LegalizeLlei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió
- Prohibició temporal d’exercir qualsevol funció a qualsevol membre de la direcció general o de l’òrgan d’administració de les entitats, de les entitats financeres o de les societats de cartera o a qualsevol altra persona física considerada responsable.
- Multa de fins a 1.000.000 d’euros o el seu valor corresponent al canvi en la moneda del país on es trobi el subjecte infractor a la data en què s’hagi comès la infracció o, en les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, en la data en què cessi l’activitat, o en la de l’últim acte constitutiu de la infracció.
Article 90. Sancions per la comissió d’infraccions greus
Per la comissió d’infraccions greus s’ha d’imposar a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera infractora una multa de 150.001 a 300.000 euros, o de fins a l’1,5% del capital social mínim exigit a l’entitat, a l’entitat, entitat financera o a la societat de cartera si aquest import és superior, o de fins a 1,5 vegades els beneficis derivats de la infracció quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior, o de fins el 2,5 % del volum de negocis net anual total, inclosos els ingressos bruts procedents d’interessos a percebre i ingressos assimilats, els rendiments d’accions i altres valors de renda fixa o variable, i les comissions o corretatges a cobrar que hagi realitzat l’entitat en l’exercici anterior, o en l’exercici en curs en cas d’entitats de nova creació i aquest import sigui superior.
Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al web de l’autoritat sancionadora de la identitat de l’infractor i la naturalesa de la infracció, i les sancions o mesures accessòries imposades; o amonestació privada.
Pel que fa a les persones físiques:
- Prohibició temporal d’exercir qualsevol funció a qualsevol membre de la direcció general o de l’òrgan d’administració de les entitats, de les entitats financeres o de les societats de cartera o a qualsevol altra persona física considerada responsable.
- Multa de fins a 500.000 d’euros o el seu valor corresponent al canvi en la moneda del país on es trobi el subjecte infractor a la data en què s’hagi comès la infracció o, en les infraccions que es produeixin en una activitat continuada, en la data en què cessi l’activitat, o en la de l’últim acte constitutiu de la infracció.
Article 91. Sancions per la comissió d’infraccions lleus
Per la comissió d’infraccions lleus s’ha d’imposar a l’entitat, a l’entitat financera o la societat de cartera infractora una multa de fins a 150.000 euros, o de fins a 1,2 vegades els beneficis derivats de la infracció, quan aquests beneficis es puguin quantificar i aquest import sigui superior, o de fins el 0,5 % del volum de negocis net anual total, inclosos els ingressos bruts procedents d’interessos a percebre i ingressos assimilats, els rendiments d’accions i altres valors de renda fixa o variable, i les comissions o corretatges a cobrar que hagi realitzat l’entitat en l’exercici anterior, o en l’exercici en curs en cas d’entitats de nova creació i aquest import sigui superior.
Addicionalment, es poden imposar les mesures accessòries següents:
Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Amonestació privada.
Article 92. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció general per la comissió d’infraccions molt greus
Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera infractora per la comissió d’infraccions molt greus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, siguin responsables de la infracció:
Multa a cadascun d’ells per un import de 72.001 a 200.000 euros.
Separació del càrrec en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, amb inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o de direcció general a la mateixa entitat per un termini màxim de cinc anys.
Inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o de direcció general en qualsevol entitat bancària o del sector financer, amb separació, si escau, del càrrec d’administració o de direcció general que ocupi l’infractor en una entitat, per un termini no superior a deu anys.
Addicionalment a les sancions previstes en l’apartat anterior, es poden imposar les mesures accessòries següents:
Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra al web de l’autoritat sancionadora de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions o mesures accessòries imposades.
Article 93. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció general per la comissió d’infraccions greus
Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera infractora per la comissió d’infraccions greus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, siguin responsables de la infracció:
Multa a cadascun d’ells per un import de fins a 72.000 euros.
Separació del càrrec, amb inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o de direcció general a la mateixa entitat per un termini màxim de dos anys.
Inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o de direcció general en qualsevol entitat del sector financer, amb separació, si escau, del càrrec d’administració o de direcció general que ocupi l’infractor en una entitat, per un termini no superior a cinc anys.
Addicionalment a les sancions previstes a l’apartat anterior, es poden imposar les mesures accessòries següents:
Requeriment a l’infractor perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Amonestació pública amb la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al web de l’autoritat sancionadora de la identitat de l’infractor, la naturalesa de la infracció i les sancions o mesures accessòries imposades; o amonestació privada.
Article 94. Sancions als qui exerceixin càrrecs d’administració o de direcció general per la comissió d’infraccions lleus
Amb independència de la sanció que, si escau, correspongui imposar a l’entitat, a l’entitat financera o a la societat de cartera infractora per la comissió d’infraccions lleus, es poden imposar una o més de les sancions següents als qui, en exercici de càrrecs d’administració o de direcció general, de fet o de dret, en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera, siguin responsables de la infracció:
Multa a cadascun d’ells per un import de fins a 36.000 euros.
Amonestació privada.
Addicionalment a les sancions previstes a l’apartat anterior, es pot requerir a l’infractor que posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.
Article 95. Criteris de graduació de les sancions
Les sancions aplicables en cada cas per la comissió d’infraccions molt greus, greus o lleus s’han de determinar a partir dels criteris següents:
La naturalesa i l’abast de la infracció.
El grau de responsabilitat en els fets de la persona física o jurídica en qüestió.
La gravetat i la durada de la infracció així com la intencionalitat o el grau de negligència en què s’hagi incorregut.
La importància dels beneficis obtinguts o les pèrdues evitades, per la persona física o jurídica responsable de la infracció, en la mesura que es pugui determinar.
La solidesa financera de la persona jurídica responsable de la infracció reflectida, entre altres elements objectivables, en el volum de negoci total de la persona jurídica responsable.
La solidesa financera de la persona física responsable de la infracció reflectida, entre altres elements objectivables, en els ingressos anuals de la persona física responsable.
Les conseqüències desfavorables dels fets per al sistema financer, la plaça financera, l’Estat o l’economia nacional.
L’esmena de la infracció per iniciativa pròpia de l’infractor.
La reparació dels danys o perjudicis causats.
Les infraccions anteriors per part de la persona física o jurídica responsable de l’incompliment.
Les pèrdues causades a tercers per la infracció, en la mesura que es puguin determinar.
El nivell de cooperació de la persona física o jurídica responsable amb l’autoritat competent de resolució o de supervisió.
Les conseqüències sistèmiques de la infracció.
El nivell de representació que l’infractor tingui en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera infractora.
En el cas d’insuficiència de recursos propis, les dificultats objectives que puguin haver concorregut per aconseguir o mantenir el nivell legalment exigit.
La conducta anterior per part de la persona física o jurídica en relació amb els processos de reestructuració i resolució que l’hagin afectat, tenint en compte també les sancions fermes que li hagin estat imposades durant els últims cinc anys.
Article 96. Responsabilitat dels càrrecs d’administració o direcció general
Qui exerceix en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera càrrecs d’administració o de direcció general és responsable de les infraccions quan aquestes infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o greument negligent.
No són considerats responsables de les infraccions els seus administradors, o els membres dels seus òrgans d’administració, en els casos següents:
Quan els qui formin part d’òrgans d’administració hagin votat en contra, o hagin salvat expressament el seu vot, en relació amb les decisions o els acords que hagin donat lloc a les infraccions.
Quan aquestes infraccions siguin exclusivament imputables a comissions executives, membres de l’òrgan d’administració amb funcions executives, directors generals o òrgans assimilats, o altres persones amb funcions executives en l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera.
Article 97. Nomenament temporal de membres de l’òrgan d’administració
En cas que, pel nombre i el càrrec de les persones afectades per les sancions de suspensió o separació, resulti estrictament necessari per assegurar la continuïtat en l’administració i la direcció de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, l’AFA i l’AREB poden nomenar, amb caràcter provisional, els membres que es necessitin perquè l’òrgan d’administració pugui adoptar acords o un o més administradors, especificant les seves funcions. Aquestes persones han d’exercir els seus càrrecs fins que l’òrgan competent de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera, que s’ha de convocar de manera immediata, proveeixi els nomenaments corresponents i els designats prenguin possessió del seu càrrec, si escau, fins que transcorri el termini de suspensió.
Article 98. Ingrés de l’import de les sancions
L’import de les sancions imposades s’ha d’ingressar a l’autoritat que imposi la sanció.
Article 99. Inscripció i publicitat
Les sancions imposades han de constar als registres administratius corresponents, creats i mantinguts per l’AFA i l’AREB, en funció de l’autoritat que imposi la sanció.
Sense perjudici de la normativa de protecció de dades, les sancions i amonestacions per infraccions molt greus i greus s’han de publicar al web de l’AREB i de l’AFA, en un termini màxim de quinze dies hàbils després que la sanció o amonestació sigui ferma en via administrativa, amb informació sobre el tipus i la naturalesa de la infracció i la identitat de la persona física o jurídica sobre la qual recaigui la sanció o amonestació.
L’AREB, l’AFA o ambdós poden acordar o bé que les sancions es publiquin mantenint com a confidencial la identitat dels subjectes infractors o bé que no es publiquin, en qualsevol de les circumstàncies següents:
quan la sanció s’imposi a una persona física i, després d’una avaluació prèvia, la publicació de les dades personals resulti ser desproporcionada;
quan la publicació pugui posar en perill l’estabilitat del sistema financer, dels mercats financers o una investigació penal en curs;
quan la publicació pugui causar en la mesura que es pugui determinar, danys desproporcionats a les persones jurídiques o a les persones físiques implicades.
Com a alternativa, quan les circumstàncies a què es refereix aquest apartat puguin cessar en un termini raonable, la publicació al web de l’AREB o de l’AFA es pot ajornar temporalment.
La informació publicada ha de romandre al web de l’AREB o de l’AFA durant els cinc anys següents.
Secció quarta. Normes de procediment
Article 100. Procediment sancionador
El procediment sancionador es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, sense perjudici de les particularitats previstes en aquesta Llei.
Article 101. Execució de les sancions i impugnació en via administrativa
Les resolucions de l’AREB i de l’AFA posen fi al procediment sancionador i són directament impugnables davant la jurisdicció administrativa, d’acord amb les normes d’aquesta jurisdicció.
Disposició addicional primera. Referències a la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries
Les referències que hi hagi en l’ordenament jurídic a la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, s’entenen relatives al precepte corresponent d’aquesta Llei.
Disposició addicional segona. Règim de la liquidació d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió
En tots els supòsits que d’acord amb aquesta Llei sigui procedent la liquidació concursal d’una de les empreses previstes a l’apartat 2 de l’article 1, s’aplica el procediment previst d’arranjament judicial o fallida regulat en el Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, amb les especialitats previstes en aquesta Llei.
Disposició addicional tercera. Efectes dels processos d’actuació primerenca i de resolució sobre la continuïtat de les activitats d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera
Des de l’obertura dels processos d’actuació primerenca i de resolució, els òrgans judicials competents no poden admetre les sol·licituds de fallida o suspensió de pagaments d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, i són nul·les de ple dret les actuacions judicials que infringeixin el que s’estableix en aquesta disposició.
Les entitats compreses dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no poden presentar una sol·licitud de declaració de fallida o suspensió de pagaments sense haver efectuat la comunicació prevista a l’apartat 1 de l’article 10 i a l’apartat 4 de l’article 21, i sense que l’AFA i l’AREB decideixin si correspon obrir un procés d’actuació primerenca o de resolució de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. El termini per a la declaració de fallida o suspensió de pagaments de conformitat amb el Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, se suspèn fins que s’adopti aquesta decisió.
En cas que s’obri algun d’aquests processos o que la sol·licitud de declaració de fallida o suspensió de pagaments no s’acompanyi de la comunicació prevista al paràgraf anterior, l’òrgan judicial competent no pot admetre a tràmit la sol·licitud.
Si s’ha sol·licitat la declaració de fallida o suspensió de pagaments d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, l’òrgan judicial competent, suspenent la tramitació de la sol·licitud, ho ha de notificar a l’AFA i a l’AREB perquè en el termini de set dies comuniquin si, en l’exercici de les competències previstes en aquesta Llei, correspon obrir un procés d’actuació primerenca o de resolució de l’entitat, de l’entitat financera o de la societat de cartera. En cas que s’obri algun d’aquests processos, l’òrgan judicial competent no pot admetre a tràmit la sol·licitud.
Disposició addicional quarta. Taxa per les activitats efectuades per l’AREB com autoritat de resolució
La taxa per les activitats efectuades per l’AREB com autoritat de resolució es regeix pel que s’estableix en aquesta Llei i, si de cas hi manca, per la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Fet imposable: constitueix el fet imposable de la taxa per les activitats efectuades per l’AREB com autoritat de resolució l’exercici de les funcions de vigilància, l’informe i l’aplicació dels instruments de resolució, durant les fases preventiva i executiva de la resolució.
Meritació: la taxa es merita l’1 de gener de cada any, excepte per als casos de constitució d’entitats, en els quals la taxa es merita en la data que es constitueixin.
Obligats tributaris: són obligats tributaris de la taxa les entitats previstes a l’apartat 2 de l’article 1, d’aquesta Llei.
Base de tributació: la base de tributació és la quantia que cada entitat ha d’aportar en concepte de contribució ordinària anual al FAREB.
Quota de tributació: la quota de tributació és el resultat d’aplicar un tipus de gravamen del 10% sobre la base de tributació.
Gestió, liquidació i recaptació: la competència per a la gestió, liquidació i recaptació de la taxa correspon a l’AREB.
Els ingressos derivats de la taxa per les activitats realitzades per l’AREB com autoritat de resolució tenen la naturalesa d’ingressos pressupostaris de l’AREB.
Disposició addicional cinquena. Honoraris notarials
Les actuacions notarials necessàries per acomplir el que disposa aquesta Llei, quan legalment n’hagi de suportar el pagament l’AFA o l’AREB, gaudiran d’una reducció del 80% dels honoraris notarials.
Aquest mateix règim també s’aplica a les operacions de constitució i modificació d’estatuts de les entitats pont i de les societats de gestió d’actius a què es refereixen els articles 27 i 28 d’aquesta Llei; les de constitució i modificació dels instruments de suport financer, dels instruments de recapitalització i dels instruments de resolució previstos per aquesta Llei, que s’hagin de documentar en escriptura pública; la transmissió d’immobles entre l’entitat, l’entitat financera o la societat de cartera subjecta a un procediment de resolució i l’entitat pont o una societat de gestió d’actius, i les operacions de constitució, subrogació o novació modificativa de garanties reals que siguin conseqüència d’un procediment de resolució previst per aquesta Llei.
Disposició addicional sisena. Facultats de suspensió de contractes relatius a dipòsits
En supòsits en els quals l’AREB apreciï la necessitat de preservar els interessos dels clients i de salvaguardar l’estabilitat i el valor d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, pot suspendre, excepcionalment i mitjançant una decisió amb caràcter d’acte administratiu, qualsevol obligació de pagament o entrega que es derivi de qualsevol contracte en relació amb els dipòsits elegibles pel temps estrictament necessari per aconseguir els objectius esmentats.
Disposició addicional setena. Règim de responsabilitat pels actes i les disposicions adoptats per l’AFA
El règim de responsabilitat pels actes i les disposicions adoptats per l’AFA en aplicació d’aquesta Llei és el que s’estableix al capítol cinquè del Codi de l’Administració.
Els membres dels òrgans de govern de l’AFA i el seu personal no són personalment responsables pels actes o decisions adoptats en l’exercici dels seus càrrecs o funcions, excepte en els supòsits de dol o negligència greu.
Disposició addicional vuitena. Formulació, auditoria i aprovació dels comptes anuals de les entitats objecte de resolució
Quan per les condicions del procés de resolució, una entitat objecte de resolució no pugui formular i auditar els comptes anuals, inclosos els estats financers i la informació exigida per la normativa vigent de tal manera que no es pugui reflexar amb claredat la imatge fidel del patrimoni, de la seva situació financera, dels resultats de les seves operacions, dels fluxos d’efectiu i de la naturalesa dels riscos de l’entitat o del grup d’acord amb els principis comptables, les normes de valoració i classificació, així com als models de presentació d’estats financers establerts per la normativa vigent i per tant aprovar i dipositar els comptes anuals, l’entitat objecte de resolució pot obtenir una pròrroga temporal, que ha de ser atorgada per l’AFA i que no pot anar més enllà de la fase de liquidació, per tal de que es puguin acomplir les obligacions de formular, auditar, aprovar i dipositar els comptes anuals d’acord amb la normativa vigent.
Disposició transitòria primera. Règim aplicable a determinats procediments de reestructuració, recuperació i resolució
Els procediments de reestructuració i de resolució iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, així com totes les mesures accessòries que els hagin acompanyat, incloent-hi, entre altres, els instruments de suport financer, continuen regulant-se, fins que concloguin, per la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.
El règim de responsabilitat aplicable pels actes i disposicions que l’AFA i l’AREB hagin adoptat o que adoptin en relació amb els procediments de reestructuració o de resolució iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, així com totes les mesures accessòries que els hagin acompanyat, incloent-hi, entre altres, els instruments de suport financer, és el que s’estableix a la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.
Disposició transitòria segona. Procediments administratius i judicials iniciats anteriorment a l’entrada en vigor
Els procediments administratius i judicials iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei o que s’iniciïn en relació amb les procediments de reestructuració o de resolució iniciats amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, han de ser tramitats i resolts d’acord amb la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.
Disposició transitòria tercera. Normes sobre reestructuració
Les normes sobre reestructuració que s’estableixen al capítol segon de la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, mantenen la seva vigència fins a la implementació efectiva de les normes sobre actuació primerenca i fase preventiva de la resolució que s’estableixen al capítol segon i tercer d’aquesta Llei, d’acord amb la disposició final quarta.
Disposició transitòria quarta. Normes sobre la recapitalització interna
Les normes sobre la recapitalització interna que s’estableixen al capítol quart de la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, mantenen la seva vigència fins a la implementació efectiva de les normes sobre recapitalització interna que s’estableixen al capítol sisè d’aquesta Llei, d’acord amb la disposició final quarta.
Disposició derogatòria
Sense perjudici del que s’estableix a les disposicions transitòries primera, segona, tercera i quarta, queden derogades les normes que amb rang de llei o inferior s’oposin al contingut d’aquesta Llei i, en concret, la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries.
Disposició final primera. Modificació de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera
S’afegeix un nou apartat 3 a l’article 74 de la Llei 8/2013, del 9 de maig, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera, amb la redacció següent:
“3. L’apartat 1 de l’article 78 i els articles 81 i 86 no són aplicables en els supòsits en què s’impedeixi o es limiti l’execució dels acords sobre garanties financeres o es limiti l’eficàcia dels acords sobre actius pignorats, els acords de liquidació per compensació o els acords de compensació, en els termes previstos en els capítols relatius a la recapitalització interna i a les facultats de l’AREB d’aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament, o en els termes previstos en una altra normativa aplicable que persegueixi les finalitats i compti amb salvaguardes equivalents a les contingudes en aquesta Llei.”.
Disposició final segona. Modificació del Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides
Es modifica la disposició addicional del Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, introduïda per la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, que queda redactada de la manera següent:
“Disposició addicional primera
Si se sol·licita l’arranjament judicial o la fallida d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, el batlle ho ha de notificar a l’AREB perquè, en el termini de deu dies, decideixi si escau obrir un procés de resolució de l’entitat o societat.
Des de l’obertura d’un procés de resolució d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, el batlle no pot admetre les sol·licituds d’arranjament judicial o de fallida d’aquesta entitat. Les resolucions dictades pel batlle en infracció d’aquest precepte són nul·les de ple dret.
En tot cas, si s’obre un procediment d’arranjament judicial o de fallida d’una entitat, d’una entitat financera o d’una societat de cartera, s’han d’aplicar les normes especials previstes per la llei que regula la recuperació i la resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió, i en particular les regles de prelació de crèdits i d’absorció de pèrdues.”.
S’afegeix una disposició addicional segona al Decret, del 4 d’octubre de 1969, en relació a la cessació de pagaments i fallides, amb el contingut següent:
“Disposició addicional segona
En cas de fallida o cessament de pagaments d’una entitat a la que sigui aplicable la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió:
Es consideren crèdits amb privilegi especial:
Els crèdits dels beneficiaris del Fagadi i del SAGI i del propi Fagadi i SAGI en els termes que s’estableixen a l’article 23 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora dels Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, i
La part dels dipòsits elegibles de les persones físiques i tota persona física o jurídica, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica i que ocupi a menys de 5 persones i tingui un volum d’activitat anual o amb un saldo anual no superior a 300.000 euros que excedeixi el nivell de cobertura previst a la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions.
Es consideren crèdits ordinaris preferents, amb prioritat en l’ordre de prelació a la resta dels crèdits ordinaris i per darrera dels crèdits amb privilegi especial, els que resulten dels instruments de deute que no compleixin les condiciones següents:
Que hagin estat emesos o creats amb un termini de venciment efectiu igual o superior a un any.
Que no siguin instruments financers derivats ni tinguin instruments financers derivats implícits.
Que els termes i les condiciones i, si escau, el fullet relatiu a l’emissió, inclogui una clàusula en la que s’estableixi que tenen una prelació concursal inferior enfront de la resta de crèdits ordinaris i que, per tant, els crèdits derivats d’aquests instruments de deute ha de ser satisfets amb posterioritat a la resta de crèdits ordinaris.
Els crèdits ordinaris preferents que acompleixin les condicions enumerades a les lletres anteriors tenen el mateix rang entre ells amb una prelació superior a la resta dels crèdits ordinaris i als crèdits subordinats i han de ser satisfets amb anterioritat a aquests.
Als efectes de la lletra b), els instruments de deute amb un tipus d’interès variable derivat dels tipus de referència d’ús generalitzat i els instruments de deute no denominats en la moneda nacional de l’emissor, sempre que el capital, el reemborsament i l’interès estiguin denominats en la mateixa moneda no tenen la consideració d’instruments de deute amb derivats implícits únicament com a conseqüència d’aquestes característiques.
Als efectes d’aquest apartat, s’entén com instrument de deute les obligacions i els bons i la resta de formats de deute transmissible i els instruments que creïn o reconeguin un deute.
Els crèdits que per motiu d’un pacte contractual o d’una disposició legal tinguin el caràcter de subordinats respecte de la resta de crèdits contra el deutor han de seguir l’ordre de prelació següent:
Primer. L’import principal del deute subordinat (que no sigui capital addicional de nivell 1 o capital de nivell 2), que inclou els imports de passiu que s’estableixen a l’apartat 2, de l’article 52 de la Llei de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió.
Segon. L’import principal de la resta de valors, instruments o contractes que s’hagin pres en consideració a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital de nivell 2).
Tercer. L’import principal dels instruments financers constituïts per valors de deute obligatòriament convertibles, en ambdós casos quan siguin computables a l’efecte del còmput dels recursos propis mínims (capital addicional de nivell 1).”.
Disposició final tercera. Habilitació normativa
Correspon al Govern dictar totes les disposicions reglamentàries necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquesta Llei.
S’habilita l’AFA i l’AREB per desenvolupar, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics, les disposicions establertes en aquesta Llei.
Disposició final quarta. Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
No obstant el que s’estableix al paràgraf anterior:
Les normes sobre la recapitalització interna que s’estableixen al capítol sisè entren en vigor als 18 mesos de l’entrada en vigor dels seus reglaments d’aplicació, excepte que l’AREB determini que, per les condicions del mercat, és necessari que es prorrogui per un termini màxim de 6 mesos addicionals.
L’AREB, amb consulta prèvia a l’AFA, fixa un període transitori adequat a les condicions de mercat per assolir el requisit mínim de fons propis i passius admissibles que regula l’article 45 d’aquesta Llei, que en tot cas no pot ser inferior als 5 anys des de l’aprovació del seu reglament d’aplicació.
Les disposicions que s’estableixen al capítol segon i tercer entren en vigor als 12 mesos de l’entrada en vigor dels seus reglaments d’aplicació.
Casa de la Vall, 29 d’abril del 2021
Roser Suñé Pascuet / Síndica General
Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília / President de la República Francesa Bisbe d’Urgell / Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.