Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats

Rang Llei

Publicació 2024-06-18

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 342

Que proporcioni o pugui proporcionar indicis falsos o enganyosos quant a l’oferta, la demanda o el preu d’un instrument financer; o

ii) Que fixi, o pugui fixar, en un nivell anormal o artificial el preu d’un o diversos instruments financers, tret que la persona que hagi efectuat les operacions o emès les ordres de negociació o dut a terme qualsevol altra conducta demostri que aquestes operacions, ordres o conductes s’han efectuat per raons legítimes i de conformitat amb una pràctica de mercat acceptada, d’acord amb el que s’estableix en l’article 56 d’aquest capítol.

Executar una operació, donar una ordre de negociació o qualsevol altra activitat o conducta que afecti o pugui afectar, mitjançant mecanismes ficticis o qualsevol altra forma d’engany o artifici, el preu d’un o diversos instruments financers.

Difondre informació a través dels mitjans de comunicació, inclòs Internet, o per qualsevol altre mitjà, i transmetre així o poder transmetre indicis falsos o enganyosos pel que fa a l’oferta, la demanda o el preu d’un instrument financer o d’un contracte al comptat sobre matèries primeres relacionat, o poder fixar així en un nivell anormal o artificial el seu preu, inclosa la difusió de rumors i notícies falses o enganyoses, quan la persona que les divulga sap o hauria de saber que la informació és falsa o enganyosa.

Transmetre informació falsa o enganyosa o subministrar dades falses en relació amb un índex de referència, quan l’autor de la transmissió o del subministrament de dades sap o hauria de saber que eren falses o enganyoses, o qualsevol altra conducta que suposi una manipulació del càlcul d’un índex de referència.

Es consideren manipulació de mercat, entre altres aspectes, les conductes següents:

La intervenció d’una o diverses persones de forma concertada per assegurar-se una posició dominant sobre l’oferta o la demanda d’un instrument financer o d’un contracte al comptat sobre matèries primeres relacionat, que afecti o pugui afectar la fixació, de forma directa o indirecta, de preus de compra o venda o que creï o pugui crear altres condicions de negociació no equitatives.

La compra o la venda d’instruments financers, en el moment de l’obertura o el tancament del mercat, que tingui o pugui tenir l’efecte d’induir a confusió o engany els inversors que operen basant-se en les cotitzacions mostrades, incloses les cotitzacions d’obertura o tancament.

La formulació d’ordres en un centre de negociació, incloent-hi la cancel·lació o la modificació d’aquestes ordres, a través de qualsevol mètode de negociació disponible, inclosos els mitjans electrònics, així com les estratègies de negociació algorísmica i d’alta freqüència, que produeixin algun dels efectes previstos en les lletres a) o b) de l’apartat 1, en:

Pertorbar o retardar el funcionament del mecanisme de negociació utilitzat en el centre de negociació, o fer que això tingui més probabilitats d’ocórrer;

ii) Dificultar a altres persones la identificació de les ordres autèntiques en el mecanisme de negociació del centre de negociació, o augmentar la probabilitat de dificultar-la, en particular introduint ordres que donin lloc a la sobrecàrrega o a la desestabilització del llibre d’ordres; o

iii) Crear, o poder crear, un senyal fals o enganyós sobre l’oferta i la demanda o sobre el preu d’un instrument financer; en particular, emetent ordres per iniciar o exacerbar una tendència.

Aprofitar l’accés, ocasional o regular, als mitjans de comunicació, tradicionals o electrònics, per exposar una opinió sobre un instrument financer (o de forma indirecta, sobre el seu emissor), després d’haver pres posicions en aquest instrument financer, sense haver revelat al públic simultàniament el conflicte d’interès d’una manera adequada i efectiva.

La compra o la venda en el mercat secundari d’instruments derivats de drets d’emissió o que hi estiguin relacionats, amb el resultat de fixar el preu d’adjudicació dels productes subhastats en un nivell anormal o artificial o d’induir a confusió o engany els oferents en les subhastes.

Als efectes de l’aplicació de les lletres a) i b) de l’apartat 1, i sense perjudici de les conductes previstes en l’apartat 2, en l’annex 1 es defineixen de forma no exhaustiva els indicadors de la utilització de mecanismes ficticis o de qualsevol altra forma d’engany o artifici, així com, de forma no exhaustiva, els indicadors d’indicis falsos o enganyosos i de fixació de preus.

Quan la persona a què es refereix aquest article sigui una persona jurídica, aquest article s’aplica, així mateix, a les persones físiques que participin en la decisió de dur a terme activitats per compte de la persona jurídica en qüestió.

A partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, el Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot establir reglamentàriament els indicadors de l’annex 1 per tal d’aclarir els seus elements i tenir en compte els avenços tècnics en els mercats financers.

Article 56. Pràctiques de mercat acceptades

La prohibició establerta en l’article 57 no s’aplica a les activitats a què es refereix la lletra a) de l’apartat 1 de l’article 55, si qui executa l’operació dona l’ordre de negociació o efectua qualsevol altra conducta que demostra que els motius de l’operació, l’ordre o la conducta són legítims i que s’adeqüen a les pràctiques de mercat acceptades, establertes de conformitat amb aquest article.

L’AFA pot determinar, tan bon punt s’hagi autoritzat un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’hagi autoritzat que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, que una pràctica de mercat és acceptada tenint en compte els criteris i aspectes següents:

Que la pràctica de mercat ofereix un grau de transparència substancial per al mercat.

Que la pràctica de mercat garanteix un alt grau de protecció del funcionament de les forces del mercat i l’adequada interacció de les forces de l’oferta i la demanda.

Que la pràctica de mercat té un impacte positiu en la liquiditat i l’eficiència del mercat.

Que la pràctica de mercat té en compte el mecanisme de negociació del mercat en qüestió i permet als participants del mercat reaccionar de manera adequada i oportuna a la nova situació del mercat creada per aquesta pràctica.

Que la pràctica de mercat no genera riscos per a la integritat dels mercats directament o indirectament relacionats, regulats o no, en l’instrument financer de què es tracti.

El resultat de qualsevol investigació duta a terme sobre la pràctica de mercat en qüestió de qualsevol autoritat competent o una altra autoritat, en particular sobre la possible infracció per aquesta pràctica de mercat de normes o reglaments destinats a impedir l’abús de mercat, o de codis de conducta, tant si fa referència al mercat de què es tracta com si es refereix, directament o indirectament, a mercats relacionats en països tercers.

Les característiques estructurals del mercat en qüestió, incloent-hi, entre d’altres aspectes, si es tracta d’un mercat regulat o no, els tipus d’instruments financers que es negocien i el tipus de participants del mercat, inclòs el grau de participació d’inversors particulars en el mercat en qüestió.

Una pràctica de mercat considerada com a acceptada per una autoritat competent en un mercat determinat d’un estat membre de la Unió Europea no es considera aplicable als centres de negociació oficialment reconeguts al Principat d’Andorra, llevat que l’AFA accepti aquesta pràctica en virtut d’aquest article.

L’AFA ha de revisar, almenys cada dos anys, a partir del moment en què s’autoritzi un MR o SMN al Principat d’Andorra, o s’autoritzi que una entitat bancària o una entitat financera d’inversió gestioni un SMN, les pràctiques de mercat acceptades que hagin establert, tenint en compte, en particular, els canvis significatius en l’entorn del mercat en qüestió, com ara els canvis en les normes de negociació o en les infraestructures del mercat, amb la intenció de decidir si es mantenen, es deroguen o es modifiquen les condicions per acceptar-les.

Article 57. Prohibició de la manipulació de mercat

Cap persona no pot manipular o intentar manipular el mercat.

Secció quarta. Obligacions de les entitats que presten serveis d’inversió en relació amb l’ús d’informació privilegiada i la manipulació del mercat

Article 58. Principis d’actuació

Quan una entitat operativa del sistema financer presta serveis d’inversió o serveis auxiliars als clients, ha de complir les disposicions contingudes als articles d’aquest capítol i respectar els principis següents:

Garantir la integritat dels mercats de valors mitjançant:

Una actuació diligent i curosa, tant de la mateixa entitat com de l’alta direcció, del seu personal i dels seus agents, i la dels seus clients o les persones que actuïn en nom d’aquests últims.

ii) La facilitació del control de les autoritats competents de la supervisió dels mercats regulats i d’altres sistemes de negociació en els quals operen les entitats operatives del sistema financer.

El respecte pels nivells més elevats de transparència en l’operativa efectuada en els mercats financers per augmentar la confiança dels inversors en aquests mercats.

Article 59. Obligacions de les entitats que prestin serveis d’inversió en relació amb la informació privilegiada

Totes les entitats bancàries, les entitats financeres d’inversió o els grups que presten serveis d’inversió i les altres entitats que actuen en serveis d’assessorament en inversió als mercats de valors o presten aquests serveis tenen l’obligació d’establir les mesures necessàries per impedir el flux d’informació privilegiada entre les seves àrees d’activitat, de manera que es garanteixi que cadascuna adopti de manera autònoma les seves decisions referents a l’àmbit dels mercats de valors i, així mateix, s’evitin conflictes d’interès.

En particular, aquestes entitats estan obligades al següent:

Establir àrees separades d’activitat dins de l’entitat o del grup al qual pertanyin, sempre que actuïn simultàniament en diverses d’aquestes àrees. En particular, han de constituir-se en àrees separades, almenys, cadascun dels departaments que desenvolupin les activitats de gestió de cartera pròpia, gestió de carteres aliena i anàlisi.

Establir barreres d’informació adequades entre cada àrea separada i la resta de l’organització i entre cadascuna de les àrees separades.

Definir un sistema de decisió sobre inversions que garanteixi que aquestes inversions s’adopten autònomament dins de l’àrea separada.

Elaborar i mantenir actualitzada una llista de valors i instruments financers sobre els quals es disposi d’informació privilegiada i una relació de les persones que han tingut accés a aquesta informació i les dates en què hi han tingut accés, d’acord amb el que estableix l’article 53, quan actuïn per compte d’emissors de valors.

Article 60. Prevenció i detecció d’abús de mercat

Qualsevol professional que prepari o executi operacions ha d’establir i mantenir mecanismes, sistemes i procediments eficaços per detectar i notificar les ordres i les operacions sospitoses que siguin proporcionats a l’escala, el volum i la naturalesa de les activitats de l’entitat. Quan aquest professional tingui sospites fundades que una ordre o una operació en relació amb algun instrument financer, tant dins com fora del centre de negociació del Principat d’Andorra o d’un estat membre de la Unió Europea corresponent, pot constituir una operació amb informació privilegiada o una manipulació de mercat, o bé un intent d’operar amb informació privilegiada o de manipular el mercat, ha de notificar-ho sense demora a l’AFA, tal com es preveu a l’apartat 2. A aquest efecte, cada entitat ha de designar la persona responsable d’efectuar aquestes comunicacions i notificar-les a l’AFA.

Els subjectes obligats establerts en aquest article han de lliurar a l’AFA la informació següent:

Descripció de les operacions, i en particular, del tipus d’ordre i del mitjà de negociació emprat.

Els motius que justifiquen la sospita que les operacions poden ser constitutives d’abús de mercat.

Els mitjans d’identificació de les persones per compte de les quals les operacions han estat efectuades i de les altres persones implicades en aquestes operacions.

Qualsevol altra informació pertinent relativa a l’operació sospitosa.

Quan les dades requerides al punt anterior no es trobin disponibles en efectuar la comunicació, aquesta comunicació ha de contenir, com a mínim, els motius pels quals les persones que lliuren la informació sospiten que les operacions poden ser constitutives d’abús de mercat. Les informacions complementàries han de ser comunicades a l’AFA tan aviat com sigui possible.

La comunicació a l’AFA pot ser efectuada mitjançant carta, correu electrònic o trucada telefònica. En aquest darrer cas, si ho requereix l’AFA, cal lliurar posteriorment una confirmació escrita de la sospita corresponent.

Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de l’article 45, els professionals que preparen o executen operacions estan sotmesos a les normes de notificació que es desenvolupin reglamentàriament en virtut de l’apartat 8, o en el cas d’una sucursal d’una entitat bancària o una entitat financera d’inversió establerta en un país de la Unió Europea, a les de l’estat membre en què està situada la sucursal. En aquest cas, la notificació s’ha de dirigir a l’autoritat competent d’aquest estat membre de la Unió Europea.

Les entitats esmentades a l’apartat anterior decideixen, basant-se en una anàlisi cas per cas, si una operació pot raonablement ser sospitosa de constituir un abús de mercat. A aquest efecte, han de tenir en compte els elements que defineixen l’ús d’informació privilegiada o de manipulació de mercat establerts als articles 47 i 55, respectivament.

Quan la comunicació es refereixi a operacions relatives a un instrument financer admès a negociació en un o diversos centres de negociació estrangers o faci referència a una demanda d’admissió a negociació en aquests mercats, l’AFA transmet immediatament la informació lliurada a les autoritats competents dels centres de negociació corresponents.

Tret que hi hagi disposicions legals contràries, en cap cas no es pot informar a ningú de l’existència de la comunicació d’operacions sospitoses a l’AFA, tampoc les persones per compte de les quals s’hagin efectuat les operacions i amb qui les parts estiguin vinculades. El respecte d’aquesta obligació no exposa la persona que hagi fet la comunicació ni l’entitat a cap responsabilitat de cap mena, sempre que la persona esmentada actuï de bona fe.

L’AFA manté la confidencialitat sobre la identitat de les persones que efectuïn comunicacions d’operacions sospitoses si, en revelar-la, perjudica o pot perjudicar aquestes persones.

10.

La comunicació a l’AFA d’operacions sospitoses no comporta ni constitueix una violació del secret en l’àmbit laboral o del secret professional, ni una violació de qualsevol restricció a la divulgació d’informacions requerida en virtut d’un contracte o d’una disposició legislativa, reglamentària o administrativa, i no comporta cap classe de responsabilitat legal per a la persona que l’hagi efectuada.

11.

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot establir el desenvolupament reglamentari en relació amb el següent:

Els mecanismes, els sistemes i els procediments apropiats dels quals ha de disposar qualsevol professional que prepari o executi operacions per complir els requisits establerts en l’apartat 1.

Els models de notificació que han de fer servir per complir els requisits que estableix l’apartat 1.

Secció cinquena. Obligacions en relació amb recomanacions d’inversió, d’estadístiques i de publicació o difusió d’informació en mitjans

Article 61. Recomanacions d’inversió i estadístiques

Les persones que produeixen o difonen al Principat d’Andorra recomanacions d’inversió o informacions d’altre tipus en què es recomani o suggereixi una estratègia d’inversió, en l’exercici del seu treball, d’acord amb la legislació vigent, de la seva professió o de les seves funcions, han de vetllar, amb cura raonable, perquè la informació destinada als canals de distribució o al públic sigui presentada de manera objectiva i inclogui els seus interessos o conflictes d’interès existents sobre els instruments financers als quals fa referència la dita informació.

Els organismes públics que faciliten estadístiques o previsions que puguin tenir efectes significatius en els mercats financers han de difondre aquestes estadístiques o previsions de manera objectiva i transparent.

El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, pot especificar les normes tècniques relatives al següent:

Les categories de persones que elaboren o difonen recomanacions d’inversió o informació sobre un altre tipus en què es recomana o suggereix una estratègia d’inversió.

Els requisits necessaris per a una presentació objectiva de les recomanacions d’inversió o informació sobre un altre tipus en què es recomana o suggereix una estratègia d’inversió.

Els requisits necessaris per revelar de manera adequada i completa els interessos particulars o les indicacions de conflictes d’interessos.

Article 62. Publicació o difusió d’informació als mitjans de comunicació

Als efectes de l’article 49, de la lletra c) de l’apartat 1 de l’article 55, i de l’article 61, quan es publica o difon informació o s’emeten o es difonen recomanacions per motius periodístics o d’expressió d’un altre tipus en els mitjans de comunicació, la dita publicació o difusió d’informació s’ha d’avaluar tenint en compte les normes que regulen la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió en altres mitjans de comunicació, així com les normes o els codis que regulen la professió periodística, llevat que:

Les persones afectades o les persones que hi estan estretament vinculades obtinguin, directament o indirectament, un avantatge o benefici de la publicació o difusió d’aquesta informació.

La publicació o difusió es dugui a terme amb la intenció d’induir a confusió o engany el mercat pel que fa a l’oferta, la demanda o el preu dels instruments financers.

Secció sisena. Cooperació en matèria d’abús de mercat

Article 63. Cooperació internacional en matèria de lluita contra l’abús de mercat

L’AFA col·labora amb autoritats estrangeres competents en matèria d’abús de mercat quan aquesta col·laboració sigui necessària per a la consecució de les funcions respectives, en aplicació de les facultats que li són conferides per la legislació vigent. L’AFA assisteix altres autoritats competents estrangeres en matèria d’abús de mercat intercanviant informació i cooperant en el marc d’investigacions.

Cada sol·licitud d’informació o d’assistència rebuda per l’AFA en matèria d’abús de mercat és objecte d’anàlisi per determinar si la sol·licitud compleix els requisits establerts en aquest article. En el cas que l’AFA consideri que la petició d’una altra autoritat competent en matèria d’abús de mercat compleix aquests requisits, comunica, en el termini de temps més breu possible, a aquesta autoritat la informació requerida per tal de complir les disposicions previstes a l’apartat anterior i adopta immediatament les mesures que considera escaients per recopilar la informació sol·licitada. Si l’AFA no es troba en disposició de poder lliurar en el termini de temps més breu possible la informació sol·licitada, n’ha d’informar l’autoritat competent demandant i especificar-ne els motius.

L’intercanvi d’informacions i l’assistència en matèria d’abús de mercat per part de l’AFA estan sotmesos a les condicions següents:

Les informacions intercanviades han de ser necessàries per a la consecució de les funcions de l’autoritat competent que les rep.

Les informacions intercanviades estan sotmeses al secret en l’àmbit laboral o al secret professional de l’autoritat competent que les rep, i el secret en l’àmbit laboral i el secret professional de la dita autoritat han d’oferir garanties com a mínim equivalents a les conferides pel secret en l’àmbit laboral i pel secret professional als quals es troba sotmesa l’AFA.

La informació facilitada per l’AFA només pot ser emprada per l’autoritat competent que la rep per a la finalitat per a la qual aquesta informació li ha estat comunicada, i aquesta autoritat competent ha de poder garantir que no se’n fa cap altre ús.

L’AFA només pot transmetre les dades de caràcter personal rebudes de la seva homòloga d’un país tercer a l’autoritat de supervisió d’un altre país tercer si ha obtingut l’autorització expressa de l’autoritat competent que hagi facilitat les dades i, si escau, si les dades transmeses es destinen exclusivament als fins per als quals l’autoritat esmentada va atorgar el seu consentiment.

La sol·licitud d’informació o bé d’assistència efectuada per una autoritat competent d’un altre estat pot ser refusada per l’AFA en els casos següents:

Quan el dit intercanvi d’informació o assistència pugui comportar perjudici a la sobirania, a la seguretat o a l’ordre públic d’Andorra, particularment en la lluita contra el terrorisme o altres delictes greus.

Quan en accedir al requeriment puguin resultar perjudicades les seves pròpies activitats d’investigació o execució, o si escau, una investigació penal.

Quan s’hagi incoat un procediment judicial sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones davant dels tribunals andorrans.

Quan hagi recaigut una resolució judicial definitiva sobre els mateixos fets i respecte a les mateixes persones davant dels tribunals andorrans.

Quan la sol·licitud provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país que no atorga el mateix dret d’informació a l’AFA.

En els casos esmentats en els apartats c) i d) immediatament anteriors, l’AFA notifica a l’autoritat competent demandant la informació més detallada possible sobre el procediment o la resolució judicial en qüestió.

Sense perjudici de les disposicions previstes legalment, l’AFA només pot utilitzar la informació rebuda en el marc del que està establert a l’apartat 1 en l’exercici de les seves funcions vinculades a aquest capítol i en relació amb els procediments administratius o judicials relacionats específicament amb l’exercici d’aquestes funcions. L’AFA pot transferir les dades de caràcter personal rebudes d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat (autoritat competent d’origen) a una altra autoritat d’un tercer país (autoritat competent de destí) amb la qual hagi subscrit un acord de cooperació, quan hagi rebut autorització expressa per escrit de l’autoritat competent d’origen i l’autoritat competent de destí compleixi les condicions establertes per l’autoritat competent d’origen.

Quan l’AFA és informada per una autoritat competent en matèria d’abús de mercat estrangera que actes que incompleixen les lleis estrangeres en matèria d’abús de mercat s’han portat a terme a Andorra, o que actes fets a l’estranger afecten instruments financers negociats en mercats reglamentats autoritzats al Principat d’Andorra, l’AFA adopta les mesures apropiades. Així mateix, comunica els resultats de la seva intervenció a l’autoritat competent que l’ha informat i, en la mesura que sigui possible, la informa dels progressos significatius assolits.

Quan l’AFA tingui el convenciment que s’estan portant a terme o s’han portat a terme actes contraris a les disposicions d’aquest capítol en el territori d’un estat membre de la Unió Europea, o actes que afectin instruments financers negociats en un centre de negociació situat en un altre estat membre, ho ha de notificar d’una manera tan detallada com sigui possible a l’autoritat competent de l’altre estat membre o a altres organismes oficials europeus encarregats de la supervisió dels mercats de valors. L’AFA ha de consultar amb les altres autoritats competents i els organismes oficials europeus sobre les mesures apropiades que correspongui adoptar i ha d’informar sobre les novetats més significatives que es produeixen durant el procés. L’AFA ha de coordinar les seves actuacions amb l’objectiu d’evitar possibles duplicitats i superposicions en l’aplicació de sancions i altres mesures administratives als casos que tinguin caràcter transfronterer, d’acord amb la secció sisena d’aquest capítol, i ha de proveir d’assistència les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea en l’execució de les seves resolucions.

L’AFA pot demanar a una autoritat competent estrangera en matèria d’abús de mercat que faci una investigació en el seu territori en aquesta matèria. Així mateix, l’AFA pot demanar que personal propi acompanyi la dita autoritat en aquesta investigació.

Quan una autoritat estrangera competent en matèria d’abús de mercat sol·licita a l’AFA que dugui a terme una investigació a Andorra, l’AFA dona el seu consentiment sempre que no es produeixi cap dels fets indicats més endavant en aquest apartat. Així mateix, l’AFA pot permetre que el seu personal estigui acompanyat per agents de l’autoritat demandant quan així s’hagi establert en un acord de col·laboració bilateral o multilateral a aquest efecte. No obstant això, la investigació es troba íntegrament sota el control de l’AFA.

L’AFA pot denegar la realització d’una investigació a petició d’una autoritat competent estrangera en matèria d’abús de mercat o bé denegar la participació en la investigació d’agents de la dita autoritat en els casos següents:

Si aquesta demanda pot comportar perjudici a la sobirania, a la seguretat o a l’ordre públic d’Andorra.

Quan en accedir al requeriment puguin resultar perjudicades les seves pròpies activitats d’investigació o execució.

Quan s’hagi incoat un procediment judicial sobre la base dels mateixos fets i contra les mateixes persones davant dels tribunals andorrans.

Quan hagi recaigut una resolució judicial definitiva sobre els mateixos fets i respecte a les mateixes persones davant dels tribunals andorrans.

Quan la demanda provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país que no atorga el mateix dret d’informació a l’AFA.

Quan la demanda provingui d’una autoritat competent en matèria d’abús de mercat d’un país el secret en l’àmbit laboral i el secret professional del qual no ofereixin garanties com a mínim equivalents a les conferides pel secret en l’àmbit laboral i pel secret professional als quals es troba sotmesa l’AFA.

En els casos esmentats en les lletres c) i d) de l’apartat 8, l’AFA notifica a l’autoritat competent demandant la informació més detallada possible sobre el procediment o la resolució judicial en qüestió.

Secció setena. Règim sancionador en relació amb l’abús de mercat

Article 64. Subjectes infractors

Són subjectes infractors les persones físiques o jurídiques que porten a terme les accions o omissions tipificades com a infraccions als articles següents.

Article 65. Infraccions molt greus

Es consideren infraccions molt greus les accions o omissions següents:

La inobservança per part de les persones amb responsabilitats de direcció d’un emissor, així com les persones que hi estan estretament vinculades, del deure d’informació o notificació a l’AFA previst a l’apartat 2 de l’article 54, quan hi hagi un interès d’ocultació o negligència greu, atenent la rellevància de la comunicació no realitzada o la demora en què s’hagi incorregut.

L’incompliment intencionat d’alguna de les prohibicions establertes a l’article 51 quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

El dany causat o l’impacte en la integritat del centre de negociació principal on es negocia l’instrument financer resultin elevats.

El volum o el valor dels instruments financers utilitzats en l’operació o les operacions constitutives d’abús de mercat representin un volum significatiu de la negociació ordinària de l’instrument financer en el centre de negociació principal, o el benefici o la pèrdua evitada derivada de la comissió de la infracció sigui rellevant.

L’infractor hagi tingut coneixement de la informació per la seva condició de membre dels òrgans d’administració, direcció o control de l’emissor, per l’exercici del seu ofici, de la seva professió o del seu càrrec, o figuri o hagi d’haver figurat en la llista d’iniciats a la qual es refereix l’article 53.

L’incompliment intencionat del que disposa l’article 57 quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

La conducta produeixi una alteració significativa de la cotització o el preu de l’instrument en el centre de negociació principal on es negocia l’instrument financer en qüestió.

El dany causat o l’impacte en la integritat del centre de negociació principal on es negocia l’instrument financer resultin elevats.

El volum o el valor dels instruments financers utilitzats en l’operació o les operacions constitutives d’abús de mercat representin un volum significatiu de la negociació ordinària de l’instrument financer en el centre de negociació principal o el benefici o la pèrdua evitada derivada de la comissió de la infracció sigui rellevant.

L’incompliment de l’obligació d’adoptar les mesures preventives establertes a l’article 59 quan aquest incompliment hagi permès la comissió d’una infracció greu o molt greu per ús d’informació privilegiada o manipulació de mercat, o la comissió de delictes penals per aquests mateixos conceptes.

L’incompliment intencionat, per part de les entitats operatives del sistema financer o els seus agents financers que preparin o executin operacions, de l’obligació d’establir i mantenir els mecanismes, els sistemes i els procediments per prevenir, detectar i notificar les ordres o les operacions sospitoses de constituir abús de mercat segons el que disposa l’apartat 1 de l’article 60.

L’incompliment intencionat, per part de les entitats operatives del sistema financer o els seus agents financers que preparin o executin operacions, de l’obligació de detectar o de notificar a l’AFA, en els termes de l’apartat 1 de l’article 60, les sospites fundades que una ordre o una operació en relació amb algun instrument financer podria constituir una operació amb informació privilegiada o una manipulació de mercat, o bé un intent d’operar amb informació privilegiada o de manipular el mercat, quan aquestes conductes puguin ser considerades com a infraccions greus o molt greus o delictes penals per aquests mateixos conceptes.

L’incompliment intencionat, per part d’un emissor, d’alguna de les obligacions establertes als apartats 1, 3, 4 i 7 de l’article 52 quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

S’hagi posat en greu risc la transparència i integritat del centre de negociació principal en què té admesos a negociació els seus valors.

La informació o les dades difoses públicament o subministrades a l’AFA resultin ostensiblement inexactes o no veraces, o bé resultin enganyoses o ometin aspectes o dades rellevants.

L’incompliment intencionat de les obligacions de manteniment i d’administració de les llistes d’iniciats establertes en l’apartat 1 de l’article 53, o l’administració amb vicis o defectes essencials que impedeixin conèixer la identitat de les persones amb accés a informació privilegiada o la data i l’hora exactes d’aquest accés.

La negativa a facilitar informació a l’AFA per part de qualsevol persona en l’exercici del càrrec de director general en un emissor, o en l’exercici del càrrec, funcions o treball d’un membre de la direcció general o de funcions de control d’una entitat operativa del sistema financer andorrà o els seus agents financers; o, fins i tot sabent-ho, proporcionar informació falsa, inexacta i incompleta a l’AFA o la falta de veracitat en la informació facilitada que obstaculitzi l’exercici de les funcions d’investigació i inspecció atribuïdes a l’AFA.

Constitueix una infracció molt greu la comissió de més de dos infraccions greus en el termini d’un any.

Article 66. Infraccions greus

Es consideren infraccions greus les accions o omissions següents:

La inobservança per part de les persones amb responsabilitats de direcció d’un emissor, així com les persones que hi estan estretament vinculades, dels deures d’informació o notificació d’operacions que portin a terme establerts en els apartats 1 a 3 de l’article 54, incloent-hi l’incompliment de les obligacions d’informació que es determinin reglamentàriament en relació amb el contingut o la forma i el tipus d’operació que cal notificar previstes en les lletres a) i b) de l’apartat 9 de l’article 54 quan no constitueixin una infracció molt greu.

L’incompliment, per part d’un emissor, de les obligacions establertes a l’apartat 5 de l’article 54.

L’incompliment, per part de les persones amb responsabilitats de direcció d’un emissor, així com les persones que hi estan estretament vinculades, de la prohibició establerta a l’apartat 7 de l’article 54.

L’incompliment de la prohibició de manipulació de mercat establerta a l’article 57 quan no constitueixi una infracció molt greu.

L’incompliment d’alguna de les prohibicions establertes a l’article 51 quan no constitueixi una infracció molt greu.

La falta d’adopció o l’adopció de les mesures previstes en l’article 59 de manera insuficient.

La falta d’adopció o l’adopció insuficient de mesures preventives establertes a l’apartat 1 de l’article 60 per part de les entitats operatives del sistema financer o els seus agents financers que preparin o executin operacions quan no constitueixi una infracció molt greu.

L’incompliment, per part de les entitats operatives del sistema financer o els seus agents financers que preparin o executin operacions, de les obligacions de detectar i notificar a l’AFA les operacions sospitoses de constituir abús de mercat d’acord amb el que estableix l’apartat 1 de l’article 60 quan no constitueixi una infracció molt greu.

La comunicació a terceres persones de les notificacions efectuades a l’AFA sobre ordres o operacions sospitoses de constituir abús de mercat d’acord amb el que estableix l’apartat 1 de l’article 60, incloses les persones en el nom de les quals es van dur a terme les transaccions o les parts relacionades amb aquestes persones.

L’incompliment, per part d’un emissor, d’alguna de les prohibicions o obligacions establertes als apartats 1, 3, 4 i 7 de l’article 52 quan no constitueixi una infracció molt greu.

La inexistència al web de l’emissor de la informació que s’hagi de difondre en virtut del paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 52.

L’incompliment, per part d’emissors o de persones que actuen en el seu nom o per compte d’aquests emissors, de les obligacions establertes als apartats 1, 2, 3, 4, 5 o 6 de l’article 53 quan no constitueixi una infracció molt greu.

L’elaboració o difusió de recomanacions d’inversió o informacions d’un altre tipus en què es recomani o suggereixi una estratègia d’inversió sense complir el que disposa l’apartat 1 de l’article 61.

En el cas que les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió no implantin procediments o mecanismes interns adequats per permetre al seu personal, agents i apoderats efectuar la comunicació d’operacions sospitoses, en virtut de l’article 6 terdecies, garantint la confidencialitat de les dades de caràcter personal de qui insta la comunicació de qualsevol infracció de les normes d’aquesta secció.

Obstaculitzar l’exercici dels poders d’investigació, inspecció o supervisió, així com incomplir les ordres i instruccions de l’AFA, en virtut d’aquesta Llei i de les funcions i les competències establertes en la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana.

Article 67. Infraccions lleus

Constitueixen infraccions lleus de les entitats i persones a què es refereix l’article 40 les infraccions de disposicions d’observança obligada, així com les prohibicions compreses en aquest capítol quan no constitueixin una infracció greu o molt greu d’acord amb el que disposen els articles 65 i 66.

Article 68. Procediment sancionador per infraccions en relació amb l’abús de mercat

El procediment sancionador per infraccions en relació amb l’abús de mercat es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

L’exercici de la potestat sancionadora a què es refereix aquest capítol és independent de l’eventual concurrència de delictes o contravencions penals.

No obstant això, quan s’estigui tramitant un procés penal en què s’apreciï la identitat de subjectes i fets, el procediment sancionador queda suspès respecte dels mateixos subjectes i fets fins que recaigui un pronunciament ferm de l’autoritat judicial.

Un cop reprès el procediment sancionador, no es poden sancionar pecuniàriament conforme a aquest capítol les conductes que ho hagin estat penalment, quan s’apreciï identitat de subjectes i fets.

Article 69. Sancions per infraccions molt greus

En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció molt greu, s’ha d’imposar a l’infractor una o més de les sancions següents:

Multa per un import de fins a la més gran de les quantitats següents:

Si l’infractor és una persona jurídica:

El triple del benefici brut obtingut o de la pèrdua evitada com a conseqüència dels actes o les omissions en què consisteixi la infracció, en cas que es puguin determinar, per les infraccions de les lletres b) i c) de l’article 65.

15.000.000 d’euros o el 15% del volum de negocis anual total de la persona jurídica segons els últims comptes disponibles aprovats pel consell d’administració per les infraccions de les lletres b) i c) de l’article 65.

2.500.000 euros o el 2% del volum de negocis anual total segons els últims comptes disponibles aprovats pel consell d’administració per les infraccions de les lletres e), f) i g) de l’article 65.

1.000.000 d’euros per les infraccions de les lletres a), d) i h) de l’article 65.

300.000 euros per les infraccions de les lletres i) i j) de l’article 65.

ii) Si l’infractor és una persona física:

El triple del benefici brut obtingut o de la pèrdua evitada com a conseqüència dels actes o les omissions en què consisteixi la infracció, en cas que es puguin determinar, per les infraccions de les lletres b) i c) de l’article 65.

5.000.000 d’euros per les infraccions de les lletres b) i c) de l’article 65.

1.000.000 d’euros per les infraccions de les lletres e), f) i g) de l’article 65.

500.000 euros per les infraccions de les lletres a), d) i h) de l’article 65.

75.000 euros a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, en una entitat operativa del sistema financer o un càrrec directiu en un emissor, siguin responsables de les infraccions de les lletres i) i j) de l’article 65.

25.000 euros per les infraccions de les lletres i) i j) de l’article 65 quan l’incompliment hagi estat comès per persones diferents de les indicades en el guionet cinquè anterior.

Un requeriment adreçat a la persona responsable de la infracció perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.

Si l’infractor és una entitat operativa del sistema financer, la revocació de l’autorització.

La prohibició temporal de negociació per compte propi a persones amb responsabilitats de direcció en una entitat bancària o una entitat financera d’inversió o a qualsevol altra persona física que es consideri responsable de la infracció per un termini no superior a cinc anys.

La restitució dels beneficis obtinguts o de les pèrdues evitades com a conseqüència de la infracció, en cas que es puguin determinar.

La suspensió de l’exercici del càrrec d’administració o direcció que ocupi l’infractor en una entitat operativa del sistema financer, així com la prohibició temporal d’exercir càrrecs d’administració o de direcció en qualsevol entitat operativa del sistema financer per un termini no superior a cinc anys. La inhabilitació temporal per exercir càrrecs d’administració o direcció en una entitat operativa del sistema financer s’ha d’aplicar també a qualsevol altra persona física que es consideri responsable de la infracció.

En cas d’infracció reiterada del que s’estableix en els articles 51 o 57, la separació del càrrec d’administració o direcció que ocupi l’infractor en una entitat operativa del sistema financer, amb inhabilitació per exercir càrrecs d’administració o direcció en una entitat operativa del sistema financer per un termini no superior a cinc anys. La inhabilitació temporal per exercir càrrecs d’administració o direcció en una entitat operativa del sistema financer s’ha d’aplicar també a qualsevol altra persona física que es consideri responsable de la infracció.

Una amonestació pública al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra amb la publicació de la identitat de l’infractor i la naturalesa de la infracció, tenint en compte les previsions de l’article 22 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997, o una amonestació privada.

Si l’entitat infractora és una matriu o filial de l’empresa matriu que hagi d’elaborar estats financers consolidats, el volum de negocis total anual aplicable ha de ser el que figuri en els últims estats financers consolidats requerits al Principat d’Andorra disponibles.

Article 70. Sancions per infraccions greus

En el cas d’incompliments de les obligacions previstes en aquest capítol que constitueixin una infracció greu, s’ha d’imposar a l’infractor una o més de les sancions següents:

Multa per un import de fins a la més gran de les quantitats següents:

Si l’infractor és una persona jurídica, l’import ha de ser de fins a la més gran de les quantitats següents:

El doble del benefici brut obtingut o de la pèrdua evitada com a conseqüència dels actes o les omissions en què consisteixi la infracció, en cas que es puguin determinar, per les infraccions de les lletres d) i e) de l’article 66.

5.000.000 d’euros o el 5% del volum de negocis anual total de la persona jurídica, segons els últims comptes disponibles aprovats pel consell d’administració, per les infraccions de les lletres d) i e) de l’article 66.

830.000 euros o el 0,3% del volum de negocis anual total, segons els últims comptes disponibles aprovats pel consell d’administració, per les infraccions de les lletres g), h), j) i k) de l’article 66.

300.000 euros per les infraccions de les lletres a), b), c), f), i), l) i m) de l’article 66.

150.000 euros per les infraccions de les lletres n) i o) de l’article 66.

ii) Si l’infractor és una persona física, l’import ha de ser de:

Fins al doble del benefici brut obtingut o de la pèrdua evitada com a conseqüència dels actes o les omissions en què consisteixi la infracció, en cas que es puguin determinar, per les infraccions de les lletres b) i c) de l’article 65.

Fins a 1.500.000 euros per les infraccions de les lletres e) i d) de l’article 66.

Fins a 300.000 euros per les infraccions de les lletres g) i h) de l’article 66.

Fins a 160.000 euros per les infraccions de les lletres a), b), c), f), i), l) i m) de l’article 66.

Fins a 37.500 euros a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, en una entitat operativa del sistema financer o un càrrec directiu en un emissor, siguin responsables de les infraccions de les lletres n) i o) de l’article 66.

Fins a 15.000 euros per la infracció de les lletres n) i o) de l’article 66 quan l’incompliment hagi estat comès per persones diferents de les indicades en el guionet cinquè anterior.

Un requeriment adreçat a la persona responsable de la infracció perquè posi fi a la seva conducta i s’abstingui de repetir-la.

Si l’infractor és una entitat operativa del sistema financer, una suspensió de l’autorització no superior a tres anys.

La restitució dels beneficis obtinguts o de les pèrdues evitades com a conseqüència de la infracció, en el cas que es puguin determinar.

La suspensió de l’exercici del càrrec d’administració o direcció que ocupi l’infractor en una entitat operativa del sistema financer, així com la prohibició temporal d’exercir càrrecs d’administració o de direcció en qualsevol entitat operativa del sistema financer per un termini no superior a un any. La inhabilitació temporal per exercir càrrecs d’administració o direcció en una entitat operativa del sistema financer s’ha d’aplicar també a qualsevol altra persona física que es consideri responsable de la infracció.

Article 71. Sancions lleus

A les infraccions lleus s’hi apliquen les sancions següents:

Quan l’incompliment hagi estat comès per una entitat operativa del sistema financer o per una persona en l’exercici dels seus càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, o pels responsables de les funcions de control, en la dita entitat:

Una sanció administrativa de 3.000 fins a 30.000 euros.

ii) Una sanció administrativa de 150 fins a 7.500 euros a cadascun dels qui, pel fet d’exercir càrrecs d’alta direcció, de dret o de fet, i els responsables de les funcions de control, en aquesta entitat, siguin responsables de la infracció, quan aquesta infracció sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent.

Quan l’incompliment hagi estat comès per un emissor o per una persona en l’exercici d’un càrrec directiu en un emissor:

Una sanció administrativa a l’entitat de 3.000 fins a 30.000 euros.

ii) Una sanció administrativa de 150 fins a 7.500 euros a cadascun dels qui en un càrrec directiu en un emissor siguin responsables de la infracció, quan aquesta infracció sigui imputable a la seva conducta dolosa o negligent.

Quan l’incompliment hagi estat comès per persones diferents de les enumerades a les lletres a) i b), una sanció administrativa de 100 fins a 5.000 euros.

Article 72. Criteris de graduació de les sancions

Els criteris de graduació de les sancions que s’hagin d’imposar a les persones o les entitats que hagin comès algun incompliment de les obligacions o les prohibicions establertes en aquest capítol en relació amb l’abús de mercat són els establerts a l’article 19 de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre de 1997.

Article 73. Normes complementàries del règim sancionador en relació amb l’abús de mercat

Pel que fa al règim de prescripció de les infraccions relacionades amb l’abús de mercat, així com als procediments associats a l’ingrés de l’import de les sancions associades i a la inscripció i publicitat de les dites sancions, és aplicable el que s’estableix el capítol sisè de la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre del 1997.

Capítol cinquè. Acords de compensació contractual i garantia financera

Secció primera. Disposicions generals

Article 74. Objecte i àmbit d’aplicació

L’objecte d’aquest capítol és definir el règim aplicable als acords de compensació contractuals financers, així com als acords de garantia financera.

Les normes d’aquest capítol s’apliquen a les operacions financeres que es porten a terme en el marc d’un acord de compensació contractual atorgat atenent els requisits establerts en l’article 77, i als acords de garantia financera, tant de caràcter singular com si formen part d’un acord marc, que compleixen els requisits i les formalitats establerts en l’article 78 i els apartats 1 i 2 de l’article 80, i a les garanties financeres prestades de conformitat amb el que disposen l’article 79 i els apartats 1 i 2 de l’article 80.

L’apartat 1 de l’article 78 i els articles 81, 81 bis i 86 no són aplicables en els supòsits en què s’impedeixi o es limiti l’execució dels acords sobre garanties financeres o es limiti l’eficàcia dels acords sobre actius pignorats, els acords de liquidació per compensació anticipada o els acords de compensació recíproca, en els termes previstos en els capítols relatius a la recapitalització interna i a les facultats de l’AREB de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió i la seva normativa de desenvolupament, o en els termes previstos en una altra normativa aplicable que persegueixi les finalitats i compti amb salvaguardes equivalents a les contingudes en la llei mencionada.

Els apartats 1 bis i 2 bis de l’article 81 i l’article 81 bis s’apliquen a tota contrapart, excepte a l’AFA o altres organismes públics del Principat d’Andorra que s’encarreguin de la gestió del deute públic o que intervinguin en aquesta gestió, que dugui a terme operacions de reutilització i que estigui establerta:

Al Principat d’Andorra.

En un tercer país, en qualsevol dels casos següents:

Quan la reutilització s’efectuï en el marc de les activitats d’una sucursal al Principat d’Andorra d’aquesta contrapart.

ii) Quan la reutilització es refereixi a instruments financers aportats en virtut d’un acord de garantia per una contrapart establerta al Principat d’Andorra o per una sucursal al Principat d’Andorra d’una contrapart establerta en un tercer país.

Article 75. Subjectes

Les dos parts d’un acord de compensació contractual financer i tant el beneficiari com el garant, en el cas d’acords de garantia financera, han d’estar inclosos en una de les categories següents:

Una autoritat pública, inclosos els organismes públics encarregats de la gestió del deute públic o que intervinguin en la dita gestió i els organismes públics autoritzats a mantenir comptes de clients.

L’AFA, un banc central, el Banc Central Europeu, el Banc de Pagaments Internacionals, un banc multilateral de desenvolupament, el Fons Monetari Internacional i el Banc Europeu d’Inversions.

Qualsevol entitat amb activitat financera que, ara o en el futur, estigui sota la supervisió de l’AFA, com les següents:

Les entitats bancàries.

ii) Les entitats financeres d’inversió, persones jurídiques i físiques.

iii) Les entitats financeres segons com es defineixen al punt 28 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.

iv) Les entitats asseguradores segons com es defineixen al punt 19 de l’article 6 de la Llei 12/2017, del 22 de juny, d’ordenació i supervisió d’assegurances i reassegurances.

Els organismes d’inversió col·lectiva en valors mobiliaris (OIC) segons com es defineixen a l’article 2 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.

vi) Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva regulades en l’article 38 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.

Una entitat no resident autoritzada per una autoritat competent per dur a terme les activitats reservades a les entitats referides a la lletra c) anterior per la legislació andorrana.

Una contrapart central, un agent de liquidació o una cambra de compensació, incloses les entitats equivalents que actuïn en un mercat de futurs, opcions i derivats.

Una persona diferent d’una persona física, incloses les entitats col·lectives sense forma jurídica, sempre que l’altra contrapart sigui una institució de les definides en les lletres a) a e).

Pel que fa als acords de compensació contractuals financers, és possible que una de les parts pugui ser una persona física, sempre que l’altra part sigui alguna de les entitats a les quals es refereixen les lletres a) a f) de l’apartat 1, i que aquests acords de compensació integrin més d’una operació financera de les previstes en l’apartat 2 de l’article 77.

Article 76. Definicions

A efectes d’aquest capítol, s’entén per:

Acord de garantia financera: tot acord de garantia financera amb canvi de titularitat o tot acord de garantia financera pignorativa, independentment que l’acord estigui o no cobert per un acord marc o unes condicions generals.

Acord de garantia financera amb canvi de titularitat: un acord, inclosos els pactes de recompra, en virtut del qual un garant transfereix la plena propietat de la garantia financera o el ple dret d’aquesta propietat a un beneficiari, als efectes de garantir les obligacions financeres principals o donar-hi un altre tipus de cobertura.

Acord de garantia financera pignorativa: un acord en virtut del qual el garant presta una garantia financera en forma de títol pignorativa a un beneficiari o a favor d’un beneficiari, i el garant conserva la plena o qualificada propietat, o els plens drets sobre la garantia financera en el moment d’establir-se el dret sobre la garantia.

Clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament: tota clàusula d’un acord de garantia financera o d’un acord del qual forma part un acord de garantia financera, o, en el cas que no hi hagi una disposició d’aquest tipus, qualsevol norma legal per la qual, en cas de produir-se un supòsit d’execució, tenen lloc els efectes previstos en el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 84.

Compte principal: en cas de garantia pignorativa d’anotacions en compte subjecte a un acord de garantia financera, el registre o compte que pot ser mantingut pel beneficiari de la garantia en què s’efectuen les anotacions per les quals es presta al beneficiari la dita garantia pignorativa d’anotacions en compte.

Consumidor: consumidor en el sentit de l’article 2.f) de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor.

Drets de crèdit: els drets pecuniaris derivats d’un acord en virtut del qual una entitat bancària o un banc central atorga un crèdit en forma de préstec a un deutor inclòs en una de les categories indicades en l’apartat 1 de l’article 75.

Dret d’utilització: el dret del beneficiari de la garantia, en la mesura que les condicions d’un acord de garantia financera pignorativa així ho prevegin, de fer ús i disposar com a propietari de la garantia financera prevista per aquest acord.

Efectiu: el diner abonat en compte en qualsevol divisa, o dret similar al retorn de diner, com pot ser el conferit pels dipòsits del mercat monetari.

Garantia pignorativa d’anotacions en compte: garantia financera que en virtut d’un acord de garantia financera està constituïda per instruments financers i en què la titularitat està legitimada per anotacions en un registre o compte mantinguts per un intermediari o en nom seu.

Garantia financera equivalent:

En cas d’efectiu, el pagament d’un import idèntic i en la mateixa divisa.

ii) En cas d’instruments financers, altres instruments financers del mateix emissor o deutor que formen part de la mateixa emissió o categoria i del mateix import nominal, divisa i descripció o, quan un acord de garantia financera prevegi la transferència d’altres actius per haver-se produït un fet que afecti els instruments financers que constitueixen la garantia financera, aquests altres actius.

Mesures de sanejament: les mesures que motiven la intervenció de les autoritats administratives o judicials que té per objecte preservar o restaurar la situació financera i que afecten drets preexistents de tercers, incloent-hi, encara que no exclusivament, mesures que preveuen la suspensió de pagaments, la suspensió de les mesures d’execució i la reducció dels drets.

Microempresa: tota persona física o jurídica, independentment de la seva forma jurídica, que exerceixi una activitat econòmica de forma regular, que ocupa menys de cinc persones i que té un volum de negoci anual o balanç general anual o patrimoni no superior a 600.000 euros.

Obligacions financeres principals: les obligacions garantides mitjançant un acord de garantia financera que donen dret a un pagament en efectiu o al lliurament d’instruments financers.

Les obligacions financeres principals poden consistir totalment o parcialment en:

Obligacions actuals o futures, reals, condicionals o possibles (incloses les obligacions procedents d’un acord marc o similar).

ii) Obligacions pel que fa al beneficiari de la garantia d’una persona diferent del garant.

iii) Obligacions d’una determinada categoria o classe que sorgeixin periòdicament, com ara, a títol enunciatiu, les que sorgeixen en virtut d’una operació de préstec o crèdit.

Procediment de liquidació: procediments col·lectius que tenen la finalitat de realitzar els actius i distribuir el producte entre els creditors, accionistes o socis; per a això hi han d’intervenir les autoritats administratives o judicials, fins i tot quan els procediments esmentats concloguin amb un conveni o una altra mesura anàloga i independentment de si estan motivats per la insolvència o si són voluntaris o obligatoris.

Reutilització: la utilització, per la contrapart destinatària, al seu propi nom i per compte propi o per compte de la contrapart, inclosa qualsevol persona física, d’instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia financera; aquest ús inclou la transferència de la titularitat o l’exercici d’un dret d’ús de conformitat amb l’article 81, però no inclou la liquidació de l’instrument financer en cas d’impagament de la contrapart aportant.

Supòsit d’execució: un fet d’incompliment o qualsevol fet similar determinat entre les parts que en cas de produir-se permet al beneficiari de la garantia, en virtut de l’acord de garantia financera o de la llei, realitzar o apropiar-se la garantia financera, o donar lloc a l’aplicació d’una clàusula de liquidació per compensació exigible anticipadament.

Tota referència d’aquest capítol a una garantia financera prestada o a la prestació de garantia financera indica la garantia financera lliurada, transferida, mantinguda, registrada o designada d’una altra manera a fi que estigui en poder o estigui sota el control del beneficiari o de la persona que actuï en nom seu. Els drets de substitució o de retirada de l’excedent de garantia financera a favor del garant s’entenen sense perjudici que la garantia financera s’hagi prestat al beneficiari d’acord amb el que es disposa en aquest capítol.

Secció segona. Règim dels acords de compensació contractual i de les garanties financeres

Article 77. Acords de compensació contractuals financers

Aquest capítol s’aplica a les diverses operacions financeres que es portin a terme en el marc d’un acord de compensació contractual financer o en relació amb aquest acord, sempre que l’acord prevegi la creació d’una única obligació jurídica que abasti totes les operacions financeres incloses en el mateix acord i en virtut del qual, en cas de venciment anticipat, les parts només tinguin dret a exigir-se el saldo net del producte de la liquidació de les dites operacions financeres. El fet que, en un moment donat, hi hagi una única operació vigent sota l’acord no priva d’efecte les previsions d’aquest capítol. El saldo net s’ha de calcular segons s’estableix a l’acord de compensació contractual o als acords que tinguin relació amb aquest acord, inclosos els acords que vinculin diferents acords de compensació contractual.

Als efectes d’aquest capítol, es consideren operacions financeres les operacions següents:

Les que s’hagin fet sobre instruments financers en la interpretació més àmplia del terme i, com a mínim, sobre els que es defineixen en el punt 11 de l’article 2.

Les operacions dobles o simultànies, o amb pacte de recompra, i, en general, les cessions temporals d’actius.

Es consideren operacions dobles o simultànies les operacions en què es contractin simultàniament dos compravendes, en sentit contrari, de valors de característiques similars i el mateix import nominal, però amb diferent data d’execució. Ambdós poden ser al comptat amb diferents dates de liquidació, a termini, o una al comptat i l’altra a termini.

Es consideren operacions amb pacte de recompra les operacions en què el titular dels valors ven els valors fins a la data d’amortització, i acorda simultàniament amb el comprador la recompra de valors de característiques idèntiques i per igual valor nominal, a una data determinada o intermèdia entre la de venda i la d’amortització més pròxima, sigui voluntària o parcial.

Els préstecs de valors.

Els acords de garantia financera regulats en aquest capítol.

Article 78. Modalitats d’acords de garantia financera i garanties financeres

Les operacions de garantia financera poden constituir-se mitjançant un acord de garantia financera amb transmissió de la propietat de l’actiu o dret de crèdit o un acord de garantia financera mitjançant la pignoració del dit actiu o dret de crèdit, independentment que aquests acords estiguin o no coberts per un acord marc o unes condicions generals, als efectes de garantir les obligacions financeres principals o donar-hi un altre tipus de cobertura.

En particular, es consideren acords de garantia financera amb canvi de titularitat les operacions dobles o simultànies i les operacions amb pacte de recompra, en els mateixos termes que es defineixen a la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 77.

Article 79. Objecte de la garantia

La garantia financera que s’aporti ha de consistir en algun dels actius següents:

Efectiu.

Instruments financers.

Drets de crèdit.

No obstant això, no poden ser objecte de garantia financera els drets de crèdit en què el deutor sigui un consumidor o una microempresa, tal com es defineixen en les lletres f) i m), respectivament, de l’apartat 1 de l’article 76, excepte en el cas que el beneficiari o el prestador de la garantia sigui alguna de les entitats enumerades en la lletra b) de l’apartat 1 de l’article 75 d’aquest capítol.

Article 80. Formalització dels acords de compensació contractual i garantia financera

L’existència de l’acord de compensació contractual i garantia financera s’ha d’acreditar per escrit o de forma jurídicament equivalent, sense que pugui exigir-se cap altra formalitat per a la seva constitució, validesa, eficàcia davant de tercers, executabilitat o admissibilitat com a prova.

El registre o l’anotació per mitjans electrònics o en qualsevol altre suport durador té la consideració de forma jurídicament equivalent a la constància per escrit.

La constitució de la garantia financera requereix, a més de la formalització mitjançant un dels acords als quals es refereix l’apartat 1 de l’article 78, l’aportació de l’actiu objecte de la garantia i la constància d’aquesta aportació per escrit o de forma jurídicament equivalent. A aquests efectes:

S’entén que una garantia financera ha estat vàlidament aportada quan l’actiu objecte de la garantia financera hagi estat entregat, transmès, mantingut, registrat o acreditat de qualsevol altra forma, de manera que estigui en poder o estigui sota el control del beneficiari o de la persona que actuï en el seu nom.

En el cas dels valors representats mitjançant anotacions en compte, s’entén que la garantia financera ha estat constituïda i aportada des de la inscripció de la nova titularitat o de la garantia pignorativa al registre comptable corresponent.

La prova o constància per escrit de l’aportació d’una garantia financera ha de permetre la identificació de l’actiu a què es refereix. Per això, és suficient provar que la garantia financera representada mitjançant anotació en compte de valors ha estat abonada o constitueix un crèdit en el compte principal al qual es refereix l’apartat 1 de l’article 88, i que la garantia financera aportada en efectiu s’hagi abonat o constitueixi un crèdit en el compte designat a aquest efecte.

Pel que respecta als drets de crèdit, incloure’ls en una llista de crèdits presentada al beneficiari de la garantia financera, per escrit o de forma jurídicament equivalent, és suficient per identificar el dret de crèdit i per demostrar l’aportació d’aquest crèdit com a garantia financera entre les parts i contra el deutor o els tercers.

No obstant això, el garant no pot aportar un dret de crèdit com a garantia financera sense haver-ho notificat prèviament al deutor, que pot renunciar vàlidament, per escrit o per qualsevol altre mitjà jurídicament equivalent:

Als seus drets de compensació enfront del creditor i enfront de les persones a favor de les quals hagi cedit, pignorat o mobilitzat de qualsevol altra forma el dret de crèdit com a garantia financera.

ii) Als drets que l’emparin en virtut de les normes sobre secret i que, en cas contrari, impedirien al creditor del dret de crèdit facilitar informació sobre aquest últim o sobre el deutor o restringirien la seva capacitat per fer-ho, a fi d’utilitzar el dret de crèdit com a garantia financera.

El deutor que pagui abans de ser notificat de l’aportació del dret de crèdit en garantia financera queda alliberat.

La constitució de garanties financeres en benefici de les entitats assenyalades a la lletra e) de l’apartat 1 de l’article 75 es pot fer per manifestació unilateral de qui apareix com a titular de l’actiu objecte de la garantia financera en el registre comptable, en la forma que determinen les seves normes d’ordenació i disciplina, i sense que de les dites normes en pugui resultar la necessitat de portar a terme un acte formal que condicioni la constitució, la validesa o l’eficàcia de la garantia financera.

Article 81. Dret de substitució i utilització de l’objecte de la garantia pignorativa

El beneficiari i el garant poden acordar per escrit que el garant pot aportar una garantia financera equivalent per substituir o intercanviar la garantia financera aportada.

1 bis. Tot dret del beneficiari a la reutilització dels instruments financers rebuts en garantia queda sotmès almenys a les dos condicions següents:

Que el garant hagi estat degudament informat per escrit, pel beneficiari, dels riscos i les conseqüències en cas d’impagament del beneficiari que pot suposar.

Que el garant hagi donat el seu consentiment previ i expressament, corroborat per la signatura per escrit o en forma jurídicament equivalent pel garant d’un acord de garantia financera pignorativa els termes del qual atorguin el dret d’ús.

El beneficiari de la garantia financera pot exercir un dret d’utilització en relació amb una garantia financera aportada en virtut d’un acord de garantia financera pignorativa quan les clàusules d’aquest acord així ho prevegin, i pot fer ús i disposar com a propietari de l’actiu objecte de la garantia financera prevista en el dit acord.

2 bis. Tot exercici per les contraparts del seu dret a la reutilització queda sotmès almenys a les dos condicions següents:

Que la reutilització es porti a terme amb les condicions especificades en l’acord de garantia al qual es refereix la lletra b) de l’apartat 1 bis.

Que els instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia es transfereixin des del compte de la contrapart aportant.

No obstant el que es disposa en la lletra b) del paràgraf primer, en cas que una contrapart en un acord de garantia estigui establerta en un tercer país i que el compte del garant estigui obert en un tercer país i subjecte a la seva legislació, la reutilització ha d’acreditar-se bé mitjançant una transferència des del compte del garant, o bé per altres mitjans adequats.

Quan un beneficiari exerceix el seu dret d’utilització, contreu l’obligació de transferir un actiu equivalent perquè substitueixi l’actiu que va constituir l’objecte inicial de la garantia financera, a tot tardar a la data de compliment de les obligacions financeres principals cobertes per l’acord de garantia financera pignorativa.

També és possible que el beneficiari, a la data prevista per al compliment de les obligacions financeres principals, transfereixi un actiu equivalent o, en la mesura que els termes d’un acord de garantia financera pignorativa així ho estableixin, compensi el valor de la garantia equivalent o l’utilitzi per complir les obligacions financeres de la seva contrapart.

La garantia equivalent que es transfereixi per acomplir una obligació com la que es descriu en el primer paràgraf de l’apartat 3 anterior està sotmesa al mateix acord de garantia financera pignorativa que la garantia financera inicial, i es tracta com si hagués estat aportada en virtut de l’acord de garantia financera pignorativa simultàniament a la primera prestació de la garantia financera inicial.

Aquest article no s’aplica als drets de crèdit.

Article 81 bis. Transparència en la reutilització dels instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia amb canvi de titularitat

Tot dret del beneficiari a la reutilització dels instruments financers rebuts en garantia en virtut d’un acord de garantia amb canvi de titularitat queda sotmès almenys a les dos condicions següents:

Que el garant hagi estat degudament informat per escrit, pel beneficiari, dels riscos i les conseqüències en cas d’impagament del beneficiari que pot suposar prèviament a la signatura d’un acord de garantia financera amb canvi de titularitat.

Que el garant hagi acordat expressament aportar garanties mitjançant l’acord de garantia financera amb canvi de titularitat.

Tot exercici per part de les contraparts del seu dret a la reutilització queda sotmès almenys a les dos condicions següents:

Que la reutilització es porti a terme amb les condicions especificades en l’acord de garantia al qual es refereix la lletra b) de l’apartat 1.

Que els instruments financers rebuts en virtut d’un acord de garantia es transfereixin des del compte de la contrapart aportant.

No obstant el que es disposa en la lletra b) del paràgraf primer de l’apartat 2, en cas que una contrapart en un acord de garantia estigui establerta en un tercer país i que el compte del garant estigui obert en un tercer país i subjecte a la seva legislació, la reutilització ha d’acreditar-se bé mitjançant una transferència des del compte del garant, o bé per altres mitjans adequats.

Article 82. Garanties financeres complementàries en el marc dels acords de garantia financera

Les parts d’un acord de garantia financera poden pactar l’aportació de garanties complementàries. Així, poden pactar que, en cas de variacions en el preu de l’objecte de la garantia o de l’import de les obligacions financeres principals pactades inicialment, s’hagi de restablir l’equilibri entre el valor de l’obligació garantida i el valor de les garanties aportades per assegurar-la, bé aportant nous instruments financers o efectiu o, si escau, retornar-los de manera que es procedeixi a la devolució de l’excedent de la garantia aportada. Aquests instruments financers o efectiu tenen la consideració de part integrant de la garantia financera inicial i s’han de tractar com si haguessin estat aportats de manera simultània a l’aportació de l’objecte inicial de la garantia financera.

Article 83. Efectes de la substitució, del complement o de la retirada de garanties financeres

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.