Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats
La substitució, el complement o la devolució de l’excedent de les garanties aportades no suposen la novació extintiva de l’acord de garantia financera, que manté la data de constitució original (que és la que s’aplica també a la garantia substitutiva o addicional).
La utilització de la garantia financera per part del beneficiari de conformitat amb aquest article no invalida els drets del beneficiari ni n’impedeix l’execució en relació amb l’acord de garantia financera pignorativa corresponent a la garantia financera transferida pel beneficiari per complir una obligació com la que es descriu en el primer paràgraf de l’apartat 3 de l’article 81.
Article 84. Execució d’un acord de garantia financera
Es considera com un supòsit d’execució un incompliment d’obligacions o qualsevol fet pactat entre les parts que, en cas de produir-se:
Permeti al beneficiari de la garantia financera, en virtut de l’acord de garantia financera o de la Llei, realitzar o apropiar-se l’actiu objecte de la dita garantia financera.
Comporti l’aplicació d’una clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament si aquesta clàusula estigués prevista en l’acord de garantia financera.
L’execució de la clàusula de liquidació per compensació té els efectes següents:
El venciment de les obligacions de les parts s’avança, de manera que siguin executables immediatament i s’expressen com una obligació de pagament d’un import que representa el càlcul del seu valor actual, o bé anul·la aquestes obligacions i se substitueixen per l’obligació de pagament d’un import idèntic.
Es té en compte el que cada part degui a l’altra respecte a les dites obligacions i la part del deute de la qual sigui superior paga a l’altra part una suma neta global idèntica al saldo del compte.
Quan es produeixi un supòsit d’execució d’una garantia financera aportada en virtut d’un acord de garantia financera pignorativa, el beneficiari pot executar-la, en les condicions previstes a l’acord, de la manera següent:
Si es tracta d’instruments financers, mitjançant la venda o l’apropiació i mitjançant la compensació o l’aplicació del seu valor al compliment de les obligacions financeres principals.
Si es tracta d’efectiu, mitjançant la compensació del seu import o utilitzant-lo per executar les obligacions financeres principals.
Si es tracta de drets de crèdit, mitjançant la venda o l’apropiació i mitjançant la compensació o l’aplicació del seu valor al compliment de les obligacions financeres principals.
L’apropiació referida a l’apartat 2 només és possible quan:
S’hagi acordat entre les parts a l’acord de garantia financera.
Les parts hagin pactat a l’acord de garantia financera pignorativa les modalitats de valoració dels instruments financers i dels drets de crèdit.
Els mitjans per executar la garantia financera esmentats a l’apartat 2 no se supediten, sense perjudici de les condicions pactades a l’acord de garantia financera pignorativa, a cap dels requisits següents:
Que s’hagi notificat prèviament la intenció de procedir a l’execució.
Que les clàusules relatives a l’execució siguin aprovades per un tribunal, un funcionari públic o una altra persona.
Que l’execució s’efectuï mitjançant subhasta pública o de qualsevol altra manera prescrita.
Que hagi conclòs tot termini addicional.
L’execució o la valoració de la garantia financera i el càlcul de les obligacions financeres principals s’han de fer a valor de mercat, calculat de forma raonable i objectiva.
En els supòsits d’utilització de l’actiu objecte de la garantia regulats en el primer paràgraf de l’apartat 3 de l’article 81, quan es produeixi un supòsit d’execució mentre estigui pendent una obligació d’aportar l’actiu equivalent, aquesta obligació pot ser extingida mitjançant la inclusió en una clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament.
Article 85. Procediment d’execució de les garanties financeres pignoratives
Quan l’objecte de la garantia financera siguin valors negociables o altres instruments financers anotats en una entitat bancària o una entitat financera d’inversió autoritzades a fer activitats de custòdia i administració d’instruments financers al Principat d’Andorra o en entitats equivalents en un país tercer, i s’hagin produït les operacions de liquidació de les obligacions principals i d’execució de les garanties financeres, la part creditora pot sol·licitar la venda dels valors donats en garantia o ordenar-ne el traspàs lliure de pagament al seu compte de valors. Amb aquesta finalitat, lliura al dipositari dels valors un requeriment en el qual es manifesta que s’ha produït un supòsit d’incompliment o un altre motiu pel qual es resol, es declara el venciment anticipat i es liquida el contracte o l’acord de compensació contractual o de garantia financera.
El dipositari dels valors en garantia, amb la comprovació prèvia de la identitat del creditor i de la capacitat del signant del requeriment per efectuar aquest requeriment, el mateix dia en què rebi el requeriment del creditor o, si no és possible, l’endemà, ha d’adoptar les mesures necessàries per vendre o transmetre els valors objecte de la garantia a través d’un intermediari financer.
Quan l’objecte de la garantia financera sigui efectiu dipositat en una entitat bancària andorrana i s’hagin produït les operacions de liquidació de les obligacions principals i d’execució de les garanties financeres, la part creditora pot ordenar les operacions de transferència d’efectiu. Amb aquesta finalitat, ha de remetre un requeriment en el qual es manifesti que s’ha produït un supòsit d’incompliment o un altre motiu pel qual es resol, es declara el venciment anticipat i es liquida el contracte o l’acord de compensació contractual o de garantia financera.
L’entitat bancària dipositària de les garanties, amb la comprovació prèvia de la identitat del creditor i de la capacitat del signant del requeriment per efectuar aquest requeriment, el mateix dia que rebi el requeriment del creditor ha d’adoptar les mesures necessàries per portar a terme les transferències requerides.
Quan l’objecte de la garantia financera sigui un dret de crèdit, aquest últim ha de ser aplicat en els termes que s’estableixin en el mateix acord de garantia financera.
El requeriment relatiu a l’execució de la garantia l’ha d’emetre el creditor i ha de contenir, com a mínim, les mencions següents:
Data i tipus o nom del contracte o acord de compensació contractual en el qual es regulin les obligacions financeres principals.
Nom i dades de les parts d’aquest contracte o acord de compensació contractual.
Nom i dades del dipositari de les garanties.
Declaració que s’ha produït un supòsit d’incompliment o un altre motiu pel qual es resol, es declara el venciment anticipat i es liquida el contracte o l’acord de compensació contractual.
Ordre de venda o traspàs dels valors o ordre de transferència de l’efectiu.
Article 86. Efectes sobre acords de compensació contractual o les garanties d’un acord de garantia financera
El fet que una o ambdós parts d’un acord de compensació contractual o de garantia financera hagin cessat els pagaments, o siguin part d’un procediment de fallida, d’arranjament judicial, de liquidació, d’administració o intervenció, no pot ser causa per declarar nul o rescindir l’acord de compensació contractual o de garantia financera o l’aportació d’una garantia financera en virtut del dit acord en els casos següents:
Quan l’inici d’un dels procediments descrits en aquest apartat sigui posterior a la formalització de l’acord de garantia o a l’aportació de la garantia o l’adopció de les dites mesures, o quan la formalització o l’aportació s’hagi produït en un període de temps determinat, anterior a l’obertura del dit procediment o a l’adopció de les dites mesures, i definit per referència a l’obertura esmentada i adopció, o en funció de l’adopció de la resolució de les mesures o altres esdeveniments en el transcurs dels procediments o mesures esmentats.
Quan l’inici o l’obertura d’un dels procediments descrits en aquest apartat es produeixi el mateix dia però abans que hagi estat formalitzat un acord de garantia financera o que s’hagi aportat la garantia financera, la garantia és jurídicament executable i vinculant amb tercers sempre que el beneficiari pugui provar que no tenia coneixement ni havia de tenir-lo de l’obertura del dit procediment o de l’adopció de les dites mesures.
L’obertura d’un dels procediments descrits a l’apartat 1 no és causa per anul·lar o rescindir l’aportació d’una garantia financera, d’una garantia financera complementària o d’una garantia financera equivalent, en els casos d’exercici dels drets de substitució o utilització, sempre que:
L’aportació de les dites garanties, ja siguin inicials, complementàries o substitutives, s’hagi efectuat el dia d’obertura d’un dels procediments descrits a l’apartat 1, però amb anterioritat a la resolució que ha motivat l’obertura del dit procediment o l’adopció de les dites mesures, o s’hagi efectuat en un període de temps determinat, anterior a l’obertura del dit procediment o a l’adopció de les dites mesures, i definit per referència a l’obertura esmentada i adopció, o en funció de l’adopció de la resolució de les mesures o altres esdeveniments en el transcurs dels procediments o mesures esmentats.
L’obligació financera principal s’hagi contret en una data anterior a la de l’aportació de la garantia financera, de la garantia complementària o de la garantia equivalent.
Als efectes d’aquest capítol, s’entén per inici o obertura d’un dels procediments descrits a l’apartat 1 la resolució judicial que declari la cessació de pagaments i el corresponent procediment d’arranjament judicial o de fallida.
Els acords de garantia financera no es veuen limitats, restringits ni afectats de cap manera pel fet que una o ambdós parts d’un acord hagin cessat els pagaments, o siguin part d’un procediment de fallida, d’arranjament judicial, de liquidació, d’administració o intervenció, i poden executar-se, immediatament, de forma separada, d’acord amb els pactes entre les parts i el que està previst en aquest article.
Els acords de garantia financera o l’aportació d’aquestes garanties, formalitzades o aportades, anteriors a l’obertura d’un procediment concursal o de liquidació administrativa només poden rescindir-se o impugnar-se a l’empara del que disposen els articles 26 a 31 del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d’octubre de 1969, si es demostra frau en el moment en què les garanties van ser contractades.
Article 87. Liquidació anticipada dels acords de compensació contractual o de les garanties d’un acord de garantia financera
L’execució de la clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament i, per tant, la declaració de venciment anticipat, resolució, terminació, execució o efecte equivalent de les operacions financeres definides en aquest capítol fetes en el marc d’un acord de compensació contractual, inclosos els acords de garantia financera, o en relació amb els mateixos acords, no poden veure’s limitades, restringides o afectades de cap forma pel fet que una o ambdós parts hagin cessat els pagaments, o hagin sol·licitat un procediment de fallida, d’arranjament judicial, de liquidació, d’administració o intervenció, o siguin part d’algun d’aquests procediments. La clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament no pot supeditar-se a cap dels requisits previstos en l’apartat 4 de l’article 84.
En el supòsit que una de les parts de l’acord de compensació contractual es trobi en una de les circumstàncies previstes al paràgraf anterior, s’ha d’incloure com a crèdit o deute de la part immersa en aquestes situacions exclusivament l’import net de les operacions financeres emparades en l’acord, calculat conforme a les regles establertes al mateix acord o als acords que hi tinguin relació.
Les operacions financeres que es porten a terme en el marc d’un acord de compensació contractual no poden ser impugnades o anul·lades a l’empara del que disposen els articles 26 a 31 del Decret de suspensió de pagaments i fallida, del 4 d’octubre de 1969, excepte si es demostra frau en el moment en què van ser contractades.
Article 88. Conflicte de normes
Tota qüestió relativa a qualsevol dels punts indicats a l’apartat 2 següent en relació amb una garantia financera pignorativa d’anotacions en compte es regeix per la legislació del país en què es trobi el compte principal. La referència a la legislació d’un país és una referència a la seva legislació nacional i desestima tota norma en virtut de la qual, per decidir la qüestió rellevant, s’hagués de fer referència a la legislació d’un altre país.
Les qüestions a les quals fa referència l’apartat 1 són les següents:
La naturalesa jurídica i els efectes sobre la propietat de la garantia financera pignorativa d’anotacions en compte.
Els requisits per perfeccionar un acord de garantia financera relatiu a una garantia financera pignorativa d’anotacions en compte i l’aportació de la garantia financera pignorativa d’anotacions en compte en virtut d’aquest acord i, de manera més general, el compliment dels requisits necessaris per fer que l’acord i l’aportació mencionats tinguin efectes davant de tercers.
Si el títol o el dret del beneficiari d’una garantia financera pignorativa sobre actius representats mitjançant anotacions en compte és inferior o està subordinat a altres títols o drets reivindicats o si ha tingut lloc una adquisició de bona fe.
Els passos requerits per a la realització de la garantia financera pignorativa d’anotacions en compte després d’un supòsit d’execució.
Capítol sisè. Derivats extraborsaris
Secció primera. Disposicions generals
Article 89. Objecte i àmbit d’aplicació
Aquest capítol estableix requisits en matèria de compensació i gestió bilateral del risc per als contractes de derivats extraborsaris i requisits d’informació per als contractes de derivats.
Aquest capítol s’aplica a les contraparts financeres.
Aquest capítol no s’aplica a l’AFA ni a altres organismes públics del Principat d’Andorra que s’encarreguin de la gestió del deute públic o hi intervinguin.
Article 90. Autoritat competent
L’AFA és l’autoritat administrativa competent per vetllar per l’aplicació de les disposicions establertes en aquest capítol en relació amb les operacions de derivats extraborsaris subscrits per una contrapart financera establerta al Principat d’Andorra.
Les facultats conferides a l’AFA en virtut del que disposen els articles 4 i 4 bis de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana són aplicables a les contraparts financeres indicades en la lletra e) del punt 47 de l’article 2. Consegüentment, aquestes contraparts financeres queden obligades a posar a disposició de l’AFA tots els llibres, els registres i els documents, sigui quin sigui el seu suport, que aquesta última consideri necessaris, inclosos els programes informàtics i els arxius magnètics, òptics o de qualsevol altra classe, com també les converses telefòniques, quant a les seves actuacions en els mercats de derivats financers.
Article 91. Definicions
A efectes d’aquest capítol s’entén per:
Categoria de derivats: un subconjunt de derivats que comparteixen característiques comunes i essencials que inclouen almenys la relació amb l’actiu subjacent, el tipus d’actiu subjacent i la moneda de valor nacional. Els derivats pertinents a la mateixa categoria poden tenir terminis diferents.
Client: empresa que manté una relació contractual amb un membre compensador d’una entitat de contrapartida central (ECC) que li permet compensar les seves operacions amb l’ECC.
Compensació: procés que consisteix a establir posicions, inclòs el càlcul de les obligacions netes, i a assegurar que es disposa d’instruments financers o efectiu, o de tots dos, per cobrir les exposicions derivades de les dites posicions.
Empresa de serveis auxiliars: té el mateix significat que el que està establert al punt 17 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Entitat de contrapartida central o ECC: una persona jurídica que media entre les contraparts dels contractes negociats en un o diversos mercats financers, actuant com a compradora enfront de tot venedor i com a venedora enfront de tot comprador, autoritzada a l’empara de l’article 14 del Reglament (UE) 648/2012, del Parlament Europeu i del Consell, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions, o reconeguda a l’empara de l’article 25 del mateix Reglament europeu.
Membre compensador: empresa que participa en una ECC i que és responsable del compliment de les obligacions financeres derivades de la dita participació.
Registre d’operacions de derivats: una persona jurídica que recopila i manté de forma centralitzada les inscripcions de derivats.
Risc de crèdit de contrapart: risc que la contrapart en una operació pugui incórrer en incompliment abans de la liquidació definitiva dels fluxos de caixa d’aquesta operació.
Sistema de plans de pensions:
Fons de pensions d’ocupació: entesos com una institució, amb independència de la seva forma jurídica, que operi mitjançant sistemes de capitalització, que sigui jurídicament independent de l’empresa promotora o sector i l’activitat de la qual consisteixi a proporcionar prestacions de jubilació en el context d’una activitat laboral sobre la base d’un acord o contracte de treball subscrit:
Individualment o col·lectivament entre l’ocupador o ocupadors i el treballador o treballadors o els seus representats respectius; o
ii) Amb treballadors per compte propi, quan així ho estableixi simultàniament la legislació;
I que el dit acord tingui el seu origen en la dita relació laboral.
Activitats relacionades amb el pagament de prestacions de jubilació professional desenvolupades per institucions gestores d’esquemes obligatoris o voluntaris de pensions dependents de l’ocupació vinculada a la seguretat social.
Activitats relacionades amb el pagament de prestacions de jubilació professionals desenvolupades per les empreses d’assegurances de vida regulades per la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances del Principat d’Andorra, sempre que tots els actius i passius corresponents a aquestes activitats estiguin clarament delimitats i es gestionin i organitzin independentment de la resta d’activitats desenvolupades per les empreses d’assegurances, sense que, en cap cas, no sigui possible la transferència d’alguna.
Qualsevol altra activitat autoritzada i supervisada, i altres sistemes que funcionin a escala nacional, sempre que:
Estiguin reconegudes en la legislació andorrana.
ii) Tinguin per objectiu primari proporcionar prestacions de jubilació.
Societat financera de cartera: té el mateix significat que el que està establert en el punt 55 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Article 92. Operacions intragrup
S’entén per operació intragrup un dels supòsits següents:
Un contracte de derivats extraborsaris subscrit per una contrapart financera amb una altra contrapart pertanyent al mateix grup, sempre que es compleixin les condicions següents:
Que la contrapart financera estigui establerta al Principat d’Andorra o en la Unió o, en cas que ho estigui en un tercer país no estat membre de la Unió, que hi hagi un acte d’execució emès per la Comissió Europea en virtut de l’apartat 2 de l’article 13 del Reglament (UE) núm. 648/2012 que el reconegui com a equivalent, respecte a aquest tercer país.
ii) Que l’altra contrapart sigui una contrapart financera, una societat financera de cartera, una entitat financera o una empresa de serveis auxiliars establerta al Principat d’Andorra o en la Unió subjecta als requisits prudencials apropiats.
iii) Que totes dos contraparts estiguin íntegrament compreses en la mateixa consolidació.
iv) Que totes dos contraparts estiguin subjectes a procediments adequats i centralitzats d’avaluació, mesurament i control del risc.
Un contracte de derivats extraborsaris subscrit per una contrapart financera amb seu al Principat d’Andorra amb una altra contrapart, si totes dos contraparts formen part del mateix sistema institucional de protecció, mencionat en l’apartat 7 de l’article 79 del Decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió, sempre que es compleixi la condició establerta en l’incís ii) de la lletra a) d’aquest apartat.
Un contracte de derivats extraborsaris subscrit per una contrapart financera amb seu al Principat d’Andorra amb una contrapart no financera que formi part del mateix grup, sempre que totes dos contraparts estiguin íntegrament compreses en la mateixa consolidació i estiguin subjectes a procediments adequats i centralitzats d’avaluació, mesurament i control del risc, i que aquesta contrapart no financera estigui establerta a la Unió o en el territori d’un tercer país no estat membre de la Unió respecte del qual hi hagi un acte d’execució emès per la Comissió Europea en virtut de l’apartat 2 de l’article 13 del Reglament (UE) núm. 648/2012 que el reconegui com a equivalent, respecte del dit tercer país.
A efectes d’aquest article, s’entén que les contraparts estan compreses en la mateixa consolidació quan totes dos estiguin:
Subjectes a la mateixa supervisió consolidada, de conformitat amb la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió o, pel que respecta a un grup l’empresa matriu del qual tingui la seu social en un tercer país, a la mateixa supervisió consolidada per part de l’autoritat competent del tercer país i regulada per principis equivalents als de la Llei 35/2018; o bé
Compreses en una consolidació de conformitat amb la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris o, pel que respecta a un grup l’empresa matriu del qual tingui la seu social en un tercer país, de conformitat amb les Normes internacionals d’informació financera (NIIF) o una norma equivalent.
Secció segona. Compensació, notificació i reducció del risc dels derivats extraborsaris
Article 93. Obligació de compensació
Les contraparts financeres han de compensar tots els contractes de derivats extraborsaris pertanyents a una categoria de derivats extraborsaris que ha sigut declarada subjecta a l’obligació de compensació de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 5 del Reglament (UE) núm. 648/2012, del Parlament Europeu i del Consell, del 4 de juliol del 2012, relatiu als derivats extraborsaris, les entitats de contrapartida central i els registres d’operacions, si els dits contractes compleixen una de les condicions següents:
Han sigut subscrits entre una contrapart financera amb seu al Principat d’Andorra que compleixi les condicions del paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 94 i alguna de les contraparts següents:
Una contrapart financera d’un estat membre de la UE que compleixi les condicions del paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 4 bis del Reglament (UE) núm. 648/2012.
ii) Una contrapart no financera d’un estat membre de la UE que compleixi les condicions del paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 10 del Reglament (UE) núm. 648/2012.
iii) Una contrapart financera o no financera amb seu en un tercer país no estat membre que estaria subjecta a l’obligació de compensació si tingués la seva seu a la UE, sempre que el contracte tingui un efecte directe, important i predictible dins de la Unió Europea d’acord amb les normes tècniques reglamentàries que s’aproven per part de la Comissió Europea en virtut de l’apartat 4 de l’article 4 del Reglament (UE) núm. 648/2012.
Han sigut subscrits o han sigut objecte de novació en la data a partir de la qual té efecte l’obligació de compensació o amb posterioritat a aquesta data, sempre que, en la data en què han sigut subscrits o han sigut objecte de novació, totes dos contraparts satisfacin els requisits previstos en la lletra a).
Sense prejudici de les tècniques de reducció del risc previstes en l’article 96, els contractes de derivats extraborsaris que constitueixin operacions intragrup segons el que està definit en l’article 92 no estan subjectes a l’obligació de compensació.
L’exempció establerta al paràgraf primer del segon apartat solament s’aplica a contractes de derivats extraborsaris subscrits entre dos contraparts pertanyents al mateix grup, però establertes al Principat d’Andorra i en un tercer país, quan la contrapart financera establerta al Principat d’Andorra hagi estat autoritzada a aplicar aquesta exempció per l’AFA en els 30 dies naturals següents a la notificació efectuada, sempre que es compleixin les condicions establertes en l’article 92.
Els contractes de derivats extraborsaris que estan subjectes a l’obligació de compensació de conformitat amb l’apartat 1 s’han de compensar en una ECC autoritzada o reconeguda per compensar aquesta categoria de derivats extraborsaris i que figuri en el registre públic de l’AEVM de conformitat amb l’article 6 del Reglament (UE) núm. 648/2012.
A aquest efecte, la contrapart financera s’ha de convertir en membre compensador o en client, o ha d’establir acords de compensació indirectes amb un membre compensador, sempre que aquests acords no incrementin el risc de contrapart i que garanteixin que els actius i les posicions de la contrapart es beneficien d’una protecció d’efecte equivalent a la prevista en els articles 39 i 48 del Reglament (UE) núm. 648/2012.
Article 94. Contraparts financeres subjectes a l’obligació de compensació
Una contrapart financera que prengui posicions en contractes de derivats extraborsaris pot calcular, cada dotze mesos, la seva posició mitjana agregada a final de mes per als dotze mesos anteriors, de conformitat amb l’apartat 3.
Quan la contrapart financera no calculi les seves posicions o quan el resultat d’aquest càlcul superi qualsevol dels llindars de compensació determinats segons l’apartat 4, la contrapart financera:
Ho ha de notificar immediatament a l’AFA i, si escau, ha d’indicar el període utilitzat per al càlcul.
Ha d’establir acords de compensació en un termini de quatre mesos a partir de la notificació a què es refereix la lletra a).
Queda subjecta a l’obligació de compensació a què es refereix l’article 93 per a tots els contractes de derivats extraborsaris pertanyents a qualsevol categoria de derivats extraborsaris subjecta a l’obligació de compensació que se subscriguin o siguin objecte de novació transcorreguts més de quatre mesos des de la notificació a què es refereix la lletra a).
Una contrapart financera que hagi quedat subjecta a aquesta obligació de conformitat amb el paràgraf segon de l’apartat 1 hi roman subjecta i ha de continuar compensant fins que la contrapart financera esmentada demostri a l’AFA que la seva posició mitjana agregada a final de mes per als dotze mesos anteriors no supera el llindar de compensació determinat d’acord amb l’apartat 4.
La contrapart financera ha de poder demostrar a l’AFA que el càlcul de la posició mitjana agregada a final de mes per als dotze mesos anteriors no condueix a una infravaloració sistemàtica de la posició.
En el càlcul de les posicions a què es refereix l’apartat 1, la contrapart financera hi ha d’incloure tots els contractes de derivats extraborsaris subscrits per aquesta contrapart financera o per altres entitats del grup al qual pertanyi aquesta contrapart financera subscrits amb contraparts establertes en un estat membre de la Unió.
No obstant el que es disposa al paràgraf primer, per als OIC, les posicions a què es refereix l’apartat 1 s’han de calcular per a cada OIC.
Les societats gestores d’OIC que gestionin més d’un OIC han de poder demostrar a l’AFA que el càlcul de posicions per a cada OIC no suposa:
Una infravaloració sistemàtica de les posicions dels OIC que gestionen o de les posicions de la gestora.
L’elusió de l’obligació de compensació.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació que especifiqui els valors dels llindars de compensació.
Article 95. Obligació d’informació
Les contraparts financeres han de vetllar perquè els detalls de tot contracte de derivats que hagin subscrit amb una contrapart d’un estat membre de la UE i de tota modificació o resolució del contracte es notifiquin de conformitat amb els apartats 2 a 5 a un registre d’operacions de derivats. Aquests detalls s’han de notificar a tot tardar el dia hàbil següent al de la subscripció, modificació o resolució del contracte.
No obstant el que disposa l’article 92, l’obligació de notificació no s’aplica als contractes de derivats extraborsaris dins del mateix grup quan almenys una de les contraparts sigui una contrapart no financera o si, en cas d’haver estat establerta a la UE, hauria estat considerada una contrapart no financera, sempre que:
Totes dos contraparts estiguin íntegrament compreses a la mateixa consolidació.
Totes dos contraparts estiguin subjectes a procediments adequats i centralitzats d’avaluació, mesurament i control del risc.
L’empresa matriu no sigui una contrapart financera.
Les contraparts financeres han de notificar a l’AFA la intenció d’aplicar l’exempció a què es refereix el paràgraf segon. L’exempció és vàlida tret que l’AFA hagi indicat, en el termini de tres mesos a partir de la data de la notificació, que considera que no es compleixen les condicions esmentades en el paràgraf segon.
La societat gestora d’un OIC assumeix la responsabilitat, inclosa la legal, de notificar els detalls dels contractes de derivats extraborsaris dels quals l’OIC sigui contrapart, i també ha de garantir la correcció dels detalls notificats.
L’entitat autoritzada responsable de la gestió i la representació d’un fons de pensions d’ocupació que, de conformitat amb el dret andorrà, no tingui personalitat jurídica assumeix la responsabilitat, inclosa la legal, de notificar els detalls dels contractes de derivats extraborsaris dels quals aquest fons de pensions d’ocupació sigui contrapart, així com de garantir la correcció dels detalls notificats.
Les contraparts financeres que hagin de notificar els detalls dels contractes de derivats han de vetllar perquè no es produeixin repeticions en la notificació d’aquests detalls.
Les contraparts financeres que estan subjectes a l’obligació de notificació a què es refereix l’apartat 1 poden delegar aquesta obligació.
Les contraparts financeres han de portar un registre de tot contracte de derivats que hagin subscrit i de tota modificació durant almenys els cinc anys següents a la resolució del contracte. Aquest registre ha de ser accessible en qualsevol moment per l’AFA.
En cas que no estigui disponible un registre d’operacions de derivats per consignar les dades d’un contracte de derivats que ha de notificar-se d’acord amb l’apartat 1, les contraparts financeres s’han d’assegurar que aquestes dades es comuniquin a l’AFA.
El fet que una contrapart financera comuniqui les dades d’un contracte de derivats al registre d’operacions de derivats, o que una entitat comuniqui aquestes dades en nom d’una contrapart financera, no es considera violació de les restriccions sobre divulgació d’informació que imposi aquest contracte o qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa.
La divulgació d’aquesta informació no implica cap mena de responsabilitat per a l’entitat notificant o per als seus directors o treballadors.
En la notificació de qualsevol subscripció, modificació o resolució de contractes de derivats amb contrapart de la UE indicades en l’apartat 1, les contraparts andorranes han de seguir les normes tècniques reglamentàries i d’execució que s’especifiquin d’acord amb els apartats 5 i 6 de l’article 9 del Reglament (UE) núm. 648/2012.
Article 96. Tècniques de reducció del risc aplicables als contractes de derivats extraborsaris no compensats per una ECC
Les contraparts financeres que subscriguin un contracte de derivats extraborsaris no compensat per una ECC han de vetllar amb la diligència deguda per la instauració de procediments i mecanismes adequats per mesurar, controlar i reduir el risc operatiu i el risc de crèdit de la contrapart, entre els quals han de figurar, com a mínim, els següents:
La confirmació oportuna, per mitjans electrònics, en cas que se’n disposi, dels termes del contracte de derivats extraborsaris pertinent.
Processos formalitzats que siguin sòlids, resistents i controlables i que permetin conciliar carteres, gestionar el risc associat i identificar ràpidament litigis entre parts i resoldre’ls, i fer el seguiment del valor dels contractes pendents.
Les contraparts financeres han de valorar diàriament a preus de mercat els contractes pendents. Quan les condicions del mercat impedeixin procedir a una valoració a preus de mercat, s’ha d’utilitzar un model fiable i prudent.
Les contraparts financeres han de dotar-se de procediments de gestió del risc que requereixin l’intercanvi de garanties oportú, exacte i amb una segregació adequada respecte dels contractes de derivats extraborsaris que se subscriguin.
3 bis. Les contraparts financeres poden continuar aplicant els procediments de gestió del risc a què fa referència l’apartat 3 respecte dels contractes de derivats extraborsaris que no siguin compensats per una ECC i que s’hagin celebrat o hagin estat objecte de novació abans del 15 de desembre del 2022, en cas que, després de la data d’entrada en vigor de la present Llei, aquests contractes es modifiquin o siguin objecte de novació amb l’única finalitat de substituir un índex de referència o d’introduir una clàusula supletòria en relació amb qualsevol índex de referència a què es refereixi aquest contracte.
3 ter. El que disposa l’apartat 3 bis únicament aplica als contractes de derivats extraborsaris la modificació dels quals o novació:
Sigui necessària als efectes de substituir un índex de referència en el context de reformes dels índexs;
No alteri el contingut econòmic ni el factor de risc representat per la referència a un índex de referència en aquest contracte, i
No comprengui altres canvis de qualsevol clàusula jurídica del contracte esmentat que no estigui relacionada amb l’índex objecte de referència i, per tant, pugui modificar el contracte d’una manera que requereixi efectivament considerar-lo com un nou contracte.
Les contraparts financeres han de posseir un capital adequat i proporcionat per gestionar el risc no cobert per l’intercanvi apropiat de garanties.
El requisit establert en l’apartat 3 no s’aplica a les operacions intragrup previstes en l’article 92 efectuades per contraparts que estiguin establertes al Principat d’Andorra sempre que no hi hagi ni es prevegi que hi hagi cap impediment pràctic o jurídic per a la ràpida transferència de fons propis o el reemborsament de passius entre les contraparts.
Les operacions intragrup previstes en les lletres a) a c) de l’apartat 1 de l’article 92 subscrites per una contrapart financera establerta al Principat d’Andorra i una contrapart establerta al territori d’un tercer país queden totalment o parcialment exemptes del requisit establert en l’apartat 3, sempre que existeixi una decisió favorable de l’AFA, si es compleixen les condicions següents:
Que els procediments de gestió del risc de les contraparts siguin prou fiables, ferms i adaptats al nivell de complexitat de l’operació amb derivats.
Que no hi hagi ni es prevegi que hi hagi cap impediment pràctic o jurídic per a la ràpida transferència de fons propis o el reemborsament de passius entre les contraparts.
La contrapart de l’operació intragrup que hagi quedat exempta del requisit establert en l’apartat 3 ha de fer pública la informació sobre l’exempció.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar:
El reglament tècnic de regulació que especifiqui els procediments i els mecanismes adequats per mesurar, controlar i reduir el risc operatiu i el risc de crèdit de la contrapart, les condicions de mercat que impedeixin la valoració a preus de mercat i els criteris per a la valoració mitjançant un model alternatiu dels contractes pendents.
El reglament tècnic de regulació que especifiqui els procediments de gestió del risc, inclosos els nivells i els tipus de garantia i els mecanismes de segregació necessaris a què es refereix l’apartat 3, els procediments de supervisió connexos destinats a garantir la validació inicial i contínua d’aquests procediments de gestió del risc, els procediments que han de seguir les contraparts financeres i l’AFA en aplicar les exempcions en virtut de l’apartat 6 i els criteris aplicables a què es refereixen els apartats 5 i 6, amb indicació, en particular, del que cal considerar un impediment pràctic o jurídic per a la ràpida transferència de fons propis i el reemborsament de passius entre les contraparts.
Secció tercera. Règim sancionador relatiu a les operacions amb derivats financers
Article 97. Subjectes infractors
Són subjectes autors i responsables de les infraccions les contraparts financeres que porten a terme les accions o omissions tipificades com a infraccions en els articles següents.
Són subjectes autors i responsables de la infracció els que exerceixin càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, i els responsables de les funcions de control previstes en el punt 19 de l’article 2, de les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
Cap infracció de les disposicions d’aquest capítol no afecta la validesa d’un contracte de derivats extraborsaris ni la possibilitat que les parts executin els termes d’un contracte de derivats extraborsaris. Cap infracció de les disposicions d’aquest capítol no justifica cap reclamació per danys i perjudicis contra una de les parts d’un contracte de derivats extraborsaris.
Article 98. Infraccions molt greus
Es consideren infraccions molt greus les accions o omissions següents:
L’incompliment, quan amb això es posi en risc la solvència o la viabilitat de la persona infractora o el seu grup, de les obligacions contingudes en els apartats 1 a 4 de l’article 96.
L’incompliment de les obligacions contingudes en l’article 93, amb caràcter no merament ocasional o aïllat o amb irregularitats substancials.
L’incompliment de les obligacions contingudes en l’article 95, amb caràcter no merament ocasional o aïllat o amb irregularitats substancials.
Article 99. Infraccions greus
Es consideren infraccions greus l’incompliment de les obligacions a què es refereix l’article 98, quan no constitueixin una infracció molt greu.
Article 100. Infraccions lleus
Constitueixen infraccions lleus en relació amb aquest capítol la manca de remissió a l’AFA, dins del termini, de tots els documents, les dades o les informacions que se li hagin de remetre en l’exercici de les funcions que li siguin assignades, així com faltar al deure de col·laboració davant d’actuacions de supervisió de l’AFA, incloent-hi la no compareixença davant d’una citació per a la presa de la declaració, quan aquestes conductes no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que preveuen els articles 98 i 99.
Així mateix, tenen la consideració d’infraccions lleus l’incompliment de les obligacions derivades d’aquest capítol que no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els articles 98 i 99.
Article 101. Procediment sancionador per a infraccions en relació amb les operacions amb derivats financers
El procediment sancionador per infraccions en relació amb les operacions amb derivats financers es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.
Article 102. Sancions per infraccions molt greus
En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció molt greu, s’ha d’imposar a l’infractor una de les sancions següents o més:
Multa per un import de fins a la més gran de les quantitats següents:
En cas de persona jurídica, 2.500.000 euros o el 2,5% del volum de negocis anual total de la persona jurídica segons els últims comptes disponibles aprovats per l’òrgan d’administració.
ii) En cas de persona física, fins a 75.000 euros per a cadascun dels que, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció o funcions de control, de dret o de fet, siguin responsables de les infraccions.
Una amonestació pública al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb la publicació de la identitat de l’infractor i la naturalesa de la infracció, tenint en compte les previsions de l’article 22 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, o una amonestació privada.
Si l’entitat infractora és una matriu o una filial de l’empresa matriu que hagi d’elaborar estats financers consolidats, el volum de negocis total anual aplicable és el que figuri en els últims estats financers consolidats requerits al Principat d’Andorra disponibles.
Article 103. Sancions per infraccions greus
En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció greu, s’ha d’imposar a l’infractor una multa per un import de fins a la més gran de les quantitats següents:
En cas de persona jurídica, 830.000 euros o el 0,3% del volum de negocis anual total de la persona jurídica segons els últims comptes disponibles aprovats per l’òrgan d’administració.
En cas de persona física, fins a 37.500 euros per a cadascun dels que, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció o funcions de control, de dret o de fet, siguin responsables de les infraccions.
Article 104. Sancions lleus
A les infraccions lleus s’hi apliquen les sancions següents:
Una sanció administrativa de 3.000 fins a 30.000 euros.
Una sanció administrativa de 150 fins a 7.500 euros per a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció o funcions de control, de dret o de fet, en aquesta entitat, siguin responsables de la infracció.
Article 105. Criteris de graduació de les sancions
Els criteris de graduació de les sancions que s’hagin d’imposar a les persones o entitats que hagin comès algun incompliment de les obligacions establertes en aquest capítol en relació amb les operacions en derivats financers són els establerts a l’article 19 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.
Article 106. Normes complementàries del règim sancionador en relació amb les operacions en derivats financers
Pel que fa al règim de prescripció de les infraccions relacionades amb les obligacions incloses en aquest capítol en relació amb les operacions en derivats financers, així com als procediments associats a l’ingrés de l’import de les sancions associades i a la inscripció i la publicitat de les dites sancions, és aplicable el que s’estableix en el capítol sisè de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.
Capítol setè. Transparència de les operacions de finançament de valors
Secció primera. Disposicions generals
Article 107. Objecte
Aquest capítol estableix normes sobre la transparència de les operacions de finançament de valors (OFV).
Article 108. Àmbit d’aplicació
Aquest capítol és aplicable:
A tota contrapart financera d’una OFV que estigui establerta:
Al Principat d’Andorra.
ii) En un tercer país, si l’OFV s’efectua en el marc de les activitats d’una sucursal al Principat d’Andorra d’aquesta contrapart.
A les societats gestores d’OIC i les societats d’inversió, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 4 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.
L’article 111 no s’aplica:
A l’AFA o altres organismes públics del Principat d’Andorra que s’encarreguin de la gestió del deute públic o que intervinguin en aquesta gestió.
A les operacions en les quals l’AFA sigui una contrapart.
Article 109. Autoritat competent
L’AFA és l’autoritat administrativa competent per vetllar per l’aplicació de les disposicions establertes en aquest capítol en relació amb les OFV subscrites per una contrapart financera establerta al Principat d’Andorra.
Les facultats conferides a l’AFA en virtut del que disposen els articles 4 i 4 bis de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana són aplicables a les contraparts financeres indicades en la lletra e) del punt 47 de l’article 2. Consegüentment, aquestes contraparts financeres queden obligades a posar a disposició de l’AFA tots els llibres, els registres i els documents, sigui quin sigui el seu suport, que aquesta última consideri necessaris, inclosos els programes informàtics i els arxius magnètics, òptics o de qualsevol altra classe, com també les converses telefòniques, quant a les seves actuacions en els mercats de derivats financers.
Article 110. Definicions específiques
A efectes d’aquest capítol s’entén per sucursal un centre d’activitat, diferent de la seu central, que forma part d’una contrapart i que no té personalitat jurídica.
Secció segona. Transparència de les operacions de finançament de valors
Article 111. Obligació de notificació i conservació respecte de les OFV
Les contraparts financeres en OFV han de notificar les dades de tota OFV que hagin efectuat, així com la seva modificació o finalització, a l’AFA. Les dades de formalització, modificació o finalització de l’operació s’han de notificar amb la freqüència que determini l’AFA.
L’obligació d’informació establerta al paràgraf primer s’aplica a les OFV que:
S’hagin formalitzat abans dels 18 mesos posteriors a la data d’aprovació del Comunicat tècnic de l’AFA referenciat a l’apartat 6 d’aquest article, i continuen pendents en aquesta data si:
El venciment residual d’aquestes OFV en la data d’aplicació supera els 180 dies; o si
ii) Aquestes OFV tenen un venciment obert i segueixen pendents 180 dies després dels 18 mesos posteriors a la data d’aprovació del Comunicat tècnic de l’AFA referenciat a l’apartat 6 d’aquest article.
S’hagin formalitzat als 18 mesos posteriors a la data d’aprovació del Comunicat tècnic de l’AFA referenciat a l’apartat 6 d’aquest article, o amb posterioritat.
Les OFV a què fa referència la lletra a del segon paràgraf han de notificar-se dins dels 190 dies següents als 18 mesos posteriors a la data d’aprovació del Comunicat tècnic de l’AFA referenciat a l’apartat 6 d’aquest article.
Quan un OIC gestionat per una societat gestora sigui la contrapart de l’operació de finançament de valors, correspon a la societat gestora l’obligació de notificació en nom d’aquest OIC.
Les contraparts financeres han de conservar constància documental de tota OFV que hagin formalitzat, modificat o finalitzat durant almenys els cinc anys següents a la fi de l’operació.
El fet que una contrapart financera comuniqui les dades d’una OFV a l’AFA no es considera violació de les restriccions sobre divulgació d’informació imposades per contracte o per qualsevol disposició legal, reglamentària o administrativa.
La divulgació d’aquesta informació no implica cap mena de responsabilitat per a l’entitat notificant o per als seus administradors o treballadors.
L’AFA pot elaborar un comunicat tècnic amb les normes tècniques que especifiquin les dades de les notificacions esmentades en l’apartat 1, corresponent als diferents tipus d’OFV, així com el format i la freqüència de les notificacions.
Les contraparts financeres han de disposar de procediments interns adequats perquè els seus empleats puguin notificar les infraccions en l’obligació de notificació de les dades de tota OFV.
Secció tercera. Règim sancionador relatiu a les operacions de finançament de valors
Article 112. Subjectes infractors
Són subjectes autors i responsables de les infraccions les contraparts financeres que porten a terme les accions o omissions tipificades com a infraccions en els articles següents.
Són subjectes autors i responsables de la infracció els que exerceixin càrrecs d’administració o direcció general, de dret o de fet, i els responsables de les funcions de control previstes en el punt 19 de l’article 2, de les entitats autores i responsables de la infracció, quan les infraccions siguin imputables a la seva conducta dolosa o negligent.
Article 113. Infraccions molt greus
Es considera una infracció molt greu l’incompliment de les obligacions establertes en l’article 111, sobre l’obligació de les contraparts financeres de les OFV de notificar i conservar la informació relativa a aquestes operacions, quan s’hagi posat en risc greu la transparència i la integritat del sistema financer andorrà.
Article 114. Infraccions greus
Es consideren infraccions greus:
L’incompliment per part de les contraparts financeres de les OFV de les obligacions de notificació i conservació de la informació relativa a aquestes operacions establertes en els apartats 1 i 3 de l’article 111, quan no constitueixi una infracció molt greu.
L’incompliment de l’obligació de disposar dels procediments a què es refereix l’apartat 7 de l’article 111.
La manca de remissió a l’AFA, dins del termini, de tots els documents, les dades o les informacions que se li hagin de remetre en l’exercici de les funcions que li siguin assignades, així com faltar al deure de col·laboració davant d’actuacions de supervisió de l’AFA, incloent-hi la no compareixença davant d’una citació per a la presa de la declaració, quan aquesta conducta no constitueixi una infracció molt greu d’acord amb el que preveu l’article 113.
Article 115. Infraccions lleus
Té la consideració d’infracció lleu l’incompliment de les obligacions derivades d’aquest capítol que no constitueixi una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els articles 113 i 114.
Article 116. Procediment sancionador per a infraccions en relació amb la transparència d’operacions de finançament de valors
El procediment sancionador per a infraccions en relació amb les operacions de finançament de valors es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.
Article 117. Sancions per infraccions molt greus
En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció molt greu, s’ha d’imposar a l’infractor una de les sancions següents o més:
Multa per un import de fins a la més gran de les quantitats següents:
En cas de persona jurídica, 2.500.000 euros o el 2,5% del volum de negocis anual total de la persona jurídica segons els últims comptes disponibles aprovats per l’òrgan d’administració.
ii) En cas de persona física, fins a 75.000 euros per a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció o funcions de control, de dret o de fet, siguin responsables de les infraccions.
Si l’infractor és una entitat operativa del sistema financer, una entitat asseguradora o reasseguradora, la revocació de l’autorització.
Una amonestació pública al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb la publicació de la identitat de l’infractor i la naturalesa de la infracció, tenint en compte les previsions de l’article 22 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, o una amonestació privada.
La suspensió de l’exercici del càrrec que ocupi l’infractor, així com la prohibició temporal d’exercir càrrecs d’administració, de direcció o de funcions de control en qualsevol contrapart financera del Principat d’Andorra per un termini no superior a cinc anys. La inhabilitació temporal per exercir càrrecs d’administració, de direcció o funcions de control en una contrapart financera s’ha d’aplicar també a qualsevol altra persona física que es consideri responsable de la infracció.
Si l’entitat infractora és una matriu o filial de l’empresa matriu que hagi d’elaborar estats financers consolidats, el volum de negocis total anual aplicable és el que figuri en els últims estats financers consolidats requerits al Principat d’Andorra disponibles.
Article 118. Sancions per infraccions greus
En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció greu, s’ha d’imposar a l’infractor una multa per un import de fins a la quantitat més gran de les següents:
En cas de persona jurídica, 830.000 euros o el 0,3% del volum de negocis anual total de la persona jurídica segons els últims comptes disponibles aprovats per l’òrgan d’administració.
En cas de persona física, fins a 37.500 euros per a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció o funcions de control, de dret o de fet, siguin responsables de les infraccions.
Article 119. Sancions lleus
A les infraccions lleus s’hi apliquen les sancions següents:
En cas de persona jurídica, una sanció administrativa de 3.000 fins a 30.000 euros.
En cas de persona física, una sanció administrativa de 150 fins a 7.500 euros per a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció o funcions de control, de dret o de fet, en aquesta entitat, siguin responsables de la infracció.
Article 120. Criteris de graduació de les sancions
Els criteris de graduació de les sancions que s’hagin d’imposar a les persones o les entitats que hagin comès algun incompliment de les obligacions establertes en aquest capítol en relació amb les operacions de finançament de valors són els establerts a l’article 19 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.
Article 121. Normes complementàries del règim sancionador en relació amb operacions de finançament de valors
Pel que fa al règim de prescripció de les infraccions relacionades amb les obligacions incloses en aquest capítol en relació amb les operacions de finançament de valors, així com als procediments associats a l’ingrés de l’import de les sancions associades i a la inscripció i la publicitat de les dites sancions, és aplicable el que s’estableix en el capítol sisè de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.
Disposició addicional primera
Els capítols primer, segon i tercer d’aquesta Llei queden sotmesos al règim sancionador establert per la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre del 1997.
Disposició addicional segona
A partir de l’entrada vigor d’aquesta Llei, totes les referències fetes a la Llei 8/2013, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat, els acords de garantia financera i les operacions amb derivats extraborsaris i de finançament de valors en aquesta o en qualsevol altra llei o disposició normativa s’han d’entendre referides a aquesta Llei.
Disposició transitòria
Les disposicions de l’article 34 quater són aplicables al cap d’un any de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.
Disposició derogatòria única. Derogació normativa
Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei quedarà derogada la Llei 8/2013, sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat, els acords de garantia financera i les operacions amb derivats extraborsaris i de finançament de valors.
Disposició final primera. Modificació de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra
S’introdueixen les modificacions següents a la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra:
Es modifica el punt 4 de l’article 2, que queda redactat de la manera següent:
“4) Instruments financers: s’entén per instruments financers l’accepció més àmplia del terme, i especialment els que es detallen a continuació:
Valors negociables.
Instruments del mercat monetari.
Participacions d’OIC.
Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, drets d’emissió o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu.
Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte.
Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral o un SOC, excepte pel que fa als productes energètics a l’engròs que es negociïn en un SOC i s’hagin de liquidar mitjançant lliurament físic.
Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic, no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presentin les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
Instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit.
Contractes financers per diferències.
Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presentin les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
Drets d’emissió.”
Es modifica l’article 5, que queda redactat de la manera següent:
Es prohibeix efectuar les activitats bancàries, financeres, de pagament o de diners electrònics sense autorització prèvia de l’AFA previstes en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, a excepció de:
- Les activitats previstes a les lletres h) i l) de l’apartat 2 de l’article 8.
- Les activitats previstes a la lletra c) de l’article 21.
- L’arrendament no financer (rènting) i informes comercials previstos a l’apartat 1 de l’article 49.
Cap persona, física o jurídica, no pot, sense haver obtingut la preceptiva autorització i trobar-se inscrita en els registres administratius corresponents, desenvolupar amb caràcter professional o habitual les activitats prohibides en l’apartat anterior.”
Es modifica l’article 20, que queda redactat de la manera següent:
“Article 20. Serveis i activitats d’inversió
D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis i activitats d’inversió els següents:
La recepció i la transmissió d’ordres dels clients en relació amb un o més instruments financers.
L’execució d’ordres per compte dels clients.
La negociació per compte propi.
La gestió discrecional i individualitzada de carteres:
La gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients.
ii) La gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients exclusivament en la modalitat de gestió indirecta.
L’assessorament en matèria d’inversió.
L’assegurament i/o la col·locació d’instruments financers sobre la base d’un compromís ferm.
La col·locació d’instruments financers sense la base d’un compromís ferm.
La gestió de sistemes multilaterals de negociació.”
Es modifica l’article 20 bis, que queda redactat de la manera següent:
“1. De conformitat amb la lletra e) de l’article 20, la recomanació ha de ser idònia per a la persona, o ha de basar-se en una consideració de les seves circumstàncies personals, i ha de constituir una recomanació per efectuar alguna de les accions següents:
Comprar, vendre, subscriure, bescanviar, reemborsar, mantenir o assegurar un instrument financer específic.
Exercir o no exercir qualsevol dret conferit per un instrument financer determinat per comprar, vendre, subscriure, bescanviar o reemborsar un instrument financer.
La recomanació no es considera personalitzada si es divulga exclusivament o al públic.”
Es modifiquen les lletres f) i g) de l’article 21, que queden redactades de la manera següent:
“f) Els serveis relacionats amb l’assegurament.
Els serveis i les activitats d’inversió, i els serveis auxiliars referits al subjacent no financer dels instruments financers derivats previstos als apartats e), f), g) i j) de l’apartat 4 de l’article 2, quan estiguin vinculats a la prestació de serveis d’inversió o a serveis auxiliars.”
Disposició final segona. Modificació de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997
S’introdueixen les modificacions següents a la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.
Es modifica el guió 11 del paràgraf primer de l’article 2, que queda redactat de la manera següent:
“Article 2. Subjectes autors i responsables
[…]
Les persones físiques o jurídiques que efectuïn les accions tipificades en les lletres a), b), d), e), h), t), u) i ak) de l’article 15 i en les lletres a), b), c) i ae) de l’article 16.”
Es modifica la lletra aa) de l’article 15 i s’hi afegeixen les lletres ab) a ap), que queden redactades de la manera següent:
“Article 15. Infraccions molt greus
[…]
aa) La falta d’adopció dels requisits d’organització, dels procediments i mecanismes relatius als sistemes de negociació, i de procediments que permetin prevenir i gestionar de manera adequada les anomalies que generin els sistemes de negociació algorísmics recollits en l’article 6 novodecies de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
ab) L’incompliment de les normes de conducta i les obligacions establertes en l’article 8 bis de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats en relació amb la prestació de serveis per mitjà d’una altra entitat operativa del sistema financer.
ac) L’incompliment, per part de les entitats operatives del sistema financer, de les seves obligacions respecte a les operacions personals establertes en l’article 11 ter de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
ad) La falta de mesures o polítiques de gestió de conflictes d’interès o la seva inaplicació, no ocasional o aïllada, per part dels qui prestin serveis d’inversió conforme als articles 13 a 13 quinquies de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
ae) No complir amb la gestió dels registres requerits de conformitat amb l’article 15 i l’article 15 bis de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
af) L’incompliment, per part de les entitats operatives del sistema financer, d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat i en el millor interès dels seus clients, i no complir les obligacions d’informació imparcial, clara i no enganyosa, i l’incompliment, per part de les entitats operatives del sistema financer, de les obligacions d’informació recollides en la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i el seu reglament de desenvolupament.
ag) L’incompliment, per part de les entitats operatives del sistema financer, de les obligacions pel que fa al disseny i la distribució d’instruments financers i les normes sobre govern de producte.
ah) L’incompliment, per part de les entitats operatives del sistema financer, de les obligacions i les normes de conducta respecte als incentius.
ai) L’incompliment de les normes de conducta i les obligacions en relació amb l’avaluació de l’adequació i la idoneïtat establertes en els articles 36 a 36 quinquies de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, i les obligacions d’actuació i classificació conforme als instruments complexos i no complexos.
aj) La falta de polítiques de gestió i execució d’ordres de clients conforme a l’article 37 bis de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, així com la seva inaplicació, o la seva aplicació sense haver obtingut el consentiment previ de clients i l’incompliment de l’obligació d’executar les ordres en les condicions més avantatjoses per al client, i la tramitació i la gestió d’ordres i la conservació de registres conforme al que s’estableix en la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats i el seu reglament d’aplicació.
ak) L’incompliment de les normes de conducta i obligacions dels agents financers establertes en l’article 27 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, i altres disposicions que podrien ser aplicables conforme a la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
al) L’incompliment, per part de les entitats operatives del sistema financer, d’obtenir la confirmació expressa que l’entitat, que compleix els requisits reflectits en la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, accedeix a ser tractada com una contrapart elegible, de manera general o per a cada operació.
am) L’incompliment de les exigències en matèria de coneixements i competències necessaris per a les persones que presten assessorament o proporcionen informació requerides per l’article 34 quater de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
an) El mal funcionament de la funció de gestió de reclamacions establert en l’article 14 bis de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
ao) L’absència d’una funció de gestió de reclamacions conforme a l’article 14 bis de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
ap) La comissió de més de tres infraccions greus en el termini de tres anys, a les quals hagi estat imposada una sanció ferma en via administrativa.”
S’introdueixen canvis en les lletres k bis), k ter), n) i u) de l’article 16 i s’hi afegeixen les lletres v) a aj), que queden redactades de la manera següent:
“Article 16. Infraccions greus
[…]
k bis) L’ús no merament ocasional o aïllat d’índexs de referència per part de les entitats operatives del sistema financer amb incompliment de l’obligació establerta a l’apartat 1 de l’article 15 ter de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
k ter) L’incompliment del deure d’elaborar i conservar per escrit plans per a la modificació o la substitució d’índexs de referència tal com s’estableix en l’apartat 3 de l’article 15 ter de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
El fet de deixar de complir les normes relatives a la protecció de l’inversor d’acord amb la legislació vigent quan no constitueixi una infracció molt greu.
[…]
La falta d’adopció dels requisits d’organització, dels procediments i mecanismes relatius als sistemes de negociació, i de procediments que permetin prevenir i gestionar de manera adequada les anomalies que generin els sistemes de negociació algorísmics recollits en l’article 6 novodecies de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats quan no constitueixi infracció molt greu.
L’incompliment, per part de les entitats operatives del sistema financer, de les seves obligacions respecte a les operacions personals establertes en l’article 11 ter de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, quan no constitueixi una infracció molt greu.
La falta de mesures o polítiques de gestió de conflictes d’interès o la seva inaplicació per part dels qui prestin serveis d’inversió conforme als articles 13 a 13 quinquies de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, quan no constitueixi una infracció molt greu.
No complir la gestió dels registres requerits de conformitat amb l’article 15 i article 15 bis de la Llei reguladora de l’organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats, quan no constitueixi una infracció molt greu.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.