Llei del Codi de la circulació, de 10-6-99

63.2. En els vehicles destinats exclusivament al transport de mercaderies, si es tracta de càrregues indivisibles, i sempre que es compleixin les condicions establertes per a l'estiba i el condicionament, poden sobresortir:

A. En el cas de les bigues, els pals, els tubs o altres càrregues de longitud indivisible:

B. En el cas que la dimensió menor de la càrrega indivisible sigui superior a l'amplada del vehicle, pot sobresortir fins a 0,40 m per cada costat lateral, sempre que l'amplada total no sigui superior a 2,55 m i que les característiques tècniques del vehicle ho permetin. Si l'amplada de la càrrega i el vehicle és superior als 2,55 m, es considera a tots els efectes un transport especial i es regeix per les normes específiques determinades en aquest Codi.

63.3. En els vehicles d'amplada inferior a 1 m, la càrrega no ha de sobresortir lateralment més de 0,50 m a cada costat de l'eix longitudinal. No pot sobresortir per l'extrem anterior, ni més de 0,25 m pel posterior.

63.4. Quan la càrrega sobresurt de la projecció en planta del vehicle, sempre dins dels límits dels apartats anteriors, s'han d'adoptar totes les precaucions convenients per evitar danys o perills als altres usuaris de la via pública i ha d'anar resguardada, a l'extrem sortint per minvar els efectes d'una rascada o d'un xoc possibles.

63.5. En tot cas, la càrrega que sobresurt pel darrere dels vehicles de què fa esment l'apartat 2 d'aquest article, ha de ser senyalitzada per mitjà d'un panell de 50 per 50 centímetres de dimensió, pintat amb franges diagonals alternes de color vermell i blanc. El panell s'ha de col.locar a l'extrem posterior de la càrrega de forma que ha de quedar constantment perpendicular a l'eix del vehicle.

Quan la càrrega sobresurt longitudinalment tota l'amplada de la part posterior del vehicle, s'han de col.locar transversalment dos panells de senyalització, cadascun en un extrem de la càrrega o de l'amplada del material que sobresurt.

Quan el vehicle circula entre la posta i la sortida del sol, sota condicions meteorològiques o ambientals que disminueixen sensiblement la visibilitat, la superfície del panell, quan no és de material reflectant, ha de tenir en cada cantonada un dispositiu reflectant de color vermell, i la càrrega ha d'anar senyalitzada, a més, amb un llum vermell no incorporat a la placa. Quan la càrrega sobresurt per davant del vehicle, la senyalització ha d'efectuar-se per mitjà d'un llum blanc i d'un dispositiu reflectant de color blanc.

63.6. Les càrregues que sobresurten lateralment del gàlib del vehicle, de tal forma que l'extrem lateral es trobi a més de 0,40 m de la vora exterior del llum davanter o darrer de posició del vehicle, han d'estar entre la posta i la sortida del sol, així com quan hi ha condicions meteorològiques o ambientals que disminueixen sensiblement la visibilitat, respectivament, senyalitzades en cadascuna de les seves extremitats laterals; per la part davantera de la càrrega, per mitjà d'un llum blanc i d'un dispositiu reflectant de color blanc, i per la part del darrere per mitjà d'un llum vermell i d'un dispositiu reflectant de color vermell.

Altres normes de circulació. Portes i tancament de motor

Article 64

64.1. Està prohibit dur les portes del vehicle obertes, obrir-les abans que estigui completament immobilitzat i obrir-les o baixar del vehicle sense haver comprovat prèviament que això no implica cap perill o obstacle per als altres usuaris.

64.2. Com a norma general, s'ha d'entrar i s'ha de sortir del vehicle pel costat més pròxim a la vorera, i només quan el vehicle està aturat.

Article 65

65.1. Tot conductor que es troba obligat a romandre amb el seu vehicle aturat a l'interior d'un túnel o d'un altre lloc tancat durant un període de temps superior a 2 minuts, ha d'interrompre el funcionament del motor fins que hagi de reprendre la marxa i ha de tenir encès l'enllumenat de posició, i si escau el d'urgència.

65.2. Per carregar combustible al dipòsit d'un vehicle, s'ha de parar el motor. Els propietaris o empleats dels aparells distribuïdors de combustibles líquids o els seus dipositaris, poden no facilitar la càrrega dels combustibles si el motor no està parat i si no estan apagats els llums o els altres dispositius elèctrics dels vehicles.

65.3. Qualsevol vehicle en situació d'estacionament ha de romandre amb el motor parat.

Targetes per als minusvàlids

Article 66

Les persones que tenen una incapacitat que els ocasiona greus problemes de mobilitat i que els impossibilita o els dificulta la utilització del transport col.lectiu, poden disposar de la targeta d'aparcament en les condicions que estableix la Llei d'accessibilitat vigent.

Transports especials

Article 67

Quan es transportin peces o màquines indivisibles de dimensions tals que el vehicle sobrepassi les dimensions o els pesos indicats als articles 76, 77 i 78, per circular s'ha de demanar una autorització administrativa de transport especial. L'interessat ha d'informar a més el Servei de policia a fi que s'adoptin les disposicions necessàries.

Aquestes autoritzacions s'han de demanar amb una antelació mínima de 48 hores.

El vehicle ha d'anar senyalitzat per la part davantera amb una placa quadrada de color groc de 20 cm d'amplada. A la nit, la placa s'ha d'il.luminar o ser reflectora.

Article 68

El transport de tota classe de residus i matèries la naturalesa o l'olor dels quals puguin molestar o posar en perill la salut pública, solament pot efectuar-se en vehicles o recipients hermèticament tancats i impermeables.

En cap cas poden parar a la via pública més temps del necessari per efectuar la càrrega i la descàrrega.

Article 69

El transport de materials en pols i d'altres que puguin desprendre's, s'ha d'efectuar cobrint-los totalment i eficaçment amb veles de mesures adequades.

Article 70

En tot el referent a tipus de vehicle, dimensions, especificacions i altres qüestions no compreses en aquest

article, cal atenir-se al que es disposa en els articles

203, 204 i 205 del capítol IX d'aquest Codi, referent a la regulació de la circulació de vehicles de transport de mercaderies i especials.

Transport de persones

Article 71

Es prohibeix transportar les persones de forma diferent de la que es determina en el present article.

71.1. El nombre de persones que transporta un vehicle no pot ser superior al de les places que té autoritzades, i en cap cas pot sobrepassar-se entre els passatgers i l'equipatge el pes màxim autoritzat per a cada vehicle.

71.2. A l'efecte del còmput del nombre de persones transportades:

71.3. Es prohibeix el transport dels infants de menys de deu anys als seients davanters d'un vehicle que disposi de més seients posteriors. nicament s'autoritza aquest supòsit en els vehicles que no tinguin coixí de seguretat o que tinguin el dispositiu de desconnexió del coixí de seguretat activat, i utilitzant seients de seguretat per als menors o d'altres dispositius especialment concebuts per a ells i que estiguin degudament homologats pel departament competent o per les autoritats competents de qualsevol estat membre de la Unió Europea.

Els menors de 10 anys d'estatura inferior a 1,5 m, han d'utilitzar un seient de seguretat o d'altres dispositius especialment concebuts per la seva retenció per ells adaptats a la seva talla i al seu pes, i que estiguin degudament homologats per qualsevol estat membre de la Unió Europea o pel departament competent.

Els infants menors de deu anys transportats en vehicles que no tinguin seients posteriors, han de ser transportats amb les màximes mesures de seguretat.

En tots els casos, els sistemes de retenció han de ser almenys equivalents a les disposicions del Reglament núm. 44

annex a l'Acord de Ginebra, de 20 de març de 1958.

71.4. Està prohibit transportar persones en emplaçaments diferents dels destinats i condicionats per a elles als vehicles. No es poden transportar persones a les caixes dels camions, de les camionetes o en altres llocs no destinats al transport de persones. Tampoc es poden transportar persones als remolcs ni als semiremolcs, si no estan específicament construïts amb aquesta finalitat. En tot cas, aquest tipus de transport necessita autorització especial del departament competent, i el sol.licitant ha de predeterminar el recorregut que ha d'efectuar el vehicle. Aquests tipus de vehicles només poden circular a una velocitat inferior a 40 km/h, en calçades el pendent de les quals sigui inferior al 5 % i sempre que el trajecte permeti unes condicions òptimes de maniobrabilitat i seguretat.

71.5. Els vehicles autoritzats a transportar simultàniament persones i mercaderies, han d'anar proveïts d'una protecció adequada a la càrrega que transporten, de forma que no ha de destorbar els ocupants ni poder danyar-los en cas que sigui projectada.

Cinturons de seguretat o altres sistemes de retenció

Article 72

El conductor i els passatgers dels seients davanters dels vehicles de menys de 3.500 kg tipus turisme, furgoneta, camioneta o altres assimilables, llevat dels vehicles agrícoles, han d'utilitzar, mentre circulin per qualsevol via pública d'Andorra, el cinturó de seguretat o altres sistemes de retenció d'efecte equivalent, correctament lligats, homologats per qualsevol estat membre de la Unió Europea o pel departament competent. Els criteris d'homologació aplicats a Andorra són equivalents en matèria de seguretat als que aplica qualsevol estat membre de la Unió Europea.

Tots els conductors dels vehicles esmentats anteriorment, tenen l'obligació d'assegurar-se en el moment del transport d'infants menors de deu anys, asseguts en la plaça davantera o a les posteriors, de la utilització de sistemes de retenció per a infants adaptats a la seva estatura i pes o del cinturó de seguretat homologats per qualsevol estat membre de la Unió Europea o pel departament competent.

Es recomana l'ús dels cinturons de seguretat o d'un sistema de retenció equivalent als passatgers dels seients posteriors. El responsable de l'aplicació correcta d'aquesta norma és el conductor del vehicle.

S'exceptuen de l'obligatorietat de l'ús del cinturó de seguretat o d'altres sistemes de retenció homologats:

Aquest certificat d'exempció ha d'especificar obligatòriament la seva durada.

Els certificats que s'esmenten als apartats b) i c) han de ser presentats a qualsevol agent de l'autoritat encarregada del trànsit que ho sol.licita.

Circulació de motocicletes, ciclomotors i anàlegs

Article 73

73.1. Només poden circular per la via pública les motocicletes, els ciclomotors, els tricicles o els quadricicles que estiguin degudament matriculats.

73.2. Les motocicletes, els ciclomotors, els tricicles o els quadricicles de qualsevol cilindrada han de circular sempre, per ciutat i/o carretera, amb el llum d'encreuament encès a fi que els conductors d'altres vehicles puguin adonar-se més fàcilment de la seva presència.

73.3. Els usuaris de motocicletes, ciclomotors, tricicles o quadricicles de qualsevol cilindrada, tant si són conductors com si són passatgers, han de circular sempre equipats de manera obligatòria i continuada amb casc de protecció personal degudament cordat.

73.4. El tipus i de les característiques del casc de protecció, resistència mecànica (tracció, torsió, compressió, flexió i impacte) i als adhesius protectors, s'han d'ajustar a les normes vigents per a aquesta matèria en qualsevol dels estats membres de la Unió Europea.

73.5. Està prohibit, en motocicletes, ciclomotors, tricicles o quadricicles amb motor, el transport de persones, objectes o materials que puguin dificultar la conducció, posar en perill l'estabilitat del vehicle, causar risc a la seguretat dels usuaris o d'altres persones i béns o pertorbar la circulació urbana o interurbana.

73.6. S'autoritza el transport de passatgers en tot tipus de ciclomotors o motocicletes, sempre i que aquestes estiguin fabricades de forma que puguin transportar passatgers amb tota seguretat. A aquest efecte, el departament competent pot demanar, en el moment de la matriculació, la certificació acreditativa del fabricant, que inclogui l'homologació del vehicle per poder transportar passatgers.

En tot cas, els serveis competents del departament corresponent han de comprovar que el vehicle compleix les mesures de seguretat exigides per la normativa del país de la seva fabricació. Els ciclomotors i les motocicletes amb capacitat per transportar passatgers han de tenir instal.lats de forma obligatòria, tant els reposapeus destinats de forma exclusiva al passatger, com el sistema que li permeti durant la circulació poder sostenir-se sobre la motocicleta de forma independent del conductor.

73.7. En cap cas els ciclomotors i les motocicletes conduïts per persones de menys de 16 anys no poden transportar passatgers.

73.8. El transport de més d'un passatger en motocicletes o vehicles anàlegs pot ser autoritzat quan es tracti de models de vehicles especialment preparats pel fabricant i que tinguin, visada pel departament competent, la corresponent homologació administrativa al país de construcció del vehicle.

73.9. Els passatgers de motocicletes menors de dotze anys han de ser transportats amb rigoroses mesures que assegurin la seva indemnitat física, sempre al darrere del conductor i únicament quan la distància existent entre el seient del passatger i els reposapeus previstos per a aquest sigui adequada a la seva estatura. En cap cas es poden transportar menors de cinc anys en motocicletes.

Utilització dels pneumàtics de claus i equipaments especials

Article 74

74.1. La utilització de pneumàtics de claus està autoritzada a partir del dia 1 de novembre i fins al 15 de maig de cada any. Si les condicions climàtiques ho exigeixen, es poden modificar les dates del període citat anteriorment, mitjançant edicte del Govern. Les dimensions i la forma dels claus poden ser determinades pel departament competent.

74.2. En vehicles de tracció d'un sol eix, la utilització d'equipaments especials, com cadenes de neu, dispositius anàlegs o pneumàtics especials, és obligatòria en situacions on la calçada estigui totalment o parcialment nevada, i és obligatori circular a una velocitat extremadament moderada.

Resta prohibit circular amb cadenes o mecanismes anàlegs quan la calçada estigui neta de neu.

74.3. Els agents de l'autoritat poden immobilitzar els vehicles que, atenent l'estat nevat o gelat de la calçada, l'estat o les característiques dels pneumàtics, o les pròpies del vehicle, puguin raonablement representar un perill per a la circulació o un factor de congestió del trànsit.

Limitacions de pes

Article 75

El pes amb càrrega d'un vehicle no pot superar en cap cas el pes màxim autoritzat. També es prohibeix la circulació d'un conjunt de vehicles amb pes total rodant superior al màxim autoritzat.

Article 76

A part del que s'indica en l'article anterior, s'estableixen les limitacions de pes següents:

Pes per eix:

Eix simple El pes màxim admissible per eix és el següent:

Eix motor: 11,5 t Eix no motor: 10,0 t Eix doble o tàndem Es considera eix doble o tàndem el conjunt de dos eixos que tinguin una distància entre els seus centres inferior a 1,8 m.

Inferior a 1 m: 11,5 t Superior o igual a 1 m i inferior a 1,3 m: 16 t Superior o igual a 1,3 m i inferior a 1,8 m: 18 t En el cas anterior si l'eix motor va equipat amb pneumàtics dobles i suspensió pneumàtica o reconeguda com a equivalent, o si els dos eixos motors van equipats amb pneumàtics dobles i el pes màxim per eix no supera les 9,5 t: 19 t b) Dels remolcs o semiremolcs. Si la separació dels eixos és:

Inferior a 1 m: 11 t Superior o igual a 1 m i inferior a 1,3 m: 16 t Superior o igual a 1,3 m i inferior a 1,8 m: 18 t Eix triple o tàndem de tres:

Es considera eix triple o tàndem de tres el conjunt de 3 eixos, en el qual cap de les distàncies entre centres d'eixos continus és superior a 1,4 m.

La suma màxima dels pesos per eix ha de ser:

Quan la separació entre eixos contigus sigui igual o inferior a 1,30 m: 21 t Quan la separació entre eixos contigus sigui superior a 1,30 m i inferior o igual a 1,40 m: 24 t Pes màxim autoritzat:

Vehicle rígid de 4 eixos amb 2 de direccionals, suspensió pneumàtica o reconeguda com a equivalent, o si els dos eixos motors van equipats amb pneumàtics dobles i el pes màxim de cada eix no supera les 9,5 t: 32 t Altres vehicles rígids de 4 eixos: 31 t Trens de carretera de 4 eixos, compostos per un vehicle motor de 2 eixos i un remolc de 2 eixos: 36 t d) Cinc o més eixos:

Trens de carretera de 5 o més eixos: 40 t Vehicle articulat de 4 eixos, compost per un vehicle motor de 2 eixos, equipat a l'eix motor amb rodes bessones i suspensió pneumàtica o reconeguda com a equivalent i amb el semiremolc que tingui una distància entre eixos superior a 1,8 m: 38 t Vehicles articulats de 4 eixos compostos per un tractor de 2 eixos i un semiremolc de 2 eixos més: 36 t Vehicles articulats de 5 o més eixos: 40 t Vehicle motor de 3 eixos amb semiremolc de 2 o 3 eixos, i contenidor ISO de 40 peus en transport combinat: 44 t Especificacions En els trens de carretera la distància entre l'eix posterior del vehicle amb motor i el davanter del remolc no pot ser inferior a 3m.

El pes suportat per l'eix motor o els eixos motors d'un vehicle o conjunt de vehicles no pot ser inferior al 25 % del pes total amb càrrega del vehicle o conjunt de vehicles.

El pes màxim en t autoritzat en un vehicle amb motor de 4 eixos no pot ser superior a 5 vegades la distància en metres compresa entre els centres dels eixos extrems del vehicle.

Dimensions màximes dels vehicles

Article 77

77.1. L'amplada total dels vehicles buits o carregats, mesurada considerant tots els elements de la seva estructura, ha de ser, en qualsevol secció transversal, inferior o igual a 2,55 m.

77.2. Per excepció a la norma de l'apartat anterior, les estructures dels vehicles frigorífics amb paret gruixuda (igual o superior a cinc centímetres) poden tenir una amplada total màxima de 2,60 m. Les estructures de caixa tancada, furgó, isotèrmic i frigorífic amb paret estreta han de ser de 2,55 m.

77.3. En tot cas, per determinar i, eventualment, comprovar l'amplada màxima dels vehicles, no s'han de computar:

Els miralls retrovisors Els llums indicadors de posició i indicadors de direcció, els quals només poden sobrepassar l'amplada màxima en 5 cm per cada costat del vehicle.

L'altura màxima total del vehicle, inclosa la càrrega, no pot ser superior a 4 m.

Article 78

La longitud màxima no ha de sobrepassar els valors següents:

Vehicles amb motor i remolcs, independentment del nombre d'eixos: 12 m Autobusos: 15 m Vehicles articulats, excepte autobusos: 16,5 m a) En els semiremolcs, la distància màxima entre l'eix del piu d'enganxament i un punt qualsevol de la part posterior del semiremolc no pot ser superior a: 12 m b) La distància entre l'eix del piu d'enganxament i un punt qualsevol de la part davantera del semiremolc, horitzontalment, no pot ser superior a: 2,04 m Autobusos articulats: 18 m Tren de carretera: 18,75 m En els trens de carretera la suma de longituds de les zones de càrrega del vehicle motor i del remolc no pot sobrepassar els 15,65 m.

A més, la longitud existent entre el límit anterior de la zona de càrrega del vehicle motor i el límit posterior de la zona de càrrega del remolc un cop acoblats, no pot excedir 16,40 m.

En tot cas, resta prohibida la circulació de trens de carretera en els quals la distància existent entre el centre de l'eix posterior del vehicle motor i el centre de l'eix anterior del remolc sigui inferior a 3 m (fig. núm. 1).

(fig núm.1)

Capítol III. Enllumenat i senyalització òptica

Article 79

79.1. Hi ha els tipus d'enllumenat següents:

Article 80

Els llums de la part davantera del vehicle han de ser de color blanc o color groc, i els de la part posterior de color vermell, llevat de les excepcions que més tard es veuran.

No es poden instal.lar en els vehicles més llums que els autoritzats en el present Codi i es prohibeix l'ús de pintures o dispositius lluminosos o reflectors no autoritzats. Els llums que, tot i ser dobles, tinguin la mateixa finalitat, han de ser iguals en color i intensitat i han d'estar situats simètricament respecte al pla longitudinal de simetria del vehicle.

Tots els llums han de ser de situació i d'intensitat fixes exceptuats els de maniobra i els de serveis d'urgència i especials, que són intermitents.

Es poden agrupar diversos llums en un mateix dispositiu d'il.luminació sempre que cada un compleixi les prescripcions tècniques establertes d'acord amb la seva finalitat.

Enllumenat de carretera

Article 81

Tot automòbil capaç de sobrepassar en pla la velocitat de 40 km/h ha de portar enllumenat de carretera, constituït per un o dos projectors simètrics per a les motocicletes i vehicles anàlegs, i un nombre parell de projectors no superior a quatre per als altres automòbils, el llum dels quals ha de ser de color blanc o groc selectiu i ha d'il.luminar a la calçada eficaçment de nit, amb temps clar, una zona de longitud mínima de 100 m davant del vehicle i amb la intensitat màxima total que es determini reglamentàriament.

El centre del projector en les motocicletes i els vehicles anàlegs o la línia que uneix els seus centres, en els altres automòbils, ha d'estar a una altura sobre el sòl compresa entre 0,50 i 1,20 m.

Les vores exteriors de la superfície il.luminativa dels projectors de carretera dels automòbils (amb excepció de les de les motocicletes i els vehicles anàlegs) no han d'estar situades, en cap cas, més a prop de les vores exteriors del vehicle que les vores exteriors de la superfície il.luminativa dels projectors d'encreuament.

Enllumenat d'encreuament

Article 82

Tot automòbil capaç de sobrepassar en pla la velocitat de 10 km/h ha de disposar d'enllumenat d'encreuament constituït per un projector en les motocicletes i els vehicles anàlegs, i solament per dos en els altres automòbils, que no enlluernin els conductors dels vehicles que circulin en sentit contrari ni els altres usuaris de la via pública.

Aquests projectors, el llum dels quals ha de ser de color blanc o groc selectiu, han d'il.luminar eficaçment la calçada de nit en temps clar, en una zona de 40 m de longitud davant del vehicle.

El centre del projector en les motocicletes i els vehicles anàlegs o la línia que uneix els seus centres en els altres automòbils, ha d'estar a una altura sobre el sòl compresa entre 0,50 i 1,20 m.

En les motocicletes i els vehicles anàlegs, la projecció lluminosa de l'enllumenat d'encreuament no ha d'elevar-se per damunt del pla horitzontal que passa pel centre dels projectors; en els altres automòbils la meitat esquerra de la projecció lluminosa en el seu sentit de marxa no ha d'elevar-se per damunt del pla horitzontal que uneix els centres dels projectors, i la meitat dreta no ha de formar un angle major de 15 graus amb aquell pla horitzontal.

Si algun punt de la part lluminosa dels projectors d'encreuament no es troba a menys de 0,40 m de l'extrem del vehicle, els fanals de posició s'han d'encendre al mateix temps que els d'encreuament.

Enllumenat ordinari o de posició

Article 83

83.1. Els automòbils han de portar dos llums blancs o grocs a la part davantera i dos més de vermells o grocs a la posterior, visibles de nit, en temps clar, a una distància mínima de 300 m que no enlluernin ni molestin indegudament els altres usuaris de la via pública. Les vores exteriors de la seva superfície il.luminativa han d'estar situades tan a prop com sigui possible de les vores exteriors del vehicle i, en tot cas, a menys de 0,40 m d'aquestes.

El color groc selectiu és admissible en els llums davanters quan els projectors de carretera i els d'encreuament emetin llum de color groc selectiu.

Quan l'amplada d'un remolc o semiremolc sobrepassi en més de 0,20 m l'amplada del vehicle al qual està unit o en més de 0,80 m la distància entre els punts més allunyats dels fars de posició del vehicle, el remolc ha de portar a la part anterior dos llums de posició col.locats tan a prop com sigui possible dels extrems. Aquests llums s'han d'encendre conjuntament amb els fars de posició, de carretera, d'encreuament, o de boira del vehicle tractor. Han d'estar situats a una altura respecte al sòl compresa entre 0,40 m i 1,55 m.

83.2. Les bicicletes, les motocicletes i els vehicles anàlegs han de portar un llum de color blanc a la part davantera i un altre de vermell a la part posterior, visibles de nit, en temps clar, a una distància mínima de 300 m, que no enlluernin ni molestin els altres usuaris de la via pública. Ambdós han d'estar situats en el pla longitudinal de simetria del vehicle.

El color groc selectiu és admissible en el llum davanter quan els projectors de carretera i els d'encreuament emetin llum de color groc selectiu.

Les motocicletes amb sidecar han de portar en aquest sidecar un llum a la part davantera i un altre a la posterior, que compleixin les condicions de color i visibilitat imposades als de la motocicleta. És una excepció a la regla de simetria indicada a l'article 80.

83.3. Els vehicles de tracció animal han de portar almenys un llum que projecti color blanc o groc cap endavant i vermell cap enrere i que al mateix temps il.lumini la placa de matrícula.

Si la forma o les dimensions del vehicle o la seva càrrega impedeixen la visibilitat del llum únic, i en tot cas, si la longitud del vehicle amb la seva càrrega excedeix 6 m, han de portar dos llums, un de blanc o groc a la part davantera i un altre de vermell a la part posterior, situats tots dos al costat esquerre de la direcció. Si porten llums als dos costats, han de ser iguals i simètrics.

Enllumenat de boira

Article 84

Tot vehicle automòbil, amb excepció de les bicicletes, les motocicletes i els vehicles anàlegs, amb o sense sidecar, pot portar solament dos projectors utilitzables únicament en casos de boira, neu o pluja intensa, sempre que compleixin les condicions següents:

S'autoritza igualment l'enllumenat posterior de boira en tots els vehicles.

Aquest enllumenat pot consistir en un o dos llums posteriors; si són dos han de complir la condició de simetria; si és un sol llum s'ha de col.locar a la part posterior esquerra.

El llum ha de ser de color vermell i el seu funcionament ha d'anar senyalat en el quadre de comandament del vehicle per un indicador de color groc encès permanentment.

Aquest enllumenat posterior únicament es pot encendre simultàniament amb l'enllumenat anterior de boira en el cas que hi hagi els dos tipus d'enllumenat.

La distància entre aquest enllumenat i els llums de senyalització de frenada ha de ser com a mínim de 0,10 m.

Igualment, la superfície d'il.luminació ha d'estar a una altura sobre el sòl d'entre 0,25 i 1 m.

Enllumenat interior

Article 85

En els vehicles automòbils destinats al servei públic de passatgers i en els de lloguer amb o sense conductor, és obligatori disposar d'enllumenat interior de tal manera que no produeixi enlluernament ni molesti els altres usuaris de la via pública.

Enllumenat de la placa posterior de matrícula

Article 86

Els vehicles automòbils i els remolcs han de portar un dispositiu d'il.luminació de la placa de matrícula que, sense ser enlluernador per als altres usuaris de la via pública, permeti llegir de nit les inscripcions de la placa, en temps clar, a una distància de 20 m quan el vehicle estigui parat.

L'enllumenat de la placa de matrícula ha d'entrar en servei sempre que el vehicle hagi de tenir encès l'enllumenat de carretera, el d'encreuament o l'ordinari.

Senyalització de posició

Article 87

87.1. Automòbils. Per a la senyalització d'aquests vehicles en els casos establerts en aquest Codi, s'ha d'utilitzar l'enllumenat de posició. Els automòbils han de portar, a més, dos catadiòptrics vermells, de forma no triangular, a la part posterior, visibles de nit, en temps clar, a una distància mínima de 100 m quan els il.luminin els llums de carretera d'un altre vehicle. Les vores exteriors de la superfície il.luminativa d'aquests catadiòptrics han de ser tan a prop com sigui possible de les vores exteriors del vehicle i com a màxim a 0,40 m d'aquestes. Els catadiòptrics han de ser a una distància del sòl compresa entre 0,40 i 0,80 m i en un pla vertical perpendicular al pla longitudinal de simetria del vehicle.

87.2. Remolcs. Per senyalitzar-los correctament, s'han d'utilitzar els llums d'enllumenat ordinari. A més, han de portar a la part posterior dos catadiòptrics vermells, en forma de triangle equilàter amb un vèrtex a la part superior i el costat oposat horitzontal; el costat ha de mesurar entre 0,15 i 0,20 m. No ha d'instal.lar-se cap llum a l'interior del triangle, el qual ha de complir la condició de visibilitat del paràgraf 1 d'aquest article.

87.3. Bicicletes, motocicletes i vehicles anàlegs. Per senyalitzar-los s'han d'utilitzar els llums d'enllumenat ordinari. A més han de portar a la part posterior un catadiòptric vermell de forma no triangular, que compleixi la condició de visibilitat del paràgraf 1 d'aquest article.

Senyalització de gàlib

Article 88

Els vehicles de més de 2,10 m d'amplada o de longitud igual o superior a 6 m han de portar dos llums blancs o grocs a la part davantera i dos llums vermells a la posterior, tan pròxims als extrems transversals del vehicle com sigui possible i en un pla superior al dels llums d'enllumenat ordinari tan amunt com ho permeti l'estructura del vehicle.

Quan la càrrega sobresurti més d'1 m per davant o per darrere del vehicle, han de portar, a més, un llum blanc o groc a la part del davant i un de vermell al darrere, que han d'indicar els extrems de la càrrega.

Senyalització de maniobra i indicadors de direcció

Article 89

89.1. Indicadors de direcció. Tot vehicle automòbil o remolcable ha d'anar proveït de dispositius indicadors de canvi de direcció, els quals han de complir les condicions següents:

89.1/1. Llevat dels vehicles de tracció animal, bicicletes, ciclomotors i vehicles anàlegs, n'han de portar un nombre mínim de quatre. En tot cas el nombre ha de ser sempre parell.

89.1/2. Han d'estar disposats simètricament respecte al pla longitudinal mitjà del vehicle i tan a prop de les seves vores exteriors com sigui possible; en tot cas, a menys de 0,40 m dels extrems.

89.1/3. Han de ser de posició fixa i de llum intermitent, amb cadència no inferior a 60 ni superior a 120 pulsacions per minut.

89.1/4. Han d'emetre llum que no enlluerni, de color blanc o groc cap endavant i taronja o vermell cap enrere.

89.1/5. Els seus senyals han de ser visibles davant i darrere del vehicle, tant de dia com de nit. En vehicles la llargada dels quals sigui superior a 6 m cal que els senyals que emetin els llums de senyalització de maniobra siguin visibles lateralment.

89.1/6. Han de produir un senyal òptic sobre el quadre de comandament quan estan en servei.

89.1/7. No s'exigeixen aquests dispositius en remolcs les dimensions dels quals no impedeixen la visibilitat dels indicadors de direcció del vehicle tractor a qualsevol conductor que circuli al darrere.

89.2. Llum de marxa enrere. Els vehicles automòbils i els seus remolcs, amb excepció de les motocicletes, poden portar al darrere un o dos llums de color blanc o bé groc selectiu, que no enlluernin, visibles tant de dia com de nit, que han de funcionar en situar-se la palanca de canvi en posició de marxa enrere i estar connectat el contacte d'arrencada, fins i tot amb el motor parat. La seva potència màxima és de 25 W si es tracta d'un sol llum, i de 15 W cada un si hi ha dos fanals.

Si el vehicle porta un sol llum indicador de marxa enrere, aquest ha d'estar situat a la part posterior esquerra del vehicle, en la direcció de la marxa, i si en porta dos, cal situar-los simètricament.

Senyalització d'emergència

Article 90

Els vehicles automòbils i els remolcs, llevat de les motocicletes i els vehicles anàlegs, han de portar un dispositiu de senyalització d'emergència que ha de posar en servei simultàniament tots els indicadors de direcció.

L'engegada d'aquest dispositiu s'assenyala al quadre de comandament del vehicle per l'encesa d'un llum intermitent i utilitzar-lo no eximeix el conductor de complir allò que disposa l'article 27.3. en cas de manca de visibilitat.

Senyalització de frenada

Article 91

Els vehicles automòbils i els seus remolcs, llevat de les motocicletes amb o sense sidecar, o els vehicles anàlegs, han d'estar proveïts de dos llums vermells situats a la part posterior, simètricament respecte a l'eix del vehicle i tan a prop dels costats exteriors com sigui possible. Aquests llums s'han d'encendre així que es faci ús del fre de servei i la seva intensitat, sense ser enlluernadora, ha de ser superior als corresponents a l'enllumenat ordinari.

Els vehicles poden disposar a més d'un llum vermell addicional de frenada posterior, situat a la part central superior del vehicle. Aquest llum ha de tenir la mateixa intensitat que els altres llums de frenada del vehicle i no pot emetre senyal cap a la part davantera ni pot emetre cap senyal intermitent.

Senyalització de serveis d'urgència i especials

Article 92

Els vehicles automòbils dels serveis de policia, de duana, d'extinció d'incendis, d'assistència sanitària i els altres vehicles oficials que circulen en servei de caràcter urgent, han d'indicar la seva presència amb un llum intermitent o giratori situat a la part davantera del pla superior del vehicle. Aquest llum intermitent ha de ser de color blau en els vehicles del servei de policia, servei d'extinció d'incendis i salvament, ambulàncies i control de duana, i taronja o vermell en els vehicles de serveis comunals i en els d'altres serveis oficials.

La maquinària agrícola, d'obres públiques, les grues que remolquen altres vehicles i els camions quan treballen en obres de senyalització, d'operacions de neteja i en general, de conservació o reparació de vies públiques, han d'indicar la seva presència amb un llum intermitent o giratori de color groc auto, situat a la part davantera del pla superior del vehicle, si la seva situació a la calçada, la seva velocitat o altres circumstàncies anàlogues imposen precaucions especials per als altres usuaris.

Es pot afegir un segon llum intermitent quan el descrit anteriorment no és visible des de la part posterior del vehicle.

Els vehicles no oficials que, a causa de les seves característiques, dimensions o tipus de servei prestat, tinguin necessitat d'una senyalització especial, s'han d'adreçar al departament competent per sol.licitar l'autorització que correspongui.

L'autorització ha de precisar les característiques de la senyalització i les condicions requerides per al seu ús.

Aquesta autorització ha de portar-se al vehicle i exhibir-se a petició de les autoritats competents.

Utilització de l'enllumenat

Article 93

Durant la nit i quan no hi hagi visibilitat suficient per manca de llum, s'han de seguir les normes generals d'utilització de l'enllumenat següents:

93.1. A les vies urbanes, tant si estan prou il.luminades com si no, i als túnels, les autopistes i les autovies suficientment il.luminats s'ha de fer ús de l'enllumenat d'encreuament.

93.2. A les vies interurbanes, als túnels, les autopistes i les autovies insuficientment il.luminats s'ha d'utilitzar l'enllumenat de carretera, llevat de les situacions en les quals hagi de ser substituït pel d'encreuament, segons s'indica més endavant. Tant en vies urbanes com interurbanes i en circumstàncies en les quals minvi sensiblement la visibilitat, com en casos de boira, pluja intensa, neu o pas per túnels, encara que estiguin il.luminats, s'ha d'utilitzar l'enllumenat d'encreuament i/o el de boira, si se'n disposa.

93.3. Si per inutilització o avaria irreparable en ruta de l'enllumenat corresponent, s'ha de circular amb un enllumenat d'intensitat inferior s'ha de reduir la velocitat i tan aviat com sigui possible procedir a la reparació de l'enllumenat avariat.

Si l'avaria afecta l'enllumenat d'encreuament i només es disposa de l'enllumenat de carretera, de forma excepcional i fins a poder ser reparat, s'han de prendre les mesures adequades per no enlluernar els altres usuaris.

Variació del tipus d'enllumenat en funció de la circulació

Article 94

Cal substituir l'enllumenat de carretera pel d'encreuament tan bon punt com s'adverteixi la possibilitat d'enlluernar els conductors de vehicles que circulin en sentit contrari encara que aquests vehicles no compleixin aquesta prescripció, i no s'ha de restablir l'enllumenat de carretera fins a ultrapassar, en l'encreuament, la posició del conductor del vehicle creuat.

S'ha de guardar la mateixa precaució respecte als vehicles que circulin en el mateix sentit i quan els seus conductors puguin ser enlluernats pels miralls retrovisors; no s'ha d'utilitzar l'enllumenat de carretera quan el vehicle que precedeix es trobi a menys de 150 m de distància.

Enlluernament

Article 95

En cas d'enlluernament es redueix la velocitat tant com calgui, si convé fins a la detenció total, per tal d'evitar qualsevol topada amb els vehicles o els vianants que circulin en el mateix sentit. La maniobra s'ha de dur a terme evitant en tot cas provocar cap situació de perill per als altres usuaris.

Senyalització de canvi de direcció

Article 96

S'ha d'utilitzar l'indicador de direcció de l'esquerra, no solament abans de girar cap a aquest costat en sortir de la calçada per la qual circula, sinó sempre que el vehicle hagi de prendre una altra via cap a aquest costat, per avançament o per qualsevol altra causa anàloga.

S'ha d'utilitzar l'indicador de direcció de la dreta, no solament abans de girar cap a aquest costat en sortir de la calçada per la qual circula, sinó en el cas de tractar de prendre una altra via cap a la dreta, i també quan, circulant a una velocitat superior a 50 km/h, el vehicle es disposi a parar o a reduir la velocitat, i això, amb antelació suficient abans d'accionar el fre.

Els indicadors de direcció s'han d'utilitzar de la mateixa forma, sigui de dia o de nit, i s'han d'apagar o han de ser tornats a la seva posició de repòs tan aviat com acabi la maniobra que adverteixen.

Avançaments

Article 97

En cas d'intentar avançar un altre vehicle durant la nit, i únicament amb la finalitat d'advertir el seu conductor de l'inici de la maniobra, es poden fer senyals utilitzant alternativament l'enllumenat de carretera i el d'encreuament. El conductor del vehicle al qual es pretengui avançar pot indicar, una vegada avisat i sempre que l'avançament previst sigui possible i no posi en perill la circulació, que permet l'avançament mitjançant senyals emesos amb l'indicador de direcció de la dreta, tant de dia com de nit.

Estacionaments

Article 98

Qualsevol vehicle parat o estacionat de nit a la calçada o a la vorera d'emergència d'una via insuficientment il.luminada, i fora de zona d'aparcament, ha de tenir encès l'enllumenat ordinari d'acord amb l'article 36 d'aquest Codi, però si per qualsevol causa l'estacionament pot crear alguna dificultat als altres usuaris, s'ha de connectar la senyalització d'emergència.

En vies urbanes, llevat de les travesseres, no és obligatòria la senyalització dels vehicles estacionats quan la il.luminació permeti als usuaris distingir-los a una distància suficient.

Simultaneïtat d'enllumenats

Article 99

Els fars de carretera i els d'encreuament poden estar encesos simultàniament en els casos en els quals l'ús dels llums de carretera estigui autoritzat.

Els llums de posició es poden encendre simultàniament amb els d'encreuament i els de carretera, i s'han d'il.luminar obligatòriament al mateix temps que els antiboira.

Capítol IV. Senyals de la circulació

Article 100

100.1. Respecte als senyals.

Tots els usuaris de les vies públiques estan obligats a obeir els senyals de circulació inclosos en aquest Codi que estableixin obligació o prohibició, i han d'adaptar el seu comportament al missatge de la resta dels senyals que es troben a les vies per les quals circulen.

Llevat de circumstàncies especials justificades, els usuaris han d'obeir les prescripcions indicades pels senyals, encara que sembli que es contradiguin amb les normes de comportament en la circulació.

Els usuaris han d'obeir les indicacions dels semàfors i dels senyals verticals de circulació situats immediatament a la seva dreta, damunt la calçada o damunt del seu carril, i si no són en aquests llocs i volen girar cap a l'esquerra o seguir endavant, els situats immediatament a la seva esquerra.

Si hi ha semàfors o senyals verticals de circulació amb diferents indicacions a la dreta i a l'esquerra, els que volen girar cap a l'esquerra o continuar endavant només han d'obeir els situats immediatament a la seva esquerra o damunt el seu carril.

100.2. Prioritat dels senyals.

L'ordre de prioritat entre els diferents tipus de senyals de circulació és el següent:

100.2/1. Els senyals i les ordres dels agents de circulació.

100.2/2. La senyalització d'abalisament o circumstancial que modifica el règim normal d'utilització de la via.

100.2/3. Els semàfors.

100.2/4. Els senyals verticals de circulació.

100.2/5. Les marques viàries.

En el cas que les prescripcions indicades per diferents senyals semblin estar en contradicció entre si, preval el prioritari, segons l'ordre que determina l'apartat anterior, o el més restrictiu, si es tracta de senyals del mateix tipus.

100.3. Catàleg oficial dels senyals de circulació i de les marques viàries.

Aquest Codi, inclou el Catàleg oficial dels senyals de circulació i de les marques viàries, el qual especifica la forma, els símbols, el color, el disseny i el significat dels senyals així com les seves dimensions, en funció de cada tipus de via i els seus sistemes de col.locació.

Els senyals i les marques viàries que es poden emprar a les vies objecte de la legislació sobre el trànsit, la circulació de vehicles de motor i la seguretat viària, han de complir les normes i les especificacions que s'estableixen en aquest Codi d'acord amb el Catàleg oficial dels senyals de circulació i de les marques viàries.

100.4. Classificació dels senyals de la circulació Senyals verticals de la circulació:

I. Senyals de perill.

II. Senyals preceptius.

Article 101

101.1/1. Forma. Els senyals de perill tenen la forma d'un triangle equilàter amb base horitzontal i el vèrtex oposat a la part superior, llevat del senyal de "cediu el pas", en el qual la posició del triangle està invertida amb el vèrtex a la part inferior.

101.1/2. Colors. Les plaques tenen el contorn de color vermell i el fons blanc o groguenc, si escau reflectant, amb símbols o lletres de color negre o blau fosc. Hi pot haver senyals de perill lluminosos el contorn de les quals és vermell, amb el fons negre i els símbols o les lletres, blancs o grocs. Aquests senyals lluminosos poden funcionar alternativament de forma fixa o intermitent, segons correspongui.

101.1/3. Dimensions. Els senyals poden tenir tres tipus de dimensions:

0,60 m de costat, a les vies urbanes, o a les d'un o dos carrils en carreteres que no tinguin vorera d'emergència.

0,90 m de costat, a les vies de dos o més carrils que tinguin vorera d'emergència.

1,20 m de costat, en vies ràpides, autopistes, autovies o quan les circumstàncies de visibilitat així ho exigeixin.

101.1/4. Col.locació. Els senyals es col.loquen en un pla sensiblement perpendicular a la direcció de la circulació i al seu costat dret; es poden repetir a l'altre costat de la calçada. L'altura de la vora inferior sobre la calçada és, normalment, d'1 m, i pot augmentar-se fins a 2,20 m quan sigui necessari per facilitar-ne la visibilitat, o a fi de no entorpir el pas dels vianants.

101.2. Situació de perill. El senyal de situació de perill és un triangle de color vermell, amb el fons buit i amb captafars als seus tres vèrtexs, situat entre 150 i 50 m abans del lloc del perill. El senyal de situació de pas a nivell sense barreres és una creu de sant Andreu amb els braços pintats amb bandes vermelles i blanques. Els senyals d'aproximació a un pas a nivell o un pont mòbil són campers rectangulars blancs, amb 3, 2 o 1 bandes vermelles inclinades, situats a la distància total, a dos terços i a un terç, respectivament, des del senyal fins al perill.

101.3. Tipus de senyals. Els tipus de senyals, llevat de les addicions o les modificacions que en el futur puguin ser adoptades, són els que a continuació es relacionen amb la nomenclatura i el significat:

I.1a, I.1b i I.1c. Gual o canvi de rasant. Perill per gual, canvi brusc de rasant o paviment irregular.

I.2. Corba. Corba aïllada perillosa a la dreta.

I.3. Corba. Corba aïllada perillosa a l'esquerra.

I.4. Corbes. Corbes perilloses pròximes entre si; la primera cap a l'esquerra.

I.5. Corbes. Corbes perilloses pròximes entre si; la primera cap a la dreta.

I.6. Encreuament. Perill per encreuament o entroncament en carretera o carrer, on tenen prioritat de pas els vehicles que vénen per la dreta.

I.7. Pas a nivell amb barreres. Perill per proximitat d'un pas a nivell proveït de barreres o semibarreres.

I.8. Pas a nivell sense barreres. Perill per proximitat d'un pas a nivell desproveït de barreres o semibarreres.

I.9. Situació de pas a nivell sense barreres. Perill per la presència immediata d'un pas a nivell sense barreres.

I.10. Situació de pas a nivell sense bar-reres amb doble via. Perill per la presència immediata d'un pas a nivell sense barreres amb doble via.

I.11a i I.11b. Baixada o pujada perillosa. Descens i ascens perillós, respectivament, amb pendent fort. La xifra indica el pendent en percentatge.

I.12a. Pas estret. Perill per la proximitat d'estretall anormal de la calçada.

I.12b. Perill per la proximitat d'estretall de la calçada per la dreta.

I.12c. Perill per la proximitat d'estretall de la calçada per l'esquerra.

I.13. Pont mòbil. Perill per la proximitat d'un pont de tauler mòbil que pot ser apujat o girat, i pot interrompre temporalment la circulació.

I.14. Obres. Perill per la proximitat d'un tram de via en obres.

I.15. Calçada lliscant. Perill per la proximitat d'una zona amb paviment lliscant de manera permanent o en determinades circumstàncies d'humitat, glaç, etc.

I.16. Pas per a vianants. Perill per la proximitat d'un pas senyalitzat per a vianants o per la possibilitat de circulació de vianants per la calçada.

I.17. Nens. Proximitat d'escoles o establiments similars i possibilitat de circulació d'infants per la calçada.

I.18a. Animals en ramat. Perill per la proximitat d'un lloc amb la possibilitat de trobar a la calçada animals en ramat.

I.18b. Animals lliures. Perill per la proximitat d'un lloc amb la possibilitat de trobar a la calçada animals lliures.

I.19. Encreuament amb prioritat. Perill per la proximitat d'un encreuament amb una via en què els usuaris han de cedir el pas.

I.20. Doble circulació. Perill per la proximitat d'una zona de la calçada on la circulació es realitza provisionalment o permanentment en els dos sentits.

I.21. Perill indefinit. Precaució en general i indicació de qualsevol perill diferent dels indicats pels senyals especials.

I.22. Situació de perill. Senyal utilitzat generalment per a la indicació d'un perill per la proximitat d'un vehicle avariat, que efectua treballs o estacionat a la via pública i que ocupa una part de la calçada.

I.23. Cediu el pas. Obligació de cedir el pas als vehicles que circulen en sentit contrari o a l'encreuament immediat.

I.24a. Incorporació per la dreta d'una carretera no preferent. Perill per la proximitat d'una incorporació per la dreta d'una via els usuaris de la qual han de cedir el pas.

I.24b. Incorporació per l'esquerra d'una carretera no preferent. Perill per la proximitat d'una incorporació per l'esquerra d'una via els usuaris de la qual han de cedir el pas.

I.24c. Entroncament. Intersecció per l'esquerra d'una carretera no preferent.

I.24d. Entroncament. Intersecció per la dreta d'una carretera no preferent.

I.25. Intersecció amb circulació giratòria. Perill per la proximitat d'una intersecció on la circulació s'efectua de forma giratòria en el sentit de les fletxes. Els vehicles que s'aproximin a la intersecció han de cedir el pas als vehicles en circulació giratòria.

I.26. Encreuament regulat per semàfor. Perill per la proximitat d'una intersecció aïllada o tram amb la circulació regulada per semàfor.

I.27. Vol rasant. Perill per la proximitat d'un lloc on freqüentment volen aeronaus a baixa altura sobre la via.

I.28. Vent transversal. Perill per la proximitat d'una zona on hi ha freqüentment vent fort en direcció transversal.

I.29. Projecció de grava. Perill per la proximitat d'una via on hi ha perill que es projecti grava en passar els vehicles.

I.30. Esllavissada. Perill per la proximitat d'una zona amb despreniments freqüents i la possible presència consegüent d'obstacles a la calçada.

I.31. Ciclistes. Perill per la proximitat d'un pas per a ciclistes o d'un lloc on freqüentment els ciclistes surten a la via o la travessen.

I.32a. Proximitat d'un pas a nivell o pont mòbil (costat dret). Indica, al costat dret, la proximitat del perill senyalitzat d'un pas a nivell o pont mòbil. Aquesta balisa va sempre acompanyada del senyal I.7, I.8 o I.13.

I.32b. Aproximació a un pas a nivell o pont mòbil (costat dret). Indica, al costat dret, l'aproximació a un pas a nivell o pont mòbil que és a una distància de dos terços de la que hi ha entre aquest senyal i el d'advertència de perill.

I.32c. Atansament d'un pas a nivell o pont mòbil (costat dret). Indica, al costat dret, la proximitat d'un pas a nivell o d'un pont mòbil que és a una distància d'un terç de la que hi ha entre aquest senyal i el d'advertència de perill.

I.32d. Proximitat d'un pas a nivell o pont mòbil (costat esquerre). Igual que el senyal I.32a, però al costat esquerre.

I.32e. Aproximació a un pas a nivell o pont mòbil (costat esquerre). Igual que el senyal I.32b, però al costat esquerre.

I.32f. Atansament d'un pas a nivell o pont mòbil (costat esquerre). Igual que el senyal I.32c, però al costat esquerre.

I.33. Encreuament de tramvia. Perill per la proximitat d'un encreuament amb una línia de tramvia que té prioritat de pas.

I.34. Graó lateral. Perill per un desnivell al llarg de la via, i al costat indicat en el símbol.

I.35. Moll. Perill perquè la via té sortida a un moll o tall brusc.

I.36. Congestió. Perill per la proximitat a un tram en què la circulació es troba detinguda o dificultada per la congestió del trànsit.

I.37. Obstrucció a la calçada per vehicle motoritzat. Perill per la proximitat a un lloc en què hi ha vehicles que obstrueixen la via per avaria, accident o per altres causes.

I.38. Visibilitat reduïda. Perill per la proximitat a un tram en què la circulació es veu dificultada per una pèrdua notable de visibilitat per causa de boira, pluja, neu, fum, etc.

I.39. Paviment lliscant per gel o neu. Perill per la proximitat a un tram de la via el paviment del qual pot resultar especialment lliscant a causa de gel o neu.

I.40. Proximitat de barrera. Perill per la proximitat d'una barrera que pot tallar la circulació.

101.4. Els senyals de perill poden portar sota la base rètols indicadors complementaris referents a la classe de perill o la distància a la qual es troba.

II. Senyals preceptius

Article 102

102.1. Els senyals preceptius són aquells que indiquen una prohibició o una obligació, i tenen la forma d'un disc col.locat en un pla sensiblement perpendicular a la direcció de la marxa i situat normalment a la dreta d'aquesta, llevat dels casos especials en els quals, perquè es vegin o s'entenguin millor, poden col.locar-se al centre sobre refugis, fanals, etc.

El diàmetre del senyal ha de tenir les mesures següents:

0,40 m a les vies urbanes, o les d'un o dos carrils que no tinguin vorera d'emergència.

0,60 m a les vies de dos o més carrils que tinguin vorera d'emergència.

0,90 m a les vies ràpides, autopistes, autovies o quan les circumstàncies de visibilitat ho exigeixin.

L'altura de la vora inferior sobre la calçada ha de ser d'entre 1 i 2,20 m.

II.A.1. Circulació prohibida. Sense símbols. Pas prohibit en totes direccions.

II.A.2. Direcció prohibida. Fons vermell i banda horitzontal blanca. Pas prohibit en la direcció de la marxa.

II.A.3a, II.A.3b, II.A.3c i II.A.3d. Gir prohibit. Barra inclinada vermella creuant el símbol. Gir prohibit a la dreta, a l'esquerra, en ambdues direccions, volta prohibida.

II.A.4a, II.A.4b. Avançament prohibit. Siluetes d'automòbil vermella i negra. Prohibit avançar altres vehicles. La silueta vermella de camió indica la prohibició solament per a camions.

II.A.5a, II.A.5b, II.A.5c, II.A.5d, II.A.5e, II.A.5f, II.A.5g, II.A.5h, II.A.5i, II.A.5j i II.A.5k. Pas prohibit.

Siluetes descriptives del que es prohibeix.

II.A.6. Amplada limitada. Xifres en metres amb cotes horitzontals. Pas prohibit als vehicles de més amplada que la indicada.

II.A.7. Altura limitada. Xifres en metres amb cotes verticals, pas prohibit als vehicles de més altura que la indicada.

II.A.8a i II.A.8b. Pes limitat. Xifres en tones. Pas prohibit als vehicles de més pes que l'indicat.

II.A.9. Pes limitat per eix. Xifres en tones sobre silueta en un eix. Pas prohibit als vehicles amb algun eix de més pes que l'indicat.

II.A.10. Llargada limitada. Xifres en metres. Pas prohibit als vehicles de més llargada que la indicada.

II.A.11. Llargada limitada. Xifres en metres amb cotes horitzontals. Pas prohibit als vehicles específics, de més llargada que la indicada.

II.A.12. Velocitat limitada. Xifres en km o xifres aïllades.

Prohibit circular a més velocitat que la indicada en km per hora.

II.A.13. Separació mínima. Prohibició de circular sense mantenir amb el vehicle precedent una separació igual o més gran que la indicada en el senyal.

II.A.14. Circulació prohibida a vehicles que transportin matèries perilloses.

II.A.15. Circulació prohibida a vehicles que transportin matèries explosives o inflamables.

II.A.16. Circulació prohibida a vehicles que transportin matèries contaminants de l'aigua.

II.A.17a, II.A.17b, II.A.17c, II.A.17d i II.A.17e. Fi de la limitació. Disc blanc amb barra inclinada negra. Significa el final de la prohibició o la limitació anterior.

Eventualment pot estar pintat sobre el dors del senyal situat en sentit contrari. Si les limitacions són diverses significa el final de la prohibició o la limitació que s'hi indica. Mai cap indicació significa via lliure.

II.A.18a i II.A.18b. Parada a l'encreuament. Triangle vermell invertit, inscrit en una circumferència amb la paraula "STOP". Parada absoluta abans de reprendre la marxa a l'encreuament. També es pot utilitzar un senyal octogonal amb un fons vermell i contorn blanc amb la paraula "STOP".

II.A.19. Parada obligatòria. Banda horitzontal negra, amb indicació en lletra del seu motiu: duana, policia, controls, etc.

II.A.20a, II.A.20b, II.A.20c, II.A.20d, II.A.20e, II.A.20f, II.A.20g, II.A.20h, II.A.20i, II.A.20j, II.A.20k, II.A.20l, II.A.20m i II.A.20n. Estacionament prohibit. Fons de color blau creuat per una barra vermella. Indica: llocs en els quals està prohibit l'estacionament, reservat a un tipus de vehicles, a unes dates concretes o a una durada limitada.

II.A.21. Parada prohibida. Fons de color blau creuat per una aspa de color vermell. Indica els llocs on és prohibit parar i estacionar.

Llevat de les indicacions contràries, els senyals de prohibició d'estacionament o parada s'apliquen al costat de la via on estan col.locats, des de la seva vertical fins a la pròxima desembocadura d'una altra via.

Les inscripcions en blanc poden referir-se als casos següents:

Les hores del dia o la duració màxima de la parada que s'autoritza La distància fins al senyal en què s'estableix la prohibició Les excepcions referents a determinades classes de vehicles.

Aquestes inscripcions es fan normalment utilitzant les abreviatures següents:

II.A.23. Fi de zona d'estacionament amb durada limitada.

II.A.24. Prohibit fer ús dels senyals acústics. Clàxon creuat per una banda vermella.

II.A.25. Prioritat a la direcció contrària. Dues fletxes verticals negra i vermella, en sentit oposat. Obligació de donar pas als vehicles que vénen en direcció contrària.

II.B.1a, II.B.1b, II.B.1c i II.B.1d. Direcció obligatòria.

La fletxa indica la direcció i el sentit que els vehicles han de seguir.

II.B.2. Pas obligatori. La fletxa indica el costat del refugi o l'obstacle pel qual els vehicles han de passar obligatòriament.

II.B.3a, II.B.3b i II.B.3c. Uniques direccions permeses. Les fletxes indiquen els únics recorreguts que els vehicles poden fer.

II.B.4. Gir obligatori. Les fletxes indiquen la direcció i el sentit del gir obligatori que els vehicles han de seguir.

II.B.5. Calçada obligatòria per a automòbils, llevat de les motocicletes sense sidecar.

II.B.6. Calçada obligatòria per a motocicletes de 2 rodes sense sidecar.

II.B.7. Calçada obligatòria per a camions, independentment del seu pes, la inscripció d'una xifra de tonatge sobre el símbol del vehicle o en una placa suplementària significa que l'obligació només s'aplica quan el pes màxim autoritzat del vehicle o conjunt de vehicles supera aquesta xifra.

II.B.8. Calçada obligatòria per a ciclistes.

II.B.9. Calçada obligatòria per a vehicles de tracció animal.

II.B.10. Calçada obligatòria per a animals de muntura.

II.B.11. Calçada obligatòria per a vianants.

II.B.12. Us obligatori de cadenes o equipaments especials.

Indica que els vehicles que circulin per la via sols poden prosseguir la marxa equipats amb cadenes o equipaments especials per a neu almenys en dues de les rodes motrius.

II.B.13. Velocitat mínima obligatòria. Obligació de circular a una velocitat en km/h igual o superior a la indicada.

II.B.14. Fi de velocitat mínima obligatòria.

II.B.15. Llum d'encreuament. Obligació de circular amb enllumenat d'encreuament amb independència de les condicions de visibilitat i il.luminació de la via, des del lloc en què està situat el senyal fins a un altre de fi d'aquesta obligació.

II.B.16. Calçada obligatòria per a vehicles que transportin mercaderies perilloses.

II.B.17. Calçada obligatòria per a vehicles que transportin productes contaminants de l'aigua.

II.B.18. Calçada obligatòria per a vehicles que transportin mercaderies explosives o inflamables.

II.B.19. Us obligatori del cinturó de seguretat.

III Senyals informatius

Article 103

103.1. Els senyals informatius són aquells que indiquen l'existència d'establiments o d'instal.lacions de servei i socors, així com determinades circumstàncies o característiques de les vies públiques. En aquests senyals s'inclouen els d'orientació als entroncaments o encreuaments.

103.3. Els tipus dels senyals indicadors, amb reserva d'addicions o modificacions que puguin adoptar-se, són els següents:

III.1a i III.1b. Estacionament. Senyal quadrat amb lletra P majúscula, que pot anar acompanyat d'inscripcions complementàries sobre el nombre, la classe de vehicles o sobre el temps autoritzat.

III.2. Hospital. Senyal rectangular amb lletra H majúscula i la menció HOSPITAL. Indica la proximitat d'un establiment sanitari, a la vora del qual s'han d'evitar sorolls i preveure la circulació d'ambulàncies i persones.

III.3a i III.3b. Lloc de socors. Senyal rectangular amb la Creu Roja (o mitja lluna roja). Indica l'existència d'un establiment sanitari o lloc de socors oficialment reconegut.

Eventualment, el senyal pot indicar la distància fins al lloc.

III.4. Taller de reparacions. Senyal rectangular amb silueta de clau de cargol. Indica l'existència d'un taller de reparacions i pot indicar-ne la distància.

III.5a i III.5b. Telèfon. Senyal rectangular amb silueta de telèfon. Indica l'existència d'un telèfon al lloc del senyal o a la distància inscrita sota el senyal. També pot anar acompanyat de la inscripció en lletres "SOS" per indicar que es tracta d'un telèfon de socors.

III.6a i III.6b. Estació de subministrament de carburants.

Senyal rectangular amb silueta de sortidor de gasolina.

Aquesta pot anar acompanyada d'una silueta addicional de la mateixa forma, però de color verd, que indica el subministrament de gasolina sense plom. Indica situació pròxima o bé s'especifica la distància inscrita sota el senyal.

III.7. Taller de reparació i subministrament de carburants.

Senyal rectangular amb silueta de taller de reparacions i de sortidor de carburants.

III.8. Parada de taxi. Senyal quadrat reservat a llocs destinats a l'estacionament de taxis, lliures i en servei.

III.9. Parada d'autobús. Senyal rectangular reservat a la parada d'autobusos.

III.9.a. Parada d'autobús. Senyal quadrat format per les inscripcions en blanc sobre fons taronja, del número i nom de la parada, i el símbol d'autobús, en blanc sobre fons blau.

III.10. Parada de tramvia. Senyal rectangular reservat a la parada de tramvies.

III.11. Prioritat. Senyal quadrat amb diagonal vertical, fons blanc i quadrat inscrit groc. Indica que la via en la qual es troba comença a tenir prioritat de pas als encreuaments.

III.12. Fi de prioritat. Senyal de prioritat creuat amb barra negra. Significa que la via pública en la qual es troba deixa de tenir prioritat de pas als encreuaments, des del lloc d'emplaçament o a la distància que indiqui el senyal.

III.13. Prioritat en pas estret. Dues fletxes, blanca i vermella en sentit oposat. Té prioritat el sentit de la marxa sobre el contrari.

III.14. Fi de doble sentit de circulació, via lliure. Fletxa aïllada, blanca, sobre fons blau. Indica via lliure, fi d'un doble sentit de circulació.

III.15a. Autopista. Senyal rectangular amb fons de color blau i símbol de color blanc. Indica el lloc a partir del qual són aplicables les regles especials de circulació que s'han d'observar a l'autopista.

III.15b. Fi d'autopista. Senyal rectangular igual que l'anterior però creuat per una barra vermella. Indica el lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles especials de circulació que han d'observar-se a l'autopista.

III.16a. Autovia. Senyal rectangular amb fons de color blau i símbol i lletres de color blanc. Indica el lloc a partir del qual són aplicables les regles especials de circulació que s'han d'observar a l'autovia.

III.16b. Fi d'autovia. Senyal rectangular igual que l'anterior però creuat per una barra vermella. Indica el lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles especials de circulació que han d'observar-se a l'autovia.

III.17a. Via ràpida. Senyal rectangular amb fons de color verd i símbol de color blanc. Indica el lloc a partir del qual són aplicables les regles especials de circulació que s'han d'observar en una via ràpida.

III.17b. Fi de via ràpida. Senyal rectangular igual que l'anterior però creuat per una barra vermella. Indica el lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles especials de circulació que han d'observar-se en una via ràpida.

III.18. Via per a automòbils. Senyal rectangular amb fons de color blau i símbol de color blanc. Indica el lloc a partir del qual són aplicables les regles especials de circulació per a aquest tipus de via.

III.19. Fi de via per a automòbils. Senyal rectangular igual que l'anterior, però creuat per una barra vermella. Indica el lloc a partir del qual deixen d'aplicar-se les regles especials de circulació que han d'observar-se en aquest tipus de via.

III.20. Carril per a vehicles lents. Rètol rectangular amb fons de color blau que indica el carril addicional que ha d'utilitzar tot vehicle que no ultrapassi la velocitat mínima indicada pel senyal inscrit.

III.21. Situació d'un pas de vianants. Indica la situació d'un pas de vianants.

III.22. Circulació paral.lela. Senyal quadrat, amb fons blau i amb dues fletxes del mateix sentit de color blanc.

III.23. Fi de circulació paral.lela. Senyal quadrat igual que l'anterior, però creuat per una barra negra.

III.24. Volta permesa. Senyal quadrat amb una fletxa en sentit de gir.

III.25. Canvi de sentit a nivell diferent. Senyal quadrat indicant la forma del gir.

III.26a, III.26b i III.26c. Aproximació a una sortida.

Senyal rectangular, amb fons blau i una o més barres inclinades de color blanc, depenent dels metres que falten per arribar a la sortida, així com la inscripció d'aquests en lletres de color blanc.

III.27. Direcció per corba.

III.28a, III.28b, III.28c i III.28d. Carretera tallada.

Senyal rectangular amb una línia blanca acabada en un extrem per un traç vermell amb fons blau.

III.29. Zona de frenada d'emergència. Indica la situació d'una zona d'emergència a la calçada, condicionada perquè un vehicle s'hi pugui parar en cas que li falli el sistema de frenada.

III.30a, III.30b, III.30c. Carril tancat a la circulació.

Presenyalitza el carril que deixarà de ser utilitzable, indicant el canvi de carril precís.

III.31a, III.31b, III.31c i III.31d. Incorporació d'un carril addicional per a la circulació. Senyal rectangular, amb fons blau i fletxes blanques que indiquen la forma del carril addicional. També s'hi poden incorporar les limitacions màximes de velocitat permeses en cada carril, en un cercle blanc contornejat en vermell, amb les xifres a l'interior de color negre.

III.32a, III.32b, III.32c, III.32d i III.32e. Indicació dels carrils en funció de la velocitat dels vehicles. Senyal rectangular, amb fons blau i fletxes blanques, indicant la direcció i posició dels carrils, i inscripcions, en xifres de color blanc, indicant la velocitat mínima obligatòria al carril ràpid.

III.33a, III.33b, III.33c, III.33d, III.33e, III.33f i III.33g. Bifurcació d'un o més carrils en el sentit indicat per les fletxes. Senyal rectangular o quadrat amb fletxes, tantes com carrils, de color blanc que indiquen el nombre de carrils i la direcció en què es bifurcaran.

III.34. Fletxes de preselecció de carrils.

III.35. Itinerari que s'ha de seguir per efectuar el gir.

III.36a. Pas superior per a vianants. Indica la situació d'un pas superior per a vianants.

III.36b. Pas inferior per a vianants. Indica la situació d'un pas inferior per a vianants.

III.37. Velocitat màxima aconsellable. Senyal quadrat amb xifres que indica la velocitat aconsellable, amb fons blau i xifres de color blanc.

III.38. Fi de velocitat màxima aconsellable. Senyal quadrat igual que l'anterior, però creuat per una barra vermella.