquidar-lo o a resoldre’l d’acord amb el que s’estableix a l’apartat 1 de l’article anterior.
En el moment d’elaborar el pla de resolució de grup, l’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, avalua en quina mesura un grup pot ser objecte de resolució sense la intervenció de suport públic tal com preveu l’apartat 2 de l’article 13.
Si l’AREB conclou que el grup no compleix les condicions per resoldre’s, ho ha de notificar immediatament a l’AFA.
L’AREB, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa a l’avaluació de la resolubilitat del grup o implicar-les en l’avaluació de la resolubilitat del grup.
L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra, la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en l’avaluació de la resolubilitat del grup d’acord amb el que preveu l’article 62.
Article 17. Obstacles a la resolubilitat d’entitats
L’AREB, després d’examinar l’avaluació duta a terme en virtut de l’article 15, ha de notificar per escrit a l’AFA i a l’entitat, entitat financera o societat de cartera la concurrència d’obstacles importants per a la resolució de l’entitat, entitat financera o societat de cartera. El resultat d’aquest examen s’ha de presentar a l’AFA.
En el termini de quatre mesos des de la recepció de la notificació, les entitats han de proposar a l’AREB les mesures adequades per reduir o eliminar els obstacles materials identificats.
L’AREB ha de notificar, sense demora, aquestes mesures a l’AFA.
L’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, ha d’avaluar si aquestes mesures poden reduir o eliminar efectivament els obstacles materials identificats.
En cas que l’AREB no consideri aquestes mesures suficients per eliminar els obstacles materials identificats, ho ha de comunicar a l’AFA i pot sol·licitar per escrit de manera motivada a l’entitat, entitat financera o societat de cartera, directament o mitjançant l’AFA, que adopti mesures alternatives per eliminar els obstacles. Aquestes mesures poden ser:
Exigir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que revisi els mecanismes de finançament o elabori acords per garantir el desenvolupament de les seves funcions essencials.
Establir límits als riscos individuals i globals de l’entitat, entitat financera o societat de cartera.
Imposar requisits addicionals d’informació rellevant per dur a terme la resolució.
Exigir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que es desfaci d’actius específics.
Exigir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que limiti o cessi determinades activitats.
Restringir o impedir el desenvolupament de certes branques d’activitat o la venda de certs productes.
Imposar canvis en l’estructura jurídica o operativa de l’entitat, entitat financera o societat de cartera o de qualsevol entitat del grup que es trobi directament o indirectament sota el seu control, amb la finalitat de reduir-ne la complexitat i garantir que les funcions essencials puguin separar-se jurídicament i operativament d’altres funcions mitjançant l’aplicació d’instruments de resolució.
Exigir a una entitat o a una empresa matriu la constitució d’una societat financera de cartera matriu al Principat d’Andorra.
Exigir a una entitat, entitat financera o societat de cartera l’emissió de passius admissibles per complir els requisits establerts a l’article 45.
Exigir a una entitat, entitat financera o societat de cartera que adopti altres mesures per complir el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles establert a l’article 45. En particular, l’AREB pot exigir a l’entitat, entitat financera o societat de cartera que renegociï qualsevol passiu admissible o elements de fons propis emesos, per garantir que les decisions d’amortització o conversió que adopti l’AREB s’apliquin d’acord amb la legislació que regeixi l’instrument.
Quan una entitat sigui filial d’una societat mixta de cartera, exigir a la societat mixta de cartera que constitueixi una societat financera de cartera separada per controlar l’entitat, entitat financera o societat de cartera, si és necessari per evitar que l’aplicació dels instruments de resolució tinguin efectes adversos en la part no financera del grup.
En el termini d’un mes des de la recepció de la notificació de les mesures alternatives imposades per l’AREB en virtut de l’apartat anterior, l’entitat, entitat financera o societat de cartera ha de presentar un pla d’implementació de les mesures esmentades.
A l’efecte del que estableix aquest article, l’AREB ha de considerar, entre altres factors, el risc que per a l’estabilitat del sistema financer suposen els obstacles materials identificats, així com l’efecte potencial de les mesures alternatives proposades sobre l’activitat i l’estabilitat de l’entitat, entitat financera o societat de cartera, la seva capacitat de contribuir a l’economia i al mercat interior de serveis financers al Principat d’Andorra.
Així mateix, l’AREB, en determinar mesures alternatives a les proposades per l’entitat, entitat financera o societat de cartera per eliminar els obstacles a la resolubilitat, ha de demostrar per què les mesures proposades per l’entitat, entitat financera o societat de cartera no aconseguirien eliminar aquests obstacles i com les mesures alternatives poden resultar proporcionades per eliminar-los.
Article 18. Obstacles a la resolubilitat de grups
L’AREB, de conformitat amb l’avaluació prevista a l’article 16, ha de decidir les mesures adients per superar els obstacles a la resolubilitat del grup.
A aquest efecte, l’AREB, en cooperació amb l’AFA, ha de remetre un informe a l’empresa matriu en què analitzi els impediments a l’aplicació dels instruments de resolució i a l’exercici de les facultats de resolució en relació amb el grup i exposi les mesures que es considerin adients per eliminar aquests impediments.
En un termini de quatre mesos des de la recepció de l’informe, l’empresa matriu del grup pot proposar a l’AREB mesures alternatives per eliminar els obstacles materials identificats per a la resolució. L’AREB ha de notificar sense demora aquestes mesures a l’AFA.
L’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, decideix en relació amb els obstacles a la resolució, l’avaluació de les mesures proposades per l’empresa matriu i les mesures que s’han d’exigir per eliminar aquests obstacles, tenint en compte les possibles repercussions d’aquestes mesures al Principat d’Andorra.
L’AREB, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa a les mesures oportunes per superar els obstacles a la resolubilitat del grup o implicar-les en la decisió de les mesures oportunes per superar els obstacles a la resolubilitat del grup.
L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en la decisió de les mesures oportunes per superar els obstacles a la resolubilitat del grup d’acord amb el que preveu l’article 62.
Capítol quart. Resolució
Secció primera. Supòsits de resolució
Article 19. Condicions per a la resolució
La resolució d’una entitat, entitat financera o societat de cartera és procedent quan concorrin, simultàniament, les circumstàncies següents:
Que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho serà en un futur pròxim.
Que tenint en compte el calendari i altres circumstàncies pertinents, no hi ha perspectives raonables que mesures procedents del sector privat, mesures d’actuació primerenca o l’amortització o conversió d’instruments de capital de conformitat amb la secció segona del capítol sisè puguin impedir la inviabilitat de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en un termini de temps raonable.
Per raons d’interès públic, resulta necessari o convenient dur a terme la resolució de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera per complir, de forma proporcionada, algun dels objectius mencionats a l’article 3, perquè la dissolució i la liquidació de l’entitat en el marc d’un procediment concursal no permetrien raonablement complir aquests objectius en la mateixa mesura.
No obstant el que s’estableix a l’apartat 1, quan l’AREB ho estimi convenient per complir els objectius i els principis previstos als articles 3 i 4, pot remetre l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera corresponent al procediment concursal ordinari.
L’avaluació de la pertinència de la resolució l’ha de fer l’AREB, al mateix temps que l’elaboració i l’aprovació d’un pla de resolució que determini que les operacions concretes mitjançant les quals s’instrumenti la resolució i les modificacions estatutàries que, si escau, es produeixin com a conseqüència d’aquestes operacions no requereixen cap autorització administrativa ulterior en l’àmbit de la normativa financera.
La resolució d’una entitat financera prevista a la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució es donin tant a l’entitat financera com a l’empresa matriu subjecta a supervisió consolidada.
La resolució d’una societat de cartera prevista a la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 1 escau quan les condicions de resolució es donin tant a la societat com en una de les seves filials que sigui una entitat o quan l’autoritat competent d’un país tercer determini que es produeixen les condicions de resolució d’acord amb la legislació d’aquest Estat.
Quan les entitats que siguin filials d’una societat mixta de cartera estiguin directament o indirectament en poder d’una societat financera de cartera intermèdia, les accions de resolució a nivell de grup s’apliquen a la societat financera de cartera intermèdia i no sobre la societat mixta de cartera.
Encara que una societat de cartera de les que preveu la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 1 no compleixi les condicions de resolució, l’AREB pot aplicar-li una mesura de resolució quan una de les seves filials que sigui una entitat compleixi les condicions de resolució i sempre que:
A causa de la naturalesa del seu actiu i passiu, la seva inviabilitat suposi una amenaça per a la societat o per al grup en el seu conjunt, i que la mesura de resolució sigui necessària per a la resolució de les filials que siguin entitats o per al grup en el seu conjunt.
La normativa concursal requereixi que el grup sigui tractat de manera conjunta i la mesura de resolució en relació amb la societat sigui necessària per a la resolució de les filials que siguin entitats o per al grup en el seu conjunt.
A l’efecte del que s’estableix als apartats 3 i 6, l’AREB, en determinar si es compleixen les condicions de resolució en relació amb una filial que sigui una entitat, pot no tenir en compte el capital intragrup o les transferències de pèrdues entre entitats, així com l’exercici de l’amortització o conversió.
L’adopció anterior d’una mesura d’actuació primerenca d’acord amb l’article 10 no suposa una condició per adoptar una mesura de resolució.
Article 20. Concepte d’entitat o societat inviable
S’entén que una entitat, entitat financera o societat de cartera és inviable a l’efecte del que preveu la lletra a) de l’apartat 1 de l’article anterior si es troba en alguna de les circumstàncies següents:
L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera ha infringit o hi ha elements objectius que indiquin que infringirà, en un futur pròxim, els requisits per conservar la seva autorització, de manera que resulti justificada la retirada de l’autorització per l’AFA, fins i tot, però sense limitar-se a això, per haver incorregut l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, o ser probable que incorri, en pèrdues que esgotarien o minvarien substancialment tots els seus fons propis o una part important d’aquests fons.
Els passius exigibles de l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera són superiors als seus actius o és raonablement previsible que ho siguin en un futur pròxim.
L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no pot complir puntualment les obligacions que li són exigibles o és raonablement previsible que en un futur pròxim no les pugui complir.
L’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera necessita ajut financer públic extraordinari, excepte quan, amb la finalitat d’evitar o solucionar pertorbacions greus de l’economia i preservar l’estabilitat del sistema financer, l’ajut financer públic extraordinari adopti alguna de les formes següents:
i. una garantia estatal per donar suport a instruments de liquiditat,
ii. una garantia estatal dels passius de nova emissió, o
iii. una injecció de fons propis o l’adquisició d’instruments de capital a uns preus i en unes condicions que no atorguin avantatge a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera, quan no es donin, en el moment de la concessió de l’ajut públic, ni les circumstàncies exposades a les lletres a), b) o c) d’aquest apartat, ni les circumstàncies exposades a l’apartat 2 de l’article 39.
Els ajuts previstos en aquest apartat només es poden concedir a entitats solvents. Tenen caràcter cautelar, temporal, són proporcionats per evitar o solucionar les pertorbacions greus i no s’utilitzen per compensar les pèrdues en què hagi incorregut o pugui incórrer l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
Secció segona. Procediment de resolució
Article 21. Obertura del procés de resolució
L’AFA, prèvia consulta a l’AREB, determina si una entitat, una entitat financera o una societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur pròxim, d’acord amb el que s’estableix a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 19. Un cop realitzada l’avaluació, l’ha de notificar sense demora a l’AREB.
Així mateix, l’AREB, prèvia consulta a l’AFA, també pot determinar si una entitat, una entitat financera o una societat de cartera és inviable o és raonablement previsible que ho sigui en un futur pròxim, d’acord amb el que s’estableix a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 19. Per tal que l’AREB pugui dur a terme aquesta avaluació, l’AFA li ha de facilitar tota la informació pertinent que l’AREB requereixi. Un cop realitzada l’avaluació, l’ha de notificar sense demora a l’AFA.
En cas de que es determini que l’entitat és inviable d’acord amb el que s’estableix a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 19, l’AREB ha de comprovar si concorren la resta de circumstàncies previstes a l’article 19, i si és així, ha d’acordar l’obertura immediata del procés de resolució, i ha de justificar la seva decisió al Consell de Ministres i a l’AFA.
Aquest procés constitueix un procediment administratiu especial que es regeix pel que disposa aquesta Llei, sense que resulti aplicable supletòriament el que preveu el Codi de l’Administració.
Quan l’òrgan d’administració d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera consideri que aquesta entitat o societat és inviable o existeixi la possibilitat de que ho sigui en un futur pròxim d’acord amb l’article 20, ha de notificar-ho de manera immediata a l’AFA. L’AFA ho ha de comunicar sense demora a l’AREB.
Article 22. Substitució de l’òrgan d’administració com a mesura de resolució
Després de l’obertura del procés de resolució de conformitat amb el que preveu l’article anterior, l’AREB ha d’acordar i fer públics la substitució de l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, dels membres de la direcció general i de l’auditor extern de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, i el nomenament com a administrador especial de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera de la persona o les persones físiques o jurídiques que, en nom seu i sota el seu control, han d’exercir les funcions i facultats pròpies d’aquesta condició, amb l’abast, les limitacions i els requisits que es determinin reglamentàriament.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament el contingut de l’acord de nomenament d’administradors especials per part de l’AREB en relació amb les seves funcions i facultats, així com requisits i limitacions.
En cas de conflicte, l’exercici d’aquestes facultats de resolució ha de prevaldre sobre qualsevol altre deure o obligació derivat dels estatuts de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, o de la normativa aplicable.
Els administradors nomenats per l’AREB assumeixen totes les competències dels accionistes, de l’òrgan d’administració i de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. No obstant, els administradors nomenats per l’AREB només poden exercir aquestes competències sota el control de l’AREB.
L’AREB pot no substituir l’òrgan d’administració o els membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o l’auditor extern en els supòsits extraordinaris en què, en vista de la composició de l’accionariat o de l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en el moment d’obertura del procés de resolució, resulti estrictament necessari mantenir-los per garantir el desenvolupament adequat del procés de resolució.
Als efectes anteriors, el cessament de les funcions dels membres de l’òrgan d’administració o dels membres de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera és causa d’extinció de la relació laboral o mercantil que, si escau, mantinguin amb l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera o les seves filials o participades, i no dona dret a cap indemnització ni tan sols en els supòsits en què s’hagi estipulat així en els contractes corresponents o sigui procedent d’acord amb la normativa aplicable, excepte si es declara judicialment l’absència de responsabilitat del membre cessat.
Els administradors nomenats per l’AREB en el marc d’un procés de resolució no són responsables dels seus actes o decisions adoptats en l’exercici del seu càrrec, llevat de casos de dol o de negligència greu. Aquesta exoneració de responsabilitat no és aplicable als membres de l’òrgan d’administració o de la direcció general de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o a l’auditor extern que, d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, no siguin substituïts.
L’acord de nomenament de l’administrador especial té caràcter executiu des del moment en què es dicti i ha de ser objecte de publicació immediata al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i d’inscripció en els registres públics corresponents. La publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra determina l’eficàcia de l’acord davant tercers.
L’AREB ha de tenir en compte, en l’acte de nomenament de l’òrgan d’administració, de la direcció general, i dels responsables de les funcions de compliment normatiu, de gestió del risc i d’auditoria interna, els requisits d’experiència professional, honorabilitat empresarial i professional establerts a la normativa aplicable.
El període de vigència del nomenament d’un administrador especial no pot ser superior a un any, tot i que l’AREB pot prorrogar aquest termini, amb caràcter excepcional, quan consideri que les condicions per nomenar-lo continuen essent aplicables.
L’AREB pot substituir l’administrador especial en qualsevol moment.
Article 23. Contingut de l’acte d’obertura del procés de resolució
La decisió d’iniciar o no un procés de resolució ha de tenir, com a mínim, el contingut següent:
Les raons que justifiquen la decisió, amb la menció de si l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera compleix les condicions de resolució previstes a l’article 19.
Les mesures de resolució que l’AREB tingui la intenció d’adoptar, incloent, si escau, la substitució de l’òrgan d’administració i dels membres de la direcció general o de l’auditor extern o el nomenament d’un administrador especial.
Les raons que, si escau, justifiquen sol·licitar l’inici d’un procediment concursal ordinari.
Article 24. Notificació i publicació de l’acte d’obertura del procés de resolució
L’AREB ha de notificar sense demora el text íntegre de la decisió, amb indicació de la data a partir de la qual tenen efecte les mesures adoptades, a l’entitat objecte de resolució, al ministeri encarregat de les finances i a l’AFA.
L’AREB també ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’acte pel qual s’acorden les mesures de resolució, o una comunicació resumida dels efectes d’aquestes mesures, en particular les que afectin els clients minoristes, i, si escau, les modalitats i la duració de la suspensió o la restricció prevista a l’article 74.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament les obligacions de notificació i publicació.
Capítol cinquè. Instruments de resolució
Secció primera. Instruments de resolució
Article 25. Instruments de resolució
Els instruments de resolució que pot aplicar l’AREB són:
L’instrument de la venda del negoci.
L’instrument de l’entitat pont.
L’instrument de la segregació d’actius.
L’instrument de la recapitalització interna.
L’AREB pot adoptar els instruments anteriors individualment o conjuntament.
El comprador, l’entitat pont, la societat de gestió d’actius i l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera objecte de la resolució poden continuar exercint els seus drets de participació i accés als sistemes de pagament, compensació i liquidació, admissió a cotització, fons de garantia de dipòsits o sistema de garantia d’inversions de l’entitat objecte de resolució, sempre que compleixin els criteris de participació i de regulació per participar en aquests sistemes.
No obstant, no se’ls pot denegar l’accés per raó que el comprador o l’entitat pont manquin de qualificació d’una agència de qualificació creditícia, o que aquesta qualificació no assoleixi els nivells requerits per tenir accés als sistemes referits en el paràgraf anterior.
Quan el comprador o l’entitat pont no satisfacin els criteris de participació o d’accés a un sistema pertinent de pagament, compensació o liquidació, admissió a negociació, sistema d’indemnització dels inversors o sistema de garantia de dipòsits, els drets a què fa referència el paràgraf primer s’exerceixen durant un període de temps que determini l’AREB, no superior a 24 mesos i renovable si ho sol·licita el comprador o l’entitat pont.
L’AREB, així com qualsevol mecanisme de finançament establert d’acord amb l’article 57, pot recuperar tota despesa raonable en què hagi incorregut en relació amb la utilització dels instruments o l’exercici de les facultats de resolució previstes en aquesta Llei:
Deduint-la de tot contravalor abonat per un adquirent a l’entitat objecte de resolució o, segons els casos, als propietaris d’accions o altres instruments de capital.
A càrrec de l’entitat objecte de resolució, en qualitat de creditor privilegiat general d’acord amb la normativa concursal.
A càrrec dels eventuals ingressos generats com a conseqüència del cessament de les activitats de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius, en qualitat de creditor privilegiat general d’acord amb la normativa concursal.
Quan s’utilitzin els instruments de resolució previstos a les lletres a) i b) de l’apartat 1, i s’apliquin per efectuar una transmissió parcial dels actius o passius o qualssevol drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera residual s’ha de sotmetre a un procediment concursal dins d’un termini raonable tenint en compte la necessitat que l’entitat residual col·labori per garantir la continuïtat dels serveis per part de l’adquirent i el millor compliment dels objectius i principis de resolució.
La transmissió d’accions o altres instruments de capital, actius i passius que s’hagi de fer en aplicació dels instruments de resolució previstos a l’apartat 1, s’efectua sense la necessitat d’obtenir el consentiment dels accionistes o creditors de l’entitat objecte de resolució o de tercers diferents del comprador, i sense haver de complir altres requisits de procediment exigits per la legislació societària o de valors més enllà dels previstos expressament per aquesta Llei. Aquestes transmissions s’han de fer en condicions de mercat tenint en compte les circumstàncies específiques.
A les transmissions d’actius, passius, drets i obligacions que s’hagin de fer en aplicació dels instruments de resolució que preveu l’apartat 1, no els és aplicable el que disposa la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.
Els accionistes i creditors de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució, així com els tercers els actius o passius dels quals no hagin estat transferits, no poden reclamar cap dret sobre els actius i passius que hagin estat transferits quan s’apliqui un dels instruments de resolució previstos en aquest article, sense perjudici de les regles sobre salvaguardes previstes en aquesta Llei.
Les operacions amb les quals s’instrumentin les mesures de resolució i, en particular, les mesures derivades de l’aplicació dels instruments enumerats en aquest article, no són rescindibles a l’empara de la normativa concursal.
La transmissió d’accions o altres instruments de capital, actius i passius, que s’hagi de fer en aplicació dels instruments de resolució que s’estableixen a l’apartat 1, no constitueix per a l’adquirent un supòsit d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus en què hagi incorregut l’entitat objecte de resolució o que li hagin estat imposades i no hagin estat contemplades a la pròpia operació d’adquisició.
Article 26. Venda del negoci
L’AREB pot acordar i executar la transmissió a un adquirent que no sigui una entitat pont de:
Les accions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució o, amb caràcter general, dels instruments representatius del capital o convertibles en aquests instruments, siguin quins siguin els seus titulars.
Tots o part dels actius i els passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.
Les limitacions legals següents no resulten aplicables a les persones o entitats que hagin adquirit les accions o instruments esmentats a la lletra a) de l’apartat 1:
Les limitacions estatutàries del dret d’assistència a les juntes generals o del dret de vot.
Les restriccions a la transmissió d’accions establertes en la normativa aplicable o en els estatuts.
L’AREB pot aplicar aquest instrument de resolució una o diverses vegades i a favor d’un o diversos adquirents. Un cop utilitzat aquest instrument, l’AREB pot, amb el consentiment del comprador, restituir les accions o els instruments de capital, els actius i els passius transferits a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera en resolució o, en el cas de les accions o els instruments de capital, als antics propietaris, que resten obligats a acceptar-los.
Per seleccionar l’adquirent o els adquirents, l’AREB ha de desenvolupar un procediment de concurrència amb les característiques següents:
Que sigui transparent, tenint compte les circumstàncies del cas concret i la necessitat de salvaguardar l’estabilitat del sistema financer.
Que no afavoreixi o discrimini cap dels adquirents potencials.
Que s’adoptin les mesures necessàries per evitar situacions de conflicte d’interès.
Que tingui en consideració la necessitat d’aplicar l’instrument de resolució el més ràpidament possible.
Que tingui entre els seus objectius maximitzar el preu de venda.
Quan el desenvolupament del procediment al qual es refereix l’apartat anterior pugui dificultar la consecució d’algun dels objectius enumerats a l’article 3 i, en particular, quan es justifiqui adequadament que hi ha una amenaça seriosa per a l’estabilitat del sistema financer com a conseqüència de la situació de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, o agreujada per la situació de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, o quan es constati que el desenvolupament d’aquest procediment pot dificultar l’efectivitat de l’instrument de resolució, la selecció de l’adquirent o dels adquirents es pot fer sense necessitat de complir els requisits de procediment indicats en l’apartat anterior.
La transmissió total o parcial d’actius no constitueix per a l’adquirent un supòsit de successió universal ni d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus en què hagi incorregut l’entitat objecte de resolució o que se li hagin imposat. Per transmetre les accions o altres instruments de capital, els actius i els passius, no és necessari el consentiment dels accionistes o dels creditors de l’entitat objecte de resolució ni dels tercers altres que el comprador, els quals no poden oposar-se a la transmissió ni reclamar cap dret respecte a aquests elements objecte de transmissió.
L’adquirent de l’entitat objecte de resolució ha de disposar de l’autorització corresponent per desenvolupar l’activitat del negoci adquirit.
L’AFA ha de garantir que la sol·licitud d’autorització s’analitzi en concomitància amb la transmissió.
Article 27. Creació d’una entitat pont
Correspon a l’AREB decidir la creació d’una entitat pont amb la condició d’entitat operativa del sistema financer com a instrument de resolució d’entitats objecte de resolució.
L’autorització necessària per constituir, modificar i extingir societats públiques s’entén concedida per aquesta Llei. El Consell d’Administració de l’AREB està facultat per aprovar i modificar, quan escaigui, els estatuts de l’entitat pont i per acordar-ne l’extinció.
La constitució de l’entitat pont no està sotmesa al procediment ordinari d’autorització per a la creació d’entitats operatives del sistema financer. Quan resulti convenient a les seves finalitats, l’entitat pont resta eximida de complir els requisits necessaris perquè les entitats obtinguin i mantinguin la seva autorització. Amb aquesta finalitat, l’AREB ha de presentar una sol·licitud a l’AFA que indiqui el temps pel qual l’entitat pont queda eximida de complir aquests requisits.
Constitueix l’objecte de l’entitat pont continuar l’exercici de totes o part de les funcions, els serveis i les activitats de l’entitat objecte de resolució.
En l’acte de nomenament de l’òrgan d’administració, de la direcció general, i dels responsables de les funcions de compliment normatiu, de gestió del risc i d’auditoria interna de l’entitat pont, s’han de tenir en compte els requisits d’experiència professional, honorabilitat empresarial i professional, establerts a la normativa aplicable.
L’AREB, un mecanisme de finançament públic o qualsevol altra autoritat pública andorrana poden ser titulars de la totalitat o d’una part de les accions representatives del capital social de l’entitat pont.
El patrimoni inicial de l’entitat pont pot estar constituït per les accions o altres instruments de capital emesos per l’entitat objecte de resolució, així com per tots o part dels actius o els passius o qualssevol drets o obligacions de l’entitat pont.
Les comeses i les actuacions de l’entitat pont no comporten cap obligació o responsabilitat de l’entitat pont respecte als accionistes i els creditors de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució, i l’òrgan d’administració i la direcció general de l’entitat pont no són responsables davant d’aquests accionistes i creditors per actes o omissions en compliment de les seves obligacions, a menys que aquests actes o omissions impliquin una conducta dolosa o greument negligent que afecti directament els drets d’accionistes i dels creditors.
L’entitat pont pot continuar exercint els drets de participació i d’accés als sistemes de pagament, de compensació i de liquidació, i de cotització, als sistemes d’indemnització dels inversors i als sistemes de garantia de dipòsits de l’entitat objecte de resolució, sempre que compleixi els criteris de participació i de regulació per participar en aquests sistemes, encara que l’entitat pont no disposi de qualificació creditícia o aquesta qualificació no sigui proporcional als nivells de qualificació requerits per concedir l’accés als sistemes esmentats i sempre que el termini de participació i d’accés als sistemes no excedeixi els vint-i-quatre mesos. No obstant això, aquest termini es pot renovar amb la sol·licitud prèvia de l’entitat pont a l’AREB.
L’entitat pont ha de ser administrada i gestionada per tal de mantenir l’accés a les funcions essencials i vendre-la, o vendre els seus actius i passius, quan les condicions siguin apropiades i, en tot cas, en el termini màxim i de conformitat amb els supòsits que s’estableixin reglamentàriament.
La venda de les accions de l’entitat pont o dels seus actius o passius s’ha de desenvolupar en el marc d’un procediment competitiu, transparent i no discriminatori i s’ha d’efectuar en condicions de mercat, tenint en compte les circumstàncies específiques.
Quan es posi fi a les activitats de l’entitat pont, aquesta entitat ha de ser sotmesa a un procediment concursal. Qualsevol ingrés generat pel cessament de les activitats de l’entitat pont és en benefici dels accionistes de la mateixa entitat.
Quan l’entitat pont sigui utilitzada amb el propòsit de transferir els actius i passius de més d’una entitat, d’un entitat financera o d’una societat de cartera en resolució, la liquidació s’ha d’efectuar de manera individualitzada per als actius i els passius de cadascuna de les entitats, que a aquest efecte han de ser segregats de l’entitat pont prèviament.
L’entitat pont no està subjecta al control financer sobre les societats públiques previst a la Llei general de les finances públiques.
Article 28. Segregació d’actius o passius o altres drets o obligacions
En els termes previstos en aquesta Llei, l’AREB pot obligar, amb caràcter d’acte administratiu, una entitat objecte de resolució o una entitat pont a transmetre en una o en successives vegades, a una o a diverses entitats de gestió d’actius, determinades categories d’actius o de passius o altres drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. També pot adoptar les mesures necessàries per transmetre actius o passius o altres drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o de qualsevol entitat sobre la qual l’entitat exerceixi control en el sentit de l’apartat 7 de l’article 2 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de la inversió, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, quan es tracti d’actius o de passius o d’altres drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera especialment danyats, que es considerin perjudicials per a la seva viabilitat o per als objectius de la resolució, i permetre la gestió independent de la seva realització.
L’AREB només ha d’exercir aquestes facultats en els casos següents:
si el mercat dels actius de l’entitat objecte de resolució o de l’entitat pont és de tal naturalesa que la seva liquidació segons el procediment concursal ordinari podria influir negativament en els mercats financers;
si la transmissió és necessària per garantir el bon funcionament de l’entitat objecte de resolució o de l’entitat pont; o
si és necessària una transmissió per maximitzar els ingressos provinents de la liquidació.
Els criteris per definir les categories d’actius o de passius o d’altres drets o obligacions de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera que poden ser transmesos s’han de determinar en funció, entre altres aspectes, de l’activitat a la qual estiguin lligats, de la seva antiguitat i de la seva classificació comptable. En funció d’aquests criteris, l’AREB ha de precisar per a cada entitat els actius susceptibles de ser transmesos.
Cada societat de gestió d’actius ha de ser una societat anònima que pot estar participada per l’AREB o per una altra autoritat o mecanisme de finançament públics, constituïts amb el propòsit de rebre la totalitat o part dels actius o dels passius o d’altres drets o obligacions d’una o de diverses entitats objecte de resolució o d’una entitat pont.
L’AREB ha d’exercir el control sobre aquest instrument de resolució o la seva aplicació.
Les comeses i les actuacions en compliment dels objectius de la societat de gestió d’actius no comporten cap tipus d’obligació o de responsabilitat davant dels accionistes i dels creditors de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució, i l’òrgan d’administració i la direcció general de la societat de gestió d’actius no és responsable davant els esmentats accionistes i creditors per actes o omissions en compliment de les seves obligacions, a menys que aquests actes o omissions impliquin una conducta dolosa o greument negligent que afecti directament els drets d’accionistes i dels creditors.
La societat de gestió d’actius està subjecta a obligacions de govern corporatiu que garanteixin l’exercici de les seves funcions d’acord amb els objectius i principis previstos en els articles 3 i 4 en els termes establerts reglamentàriament.
La societat pot emetre obligacions i valors que reconeguin o creïn deute sense que li sigui aplicable cap límit d’emissió previst a la normativa vigent.
A l’efecte del que s’estableix en relació amb la societat de gestió d’actius, la referència als actius comprèn també els passius que calgui transmetre.
La venda de les accions de la societat de gestió d’actius o dels seus actius o passius s’ha de desenvolupar en el marc d’un procediment competitiu, transparent i no discriminatori i s’ha de fer en condicions de mercat, tenint en compte les circumstàncies específiques.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de desenvolupar reglamentàriament les disposicions d’aquest article.
Article 29. Règim de la transmissió d’instruments de capital i altres elements a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius
L’AREB pot acordar, en una o en diverses vegades successives, la transmissió, a una entitat pont o a una societat de gestió d’actius, dels actius, dels passius, dels drets o de les obligacions de l’entitat objecte de resolució, o de les accions o dels instruments de capital emesos per aquesta entitat, des de la mateixa entitat, entitat financera o societat de cartera en resolució o des d’una o des de diverses entitats pont.
A les transmissions d’actius, de passius, de drets i d’obligacions no els resulta aplicable el que s’estableix a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada o qualsevol altra norma que la substitueixi.
En particular, no és necessari el consentiment dels accionistes o dels creditors de l’entitat objecte de resolució ni dels tercers els actius, els drets o els passius dels quals es transmetin a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius, els quals no poden oposar-se a la transmissió ni reclamar cap dret respecte a aquests elements objecte de transmissió. Aquest mateix règim és aplicable a les transmissions que es puguin realitzar des d’una entitat pont a una societat de gestió d’actius.
El valor total dels passius transmesos a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius no pot excedir el valor dels drets i dels actius transmesos des de l’entitat objecte de resolució o des de qualsevol altra procedència.
Amb caràcter general, es considera que l’entitat pont o la societat de gestió d’actius se subroga en la posició de l’entitat objecte de resolució en tots els drets i les obligacions inherents als elements patrimonials objecte de transmissió. No obstant això, els accionistes o els creditors de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont i els tercers els actius, els drets o els passius dels quals no siguin objecte de transmissió no poden reclamar cap dret respecte als actius, els drets o els passius transmesos.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.