Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família
L’òrgan jurisdiccional que declari la pèrdua, la suspensió, la privació, la modificació o la recuperació de l’autoritat parental està obligat a enviar una còpia autèntica de la resolució ferma al Registre Civil perquè es procedeixi immediatament a la seva inscripció. En aquesta resolució judicial han de constar les dades necessàries per procedir, quan calgui, a l’anotació del naixement de les persones afectades.”
Es modifica l’article 97 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent:
“Article 97
Quan les resolucions judicials a què es refereix l’article anterior siguin dictades per un òrgan jurisdiccional estranger, la persona que exerceix l’autoritat parental o la persona afectada per aquelles resolucions estan obligades a promoure, sense dilació, la seva inscripció.
Poden promoure també la inscripció d’aquesta resolució les persones que en tinguin coneixement i que acreditin tenir interès legítim en la inscripció.”
Es modifica l’article 98 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat de la manera següent:
“Article 98
Les tutories, les curadories, els encàrrecs i les representacions legals, i qualsevol càrrec, judicial o no, que tingui per objecte donar suport a una persona amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat, s’han d’inscriure al marge de la inscripció de naixement de la persona beneficiària de la mesura de suport i de la persona a favor de la qual es discerneixi el càrrec.
Són d’aplicació a les inscripcions marginals a què es refereix aquest precepte les normes contingudes en el capítol VIII del títol IV.”
Es modifica l’intitulat del títol V i del seu capítol I, així com l’article 100 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats de la manera següent:
“Títol V. Secció de matrimonis
Capítol I. Expedient civil de casament civil
Article 100
Per formalitzar l’expedient previ a la celebració del casament civil al Principat d’Andorra, ambdós contraents, almenys un d’ells amb residència habitual al Principat, han de comparèixer davant el Registre Civil del Principat d’Andorra, per formular i signar la sol·licitud corresponent, que ha de contenir la declaració circumstanciada incloent-hi les dades i documents previstos a la Llei qualificada de la persona i de la família.
Una vegada rebuda la declaració, el registrador n’examina la suficiència i també la procedibilitat del casament civil celebrador, tot examinant tant els requisits de validesa com els requisits de licitud, i declara que autoritza la celebració en el cas que no hi hagi cap element que el registrador en la seva funció qualificadora estimi que s’oposa a la validesa i la licitud del casament civil projectat.
Als efectes de determinar la concurrència dels requisits previstos a l’apartat 2 anterior, el registrador pot entrevistar-se, de manera reservada i per separat, amb cadascun dels contraents.
La decisió denegant l’autorització es pot recórrer en alçada en el termini de deu dies des de la seva notificació, davant la Secció Civil del Tribunal de Batlles. En aquest cas, la celebració del casament civil queda en suspens fins a la resolució del recurs.”
Es deixen sense contingut els articles 101, 102 i 103 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996.
Es modifica l’article 104 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 104
Les dispenses d’impediments les acorda el batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària, a petició conjunta dels dos contraents, oït el Ministeri Fiscal. Les dispenses s’anoten amb la inscripció del matrimoni en el mateix moment d’estendre-la.”
Es modifica l’article 105 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent:
“Article 105
Un cop sigui ferma la resolució que aprovi el casament civil, es pot celebrar davant el cònsol legalment autoritzat o el notari andorrà escollit durant un termini màxim de sis mesos. Transcorregut aquest termini sense que hagi tingut lloc la prestació en forma legal del consentiment matrimonial, caduquen els efectes de la resolució.”
Es modifica l’article 106 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 106
No és necessària la tramitació de l’expedient civil previ per a la celebració dels matrimonis següents:
El matrimoni de qui es troba en perill de mort.
El matrimoni canònic que se celebra al Principat d’Andorra. No obstant això, els cònjuges hauran d’acreditar prèviament davant de l’autoritat eclesiàstica el seu estat civil mitjançant els documents oportuns.
El matrimoni que als efectes d’aquest article siguin assenyalats per les normes legals.”
Es modifiquen l’intitulat del capítol II del títol V i l’article 107 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats de la manera següent:
“Capítol II. Inscripció dels matrimonis
Article 107
S’inscriuen al Registre Civil els casaments civils celebrats al Principat d’Andorra d’acord amb les lleis andorranes sobre el matrimoni, i els matrimonis celebrats d’acord amb la llei canònica. També s’hi inscriuen els casaments civils i canònics, i les institucions anàlogues, celebrats a l’estranger si almenys un dels cònjuges o membres de la parella és andorrà o té residència legal, efectiva i permanent al Principat d’Andorra.
Els efectes produïts per la celebració del matrimoni tenen reconeixement ple, legitimació i fe pública amb la pràctica de la seva inscripció. No obstant això, fins al moment de la inscripció al Registre Civil, el matrimoni no inscrit no pot perjudicar els drets adquirits de bona fe per tercers.”
Es modifica l’article 108 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat de la manera següent:
“Article 108
La inscripció dels matrimonis celebrats al Principat d’Andorra s’ha de fer de la manera següent:
Per als casaments civils que se celebren al Principat d’Andorra, el cònsol o el notari autoritzant estén una acta de la celebració del casament en dos exemplars segons el model fixat pel Reglament, i la signa juntament amb els cònjuges i dos testimonis hàbils. Un exemplar de l’acta resta a la seu oficial de la persona autoritzant, a l’efecte únic d’arxiu, sense que es pugui lliurar cap certificació a partir d’aquesta acta. L’altre exemplar es tramet al Registre el mateix dia o el dia hàbil següent i, dins un altre termini igual al de la recepció, l’acta s’ha d’inscriure amb la signatura exclusiva del registrador i s’ha d’arxivar en el lligall corresponent. El registrador acusa recepció de l’acta al cònsol o notari remitent.
Per als matrimonis canònics celebrats al Principat d’Andorra, el rector de la parròquia en què s’inscrigui, o la persona que segons les disposicions canòniques tingui facultats per estendre l’acta sagramental, lliura la certificació literal de cada assentament practicat, que tramet al Registre Civil el mateix dia o el dia hàbil següent. D’acord amb aquest document, en un altre termini igual a comptar al de la recepció, es procedeix a fer la inscripció civil del matrimoni, amb l’acta signada exclusivament pel registrador. S’arxiva i se n’acusa recepció conforme s’assenyala a la lletra a) anterior.
Per a la resta de matrimonis que tingui en compte la legislació andorrana, la inscripció es fa seguint el que disposa aquesta legislació.”
Es modifica l’article 109 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 109
La inscripció dels matrimonis o una institució anàloga celebrats a l’estranger, si un dels contraents almenys és andorrà o té la residència legal, efectiva i permanent a Andorra, ha de ser promoguda pel contraent andorrà o resident, i:
Si el matrimoni és civil, es pot inscriure mitjançant la certificació literal legalitzada de la inscripció al Registre Civil del país on s’hagi celebrat el matrimoni;
Si el matrimoni és canònic, s’ha d’inscriure la certificació literal canònica lliurada per l’òrgan canònic competent, notificada a través de l’ordinari d’Andorra;
Si el matrimoni és d’una altra classe diferent del canònic o el civil o es tracta d’una institució anàloga, segons la llei del lloc de celebració, s’ha d’inscriure al Registre Civil la certificació literal legalitzada de la inscripció de la institució en qüestió al registre civil del país on s’hagi contret, sempre que hagi estat atorgada per autoritat competent estrangera que desplegui funcions equivalents a les que desenvolupen les autoritats andorranes i que no resulti manifestament incompatible amb l’ordre públic andorrà. En defecte d’inscripció en un registre civil, per poder fer inscriure el matrimoni o institució anàloga els dos contraents s’han d’adreçar al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn, per obtenir una resolució judicial que declari l’existència, la validesa i la licitud del matrimoni o institució anàloga i, en especial, l’absència de frau a la llei nacional i la conformitat de l’ordre públic, així com la seva eficàcia a Andorra. El Ministeri Fiscal ha de ser part en el procés esmentat.
En els tres casos la petició d’inscripció ha de ser signada pels dos contraents o els seus apoderats, els quals han de signar també la inscripció juntament amb el registrador.”
Es modifiquen l’intitulat del capítol III del títol V i l’article 110 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queden redactats amb el text següent:
“Capítol III. Inscripció de convencions matrimonials i altres convenis que afecten el règim econòmic dels matrimonis i de resolucions judicials que afecten el matrimoni
Article 110
Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis efectuades per escriptura pública autoritzada per un dels notaris d’Andorra han de ser notificats per aquests notaris al Registre Civil dins els tres dies següents al dia en què s’atorguin. La comunicació només comprèn el tipus o la denominació de l’instrument, la data de l’atorgament, el número del protocol i el nom dels atorgants i del notari que l’autoritza, i se n’exclou qualsevol referència al contingut de les convencions. La menció de la comunicació s’ha d’inscriure al marge de la inscripció del matrimoni dels atorgants i de la inscripció del naixement de cadascun dels cònjuges.”
Es modifica l’article 111 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 111
Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic autoritzades fora del Principat respecte de matrimonis inscrits en el Registre Civil han de ser inscrits a diligència d’ambdós cònjuges o d’un d’ells, sense dilació, mitjançant la presentació al registrador d’un testimoni o una còpia fefaents de l’instrument públic en virtut del qual s’ha atorgat el conveni. Es procedirà a la inscripció sempre que es tracti d’instruments públics expedits en les condicions de fons i de forma exigides al país on hagi tingut lloc l’atorgament, i també que la seva inscripció no resulti manifestament incompatible amb l’ordre públic andorrà.
La inscripció conté les dades que identifiquen el títol d’inscripció i, pel que fa al contingut d’aquest títol, la seva part essencial i adequada al caràcter i la finalitat de l’assentament.”
Es modifica l’article 112 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 112
Els capítols matrimonials i les altres convencions sobre el règim econòmic dels matrimonis entre estrangers residents a Andorra, el matrimoni dels quals s’hagi celebrat fora del Principat, són inscriptibles a petició dels interessats, amb els mateixos requisits i en la forma establerta a l’article anterior.”
Es modifica l’article 114 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 114
Les sentències dels tribunals civils o canònics, andorrans o estrangers, que afectin vàlidament matrimonis o institucions anàlogues inscriptibles o inscrits al Registre Civil del Principat d’Andorra, es porten al foli registral en què es trobi l’assentament del matrimoni o institució anàloga corresponent, o ha de practicar-se, si escau, una anotació de suport, i s’inscriu marginalment. Aquestes inscripcions exigeixen que les sentències reuneixin els requisits generals previstos per la llei per a les resolucions nacionals o estrangeres o canòniques, segons el cas.”
Es modifica l’article 125 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 125
Practicada la inscripció de defunció, se’n fa una nota marginal de referència al marge de les inscripcions de naixement i, si és el cas, de matrimoni del difunt.
La inscripció dona fe de la mort certa d’una persona i de la data, l’hora i el lloc on ha ocorregut.”
Es modifica l’article 139 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 139
En les certificacions en extracte del Registre de naixement dels fills adoptius, s’ha de mencionar la filiació dels pares adoptius. La filiació biològica de la persona adoptada, si és coneguda, només es pot mencionar en les certificacions de naixement en extracte si la persona adoptada així ho indica. No obstant això, en totes les certificacions que es lliuren per ser aportades als expedients de celebració de casament civil de la persona inscrita, s’ha de mencionar sempre la filiació adoptiva, i la biològica quan es conegui. Les certificacions en extracte del fet del naixement només fan fe del mateix naixement, de la seva data i del lloc i del sexe de la persona inscrita.”
Es modifica l’article 140 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 140
En les certificacions literals es transcriu íntegrament l’assentament del punt sobre el qual se sol·licita la certificació i el text de tots els altres assentaments de qualsevol classe que integrin el foli registral.
Si les necessitats dels serveis ho aconsellen, els certificats sobre assentaments dels llibres de naixements, matrimonis i defuncions poden efectuar-se mitjançant fotocòpies de la totalitat del foli registral, certificades per diligència estesa i signada sobre les fotocòpies pel registrador. Aquestes fotocòpies així autenticades tenen el caràcter i els efectes de les certificacions literals.
El registrador titular o, si és el cas, el registrador suplent poden delegar la seva signatura per al lliurament de les certificacions literals o en extracte.
Aquesta delegació ha de recaure en un funcionari del Registre Civil i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.”
Es modifica l’article 142 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 142
Tota persona està legitimada per demanar una certificació en extracte de les inscripcions de naixement, matrimoni i defunció, de conformitat amb el que estableix l’article 136, amb les limitacions que s’hi preveuen o les que resultin reglamentàriament.
Quant a les certificacions literals, no poden lliurar-se sense l’autorització del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció voluntària ni sense la petició expressa de les persones especialment legitimades, quan per la seva pròpia naturalesa hagin de donar publicitat dels aspectes i les circumstàncies següents:
La filiació extramatrimonial o adoptiva.
Les causes de nul·litat d’un matrimoni, o de privació o suspensió de l’autoritat parental.
El lligall de criatures abortives.
La rectificació de la menció registral del sexe.
Qualsevol altra circumstància que es consideri que pugui vulnerar el dret a la intimitat o a l’honor.
Són persones especialment legitimades per sol·licitar l’expedició de les certificacions literals mencionades anteriorment les persones inscrites, els seus ascendents, descendents i hereus, els representants legals de les persones inscrites, i els batlles i tribunals.
En els supòsits de rectificació de la menció registral del sexe i altres en què puguin veure’s afectats els interessos generals, les autoritats públiques podran tenir accés a la informació prevista a l’apartat 2 si ho justifiquen motivadament en atenció a la tutela dels dits interessos generals o, si escau, d’interessos legítims de terceres persones. Si l’òrgan sol·licitant és una autoritat pública, l’autorització per a l’accés a la referida informació serà atorgada pel registrador.”
Es modifica l’article 146 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 146
En general, és competència del registrador la modificació del Registre Civil, pels tràmits de l’expedient registral, en primera instància i pels procediments establerts en aquesta Llei i en les normes reglamentàries que la desenvolupen.
En canvi, correspon al batlle que pertany a la jurisdicció civil i al qual correspongui per torn:
El coneixement de les accions civils que tinguin per objecte la declaració de la nul·litat o la ineficàcia de les inscripcions que es troben en el Registre Civil i dels títols corresponents que li serveixen de base.
La rectificació registral de la menció del sexe de les persones.
La modificació d’assentaments que canviï el contingut de sentències judicials en virtut de les quals s’hagin practicat.
Els recursos contra les resolucions del registrador en els expedients de la seva competència en els casos assenyalats legalment.
La resta de matèries excepcionalment reservades per aquesta Llei.
Les actuacions referides a les lletres a), c) d) i e) de l’apartat 2 es tramiten mitjançant el procediment abreujat que regula la Llei del Codi de procediment civil, llevat que per raó de la matèria escaigui tramitar-les pel procediment declaratiu ordinari o un procediment especial. L’actuació referida a la lletra b) es tramita mitjançant procediment de jurisdicció voluntària.”
Es modifica l’article 152 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 152
Les persones majors d’edat i les menors emancipades poden sol·licitar la rectificació de la menció registral del seu sexe si aquesta menció no es correspon amb la identitat de gènere que senten com a pròpia i acrediten que porten dos o més anys presentant-se públicament i essent conegudes amb aquesta identitat en el seu entorn familiar, professional o social proper. L’acreditació de la identitat de gènere sentida com a pròpia no requereix que la persona s’hagi sotmès a cirurgia de reassignació sexual ni que hagi estat tractada mèdicament per acomodar les seves característiques físiques a les corresponents al sexe reclamat.
Les persones majors d’edat amb discapacitat han de formular la sol·licitud amb el suport que, si escau, necessitin a aquest efecte.
La sol·licitud de rectificació de la menció registral de sexe es tramita davant del batlle competent en procediment de jurisdicció voluntària, amb informe previ del Ministeri Fiscal i audiència de la persona interessada.
La resolució judicial que acordi la rectificació de la menció registral de sexe ha d’incloure el nom nou sol·licitat per la persona interessada, llevat que la persona decideixi conservar el que té.
La rectificació de la menció registral del sexe permet a la persona exercir tots els drets inherents a la seva nova identitat de gènere
La rectificació de la menció registral del sexe i el canvi de nom tenen efectes constitutius des de la seva constància en el Registre Civil i no alteraran la titularitat dels drets i obligacions adquirits ni els efectes jurídics produïts amb anterioritat.”
Es modifica l’article 154 de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, que queda redactat amb el text següent:
“Article 154
En els procediments seguits per a l’exercici de les accions a què es refereix l’article anterior intervé, a més de les parts legitimades en cada cas, el Ministeri Fiscal sempre que la resolució que recaigui pugui afectar menors d’edat o persones proveïdes de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat.
Intervé, també, el Ministeri Fiscal, com a part processal o com a informador, en tots els altres casos en què ho estableixin les lleis substantives o processals.”
Disposició final tercera. Modificació de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil
Es modifica l’apartat 1 de l’article 41 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 41. Intervenció de l’advocat i el procurador
Amb caràcter general, en tots els processos són preceptives la defensa i l’assistència tècnica prestades per un advocat. No obstant això, la intervenció de l’advocat és facultativa en els processos que se segueixen pel procediment abreujat quan la quantia del procés no sigui superior a 1.500 euros, i pel procediment de jurisdicció voluntària, llevat de l’internament d’urgència de persones i dels processos relatius a les tuteles i curateles. Aquesta intervenció també és facultativa en el procediment d’injunció si l’import del deute reclamat no és superior a 3.000 euros. Tampoc no és necessària la intervenció de l’advocat per presentar escrits que tinguin com a objecte personar-se en el procés o demanar la suspensió urgent de vistes, audiències o compareixences, si concorren motius excepcionals i justificats.
[…].”
Es modifica l’apartat 2 de l’article 115 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 115. Classes i determinació del procediment
[…]
Els procediments especials són el procediment d’injunció, el procediment de tutela sumària, el procediment d’arrendaments, el procediment laboral, el procediment de família, el procediment de provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat, el procediment per a l’internament involuntari amb finalitat terapèutica i els altres procediments que puguin establir les lleis aplicables.
[…].”
Es modifica l’article 291 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 291. Àmbit d’aplicació
Les normes d’aquest capítol s’apliquen als processos de persona i família, que són els relatius a:
L’estat civil de la persona, la provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat i l’internament involuntari amb finalitat terapèutica.
L’establiment o impugnació de la filiació, la paternitat i la maternitat.
La declaració de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni.
L’establiment de mesures que dimanin de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni o de l’extinció d’una unió estable de parella.
L’establiment de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d’edat.
La modificació de les mesures establertes en els supòsits regulats a les lletres anteriors, amb independència que s’hagin establert o no en el marc d’un procés judicial.”
Es modifica l’article 292 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 292. Normes aplicables
Els processos de persona i família se substancien d’acord amb les normes sobre el procediment abreujat que estableix el títol IV, amb aplicació de les normes d’aquest capítol.
En els processos de les lletres c), d) i e) de l’article anterior i en els de modificació de les mesures relatives a aquestes matèries, s’apliquen també les especialitats que preveu el capítol sisè d’aquest títol.
Els processos relatius a la provisió i modificació de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat i a l’internament se substancien d’acord amb les normes del capítol setè, amb aplicació de les normes d’aquest capítol. En allò que aquestes disposicions no prevegin, s’apliquen les normes del procediment de jurisdicció voluntària i, si hi ha oposició de la persona afectada o de qualsevol altra legitimada per iniciar el procediment, les del procediment abreujat que estableix el títol IV.”
Es modifica l’article 293 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 293. Intervenció del Ministeri Fiscal
En els processos relatius a la provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat, la declaració de la nul·litat del matrimoni i la determinació i la impugnació de la filiació, el Ministeri Fiscal sempre n’és part.
En els altres processos de persona i família, el Ministeri Fiscal intervé si alguna de les parts o de les persones interessades en el procés és menor d’edat, absent, proveïda de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat o està necessitada de protecció, o si així ho estableixen les lleis aplicables.”
Es modifica l’apartat 2 de l’article 294 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 294. Indisponibilitat de l’objecte del procés
[…]
En els processos de persona i família, el desistiment requereix la conformitat del Ministeri Fiscal, excepte en els processos de filiació, paternitat i maternitat, i de declaració de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni, de l’establiment de mesures derivades de l’extinció de les unions estables de parella i de la modificació d’aquestes mesures, sempre que no hi hagi persones menors d’edat, absents o proveïdes de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat o necessitades de protecció que tinguin interès en el procediment.
[…].”
Es modifica l’article 296 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 296. Tramitació preferent, publicitat i comunicació
Els processos en què alguna de les parts o persones interessades sigui menor d’edat, absent, proveïda de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat o necessitada de protecció, són de tramitació preferent.
En els processos esmentats a l’apartat anterior i en tots els processos de filiació, el tribunal pot decidir, d’ofici o a instància de part, després d’escoltar el parer de les parts personades, que les actuacions tinguin caràcter reservat i que el judici oral se celebri a porta tancada.
Les sentències o les altres resolucions judicials que es dicten en els processos de persona i família es comuniquen d’ofici al Registre Civil si així ho estableix la Llei del Registre Civil o les altres lleis aplicables.”
Es modifica l’article 297 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 297. Àmbit del procediment de família
El procediment de família s’aplica als processos que tinguin per objecte la declaració de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni; l’establiment de mesures que dimanin de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni, o de l’extinció d’una unió estable de parella; l’establiment de mesures en les relacions entre els progenitors i els fills menors d’edat, i també la modificació de les mesures esmentades anteriorment, amb independència que s’hagin establert o no en el marc d’un procés judicial.
En cas de conflicte de jurisdiccions és competent la jurisdicció civil.”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 298 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 298. Legitimació activa i extinció de l’acció
Poden instar un procés de declaració de la nul·litat del matrimoni:
Els cònjuges, d’acord amb el que disposa l’article 129 de la Llei qualificada de la persona i de la família.
El Ministeri Fiscal.
Les altres persones que hi tinguin un interès directe i legítim. En aquest cas, el tribunal, abans d’admetre la demanda, la trasllada al Ministeri Fiscal perquè faci les al·legacions oportunes sobre si hi ha aquest interès directe i legítim, en el termini de tretze dies hàbils. El tribunal decideix mitjançant un aute si admet o no la demanda dins els tretze dies hàbils següents.
[…].”
Es modifiquen els apartats 1 i 4 de l’article 299 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queden redactats de la manera següent:
“Article 299. Mesures provisionals amb caràcter general
El cònjuge, la persona que mantingui una situació de convivència anàloga i el progenitor que pretenguin instar o hagin instat qualsevol dels processos a què fa referència l’article 297 o que hi hagin estat demandats, poden sol·licitar l’adopció de les mesures provisionals a què es refereix la Llei qualificada de la persona i de la família, mitjançant una sol·licitud que poden formular abans de presentar la demanda, conjuntament amb la demanda o la contesta, o en qualsevol moment posterior, sempre que sigui durant la tramitació del procés i abans que s’hagi dictat sentència.
[…]
Durant l’audiència, les parts poden fer les al·legacions i proposar els mitjans de prova que considerin oportuns, i en concret han d’aportar els documents que n’acreditin la nacionalitat i la residència i, si escau, la celebració del matrimoni i la filiació dels fills comuns, i que també en permetin valorar eventualment la capacitat econòmica i les necessitats econòmiques dels fills a càrrec.
[…].”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 300 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 300. Mesures provisionals en cas d’urgència o necessitat
A instància de qualsevol dels cònjuges o de les persones que mantinguin una situació de convivència anàloga, i sempre que s’acrediti la urgència o la necessitat que concorri, el tribunal pot adoptar mitjançant un aute les mesures provisionals que consisteixen en l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar i, després d’escoltar el Ministeri Fiscal, en la guarda i custòdia i el règim de visites dels fills menors d’edat, la contribució dels cònjuges a les càrregues del matrimoni, i la pensió d’aliments i les despeses extraordinàries dels fills, sense traslladar la sol·licitud de mesures provisionals ni celebrar una audiència amb caràcter previ. Les mesures relatives a l’atribució de la guarda i custòdia, el règim de visites, la prestació d’aliments i la contribució a les despeses extraordinàries dels fills també es poden adoptar, si escau, a instància d’un progenitor respecte dels fills menors.
[…].”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 303 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 303. Conveni
En cas que els cònjuges, les persones que mantinguin una situació de convivència anàloga o els progenitors vulguin instar de comú acord un procés de separació del matrimoni, d’establiment o de modificació de les mesures a què fa referència l’article 297, o de divorci si no s’ha dictat amb anterioritat una sentència de separació del matrimoni, han d’atorgar i adjuntar a la demanda un conveni que reguli les matèries que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família. Aquest conveni ha de ser aprovat en virtut de la sentència que posa fi al procés, sempre que els drets dels cònjuges o de les persones que mantenen una situació de convivència anàloga, dels progenitors, i, si escau, dels fills es mantinguin suficientment protegits.
[…].”
Es modifica l’article 305 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 305. Declaracions escrites de testimonis
En cas que el procediment de família no sigui contenciós, i sempre que no s’hi oposi el Ministeri Fiscal, si escau, el tribunal pot admetre com a prova les declaracions escrites de testimonis, sempre que aquestes declaracions estiguin datades i signades pel testimoni, i vagin acompanyades d’una còpia del passaport o del document d’identitat del testimoni.”
Es modifica l’apartat 3 de l’article 306 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 306. Sentència i recurs
[…]
En cas que les parts hagin sol·licitat l’adopció de mesures relatives als fills menors que siguin incompatibles amb les mesures de protecció adoptades anteriorment pel batlle competent de la jurisdicció de menors, la sentència no es pronuncia en relació amb aquestes mesures, sense perjudici que resolgui les peticions restants que no siguin incompatibles amb les mesures de protecció esmentades.”
Es modifica l’intitulat del capítol setè del Títol V de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Capítol setè. Procediment per a la provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat”
Es modifica l’article 307 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 307. Objecte del procediment i legitimació
El procediment de provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat s’aplica quan, per manca o insuficiència de suports voluntaris o prestats satisfactòriament per mitjà de guarda de fet, escau establir-los judicialment a favor d’una persona major d’edat amb discapacitat. També s’aplica quan es pretén proveir mesures de suport a favor d’una persona menor d’edat, en prevenció del fet que les necessiti en arribar a la majoria d’edat.
Aquest procediment té per objecte la constitució i configuració del règim de curatela, i pot incloure, si així s’ha sol·licitat, el nomenament de la persona o persones que hagin d’exercir els càrrecs de curador i també, si se sol·licita, la concessió d’autorització judicial per a un internament, amb aplicació de les garanties que estableix l’article 315 d’aquesta Llei.
Estan legitimats per promoure aquest procediment la mateixa persona amb discapacitat, el seu cònjuge no separat legalment o de fet, la seva parella estable o de fet, els descendents, els ascendents, els germans, la persona que exerceixi la guarda de fet, el Ministeri Fiscal i el ministeri competent en matèria d’afers socials. En el cas de la provisió preventiva de suports per a una persona menor d’edat, estan legitimats el mateix menor o les persones que exerceixen l’autoritat parental o la tutela.
La persona a qui s’ha de prestar el suport pot comparèixer amb la seva pròpia representació i defensa, que té la consideració de defensor judicial. Si no pot o no vol designar un advocat, el batlle li’n designa un d’ofici.”
Es modifica l’article 308 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 308. Procediment sense oposició
El procediment s’inicia amb una sol·licitud de qualsevol de les persones legitimades per promoure’l, en què ha de constar la identificació i el domicili de la persona sol·licitant i de les altres legitimades per promoure el procediment i la petició que es formula amb els fets que la fonamenten. La sol·licitud ha d’anar acompanyada dels documents que acreditin la necessitat i la idoneïtat de les mesures de suport que es demanen i d’una proposta de les proves que hom consideri pertinents i necessàries.
Un cop admesa a tràmit la sol·licitud, el tribunal la trasllada a la persona amb discapacitat, les altres persones legitimades per promoure el procediment, el Ministeri Fiscal i, si escau, la persona o institució que hagués estat proposada per a exercir les funcions de suport pels sol·licitants o preventivament per la mateixa persona amb discapacitat i també altres que el tribunal consideri que poden tenir interès a participar en el procés, perquè facin les al·legacions oportunes i proposin proves, dins dels tretze dies hàbils següents. Un cop fetes les al·legacions o transcorregut el termini concedit, el tribunal convoca totes les persones interessades a una compareixença dins els tretze dies hàbils següents.
En la compareixença, el batlle s’entrevista en primer lloc amb la persona amb discapacitat, la consulta en relació amb les persones proposades per exercir les funcions de suport i es valora la possibilitat d’obtenir el suport sol·licitat en el seu entorn social o comunitari o bé per mitjà de l’atorgament de mesures de naturalesa voluntària. A continuació se celebra una vista en la qual s’han de practicar les proves proposades que hagin estat admeses i s’escolta a les persones que hagin comparegut i manifestin la seva voluntat de ser escoltades.
Un cop ha conclòs la vista, si és possible adoptar mesures de suport alternatives a les judicials i la persona amb discapacitat opta per fer-ho, es posa fi al procediment. Altrament, si no hi ha oposició de la persona afectada ni de cap dels compareixents a la provisió judicial dels suports sol·licitats, el tribunal, dins dels tretze dies hàbils següents i per mitjà d’aute, constitueix el règim de suport i nomena, si escau, la persona o persones que n’exerciran els càrrecs. A aquest efecte, el tribunal s’ha d’atenir a les mesures adoptades preventivament per la persona afectada, en els termes previstos per la Llei qualificada de la persona i de la família. No es considera oposició, als efectes del que estableix aquest apartat, la relativa únicament a la designació com a curadora d’una persona concreta.
Si la persona amb discapacitat, el Ministeri Fiscal o qualssevol dels compareixents legitimats per sol·licitar la provisió de mesures manifesten la seva oposició als suports sol·licitats, també es posa fi al procediment i queda oberta la via contenciosa. En aquest cas, el tribunal pot adoptar provisionalment d’ofici les mesures de suport personal o patrimonial de la persona amb discapacitat que consideri necessàries i àdhuc nomenar un defensor judicial, que es mantindran fins a l’adopció de noves mesures, si escau, en el procediment contenciós. Les mesures queden sense efecte si en el termini de vint dies hàbils des que s’han pres no es presenta la demanda del procés de provisió de mesures.”
Es modifiquen els apartats 1, 2, 6, 8 i 10 de l’article 309 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queden redactats de la manera següent:
“Article 309. Mesures provisionals
La persona o la institució que pretengui instar o hagi instat un procés contenciós de provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat pot sol·licitar l’adopció de les mesures provisionals oportunes o la modificació de les que hagués adoptat el tribunal prèviament en el procediment sense oposició, a l’efecte de protegir els drets i interessos de la persona afectada, abans de la presentació de la demanda, conjuntament amb la demanda o en qualsevol moment posterior, sempre que sigui durant la tramitació del procés i abans que s’hagi dictat sentència.
Si la sol·licitud de mesures provisionals es formula abans de la presentació de la demanda, se n’atribueix el coneixement al tribunal en el qual es va tramitar el procediment sense oposició o, altrament, al tribunal al qual correspon per torn, que també esdevenen competents per tramitar i resoldre el procés de provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat de què portin causa les mesures provisionals. Si la sol·licitud de mesures provisionals es formula conjuntament amb la demanda o en qualsevol moment posterior, és competent per tramitar-la i resoldre-la el tribunal que conegui el procés de què portin causa les mesures provisionals.
[…]
Les al·legacions de les parts i la decisió del tribunal no són vinculants per a les pretensions que s’exerceixin en el procés de què portin causa les mesures provisionals, ni per a la sentència que dicti el tribunal al terme d’aquest procés.
[…]
Les mesures provisionals que el tribunal adopti queden sense efecte si en el termini de vint dies hàbils des que s’han pres qualsevol de les parts no presenta la demanda del procés de què porten causa. També queden sense efecte quan les mesures provisionals siguin substituïdes per les mesures que estableixi la sentència que dicti el tribunal al terme d’aquest procés, o quan finalitzi per qualsevol altre motiu.
[…]
Durant la tramitació del procés i abans que s’hagi dictat sentència, el tribunal també pot adoptar d’ofici les mesures provisionals oportunes a l’efecte de protegir els drets i interessos de la persona que és subjecte d’aquest procés. En aquest cas, regeixen els apartats 3 a 9 anteriors, en el que siguin aplicables.”
Es modifica l’article 310 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 310. Demanda, contesta i assenyalament del judici oral
El procés s’inicia amb la demanda en què s’han d’indicar les dades i les circumstàncies que permeten identificar la persona per a qui es demana la provisió de mesures, les altres persones legitimades per la Llei qualificada de la persona i de la família per instar aquesta provisió i el facultatiu tractant, amb el domicili o la residència on poden ser emplaçats.
A la demanda s’ha de motivar la procedència de les mesures de suport sol·licitades, designar la persona o les persones proposades per a exercir la curatela, justificant-ne la idoneïtat, i proposar les proves que es considerin oportunes. En la mesura que sigui possible, la demanda s’ha d’acompanyar també amb un certificat del facultatiu corresponent relatiu a les capacitats físiques, psíquiques i sensorials de la persona en relació amb la qual es pretén la provisió de mesures.
Un cop admesa la demanda i dins els cinc dies hàbils següents, el tribunal la trasllada personalment a la persona afectada perquè la contesti en el termini de tretze dies hàbils, i la informa del seu contingut i del dret a ser assistida d’un defensor judicial. Si no pot o no vol designar un defensor judicial, el tribunal li’n designa un d’ofici. El tribunal també trasllada a la demanda al Ministeri Fiscal, llevat que hagi instat el procés, perquè comparegui en el procés i la contesti en el mateix termini, i n’informa a les altres persones legitimades per instar el procés d’adopció de mesures, que poden intervenir a costa seva en el procés ja iniciat.
Finalitzat el tràmit d’al·legacions, el tribunal dicta un aute dins els tretze dies hàbils següents en què admet o no admet les proves proposades, d’acord amb els criteris de legalitat, utilitat, pertinència, necessitat i proporcionalitat establerts en aquesta Llei i encomana, d’ofici o a instància de part, un dictamen pericial d’un facultatiu independent. El tribunal també assenyala per a la celebració del judici oral, que ha de tenir lloc en els vint dies hàbils següents, prorrogables per vint dies hàbils més com a màxim en els casos en què sigui menester per practicar les proves admeses.”
Es modifica l’article 311 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 311. Judici oral
Durant el judici oral, el tribunal ha de procedir al reconeixement judicial de la persona per a qui es demana la provisió de mesures i l’ha de consultar en relació amb la persona o les persones proposades per exercir la curatela. El tribunal també ha d’escoltar la persona o les persones proposades com a curadors, les persones legitimades per a demanar la provisió de suports, si intervenen en el procés, i el facultatiu tractant de la persona afectada. El perit a qui el tribunal ha encomanat formular dictamen sobre l’estat de la persona també l’ha de ratificar durant el judici oral, i n’ha d’exposar el contingut i les conclusions.
Excepcionalment, el tribunal pot prescindir de consultar la persona per a qui es demana la provisió de mesures, si del certificat del facultatiu corresponent o del dictamen pericial que consta en les actuacions es desprèn que no està absolutament en disposició de manifestar el seu parer, malgrat se li posin a l’abast tots els suports necessaris a aquest efecte. La mateixa excepció es pot aplicar als tràmits previstos a l’apartat 3 de l’article 309 i a l’apartat 1 d’aquest article. En cap cas, però, es pot excloure el deure d’efectuar el reconeixement judicial de la persona afectada.”
Es modifica l’article 312 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 312. Sentència i recurs
El tribunal dicta la sentència dins els tretze dies hàbils següents al dia en què finalitza el judici oral. Si escau proveir mesures de suport, la sentència ha de constituir la curatela i determinar-ne l’extensió i els límits, i ha de designar la persona o les persones titulars dels càrrecs. Si així s’hagués sol·licitat, la sentència també es pronuncia sobre la procedència o no de l’internament de la persona proveïda de les mesures de suport, amb aplicació, en cas que s’autoritzi la mesura, del règim de control establert a l’article 316.
Contra la sentència es pot interposar un recurs d’apel·lació, en el termini establert per l’article 334.
En execució de la sentència, el tribunal dona possessió del càrrec de curador a la persona o les persones que han estat nomenades o als nous titulars en cas de cessament dels anteriors, d’acord amb les normes de la Llei qualificada de la persona i de la família.”
Es modifica l’article 313 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 313. Modificació o revocació del règim i les mesures de suport
Les persones i els òrgans i institucions legitimats per demanar la provisió de mesures de suport i la persona o les persones que exerceixen les funcions de suport poden sol·licitar la revocació del règim de suport o la modificació de les mesures proveïdes a fi d’ampliar-ne o reduir-ne l’extensió i els límits, sens perjudici de la seva revisió d’ofici quan escaigui, en els termes que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família.”
Es modifica l’article 314 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 314. Procés de revocació del règim o de modificació de les mesures de suport
El procés de revocació del règim o de modificació de les mesures de suport es regeix per les normes dels articles 308 a 312, en tot allò que siguin aplicables.”
Es modifica la ubicació del capítol vuitè del Títol V de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, passant a ubicar-se davant de l’article 315, així com el seu intitulat que queda redactat de la manera següent:
“Capítol vuitè. Procediment per a l’internament involuntari amb finalitat terapèutica”
Es modifica l’article 315 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 315. Internament involuntari amb finalitats terapèutiques
L’internament involuntari amb finalitats terapèutiques d’una persona amb discapacitat o que pateix un trastorn psíquic en una institució adequada en règim tancat exigeix sempre l’autorització judicial prèvia motivada.
Poden promoure la demanda d’internament i proposar també la institució en la qual es practicarà l’internament les persones que estan legitimades per instar la provisió de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat de la persona afectada, d’acord amb l’apartat 3 de l’article 307.
Abans d’autoritzar l’internament, el tribunal ha de procedir al reconeixement judicial de la persona concernida, escoltar el parer d’aquesta persona, del seu advocat i del Ministeri Fiscal i obtenir el dictamen d’un facultatiu designat pel mateix batlle. També pot practicar qualsevol prova que consideri rellevant i escoltar el parer de les persones que consideri convenient.
Un cop practicades les proves i en el termini màxim de setanta-dues hores, el tribunal dicta un aute en què autoritza o no l’internament, contra el qual es pot interposar recurs d’apel·lació a un sol efecte. L’aute pot autoritzar que l’internament es pugui fer en establiments ubicats en un altre país degudament acreditats pel ministeri competent en matèria de salut, amb les garanties pertinents per a la seva atenció i d’acord amb els convenis bilaterals acordats a aquest efecte.
Si raons d’urgència mèdica fan necessària l’adopció immediata de l’internament, el director de la institució o la persona en qui s’hagi delegat aquesta funció n’ha d’informar el batlle que actua en funcions de guàrdia el més aviat possible i, en qualsevol cas, dins el termini de vint-i-quatre hores, i ha d’adjuntar un certificat en el qual expliciti els motius de la urgència, les característiques del trastorn i la necessitat de l’internament. En aquest cas, el batlle, amb l’observança dels requisits que estableix l’apartat 3, ha de ratificar o denegar l’internament dins el termini de vint-i-quatre hores des que n’ha tingut coneixement. Si no ha pogut fer el reconeixement dins d’aquest termini com a conseqüència de l’estat greu en què es troba la persona, ha de dictar l’aute dins de les vint-i-quatre hores següents al moment en què el dit reconeixement ha pogut tenir lloc i, com a màxim, dins de les setanta-dues hores a comptar des que va tenir coneixement de l’internament. En aquest cas, el batlle ha d’exposar en l’aute les raons que han impedit dictar la decisió de ratificació o de denegació de l’internament dins el termini de vint-i-quatre hores.
En tots els procediments relatius a l’internament, tant ordinaris com per raó d’urgència, la persona afectada ha de ser defensada i assistida per un advocat, sense perjudici de la intervenció necessària del Ministeri Fiscal. Si no pot o no vol designar un advocat, el batlle li’n designa un d’ofici.”
Es modifica l’article 316 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 316. Control de l’internament
El batlle que ha decretat l’internament pot sol·licitar d’ofici, en qualsevol moment, informació sobre la situació personal de la persona internada. En tot cas, l’aute que decreta l’internament imposa als metges que l’atenen l’obligació de remetre al batlle, com a mínim cada tres mesos, un informe sobre la necessitat de mantenir l’internament o no. Sobre la base d’aquest informe, el batlle, després de procedir al reconeixement de la persona internada, d’escoltar el parer del seu advocat i del Ministeri Fiscal i d’obtenir el dictamen emès per un metge que hagi designat, ha de decretar mitjançant un aute si cal continuar o revocar l’internament.
La persona que presta funcions de suport a la persona amb discapacitat pot demanar informació sobre la situació d’aquesta sempre que vulgui, i també pot demanar al batlle que revoqui l’internament, d’ofici o a instància de la persona internada.
Sense perjudici del que disposen els apartats anteriors, si els metges que atenen la persona internada consideren que no cal perllongar l’internament, han de proposar al batlle que el revoqui, resolent-lo en el termini màxim de vint-i-quatre hores.
En qualsevol cas, l’ús de mitjans de contenció física de la persona internada només està permès amb l’aprovació prèvia del metge que l’atén i després d’haver efectuat una avaluació individual d’aquesta persona. En el cas que no sigui possible, aquest ús s’ha de posar en coneixement del metge que l’atén, de forma immediata i a l’efecte d’aprovació. La durada de la contenció ha de ser limitada en el temps i per prolongar-la eventualment més enllà de dues hores es requereix una nova avaluació mèdica. En tots els casos, s’ha de fer constar per escrit i s’ha de posar en coneixement del batlle l’hora de l’inici i del final de la mesura adoptada, les circumstàncies que hi han donat lloc, la identitat del metge que l’ha aprovat i del personal que l’ha executat i, si escau, la constatació de les lesions causades eventualment a la persona internada, al metge o al personal que hi ha intervingut.”
Es modifica l’article 317 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 317. Internament de persones menors d’edat
L’internament de persones menors d’edat es fa sempre en una institució adequada a les seves característiques, després d’escoltar el parer dels qui exerceixen l’autoritat parental o la tutela, amb l’informe previ del ministeri competent en matèria d’afers socials i amb l’autorització prèvia motivada del batlle al qual correspongui per torn de jurisdicció de menors.
Poden promoure la demanda d’internament d’una persona menor d’edat en una institució adequada el progenitor o progenitors que exerceixen l’autoritat parental o la persona que exerceix la tutela. La persona menor d’edat, si hi està en desacord, ha de ser defensada i assistida per un advocat, sense perjudici de la intervenció necessària del Ministeri Fiscal. Si no vol o no pot designar un advocat, el batlle li’n designa un d’ofici.
L’internament d’urgència de persones menors d’edat es fa de conformitat amb allò que preveu l’apartat 5 de l’article 315, amb les especificitats que es preveuen en aquest article i de conformitat amb la legislació relativa als drets dels infants i els adolescents.”
Es modifica l’article 318 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 318. Internament voluntari
L’ingrés voluntari d’una persona major d’edat o emancipada en una institució escaient a la seva situació que es faci en règim de limitació de la seva llibertat exigeix el seu consentiment per escrit, que pot ser revocat per ella mateixa en qualsevol moment.
Si la persona que ha ingressat voluntàriament a la institució esmentada a l’apartat anterior presenta després indicis de trobar-se en una situació de no poder decidir lliurement la continuació de l’internament, aquest internament sols es pot perllongar si s’obté l’autorització judicial motivada, amb aplicació dels requisits que estableix l’apartat 3 de l’article 315.”
S’addiciona un nou capítol novè del Títol V, davant l’article 319, de la Llei 22/2021, de 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, amb l’intitulat següent:
“Capítol novè. Altres procediments especials”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 334 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 334. Interposició i admissió del recurs d’apel·lació
L’apel·lant interposa el recurs d’apel·lació contra les sentències definitives mitjançant un escrit degudament fonamentat davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, al qual ha d’adjuntar una còpia de la sentència objecte de recurs on consti la data en què s’ha notificat. El recurs d’apel·lació s’interposa dins els vint dies hàbils següents al dia en què s’ha notificat la sentència objecte de recurs, llevat dels processos que se substancien per procediments especials en aquest cas s’interposa dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s’ha notificat la sentència objecte de recurs i dels procediments relatius a l’internament d’urgència de persones regulat a l’apartat 5 de l’article 315, cas en el qual el recurs d’apel·lació s’ha d’interposar dins els cinc dies hàbils següents al dia en què s’ha notificat la resolució objecte de recurs.
[…].”
Es modifica l’apartat 1 de l’article 431 de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, que queda redactat de la manera següent:
“Article 431. Objecte de la jurisdicció voluntària
El tribunal és competent per conèixer i resoldre mitjançant el procediment de jurisdicció voluntària les matèries o qüestions següents:
Les adopcions, preadopcions, acolliments i altres mesures d’assistència educativa, i les delegacions de l’autoritat parental, d’acord amb el que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família i les altres lleis aplicables. Aquestes matèries o qüestions corresponen, no obstant això, a la jurisdicció de menors en cas de referir-se a persones menors d’edat no emancipades.
La dispensa dels impediments per contreure matrimoni, d’acord amb la Llei qualificada de la persona i de la família, la Llei del Registre Civil i les altres lleis aplicables.
La constitució de les tuteles de menors i el nomenament del tutor o tutors, d’acord amb el que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família.
La provisió judicial de suports per a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat, si no hi ha oposició de persona legitimada, i el nomenament de curador o curadors, d’acord amb el que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família i el capítol setè del títol V d’aquesta Llei.
La constitució de les altres curateles previstes per la Llei qualificada de la persona i de la família o per altres lleis i el nomenament dels curadors, com també el nomenament de defensor judicial o l’atribució de funcions tutelars o representatives al guardador de fet.
Els actes i negocis jurídics en relació amb les persones posades en tutela o curatela que requereixen autorització judicial, d’acord amb el que estableix la Llei qualificada de la persona i de la família i les altres lleis aplicables.
L’internament d’urgència de persones, d’acord amb el que estableix aquesta Llei i les altres que siguin aplicables.
Les declaracions d’absència i de mort, d’acord amb les lleis aplicables.
El recurs contra la decisió negativa del registrador en relació amb la inscripció de la declaració d’absència o de l’emancipació, d’acord amb la Llei del Registre Civil i les altres lleis aplicables.
La fixació de la contribució dels cònjuges a la cobertura de les despeses familiars, i l’autorització a un cònjuge per realitzar actes adreçats a satisfer necessitats extraordinàries de la família o per realitzar actes de disposició de l’habitatge familiar, si manca el consentiment de l’altre cònjuge.
L’adopció de decisions en interès dels fills menors en els supòsits de desacord dels pares en cas d’exercici conjunt de l’autoritat parental.
L’autorització per lliurar certificacions literals de les inscripcions del Registre Civil en els casos que estableix la Llei del Registre Civil.
L’aprovació del reconeixement de la paternitat no matrimonial del fill proveït de mesures de suport per a l’exercici de la capacitat, d’acord amb la Llei del Registre Civil i les altres lleis aplicables.
Les emancipacions, d’acord amb les lleis aplicables.
El canvi de nom i la rectificació de la menció registral del sexe per adequar-los a la identitat de gènere de la persona.
La delimitació i fitació de béns immobles, amb la presentació prèvia d’un dictamen pericial, d’acord amb les lleis aplicables.
L’alliberament de càrregues i gravàmens, d’acord amb les lleis aplicables.
Les consignacions i els dipòsits judicials, d’acord amb les lleis aplicables.
La pèrdua, la sostracció o la destrucció de pagarés, xecs o lletres de canvi, d’acord amb les lleis aplicables.
Les convocatòries judicials de les juntes generals d’accionistes, d’acord amb el que estableix la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada i les altres lleis aplicables.
Les convocatòries judicials de les juntes generals de socis d’acord amb el que estableix la Llei de societats anònimes i de responsabilitat limitada i les altres lleis aplicables.
El nomenament, la remoció, la revocació del nomenament o la recusació d’àrbitres, d’acord amb el que estableix la Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra i les altres lleis aplicables.
L’assistència judicial en la pràctica de proves en el marc d’un procediment arbitral, d’acord amb el que estableix la Llei d’arbitratge del Principat d’Andorra i les altres lleis aplicables.
Les sol·licituds del benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes al marge d’un procés ja instat, d’acord amb el que estableixen la Llei qualificada de la Justícia, la Llei transitòria de procediments judicials i les normes reglamentàries corresponents.
[…].”
Disposició final quarta. Modificació de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida
Es modifica l’article 9 de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que queda redactat amb el text següent:
“Article 9. Filiació dels fills nascuts mitjançant les tècniques de reproducció assistida
La filiació dels nascuts amb les tècniques de reproducció assistida es regula per la Llei qualificada de la persona i de la família i les altres disposicions relatives a aquesta matèria, amb les especificacions establertes en els articles següents.
En cap cas la inscripció del naixement en el Registre Civil no pot reflectir dades de les quals es pugui inferir el caràcter de la generació.”
Es modifica l’article 10 de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que queda redactat amb el text següent:
“Article 10. Determinació legal de la filiació
Ni la mare gestant ni el seu cònjuge o parella, una vegada han donat el seu consentiment formal, previ i exprés a una determinada fecundació amb gàmetes propis o amb la contribució d’un donant o de donants, no podran impugnar la filiació matrimonial o extramatrimonial del fill nascut com a conseqüència de tal fecundació.
La revelació de la identitat del donant en els supòsits en què es procedeixi de conformitat amb l’article 7.5 d’aquesta Llei no implicarà en cap cas la determinació legal de la filiació.”
Es modifica l’article 11 de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, que queda redactat amb el text següent:
“Article 11. Premoriència del cònjuge o parella
No es pot determinar legalment la filiació ni reconèixer cap efecte o relació jurídica entre el fill nascut per l’aplicació de les tècniques que regula aquesta Llei i el cònjuge o parella difunts de la mare gestant si el material reproductor d’aquests no es troba en l’úter de la dona a la data de la mort.
No obstant el que disposa l’apartat anterior, el cònjuge o parella pot donar el seu consentiment, en el document referit a l’article 8.3, en escriptura pública, en testament o document de voluntats anticipades, perquè el seu material reproductor pugui ser utilitzat en els vint-i-quatre mesos següents a la seva defunció per fecundar la seva cònjuge o parella. La dita generació produeix els efectes legals que deriven de la filiació matrimonial o extramatrimonial, segons escaigui. El consentiment per aplicar les tècniques en aquestes circumstàncies es pot revocar en qualsevol moment anterior a la realització de les tècniques.
Es presumeix atorgat el consentiment al qual es refereix l’apartat anterior quan el supervivent hagi estat sotmès a un procés de reproducció assistida ja iniciat per la transferència d’embrions constituïts amb anterioritat a la defunció de la seva parella i aquesta última no hagi expressat posteriorment i per escrit la seva negativa a la transferència d’aquells embrions. En aquests casos la transferència embrionària ha de tenir lloc en un termini màxim de vint-i-quatre mesos d’ençà del moment de la defunció.”
Disposició final cinquena. Modificació de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000
Es modifica l’article 9 de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, i que queda redactat amb el text següent:
“Article 9
Queden subjectes a la taxa judicial totes les actuacions processals que es materialitzen en qualsevol classe de procediment en virtut dels escrits següents:
Oposició a la sol·licitud de diligències preliminars.
Oposició a la sol·licitud de mesures d’assegurament de la prova.
Oposició a la prova anticipada.
Sol·licitud de mesures cautelars i oposició a les mesures cautelars.
Demanda i reconvenció.
Petició inicial en el procediment d’injunció.
Sol·licitud de mesures provisionals regulades a la Llei qualificada de la persona i de la família.
Recurs d’apel·lació i recurs d’adhesió.
Impugnació dels acords del secretari judicial, del saig o del notari.
Demanda de revisió.
Sol·licitud d’execució de les costes processals i impugnació de la taxació de les costes processals.
Oposició a les mesures d’assegurament de les sentències condemnatòries.
Oposició a l’execució forçosa.
Impugnació dels actes d’execució del saig i de les actuacions o diligències del notari.
Oposició a la petició de liquidació.
Sol·licitud de jurisdicció voluntària, sempre que hi intervingui l’autoritat judicial.
Actes de subhasta judicial.
També queden subjectes a la taxa judicial les peticions de certificat de qualsevol tipus, llevat dels d’assistència a actes judicials, de legalització de documents i d’obtenció de còpies simples en paper o en qualsevol altre format o suport. Les administracions públiques estan exemptes de la taxa judicial per la petició de certificat de qualsevol tipus.
Els escrits que tenen com a objecte complementar, precisar, aclarir o insistir en relació amb les actuacions processals esmentades a l’apartat 1 anterior no queden subjectes a la taxa judicial.”
Disposició final sisena. Llibres del Registre Civil
A l’entrada en vigor d’aquesta Llei, quedarà tancat el llibre del Registre Civil relatiu a matrimonis i unions civils i s’obrirà un llibre relatiu a matrimonis que contingui matrimonis canònics i casaments civils, que seguirà la numeració correlativa que li correspongui.
Disposició final setena. Modificació de normes reglamentàries
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, aprovi les modificacions escaients del Reglament del Registre Civil, del Reglament d’adopció i del Reglament sobre la constatació registral de les unions estables de parella, a fi d’adaptar les seves disposicions a aquesta Llei.
Mentre no es produeixin aquestes modificacions, les disposicions reglamentàries referides continuen vigents en allò que no contradigui aquesta Llei i s’han d’interpretar, en tot cas, d’acord amb els nous principis legals.
Disposició final vuitena. Desenvolupament reglamentari
El Govern ha d’aprovar les normes reglamentàries necessàries per al desenvolupament d’aquesta Llei en el termini màxim de sis mesos des de la seva entrada en vigor.
Disposició final novena. Tractats internacionals i convenis de col·laboració i adaptació de la normativa relativa a la verificació de la capacitat
En el termini d’un any des de la publicació d’aquesta Llei el Govern ha de promoure la signatura de tractats i convenis, especialment amb els estats més propers, per garantir el reconeixement de les resolucions judicials de les autoritats de la residència habitual de la persona interessada en els internaments forçosos que calgui efectuar en un altre Estat.
En el termini d’un any des de la publicació d’aquesta Llei, el Govern ha de promoure l’adaptació dels procediments de verificació de la capacitat establerts a la normativa vigent.
Disposició final desena. Estudi relatiu als documents personals
S’encomana al Govern que en el termini màxim d’un any a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori un estudi relatiu a la possibilitat d’introduir en el passaport i altra documentació personal emesa al territori nacional, així com en relació amb les inscripcions registrals, un tercer marcador relatiu a la identificació del gènere, de conformitat amb les recomanacions contingudes a la Resolució 2048 (2015), adoptada per l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa el 22 d’abril del 2015.
Disposició final onzena. Textos consolidats
S’encomana al Govern que, en el termini màxim de sis mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, presenti els Projectes de consolidació de la Llei 46/2014, del 18 de desembre, de la successió per causa de mort, de la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil, de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida i de la Llei de taxes judicials, del 22 de juny del 2000, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes lleis.
Disposició final dotzena. Entrada en vigor
Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de sis mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
No obstant el que estableix l’apartat anterior, les disposicions següents entraran en vigor l’endemà de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra:
Els articles 132 i 136 d’aquesta Llei.
Les disposicions addicionals cinquena i sisena d’aquesta Llei.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.