Llei 13/2023, del 31 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2023

D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, i amb l’article 6 de la Llei 2/2022, del 20 de gener, per a l’adaptació de la societat pública Centre de Tractament de Residus d’Andorra, SA com a instrument de gestió directa, a continuació s’indiquen les anualitats que inclou l’encàrrec-programa per assegurar el finançament de les activitats encomanades a CTRASA.

D’acord amb l’article 29.8 de la Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, a continuació s’indiquen les anualitats previstes en el contracte d’arrendament per a l’ampliació de la Universitat d’Andorra.

El Govern incorpora al pressupost general per a l’exercici del 2023 el Fons verd per a la transició energètica i la lluita contra el canvi climàtic, que integra: l’estat de despeses, els crèdits corresponents als projectes destinats a impulsar les previsions, els plans o les accions destinats a l’objecte de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc); i l’estat d’ingressos i els drets econòmics que es preveuen liquidar durant l’exercici per finançar-los.

El Fons verd es finança d’acord amb l’ordre i les tipologies següents:

El Govern elabora, anualment, un informe públic sobre l’estat i tipologia d’ingressos i despeses del Fons Verd.

Les despeses corrents de consum de béns corrents i de serveis, i les despeses de personal dels subconceptes de formació i perfeccionament del personal i de dietes per formació i perfeccionament del personal, inferiors a 600 euros, respectivament, d’acord amb el Decret del 09-02-2011 d’aprovació del Reglament relatiu a la simplificació de procediments de pagament d’una quantitat escassa.

Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del capítol 2, “Consum de béns corrents”, les quals s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació sense perjudici del que estableix l’apartat 9.

Les despeses no superiors a 7.500 euros del capítol 6, “Inversions reals”; del capítol 3, “Despeses financeres”, i del capítol 4, “Transferències corrents”, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

Les despeses d’un import igual o superior a 600 euros i no superiors a 7.500 euros del subconcepte 16300, anomenat “Formació i perfeccionament de personal”, i del subconcepte anomenat “Dietes per formació i perfeccionament de personal”, respectivament, les quals també s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació.

Les despeses del capítol 1, “Despeses de personal”, en concepte de retribucions del personal previstes en el pressupost inicial, les quals estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

Les despeses del capítol 4, “Transferències corrents”, en concepte de prestacions de branca general, de prestacions de branca jubilació i de prestacions familiars, respectivament; les despeses del capítol 7, “Transferències de capital”, en concepte de transferències de fons al Fons de reserva de jubilació; les despeses del capítol 8, “Actius financers”, en concepte de préstecs i bestretes a mitjà i llarg termini fora del sector públic; i les “Aportacions al fons de reserves”, en concepte d’aportacions netes a les carteres gestionades i administrades del Fons de reserves de jubilació, les quals es comptabilitzen en el moment del pagament en un sol acte que agrupa les diverses fases d’execució pressupostària, anomenat ACLOP (autorització, compromís, liquidació, ordenament del pagament i pagament efectiu), i estan sotmeses a les comprovacions de control oportunes prèvies als pagaments.

Les despeses que originen ordres de pagament per justificar, que s’han de fiscalitzar en la fase d’autorització i en la justificació preceptiva posterior.

Pel que fa a les despeses considerades als apartats 1, 2, 3 i 4, no se’n poden desagregar les factures que corresponguin a despeses del mateix objecte i que es refereixen a una mateixa actuació que es realitzen en el mateix exercici pressupostari.

Pel que fa a les despeses considerades a l’apartat 5, els complements retributius de qualsevol naturalesa no previstos o previstos de manera insuficient en el pressupost inicial del capítol 1, així com la contractació de personal tant per cobrir vacants com per prestar serveis, requereixen l’existència de disponibilitat pressupostària suficient per donar-hi la conformitat i estan subjectes a fiscalització prèvia. Excepcionalment, la contractació d’interins per al curs escolar que es deriva d’aplicar la legislació que regula el sistema educatiu andorrà es fiscalitza amb posterioritat a l’aprovació per part del Govern. La cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça que preveuen les lletres a i b de l’article 18.8 es fiscalitza també amb posterioritat a l’autorització.

El Govern pot determinar reglamentàriament les despeses referides a l’apartat 2 que són de caràcter periòdic o repetitiu i que no s’han de fiscalitzar en la fase de liquidació un cop ja s’ha fiscalitzat de manera prèvia la despesa inicial de l’acte o el contracte de què deriven o les seves modificacions.

Les transferències corrents nominatives en l’àmbit de subconcepte segons la classificació econòmica del pressupost es lliuren a mesura que les entitats afectades les demanin.

Les ajudes i les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que no tenen assignació nominativa i que superen l’import de 7.500 euros s’han d’atorgar d’acord amb criteris de publicitat, concurrència i objectivitat, llevat de les ajudes acordades pel Govern en concepte de contribucions voluntàries per motiu de desastres naturals i de les ajudes en què, de forma raonada, no es pugui promoure la concurrència i que superin l’import de 7.500 euros, les quals es fan públiques en el moment de l’adjudicació.

Les transferències als comuns es fan d’acord amb els terminis establerts per la Llei qualificada de transferències als comuns.

El Govern publica cada mes al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra totes les subvencions atorgades. No cal la publicitat en el cas de subvencions nominatives en el pressupost inicial i de les subvencions corresponents als departaments i als conceptes pressupostaris següents: Departament d’Afers Socials, conceptes pressupostaris 482-50, 482-55, 482-60, 482-63, 482-65 i 482-90; Departament de Salut, concepte pressupostari 482-40; i Departament d’Ocupació, concepte pressupostari 482-65.

En aplicació de l’article 14 de la Llei de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra i les seves modificacions posteriors, s’estableix un quantum de 720.000 euros per finançar les seves activitats.

Les entitats privades beneficiàries d’ajudes o subvencions d’un import superior a 300.000 €, amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa, han de trametre al Tribunal de Comptes, perquè en faci el control, una memòria justificativa sobre el compliment de la finalitat per a la qual s’ha atorgat l’ajuda o la subvenció, juntament amb els estats financers de l’exercici en què s’ha registrat l’ajuda o la subvenció i l’informe d’autoria extern corresponent en el cas que l’entitat l’hagi contractat.

L’apartat anterior és d’aplicació a les ajudes o a les subvencions amb càrrec als crèdits pressupostaris inicials que tenen assignació nominativa i de les quals no hi ha cap norma que estableixi que es financen amb càrrec als pressupostos de l’Administració general més enllà d’acords del Govern o convenis existents.

Les retribucions dels ambaixadors, dels càrrecs directius dels organismes públics, dels de les entitats parapúbliques, dels de les societats públiques, del personal de relació especial de l’Administració general i d’altres alts càrrecs del Govern s’incrementen per l’exercici del 2023 en funció de l’índex de preus de consum (IPC).

Les retribucions del cap de Govern, dels ministres, del cap del Gabinet del Cap de Govern, del secretari general del Govern i dels secretaris d’Estat, queden congelats per l’exercici 2023 i, per tant, no s’incrementen.

També queden exceptuades d’aquest d’augment per l’exercici del 2023 en funció de l’índex de preus de consum (IPC) les gratificacions que perceben els consellers generals del Consell General.

Les retribucions del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia s’incrementen l’exercici del 2023 en funció de l’IPC.

Als criteris relatius al complement d’absorció, als quals fa referència la disposició transitòria primera de la Llei de la funció pública, no se’ls aplica cap increment.

Les prestacions complementàries per jubilació anticipada i jubilació obligatòria (aquesta última entesa com la suma de la pensió a càrrec de l’Administració general i de la pensió a càrrec de la Caixa Andorrana de Seguretat Social) dels empleats de l’Administració general s’incrementen amb l’IPC. Amb la finalitat de determinar l’aplicació correcta de l’increment de l’IPC, la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’informar el Govern de l’import de la pensió de jubilació que satisfà al personal en situació de jubilació obligatòria en el termini de 30 dies des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

Els apartats 4, 5 i 6 són aplicables a les societats públiques, a les entitats parapúbliques, de dret públic i altres organismes públics; i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern.

La retribució del personal de l’Administració general i de l’Administració de justícia que es contracti l’any 2023 serà la prevista en els taules salarials de la Llei de la funció pública aplicades en l’exercici del 2023.

Els salaris del personal de l’Administració general contractat a partir de l’1 de gener del 2019 i que abans de l’entrada en vigor de la Llei del pressupost per a l’exercici del 2019 percebia els conceptes d’IPC 2011-2012 en virtut d’una vinculació anterior amb l’Administració i alhora afectat per la mesura establerta a l’article 20.5 de la Llei 18/2019, del 15 de febrer, del pressupost per a l’exercici del 2019, es veuran incrementats amb l’IPC corresponent als períodes 2011 i 2012 sempre que sigui contractat per al mateix lloc de treball i no hi hagi una interrupció de contracte superior a tres mesos.

Durant l’exercici del 2023 es poden crear noves places de personal, dins dels límits previstos al pressupost per a l’exercici del 2023.

El Govern pot autoritzar la reconversió o reconducció de places vacants amb la creació de nous llocs de treball o llocs de treballs ja existents, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública que en justifiqui la necessitat.

En cas que un funcionari sigui declarat en situació de reforma o se l’adscrigui a un altre lloc de treball per motius de salut, el Govern pot autoritzar, per a les places que siguin estratègiques, amb un informe justificatiu previ del departament corresponent, la creació d’una plaça de les mateixes característiques que la que ocupava aquest funcionari. En cas que el Govern autoritzi la creació d’aquesta plaça, en el moment que el funcionari declarat en situació de reforma o adscrit a un altre lloc de treball per motius de salut doni per finalitzada la seva relació estatutària amb l’Administració, s’amortitzarà la plaça que ocupava.

Per a l’organització de serveis assistencials que requereixen que es facin guàrdies durant els caps de setmana i els festius, i que no poden ser assumides pel personal assalariat del SAAS, es poden contractar els facultatius necessaris per fer aquestes guàrdies, sense que el nombre estigui limitat. En aquest cas, la previsió pressupostària es fa per jornades i no per places. En cas de sobrepassar la previsió per les necessitats del servei, cal tramitar les modificacions pressupostàries corresponents.

Per a la cobertura de personal del SAAS, s’autoritza cobrir una vacant amb més d’una persona sempre que no s’excedeixi el nombre d’hores treballades pel lloc de treball que s’està cobrint, o, en el cas que sigui necessari incrementar la jornada laboral, cal justificar l’origen dels crèdits pressupostaris per al seu finançament.

La provisió de les places vacants s’ha d’efectuar d’acord amb els principis de publicitat, igualtat i concurrència, primerament mitjançant concurs intern i, si escau, posteriorment, mitjançant concurs extern, amb acord del Govern, amb l’informe previ preceptiu de la Direcció i el vistiplau de la secretaria d’Estat de Funció Pública.

Durant l’exercici del 2023, la provisió de places en situació d’adscripció i de comissió de serveis s’ha de fer garantint els principis de publicitat, igualtat i concurrència, a excepció de les situacions suficientment justificades i aprovades per la Secretaria d’Estat de Funció Pública que es podran proveir directament.

Durant l’exercici del 2023 les baixes o permisos administratius amb reserva de plaça de fins a quaranta-cinc dies no es poden cobrir amb personal interí. El ministre encarregat de les finances, amb l’informe previ de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, pot autoritzar la cobertura de baixes o permisos administratius amb reserva de plaça d’una durada superior a quaranta-cinc dies. De manera excepcional, es poden cobrir baixes o permisos administratius amb reserva de plaça amb una durada inferior a quaranta-cinc dies per donar resposta a les necessitats de personal en els llocs de treball següents:

Dels contractes amb treballadors públics interins que estiguin vigents, en els supòsits dels apartats c, d i e de l’article 109 de la Llei 1/2019, del 17 de gener, de la funció pública, se’n limita el nombre per a l’exercici del 2023 al que hi ha previst al pressupost per a l’exercici del 2023. Tanmateix, per la creació de nous serveis o per serveis estratègics o imprescindibles es pot nomenar personal interí en aquests supòsits, amb el vistiplau de la Secretaria d’Estat de Funció Pública.

S’autoritza a cobrir una plaça durant un període màxim de dos mesos per fer-hi conviure, abans d’una jubilació, la nova persona contractada i la persona que es jubila en el cas de places estratègiques acordades prèviament pel Govern.

S’autoritza, amb una antelació de sis mesos, la licitació de places vacants produïdes per jubilacions anticipades i que siguin declarades prioritàries pel Govern. A aquest efecte els titulars de les places han d’efectuar la demanda al departament corresponent sis mesos abans de la data prevista per a la jubilació anticipada.

Els apartats 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9 i 10 són aplicables a l’Administració de justícia i a les entitats parapúbliques o de dret públic; i a les societats públiques, i altres organismes públics i a les entitats autònomes les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern. En aquests casos, les referències als òrgans de l’Administració general s’entenen substituïdes pels òrgans competents de les administracions o entitats esmentades que integren el pressupost de l’Estat.

El Consell Superior de la Justícia, pel que fa al personal de l’Administració de justícia que es troba integrat dins del pressupost del ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria de justícia, les entitats parapúbliques, de dret públic, i altres organismes públics i les societats públiques les despeses corrents de les quals es financen mitjançant transferència corrent del Govern, han d’acordar un procediment per contractar personal interí similar al que estableixen els apartats anteriors.

Les noves contractacions de personal de relació especial s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

L’interès legal per a l’exercici del 2023 queda establert en l’1,62%. En cas que el Govern no pagui als seus proveïdors en els terminis establerts legalment, ha d’incorporar al seu pagament els interessos legals de demora corresponents de forma automàtica.

L’interès moratori per a l’exercici del 2023, previst a l’article 23 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i les seves modificacions posteriors, queda establert en el 3,24%.

S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:

El dèficit de caixa previst en l’exercici del 2023 (31.450.000,37 euros) i el pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (4.866.205,56 euros) es financen amb la tresoreria disponible provinent de l’endeutament autoritzat i disposat en els exercicis anteriors, i amb un nou endeutament autoritzat en els exercicis anteriors.

S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per respondre al pla d’inversió previst, així com concertar noves operacions d’endeutament per cobrir necessitats operatives de compra d’energia i finançament de les inversions previstes en el pressupost.

L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors.

Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa –a excepció de les operacions financeres de la lletra j de l’apartat 1 d’aquest article, relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior– a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors.

L’endeutament autoritzat, formalitzat i disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, i durant l’exercici en curs, no té la consideració d’afectat.

La persona assegurada que percep una o més pensions pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma de les quals, un cop deduïdes les cotitzacions de la persona assegurada, sigui inferior a dues vegades el salari mínim establert per a l’any 2023 i no siguin objecte d’increment en aplicació de la Llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments de l’habitatge, es revaloren durant l’any 2023 d’acord amb l’índex de preus de consum (IPC). La resta de prestacions econòmiques pagades per la Caixa Andorrana de Seguretat Social no es revaloren.

Per a les pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social d’un import inferior brut al salari mínim interprofessional a què fa referència la Llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania i en matèria d’arrendaments de l’habitatge, la Caixa Andorrana de Seguretat Social finança l’increment que correspongui a la variació percentual de l’IPC d’Andorra de l’any 2022.

El límit màxim d’anualitats esmentat a l’apartat 1 el pot ampliar l’Administració en funció de les necessitats que exigeixi el desenvolupament correcte dels contractes i convenis, sempre que la llei del pressupost general n’estableixi els supòsits i la quantitat màxima per a l’exercici.”

L’apartat 3.b.ii de l’article 20, que queda redactat de la manera següent:

L’apartat 3 de l’article 22, que queda redactat de la manera següent:

S’hi incorpora la disposició transitòria catorzena, amb la redacció següent:

En els casos en què una persona física o jurídica sol·liciti mitjans humans o materials del Cos de Bombers sense que estiguin vinculats a la resolució urgent de les actuacions pròpies del Departament de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, si la direcció del Cos així ho estima, es pot prestar el servei que escaigui, el cost del qual s’imputa al sol·licitant.

Tipus de serveis que es poden sol·licitar:

Per l’extinció d’un incendi que s’origini intencionadament, el Govern rescabala al responsable o als responsables el cost dels mitjans humans i materials que s’hagin destinat per apagar-lo.

Els preus públics per prestació d’un servei o per la realització d’una activitat es determinen per hora, per efectiu i per mitjà emprat. En el cas de les formacions, es determinen per acció formativa i per alumne.

Els preus públics no poden excedir, en conjunt, el del cost real o previsible del servei o l’activitat de què es tracti o, si no és possible, del valor de la prestació rebuda.”

L’article 13.2, que queda redactat de la manera següent:

La condició de persona assegurada indirecta es manté fins a l’edat de vint-i-quatre anys, inclosa.

L’article 18, que queda redactat de la manera següent:

L’article 37, que queda redactat de la manera següent:

Les persones assalariades a les quals és aplicable l’apartat 1 anterior són assimilades a l’alta respecte de les branques, les contingències i les condicions i amb els efectes que per a cadascuna d’elles s’estableixin en aquesta Llei i en els reglaments que la desenvolupen.

Les persones que figuren en alguna de les situacions detallades en aquest apartat, i sempre que les puguin acreditar degudament, es consideren en situació assimilada a la d’alta als efectes dels articles 163, 167 i 190 d’aquesta Llei:

S’afegeix l’apartat 6 a l’article 80, que queda redactat de la manera següent:

La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha d’intercanviar totes les informacions i dades, incloses dades de caràcter personal, que estimi necessàries o convenients per exercir de forma eficaç les seves competències establertes en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen, amb la finalitat d’evitar el frau i els errors en l’accés a les prestacions en el moment de la sol·licitud, l’atorgament i el manteniment de les mateixes prestacions. Pel que fa a transferències internacionals de dades de caràcter personal, aquest intercanvi es pot dur a terme amb entitats d’altres estats homòlogues a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de conformitat amb la legislació vigent en cada moment en matèria de protecció de dades personals.”

L’article 84, que queda redactat de la manera següent:

Amb la finalitat d’atendre les necessitats futures del sistema de seguretat social en matèria de prestacions contributives de la branca de jubilació, es manté el Fons de Reserva de Jubilació.

Eventualment, si a la branca general es constata l’existència de superàvit, es destina a formar part d’un fons de reserves per atendre les necessitats futures d’aquesta branca.

Resten prohibides les transferències entre les reserves tècniques de les dos branques.

La Caixa Andorrana de Seguretat Social, per garantir l’operativitat funcional i a curt termini, ha de mantenir una reserva tècnica per a la branca de jubilació, amb l’objectiu de cobrir el pagament de les prestacions de jubilació contributives i les despeses administratives derivades de la gestió de la branca per un termini no inferior a un mes i no superior a dos mesos, o bé pel període que determini la legislació d’informació financera que sigui aplicable.

El resultat (dèficit o superàvit) de la branca jubilació es determina una vegada constituïda la reserva tècnica.”

L’apartat 7 de l’article 90, que queda redactat de la manera següent:

L’Administració pública definida pel Codi de l’Administració, l’Administració de justícia, les companyies d’assegurances, els prestadors de salut i els particulars han de lliurar a la CASS les dades relatives als accidents i/o incidents amb lesions amb un tercer responsable per permetre a la CASS conèixer i quantificar el dret a rescabalament per part d’una tercera persona responsable.

S’afegeix l’apartat 5 a l’article 149, que queda redactat de la manera següent:

Si durant el període d’incapacitat temporal sobrevé una nova patologia no similar ni associada a la patologia que va motivar la situació d’incapacitat temporal inicial, el termini màxim de tres anys expira a comptar de la data en què el metge certifica aquesta nova patologia, amb el control i el parer favorable de l’Àrea de Control Sanitari.”

L’apartat 1 de l’article 180, que queda redactat de la manera següent:

Perquè el dret a la pensió de viduïtat sigui efectiu, la persona assegurada difunta per motiu de malaltia comuna o accident no laboral ha d’haver cotitzat almenys trenta-sis mensualitats en els últims quaranta-vuit mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia menys de trenta anys en el moment de la defunció; o haver cotitzat seixanta mensualitats en els últims setanta-dos mesos, tant a la branca general com a la branca de jubilació, si tenia trenta o mes anys en el moment de la defunció. En qualsevol cas, si la persona assegurada difunta ha cotitzat quinze anys, tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat. Si la persona assegurada difunta es titular d’una pensió de jubilació en el moment de la defunció i ha cotitzat seixanta mesos tant a la branca general com a la branca de jubilació, genera el dret a pensió de viduïtat.

L’apartat 1 de l’article 181, que queda redactat de la manera següent:

L’apartat 10 de l’article 221, amb el contingut següent:

Quan aquestes persones treballen com a persones assalariades tenen dret a totes les prestacions de la branca general.

L’apartat 1 de l’article 240, que queda redactat de la manera següent:

Són faltes molt greus dels empresaris:

S’addiciona una disposició transitòria setena, amb el següent redactat:

En el moment de constituir el Fons de Reserva de Jubilació, els fons propis inicials estan formats per totes les partides de l’actiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social que corresponguin a la contrapartida de les reserves disponibles i immobilitzades del fons de reserva de la branca de jubilació, i als resultats de l’exercici del fons de reserva de la branca de jubilació del passiu del balanç de la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Als efectes del que preveu l’apartat 1, es considera reserva no disponible la reserva tècnica prevista per garantir l’operativitat funcional i a curt termini que determini la legislació vigent.

Els actius de la Caixa Andorrana de Seguretat Social descrits a l’apartat 1 canvien de titularitat i passen a formar part de l’actiu del Fons de Reserva, i es constitueix una partida equivalent en el seu passiu anomenada Patrimoni del Fons de Reserva de Jubilació.

Els resultats que obtingui en cada exercici el Fons de Reserva de Jubilació en la gestió de les seves inversions s’integren en el balanç del Fons de Reserva i, juntament amb el patrimoni, formen el patrimoni del Fons de Reserva de Jubilació.

El Fons té un patrimoni mínim a l’inici de cada exercici, tal com preveu la legislació vigent en matèria de seguretat social.”

La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:

Fora dels supòsits previstos en l’apartat anterior, no s’admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva.

L’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet, o que la resol, la nul·litat d’actuacions no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.”