Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió

La transmissió total o parcial d’actius no constitueix per a l’adquirent un supòsit de successió universal ni d’assumpció de responsabilitats per deutes, sancions o obligacions de qualsevol tipus en què hagi incorregut o que s’hagin imposat a l’entitat objecte de resolució.

Amb caràcter previ a la transmissió, l’AREB pot exigir que els elements objecte de transmissió s’agrupin en una societat o que es dugui a terme qualsevol altra classe d’operació que en faciliti la transmissió efectiva a l’entitat pont o la societat de gestió d’actius amb el mateix règim establert en aquesta Llei per a aquestes entitats pel que fa a la seva constitució i a la transmissió dels actius i dels passius, dels drets i de les obligacions.

Sense perjudici del que s’estableix a l’article 5, amb caràcter previ a la transmissió o transmissions efectives, l’AREB ha de determinar el valor de mercat de les accions, els instruments de capital, els drets, els actius i els passius objecte de transmissió d’acord amb els principis següents:

La valoració té com a finalitat informar la decisió sobre els actius, els drets, els passius o les accions o els altres instruments de capital objecte de transmissió a l’entitat pont o a la societat de gestió d’actius, així com la decisió sobre el valor de tot contravalor que s’hagi d’abonar a l’entitat objecte de resolució o, si escau, als propietaris de les accions o dels altres instruments de capital de l’entitat objecte de resolució.

La valoració anterior substitueix la realitzada per un expert independent, a l’efecte del que s’estableix a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

No són oposables a la transmissió dels actius a una societat de gestió d’actius o a una entitat pont les clàusules estatutàries o contractuals existents que restringeixin la transmissibilitat de les accions, els instruments de capital, els actius o els passius, o els altres drets i obligacions, i no es pot exigir cap responsabilitat ni es pot reclamar cap tipus de compensació basada en l’incompliment d’aquestes clàusules.

Amb caràcter previ a la transmissió, les entitats han de fer els ajustos de valoració dels actius que s’hagin de transmetre segons els criteris que s’estableixen reglamentàriament. També amb caràcter previ a la transmissió, l’AREB ha de determinar el valor dels actius i dels passius transmesos a la societat de gestió d’actius o a l’entitat pont d’acord amb els principis que s’estableixen a l’article 4.

La transmissió no pot ser, en cap cas, objecte de rescissió mitjançant les accions de reintegració previstes en la normativa concursal.

La transmissió d’actius no constitueix un supòsit de successió d’empresa.

L’entitat pont o la societat de gestió d’actius no són responsables, en el cas que es produeixi la transmissió, de les obligacions tributàries meritades amb anterioritat a aquesta transmissió derivades de la titularitat, explotació o gestió dels mateixos actius per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera transmitent.

En cas que s’aportin drets de crèdit a la societat de gestió d’actius, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no ha de respondre de la solvència del deutor corresponent.

En qualsevol moment, quan consideri que no suposa un detriment per a la continuïtat de la prestació dels serveis essencials de l’entitat pont o de la societat de gestió d’actius, l’AREB pot acordar una o diverses de les actuacions següents:

Per a l’eventual devolució que s’estableix a les lletres a) i b) de l’apartat 1, és necessari que concorri, com a mínim, una de les circumstàncies següents:

L’AREB ha de posar fi a l’entitat pont tan aviat com sigui possible dins dels dos anys següents a la data en què s’hagi fet efectiva l’última transmissió d’elements patrimonials des de l’entitat objecte de resolució.

L’AREB pot ampliar la durada d’aquest termini per un o diversos períodes d’un any quan això afavoreixi totes o alguna de les circumstàncies previstes a l’apartat 3 o quan això sigui convenient per garantir la continuïtat dels serveis bancaris o financers essencials de l’entitat pont.

L’entitat pont deixa de tenir aquesta condició quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

Els ingressos eventuals derivats de la venda o del cessament de les activitats de l’entitat pont corresponen a l’AREB, a un mecanisme de finançament públic o a qualsevol altra autoritat pública andorrana que sigui accionista de l’entitat pont.

Correspon a l’AREB supervisar el compliment:

Per tal d’exercir les funcions de supervisió assignades a l’apartat anterior, l’AREB pot dur a terme totes les actuacions conferides per aquesta Llei i en concret pot:

En cas que, d’acord amb lletra b) de l’apartat 1 de l’article 54, l’aplicació dels instruments de resolució impliqui la utilització per part de l’AREB dels mecanismes de finançament previstos en aquesta Llei per recapitalitzar una entitat, s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa aquesta secció, sense perjudici de la resta de regles aplicables.

L’AREB ha de fer les actuacions d’adquisició i alienació dels actius o dels passius o qualssevol dels drets o de les obligacions en funció de la valoració efectuada de conformitat amb el que preveu l’article 5.

Els crèdits de l’AREB s’han de considerar crèdits amb privilegi general, en els termes establerts en la normativa concursal.

Amb anterioritat a l’adquisició per l’AREB d’accions ordinàries, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en resolució ha d’adoptar les mesures necessàries perquè l’adquisició suposi una participació en el seu capital social que s’ajusti al valor econòmic de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera resultant del procés de valoració.

El règim jurídic de l’AREB no s’ha d’estendre a les entitats participades per l’AREB, de conformitat amb el que preveu aquest article, que s’han de regir per l’ordenament jurídic privat que resulti aplicable.

La subscripció o l’adquisició d’aquests instruments determina, en qualsevol cas, per si mateixa i sense necessitat de cap altre acte o acord, l’atribució a l’AREB dels drets polítics corresponents i la seva incorporació a l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera emissora. L’AREB ha de nomenar la persona o les persones físiques que exerceixin la seva representació a aquest efecte i ha de disposar en l’òrgan d’administració de tants vots com els que resultin d’aplicar al nombre total de vots el seu percentatge de participació en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, arrodonint a l’enter més proper.

La desinversió per l’AREB dels instruments financers s’ha de fer mitjançant la seva alienació a través d’un procediment que asseguri la concurrència.

En el moment d’adoptar l’acord d’emissió d’instruments convertibles en accions ordinàries, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera emissora ha d’aprovar els acords necessaris per a l’ampliació de capital en la quantitat necessària. Aquests instruments convertibles s’han de considerar elements dels fons propis de conformitat amb la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, respecte de les entitats operatives del sistema financer.

Excepte en el supòsit que l’AREB determini unes condicions de desinversió diferents, l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera ha de comprar o amortitzar els instruments subscrits o adquirits per l’AREB, tan aviat com estigui en condicions de fer-ho.

A les desinversions que s’efectuïn en virtut de l’apartat anterior no els són aplicables els possibles drets de subscripció preferent ni cap altre dret o requisit de caràcter mercantil que puguin ser aplicables.

L’AREB ha de procedir a l’amortització i conversió d’instruments de capital d’una entitat, d’una entitat financera o d’un societat de cartera o a l’aplicació de l’instrument de recapitalització interna, i ha d’acordar l’amortització de qualsevol dels seus passius o la seva conversió en accions o altres instruments de capital de les entitats, en els termes previstos en aquesta Llei. Els actes que l’AREB adopti en aplicació de les previsions d’aquest capítol tenen caràcter d’actes administratius.

Sempre que l’AREB adopti mesures de resolució de les quals es derivi l’assumpció de pèrdues per part dels creditors, de manera prèvia o amb caràcter simultani, ha de procedir a l’amortització o conversió dels instruments de capital, en els termes previstos en aquesta Llei.

Abans d’acordar l’amortització i conversió d’instruments de capital o la recapitalització interna, l’AREB ha de portar a terme una valoració preliminar dels actius i dels passius de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera d’acord amb l’article 5, que constitueix la base del càlcul de l’import en què és necessari recapitalitzar l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera afectada.

Abans d’aplicar l’instrument de recapitalització interna, l’AREB ha de calcular, tenint en compte l’avaluació efectuada d’acord amb l’apartat 1, la suma agregada de:

El càlcul previst a l’apartat anterior ha de determinar l’import pel qual els passius admissibles s’han d’amortitzar o convertir per restablir el nivell adequat de solvència de l’entitat objecte de resolució o, si escau, de l’entitat pont, i per mantenir la confiança suficient del mercat en les mateixes entitats, així com per permetre que puguin complir, durant almenys un any, les condicions per a la seva autorització i prosseguir les activitats per a les quals estan autoritzades.

El càlcul efectuat ha de tenir en compte, si escau, l’aportació de capital realitzada per l’AREB i, si escau, transmetre una estimació prudent de les necessitats de capital de la societat de gestió d’actius, segons que correspongui.

Si, una vegada efectuades l’amortització i la conversió d’instruments de capital o la recapitalització interna, es constata que el nivell d’amortització sobrepassa els requisits en comparació de la valoració definitiva, l’AREB ha d’establir un mecanisme per compensar els creditors i, a continuació, els accionistes, en la mesura que sigui necessari.

Quan l’AREB exerceixi les competències regulades en aquest capítol, la reducció de l’import principal o pendent degut, la conversió o la cancel·lació dels passius han de ser executives immediatament.

En cas que s’amortitzi l’import principal d’un instrument de capital pertinent, es produeixen els efectes següents:

L’AREB està facultada per dur a terme o exigir que es duguin a terme els tràmits per fer efectiu l’exercici de les competències regulades en aquest capítol.

Quan l’AREB redueixi a zero l’import principal o l’import pendent d’un passiu, aquest passiu o qualssevol obligacions o reclamacions que en derivin i que no hagin vençut al moment de la reducció es consideren extingits a tots els efectes i no es poden computar en una eventual liquidació posterior de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera o d’una altra entitat o societat que la succeeixi.

Quan l’AREB redueixi només en part l’import principal o l’import pendent d’un passiu admissible, l’extinció d’aquest passiu i de l’instrument o l’acord que l’hagi creat es produeix solament en la mateixa mesura que es redueixi l’import i sense perjudici de qualsevol modificació de les seves condicions que pugui adoptar l’AREB en virtut de les competències que té atribuïdes.

Quan l’amortització o conversió d’instruments de capital o l’aplicació de l’instrument de recapitalització donin lloc a l’adquisició o l’increment d’una participació qualificada en una entitat, l’avaluació requerida s’ha de dur a terme en un termini tal que no retardi l’aplicació d’aquestes mesures ni impedeixi que es compleixin els seus objectius.

L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, pot amortitzar o convertir els instruments de capital pertinents d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera:

L’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, ha de procedir immediatament a l’amortització i conversió d’instruments de capital quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

A l’efecte del que s’estableix en aquest article s’entén que una entitat, una entitat financera o una societat de cartera és inviable si es troba en alguna de les circumstàncies previstes a l’article 20 i, a més, es compleix la condició prevista a la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 19.

Els instruments de capital emesos per una filial no s’han d’amortitzar o convertir en major grau o en termes més desfavorables, en el supòsit que preveu la lletra d) de l’apartat 2, que els altres instruments de capital de rang igual emesos per la matriu.

Les autoritats competents de supervisió i les competents de resolució, de manera individual o consolidada, han de cooperar i dur a terme les notificacions oportunes per determinar que es compleixen les circumstàncies i condicions que preveu aquest article.

L’amortització i conversió d’instruments de capital han de ser precedides de la valoració oportuna, en els termes que preveu l’article 5, que ha de servir també de base per aplicar els coeficients d’amortització i conversió.

L’AREB ha d’exercir la competència d’amortització o de conversió dels instruments de capital en els termes establerts en aquesta Llei i, si escau, en la seva normativa de desenvolupament, de la manera següent:

Quan es dugui a terme l’amortització o conversió del principal dels instruments de capital:

Per convertir els instruments de capital escaients segons la lletra b) de l’apartat 1, l’AREB pot exigir a les entitats, a les entitats financeres o a les societats de cartera afectades que emetin instruments representatius de capital ordinari de nivell 1 per als titulars dels instruments de capital definits en aquesta Llei.

Els instruments de capital que correspongui només poden ser convertits quan es compleixen les condicions següents:

En els termes previstos en aquesta Llei, l’AREB pot exercir les competències que siguin necessàries a fi de recapitalitzar internament l’entitat objecte de resolució, en compliment dels objectius de la resolució i d’acord amb els principis que la regeixen, en els termes previstos en els articles 3 i 4, respectivament.

Les mesures de recapitalització interna es poden adoptar per:

La recapitalització interna de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera s’ha de fer segons el que preveu la lletra a) de l’apartat anterior, en el cas que hi hagi perspectives raonables que l’aplicació d’aquest instrument, en conjunció amb altres mesures apropiades, incloses les mesures executades d’acord amb el pla de reorganització d’activitats previst a l’article 53, a més d’assolir els objectius de resolució pertinents restableixi la solidesa financera i la viabilitat a llarg termini de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.

La recapitalització interna s’ha d’efectuar respectant la forma jurídica de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera afectada excepte quan l’AREB consideri necessari alterar-la.

Tots els passius que no estiguin expressament exclosos o que no s’hagin exclòs per decisió de l’AREB, d’acord amb el que preveu aquesta Llei, són susceptibles d’amortització o conversió en capital per a la recapitalització interna de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera afectada.

L’AREB pot limitar la possessió, per part d’altres entitats, de passius admissibles per a la recapitalització interna d’una entitat, d’un entitat financera o d’un societat de cartera, excepte si ambdós entitats formen part del mateix grup i sense perjudici de les normes sobre concentració d’exposicions que resultin aplicables.

Queden exclosos de la recapitalització interna els passius següents:

Tots els actius garantits relacionats amb un conjunt de cobertura d’obligacions garantides han de quedar immutables i segregats i disposar del finançament suficient. Aquesta regla i l’exclusió prevista en la lletra b) de l’apartat anterior no afecten la part del passiu que excedeixi el valor dels actius, la pignoració, la penyora o la garantia que constitueixen la seva contrapart.

En circumstàncies excepcionals, i amb notificació prèvia al ministeri encarregat de les finances, l’AREB, en els termes i amb les condicions previstes en aquesta Llei i, si escau, en el seu desenvolupament reglamentari, pot excloure de la recapitalització interna, totalment o parcialment, certs passius o categories de passius admissibles quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents:

En exercir la facultat discrecional prevista a l’apartat 1, l’AREB ha de tenir en compte els elements següents:

Quan l’AREB decideixi excloure totalment o parcialment un passiu admissible o una categoria de passius admissibles de conformitat amb aquest article, el nivell de l’amortització o conversió aplicada a altres passius admissibles es pot augmentar per tenir en compte aquestes exclusions, sempre que el nivell d’amortització i conversió aplicada a altres passius admissibles respecti el principi que s’estableix a la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 4.

Quan les pèrdues que puguin haver sofert els passius exclosos per decisió de l’AREB conformement a aquest article no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB pot fer una contribució a l’entitat objecte de resolució en els termes i condicions que s’estableixen en la secció sisena.

Les entitats han de complir en tot moment el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles. El requisit mínim s’estableix com l’import dels fons propis i dels passius admissibles expressat en percentatge en relació amb el total dels passius i fons propis de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera.

L’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, fixa el requisit mínim de fons propis i passius admissibles exigibles a cada entitat i ha de comprovar que les entitats compleixen en tot moment aquest requisit. Aquesta determinació i comprovació s’ha d’efectuar en el moment d’elaborar, avaluar i mantenir els plans de resolució.

Les entitats han de complir de manera individual el requisit mínim que s’estableix en aquest article. A més, les matrius al Principat d’Andorra també han de complir el requisit mínim establert en aquest article de manera consolidada.

El requisit mínim es fixa d’acord amb els criteris següents:

Els passius admissibles poden computar a l’efecte de complir el requisit mínim, quan compleixin les condicions que s’estableixen a l’apartat següent.

Els passius admissibles, inclosos els instruments de deute subordinat i els préstecs subordinats que no puguin considerar-se com a capital addicional de nivell 1 o de nivell 2, s’han d’incloure en l’import dels fons propis i passius admissibles que s’estableixen en aquest article, quan es compleixin les condicions següents:

Quan un passiu estigui regulat per la normativa d’un país tercer, l’AREB pot exigir a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera que demostri que tota decisió consistent a amortitzar o a convertir aquest passiu seria efectiva d’acord amb la normativa de l’esmentat país tercer. Si l’AREB té dubtes sobre la seva admissibilitat, aquest passiu no computarà per al requisit mínim de fons propis i de passius admissibles.

Quan una entitat hagi de demostrar, d’acord amb l’apartat 7, que qualsevol decisió d’una autoritat de resolució consistent a amortitzar o a convertir un passiu admissible és efectiva d’acord amb la normativa del país tercer que correspongui, ho ha de fer tenint en compte les clàusules del contracte que regula el passiu, els acords internacionals sobre reconeixement de procediments de resolució i altres qüestions oportunes.

L’AREB pot autoritzar que el requisit mínim de fons propis i de passius admissibles es compleixi de manera parcial, amb caràcter consolidat o individual, mitjançant instruments contractuals de recapitalització interna.

Per a que un instrument pugui ser considerat com instrument contractual de recapitalització interna segons l’apartat anterior, l’AREB ha de comprovar que l’instrument:

L’AREB, si així ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa al requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que s’han d’exigir a cada entitat del grup, o implicar-les en la determinació del requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que s’han d’exigir a cada entitat.

L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en la determinació del requisit mínim de fons propis i de passius admissibles que s’han d’exigir a cada entitat del grup d’acord amb el que preveu l’article 62.

L’AREB pot eximir totalment una empresa matriu al Principat d’Andorra de l’aplicació del requisit mínim individual de fons propis i dels passius admissibles quan:

L’AREB pot eximir totalment la filial de l’aplicació de l’article 45, amb caràcter individual, quan:

L’AREB, després d’haver consultat a l’AFA, i com a conseqüència de l’anàlisi del desenvolupament i manteniment del pla de resolució, pot exigir a les entitats, a les entitats financeres o a les societats de cartera que mantinguin en tot moment un import de capital social autoritzat suficient o d’un altre instrument de capital de nivell 1 ordinari per tal que, en cas que s’hagin d’exercir les competències de recapitalització interna en relació amb l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera o amb qualsevol de les seves filials, aquesta entitat pugui emetre una quantitat suficient de noves accions o altres instruments de capital a fi i efecte de garantir que la conversió de passiu en accions o en altres instruments de capital es dugui a terme de manera efectiva.

En tot cas, si el pla de resolució preveu una aplicació eventual de l’instrument de recapitalització interna, el capital social o els fons propis han de ser suficients per cobrir la suma dels imports que s’estableixen a l’apartat 2 de l’article 37.

En aquest cas, sempre que l’AREB ho determini, no s’aplica cap limitació imposada per les lleis vigents en relació amb el límit, la quantia o el tipus d’aportació.

Les entitats, les entitats financeres o les societats de cartera han d’incloure, a efectes informatius, en els contractes subscrits a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una clàusula de submissió d’aquests passius a l’exercici de la competència d’amortització i de conversió de l’AREB, així com d’acatament, per part del creditor o de la part del contracte que doni origen al passiu, de qualsevol reducció de l’import principal o degut i de qualsevol conversió o cancel·lació derivades d’aquest exercici, sempre que:

L’incompliment de l’obligació establerta a l’apartat anterior per l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera no és obstacle per a la consideració del passiu com a admissible ni per a l’exercici de la competència d’amortització i de conversió amb tots els seus efectes.

L’AREB, en l’exercici de les seves competències per aplicar l’instrument de recapitalització interna, tenint en compte el resultat de la valoració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera i un cop fixat l’import de la recapitalització de conformitat amb el que preveu aquesta Llei, ha d’adoptar alguna de les mesures següents o totes dos:

Les mesures assenyalades a l’apartat anterior també s’han d’aplicar a accionistes i titulars d’altres instruments de capital emesos o atorgats en les circumstàncies següents:

L’AREB ha de decidir les actuacions concretes que cal adoptar tenint en compte:

L’AREB, en aplicar l’instrument de recapitalització interna, ha de procedir a la cobertura de l’import de la recapitalització determinat conformement al que s’estableix en aquesta Llei, amortitzant o reduint l’import de les accions, instruments de capital o passius admissibles segons la seqüència següent:

A l’efecte de la seqüència d’amortització i conversió que estableix aquest article, s’inclouen en la lletra d) de l’apartat anterior els imports de passiu que, a la data d’obertura del procés de resolució, es mantinguin amb les persones que tinguin la condició següent a la data esmentada o a la data d’intervenció administrativa si és anterior:

En exercir les competències d’amortització o conversió, l’AREB ha d’assignar les pèrdues de forma equitativa entre les accions o altres instruments de capital i els passius admissibles del mateix rang, i reduir l’import principal o l’import pendent d’aquestes accions o altres instruments de capital i els passius admissibles en un grau proporcional al seu valor, excepte quan es faci ús de la facultat prevista en l’apartat 3 de l’article 44.

L’AREB no pot convertir o amortitzar una classe de passius mentre una altra que hi estigui subordinada segueixi substancialment sense convertir-se en capital o sense amortitzar-se, tret que es tracti de passius exclosos de la recapitalització.

L’amortització i conversió de passius sorgits de derivats, així com l’aplicació de coeficients de conversió de deute diferents, s’han d’efectuar únicament en el moment en què es liquidin o després d’aquesta liquidació. Per a això, un cop acordada la resolució de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, l’AREB podrà declarar el venciment anticipat i la liquidació de qualsevol contracte de derivats.

L’AREB, en exercir les competències previstes als articles 39 i 41, pot aplicar diversos coeficients de conversió a diferents tipus d’instruments de capital i de passius prenent en consideració els principis següents:

En aplicar la mesura de recapitalització interna, l’AREB ha d’exigir que l’òrgan d’administració de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera en resolució o, si escau, l’entitat pont, o la persona o les persones que nomeni a aquest efecte, presenti un pla de reorganització d’activitats que contingui les mesures, atenent la situació de l’economia i dels mercats en què opera l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, destinades a restablir la viabilitat a llarg termini de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, o de part de les seves activitats al llarg d’un termini de temps raonable.

Entre altres mesures, el pla de reorganització d’activitats pot incloure:

Correspon a l’AREB, amb consulta prèvia no vinculant a l’AFA, avaluar i aprovar el pla de reorganització, si està convençuda de que el pla assolirà el seu objectiu.

L’AREB, en col·laboració amb l’AFA, ha d’avaluar i pot adoptar les mesures necessàries o convenients per garantir el compliment del pla de reorganització aprovat.

L’AREB, si ho estima convenient i sempre que es compleixin les condicions previstes a l’article 62, pot transmetre a les autoritats competents de països tercers en què el grup hagi establert sucursals o filials la informació relativa als plans de reorganització de grup, o implicar-les en l’aprovació dels plans de reorganització de grup.

L’AREB, quan actuï en la seva qualitat d’autoritat de resolució d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera filial autoritzada al Principat d’Andorra, la matriu de la qual estigui situada en un país tercer i la supervisió en base consolidada de la qual no correspongui a l’AFA, pot cooperar amb l’autoritat de resolució a nivell de grup en l’aprovació del pla de reorganització de grup d’acord amb el que preveu l’article 62.

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha de determinar reglamentàriament el termini i el procediment relatiu a la presentació dels plans de reorganització, el seu contingut mínim, la seva execució i eventual revisió, i les regles aplicables en cas de grups d’entitats.

S’habilita l’AREB perquè, mitjançant comunicats tècnics individuals o conjunts, pugui completar aquest article pel que es refereix a la determinació del termini i el procediment per a la presentació dels plans esmentats, així com al seu contingut mínim, la seva execució i la seva eventual revisió, podent tenir especial consideració en el supòsit de transmissió d’actius i passius o segregació o venda a una entitat pont de manera que l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera en resolució quedi com a entitat residual.

Quan l’AREB decideixi excloure, totalment o parcialment, un passiu admissible o una categoria de passius admissibles d’acord amb el que preveu l’article 44 i les pèrdues que puguin haver patit aquests passius no s’hagin repercutit plenament en altres creditors, el FAREB pot fer una contribució a l’entitat objecte de resolució a fi d’assolir com a mínim un dels objectius següents:

El FAREB només pot fer la contribució prevista a l’apartat anterior quan es compleixin les condicions següents:

El compliment de la condició establerta a la lletra a) de l’apartat anterior pot ser substituït pel compliment de les condicions següents:

De forma alternativa o complementària al que disposa l’article següent, el FAREB pot fer una contribució provinent de recursos que s’hagin obtingut mitjançant les contribucions ex ante previstes a la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 57, i que encara no s’hagin utilitzat, sempre que concorrin les circumstàncies següents:

En circumstàncies extraordinàries, l’AREB pot obtenir finançament provinent de fonts alternatives de finançament.

En cas que l’acció de l’AREB tingui impacte en el pressupost de l’Estat, l’AREB ha d’elevar al ministre encarregat de les finances una memòria econòmica en la qual es detalli l’impacte financer d’aquest suport sobre els fons aportats a l’AREB amb càrrec al pressupost de l’Estat.

Les actuacions que dugui a terme l’AREB d’acord amb aquest article es poden fer en efectiu, mitjançant el lliurament de valors representatius de deute públic, o de valors emesos per la mateixa AREB. Així mateix, l’AREB pot satisfer aquest preu mitjançant la compensació dels crèdits que tingui enfront de les entitats corresponents.

L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) té com a finalitat gestionar els processos de resolució i exercir les restants facultats que li atribueix aquesta Llei.

L’AREB és una entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia, autonomia patrimonial i financera i plena capacitat pública i privada per al desenvolupament de les seves finalitats, que s’ha de regir pel que s’estableix en aquesta Llei.

L’AREB queda sotmesa a l’ordenament jurídic privat excepte quan exerceixi les potestats administratives que li atribueix aquesta Llei o qualsevol altra norma amb rang de llei.

El règim de responsabilitat pels actes i les disposicions adoptats per l’AREB en aplicació d’aquesta Llei és el que s’estableix al capítol cinquè del Codi de l’Administració.

El personal de l’AREB es regeix per la normativa laboral i ha de ser seleccionat respectant els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

L’AREB pot contractar a tercers la realització de qualsevol activitat de caràcter material, tècnic o instrumental que resulti necessària per a l’adequat compliment de les seves funcions.

L’AREB administra els seus recursos amb total independència de l’Administració general de l’Estat, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència, i valorant cas per cas les circumstàncies dels mercats financers.

D’acord amb que s’estableix a l’article 1 de la Llei de contractació pública, del 9 de novembre del 2000, s’exclouen del seu àmbit d’aplicació els contractes que subscrigui l’AREB quan concorri qualsevol dels motius següents:

Per al finançament de les mesures previstes en aquesta Llei, l’AREB ha de comptar amb els mecanismes de finançament següents:

L’AREB només pot utilitzar els mecanismes de finançament previstos en aquest article en la mesura necessària per garantir l’aplicació efectiva dels instruments de resolució, amb els objectius següents:

Per a la cobertura de les seves despeses de funcionament, l’AREB ha de disposar de la dotació que es consigni amb càrrec al pressupost de l’Estat. El Consell d’Administració de l’AREB ha d’elaborar anualment un projecte de pressupost de l’AREB i l’ha de remetre al ministeri encarregat de les finances, amb l’antelació suficient perquè pugui ser integrat en una secció específica del Projecte de llei del pressupost de l’Estat, abans de remetre’l al Consell General perquè l’aprovi.

L’AREB pot incrementar els seus fons propis a través de la capitalització de préstecs, crèdits o qualsevol altra operació d’endeutament de l’AREB en què l’Administració de l’Estat figuri com a creditora.

L’AREB, per complir les seves finalitats, inclosa l’aplicació dels instruments de resolució, també pot emetre valors de renda fixa, rebre préstecs, sol·licitar l’obertura de crèdits i efectuar qualsevol altra operació d’endeutament.

Quan l’AREB emprengui una mesura de resolució, i sempre que aquesta mesura garanteixi als dipositants la continuïtat de l’accés als seus dipòsits, el sistema de garantia de dipòsits assumirà els costos següents: