Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família

Els tribunals del Principat d’Andorra són competents per conèixer i resoldre les demandes següents:

Els criteris de l’apartat 1 també atribueixen la competència als tribunals del Principat d’Andorra, amb independència de la forma i el lloc de celebració del matrimoni, per resoldre les demandes següents:

Les institucions relatives a la persona i a la família es regeixen per la llei personal dels interessats, determinada per la seva nacionalitat.

Si la persona és apàtrida o no se’n pot determinar la nacionalitat, s’aplica la llei de la seva residència habitual.

La forma del matrimoni es regeix per la llei del lloc de celebració.

Els andorrans i els que gaudeixin de la residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra han d’inscriure el matrimoni en el Registre Civil del Principat d’Andorra d’acord amb allò previst a l’article 109 de la Llei del Registre Civil.

Els requisits de validesa per a la celebració del matrimoni es regulen per la llei personal de cada contraent. Si el matrimoni se celebra al Principat d’Andorra i, d’acord amb la llei personal dels contraents, manca un determinat requisit per poder contreure matrimoni, s’aplica el dret andorrà si el contraent a qui afecta aquesta mancança té la residència al Principat d’Andorra.

Els efectes personals i patrimonials es regeixen per la llei personal comuna dels contraents al temps de la celebració del matrimoni. Si els contraents estan subjectes a una llei personal diferent, els efectes es regeixen per la llei de la residència habitual comuna dels contraents immediatament posterior a la celebració del matrimoni i, en el seu defecte, per la llei amb la qual els contraents mantenen uns vincles més estrets al temps de la celebració del matrimoni.

Els cònjuges, en capítols matrimonials, poden optar com a llei aplicable als efectes patrimonials per la llei de la seva residència habitual comuna o per la llei personal de qualsevol dels cònjuges al temps de l’elecció. La modificació de la llei rectora dels efectes patrimonials no afecta els drets adquirits per tercers a l’empara del règim anterior.

L’existència i la validesa de l’acord d’elecció de llei previst a l’apartat anterior es determina de conformitat amb la llei que li seria aplicable si l’acord fos vàlid. Les formalitats de l’acord d’elecció de llei es regeixen per la llei de la residència habitual dels cònjuges i, si no la tenen en el mateix estat, l’acord serà vàlid si compleix els requisits formals de qualsevol de les dues lleis.

El canvi de la nacionalitat o de la residència habitual dels cònjuges posterior al matrimoni no determina la modificació de la llei aplicable al règim econòmic matrimonial.

La nul·litat del matrimoni i els seus efectes es regulen per la llei aplicable segons els apartats 3 i 4.

La separació i el divorci es regeixen per la llei de la residència habitual vigent en el moment de la interposició de la demanda. En el seu defecte, per la llei vigent en aquest mateix moment de la nacionalitat comuna o, si això no és possible, per la llei andorrana. Si la llei designada no permet la separació o el divorci dels cònjuges, es pot demanar la separació o el divorci, segons correspongui, d’acord amb les prescripcions del dret andorrà, si el cònjuge que el demana gaudia de la nacionalitat andorrana al temps de la celebració del matrimoni o gaudeix d’aquesta nacionalitat al temps de la presentació de la demanda.

La capacitat i les prohibicions per adoptar es regeixen per la llei personal de l’adoptant en el moment de constituir-se l’adopció i, en cas d’aparèixer com a adoptants dues persones subjectes a una llei personal diferent, s’aplica la llei de la residència habitual de la parella adoptant en el moment de constituir-se l’adopció. S’aplica la llei personal de l’adoptand en constituir-se l’adopció en tot el que fa referència a la seva capacitat.

Les formalitats de l’acte constitutiu de l’adopció es regeixen per la llei del lloc on es constitueix el vincle adoptiu.

Els efectes de l’adopció, com també la seva conversió i nul·litat, i les relacions entre l’adoptat i la seva família d’origen es regeixen per la llei personal de l’adoptant o per la llei de la residència dels adoptants, si estan subjectes a una llei personal diferent, al temps de constituir-se l’adopció.

Les mesures de suport o anàlogues per a l’exercici de la capacitat es regulen per la llei de la residència habitual de la persona amb discapacitat i, si no és possible determinar-la, s’aplica la llei andorrana. En cas de canvi de residència, s’aplica la llei de la nova residència habitual, sens perjudici del reconeixement al Principat d’Andorra de les mesures prèviament adoptades en d’altres estats.

Les mesures provisionals o urgents de suport per a l’exercici de la capacitat es regulen per la llei del lloc en què es trobi la persona afectada o en què hagin de ser efectives les mesures.

Les formalitats i els procediments per a la constitució de les mesures a què es refereix l’apartat 1 que requereixin la intervenció d’autoritats judicials o organismes administratius andorrans es regulen, en tot cas, per la llei andorrana.

La prestació d’aliments entre parents es regula per la llei vigent en el lloc de la residència habitual de la persona que els reclama. Si el creditor de la prestació d’aliments no els pot obtenir d’acord amb aquesta llei, s’aplica la llei nacional comuna al creditor i al deutor de la prestació d’aliments i, si d’acord amb aquesta llei tampoc és possible l’obtenció dels aliments, s’aplica la llei andorrana.

En els casos de modificació de la residència habitual o de la nacionalitat comuna, s’aplica la nova llei des del moment en què es produeix la modificació.

La constitució i l’extinció de la unió estable de parella o institució anàloga i els seus efectes personals i patrimonials es regeixen per la llei del lloc on s’ha constituït i inscrit.

Els membres de la unió estable poden elegir en escriptura pública la llei que regeix els efectes personals i patrimonials de la unió estable, sempre que sigui una de les lleis següents:

L’existència i la validesa de l’acord d’elecció de llei previst a l’apartat 2 es determina de conformitat amb la llei que li seria aplicable si l’acord fos vàlid. Les formalitats de l’acord es regeixen per la llei de la residència habitual dels membres de la parella i, si no la tenen en el mateix estat, l’acord és vàlid si compleix els requisits formals de qualsevol de les dues lleis.

Les adopcions constituïdes a l’estranger són reconegudes si es compleixen els requisits següents:

Les regles de l’apartat 1 també s’apliquen al reconeixement de les resolucions estrangeres relatives a la conversió, l’extinció, la revisió o la nul·litat de l’adopció.

Les adopcions constituïdes a l’estranger per andorrans o per estrangers residents amb residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra només són reconegudes si els adoptants i l’adoptand reuneixen, al moment de l’adopció, els requisits establerts en aquesta llei. En el cas d’adopció de persones menors d’edat, és imprescindible que, abans de la formalització de l’adopció a l’estranger, l’autoritat judicial a la qual correspongui per torn de jurisdicció de menors dicti resolució en què autoritzi els adoptants a adoptar, tenint en compte l’informe psicosocial del ministeri competent en matèria d’afers socials.

Les referències contingudes en qualsevol norma legal o reglamentària a la pàtria potestat i a les mesures paternofilials s’han d’entendre fetes, respectivament i a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, a l’autoritat parental i a les mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d’edat.

Les referències contingudes en qualsevol norma legal o reglamentària a les unions civils s’han d’entendre fetes, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, als matrimonis regulats per aquesta Llei.

Les expressions contingudes en la redacció de la normativa vigent que faci esment a incapacitats o incapaços, quan estiguin vinculades a la capacitat d’obrar, s’han d’entendre referides a persones que precisen suports per a l’exercici de la capacitat jurídica, i la capacitat d’obrar s’ha d’entendre referida a la capacitat jurídica d’acord amb la regulació requerida en cada cas.

A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les disposicions normatives i les resolucions dictades per les administracions públiques han d’utilitzar els termes de persona amb discapacitat o persones amb discapacitat per tal de denominar-les.

Als efectes de la legislació d’arrendament de finques urbanes, de les relacions derivades de l’acció protectora de la seguretat social, dels serveis socials i sociosanitaris, de la legislació fiscal i de la legislació laboral i de la funció pública, les unions estables de parella inscrites en el Registre d’Unions Estables de Parella s’equiparen al matrimoni.

Respecte a la legislació d’immigració, les unions estables de parella s’equiparen al matrimoni amb les dues excepcions següents:

Els tutors, els curadors i els progenitors amb la pàtria potestat prorrogada o rehabilitada que estiguin exercint els seus càrrecs abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei els conserven, però se sotmeten, pel que fa al seu exercici, a les disposicions d’aquesta Llei.

Les persones amb la capacitat modificada judicialment, els progenitors que tenen la potestat parental prorrogada o rehabilitada i les persones que exerceixen càrrecs tutelars o de curatela poden sol·licitar en qualsevol moment la revisió de les mesures que s’hagin establert per tal d’adaptar-les a la supressió de la modificació judicial de la capacitat i establir, si s’escau, el règim de provisió de suports que estableix aquesta Llei. La revisió de les mesures s’ha de fer en el termini màxim d’un any des de la seva sol·licitud.

Si no es fa la sol·licitud esmentada a l’apartat 2, la revisió l’ha de fer l’autoritat judicial, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, en un termini màxim de tres anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

A les unions civils existents a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, se’ls aplica la normativa dels matrimonis continguda en la dita Llei.

A partir de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, els certificats emesos pel Registre Civil, en relació amb les unions civils existents a la referida data, han d’acompanyar-se d’un complement de certificat on consti que els seus efectes s’equiparen als dels matrimonis sota la forma de casament civil.

Els tribunals del Principat d’Andorra són competents per conèixer i resoldre les demandes següents:

Els processos de declaració de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni o la unió civil anteriors a aquesta Llei, així com l’establiment de mesures que dimanin de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni o l’extinció de la unió civil anteriors a aquesta Llei se substancien d’acord amb el procediment de família que regula la Llei del Codi de procediment civil.

S’apliquen als matrimonis contrets i subsistents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei les disposicions de les seccions setena, dotzena i tretzena del Capítol primer del Títol II d’aquesta Llei, si bé en els processos matrimonials iniciats abans de la seva entrada en vigor s’aplica la normativa vigent en el moment de començar-los.

Els règims econòmics matrimonials dels matrimonis contrets i subsistents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i els actes convinguts en capítols matrimonials que s’hagin atorgat d’acord amb la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei produeixen efectes d’acord amb la dita legislació anterior.

Els efectes de la nul·litat del matrimoni, el divorci o la separació judicial decretats en aplicació de la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es mantenen i les mesures adoptades es poden modificar d’acord amb allò que preveia la normativa en virtut de la qual es van adoptar.

Les unions estables de parella constituïdes i subsistents en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei se subjecten a les regles del conveni privat que van acordar els convivents, si bé en cas d’extinció de la unió s’apliquen també les mesures que estableix o a les que remet la Secció tercera del Capítol segon del Títol II d’aquesta Llei en interès dels fills menors.

Els efectes de l’extinció d’una unió estable de parella decretats en aplicació de la legislació anterior a l’entrada en vigor d’aquesta Llei es mantenen i les mesures adoptades es poden modificar d’acord amb allò que preveia la normativa en virtut de la qual es van adoptar.

Es deroga la Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, del 21 de març de 1996.

Es deroga la Llei qualificada del matrimoni, del 30 de juny de 1995.

Es deroga el Reglament del matrimoni civil, del 10 d’agost de 1995.

Es deroguen els capítols V a IX del Decret dels delegats permanents, del 15 de novembre de 1975, sobre els drets civils concernents a la dona casada, i els articles 6 a 11 que en formen part.

Es deroga la Llei 15/2004, del 3 de novembre, qualificada d’incapacitació i organismes tutelars.

Es deroga la Llei 4/2005, del 21 de febrer, qualificada de les unions estables de parella.

Es deroguen totes les altres disposicions anteriors que s’oposin als preceptes d’aquesta Llei.

Se suprimeix la lletra f) i es renumeren les lletres següents de l’apartat 5 de l’exposició de motius de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queden redactades de la manera següent:

En relació amb la successió testada, s’ha previst:

Es modifica l’article 2 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

En cas de declaració judicial de mort, els hereus que succeeixin i els afavorits amb atribucions particulars en pacte successori estan obligats a formalitzar notarialment inventari i no podran disposar a títol gratuït dels béns i drets adquirits fins que no hagi transcorregut un termini de cinc anys des de la data de la declaració. Fins que no hagi transcorregut aquest termini els hereus no lliuraran tampoc els llegats ordenats testamentàriament.

Si la persona declarada judicialment morta reapareix, recobrarà els seus béns en l’estat en què es trobin, i tindrà dret a obtenir el preu dels que s’han venut, però no podrà reclamar els fruits i rendes que hagin produït durant el temps en què ha estat en vigor la declaració.”

Es modifica l’article 5 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Tenen capacitat per succeir les persones nascudes o concebudes al temps de l’obertura de la successió i que sobrevisquin al causant, amb aplicació del que disposa la Llei qualificada de la persona i de la família pel que fa a les situacions de commoriència.

Les persones declarades absents poden succeir, però per acceptar l’herència en nom de l’absent cal provar que aquest era viu en el temps en què era necessària la seva existència per adquirir-la. Si això no és possible, oberta una successió a la qual estigui cridat un absent, la part d’aquest acreix als seus cohereus o es defereix a les persones que puguin reclamar-la per dret propi o per dret de representació. Els uns i els altres, si escau, han de fer inventari dels béns i reservar-los fins a la declaració judicial de mort, amb aplicació, en aquest cas, del que estableix l’article 2.”

Es modifica la lletra f) de l’article 7 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactada de la manera següent:

Es modifica la lletra d) de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactada de la manera següent:

Són inhàbils per succeir:

Es modifica la numeració dels apartats de l’article 17 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Abans de l’acceptació de l’herència, els hereus cridats només poden realitzar actes de conservació, defensa i administració ordinària. Si hi ha més d’un hereu, tots estan legitimats individualment per als actes de conservació i defensa dels béns, però per als altres actes d’administració ordinària cal l’acord de la majoria. Aquests actes no impliquen l’acceptació.

L’autoritat judicial, a instància de qualsevol hereu i en defecte de marmessor o d’administrador nomenats pel causant, pot nomenar un curador perquè representi i administri l’herència.

Quan són diversos els cridats a l’herència, l’acceptació d’un d’ells extingeix la situació d’herència jacent. Mentre la totalitat dels cridats no accepta o no es produeix la frustració de les crides, l’administració ordinària de l’herència correspon a l’hereu o hereus que han acceptat, amb aplicació, si n’hi ha més d’un, de les normes de la comunitat hereditària.”

Es modifica l’article 23 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Els menors d’edat accepten i repudien una herència per mitjà dels seus representants legals. Els menors emancipats la poden acceptar ells mateixos, però requereixen l’assentiment de les persones que complementen la seva capacitat per repudiar-la.

Les persones amb discapacitat poden acceptar una herència o repudiar-la per ells mateixos, o bé amb l’assistència o per mitjà de representació del curador o apoderat que els presti suport, segons escaigui d’acord amb les mesures voluntàries o judicials establertes.

Els pares, els tutors i els curadors o apoderats de persones amb discapacitat amb funcions de representació i administració patrimonial necessiten autorització judicial per repudiar les herències deferides als menors d’edat o a les persones a qui presten suport.

Les persones jurídiques poden acceptar o repudiar d’acord amb el seu règim jurídic específic.”

Es modifica l’apartat 3 de l’article 26 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Transcorregut el termini assenyalat sense que el cridat accepti o repudiï, s’entén que la repudia, llevat que sigui un menor o una persona proveïda de mesures de suport per exercir la seva capacitat, cas en què s’entén acceptada a benefici d’inventari.”

Es modifica l’apartat 2 de l’article 31 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Les persones menors d’edat, estiguin o no emancipades, les posades en curatela o proveïdes d’altres mesures de suport per exercir la seva capacitat, les persones jurídiques de dret públic, les fundacions i les associacions declarades d’utilitat pública o d’interès social gaudeixen dels efectes del benefici d’inventari sense necessitat de practicar-lo.”

Es modifica el títol de la Secció cinquena del Capítol III del Títol I de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 36 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

El causant pot designar, en acte de darrera voluntat, la persona o persones que han d’administrar els béns de què hagi disposat per títol successori a favor de menors i de persones amb discapacitat que requereixin mesures de suport per a l’administració patrimonial.

A falta de persona designada, l’administració correspon als pares, tutors dels menors, o curadors o apoderats de la persona amb discapacitat, a menys que hagin estat declarats indignes o desheretats.

La disposició de béns de menors i persones amb discapacitat adquirits per títol successori es regeix pel que el causant disposi, sempre que resti salvada la llegítima. A falta de regulació específica, s’aplicaran les regles generals.”

Es modifica l’article 48 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’apartat 3 de l’article 56 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

L’acció de sanejament per evicció prescriu al cap de quatre anys de la privació del bé a l’adjudicatari per sentència ferma. L’acció de sanejament per vicis ocults només es pot exercir quan el vici aparegui dins dels sis mesos posteriors a l’adjudicació del bé i prescriu al cap de quatre anys a comptar de l’aparició del vici.”

Es modifica l’article 70 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 92 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

En pacte successori es poden convenir atribucions particulars, a favor d’un dels atorgants o de terceres persones. Els atorgants poden convenir també atribucions particulars recíproques a favor del que sobrevisqui.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 98 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Si el testador té alguna discapacitat sensorial, el notari estarà al que disposa la Llei.”

Es modifica l’article 99 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Sempre que el notari ho consideri necessari, pot demanar la intervenció de dos facultatius que constatin i certifiquin, si és possible, que el testador té en el moment de testar capacitat per fer-ho.

En cas que el testador estigui proveït de mesures de suport per exercir la seva capacitat jurídica, pot atorgar testament notarial obert si dos facultatius acceptats pel notari constaten i certifiquen que el testador té en el moment de testar capacitat per fer-ho.

En ambdós casos, els facultatius han de fer constar el seu dictamen en el testament i l’han de signar amb el notari i, si escau, amb els testimonis.”

Es modifica l’article 100 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Llevat de circumstàncies especials del testador, o que aquest o el notari ho demanin, no cal la intervenció de testimonis.

Són circumstàncies especials que el testador no sàpiga o no pugui signar.

Els testimonis han de ser dos, han d’entendre el testador i el notari i han de saber signar. No cal que siguin pregats, ni que coneguin el testador, ni que tinguin la seva mateixa residència.

No poden ser testimonis:

Les causes d’inidoneïtat s’apliquen també als facultatius, intèrprets i experts que intervenen en el testament.”

Es modifica l’apartat 5 de l’article 103 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

No pot atorgar testament tancat qui no pot llegir.”

Es modifica l’apartat 2 de l’article 134 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

La condició imposada pel testador de no impugnar el testament o de no recórrer als tribunals de justícia en relació amb la seva successió es té per no formulada i no afecta en cap cas l’eficàcia del testament ni de la institució sotmesa a aquesta condició.”

Es modifica la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 135 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactada de la manera següent:

A manca de previsió, regeixen aquestes normes:

Es modifica l’apartat 2 de l’article 136 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

L’elecció o la distribució s’ha de fer en escriptura pública amb caràcter irrevocable o en testament.

S’incorpora una nova secció tercera al capítol quart del títol III de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que s’intitula “Els hereus i legataris de confiança”, amb quatre nous articles numerats i redactats de la manera següent:

El testador, amb la finalitat d’atribuir béns amb una destinació encomanada confidencialment, de paraula o per escrit, pot instituir persones físiques determinades com a hereus o legataris de confiança.

El testador pot facultar aquestes persones perquè, en cas de mort d’alguna d’elles abans de la revelació total o del compliment de la confiança, n’elegeixin d’altres com a mera subrogació en el càrrec.

Els hereus o legataris de confiança actuen per majoria i, si n’hi ha un de sol, actua per ell mateix.

Els hereus de confiança han de fer inventari de l’herència en el termini de sis mesos a comptar del moment en què coneixen o poden raonablement conèixer la delació.

Els hereus i els legataris de confiança tenen dret al reemborsament de les despeses causades per l’exercici del càrrec.

El testador pot prohibir la revelació de la confiança i, encara que no hi hagi prohibició, els hereus o legataris poden mantenir-la reservada o revelar-la en escriptura pública o protocol·litzar les instruccions escrites i signades pel testador.

La confiança revelada forma part del testament, i no es pot revocar ni alterar, però es pot aclarir. Una vegada revelada la confiança, els hereus i els legataris de confiança tenen, respectivament, la consideració de marmessors universals o particulars.

Els hereus i els legataris de confiança, mentre no revelin o compleixin la confiança, tenen la consideració d’hereus o legataris amb facultats per realitzar actes dispositius entre vius, però no poden fer propis els béns de l’herència o el llegat ni els seus subrogats, que queden completament separats dels seus béns propis.

L’herència o el llegat de confiança caduquen, totalment o parcialment, si els hereus o els legataris nomenats, o els seus substituts, moren sense haver revelat o complert la confiança, si la revelen o compleixen a favor seu i, en tot cas, quan la confiança no es pot complir per ser desconeguda, il·legal, contradictòria o indesxifrable.

L’herència de confiança o la part que n’hagi caducat acreix el cohereu o cohereus instituïts sense encàrrec confidencial i, si no n’hi ha, es defereix als hereus abintestats del testador, amb dret de transmissió als seus successors. En el cas de caducitat parcial, aquestes persones són legatàries de part alíquota de la porció caducada.

La caducitat total o parcial del llegat de confiança produeix la seva absorció per l’herència.”

Es modifica l’article 143 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 147 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 148 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Preval la substitució ordenada per l’ascendent mort de grau més pròxim, i, si són del mateix grau, succeeixen en la herència de la persona amb discapacitat tots els substituts exemplars designats, en les quotes que resultin d’aplicar als ascendents respectius les normes de l’ordre successori intestat.

Els béns procedents de cadascuna de les herències dels ascendents corresponen al substitut exemplar respectivament designat.”

Es modifica l’article 149 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 150 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 176 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

El fideïcomitent pot facultar el fiduciari per alienar i gravar tots o alguns dels béns fideïcomesos, lliures del fideïcomís, per actes entre vius a títol onerós.

El fideïcomitent pot facultar el fiduciari per alienar i gravar a títol onerós tots o alguns dels béns fideïcomesos amb l’autorització d’una o més persones designades per a aquesta finalitat. Si aquestes persones moren, renuncien o queden impossibilitades per donar personalment l’autorització, el fiduciari pot disposar-ne sense autorització, llevat voluntat contrària del fideïcomitent.”

Es modifica l’apartat 7 de l’article 200 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, amb la redacció següent:

Els interessats en la repudiació d’un llegat poden exercitar respecte del legatari el dret que els atribueix l’article 26. Transcorregut el termini, s’entén que accepta el llegat.”

Es renumeren els apartats de l’article 202 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

El legatari gravat amb un subllegat solament ha de complir-lo quan percebi el seu.

Les despeses causades pel compliment del llegat són a càrrec del gravat. Les de formalització, si escau, són a càrrec del legatari.

La cosa llegada ha de lliurar-se al legatari en l’estat que es trobi en el moment de la mort del causant.

En els llegats amb eficàcia real, la pèrdua o el deteriorament de la cosa produïts abans del lliurament els pateix el legatari, excepte si el gravat ha incorregut en culpa o mora.

En els llegats genèrics i en els alternatius, el risc es transmet al legatari des del moment que se li notifica l’especificació i la posada a disposició. En els altres llegats obligacionals, el risc es transmet al legatari des que el gravat li comunica la seva predisposició al compliment.”

S’incorpora un nou apartat 3 a l’article 210 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

En cas que el causant, després d’haver ordenat el llegat, disposi dels diners o actius llegats per substituir-los per altres modalitats d’estalvi o inversió, s’entenen llegats per subrogació els actius adquirits posteriorment, sempre que no hagi expressat el contrari o no es dedueixi això del testament.”

Es modifica l’article 218 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

El llegat s’entén revocat quan el causant aliena el bé a títol onerós o gratuït, encara que l’alienació sigui ineficaç o encara que el causant el readquireixi, llevat que el legatari demostri que la readquisició es va fer per restablir el llegat.

El llegat no s’entén revocat si:

La revocació general de tots els llegats, llevat que el causant la faci en testament, no afecta els llegats d’aliments, que requereixen una revocació expressa.”

Es modifica l’article 236 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’apartat 2 de l’article 248 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

L’adopció impedeix recíprocament la successió intestada entre l’adoptat i la seva família d’origen. S’exceptuen els casos en què es conserva el parentiu d’acord amb la Llei qualificada de la persona i de la família, en els quals es mantenen els drets successoris si el causant i el successor han mantingut el tracte familiar.”

Es modifiquen les lletres c) i d) i s’afegeix una nova lletra e) a l’apartat 2 de l’article 278 de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Són causes de desheretament que permeten privar de la llegítima als legitimaris:

Es modifica l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Els testaments davant rector atorgats abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei caduquen si no es protocol·litzen en el termini de deu anys a partir de la seva vigència, sempre que el causant hagués mort abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Si el causant ha mort després de l’entrada en vigor, el termini de deu anys es comptarà des de la seva mort.

Es modifica l’apartat 3 de la disposició transitòria sisena de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, que queda redactat de la manera següent:

Els heretaments a favor dels fills dels contraents convinguts abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es regeixen pel dret vigent en el moment del seu atorgament. Tanmateix, la facultat de designació d’hereu entre els fills o descendents del causant inclourà la facultat de distribuir l’herència entre ells en les parts iguals o desiguals que el causant o, en cas de mort sense haver fet la designació, el seu cònjuge estableixin, com també la facultat de fer atribucions a títol de donació o de llegat als fills o descendents que no siguin instituïts hereus. En relació amb aquests heretaments, es reconeix l’eficàcia de les modificacions de capítols matrimonials convingudes per l’atorgant supervivent i el fill o fills de l’atorgant premort, com també l’eficàcia dels actes de disposició entre vius, a títol onerós o gratuït, o per causa de mort, a títol de llegat, fetes pel dit atorgant a favor dels seus hereus o descendents.

Es modifiquen les lletres d), e), f), g) i i) de l’article 2 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 23 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica la lletra f) de l’apartat 3 de l’article 48 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

El Ministeri Fiscal en els casos de la seva competència.

Es modifica l’article 54 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 55 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 65 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 66 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Els cognoms han de ser en primer lloc el patern i, seguidament, el matern. S’entén per cognom patern el primer cognom del pare, i per cognom matern el primer cognom de soltera de la mare. Tanmateix, si els pares ho sol·liciten conjuntament en el moment de la inscripció, es pot invertir l’ordre i inscriure en primer lloc el cognom matern i en segon lloc el cognom patern. Si el fill té dos pares o dues mares, ambdós poden acordar lliurement l’ordre dels cognoms. A manca d’acord, l’ordre és establert pel registrador.

En el supòsit que un o ambdós progenitors, d’acord amb la seva llei personal diferent de l’andorrana, puguin transmetre els cognoms d’una manera diferent de l’establerta anteriorment, han de designar quin dels cognoms de cadascun d’ells volen transmetre, tot indicant la forma o el gènere del cognom en els casos en què així escaigui, i l’ordre en què s’han de consignar. En aquest supòsit s’admet que els pares designin només un sol cognom.

Les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana poden sol·licitar la inversió dels seus cognoms mitjançant una simple declaració davant del registrador. Aquesta inversió no té efectes fins que no és inscrita, i només es pot efectuar una vegada.

Tanmateix, les persones majors d’edat de nacionalitat andorrana, prèvia tramitació del corresponent expedient registral, podran sol·licitar el canvi de cognoms, si es compleixen, cumulativament, els requisits següents:

Es modifica l’apartat 2 de l’article 67 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Quan un dels progenitors hagi estat privat, per sentència ferma, de l’autoritat parental respecte d’un fill, el representant legal del menor pot sol·licitar la supressió del cognom que pertany al progenitor privat de l’autoritat parental. En aquests casos s’atribueixen al menor els cognoms del progenitor que conservi l’autoritat parental en l’ordre que es designi.

Es modifica l’article 68 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Excepte en els supòsits previstos a l’article 69 d’aquesta Llei, només es poden canviar el nom i els cognoms per resolució recaiguda en l’expedient registral, amb la intervenció del Ministeri Fiscal i l’audiència de tots els que acreditin un interès suficient en el canvi o en resultin afectats, a petició del titular del nom i els cognoms, i si hi ha causa justa. El registrador inscriu el canvi a petició d’aquest titular i amb l’aportació d’una certificació o una còpia autoritzada de la resolució ferma que així ho acordi. Contra la decisió del registrador es pot interposar un recurs davant el batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn.

La menció del canvi es fa per inscripció marginal en el foli de naixement i per nota marginal en els fulls de matrimoni de la persona interessada, i també en els de naixement dels seus fills.

Les resolucions judicials estrangeres relatives als canvis de cognoms o de nom que afectin persones no andorranes no cal que siguin sotmeses a exequàtur si consta al registrador:

Els cognoms són canviats d’ofici pel registrador, segons les normes legals, quan es produeixen declaracions de paternitat i maternitat, reconeixements i adopcions.”

Es modifica l’article 69 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

Les persones majors d’edat, amb els suports que escaiguin en cas de discapacitat, i les menors emancipades poden sol·licitar el canvi de nom davant del batlle competent manifestant que senten com a propi el gènere corresponent al nom sol·licitat. La sol·licitud es tramita en procediment de jurisdicció voluntària, amb informe previ del Ministeri Fiscal i audiència de la persona sol·licitant.

Poden també sol·licitar el canvi de nom, pel mateix procediment i amb informe previ del Ministeri Fiscal, els representants legals d’una persona menor d’edat acreditant complidament, amb qualsevol mitjà de prova, que aquesta sent com a propi el gènere corresponent al nom sol·licitat. No serà exigible cap prova mèdica o psicològica. Si la persona menor d’edat té més de dotze anys ha de manifestar el seu consentiment al canvi de nom. Si en té menys i té prou coneixement, ha de ser escoltada.”

Es modifica l’article 75 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

Es presumeix que l’infant concebut durant el matrimoni té per pare el marit de la mare. Nogensmenys, el marit pot recórrer als tribunals civils per instar una acció en impugnació de paternitat, sempre que acrediti fets de naturalesa a demostrar que no pot ser-ne el pare.

Si l’infant ha nascut dins els 180 dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot deixar sense efecte la presumpció de paternitat per mitjà d’una declaració autèntica de desconeixement de la paternitat que ha d’entrar en el Registre Civil en el termini dels sis mesos següents al naixement. Tanmateix, aquesta declaració no és eficaç si de l’expedient registral resulta que el marit ha reconegut expressament o tàcitament la seva paternitat, o coneixia l’embaràs abans de la celebració del matrimoni, o s’ha comportat com a pare des del naixement de l’infant.

Si la mare està casada amb una dona, s’ha d’inscriure la maternitat de la cònjuge no gestant de conformitat amb l’article 166 de la Llei qualificada de la persona i de la família. Nogensmenys, la dona no gestant pot deixar sense efecte la inscripció o, si escau, impugnar la seva maternitat en els termes previstos pel mateix precepte.”

Es modifica l’article 78 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

La paternitat o la maternitat no matrimonial es poden determinar i inscriure en virtut de:

La presumpció de paternitat de l’home convivent en unió estable de parella amb la mare gestant opera si el fill neix després de la constitució de la unió, degudament inscrita en el Registre d’Unions Estables de Parella, i dins dels tres-cents dies següents a la separació de fet dels convivents o a l’extinció de la unió. S’aplica a aquesta presumpció el que disposen els articles 75 i 76 d’aquesta Llei respecte de la presumpció de paternitat matrimonial.

El reconeixement de la filiació s’ha de realitzar:

El reconeixement fet un cop finalitzat el termini legal per declarar el naixement, requereix, perquè sigui eficaç i inscrit al Registre Civil:

En cas que el fill major d’edat no pugui prestar consentiment ell mateix per raó de la seva discapacitat malgrat disposar de suports o en cas que, essent el fill menor d’edat, manqui el consentiment de l’altre progenitor o del representant legal del fill, es requerirà per a la inscripció del reconeixement la seva aprovació pel batlle competent, en procediment de jurisdicció voluntària.

No és inscriptible el reconeixement fet en testament fins a la mort del reconeixedor, acreditada amb la certificació corresponent.

Es pot inscriure la filiació en virtut de resolució dictada en expedient registral si el fill ha gaudit de la possessió contínua d’estat o la seva filiació es pot acreditar per mitjà d’escrit o altra prova indubtable, sempre que no hi hagi oposició del Ministeri Fiscal o de part interessada degudament notificada.

A manca dels consentiments, de l’aprovació judicial o de la resolució mencionats en els apartats 3, 4 i 6, únicament és possible la inscripció de la paternitat o de la maternitat que quedi determinada per sentència judicial.”

Es modifiquen l’intitulat del capítol VIII del Títol IV i l’article 89 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queden redactats de la manera següent:

Es modifica l’article 90 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 91 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 92 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 93 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 94 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 95 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 96 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent: