Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família

Es modifica l’article 97 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 98 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’intitulat del títol V i del seu capítol I, així com l’article 100 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats de la manera següent:

Per formalitzar l’expedient previ a la celebració del casament civil al Principat d’Andorra, ambdós contraents, almenys un d’ells amb residència habitual al Principat, han de comparèixer davant el Registre Civil del Principat d’Andorra, per formular i signar la sol·licitud corresponent, que ha de contenir la declaració circumstanciada incloent-hi les dades i documents previstos a la Llei qualificada de la persona i de la família.

Una vegada rebuda la declaració, el registrador n’examina la suficiència i també la procedibilitat del casament civil celebrador, tot examinant tant els requisits de validesa com els requisits de licitud, i declara que autoritza la celebració en el cas que no hi hagi cap element que el registrador en la seva funció qualificadora estimi que s’oposa a la validesa i la licitud del casament civil projectat.

Als efectes de determinar la concurrència dels requisits previstos a l’apartat 2 anterior, el registrador pot entrevistar-se, de manera reservada i per separat, amb cadascun dels contraents.

La decisió denegant l’autorització es pot recórrer en alçada en el termini de deu dies des de la seva notificació, davant la Secció Civil del Tribunal de Batlles. En aquest cas, la celebració del casament civil queda en suspens fins a la resolució del recurs.”

Es deixen sense contingut els articles 101, 102 i 103 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996.

Es modifica l’article 104 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 105 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 106 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifiquen l’intitulat del capítol II del títol V i l’article 107 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats de la manera següent:

Es modifica l’article 108 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 109 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifiquen l’intitulat del capítol III del títol V i l’article 110 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats amb el text següent:

Es modifica l’article 111 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 112 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 114 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 125 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 139 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 140 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’article 142 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

Tota persona està legitimada per demanar una certificació en extracte de les inscripcions de naixement, matrimoni i defunció, de conformitat amb el que estableix l’article 136, amb les limitacions que s’hi preveuen o les que resultin reglamentàriament.

Quant a les certificacions literals, no poden lliurar-se sense l’autorització del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària ni sense la petició expressa de les persones especialment legitimades, quan per la seva pròpia naturalesa hagin de donar publicitat dels aspectes i les circumstàncies següents:

Són persones especialment legitimades per sol·licitar l’expedició de les certificacions literals mencionades anteriorment les persones inscrites, els seus ascendents, descendents i hereus, els representants legals de les persones inscrites, i els batlles i tribunals.

En els supòsits de rectificació de la menció registral del sexe i altres en què puguin veure’s afectats els interessos generals, les autoritats públiques podran tenir accés a la informació prevista a l’apartat 2 si ho justifiquen motivadament en atenció a la tutela dels dits interessos generals o, si escau, d’interessos legítims de terceres persones. Si l’òrgan sol·licitant és una autoritat pública, l’autorització per a l’accés a la referida informació serà atorgada pel registrador.”

Es modifica l’article 146 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:

En general, és competència del registrador la modificació del Registre Civil, pels tràmits de l’expedient registral, en primera instància i pels procediments establerts en aquesta Llei i en les normes reglamentàries que la desenvolupen.

En canvi, correspon al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn:

Les actuacions referides a les lletres a), c) d) i e) de l’apartat 2 es tramiten mitjançant el procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil, llevat que per raó de la matèria escaigui tramitar-les pel procediment declaratiu ordinari o un procediment especial. L’actuació referida a la lletra b) es tramita mitjançant procediment de jurisdicció voluntària.”

Es modifica l’article 152 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

Les persones majors d’edat i les menors emancipades poden sol·licitar la rectificació de la menció registral del seu sexe si aquesta menció no es correspon amb la identitat de gènere que senten com a pròpia i acrediten que porten dos o més anys presentant-se públicament i essent conegudes amb aquesta identitat en el seu entorn familiar, professional o social proper. L’acreditació de la identitat de gènere sentida com a pròpia no requereix que la persona s’hagi sotmès a cirurgia de reassignació sexual ni que hagi estat tractada mèdicament per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat.

Les persones majors d’edat amb discapacitat han de formular la sol·licitud amb el suport que, si escau, necessitin a aquest efecte.

La sol·licitud de rectificació de la menció registral de sexe es tramita davant del batlle competent en procediment de jurisdicció voluntària, amb informe previ del Ministeri Fiscal i audiència de la persona interessada.

La resolució judicial que acordi la rectificació de la menció registral de sexe ha d’incloure el nom nou sol·licitat per la persona interessada, llevat que la persona decideixi conservar el que té.

La rectificació de la menció registral del sexe permet a la persona exercir tots els drets inherents a la seva nova identitat de gènere

La rectificació de la menció registral del sexe i el canvi de nom tenen efectes constitutius des de la seva constància en el Registre Civil i no alteraran la titularitat dels drets i obligacions adquirits ni els efectes jurídics produïts amb anterioritat.”

Es modifica l’article 154 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 41 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Amb caràcter general, en tots els processos són preceptives la defensa i l’assistència tècnica prestades per un advocat. No obstant això, la intervenció de l’advocat és facultativa en els processos que se segueixen pel procediment abreujat quan la quantia del procés no sigui superior a 1.500 euros, i pel procediment de jurisdicció voluntària, llevat de l’internament d’urgència de persones i dels processos relatius a les tuteles i curateles. Aquesta intervenció també és facultativa en el procediment d’injunció si l’import del deute reclamat no és superior a 3.000 euros. Tampoc no és necessària la intervenció de l’advocat per presentar escrits que tinguin com a objecte personar-se en el procés o demanar la suspensió urgent de vistes, audiències o compareixences, si concorren motius excepcionals i justificats.

Es modifica l’apartat 2 de l’article 115 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Els procediments especials són el procediment d’injunció, el procediment de tutela sumària, el procediment d’arrendaments, el procediment laboral, el procediment de família, el procediment de provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat, el procediment per a l’internament involuntari amb finalitat terapèutica i els altres procediments que puguin establir les lleis aplicables.

Es modifica l’article 291 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 292 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Els processos de persona i família se substancien d’acord amb les normes sobre el procediment abreujat que estableix el títol IV, amb aplicació de les normes d’aquest capítol.

En els processos de les lletres c), d) i e) de l’article anterior i en els de modificació de les mesures relatives a aquestes matèries, s’apliquen també les especialitats que preveu el capítol sisè d’aquest títol.

Els processos relatius a la provisió i modificació de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat i a l’internament se substancien d’acord amb les normes del capítol setè, amb aplicació de les normes d’aquest capítol. En allò que aquestes disposicions no prevegin, s’apliquen les normes del procediment de jurisdicció voluntària i, si hi ha oposició de la persona afectada o de qualsevol altra legitimada per iniciar el procediment, les del procediment abreujat que estableix el títol IV.”

Es modifica l’article 293 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

En els processos relatius a la provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat, la declaració de la nul·litat del matrimoni i la determinació i la impugnació de la filiació, el Ministeri Fiscal sempre n’és part.

En els altres processos de persona i família, el Ministeri Fiscal intervé si alguna de les parts o de les persones interessades en el procés és menor d’edat, absent, proveïda de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat o està necessitada de protecció, o si així ho estableixen les lleis aplicables.”

Es modifica l’apartat 2 de l’article 294 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

En els processos de persona i família, el desistiment requereix la conformitat del Ministeri Fiscal, excepte en els processos de filiació, paternitat i maternitat, i de declaració de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni, de l’establiment de mesures derivades de l’extinció de les unions estables de parella i de la modificació d’aquestes mesures, sempre que no hi hagi persones menors d’edat, absents o proveïdes de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat o necessitades de protecció que tinguin interès en el procediment.

Es modifica l’article 296 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Els processos en què alguna de les parts o persones interessades sigui menor d’edat, absent, proveïda de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat o necessitada de protecció, són de tramitació preferent.

En els processos esmentats a l’apartat anterior i en tots els processos de filiació, el tribunal pot decidir, d’ofici o a instància de part, després d’escoltar el parer de les parts personades, que les actuacions tinguin caràcter reservat i que el judici oral se celebri a porta tancada.

Les sentències o les altres resolucions judicials que es dicten en els processos de persona i família es comuniquen d’ofici al Registre Civil si així ho estableix la Llei del Registre Civil o les altres lleis aplicables.”

Es modifica l’article 297 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

El procediment de família s’aplica als processos que tinguin per objecte la declaració de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni; l’establiment de mesures que dimanin de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni, o de l’extinció d’una unió estable de parella; l’establiment de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d’edat, i també la modificació de les mesures esmentades anteriorment, amb independència que s’hagin establert o no en el marc d’un procés judicial.

En cas de conflicte de jurisdiccions és competent la jurisdicció civil.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 298 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Poden instar un procés de declaració de la nul·litat del matrimoni:

Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 299 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queden redactats de la manera següent:

El cònjuge, la persona que mantingui una situació de convivència anàloga i el progenitor que pretenguin instar o hagin instat qualsevol dels processos a què fa referència l’article 297 o que hi hagin estat demandats, poden sol·licitar l’adopció de les mesures provisionals a què es refereix la Llei qualificada de la persona i de la família, mitjançant una sol·licitud que poden formular abans de presentar la demanda, conjuntament amb la demanda o la contesta, o en qualsevol moment posterior, sempre que sigui durant la tramitació del procés i abans que s’hagi dictat sentència.

Durant l’audiència, les parts poden fer les al·legacions i proposar els mitjans de prova que considerin oportuns, i en concret han d’aportar els documents que n’acreditin la nacionalitat i la residència i, si escau, la celebració del matrimoni i la filiació dels fills comuns, i que també en permetin valorar eventualment la capacitat econòmica i les necessitats econòmiques dels fills a càrrec.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 300 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

A instància de qualsevol dels cònjuges o de les persones que mantinguin una situació de convivència anàloga, i sempre que s’acrediti la urgència o la necessitat que concorri, el tribunal pot adoptar mitjançant un aute les mesures provisionals que consisteixen en l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar i, després d’escoltar el Ministeri Fiscal, en la guarda i custòdia i el règim de visites dels fills menors d’edat, la contribució dels cònjuges a les càrregues del matrimoni, i la pensió d’aliments i les despeses extraordinàries dels fills, sense traslladar la sol·licitud de mesures provisionals ni celebrar una audiència amb caràcter previ. Les mesures relatives a l’atribució de la guarda i custòdia, el règim de visites, la prestació d’aliments i la contribució a les despeses extraordinàries dels fills també es poden adoptar, si escau, a instància d’un progenitor respecte dels fills menors.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 303 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

En cas que els cònjuges, les persones que mantinguin una situació de convivència anàloga o els progenitors vulguin instar de comú acord un procés de separació del matrimoni, d’establiment o de modificació de les mesures a què fa referència l’article 297, o de divorci si no s’ha dictat amb anterioritat una sentència de separació del matrimoni, han d’atorgar i adjuntar a la demanda un conveni que reguli les matèries que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família. Aquest conveni ha de ser aprovat en virtut de la sentència que posa fi al procés, sempre que els drets dels cònjuges o de les persones que mantenen una situació de convivència anàloga, dels progenitors, i, si escau, dels fills es mantinguin suficientment protegits.

Es modifica l’article 305 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’apartat 3 de l’article 306 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

En cas que les parts hagin sol·licitat l’adopció de mesures relatives als fills menors que siguin incompatibles amb les mesures de protecció adoptades anteriorment pel batlle competent de la jurisdicció de menors, la sentència no es pronuncia en relació amb aquestes mesures, sense perjudici que resolgui les peticions restants que no siguin incompatibles amb les mesures de protecció esmentades.”

Es modifica l’intitulat del capítol setè del Títol V de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 307 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

El procediment de provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat s’aplica quan, per manca o insuficiència de suports voluntaris o prestats satisfactòriament per mitjà de guarda de fet, escau establir-los judicialment a favor d’una persona major d’edat amb discapacitat. També s’aplica quan es pretén proveir mesures de suport a favor d’una persona menor d’edat, en prevenció del fet que les necessiti en arribar a la majoria d’edat.

Aquest procediment té per objecte la constitució i configuració del règim de curatela, i pot incloure, si així s’ha sol·licitat, el nomenament de la persona o persones que hagin d’exercir els càrrecs de curador i també, si se sol·licita, la concessió d’autorització judicial per a un internament, amb aplicació de les garanties que estableix l’article 315 d’aquesta Llei.

Estan legitimats per promoure aquest procediment la mateixa persona amb discapacitat, el seu cònjuge no separat legalment o de fet, la seva parella estable o de fet, els descendents, els ascendents, els germans, la persona que exerceixi la guarda de fet, el Ministeri Fiscal i el ministeri competent en matèria d’afers socials. En el cas de la provisió preventiva de suports per a una persona menor d’edat, estan legitimats el mateix menor o les persones que exerceixen l’autoritat parental o la tutela.

La persona a qui s’ha de prestar el suport pot comparèixer amb la seva pròpia representació i defensa, que té la consideració de defensor judicial. Si no pot o no vol designar un advocat, el batlle li’n designa un d’ofici.”

Es modifica l’article 308 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

El procediment s’inicia amb una sol·licitud de qualsevol de les persones legitimades per promoure’l, en què ha de constar la identificació i el domicili de la persona sol·licitant i de les altres legitimades per promoure el procediment i la petició que es formula amb els fets que la fonamenten. La sol·licitud ha d’anar acompanyada dels documents que acreditin la necessitat i la idoneïtat de les mesures de suport que es demanen i d’una proposta de les proves que hom consideri pertinents i necessàries.

Un cop admesa a tràmit la sol·licitud, el tribunal la trasllada a la persona amb discapacitat, les altres persones legitimades per promoure el procediment, el Ministeri Fiscal i, si escau, la persona o institució que hagués estat proposada per a exercir les funcions de suport pels sol·licitants o preventivament per la mateixa persona amb discapacitat i també altres que el tribunal consideri que poden tenir interès a participar en el procés, perquè facin les al·legacions oportunes i proposin proves, dins dels tretze dies hàbils següents. Un cop fetes les al·legacions o transcorregut el termini concedit, el tribunal convoca totes les persones interessades a una compareixença dins els tretze dies hàbils següents.

En la compareixença, el batlle s’entrevista en primer lloc amb la persona amb discapacitat, la consulta en relació amb les persones proposades per exercir les funcions de suport i es valora la possibilitat d’obtenir el suport sol·licitat en el seu entorn social o comunitari o bé per mitjà de l’atorgament de mesures de naturalesa voluntària. A continuació se celebra una vista en la qual s’han de practicar les proves proposades que hagin estat admeses i s’escolta a les persones que hagin comparegut i manifestin la seva voluntat de ser escoltades.

Un cop ha conclòs la vista, si és possible adoptar mesures de suport alternatives a les judicials i la persona amb discapacitat opta per fer-ho, es posa fi al procediment. Altrament, si no hi ha oposició de la persona afectada ni de cap dels compareixents a la provisió judicial dels suports sol·licitats, el tribunal, dins dels tretze dies hàbils següents i per mitjà d’aute, constitueix el règim de suport i nomena, si escau, la persona o persones que n’exerciran els càrrecs. A aquest efecte, el tribunal s’ha d’atenir a les mesures adoptades preventivament per la persona afectada, en els termes previstos per la Llei qualificada de la persona i de la família. No es considera oposició, als efectes del que estableix aquest apartat, la relativa únicament a la designació com a curadora d’una persona concreta.

Si la persona amb discapacitat, el Ministeri Fiscal o qualssevol dels compareixents legitimats per sol·licitar la provisió de mesures manifesten la seva oposició als suports sol·licitats, també es posa fi al procediment i queda oberta la via contenciosa. En aquest cas, el tribunal pot adoptar provisionalment d’ofici les mesures de suport personal o patrimonial de la persona amb discapacitat que consideri necessàries i àdhuc nomenar un defensor judicial, que es mantindran fins a l’adopció de noves mesures, si escau, en el procediment contenciós. Les mesures queden sense efecte si en el termini de vint dies hàbils des que s’han pres no es presenta la demanda del procés de provisió de mesures.”

Es modifiquen els apartats 1, 2, 6, 8 i 10 de l’article 309 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queden redactats de la manera següent:

La persona o la institució que pretengui instar o hagi instat un procés contenciós de provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat pot sol·licitar l’adopció de les mesures provisionals oportunes o la modificació de les que hagués adoptat el tribunal prèviament en el procediment sense oposició, a l’efecte de protegir els drets i interessos de la persona afectada, abans de la presentació de la demanda, conjuntament amb la demanda o en qualsevol moment posterior, sempre que sigui durant la tramitació del procés i abans que s’hagi dictat sentència.

Si la sol·licitud de mesures provisionals es formula abans de la presentació de la demanda, se n’atribueix el coneixement al tribunal en el qual es va tramitar el procediment sense oposició o, altrament, al tribunal al qual correspon per torn, que també esdevenen competents per tramitar i resoldre el procés de provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat de què portin causa les mesures provisionals. Si la sol·licitud de mesures provisionals es formula conjuntament amb la demanda o en qualsevol moment posterior, és competent per tramitar-la i resoldre-la el tribunal que conegui el procés de què portin causa les mesures provisionals.

Les al·legacions de les parts i la decisió del tribunal no són vinculants per a les pretensions que s’exerceixin en el procés de què portin causa les mesures provisionals, ni per a la sentència que dicti el tribunal al terme d’aquest procés.

Les mesures provisionals que el tribunal adopti queden sense efecte si en el termini de vint dies hàbils des que s’han pres qualsevol de les parts no presenta la demanda del procés de què porten causa. També queden sense efecte quan les mesures provisionals siguin substituïdes per les mesures que estableixi la sentència que dicti el tribunal al terme d’aquest procés, o quan finalitzi per qualsevol altre motiu.

Durant la tramitació del procés i abans que s’hagi dictat sentència, el tribunal també pot adoptar d’ofici les mesures provisionals oportunes a l’efecte de protegir els drets i interessos de la persona que és subjecte d’aquest procés. En aquest cas, regeixen els apartats 3 a 9 anteriors, en el que siguin aplicables.”

Es modifica l’article 310 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

El procés s’inicia amb la demanda en què s’han d’indicar les dades i les circumstàncies que permeten identificar la persona per a qui es demana la provisió de mesures, les altres persones legitimades per la Llei qualificada de la persona i de la família per instar aquesta provisió i el facultatiu tractant, amb el domicili o la residència on poden ser emplaçats.

A la demanda s’ha de motivar la procedència de les mesures de suport sol·licitades, designar la persona o les persones proposades per a exercir la curatela, justificant-ne la idoneïtat, i proposar les proves que es considerin oportunes. En la mesura que sigui possible, la demanda s’ha d’acompanyar també amb un certificat del facultatiu corresponent relatiu a les capacitats físiques, psíquiques i sensorials de la persona en relació amb la qual es pretén la provisió de mesures.

Un cop admesa la demanda i dins els cinc dies hàbils següents, el tribunal la trasllada personalment a la persona afectada perquè la contesti en el termini de tretze dies hàbils, i la informa del seu contingut i del dret a ser assistida d’un defensor judicial. Si no pot o no vol designar un defensor judicial, el tribunal li’n designa un d’ofici. El tribunal també trasllada a la demanda al Ministeri Fiscal, llevat que hagi instat el procés, perquè comparegui en el procés i la contesti en el mateix termini, i n’informa a les altres persones legitimades per instar el procés d’adopció de mesures, que poden intervenir a costa seva en el procés ja iniciat.

Finalitzat el tràmit d’al·legacions, el tribunal dicta un aute dins els tretze dies hàbils següents en què admet o no admet les proves proposades, d’acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat establerts en aquesta Llei i encomana, d’ofici o a instància de part, un dictamen pericial d’un facultatiu independent. El tribunal també assenyala per a la celebració del judici oral, que ha de tenir lloc en els vint dies hàbils següents, prorrogables per vint dies hàbils més com a màxim en els casos en què sigui menester per practicar les proves admeses.”

Es modifica l’article 311 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Durant el judici oral, el tribunal ha de procedir al reconeixement judicial de la persona per a qui es demana la provisió de mesures i l’ha de consultar en relació amb la persona o les persones proposades per exercir la curatela. El tribunal també ha d’escoltar la persona o les persones proposades com a curadors, les persones legitimades per a demanar la provisió de suports, si intervenen en el procés, i el facultatiu tractant de la persona afectada. El perit a qui el tribunal ha encomanat formular dictamen sobre l’estat de la persona també l’ha de ratificar durant el judici oral, i n’ha d’exposar el contingut i les conclusions.

Excepcionalment, el tribunal pot prescindir de consultar la persona per a qui es demana la provisió de mesures, si del certificat del facultatiu corresponent o del dictamen pericial que consta en les actuacions es desprèn que no està absolutament en disposició de manifestar el seu parer, malgrat se li posin a l’abast tots els suports necessaris a aquest efecte. La mateixa excepció es pot aplicar als tràmits previstos a l’apartat 3 de l’article 309 i a l’apartat 1 d’aquest article. En cap cas, però, es pot excloure el deure d’efectuar el reconeixement judicial de la persona afectada.”

Es modifica l’article 312 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

El tribunal dicta la sentència dins els tretze dies hàbils següents al dia en què finalitza el judici oral. Si escau proveir mesures de suport, la sentència ha de constituir la curatela i determinar-ne l’extensió i els límits, i ha de designar la persona o les persones titulars dels càrrecs. Si així s’hagués sol·licitat, la sentència també es pronuncia sobre la procedència o no de l’internament de la persona proveïda de les mesures de suport, amb aplicació, en cas que s’autoritzi la mesura, del règim de control establert a l’article 316.

Contra la sentència es pot interposar un recurs d’apel·lació, en el termini establert per l’article 334.

En execució de la sentència, el tribunal dona possessió del càrrec de curador a la persona o les persones que han estat nomenades o als nous titulars en cas de cessament dels anteriors, d’acord amb les normes de la Llei qualificada de la persona i de la família.”

Es modifica l’article 313 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 314 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

Es modifica la ubicació del capítol vuitè del Títol V de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, passant a ubicar-se davant de l’article 315, així com el seu intitulat que queda redactat de la manera següent:

Es modifica l’article 315 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

L’internament involuntari amb finalitats terapèutiques d’una persona amb discapacitat o que pateix un trastorn psíquic en una institució adequada en règim tancat exigeix sempre l’autorització judicial prèvia motivada.

Poden promoure la demanda d’internament i proposar també la institució en la qual es practicarà l’internament les persones que estan legitimades per instar la provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat de la persona afectada, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 307.

Abans d’autoritzar l’internament, el tribunal ha de procedir al reconeixement judicial de la persona concernida, escoltar el parer d’aquesta persona, del seu advocat i del Ministeri Fiscal i obtenir el dictamen d’un facultatiu designat pel mateix batlle. També pot practicar qualsevol prova que consideri rellevant i escoltar el parer de les persones que consideri convenient.

Un cop practicades les proves i en el termini màxim de setanta-dues hores, el tribunal dicta un aute en què autoritza o no l’internament, contra el qual es pot interposar recurs d’apel·lació a un sol efecte. L’aute pot autoritzar que l’internament es pugui fer en establiments ubicats en un altre país degudament acreditats pel ministeri competent en matèria de salut, amb les garanties pertinents per a la seva atenció i d’acord amb els convenis bilaterals acordats a aquest efecte.

Si raons d’urgència mèdica fan necessària l’adopció immediata de l’internament, el director de la institució o la persona en qui s’hagi delegat aquesta funció n’ha d’informar el batlle que actua en funcions de guàrdia el més aviat possible i, en qualsevol cas, dins el termini de vint-i-quatre hores, i ha d’adjuntar un certificat en el qual expliciti els motius de la urgència, les característiques del trastorn i la necessitat de l’internament. En aquest cas, el batlle, amb l’observança dels requisits que estableix l’apartat 3, ha de ratificar o denegar l’internament dins el termini de vint-i-quatre hores des que n’ha tingut coneixement. Si no ha pogut fer el reconeixement dins d’aquest termini com a conseqüència de l’estat greu en què es troba la persona, ha de dictar l’aute dins de les vint-i-quatre hores següents al moment en què el dit reconeixement ha pogut tenir lloc i, com a màxim, dins de les setanta-dues hores a comptar des que va tenir coneixement de l’internament. En aquest cas, el batlle ha d’exposar en l’aute les raons que han impedit dictar la decisió de ratificació o de denegació de l’internament dins el termini de vint-i-quatre hores.

En tots els procediments relatius a l’internament, tant ordinaris com per raó d’urgència, la persona afectada ha de ser defensada i assistida per un advocat, sense perjudici de la intervenció necessària del Ministeri Fiscal. Si no pot o no vol designar un advocat, el batlle li’n designa un d’ofici.”

Es modifica l’article 316 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

El batlle que ha decretat l’internament pot sol·licitar d’ofici, en qualsevol moment, informació sobre la situació personal de la persona internada. En tot cas, l’aute que decreta l’internament imposa als metges que l’atenen l’obligació de remetre al batlle, com a mínim cada tres mesos, un informe sobre la necessitat de mantenir l’internament o no. Sobre la base d’aquest informe, el batlle, després de procedir al reconeixement de la persona internada, d’escoltar el parer del seu advocat i del Ministeri Fiscal i d’obtenir el dictamen emès per un metge que hagi designat, ha de decretar mitjançant un aute si cal continuar o revocar l’internament.

La persona que presta funcions de suport a la persona amb discapacitat pot demanar informació sobre la situació d’aquesta sempre que vulgui, i també pot demanar al batlle que revoqui l’internament, d’ofici o a instància de la persona internada.

Sense perjudici del que disposen els apartats anteriors, si els metges que atenen la persona internada consideren que no cal perllongar l’internament, han de proposar al batlle que el revoqui, resolent-lo en el termini màxim de vint-i-quatre hores.

En qualsevol cas, l’ús de mitjans de contenció física de la persona internada només està permès amb l’aprovació prèvia del metge que l’atén i després d’haver efectuat una avaluació individual d’aquesta persona. En el cas que no sigui possible, aquest ús s’ha de posar en coneixement del metge que l’atén, de forma immediata i a l’efecte d’aprovació. La durada de la contenció ha de ser limitada en el temps i per prolongar-la eventualment més enllà de dues hores es requereix una nova avaluació mèdica. En tots els casos, s’ha de fer constar per escrit i s’ha de posar en coneixement del batlle l’hora de l’inici i del final de la mesura adoptada, les circumstàncies que hi han donat lloc, la identitat del metge que l’ha aprovat i del personal que l’ha executat i, si escau, la constatació de les lesions causades eventualment a la persona internada, al metge o al personal que hi ha intervingut.”

Es modifica l’article 317 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

L’internament de persones menors d’edat es fa sempre en una institució adequada a les seves característiques, després d’escoltar el parer dels qui exerceixen l’autoritat parental o la tutela, amb l’informe previ del ministeri competent en matèria d’afers socials i amb l’autorització prèvia motivada del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció de menors.

Poden promoure la demanda d’internament d’una persona menor d’edat en una institució adequada el progenitor o progenitors que exerceixen l’autoritat parental o la persona que exerceix la tutela. La persona menor d’edat, si hi està en desacord, ha de ser defensada i assistida per un advocat, sense perjudici de la intervenció necessària del Ministeri Fiscal. Si no vol o no pot designar un advocat, el batlle li’n designa un d’ofici.

L’internament d’urgència de persones menors d’edat es fa de conformitat amb allò que preveu l’apartat 5 de l’article 315, amb les especificitats que es preveuen en aquest article i de conformitat amb la legislació relativa als drets dels infants i els adolescents.”

Es modifica l’article 318 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

L’ingrés voluntari d’una persona major d’edat o emancipada en una institució escaient a la seva situació que es faci en règim de limitació de la seva llibertat exigeix el seu consentiment per escrit, que pot ser revocat per ella mateixa en qualsevol moment.

Si la persona que ha ingressat voluntàriament a la institució esmentada a l’apartat anterior presenta després indicis de trobar-se en una situació de no poder decidir lliurement la continuació de l’internament, aquest internament sols es pot perllongar si s’obté l’autorització judicial motivada, amb aplicació dels requisits que estableix l’apartat 3 de l’article 315.”

S’addiciona un nou capítol novè del Títol V, davant l’article 319, de la Llei 22/2021, de 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, amb l’intitulat següent:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 334 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

L’apel·lant interposa el recurs d’apel·lació contra les sentències definitives mitjançant un escrit degudament fonamentat davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, al qual ha d’adjuntar una còpia de la sentència objecte de recurs on consti la data en què s’ha notificat. El recurs d’apel·lació s’interposa dins els vint dies hàbils següents al dia en què s’ha notificat la sentència objecte de recurs, llevat dels processos que se substancien per procediments especials en aquest cas s’interposa dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s’ha notificat la sentència objecte de recurs i dels procediments relatius a l’internament d’urgència de persones regulat a l’apartat 5 de l’article 315, cas en el qual el recurs d’apel·lació s’ha d’interposar dins els cinc dies hàbils següents al dia en què s’ha notificat la resolució objecte de recurs.

Es modifica l’apartat 1 de l’article 431 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:

El tribunal és competent per conèixer i resoldre mitjançant el procediment de jurisdicció voluntària les matèries o qüestions següents:

Es modifica l’article 9 de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que queda redactat amb el text següent:

La filiació dels nascuts amb les tècniques de reproducció assistida es regula per la Llei qualificada de la persona i de la família i les altres disposicions relatives a aquesta matèria, amb les especificacions establertes en els articles següents.

En cap cas la inscripció del naixement en el Registre Civil no pot reflectir dades de les quals es pugui inferir el caràcter de la generació.”

Es modifica l’article 10 de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que queda redactat amb el text següent:

Ni la mare gestant ni el seu cònjuge o parella, una vegada han donat el seu consentiment formal, previ i exprés a una determinada fecundació amb gàmetes propis o amb la contribució d’un donant o de donants, no podran impugnar la filiació matrimonial o extramatrimonial del fill nascut com a conseqüència de tal fecundació.

La revelació de la identitat del donant en els supòsits en què es procedeixi de conformitat amb l’article 7.5 d’aquesta Llei no implicarà en cap cas la determinació legal de la filiació.”

Es modifica l’article 11 de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que queda redactat amb el text següent:

No es pot determinar legalment la filiació ni reconèixer cap efecte o relació jurídica entre el fill nascut per l’aplicació de les tècniques que regula aquesta Llei i el cònjuge o parella difunts de la mare gestant si el material reproductor d’aquests no es troba en l’úter de la dona a la data de la mort.

No obstant el que disposa l’apartat anterior, el cònjuge o parella pot donar el seu consentiment, en el document referit a l’article 8.3, en escriptura pública, en testament o document de voluntats anticipades, perquè el seu material reproductor pugui ser utilitzat en els vint-i-quatre mesos següents a la seva defunció per fecundar la seva cònjuge o parella. La dita generació produeix els efectes legals que deriven de la filiació matrimonial o extramatrimonial, segons escaigui. El consentiment per aplicar les tècniques en aquestes circumstàncies es pot revocar en qualsevol moment anterior a la realització de les tècniques.

Es presumeix atorgat el consentiment al qual es refereix l’apartat anterior quan el supervivent hagi estat sotmès a un procés de reproducció assistida ja iniciat per la transferència d’embrions constituïts amb anterioritat a la defunció de la seva parella i aquesta última no hagi expressat posteriorment i per escrit la seva negativa a la transferència d’aquells embrions. En aquests casos la transferència embrionària ha de tenir lloc en un termini màxim de vint-i-quatre mesos d’ençà del moment de la defunció.”

Queden subjectes a la taxa judicial totes les actuacions processals que es materialitzen en qualsevol classe de procediment en virtut dels escrits següents:

També queden subjectes a la taxa judicial les peticions de certificat de qualsevol tipus, llevat dels d’assistència a actes judicials, de legalització de documents i d’obtenció de còpies simples en paper o en qualsevol altre format o suport. Les administracions públiques estan exemptes de la taxa judicial per la petició de certificat de qualsevol tipus.

Els escrits que tenen com a objecte complementar, precisar, aclarir o insistir en relació amb les actuacions processals esmentades a l’apartat 1 anterior no queden subjectes a la taxa judicial.”

S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aprovi les modificacions escaients del Reglament del Registre Civil, del Reglament d’adopció i del Reglament sobre la constatació registral de les unions estables de parella, a fi d’adaptar les seves disposicions a aquesta Llei.

Mentre no es produeixin aquestes modificacions, les disposicions reglamentàries referides continuen vigents en allò que no contradigui aquesta Llei i s’han d’interpretar, en tot cas, d’acord amb els nous principis legals.

En el termini d’un any des de la publicació d’aquesta Llei el Govern ha de promoure la signatura de tractats i convenis, especialment amb els estats més propers, per garantir el reconeixement de les resolucions judicials de les autoritats de la residència habitual de la persona interessada en els internaments forçosos que calgui efectuar en un altre Estat.

En el termini d’un any des de la publicació d’aquesta Llei, el Govern ha de promoure l’adaptació dels procediments de verificació de la capacitat establerts a la normativa vigent.

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

No obstant el que estableix l’apartat anterior, les disposicions següents entraran en vigor l’endemà de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra: