LegalizeLlei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats
A aquest efecte, es considera que l’entitat ha complert amb la seva obligació mentre hagi realitzat les comprovacions oportunes i suficients.
Les entitats operatives del sistema financer que tinguin una relació contínua amb el client –per exemple, les que prestin un servei continu d’assessorament o gestió de carteres– han de comptar amb polítiques i procediments apropiats per mantenir informació adequada i actualitzada sobre els clients en la mesura necessària, i han de poder demostrar que compten amb aquestes polítiques i procediments.
Article 36 quater. Prestació de serveis sobre instruments no complexos
Un instrument financer no esmentat en la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 36 bis es considera no complex si compleix els criteris següents:
No està inclòs en la lletra c) de la definició 18 de l’article 2 o en les lletres d) a k) de la definició 11 de l’article 2 d’aquesta Llei.
Hi ha possibilitats freqüents de venda, reemborsament o un altre tipus de liquidació d’aquest instrument a preus públicament disponibles per als participants en el mercat i que són preus de mercat o preus oferts o validats per sistemes d’avaluació independents de l’emissor.
No implica responsabilitat real o potencial per al client que excedeixi el cost d’adquisició de l’instrument.
No incorpora una clàusula, una condició o un esdeveniment desencadenant que pugui modificar substancialment la naturalesa o el risc de la inversió o el perfil de pagaments, com les inversions que incorporen un dret a convertir l’instrument en una inversió diferent.
No inclou despeses de sortida explícites o implícites que tinguin per efecte convertir la inversió en il·líquida encara que hi hagi possibilitats tècnicament freqüents de vendre-la, obtenir-ne el reemborsament o fer-la d’alguna altra manera.
Està a disposició del públic la informació adequadament completa sobre les seves característiques, que normalment serà ben compresa, de manera que permeti a un client minorista mitjà emetre un judici fonamentat per decidir si fer una operació en aquest instrument.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable que estableixi les disposicions relatives a les categories d’instruments que es consideren complexos o no complexos.
Article 36 quinquies. Registre de les avaluacions d’adequació
Les entitats operatives del sistema financer han de portar registres de les avaluacions d’adequació efectuades, que han d’incloure els elements següents:
El resultat de l’avaluació d’adequació.
Qualsevol advertiment fet al client en cas que el servei d’inversió o la compra del producte s’haguessin avaluat com a potencialment no convenients per al client, si el client ha demanat efectuar l’operació malgrat l’advertiment i, quan escaigui, si l’entitat ha acceptat la sol·licitud del client de fer l’operació.
Qualsevol advertiment fet al client en cas que el client no hagués proporcionat informació suficient per permetre a l’entitat dur a terme una avaluació d’adequació, si el client ha demanat efectuar l’operació malgrat l’advertiment i, quan escaigui, si l’entitat ha acceptat la sol·licitud del client de fer l’operació.
Article 37. Gestió i execució d’ordres
Les entitats operatives del sistema financer que presten el servei d’inversió consistent en l’execució per compte dels clients de les ordres de compra o venda d’un o més instruments financers han d’adoptar totes les mesures raonables per obtenir el millor resultat possible per als seus clients quan executen ordres seves, tenint en compte el preu, els costos, la rapidesa, la probabilitat d’execució i de liquidació, el volum, la naturalesa o qualsevol altra consideració pertinent per a l’execució de l’ordre. Les entitats operatives del sistema financer han de demostrar a l’AFA, quan ho sol·liciti, el compliment d’aquest apartat.
Tanmateix, en cas que el client doni instruccions específiques per a l’execució de l’ordre, les entitats operatives del sistema financer han d’executar l’ordre seguint les instruccions específiques del client.
Així mateix, les entitats mencionades a l’apartat anterior també han de disposar de procediments i sistemes de gestió d’ordres que assegurin l’execució puntual, justa i ràpida de les ordres dels clients, davant d’altres ordres de clients o dels interessos particulars de la mateixa entitat, i que permetin l’execució de les ordres dels clients, que siguin equivalents, segons el moment en què són rebudes per l’entitat.
Amb la finalitat de poder complir el que disposa l’apartat 1, les entitats operatives del sistema financer han d’establir i aplicar una política d’execució d’ordres que ha d’incloure, respecte de cada classe d’instrument, informació sobre els distints centres on executen les ordres dels clients i els factors que influeixen en l’elecció del centre d’execució. Aquesta política també ha d’incloure, com a mínim, els centres en els quals l’entitat operativa del sistema financer pot obtenir de forma sistemàtica el millor resultat possible per executar les ordres dels clients.
Les entitats mencionades en l’apartat 1 han de proporcionar als seus clients informació adequada sobre la seva política d’execució d’ordres aplicable, i han d’estar en condicions de demostrar-los, quan ho sol·licitin, que han executat les ordres de conformitat amb la política esmentada. Aquesta informació ha d’explicar amb claredat, amb el detall suficient i d’una manera que pugui ser compresa fàcilment pels clients, com executarà l’entitat les ordres per al client. És necessari que les entitats operatives del sistema financer obtinguin el consentiment previ dels seus clients respecte a la política d’execució d’ordres.
Quan la política d’execució d’ordres prevegi la possibilitat que les ordres dels clients puguin ser executades al marge d’un mercat regulat o d’un sistema multilateral de negociació, l’entitat ha d’informar els clients d’aquesta possibilitat abans d’executar ordres al marge dels mercats i dels sistemes mencionats. Les entitats operatives del sistema financer han d’obtenir el consentiment previ dels seus clients, de forma general o bé per a cada operació, de forma expressa, abans de procedir a executar-les al marge d’un mercat regulat o d’un sistema multilateral de negociació.
Les entitats mencionades a l’apartat primer han de supervisar l’efectivitat dels seus sistemes i la seva política d’execució d’ordres amb l’objecte de detectar i, si escau, corregir qualsevol deficiència. En particular, han de comprovar periòdicament si els centres d’execució inclosos en la política proporcionen els millors resultats possibles per al client o si és necessari canviar els sistemes d’execució. Les entitats estan obligades a proporcionar als clients la informació relativa a qualsevol canvi important en els sistemes o en la política d’execució d’ordres.
En els registres de les ordres dels clients s’han de conservar:
L’exemplar original de l’ordre signada pel client o per la persona autoritzada fefaentment quan es faci per escrit.
El suport magnètic d’enregistrament, quan l’ordre es faci telefònicament.
El registre magnètic corresponent, en el cas de transmissió electrònica.
Les entitats mencionades a l’apartat primer han d’establir els mitjans necessaris per identificar els seus ordenants, han de disposar dels mitjans per a l’enregistrament de les ordres i han de fer constar en els contractes que les ordres telefòniques seran enregistrades.
Les entitats operatives del sistema financer han d’adoptar mesures per facilitar l’execució més ràpida possible de les ordres dels clients a preu limitat respecte de les accions admeses a negociació en un mercat regulat que no siguin executades immediatament en les condicions existents de mercat. Les entitats operatives del sistema financer han de fer pública immediatament l’esmentada ordre del client a preu limitat, llevat que el client indiqui el contrari, de forma que els participants en el mercat puguin accedir fàcilment a l’ordre esmentada.
Les entitats operatives del sistema financer que executin ordres de clients han de publicar amb periodicitat anual, respecte a cada classe d’instrument financer, els cinc principals intermediaris, en termes de volums de negociació, en els quals van executar ordres de clients l’any anterior, així com informació sobre la qualitat de l’execució obtinguda.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per establir els criteris d’execució òptima que les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte per determinar la importància relativa dels factors enumerats en l’apartat 1 d’aquest article, els principis generals que cal tenir en compte en la tramitació d’ordres de clients, les disposicions relatives a l’acumulació i l’atribució d’ordres i el contingut i el format de la informació que han de publicar les entitats operatives del sistema financer de conformitat amb l’apartat 9 d’aquest article.
Article 37 bis. Política d’execució d’ordres
Les entitats operatives del sistema financer han de revisar anualment la política d’execució establerta en l’apartat 3 de l’article 37, així com els seus sistemes d’execució d’ordres.
Aquesta revisió també s’ha de dur a terme sempre que es produeixi un canvi important que afecti la capacitat de l’entitat per seguir obtenint el resultat òptim d’execució de les ordres dels seus clients de forma coherent utilitzant els centres inclosos en la seva política d’execució.
L’entitat operativa del sistema financer ha d’avaluar si s’ha produït un canvi important i s’ha de plantejar la pertinència de modificar la importància relativa dels factors de millor execució a l’hora de complir l’obligació general d’efectuar la millor execució possible.
La informació sobre la política d’execució s’ha d’adaptar en funció de la categoria d’instruments financers i el tipus de servei prestat i ha d’incloure la informació que figura en els apartats següents.
Les entitats operatives del sistema financer han de facilitar als clients minoristes les dades següents sobre la seva política d’execució amb antelació suficient respecte a la prestació del servei:
Una explicació de la importància relativa que l’entitat operativa del sistema financer atorga, en virtut dels criteris esmentats reglamentàriament, als factors esmentats en l’apartat 1 de l’article 37, o el procés pel qual l’entitat operativa del sistema financer determina la importància relativa d’aquests factors.
Una llista dels centres d’execució que l’entitat operativa del sistema financer utilitza preferentment a l’hora de complir l’obligació d’adoptar totes les mesures per obtenir de manera coherent el resultat òptim d’execució de les ordres dels clients, i en la qual s’ha de precisar quins centres d’execució s’empren per a cada categoria d’instruments financers, ordres de clients minoristes, ordres de clients professionals i operacions de finançament de valors.
Una llista dels factors utilitzats per seleccionar un centre d’execució, inclosos factors qualitatius com ara els sistemes de compensació, els interruptors de circuit, les actuacions programades, o qualsevol altra consideració pertinent i la importància relativa de cada factor; la informació sobre els factors usats per seleccionar un centre d’execució ha de ser coherent amb els controls utilitzats per l’empresa, en revisar l’adequació de les seves polítiques i sistemes, per demostrar als seus clients que s’ha assolit sistemàticament la millor execució.
De quina manera es considera que els factors de l’execució, com ara el preu, els costos, la rapidesa d’execució, la probabilitat d’execució i qualsevol altre factor pertinent formen part de totes les mesures oportunes per obtenir el millor resultat possible per al client.
Si escau, informació que l’entitat executa ordres fora d’un centre de negociació, les conseqüències –per exemple, el risc de contrapart derivat de tal execució fora d’un centre de negociació– i, a petició dels clients, informació addicional sobre les conseqüències d’aquesta modalitat d’execució.
Un advertiment clar i visible que qualsevol instrucció específica d’un client pot impedir que l’entitat operativa del sistema financer adopti les mesures que ha concebut i ha aplicat en la seva política d’execució per tal d’obtenir el resultat òptim en l’execució d’aquestes ordres pel que fa als elements coberts per aquestes instruccions.
Un resum del procés de selecció dels centres d’execució, les estratègies d’execució emprades, els procediments i el procés utilitzats per analitzar la qualitat d’execució obtinguda, i la manera com les entitats controlen i verifiquen que s’han obtingut els millors resultats possibles per als seus clients.
La informació s’ha de facilitar en un suport durador o mitjançant el lloc web, quan no constitueixi un suport durador.
Quan les entitats operatives del sistema financer apliquin diverses comissions en funció del centre d’execució, l’entitat ha d’explicar aquestes diferències amb el detall suficient perquè el client pugui comprendre els avantatges i els inconvenients de l’elecció d’un determinat centre d’execució.
Quan les entitats operatives del sistema financer convidin els clients a optar per un centre d’execució, s’ha d’oferir informació imparcial, clara i no enganyosa per impedir que el client triï un centre d’execució en lloc d’un altre basant-se només en la política de preus aplicada per l’entitat.
Les entitats operatives del sistema financer només reben pagaments de tercers que compleixin el que disposa l’article 34, apartat 2, i han d’informar els clients sobre els incentius que, si escau, rebin dels centres d’execució. La informació ha d’especificar les comissions aplicades per l’entitat operativa del sistema financer a totes les contraparts implicades en l’operació, i quan les comissions variïn en funció del client, ha d’indicar la quantia màxima de les comissions o el rang de comissions aplicables.
Quan una entitat operativa del sistema financer cobri a més d’un participant en una operació, de conformitat amb l’article 34, apartat 2, i les seves mesures d’execució, aquesta empresa ha d’informar els seus clients del valor de qualsevol benefici monetari o d’un altre tipus que hagi obtingut.
Quan un client demani a una entitat operativa del sistema financer informació raonable i proporcionada sobre les seves polítiques o mecanismes i la forma en què es revisen, aquesta empresa ha de respondre clarament i en un termini raonable.
Quan una entitat operativa del sistema financer executi ordres per a clients minoristes, ha de facilitar a aquests clients un resum de la política corresponent, amb una atenció especial al total de les despeses en què incorrin. En el resum es facilita també un enllaç a les dades més recents publicades sobre la qualitat d’execució de cada centre d’execució previst per l’entitat operativa del sistema financer en la seva política.
Article 38. Informes
Les entitats operatives del sistema financer que mantinguin directament instruments financers o fons de clients han de posar a disposició dels seus clients, amb caràcter trimestral i en un suport durador, un informe en què es detalli l’estat de comptes amb el desglossament dels saldos, la composició i la valoració econòmica de tots els dipòsits de valors i els comptes d’efectiu dels clients, així com un detall de les operacions d’instruments financers o de fons efectuades en el període, llevat que s’hagi facilitat aquesta informació als dits clients en un altre informe periòdic.
Capítol quart. Abús de mercat
Secció primera. Disposicions generals en matèria d’abús de mercat
Article 39. Objecte
Aquest capítol estableix el marc normatiu en l’àmbit de les operacions amb informació privilegiada, la comunicació il·lícita d’informació privilegiada i la manipulació de mercat (abús de mercat), així com les mesures per impedir l’abús de mercat a fi de garantir la integritat dels mercats financers i reforçar la protecció dels inversors i la seva confiança en aquests mercats.
Article 40. Subjectes obligats
Les entitats bancàries, les entitats financeres d’inversió, els organismes d’inversió col·lectiva i les seves societats gestores, els emissors, els analistes financers i, en general, les persones o les entitats que duguin a terme, de forma directa o indirecta, activitats relacionades amb els mercats de valors, han de respectar les normes contingudes en aquest capítol.
Així mateix, les entitats a les quals els resultin aplicables els articles 50, 52, 53 i 54 següents han d’elaborar, remetre a l’AFA i complir un reglament intern de conducta en què s’incorporin les disposicions contingudes en aquests articles, així com en les disposicions reglamentàries aplicables. Les entitats han de remetre una declaració escrita a través de la qual es garanteixi l’actualització permanent del reglament intern de conducta i que el contingut del mateix reglament és conegut, comprès i acceptat per totes les persones pertanyents a l’organització a les quals resulta aplicable.
En els casos en què es detecti que el contingut d’un reglament intern de conducta no s’ajusta al que disposen els apartats 1 i 2 anteriors o no és adequat a la naturalesa o al conjunt d’activitats que l’entitat o el grup desenvolupa, l’AFA pot requerir-li que incorpori al reglament totes les modificacions o addicions que jutgi necessàries.
Article 41. Àmbit d’aplicació
Les obligacions establertes en els articles 50, 52 a 54 i 60 a 62 s’han d’aplicar:
Als instruments financers admesos a negociació en un mercat regulat o per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un mercat regulat del Principat d’Andorra o la Unió Europea.
Als instruments financers negociats en un sistema multilateral de negociació o SMN i els admesos a negociació en un SMN, o per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un SMN del Principat d’Andorra o la Unió Europea.
Als instruments financers negociats en un sistema organitzat de contractació o SOC de la Unió Europea.
Als instruments financers no inclosos en les lletres a), b) o c) dels quals el preu o valor depengui dels instruments financers esmentats en aquestes lletres o tingui un efecte sobre el preu o el valor d’aquests instruments, inclosos, encara que no de forma exclusiva, les permutes de risc de crèdit i els contractes per diferències.
L’àmbit d’aplicació dels articles 55 i 57 s’estén, així mateix:
A qualsevol tipus d’instrument financer, incloent-hi els contractes de derivats o els instruments financers derivats per a la transferència del risc de crèdit, en el qual l’operació, l’ordre, l’oferta o la conducta tingui o pugui tenir algun efecte en el preu o el valor d’un contracte al comptat sobre matèries primeres, quan el preu o el valor depenguin del preu o el valor d’aquests instruments financers.
A qualsevol conducta en relació amb els índexs de referència.
Les prohibicions establertes en els articles 51 i 57 són així mateix aplicables a les accions o omissions fetes tant al Principat d’Andorra com en un tercer país, en relació amb els instruments admesos a negociació o per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un centre de negociació tant en el Principat d’Andorra com en un tercer país.
Les prohibicions establertes en els articles 51 i 57 són així mateix aplicables a tota operació, ordre o conducta relativa a qualsevol instrument admès a negociació o per al qual s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un centre de negociació, amb independència que aquesta operació, ordre o conducta es faci o no en un centre de negociació en el Principat d’Andorra o en un tercer país.
Article 42. Definicions
A efectes d’aquest capítol s’entén per:
1) Contracte de comptat sobre matèries primeres: és un contracte negociat en un mercat de comptat per al subministrament d’una matèria primera que es lliura tan aviat com es liquida l’operació, així com el contracte per al subministrament d’una matèria primera que no té la consideració d’instrument financer, incloent-hi el contracte amb lliurament ajornat.
2) Derivats sobre matèries primeres: són instruments financers negociables en els mercats de capitals que donen el dret a adquirir o a vendre matèries primeres o que donen lloc a una liquidació en efectiu, determinada per referència a matèries primeres o variables climàtiques, despeses de transport o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials.
3) Emissor: és una entitat jurídica de dret privat o públic que emet o proposa emetre instruments financers; és l’emissor, en el cas dels certificats de dipòsit representatius d’instruments financers, de l’instrument financer representat.
4) Formació d’una participació: és l’adquisició de valors en una empresa, que no genera una obligació legal o reglamentària de formular una oferta pública d’adquisició en relació amb aquesta empresa.
5) Índex de referència: és qualsevol taxa, índex o xifra, posat a disposició del públic o publicat, que es determina de manera periòdica o regular mitjançant l’aplicació d’una fórmula o sobre la base del valor d’un o diversos actius subjacents o preus, incloent-hi preus estimats, tipus d’interès o altres valors reals o estimats, o dades d’estudis, i que s’utilitza com a referència per determinar la quantitat pagadora per un instrument financer o el valor d’un instrument financer.
6) Participant del mercat que comunica informació: és una persona pertanyent a alguna de les categories establertes en l’article 50 que comunica informació en el marc d’una prospecció de mercat.
7) Persona: és una persona física o jurídica.
8) Persona amb responsabilitats de direcció: és una persona en un emissor que tingui la condició:
De membre de l’òrgan d’administració, gestió o supervisió de la dita entitat; o
D’alt directiu que no és membre dels òrgans esmentats en la lletra a) i que té accés regular a informació privilegiada relativa, directament o indirectament, de la dita entitat, així com competències per adoptar decisions en matèria de gestió que afecten l’evolució futura i les perspectives empresarials de l’entitat.
9) Persona estretament vinculada:
El cònjuge o qualsevol persona física considerada equivalent a un cònjuge pel dret andorrà.
Els fills a càrrec, de conformitat amb el dret andorrà.
Qualsevol altre familiar amb qui s’hagi conviscut almenys des d’un any abans de la data de l’operació de què es tracti.
Una persona jurídica, fideïcomís o associació en la qual ocupi un càrrec directiu una persona física amb responsabilitats de direcció o una persona física esmentada a les lletres a), b) o c), o que estigui directament o indirectament controlada per aquesta persona, que s’hagi creat per beneficiar aquesta persona, o que tingui interessos econòmics en gran mesura equivalents als d’aquesta persona.
10) Pràctica de mercat acceptada: és una pràctica de mercat específica acceptada per l’autoritat competent d’un mercat de valors negociables d’acord amb el que s’estableix en l’article 56.
11) Professionals que preparen o executen operacions: són les entitats operatives del sistema financer i els seus agents financers que en el marc de la seva activitat professional reben i transmeten ordres o executen operacions sobre instruments financers.
12) Programa de recompra: és una negociació amb accions pròpies d’una societat per si mateixa o bé per una persona que actuï en nom propi però per compte d’aquesta societat.
13) Registres de trànsit de dades: és qualsevol dada tractada als efectes de la conducció d’una comunicació a través d’una xarxa de comunicacions electròniques o de la facturació d’aquesta xarxa.
A efectes de l’article 43 s’entén per:
Valors: són els tipus d’instruments financers següents:
Accions i valors equiparables a les accions.
ii) Obligacions o altres formes de deute amb garantia real.
iii) Deute amb garantia real convertible o bescanviable per accions o altres valors equiparables a les accions.
Instruments associats: són els instruments financers següents, incloent-hi els no admesos a negociació o que no es negocien en un centre de negociació, o aquells per als quals no s’ha sol·licitat l’admissió a negociació en un centre de negociació:
Contractes o drets de subscripció, adquisició, transmissió o cessió de valors.
ii) Derivats financers de valors.
iii) En els casos en què els valors siguin instruments de deute convertibles o bescanviables, els valors en què poden convertir-se o pels quals poden canviar-se aquests instruments de deute convertibles o bescanviables.
iv) Instruments emesos o garantits per l’emissor o garant dels valors i en què el preu de mercat pugui influir de manera important en el preu dels valors, o al revés.
Quan els valors siguin valors equiparables a les accions, les accions representades per aquests valors i qualsevol altre valor equiparable a aquestes accions.
Distribució significativa: és una oferta de valors en el mercat primari o secundari, diferent de la negociació ordinària tant pel que fa al valor quantitatiu dels valors que s’ofereixin com al mètode de venda que s’empri.
Estabilització: és tota compra, oferta de compra de valors o tota operació equivalent amb instruments associats feta per entitats bancàries o entitats financeres d’inversió en el context d’una distribució significativa d’aquests valors, exclusivament per sostenir el seu preu de mercat durant un període de temps predeterminat, a causa d’una pressió de venda d’aquests valors.
Article 43. Exempció dels programes de recompra i de les mesures d’estabilització
Les prohibicions dels articles 51 i 57 d’aquesta Llei no s’apliquen a la negociació d’accions pròpies en el marc de programes de recompra quan:
Els detalls complets del programa es facin públics abans del començament de la negociació.
Les operacions siguin notificades com a elements integrants del programa de recompra a l’autoritat competent del centre de negociació d’acord amb l’apartat 3, i tot seguit siguin difoses al públic.
Es respectin límits adequats pel que fa al preu i al volum.
Es desenvolupin d’acord amb els objectius a què es refereix l’apartat 2 i les condicions establertes en aquest article.
Per beneficiar-se de l’exempció prevista en l’apartat 1, els programes de recompra han de tenir com a únic propòsit un dels objectius següents:
Reduir el capital d’un emissor.
Complir les obligacions inherents als instruments financers de deute convertibles en accions.
Complir les obligacions derivades dels programes d’opcions d’accions o altres assignacions d’accions per als empleats o els membres dels òrgans d’administració o supervisió de l’emissor o d’una empresa associada.
Per beneficiar-se de l’exempció prevista en l’apartat 1, l’emissor ha d’informar l’autoritat competent del centre de negociació en què les accions han estat admeses a negociació o es negociïn sobre cadascuna de les operacions relatives a programes de recompra, incloent-hi la informació relativa a les operacions executades, en la qual figurin almenys:
La denominació i el nombre d’instruments comprats i venuts.
La quantitat.
Les dates i les hores d’execució.
Els preus de l’operació.
Un identificador que permeti reconèixer l’emissor que ha comprat o venut els valors.
Les prohibicions establertes en els articles 51 i 57 no s’apliquen als valors i als instruments associats per a l’estabilització dels valors quan:
L’estabilització es porta a terme durant un període de temps limitat.
La informació rellevant sobre l’estabilització s’ha fet pública i s’ha notificat a l’autoritat competent del centre de negociació.
Es respecten límits adequats quant a preu.
La dita negociació compleix les condicions per a l’estabilització que es determinin reglamentàriament.
Sense perjudici del que disposa l’apartat 2 de l’article 45, els emissors, oferents o entitats que duguin a terme l’estabilització i actuïn en nom d’aquestes persones o no han de notificar els detalls de totes les operacions d’estabilització a l’autoritat competent del centre de negociació, a tot estirar al final de la setena sessió diària del mercat següent a la data d’execució d’aquestes operacions.
Article 44. Exempció de les activitats relacionades amb la política monetària i la gestió del deute públic
Aquest capítol no s’aplica a les operacions, les ordres o les conductes que responguin a finalitats de política monetària o de gestió del deute públic dutes a terme per:
L’Estat.
Qualsevol ministeri, agència o entitat de comesa especial andorrana de titularitat pública, o per qualsevol persona que actuï per compte d’ells.
Aquest capítol no s’aplica a les operacions, les ordres o les conductes de qualsevol organisme oficialment designat o de qualsevol persona que actuï per compte d’aquest organisme en aplicació de la política de gestió del deute públic.
El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot establir reglamentàriament els organismes públics i bancs centrals de països tercers que cal incloure en l’exempció que s’estableix l’apartat 1.
Aquest article no s’aplica a les persones que treballen en virtut d’un contracte de treball o d’una altra relació per als organismes esmentats en aquest article, quan aquestes persones efectuïn, directament o indirectament, operacions i ordres o practiquin conductes per compte propi.
Article 45. Autoritat competent en matèria d’abús de mercat
Sense perjudici de les competències de les autoritats judicials, l’AFA és l’autoritat administrativa competent per vetllar per l’aplicació de les disposicions establertes en aquest capítol a totes les actuacions dutes a terme al Principat d’Andorra, i també fora del Principat quan es refereixin a instruments financers admesos a negociació en un mercat regulat, per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en aquest mercat o que es negociïn en un SMN o SOC, o per als quals s’hagi sol·licitat l’admissió a negociació en un SMN que operi dins del Principat d’Andorra.
L’AFA pot exercir les seves funcions i competències en matèria d’abús de mercat, ja sigui:
Directament.
En col·laboració amb altres autoritats o amb els organismes dels mercats.
Sota la seva responsabilitat per delegació a autoritats o organismes dels mercats nacionals.
Mitjançant una sol·licitud a les autoritats judicials competents.
L’AFA pot dur a terme totes les actuacions necessàries per exercir les seves funcions en matèria d’abús de mercat. En aquest context, s’habilita l’AFA per:
Accedir a qualsevol document i dada, sigui quina sigui la seva forma, i rebre’n una còpia.
Sol·licitar o requerir informació a qualsevol persona, fins i tot a les que intervenen successivament en la transmissió d’ordres o en l’execució de les operacions en qüestió, així com als seus directius i, en cas de ser necessari, citar qualsevol persona i prendre-li declaració.
Dur a terme inspeccions in situ i investigacions in situ en locals que no siguin les residències privades de persones físiques.
Amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial, accedir als locals de persones físiques i jurídiques a fi de confiscar documents i dades sota qualsevol forma, quan hi hagi una sospita raonable de l’existència de documents o dades relatius a l’assumpte de la inspecció o investigació que puguin ser rellevants per provar un cas d’operació amb informació privilegiada o de manipulació de mercat que infringeixi aquesta Llei.
Remetre assumptes perquè siguin investigats penalment.
Requerir, amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial en qüestió, la tramesa dels registres existents sobre trànsit de dades que mantingui una empresa de telecomunicacions, quan hi hagi una sospita raonable que s’hagi comès una infracció i aquests registres puguin ser rellevants per investigar una infracció de les lletres a) o b) de l’article 51, o de l’article 57.
Requerir la tramesa de les gravacions existents de converses telefòniques, les comunicacions electròniques i els registres existents sobre trànsit de dades que mantinguin les entitats operatives del sistema financer.
Bloquejar preventivament actius durant un termini màxim de quaranta dies hàbils i, si escau, sol·licitar l’embargament dels dits actius a l’autoritat judicial mentre se substancia l’eventual expedient administratiu. En tot cas, l’AFA no té responsabilitats pels danys causats pel bloqueig d’actius fet en l’exercici de les seves funcions.
Suspendre la negociació dels instruments financers en qüestió.
Requerir el cessament d’una pràctica que l’AFA consideri contrària al que està establert en aplicació d’aquest capítol.
Imposar la prohibició temporal d’exercir una activitat professional en el sector financer a persones sotmeses a la seva supervisió.
Adoptar totes les mesures necessàries per garantir que el públic sigui informat adequadament mitjançant, entre altres aspectes, la correcció de la informació falsa o enganyosa publicada, i també mitjançant la sol·licitud a l’emissor o a una altra persona que hagi publicat o difós informació falsa o enganyosa perquè publiqui una rectificació.
Aquest article s’aplica sense perjudici de les disposicions legals vigents en matèria de secret en l’àmbit laboral i secret professional.
La notificació d’informació a l’AFA d’acord amb aquest capítol no es considera infracció de cap restricció de comunicació d’informació imposada per via contractual o per qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa, ni pot implicar per a la persona que la notifiqui cap tipus de responsabilitat en relació amb aquesta notificació.
Així, entre altres coses, l’AFA exerceix el poder disciplinari sobre els subjectes infractors definits en l’article 64. A aquest efecte ha d’iniciar, instruir i resoldre els expedients sancionadors relatius a infraccions sobre les operacions d’abús de mercat i determinar les sancions corresponents.
En cas que hi hagi indicis d’infraccions penals, l’AFA ha de trametre les actuacions al Ministeri Fiscal. Les actuacions previstes en aquest article no suposen cap menyscabament ni l’exclusió de les garanties establertes pel procediment penal andorrà.
Secció segona. Prohibicions i obligacions relacionades amb la informació privilegiada
Article 46. Informació privilegiada
A efectes d’aquesta Llei s’entén per informació privilegiada qualsevol dels tipus d’informació següents:
La informació de caràcter concret que no s’ha fet pública, que es refereixi directament o indirectament a un o diversos emissors o a un o diversos instruments financers o els seus derivats i que, en cas de fer-se pública, podria influir de manera apreciable sobre els preus d’aquests instruments o dels instruments derivats relacionats amb aquests instruments.
En relació amb els instruments derivats sobre matèries primeres, la informació de caràcter concret que no s’ha fet pública, que es refereix directament o indirectament a un o diversos d’aquests instruments derivats o directament a un contracte al comptat sobre matèries primeres relacionat amb aquests instruments i que, en cas de fer-se pública, podria influir de manera apreciable sobre els preus d’aquests instruments derivats o contractes al comptat sobre matèries primeres relacionats amb aquests instruments, i sempre que es tracti d’informació de la qual es pugui esperar raonablement que es faci pública o que s’hagi de fer pública obligatòriament, d’acord amb el que es preveu en les disposicions legals, en les normes del mercat, en els contractes o en els usos i les pràctiques dels corresponents mercats de derivats sobre matèries primeres o de comptat.
Pel que fa a les persones encarregades de l’execució de les ordres relatives als instruments financers, la informació transmesa per un client en relació amb les seves ordres pendents relatives a instruments financers, que és de caràcter concret, que es refereix directament o indirectament a un o diversos emissors o a un o diversos instruments financers i que, en cas de fer-se pública, podria influir de manera apreciable sobre els preus d’aquests instruments financers, els preus de contractes al comptat sobre matèries primeres o els preus dels instruments derivats relacionats amb aquests instruments.
Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar o adoptar directrius d’organismes oficials reconeguts internacionalment, en relació amb els aspectes següents:
Quan la informació que es refereix a un o diversos emissors o a un o diversos instruments financers o els seus derivats és de caràcter concret.
Sota quin criteri es considera informació privilegiada un procés prolongat en el temps amb què es pretén generar o té com a conseqüència determinades circumstàncies o un fet concret sobre un emissor o un instrument financer.
Què s’entén per informació que si es fa pública pot influir de forma apreciable sobre els preus dels instruments.
Una llista indicativa i no exhaustiva d’informació, de la qual raonablement es pot esperar que sigui divulgada o que ha de ser divulgada obligatòriament, d’acord amb el que es preveu en les disposicions legals, en les normes del mercat, en els contractes o en els usos i les pràctiques dels corresponents mercats de derivats sobre matèries primeres o de comptat pertinents esmentats en la lletra b) de l’apartat 1.
Article 47. Operacions amb informació privilegiada
A efectes d’aquesta Llei, les operacions amb informació privilegiada són les dutes a terme per una persona que disposa d’informació privilegiada i que la utilitza adquirint, transmetent o cedint, per compte propi o de tercers, directament o indirectament, els instruments financers als quals fa referència aquesta informació. Es considera així mateix operació amb informació privilegiada la utilització d’aquest tipus d’informació per cancel·lar o modificar una ordre relativa a l’instrument financer a què es refereix la informació, quan s’ha donat l’ordre abans que l’interessat tingui coneixement de la informació privilegiada.
A efectes d’aquesta Llei, recomanar que una persona faci operacions amb informació privilegiada o induir una persona que faci operacions amb informació privilegiada es produeix quan una persona que posseeix aquesta informació:
Recomana, sobre la base d’aquesta informació, que una altra persona adquireixi, transmeti o cedeixi els instruments financers als quals es refereix la informació, o indueix aquesta persona a adquirir-los, transmetre’ls o cedir-los.
Recomana, sobre la base d’aquesta informació, que una altra persona cancel·li o modifiqui una ordre relativa a l’instrument financer al qual fa referència la informació, o indueix aquesta persona a cancel·lar o modificar l’ordre.
Seguir les recomanacions o induccions a què es refereix l’apartat 2 es considera una operació amb informació privilegiada en el sentit d’aquest article quan la persona que segueix la recomanació o inducció sap o hauria de saber que es basen en informació privilegiada.
Aquest article s’aplica a qualsevol persona que posseeix informació privilegiada pel fet de trobar-se en algun dels supòsits següents:
Per la condició de membre dels òrgans d’administració, de gestió o de control de l’emissor.
Per la participació en el capital de l’emissor.
Per tenir accés a aquesta informació a causa de l’exercici del seu treball, de la seva professió o de les seves funcions.
Per estar involucrada en activitats delictives.
Aquest article també s’aplica a tota persona que tingui informació privilegiada en circumstàncies diferents de les esmentades en el paràgraf primer si la persona sap o hauria de saber que es tracta d’informació privilegiada.
Quan la persona sigui una persona jurídica, aquest article s’aplica així mateix a les persones físiques que participin en la decisió d’adquirir, transmetre, cedir, cancel·lar o modificar una ordre per compte de la persona jurídica en qüestió.
Article 48. Conducta legítima
Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, pel simple fet que una persona jurídica tingui o hagi tingut accés a informació privilegiada no es considera que l’hagi utilitzat i que, per tant, hagi fet operacions amb informació privilegiada en relació amb alguna adquisició, transmissió o cessió, sempre que aquesta persona jurídica:
Hagi establert, aplicat i mantingut mecanismes i procediments interns adequats i eficaços que garanteixin eficaçment que ni la persona física que va adoptar en el seu nom la decisió d’adquirir, transmetre o cedir els instruments financers als quals es refereix la informació, ni cap altra persona física que pugui haver influït en aquesta decisió, no estava en possessió de la informació privilegiada.
No hagi encoratjat, recomanat o induït la persona física que, per compte de la persona jurídica, va adquirir, va transmetre o va cedir els instruments financers als quals es refereix la informació, o no hagi influït en aquesta persona física per qualsevol altre mitjà.
Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, pel simple fet que una persona tingui informació privilegiada no es considera que l’hagi utilitzat i que, per tant, hagi fet operacions amb informació privilegiada en relació amb alguna adquisició, transmissió o cessió, sempre que aquesta persona:
Pel que fa a l’instrument financer a què es refereix aquesta informació, sigui una creadora de mercat o una persona autoritzada per actuar com a contrapart, i l’adquisició, transmissió o cessió de l’instrument financer al qual es refereix aquesta informació es faci de manera legítima en el curs normal de l’exercici de la seva funció com a creadora de mercat o com a contrapart en relació amb aquest instrument financer.
Estigui autoritzada a executar ordres per compte de tercers, i l’adquisició, transmissió o cessió dels instruments financers als quals es refereix l’ordre es faci de forma legítima en el curs normal de l’exercici del seu treball, professió o funcions.
Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, pel simple fet que una persona tingui informació privilegiada no es considera que l’hagi utilitzat i que, per tant, hagi fet operacions amb informació privilegiada en relació amb alguna adquisició, transmissió o cessió, sempre que la persona faci una operació per adquirir, transmetre o cedir instruments financers i aquesta operació s’efectuï de bona fe en compliment d’una obligació vençuda i no per eludir la prohibició de dur a terme operacions amb informació privilegiada, i:
Aquesta obligació es derivi d’una ordre donada o d’un acord subscrit abans que la persona en qüestió tingués coneixement de la informació privilegiada; o
Aquesta operació tingui per objecte complir una disposició legal o reglamentària anterior a la data en què la persona en qüestió tingués coneixement de la informació privilegiada.
Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, pel simple fet que una persona tingui informació privilegiada no es considera que l’hagi utilitzat i que, per tant, hagi dut a terme operacions amb informació privilegiada, sempre que aquesta persona hagi obtingut la informació privilegiada en el transcurs d’una oferta pública d’adquisició o fusió amb una societat i la faci servir amb el mer objecte de dur a terme aquesta fusió o oferta pública d’adquisició, i que en el moment que els accionistes de l’empresa en qüestió hagin d’aprovar la fusió o l’acceptació de l’oferta tota informació privilegiada s’hagi fet pública o hagi deixat de ser informació privilegiada.
Aquest apartat no s’aplica a la formació d’una participació.
Als efectes del que disposen els articles 47 i 51, el simple fet que una persona utilitzi el seu propi coneixement per a l’adquisició, la transmissió o la cessió d’instruments financers, no constitueix en si mateix un ús d’informació privilegiada.
No obstant el que disposen els apartats 1 a 5 d’aquest article, també es pot considerar que s’ha infringit la prohibició d’operar amb informació privilegiada establerta en l’article 51 si l’AFA determina que darrere d’aquestes operacions, ordres de negociació o conductes no hi ha hagut raons legítimes.
Article 49. Comunicació il·lícita d’informació privilegiada
A efectes d’aquesta Llei, hi ha comunicació il·lícita d’informació privilegiada quan una persona posseeix informació privilegiada i la revela a qualsevol altra persona, excepte quan aquesta revelació es produeix en l’exercici normal de la seva feina, professió o funcions.
Aquest apartat és aplicable a qualsevol persona física o jurídica que es trobi en les situacions o circumstàncies a què es fa referència en l’apartat 4 de l’article 47.
Als efectes d’aquesta Llei, la subsegüent revelació de les recomanacions o induccions a què es refereix l’apartat 2 de l’article 47 constitueix així mateix una comunicació il·lícita d’informació privilegiada, quan la persona que reveli la recomanació o inducció sàpiga o hagi de saber que es basava en informació privilegiada.
Article 50. Prospecció de mercat
La prospecció de mercat consisteix a comunicar informació a un o més inversors potencials amb anterioritat a l’anunci d’una operació, per tal d’avaluar l’interès dels mateixos inversors en una possible operació i les condicions relatives a aquesta operació, com ara el seu preu o volum potencial, efectuada per:
Un emissor.
Un oferent en el mercat secundari d’un instrument financer, quan el volum o valor de l’operació facin l’operació diferent de les negociacions habituals i impliqui un mètode de venda basat en l’avaluació prèvia de l’interès potencial dels inversors potencials.
Un tercer que actuï en nom o per compte d’alguna de les persones previstes en les lletres a) o b).
La comunicació d’informació privilegiada d’una persona que pretengui fer una oferta pública d’adquisició de valors d’una societat o una fusió amb una societat als titulars dels valors també constitueix una prospecció de mercat si:
La informació és necessària per permetre als titulars formar-se una opinió sobre la seva disposició a oferir els seus valors.
La disposició dels titulars a oferir els seus valors és raonablement necessària per prendre la decisió de fer l’oferta pública d’adquisició o fusió.
El participant del mercat que comunica informació ha de valorar específicament, abans de fer una prospecció de mercat, si això implica la comunicació d’informació privilegiada. El participant del mercat que comunica la informació ha de registrar per escrit la seva conclusió i els motius d’aquesta conclusió. A requeriment de l’AFA, el participant ha de proporcionar a l’AFA aquests registres escrits. Aquesta obligació s’aplica a cada comunicació d’informació al llarg de tota la prospecció de mercat. El participant del mercat que comunica la informació ha d’actualitzar, en conseqüència, els registres a què es refereix aquest apartat.
Als efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 49, es considera que la comunicació d’informació privilegiada feta en el marc d’una prospecció de mercat s’ha dut a terme en l’exercici normal del treball, la professió o les funcions d’una persona si el participant del mercat que comunica la informació ha complert les obligacions definides en els apartats 3 i 5 d’aquest article.
Als efectes del que disposa l’apartat 4, el participant del mercat que comunica informació privilegiada en el marc d’una prospecció de mercat ha de fer el següent, prèviament a la comunicació d’informació:
Obtenir el consentiment de la persona receptora de la prospecció de mercat per a la recepció d’informació privilegiada.
Informar la persona receptora de la prospecció de mercat que se li prohibeix utilitzar aquesta informació, o intentar utilitzar-la, adquirint, transmetent o cedint, per compte propi o de tercers, directament o indirectament, instruments financers que tinguin relació amb aquesta informació.
Informar la persona receptora de la prospecció de mercat que se li prohibeix utilitzar aquesta informació, o intentar utilitzar-la, mitjançant la cancel·lació o modificació d’una ordre ja donada relativa a un instrument financer amb el qual tingui relació la informació.
Informar la persona receptora de la prospecció de mercat que en acceptar la recepció de la informació s’obliga a mantenir-ne la confidencialitat.
El participant del mercat que comunica la informació ha de crear i mantenir un registre de tota la informació facilitada a la persona receptora de la prospecció de mercat, inclosa la informació facilitada d’acord amb el paràgraf primer, lletres a) a d), i la identitat dels inversors potencials als quals s’ha revelat la informació, incloses, encara que no exclusivament, les persones jurídiques i les persones físiques que actuïn en nom de l’inversor potencial, així com la data i l’hora de cada comunicació. El participant del mercat que comunica la informació ha de proporcionar el dit registre a l’AFA a requeriment d’aquesta Autoritat.
Quan la informació que s’ha comunicat a una persona en el transcurs d’una prospecció de mercat deixa de ser informació privilegiada a criteri del participant del mercat que comunica la informació, aquest últim ho ha de fer saber al receptor el més aviat possible.
El participant del mercat que comunica la informació ha de mantenir un registre de la informació facilitada de conformitat amb aquest apartat i l’ha de proporcionar a l’AFA a requeriment d’aquesta Autoritat.
No obstant el que disposa aquest article, la persona receptora de la prospecció de mercat ha de valorar per si mateixa si està en possessió d’informació privilegiada o quan deixa d’estar en possessió d’informació privilegiada.
El participant del mercat que comunica la informació ha de conservar els registres a què es fa referència en aquest article durant un període d’almenys cinc anys.
L’AFA pot determinar, mitjançant un comunicat tècnic, les disposicions, els procediments i els requisits adequats relatius al manteniment de registres perquè les persones compleixin els requisits que estableixen els apartats 4, 5, 6 i 8 d’aquest article. Així mateix, l’AFA pot determinar, mitjançant un comunicat tècnic, els sistemes i les plantilles de notificació que hagin d’usar-se per complir els requisits establerts en els apartats 4, 5, 6 i 8 d’aquest article i, en particular, el format precís dels registres a què es refereixen els apartats 4 a 8 i les modalitats tècniques per comunicar adequadament la informació a què es fa referència en l’apartat 6 a la persona receptora de la prospecció de mercat.
Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’elaborar, o adoptar d’organismes oficials reconeguts internacionalment, les directrius que han de considerar les persones receptores de les prospeccions de mercat, en relació amb els aspectes següents:
Els factors que aquestes persones han de tenir en compte quan se’ls comunica informació en el marc d’una prospecció de mercat perquè valorin si la informació es pot considerar informació privilegiada.
Les mesures que han d’adoptar aquestes persones si els ha estat comunicada informació privilegiada, per complir el que disposen els articles 47 i 49 d’aquesta Llei.
Els registres que han de mantenir aquestes persones per demostrar que han complert el que disposen els articles 47 i 49 d’aquesta Llei.
Article 51. Prohibició de les operacions amb informació privilegiada i de la comunicació il·lícita d’informació privilegiada
Cap persona no pot:
Fer o intentar fer operacions amb informació privilegiada.
Recomanar que una altra persona faci operacions amb informació privilegiada o induir-la a fer-ho.
Comunicar il·lícitament informació privilegiada.
Article 52. Difusió pública de la informació privilegiada
L’emissor ha de fer pública, tan aviat com sigui possible, la informació privilegiada que el concerneixi directament.
L’emissor s’ha d’assegurar que la informació privilegiada es faci pública d’una manera que permeti un accés ràpid i una avaluació completa, correcta i oportuna de la informació al públic i, si escau, al mecanisme designat oficialment per a l’emmagatzematge central de la informació de l’emissor. L’emissor no ha de combinar la difusió pública d’informació privilegiada amb la comercialització de les seves activitats. L’emissor ha d’incloure i mantenir al seu lloc web, per un període d’almenys cinc anys, tota la informació privilegiada que estigui obligat a fer pública.
Aquest article és aplicable als emissors que han sol·licitat o obtingut l’aprovació per admetre a negociació els seus instruments financers en un MR d’un estat membre de la Unió Europea o, en el cas d’instruments negociats exclusivament en un SMN o SOC, els emissors que han obtingut l’aprovació per negociar els seus instruments financers en un SMN o SOC o que han sol·licitat l’admissió a negociació dels seus instruments financers en un SMN d’un estat membre de la Unió Europea.
A partir del moment en què s’autoritzi al Principat d’Andorra un MR o SMN, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat operativa del sistema financer que presta serveis d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot establir reglamentàriament el següent:
L’autoritat competent per notificar els retards en la difusió pública de la informació privilegiada de qualsevol emissor per causes justificades d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 3.
L’autoritat competent per notificar els retards en la difusió pública de la informació privilegiada d’emissors que són entitats bancàries o entitats financeres d’acord amb el que s’estableix en l’apartat 4.
L’emissor pot retardar, sota la seva pròpia responsabilitat, la difusió pública de la informació privilegiada sempre que es compleixin totes les condicions següents:
Que la difusió immediata pugui perjudicar els interessos legítims de l’emissor.
Que el retard en la difusió no pugui induir el públic a confusió o engany.
Que l’emissor estigui en condicions de garantir la confidencialitat de la informació.
En el cas de tractar-se d’un procés prolongat en el temps que es desenvolupi en diferents etapes i amb el qual es pretengui generar o que tingui com a conseqüència determinades circumstàncies o un fet concret, l’emissor pot retardar, sota la seva pròpia responsabilitat, la difusió pública de la informació privilegiada relativa a aquest procés, amb subjecció al que disposen les lletres a), b) i c) del paràgraf primer d’aquest apartat.
En el cas que l’emissor retardi la difusió de la informació privilegiada d’acord amb aquest apartat, ho ha de comunicar a l’autoritat competent especificada en l’apartat 2, immediatament després de fer pública la informació, i presentar una explicació per escrit sobre la forma en què es van complir les condicions establertes en aquest apartat.
A fi de preservar l’estabilitat del sistema financer, l’emissor que es consideri entitat bancària o entitat financera pot retardar, sota la seva pròpia responsabilitat, la difusió pública de la informació privilegiada, incloent-hi la informació relativa a un problema temporal de liquiditat i, en particular, la necessitat de rebre assistència en forma de liquiditat temporal del Fagadi en virtut de l’apartat 3 de l’article 7 de la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
Que la difusió de la informació privilegiada comporti el risc de soscavar l’estabilitat financera de l’emissor i del sistema financer.
Que retardar la difusió sigui convenient per a l’interès públic.
Que es pugui garantir la confidencialitat de la informació.
Que l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 hagi autoritzat el retard sobre la base del compliment de les condicions establertes en les lletres a), b) i c).
Als efectes del que disposen les lletres a) a d)de l’apartat 4, l’emissor ha de notificar a l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 la seva intenció de retardar la comunicació de la informació privilegiada i ha d’aportar proves del compliment de les condicions establertes en les lletres a), b) i c) de l’apartat 4.
L’autoritat competent especificada en l’apartat 2 ha de vetllar perquè el retard de la difusió de la informació privilegiada no es prolongui més enllà del temps necessari per a l’interès públic. Així mateix, l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 ha d’avaluar, almenys setmanalment, si se segueixen complint les condicions establertes en les lletres a), b) i c) de l’apartat 4.
Si l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 no autoritza el retard en la difusió de la informació privilegiada, l’emissor ha de fer pública la informació privilegiada immediatament.
Aquest apartat s’aplica als casos en què l’emissor no decideixi retardar la difusió de la informació privilegiada de conformitat amb l’apartat 3.
Tota referència en aquest apartat a l’autoritat competent especificada en l’apartat 2 s’entén sense perjudici de la capacitat de l’AFA d’exercir les seves funcions de qualsevol de les maneres previstes en els apartats 3 a 5 de l’article 4, de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana.
Si la difusió de la informació privilegiada es retarda de conformitat amb els apartats 3 o 4 i la confidencialitat de la informació privilegiada deixa d’estar garantida, l’emissor ha de fer pública aquesta informació al més aviat possible.
Aquest apartat inclou els casos en què un rumor es refereix de manera expressa a informació privilegiada la difusió de la qual ha estat retardada de conformitat amb els apartats 3 o 4, quan el grau d’exactitud del rumor sigui suficient per indicar que ja no està garantida la confidencialitat d’aquesta informació.
Quan un emissor o una persona que actuï en nom o pel compte de l’emissor comuniqui informació privilegiada a un tercer en el curs normal de l’exercici del seu treball, professió o funcions, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 49, ha de fer pública la mateixa informació de forma completa i efectiva, simultàniament si es tracta de comunicació intencionada, o immediatament si es tracta de comunicació no intencionada. No s’aplica el que disposa aquest apartat si la persona que rep la informació està subjecta a l’obligació de confidencialitat, independentment que aquesta obligació es basi en una norma legal, reglamentària, estatutària o contractual.
La informació privilegiada relativa als emissors els instruments financers dels quals estiguin admesos a negociació en un mercat de PIME en expansió pot ser inclosa pel centre de negociació en el seu lloc web, en comptes del web de l’emissor, sempre que aquest centre de negociació ofereixi aquest servei als emissors d’aquest mercat.
A partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot establir reglamentàriament el següent:
Les modalitats tècniques per a la difusió pública adequada d’informació privilegiada a la qual fan referència els apartats 1, 7 i 8.
Les modalitats tècniques del retard de la difusió pública d’informació privilegiada a la qual fan referència els apartats 3 i 4.
Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA pot elaborar, o adoptar d’organismes oficials reconeguts internacionalment, les directrius per crear una llista indicativa i no exhaustiva d’interessos legítims dels emissors de valors a què es refereix la lletra a) de l’apartat 3, i de les situacions en les quals el retard de la difusió d’informació privilegiada pot generar confusió en el públic, tal com es recull en la lletra b) del mateix apartat 3.
Article 53. Llista d’iniciats
Els emissors o les persones que actuïn en nom o per compte dels emissors tenen les obligacions següents:
Elaborar una llista de totes les persones que tenen accés a informació privilegiada i treballen per a elles en virtut d’un contracte de treball, o que exerceixen funcions a través de les quals tenen accés a informació privilegiada, com a assessors, comptables o agències de qualificació creditícia (llista d’iniciats).
Actualitzar sense demora la llista d’iniciats d’acord amb l’apartat 4.
Facilitar la llista d’iniciats al més aviat possible a l’AFA a requeriment d’aquesta última.
Els emissors o les persones que actuïn en nom o per compte dels emissors han d’adoptar totes les mesures raonables per garantir que tota persona que figura en la llista d’iniciats reconegui per escrit les obligacions legals i reglamentàries que això implica i sigui conscient de les sancions aplicables a les operacions amb informació privilegiada i la comunicació il·lícita d’informació privilegiada.
Quan una altra persona que actua en nom o per compte de l’emissor assumeix la funció d’elaborar i actualitzar la llista d’iniciats, la responsabilitat plena del compliment d’aquest article segueix recaient en l’emissor. L’emissor ha de conservar sempre el dret d’accés a la llista d’iniciats.
La llista d’iniciats ha d’incloure almenys la informació següent:
La identitat de tota persona que tingui accés a informació privilegiada.
El motiu de la inclusió d’aquesta persona en la llista d’iniciats.
La data i l’hora en què aquesta persona va obtenir accés a la informació privilegiada.
La data d’elaboració de la llista de persones amb accés a informació privilegiada.
Els emissors o les persones que actuen en nom o per compte dels emissors han d’actualitzar sense demora la llista d’iniciats, incloent-hi la data de l’actualització, en les circumstàncies següents:
Quan canviï el motiu de la inclusió en la llista d’iniciats d’una persona que ja hi figuri.
Quan s’hagi d’incloure en la llista d’iniciats una altra persona perquè tingui accés a informació privilegiada.
Quan una persona deixi de tenir accés a informació privilegiada.
A cada actualització s’ha d’especificar la data i l’hora en què s’ha produït el canvi que ha donat lloc a l’actualització.
Els emissors o les persones que actuen en nom o per compte dels emissors han de conservar la llista d’iniciats durant almenys cinc anys a partir que s’elabora o s’actualitza.
Els emissors dels instruments financers que estan admesos a negociació en un mercat de PIME en expansió estan exempts de l’obligació d’elaborar una llista d’iniciats, si es compleixen les condicions següents:
L’emissor pren totes les mesures raonables per garantir que qualsevol persona amb accés a informació privilegiada reconeix les obligacions legals i reglamentàries que això implica i és conscient de les sancions aplicables a les operacions amb informació privilegiada i a la comunicació il·lícita d’aquesta informació.
L’emissor és capaç de facilitar a l’AFA, si la mateixa AFA ho requereix, una llista d’iniciats.
Aquest article és aplicable als emissors que han sol·licitat o obtingut aprovació per admetre a negociació els seus instruments financers en un MR del Principat d’Andorra o de la Unió Europea; o, en el cas d’un instrument negociat exclusivament en un SMN o SOC, és aplicable als emissors que han obtingut l’aprovació per negociar els seus instruments financers en un SMN o SOC del Principat d’Andorra o de la Unió Europea o que han sol·licitat l’admissió a negociació dels seus instruments financers en un SMN del Principat d’Andorra o de la Unió Europea.
A partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot establir reglamentàriament el següent:
El format concret de la llista d’iniciats a què fa referència aquest article.
El mitjà de comunicació a l’AFA de la llista d’iniciats.
Article 54. Operacions fetes per directius
Les persones amb responsabilitats de direcció d’un emissor, així com les persones que hi estan estretament vinculades, han de notificar a l’emissor i a l’autoritat competent a què es refereix l’apartat 2 tota operació executada per compte propi relativa a accions o instruments de deute d’aquest emissor, instruments derivats o altres instruments financers vinculats a aquells instruments o accions.
Aquesta notificació s’ha de dur a terme sense demora i a tot estirar en un termini de tres dies hàbils a partir de la data de l’operació.
El paràgraf primer s’ha d’aplicar una vegada que l’import total de les operacions arribi, dintre d’un any natural, al llindar establert en l’apartat 6.
1 bis. L’obligació de notificació a què es refereix l’apartat 1 no s’aplica a les operacions en instruments financers vinculats a accions o instruments de deute de l’emissor a què es refereix l’apartat esmentat, si en el moment de l’operació es compleix qualsevol de les condicions següents:
L’instrument financer és una participació o acció dins d’un organisme d’inversió col·lectiva en què l’exposició a les accions o els instruments de deute de l’emissor no supera el 20% dels actius en poder de l’organisme d’inversió col·lectiva.
L’instrument financer proporciona una exposició a una cartera d’actius en què l’exposició a les accions o els instruments de deute de l’emissor no supera el 20% dels actius de la cartera.
L’instrument financer és una acció o participació dins d’un organisme d’inversió col·lectiva, o proporciona una exposició a una cartera d’actius, i la persona amb responsabilitats de direcció o la persona que hi està estretament vinculada no coneixen, i no poden conèixer, la composició de la inversió o l’exposició d’aquest organisme d’inversió col·lectiva o cartera d’actius en relació amb les accions o els instruments de deute, i, a més, no hi ha motiu per creure que les accions o els instruments de deute de l’emissor superen els límits establerts en les lletres a) o b).
Si hi ha informació disponible sobre la composició de la inversió de l’organisme d’inversió col·lectiva o l’exposició dels actius de la cartera, la persona amb responsabilitats de direcció o la persona que hi està estretament vinculada ha de fer tots els esforços raonables per accedir a aquesta informació.
A efectes de l’apartat 1, totes les operacions que efectuen per compte propi les persones a què fa referència l’apartat 1 han de ser notificades per aquestes persones a l’autoritat competent del centre de negociació al Principat d’Andorra o a la de l’estat membre de la Unió Europea on es trobin admeses a negociació o es negociïn els seus valors.
Les normes aplicables a la notificació que han de complir les persones a què fa referència l’apartat 1 són les de l’estat membre de la Unió Europea en què estigui registrat l’emissor. La notificació s’ha de presentar a l’autoritat competent d’aquest estat, en el termini que prevegi la legislació aplicable del país tercer.
L’emissor ha de vetllar perquè la informació que és notificada de conformitat amb l’apartat 1 es faci pública sense demora, i com a màxim dins dels tres dies hàbils següents a la data de l’operació, d’una manera que permeti un accés ràpid i no discriminatori a aquesta informació de conformitat amb les disposicions reglamentàries a què es refereix la lletra a) de l’apartat 9 de l’article 52.
L’emissor ha d’emprar els mitjans raonablement fiables per difondre la informació de manera efectiva del públic al Principat d’Andorra i als països de la Unió Europea on els seus valors estiguin admesos a negociació.
Aquest article és aplicable als emissors següents:
Els que han sol·licitat o aprovat l’admissió a negociació dels seus instruments financers en un MR del Principat d’Andorra o de la Unió Europea.
En el cas d’un instrument negociat exclusivament en un SMN o SOC, els que han obtingut l’aprovació per negociar els seus instruments financers en un SMN o SOC al Principat d’Andorra o a la Unió Europea o que han sol·licitat l’admissió a negociació dels seus instruments financers en un SMN del Principat d’Andorra o de la Unió Europea.
Els emissors han de notificar per escrit a les persones amb responsabilitats de direcció les obligacions d’aquestes persones en virtut d’aquest article. Els emissors han d’elaborar i mantenir una llista de totes les persones amb responsabilitats de direcció i de les persones que hi estan estretament vinculades.
Les persones amb responsabilitats de direcció han de notificar per escrit a les persones que hi estan estretament vinculades les obligacions d’aquestes últimes en virtut d’aquest article i han de conservar una còpia de la notificació.
S’ha d’aplicar el que disposa l’apartat 1 a tota operació subsegüent un cop assolit un import total de 5.000 euros dintre d’un any natural. El llindar de 5.000 euros s’ha de calcular mitjançant la suma, sense compensacions, de totes les operacions a què es refereix l’apartat 1.
Sense perjudici dels articles 51 i 57, les persones amb responsabilitats de direcció dins d’un emissor no poden dur a terme cap operació pel seu compte ni per compte d’un tercer, directament o indirectament, en relació amb accions o instruments de deute de l’emissor, o amb instruments derivats o altres instruments financers vinculats, durant un període limitat de trenta dies naturals abans de la publicació d’un informe financer intermedi o d’un informe anual que l’emissor ha de publicar de conformitat amb les normes del centre de negociació en què les accions de l’emissor són admeses a negociació.
Sense perjudici dels articles 51 i 57, un emissor pot autoritzar les persones amb responsabilitats de direcció a negociar per compte propi o de tercers, durant un període limitat, tal com disposa l’apartat 7, en qualsevol dels supòsits següents:
Cas per cas, en circumstàncies excepcionals, com la concurrència de greus dificultats financeres que requereixen la venda d’accions immediata.
Quan es negocien operacions en el marc d’un pla d’opcions o d’estalvi dels empleats (o operacions relacionades), o en relació amb la qualificació o subscripció d’accions, i quan es negocien operacions en què no es produeixen canvis en la titularitat final del valor en qüestió, tenint en compte que la negociació d’aquests tipus d’operacions presenta característiques particulars.
A partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot establir reglamentàriament el següent:
El contingut i el format concret de les notificacions d’operacions previstes en l’apartat 1, així com el mitjà per transmetre-les de manera efectiva a l’AFA.
Els tipus d’operacions que s’han de notificar, d’acord amb l’apartat 1.
En relació amb l’excepció, establerta en l’apartat 8, a la prohibició d’operar sobre valors negociables de l’emissor establerts en l’apartat 7:
Les circumstàncies en les quals l’emissor pot autoritzar la negociació durant un període limitat.
ii) Les circumstàncies considerades excepcionals.
iii) Els tipus d’operació que justifiquen l’autorització per negociar.
Secció tercera. Prohibicions i obligacions en relació amb la manipulació del mercat
Article 55. Manipulació de mercat
S’entén per pràctiques de manipulació de mercat les activitats següents:
Executar una operació, donar una ordre de negociació o qualsevol altra conducta:
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.