Llei del Codi de la circulació, de 10-6-99

III.39. Interval aconsellable de velocitat. Recomana mantenir la velocitat entre els valors indicats, sempre que les condicions meteorològiques i ambientals de la via i de la circulació siguin bones.

III.40. Fi d'interval aconsellable de velocitat. Indica el lloc des d'on deixa de ser aplicable el senyal anterior.

III.41. Fi d'obligació d'enllumenat d'encreuament. Indica el final d'un tram en què és obligatori l'enllumenat d'encreuament i recorda la possibilitat de prescindir-ne sempre que ho imposin les circumstàncies de visibilitat, l'horari o la il.luminació de la via.

III.42. Prohibició d'entrar a l'encreuament, encara que els semàfors ho permetin, si la circulació està obstruïda de forma que existeixi el risc de quedar immobilitzat al centre de l'encreuament i s'impedeixi el pas transversal dels vehicles.

III.43. Túnel. Indica l'inici i, eventualment, el nom d'un túnel o d'un tram de via que s'hi equipari.

III.44. Fi de túnel. Indica el final d'un túnel o d'un tram de via que s'hi equipari.

III.45. Hotel o motel.

III.46. Restaurant.

III.47. Cafeteria.

III.48. Terreny per a tendes de campanya o caravanes.

III.49. Terreny per a caravanes.

III.50. Càmping.

III.51. Font d'aigua potable o no potable.

III.52. Berenador. Indica el lloc que pot utilitzar-se per al consum de begudes i aliments.

III.53. Punt de sortida per a excursions a peu. Indica un lloc apropiat per iniciar excursions a peu.

III.54. Lloc pintoresc.

III.55. Carril reservat a autobusos. Prohibeix la utilització del carril als vehicles que no siguin de transport públic. Els taxis també poden utilitzar aquest carril, si hi ha la menció de taxi.

Als trams on la línia longitudinal que delimita el carril sigui discontínua, es permet la utilització general del carril només per efectuar maniobres que no siguin d'avançament i sempre que es doni prioritat als vehicles de transport públic.

III.56. Parc nacional.

III.57. Monument nacional.

III.58. Servei d'inspecció tècnica de vehicles.

III.59. Alberg juvenil.

III.60. Vedat de pesca.

III.61. Pesca.

III.62. Tren.

III.63. Autobús.

III.64. Aeroport.

III.65. Heliport.

III.66. Parc.

III.67. Museu.

III.68. Castell.

III.69. Camp de futbol.

III.70. Poliesportiu.

III.71. Bicicletes.

III.72. Teatre.

III.73. Parc d'atraccions.

III.74. Telefèric.

III.75. Funicular.

III.76. Zona per a vianants.

III.77. Zona de nens.

III.78. Cementiri.

III.79. Zona industrial.

III.80. Hipermercat.

III.81. Lloguer de cotxes.

III.82. Rentat de cotxes.

III.83. Centre vila.

III.84. Farmàcia.

III.85. Glaç o neu.

III.86. Lavabos.

III.87. Sortida.

III.88. Carretera amb vorera d'emergència.

III.89. Carretera sense vorera d'emergència.

III.90. Població.

III.91. Centre d'informació turística.

III.92. Horari de serveis religiosos. Indica els dies i les hores dels serveis religiosos de la localitat.

III.93. Senyal genèric per a qualsevol altre servei, que s'inscriu al requadre blanc.

III.94. Area de descans.

III.95. Estacionament amb parquímetre.

III.96. Tipus de zona d'estacionament amb parquímetre.

Indica que l'estacionament no és gratuït. El senyal indica la situació de la màquina pertinent per realitzar el pagament. Existeixen 2 zones de pagament diferenciades pel color del dibuix del senyal: dibuix blau sobre fons blanc, o dibuix verd sobre fons blanc, en funció de la ubicació.

III.97. Freqüències de ràdio.

III.98. Perill d'incendi.

III.99a, III.99b, III.99c i III.99d. Transitabilitat en tram o port de muntanya. Senyal rectangular de color blau amb la inscripció, en lletres de color blanc, del tram o port de què es tracta. Està format per tres panells. El panell 1 pot portar una de les dues indicacions "obert" o "tancat". El panell 2 pot anar en blanc i per tant no prescriure res, o bé indicar si l'ús de cadenes és obligatori o recomanat.

Quan el panell 1 indiqui "tancat", el panell 3 pot estar en blanc o indicar el lloc fins on la carretera és transitable amb les condicions que indiqui el panell 2.

III.100. Limitacions de velocitat. Senyal quadrat de color blau dividit en tres panells. El panell 1 conté la silueta representativa d'una vila, dibuix negre sobre fons blanc, i la indicació de velocitat màxima permesa, és a dir 50 km/h.

El panell 2 conté tres siluetes que defineixen el següent:

carretera amb vorera d'emergència, carretera sense vorera d'emergència i via ràpida, la indicació de velocitat màxima és de 90 km/h. El panell 3 conté dues siluetes: autopista i autovia, i indica en aquest cas com a velocitat màxima permesa els 120 km/h.

III.101a. Entrada a Andorra. Senyal quadrat, amb fons blau i inscripcions en color blanc, amb el nom ANDORRA encerclat per estels. Indica que s'ha entrat en territori andorrà per una carretera procedent d'un altre país.

III.101b. Confirmació de país. Senyal quadrat amb fons blau i inscripcions de color blanc, amb el nom d'ESPANYA o FRANÇA encerclat per estels, complementat en la seva part inferior per una inscripció de color negre sobre fons blanc, on hi figura una distància expressada en quilòmetres. Indica el nom del país on es dirigeix la carretera per la qual es circula. La xifra inferior, indica la distància a que es troba la frontera amb el país determinat.

A la sortida de la població se situa el mateix senyal creuat per una banda vermella transversal.

Indica la distància on es fa efectiu el perill o la prescripció del senyal al qual s'adjunta.

IV Altres senyals a) Marques viàries

Article 104

Les marques viàries, tenen per objecte regular la circulació, advertir i guiar els usuaris de les vies públiques. Poden presentar-se soles o acompanyades d'un altre tipus de senyalització amb la finalitat de reforçar o precisar les seves indicacions.

104.1. Línia contínua.

Una línia contínua aïllada no ha de ser ultrapassada per cap vehicle. Quan separa dos sentits de la circulació, en cap cas s'ha de circular per l'esquerra de la línia.

104.1/2. Línia discontínua.

Una línia discontínua longitudinal està destinada a delimitar els diferents carrils de circulació.

En els punts de transició en què una línia discontínua es converteix en contínua, la separació entre els trams de la línia discontínua és més curta.

La llargada dels traços de línia i la separació entre ells és proporcional a la velocitat màxima permesa en cada via de circulació.

Hi ha tres distincions:

Aquesta línia pot ser ultrapassada a fi d'avançar altres vehicles si la circulació, la visibilitat i les condicions geomètriques de la calçada ho permeten, i sempre que no hi hagi altra senyalització vertical que la contradigui.

Normalment, els vehicles han de circular per la via o el carril situat més a la dreta de la seva direcció i després d'efectuar qualsevol tipus de maniobra, han de tornar a aquesta via tan aviat com sigui possible. En cap cas s'ha de circular conservant la línia entre les rodes.

104.1/3. Línia doble discontínua.

Les línies dobles discontínues que delimiten un carril per ambdós costats signifiquen que el dit carril és reversible, és a dir, que la circulació hi pot estar reglamentada en un o altre sentit mitjançant semàfors de carril o altres mitjans.

Hi ha dos distincions per la llargada dels traços de línia i la separació entre ells:

104.1/4. Línies longitudinals adossades.

Tenen la significació de la més pròxima al vehicle al moment d'iniciar la maniobra. No han de ser ultrapassades si la línia contínua està al costat de la marxa. Si la línia discontínua és la més pròxima, poden ésser ultrapassades i solament durant el temps que duri la maniobra.

La línia contínua ha d'ocupar l'eix de separació entre carrils.

Hi ha 2 distincions per la llargada dels traços de línia discontínua i la separació entre ells.

104.2. Marques blanques transversals.

104.2/1. Línies contínues.

Una línia contínua transversal que ocupa l'amplada d'un o diversos carrils indica que cap vehicle o la seva càrrega pot ultrapassar-la mentre hi hagi l'obligació de parada imposada per un semàfor, senyal o marca de detenció obligatòria.

104.2/2. Línia discontínua.

Una línia discontínua transversal que ocupa l'amplada d'un o diversos carrils indica que cap vehicle o la seva càrrega pot ultrapassar-la quan hagi de cedir el pas d'acord amb el que indiqui la senyalització existent o per simple aplicació de les normes de prioritat.

104.2/3. Pas de vianants.

Una sèrie de línies de gran amplada disposades en bandes longitudinals a l'eix de la calçada i constituint un conjunt transversal a la calçada, indica un pas per a vianants. Pot tenir també fons vermell o verd, segons correspongui. Els conductors de vehicles han de cedir sempre el pas als vianants que desitgin travessar la calçada per un pas de vianants.

104.2/4. Pas o carril per a ciclistes.

Una marca consistent en dues línies transversals discontínues i paral.leles que pot tenir fons de color verd, indica un pas per a ciclistes.

104.3. Altres marques blanques.

104.3/1. Fletxes de selecció de carril.

Una fletxa situada en un carril delimitat per línies longitudinals, indica al conductor que ha de seguir la direcció de la dita fletxa o canviar de carril si la senyalització ho permet.

104.3/2. Fletxa de retorn al carril dret.

Una fletxa apuntant cap a la dreta i situada aproximadament a l'eix d'una calçada de doble sentit de circulació anuncia la proximitat d'una línia contínua que implica la prohibició de circular a l'esquerra i indica al conductor que ha de dirigir-se cap al carril de la dreta.

104.3/3. Cediu el pas.

Un triangle marcat sobre la calçada amb el vèrtex oposat al costat menor, dirigit cap al vehicle que s'aproxima, indica al conductor l'obligació de cedir el pas en el pròxim encreuament.

De la mateixa forma el símbol o la paraula "STOP" pintada a la calçada indica al conductor l'obligació de parar el vehicle i cedir el pas en la pròxima intersecció.

104.3/4. Línies d'estacionament.

Delimiten els llocs o les zones que poden ocupar els vehicles estacionats.

104.3/5. Línies obliqües.

Una zona de la calçada marcada amb franges obliqües emmarcades per una línia contínua, significa que cap conductor ha d'entrar amb el seu vehicle dins de la dita zona.

La mateixa zona de línies obliqües, quan està delimitada per línies discontínues permet als conductors entrar al seu interior únicament per efectuar maniobres que no comportin cap perill i que tinguin com a finalitat travessar la calçada per entrar en una via transversal.

104.4. Marques d'altres colors.

104.4/1. Línia groga en ziga-zaga.

Una línia groga en ziga-zaga significa que estan prohibits la parada i l'estacionament a la zona que ocupa.

Les parades d'autobús han de senyalitzar-se obligatòriament mitjançant aquestes línies.

104.4/2. Línia groga contínua.

Una línia contínua de color groc situada longitudinalment en un dels extrems de la calçada significa que la parada i l'estacionament estan prohibits o sotmesos a alguna restricció temporal, indicada per senyals, tot al llarg de la línia i al mateix costat en què aquesta està situada.

104.4/3. Línia groga discontínua.

Una línia discontínua de color groc situada longitudinalment en un dels extrems de la calçada significa que l'estacionament està prohibit o sotmès a alguna restricció temporal indicada per senyals situats tot al llarg de la línia i al mateix costat en què aquesta està situada.

104.4/4 Línies grogues acompanyades de senyal de realització d'obres o treballs.

Signifiquen senyalització temporal per motiu d'obres o treballs a la calçada. Van sempre acompanyades del senyal tipus I.14.

104.4/5. Marques verdes o blaves.

Les línies que delimiten la situació d'estacionament autoritzat dels vehicles, quan són blaves o verdes indiquen que en certs períodes del dia la durada de l'estacionament està sotmesa a pagament.

104.4/6. Superfícies vermelles.

Indiquen el carril o la part de la calçada especialment reservats a maniobres. Van acompanyades obligatòriament de marques blanques de senyalització indicatives de les maniobres que s'hi poden efectuar.

104.4/7. Superfícies amb línies grogues en forma de quadrícula.

Indiquen zones que no poden traspassar-se, si hi ha la possibilitat de quedar immobilitzat. En cap cas s'hi pot estacionar.

Article 105

105.1. Semàfors per a vianants.

Llum vermell circular o en forma de vianant immòbil.

Indica que els vianants no poden començar a creuar la calçada.

Llum verd circular o en forma de vianant en marxa.

Indica als vianants que poden començar a creuar la calçada amb pas normal. Si és intermitent indica que el temps durant el qual poden travessar la calçada està a punt d'acabar.

105.2. Semàfors per a vehicles.

105.2/1. Llum vermell circular.

105.2/1.1. Llum vermell circular fix.

Prohibeix temporalment el pas, mentre el llum està encès els vehicles no poden ultrapassar el semàfor, en el cas que existeixi una línia contínua transversal, els vehicles s'han d'aturar sense ultrapassar la dita línia.

105.2/1.2. Llum vermell circular intermitent.

Un llum vermell circular intermitent o dos llums vermells circulars intermitents i simultanis prohibeixen temporalment el pas als vehicles davant un pas a nivell, un pont mòbil, una sortida de bombers o altres circumstàncies especials.

105.2/2. Llum groc circular.

105.2/2.1. Llum groc circular fix.

Un llum groc circular fix significa que el vehicle ha de parar en les mateixes condicions que si es tractés d'un llum vermell circular fix, llevat que, quan el llum s'encengui, el vehicle es trobi tan pròxim al lloc de la parada que no pugui efectuar la detenció en condicions de seguretat suficients.

105.2/2.2. Llum groc circular intermitent.

Un llum groc circular intermitent o dos intermitents simultàniament, no prohibeixen el pas però exigeixen al conductor que extremi la precaució.

105.2/3. Llum verd circular.

El llum verd circular permet el pas llevat del cas en què per motius de congestió del trànsit hi hagi el risc que el vehicle resti immobilitzat al mig de la intersecció, i impedeixi el pas dels vehicles que circulin transversalment.

105.2/4. Llums verds suplementaris.

Quan un semàfor tricolor disposa d'un o diversos llums verds suplementaris amb una o diverses fletxes, l'encesa d'aquestes fletxes autoritza els vehicles a seguir la direcció que indiquen independentment de la fase en què es trobi la indicació del semàfor tricolor.

105.2/5. Fletxes.

105.2/5.1. Una fletxa negra sobre llum vermell fix o sobre llum groc no canvia el significat dels dits llums, però el limita exclusivament al moviment efectuat en la direcció que indica la fletxa.

105.2/5.2. Fletxa verda.

Una fletxa verda indica que els vehicles poden seguir la direcció i el sentit de la fletxa, independentment del llum que simultàniament estigui encès en el mateix semàfor o en un altre de contigu.

El mateix significat té una fletxa verda sobre fons verd.

Qualsevol vehicle que, quan una fletxa d'aquest tipus està encesa, es trobi situat en un carril reservat exclusivament per a la circulació en la direcció i el sentit indicats per la fletxa o que sense estar-hi reservat sigui el que aquesta circulació hagi d'utilitzar, ha d'avançar obligatòriament en aquella direcció o sentit.

Els vehicles que avancin seguint la indicació de la dita fletxa ho han de fer amb precaució, deixant circular els vehicles que ja ho facin pel carril al qual s'han d'incorporar i sense posar en perill els vianants que estiguin creuant la calçada.

105.2/6. Semàfors quadrats de carril.

Aquests semàfors afecten únicament els vehicles que circulen pel carril sobre el qual els semàfors estan situats.

Un llum vermell en forma d'X indica la prohibició d'ocupar el carril sobre el qual es troba el semàfor. Els conductors que es trobin en un carril sobre el qual s'encén aquest llum han d'abandonar-lo al més aviat possible quan ho permeti la seguretat de la circulació. Una fletxa verda sobre el carril indica via lliure.

Via lliure: braços en repòs al llarg del cos. S'entén que l'agent situat de perfil no para la marxa.

Alto: Als vehicles que vénen de cara, braç enlaire amb el palmell cap endavant. Als vehicles que vénen per darrere, braç estès del costat de la circulació que ha de parar-se. A tots els vehicles en les dues direccions, un braç enlaire i l'altre estès.

Parar tocant la vora: El vehicle ha de parar-se i esperar instruccions de l'agent. Braç estès obliquament cap avall, indicant la vora de la calçada.

Eventualment, els agents poden fer senyals amb la mà per fer avançar els vehicles.

Els senyals dels agents de circulació són sempre executius i prevalen sobre qualsevol altre de fix o intermitent.

Igualment tot senyal preval davant de les normes de circulació.

Article 106

106.1. Generalitats 106.1/1. Les carreteres obertes al trànsit estan ocasionalment afectades per obstacles temporals que comporten un perill per a la circulació.

La senyalització temporal d'aquests obstacles té per objecte advertir i prevenir l'usuari de la via pública a fi de salvaguardar la seva seguretat, la del personal que eventualment estigui treballant i afavorir la seguretat de la circulació rodada i dels vianants.

106.1/2. Tota obra o activitat que representi un obstacle per a la circulació normal en una via pública, ha de ser senyalitzada segons el què es preveu en aquestes normes. No hi ha cap excepció en funció de les característiques de la persona o l'empresa que efectua les obres, estatal, paraestatal, comunal o privada.

106.1/3. La senyalització temporal ha d'adaptar-se a les circumstàncies de cada cas. En el moment de definir els mitjans a emprar per a la senyalització, s'ha de tenir en compte els aspectes següents:

Naturalesa i importància de les obres que perjudiquin la circulació.

Importància de la via pública afectada.

Durada previsible de les obres.

Horari de realització de les obres.

106.1/4. En cas que una senyalització temporal pugui donar indicacions diferents de les de la senyalització permanent, els senyals permanents han d'ocultar-se provisionalment a fi d'evitar contradiccions.

106.1/5. A fi que els usuaris de la via pública donin una credibilitat adequada a la informació, és imprescindible que la senyalització sigui eliminada tan aviat com hagin desaparegut els motius que la van fer necessària.

106.1/6. Les despeses de senyalització van a càrrec de l'empresa que efectuï les obres.

106.1/7. Les autoritats locals o el Govern poden exigir, abans d'iniciar-se els treballs, que l'empresa presenti els esquemes i els mitjans de senyalització que ha previst per a l'execució de les obres.

106.1/8. La senyalització ha d'estar totalment finalitzada abans d'iniciar-se les obres. L'execució dels treballs sense disposar de la deguda senyalització és objecte de sancions administratives.

106.1/9. L'empresari és responsable dels danys o lesions que puguin ocasionar-se a conseqüència de deficiències en la senyalització.

Naturalesa dels senyals 106.2. Material fix La senyalització temporal ha de ser constituïda per elements de tipus i dimensions d'acord amb el que es preveu en aquest Codi. Tot senyal ha de ser reflectant, sempre que la naturalesa del material amb el qual està constituït ho permeti. També hi ha senyals lluminosos.

El fons del senyal ha de ser de color groc. En els lluminosos ha de ser de color negre. La indicació o el missatge és vermell o blanc segons es tracti d'un senyal no lluminós o lluminós respectivament.

La senyalització vertical emprada temporalment pot estar constituïda pels elements següents:

106.2/1 Triangle de situació de perill I.22, emprat per a indicar la presenyalització d'un vehicle avariat o accidentat.

106.2/2. Senyals de perill:

I.1a, I.1b i I.1c Canvi de rasant.

I.2 i I.3 Corba perillosa.

I.12a, I.12b i I.12c Estretall de la calçada.

I.14 Obres.

I.15 Calçada lliscant.

I.20 Doble circulació.

I.22 Perill divers, amb el subrètol necessari que indiqui, en cada cas, la naturalesa del perill.

I.26 Anunci de proximitat de semàfors.

I.29 Grava solta.

I.30 Despreniments o esllavissada.

106.2/3. Senyals d'obligació, de prohibició o de simple informació, dels tipus IIA, IIB i III, que es preveuen en el Codi de la circulació.

106.2/4. Panells i dispositius específics que s'indiquen a continuació:

IV.1. Bandera vermella que anuncia un obstacle temporal de poca importància o que complementa una senyalització més completa.

IV.2. Barreres de diferents tipus, per senyalar la posició de treballs o obstacles.

IV.3. Senyalització de posició dels límits dels obstacles, constituïda per:

Cons.

Piquets.

Balises d'alineament.

Sacs reflectants.

IV.4. Panells per a indicacions diverses.

IV.5. Senyals de posicionament d'una desviació o d'un estretall temporal.

IV.6. Senyals per regular manualment la circulació.

IV.7. Llums fixos o intermitents de color groc.

IV.8. Garlandes que materialitzen la delimitació d'una obra.

IV.9. Panells de presenyalització de desviaments.

106.3. Material mòbil.

Els vehicles que treballin normalment a la via pública han d'estar pintats de colors clars i han de disposar de franges reflectants vermelles i blanques a les parts laterals i posterior.

Els vehicles que, per necessitats del seu servei, hagin de desplaçar-se lentament o s'estacionin freqüentment a la calçada, han d'estar dotats d'enllumenats especials i emetre llum groga.

Tipus de senyalització 106.4 Senyalització fixa 106.4/1. La senyalització temporal se subdivideix en diverses categories:

Senyalització de proximitat.

Senyalització de posició.

Senyalització de fi de prescripció.

Senyalització de jalonament.

A. Senyalització de proximitat:

En el cas més complet la senyalització es pot compondre de:

Presenyalització.

Senyalització avançada.

Senyalització intercalada.

A.1. Presenyalització.

Realitzada amb senyals rectangulars, s'utilitza principalment per desviar la circulació cap a altres vies o bé per canviar de calçada.

Es realitza normalment amb senyals del tipus IV.4 i IV.9.

Les obres de llarga durada que comportin molèsties importants per als usuaris de la via pública, han d'estar presenyalitzades per un cartell indicador de la seva naturalesa.

A.2. Senyalització avançada.

Aquesta senyalització és imprescindible en tots els casos, únicament pot deixar de ser necessària quan es tracti de perills temporals de molt poca importància on una senyalització de posició sigui suficient.

Es realitza principalment amb senyals triangulars I.14 (obres) o I.21 (perills diversos); situats fora de la calçada i a una distància mínima de 150 m de l'obra. Aquesta distància pot ser reduïda a 30 m en aglomeracions urbanes.

Aquesta senyalització es pot completar amb senyals triangulars de perill del grup I.1 a I.30. També es poden preveure banderoles tipus IV.1.

A.3. Senyalització intercalada.

Aquesta senyalització es pot fer servir únicament quan s'hagi realitzat una senyalització avançada.

Està constituïda per senyals circulars de prescripció, situats abans de la senyalització de posició.

Principalment està constituïda pels senyals II A.4.

(prohibició d'avançar) o II A.12. (limitació de velocitat).

106.4/2. Senyalització de posició:

Aquesta senyalització és imprescindible en tots els casos i se situa per delimitar el punt o la zona on s'estan efectuant els treballs o hi ha el perill.

La delimitació es fa frontalment i lateralment; en general, s'utilitzen els senyals següents:

IV-2 Barreres de diferents tipus.

IV-3 Cons, piquets o balises d'alineament.

IV-5 Senyals de posicionament d'una desviació.

106.4/3. Senyalització de fi de prescripció:

Situada entre 50 i 100 m després de l'acabament de les obres o de la zona de perill, indica la fi de les prescripcions imposades per la senyalització anterior.

106.4/4. Senyalització de jalonament:

Quan hi ha una desviació de la circulació, cal fer una senyalització de jalonament, particularment en les interseccions.

Quan el perill es trobi en llocs poc il.luminats durant la nit, la senyalització de posició i la senyalització avançada han de ser reforçades amb llums fixos o intermitents del tipus IV.7.

Els llums també es posen en funcionament quan les circumstàncies climàtiques disminueixen notablement la visibilitat (pluja, boira, neu, etc.).

Aquests llums han de ser alimentats per bateries i en cap cas per tensions superior a 24 volts.

106.5. Senyalització mòbil.

Un treball mòbil es caracteritza per una velocitat mitjana de desplaçament que pot variar d'un centenar de metres a diversos quilòmetres per hora. En ser aquesta velocitat molt inferior a la de la majoria dels vehicles, els treballs mòbils representen un perill per a la circulació.

Com a exemple d'aquests tipus de treballs es poden considerar:

Treballs de neteja, manteniment o pintura de la calçada.

Instal.lació de xarxes diverses.

Localització d'avaries en xarxes o reparacions.

Treballs d'enquitranament.

La senyalització de posició és obligatòria per a aquests treballs, com també la senyalització avançada, que pot estar constituïda per un senyal I.14 completat amb tres llums intermitents si les condicions de visibilitat ho exigeixen.

Aquest senyal s'ha d'anar desplaçant en funció de la situació del treball. En tot cas la senyalització s'ha de trobar entre 150 i 500 m de l'obra i en llocs que la facin visible per als conductors amb antelació suficient.

La senyalització avançada també pot estar constituïda per una senyalització mòbil situada sobre un vehicle d'acompanyament.

La senyalització, en aquest cas, és la mateixa que la indicada anteriorment. El vehicle ha d'evitar les immobilitzacions en zones de poca visibilitat per als conductors que es dirigeixen cap a la zona dels treballs.

Si s'aproxima a una zona de visibilitat reduïda (ex.

corbes), s'ha de parar i no s'ha de tornar a posar en marxa fins que la situació dels treballs permeti que la pròxima immobilització es pugui efectuar en una zona segura. En tot cas s'ha d'evitar que la separació entre el vehicle i els treballs no sigui superior a 500 m.

Aquests panells poden també donar informació als usuaris sobre les condicions de la calçada, del trànsit, o altres que puguin ser necessàries per a la seguretat viària.

disposició i les característiques de la calçada on es

troben.

Capítol V. Permisos de conduir

Article 107

Queda prohibit conduir vehicles automòbils per les vies públiques a tota persona que no estigui legalment autoritzada mitjançant el corresponent permís o la llicència de conduir vigent.

Article 108

Tot conductor d'un vehicle automòbil en circulació ha de portar la llicència o el permís de conduir i presentar-lo quan li ho demanin l'autoritat o els seus agents.

S'exceptuen els aprenents, els quals hauran d'anar acompanyats d'un instructor legalment autoritzat.

Les fotocòpies legalitzades d'un permís de conduir no poden substituir en cap cas el permís original.

S'admet la possibilitat que un aspirant al permís de conduir no estigui inscrit a cap autoescola i efectuï l'examen amb un vehicle no predisposat per a l'ensenyament; no obstant això, aquest vehicle ha de tenir el comandament del fre de mà en un lloc accessible per a l'acompanyant. Igualment, aquest vehicle ha de disposar d'una ampliació en la pòlissa d'assegurança, de manera que hi estiguin previstes totes les responsabilitats en cas d'accident durant l'examen.

Article 109

Són vàlids per conduir per les vies públiques els permisos i les llicències següents:

Article 110

La validesa dels permisos enumerats queda condicionada al període de vigència consignat en els mateixos permisos.

Article 111

Perquè siguin considerats vàlids els permisos indicats als apartats b), c), d) i e) de l'article 109, és condició indispensable que els titulars tinguin la seva residència habitual fora d'Andorra.

Article 112

112.1. Els estrangers que siguin titulars d'una autorització de residència a Andorra de qualsevol de les categories previstes per la llei, llevat dels que disposin d'un document provisional per a la obtenció d'una autorització esmentada anteriorment, poden obtenir el permís nacional de conduir.

112.2. Els estrangers que resideixen legalment a Andorra i que ja són titulars d'un permís de conduir expedit per un estat estranger, queden obligats a substituir-lo per un d'andorrà, un cop homologat pels serveis del departament competent, dins del termini màxim de sis mesos comptats a partir de la data de la seva autorització de residència. Si l'homologació se sol.licita després del termini d'un any a comptar de la data d'obtenció de la residència o equivalent, el sol.licitant ha d'iniciar un expedient d'obtenció del permís de conduir, en les condicions expressades en l'article 117 d'aquest Codi, a excepció de l'existència de tractats bilaterals sobre homologació i renovació de permisos de conduir amb l'estat expedidor del permís de conduir del sol.licitant.

112.3. Les persones que vulguin homologar un permís de conduir estranger, a més de complir els requisits de l'article 117 d'aquest Codi, han de lliurar el seu permís de conduir estranger al departament competent del Govern.

Obtinguda l'homologació, es retornarà a l'interessat el permís de conduir estranger amb la menció "Canviat per homologació", excepte que un conveni bilateral d'homologació prevegi un altre procediment.

112.4. Són objecte d'homologació sense exigència d'aprovar cap mena d'examen previ els permisos següents:

112.5. Per a l'homologació de permisos de conduir estrangers no esmentats a l'apartat anterior, el departament competent pot exigir a l'interessat el compliment dels requisits següents:

112.6. En tot cas, per homologar un permís de conduir estranger és indispensable que sigui vigent el dia que es presenti al registre la petició d'homologació i que no hagi estat obtingut mentre l'interessat tingui la seva residència al Principat.

Article 113

Els permisos de conduir expedits pel Govern poden ser de les categories següents:

A1: Motocicletes d'una cilindrada màxima de 125 cc, una potència màxima d'11 quilowatts (kW) i una relació potència/pes no superior a 0,11 quilowatts/quilogram (kW/kg).

A2: Motocicletes o altres vehicles de tres o quatre rodes que no siguin de tipus turisme, d'una potència màxima de 25 quilowatts (kW) i una relació potència/pes no superior a 0,16 quilowatts/quilogram (kW/kg).

A3: Motocicletes de qualsevol cilindrada, amb o sense sidecar, i altres vehicles de tres o quatre rodes que no siguin de tipus turisme, amb pes màxim en buit de 400 kg.

B1: Automòbils de qualsevol cilindrada, amb un pes màxim autoritzat de 3.500 kg i amb un nombre màxim de nou seients, inclòs el del conductor.

Els automòbils compresos en el permís B1 poden portar enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.

Igualment s'autoritza a conduir amb el permís B1 un conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil dels que autoritza a conduir el permís esmentat i un remolc, sempre que el pes màxim autoritzat del conjunt no excedeixi 3.500 kg i el pes màxim autoritzat del remolc no excedeixi el pes en buit del vehicle tractor.

B2: Turismes de servei públic, servei de policia, extinció d'incendis i assistència sanitària, amb un pes màxim autoritzat de 3.500 kg i amb un nombre màxim de nou seients inclòs el conductor.

Els automòbils compresos en el permís B2 poden portar enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.

Igualment s'autoritza a conduir amb el permís B2 un conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil dels que autoritza a conduir el permís esmentat i un remolc, sempre que el pes màxim autoritzat del conjunt no excedeixi 3.500 kg i el pes màxim autoritzat del remolc no excedeixi el pes en buit del vehicle tractor.

B1 i B2 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil dels que autoritzen a conduir els permisos de la classe B1 i B2 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg, sempre que el conjunt no pugui ser conduït amb un permís dels esmentats anteriorment.

C1: Automòbils amb un pes màxim autoritzat entre 3.500 kg i 7.500 kg, i amb un nombre màxim de nou seients, inclòs el del conductor. Dits automòbils poden portar enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.

C1 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil dels que autoritza a conduir el permís de la classe C1 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg, sempre que el pes màxim autoritzat del conjunt així format no excedeixi 12.000 kg i que el pes màxim autoritzat del remolc no sigui superior al pes en buit del vehicle tractor.

C2: Automòbils de qualsevol pes màxim autoritzat destinats al transport de mercaderies, amb un nombre màxim de nou seients, inclòs el del conductor.

Aquests vehicles poden portar enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.

C2 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil dels que autoritza a conduir el permís de la classe C2 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg.

D1: Automòbils destinats al transport de persones amb un nombre mínim de seients superior a nou i màxim de disset, inclòs el del conductor.

Aquests vehicles poden portar enganxat un remolc, amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.

D1 + E: Conjunt de vehicles acoblats, compost per un vehicle automòbil dels que autoritza a conduir el permís de la classe D1 i un remolc, amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg sempre que:

D'una banda, el pes màxim autoritzat del conjunt no excedeixi 12.000 kg i el pes màxim autoritzat del remolc no sigui superior al pes en buit del vehicle tractor.

D'altra banda, que el remolc no s'utilitzi per al transport de persones.

D2: Automòbils destinats al transport de persones, amb un nombre de seients, inclòs el del conductor, superior a nou.

Aquests automòbils poden portar enganxat un remolc amb un pes màxim autoritzat de 750 kg.

D2 + E: Conjunt de vehicles acoblats compost per un vehicle automòbil dels que autoritza a conduir el permís de la classe D2 i un remolc amb un pes màxim autoritzat superior a 750 kg.

J: Permís jove o d'acompanyament. El poden obtenir els majors de 16 anys i menors de 18, per poder circular en les condicions establertes en el present Codi, d'acord amb l'article següent.

Article 114

El permís de la categoria J només autoritza a conduir en territori andorrà o en altres països amb els que s'hagi signat un conveni de reciprocitat en aquest sentit, vehicles automòbils compresos en la categoria B1 que tinguin una relació potència/pes inferior a 0,073 kW/kg per persones majors de 16 anys i menors de 18. Les condicions d'obtenció del permís de referència són les previstes en l'article 117 d'aquest Codi.

A més, cal incorporar a la sol.licitud una autorització lliurada pel pare, la mare o el tutor, la qual és facilitada pel departament competent assenyalat pel Govern. Aquesta sol.licitud determina les persones que poden acompanyar el titular del permís. En cas que es vulgui que els acompanyants siguin el pare, la mare o tutors, aquests han de ser titulars com a mínim del permís de la categoria B1, i haver-lo obtingut cinc anys abans de la data de la sol.licitud. Si l'acompanyant o els acompanyants no són cap de les persones indicades anteriorment, han de ser persones que, tenint vigent com a mínim el permís de categoria B1, l'hagin obtingut com a mínim deu anys abans de la data de l'autorització a què es fa referència anteriorment.

En cap cas, poden ser autoritzades simultàniament més de tres persones per dur a terme l'acompanyament, i les seves dades han de figurar en el permís. No s'autoritza l'acompanyament a aquelles persones que hagin estat condemnades per un tribunal a la retirada del permís de conduir en més d'una ocasió durant els quatre darrers anys abans de la data de la sol.licitud.

Els conductors que hagin obtingut el permís de categoria J han de complir les condicions següents per poder conduir per la via pública:

Tenir contractada i vigent amb una companyia d'assegurances legalment establerta a Andorra, o bé una pòlissa d'assegurança personal suficient per respondre de les responsabilitats derivades de la seva conducció, o bé un suplement de pòlissa d'assegurança del vehicle que condueixin, suficient per respondre de les responsabilitats derivades de la seva conducció, sempre d'acord amb la normativa vigent.

Conduir sempre acompanyats d'una de les persones autoritzades esmentades anteriorment que vagi al seient davanter corresponent.

Portar en lloc visible del vehicle el senyal corresponent indicador de conductor de permís J.

Els titulars del permís de categoria J poden ser requerits pel departament competent per tal d'efectuar les proves de control de la conducció i els coneixements de circulació que s'assenyalin, sense que aquestes proves puguin ser més de tres durant el període de vigència del permís. Si el titular no supera alguna de les proves esmentades, el Govern pot procedir a la retirada del permís esmentat. En aquest cas, si el seu titular desitja obtenir-lo novament, ha d'iniciar novament l'expedient de sol.licitud de permís de conduir, i superar les proves teòriques i pràctiques previstes en aquest Codi.

Un cop assolits els 18 anys, si el titular desitja obtenir les altres categories de permís de conduir establertes, ha de superar les proves de maniobra per les categories A1, A2 i A3, de teòrica i de maniobra per les altres categories a l'excepció de la categoria B1.

El permís de categoria J, atenent el seu caràcter formatiu, té una vigència màxima de tres anys.

Els titulars del permís J estan sotmesos al règim de sancions previst en aquest Codi, amb la particularitat, però, que en cas d'una acumulació de més de tres sancions durant el termini d'un any, els és retirat el permís de conduir, i per tant, tampoc tindran la possibilitat d'obtenir-ne un d'una altra categoria, per un període no inferior a sis mesos. En cas d'una nova sanció, la retirada és definitiva fins que el titular del permís assoleixi l'edat i les condicions per poder obtenir qualsevol permís de les altres categories establertes en aquest Codi.

Article 115

115.1. Per conduir tractors i màquines agrícoles cal el permís de la categoria B1 com a mínim. Els vehicles especials s'han de conduir amb el permís corresponent en funció del pes total que figura al permís de circulació.

Per conduir vehicles grua que remolquen altres vehicles, és necessari el permís corresponent al vehicle tractor, complementat amb el de la classe E, sempre que el vehicle tractor o el conjunt de vehicles acoblats superin els pesos previstos en la categoria de permís corresponent al vehicle tractor, d'acord amb el que s'especifica en els articles anteriors.

115.2. L'obtenció dels permisos de conduir que s'indiquen a continuació implica la concessió dels següents:

115.3. L'obtenció dels permisos de conduir que s'indiquen a continuació no implica la concessió dels següents:

115.4. El permís de les classes B1, B1+E, B2, B2+E, C1, C1+E, C2, C2+E, D1, D1+E, D2 i D2+E no autoritza a conduir motocicletes de dues rodes, amb o sense sidecar, superiors a 49 cc. Excepcionalment, els titulars de qualsevol de les categories esmentades anteriorment poden obtenir el permís de la classe A1 per conduir motocicletes amb una cilindrada màxima de 125 cc, si han obtingut el permís de categoria B1 cinc anys abans.

En aquest supòsit, no cal efectuar cap prova ni teòrica ni pràctica, però cal lliurar el permís vigent al departament competent, el qual verifica la idoneïtat temporal abans esmentada per poder concedir el permís A1.

115.5. Per conduir vehicles automòbils destinats al transport de mercaderies en els quals, excepcionalment, s'autoritzi el transport de persones en nombre superior a nou, inclòs el conductor, es requereix, a més del permís requerit per al vehicle de què es tracta, el de la classe D2 o D1 segons que, respectivament, el nombre de persones transportades, inclòs el conductor, sigui o no sigui superior a disset.

115.6. Per conduir vehicles especials no agrícoles o conjunts d'aquests vehicles la velocitat màxima autoritzada dels quals no excedeixi quaranta quilòmetres per hora, es requereix un permís de la classe B1. Quan la velocitat màxima autoritzada dels dits vehicles excedeix quaranta quilòmetres per hora, es requereix el permís que correspongui al seu pes màxim autoritzat.

Per conduir vehicles especials no agrícoles o conjunts d'aquests vehicles que transportin persones es requereix un permís de la classe B1 quan el nombre de persones transportades, inclòs el conductor, no és superior a nou; de la classe D1, quan és superior a nou i inferior o igual a disset, i de la classe D2, quan és superior a disset.

115.7. Els vehicles especials agrícoles autopropulsats o els conjunts d'aquests vehicles, el pes o les dimensions màximes autoritzades dels quals no excedeixin els límits establerts pels vehicles ordinaris, es poden conduir amb el permís de la classe B1, si el nombre de persones transportades no és superior a cinc, inclòs el conductor.

Per conduir vehicles especials agrícoles autopropulsats o conjunts d'aquests vehicles que tinguin un pes o unes dimensions màximes autoritzades superiors als indicats en el paràgraf anterior o que transportin persones en nombre superior a cinc, es requereix un permís de la classe C1 quan el nombre de persones transportades, inclòs el conductor, no és superior a nou; el de la classe D1 quan és superior a nou i inferior o igual a disset, i el de la classe D2 quan és superior a disset.

115.8. Els ciclomotors i els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda (cotxes per a minusvàlids), es poden conduir amb permís de les classes A1, A2, A3 i B1 o amb la llicència de conduir a què es refereix l'article 117 d'aquest Codi, en funció de la seva cilindrada i les seves dimensions.

Article 116

Els permisos de conduir lliurats pel Govern són conformes al model de l'annex 6 de la Convenció de Viena, de 1968, i al model aprovat pel Consell de les Comunitats Europees.

Hi han de constar les mencions indicades a continuació:

Pàgina núm. 1. Cognoms, nom, data i lloc de naixement, domicili, fotografia i signatura del titular. A més, hi ha d'haver el número del permís, la data d'expedició i la signatura de l'autoritat que l'expedeix.

Pàgina núm. 2. Categoria o categories per a les quals és vàlid el permís, segons la descripció continguda en l'article núm. 113, i la data d'inici o renovació del permís.

Pàgina núm. 3. Data en la qual caduca el permís de conduir en cada categoria i l'espai reservat a observacions o restriccions.

Revers. Pàgina de presentació del permís i espai per a observacions addicionals.

Qualsevol variació en les dades corresponents al domicili del titular del permís de conduir ha de ser comunicada al departament competent dins dels 15 dies següents a la data en què es produeixi.

Article 117

117.1 Per obtenir un permís de conduir cal:

117.1/1. Haver complert els 16 anys per obtenir les categories A1 i J, els 18 anys per a les categories A2 i B1;

i els 21 anys per a les categories C2 i D1. Per a l'obtenció del permís A3, cal haver obtingut com a mínim dos anys abans el permís de la classe A2. Per a l'obtenció del permís de classe B2, cal haver obtingut com a mínim un any abans el permís de la classe B1.

117.1/2. No tenir més de 65 anys, llevat que hom ja sigui titular d'un permís de la mateixa categoria o una de superior a la del sol.licitat.

117.1/3. El permís de la categoria C1, només pot expedir-se a aquells conductors que ja siguin titulars de la categoria B2. Els permisos de les categories C2 i D1, només poden expedir-se a aquells conductors que ja siguin titulars de la categoria C1 amb una antiguitat d'un any. El permís de la categoria D2, només pot expedir-se a aquells conductors que ja siguin titulars de la categoria D1, amb una antiguitat mínima d'un any.

Per a obtenir el permís de la categoria E que complementa les altres categories, cal ser titular de la categoria de permís que desitja complementar amb una antiguitat mínima d'un any.

117.1/4. Presentar un certificat de residència lliurat per l'organisme competent o una autorització de residència de qualsevol de les categories previstes per la llei. No s'admeten les residències temporals.

117.1/5. Presentar la sol.licitud oficial corresponent acompanyada de la documentació següent:

117.1/6. Ser declarat apte en les proves teòriques i pràctiques corresponents.

L'aspirant, a més de reunir les condicions físiques necessàries per poder obtenir el permís de conduir, ha de saber llegir i escriure en català.

Per conduir ciclomotors i motocicletes d'una cilindrada inferior a 50 cc, no cal el permís de categoria A1; no obstant això, és necessari disposar d'una llicència de conduir per a l'obtenció de la qual s'han de reunir els requisits següents:

article.

L'examen no evita la necessitat de realitzar un nou examen teòric i pràctic per a l'obtenció del permís de conduir de les categories superiors. Els vehicles de tres o quatre rodes tipus turisme, equipats amb motor de cilindrada igual o inferior a 50 cc no destinats a minusvàlids, han de ser conduïts per persones posseïdores del permís de classe B1 o superior.

Les persones que siguin titulars d'un permís de conduir de qualsevol categoria no necessiten llicència per conduir ciclomotors de fins a 50 cc.

Article 118

118.1. Cada sol.licitud de permís de conduir dóna dret a l'interessat a presentar-se com a màxim a tres convocatòries d'examen per realitzar les proves exigides per a la seva concessió. Excepte en casos de força major degudament justificats, aquest dret caduca en el termini de tres mesos comptats a partir de la data de registre administratiu de la sol.licitud.

118.2. Les proves que han de realitzar els aspirants segons la classe del permís de conduir, així com les modalitats de superació de les diferents proves s'especifiquen en l'article 132. Les proves per a l'obtenció de cada permís es realitzen en les dates que estableixi a l'efecte el departament competent.

118.3. La declaració d'aptitud de la prova teòrica, té un termini de caducitat de sis mesos, comptat a partir de la declaració indicada.

Article 119

La llicència de conduir de ciclomotors i els permisos de les classes A1, A2, A3 i B1 tenen una validesa de 10 anys fins que el titular compleixi els 70 anys i de 2 anys a partir d'aquesta edat. El permís de la classe J té una validesa màxima de tres anys. Els permisos de conduir de les classes B2, C1, C2, D1, D2 i corresponents E, tenen un termini de validesa de 5 anys, mentre el titular no compleixi els 50 anys; de 3 anys si els supera sense passar dels 60, i de 2 anys a partir d'aquesta edat fins als 70. A partir dels 70 anys no tenen validesa.

No obstant el que preveu l'apartat anterior, el termini normal de validesa de les diferents classes dels permisos pot reduir-se si en el moment de concessió o renovació es comprova que el titular té una malaltia, anomalia o limitació susceptible d'agreujar-se que pugui impedir la conducció normal.

Article 120

La renovació del permís de conduir es pot sol.licitar amb 90 dies d'antelació, com a màxim abans de l'expiració del seu termini de validesa. El termini de validesa del nou permís es computa a partir de la data de caducitat del permís anterior.

Aquesta sol.licitud ha d'anar acompanyada de la documentació següent:

Certificat mèdic oficial o oficial especial, segons correspongui.

Dues fotografies recents en color tipus carnet (35 X 40 mm.) Els residents no andorrans, a més, han d'adjuntar-hi una autorització o certificat de residència de qualsevol de les categories previstes per la llei, llevat de la temporal.

Article 121

Si la sol.licitud de renovació s'efectua tres mesos després de la data de caducitat del permís que es pretén renovar, se satisfà l'equivalent al doble de l'import percebut normalment per aquest servei.

El titular d'un permís caducat que desitgi renovar-lo, només pot sol.licitar la renovació quan el termini transcorregut des de la data d'expedició de l'últim permís caducat sigui inferior al doble del termini de validesa de la categoria que pretén renovar. Si el termini és superior el sol.licitant ha de superar novament les proves de maniobres, circulació i complementàries que li siguin indicades pel departament competent.

Article 122

Per a l'expedició d'un duplicat de permís de conduir, el sol.licitant, si és de nacionalitat andorrana, ha de presentar, segons el cas, el permís original en mal estat o un certificat de pèrdua o de robatori lliurat pel Servei de policia, i en ambdós casos una fotografia i, si es tracta d'una persona resident, ha de presentar a més, un certificat o una autorització de residència de qualsevol de les categories previstes per la llei, llevat de la temporal.

Article 123

El titular d'un permís de conduir al qual se li ha lliurat un duplicat, està obligat a retornar-lo, en el cas de retrobar l'original, al departament competent.

Controls d'alcoholèmia, estupefaents i substàncies que alterin la capacitat d'obrar

Article 124

Es prohibeix conduir amb una taxa d'alcohol a la sang superior a 0,5 g/l excepte en el cas dels conductors dels vehicles especials, els industrials, els de transport de mercaderies, els de transport de matèries perilloses i els de transport públic o privat de passatgers, atenent a la superior perillositat o sinistralitat potencial en cas d'accident, la taxa d'alcohol a la sang és de 0,2 g/l.

Article 125

Les infraccions a aquest article són objecte de sanció, amb possibilitat de la suspensió del permís de conduir, sense perjudici de les responsabilitats penals en què es pugui incórrer. Només els agents del Servei de policia o els que oportunament designi el Govern, poden sotmetre els conductors a controls d'alcoholèmia en les circumstàncies següents:

Les proves s'han de realitzar mitjançant la utilització d'alcoholímetres o aparells anàlegs.

Si el conductor es mostra disconforme amb el resultat donat per aquest aparell o no accepta ser sotmès a la prova esmentada, pot sol.licitar que se li efectuï una anàlisi de sang al centre clínic més pròxim.

L'anàlisi ha de ser efectuada pel personal mèdic competent.

En el cas que el conductor, una vegada al centre clínic, no permeti l'extracció de sang, el personal mèdic ha d'emetre un informe sobre aquest fet, el qual, juntament amb l'emès per l'agent de l'autoritat, ha de servir de base perquè l'autoritat judicial dicti la resolució pertinent.

Tota persona que refusi la prova d'alcoholèmia i el seu trasllat al centre clínic més pròxim, pot ser denunciada davant l'autoritat judicial pels presumptes delictes de desacatament, també de conducció en estat d'embriaguesa.

Article 126

Es prohibeix conduir sota la influència d'estupefaents o sota els efectes de medicaments o d'altres substàncies que alteren l'estat físic o el mental per conduir sense perill.

El conductor pot ser sotmès als controls d'estupefaents o similars en els supòsits previstos als apartats a i c de l'article 125 i, quan presenti símptomes aparents d'estar sota la influència d'estupefaents o similars.

Exàmens mèdics

Article 127

Els candidats al permís de conduir i les persones que han de renovar-lo amb la periodicitat indicada a l'article núm.

119, han de ser sotmesos a un examen mèdic per comprovar que no tenen cap malaltia o incapacitat física o psíquica incompatible amb el lliurament o la renovació del permís de conduir.

S'han de sotmetre a una revisió mèdica, després d'un informe previ del Servei de policia i a requeriment del Ministeri d'Interior, els conductors implicats en un accident de circulació, els quals hagin donat símptomes d'una afecció o defecte incompatible amb la conducció, que hagin estat adquirits o detectats posteriorment a l'obtenció del permís de conduir.

Article 128

Quan el Ministeri d'Interior, mitjançant el Servei de policia, la Batllia o un altre organisme públic o privat, tingui coneixement de l'existència d'una afecció de qualsevol mena en un conductor que impossibiliti la conducció o la dificulti suficientment, el requereix per tal que se sotmeti a les proves mèdiques oportunes per tal de comprovar-ho.

En ambdós supòsits, i en espera de la resolució definitiva, es pot decretar la retenció temporal del permís de conduir de la persona afectada.

No obstant això, el Ministeri d'Interior pot trametre testimoni de l'expedient a l'òrgan judicial competent per tal que després de fer les diligències que calguin, dicti resolució motivada sobre la suspensió o no del permís de conduir.

Article 129

Els aspirants a la llicencia per a ciclomotors i a les categories, A1, A2, A3, B1, B2, J, C1, C2, D1, D2 i E corresponent, han de ser sotmesos, entre altres, a un examen psicotècnic, independentment de si escau estendre certificat mèdic oficial o oficial especial.

Article 130

Les revisions mèdiques i l'examen psicotècnic s'efectuen als centres autoritzats pel Govern.

Les revisions mèdiques per als aspirants a l'obtenció i/o renovació del permís de conduir de les categories A1, A2, A3, B1, J i llicències per ciclomotors, poden ser realitzades pels metges generalistes acreditats pel Govern.

Les revisions mèdiques per als aspirants a l'obtenció i/o la renovació del permís de conduir de les categories B2, C1, C2, D1, D2 i a la categoria E corresponent, únicament poden ser realitzades per l'organisme oficial determinat pel Govern per a tal finalitat.

Article 131

En les revisions mèdiques són observats el sentit de la vista i de l'oïda, el sistema nerviós, l'estat mental, la mobilitat, el sistema cardiocirculatori i el renal, el sistema respiratori, les malalties abdominals i metabòliques, i els trastorns relacionats amb substàncies que alterin la capacitat d'obrar.

Quan es tracta d'aspirants a permisos de conduir de les classes A1, A2, A3 o de llicències per conduir ciclomotors, ha de posar-se atenció especial en l'aplicació de tot el que fa referència a l'equilibri o la integritat anatòmica funcional dels membres superiors.

Les malalties o els defectes que anul.len o impedeixen l'obtenció i/o la renovació de la llicència per a ciclomotor i les categories A1, A2, A3, B1 i J (grup I) i B2, C1, C2, D1, D2 i la categoria E corresponent (grup II) són les següents:

1.1. Agudesa visual:

Grup I S'ha de tenir visió en un ull no inferior a 8/10, de l'escala de Vecker, si es té visió monocular. Si es té visió en els dos ulls s'ha d'arribar a un mínim de 6/10 en el millor i 3/10 en el pitjor, s'entén amb o sense correcció.

Grup II S'ha de posseir amb o sense correcció òptica una agudesa visual almenys de 8/10 i 5/10 per l'ull amb millor i pitjor agudesa respectivament. No s'admet la visió monocular.

Per a la renovació: ha de tenir una visió global mínima o bé igual a 13/10 en l'escala de Vecker. L'agudesa visual de l'ull pitjor no pot ser inferior a 4/10. No s'admet la visió monocular.

1.2. Camp visual:

Grup I Si la visió és binocular s'ha de tenir un camp visual binocular normal.

Si la visió és monocular, el camp visual no pot ser inferior a 120 graus en el pla horitzontal ni tampoc hi pot haver reduccions significatives en cap dels meridians del camp.

Grup II: No s'admet la visió monocular.

1.3. Visió nocturna:

Grups I-II: No es pot tenir hemeralopia.

1.4. Mobilitat del globus ocular:

Grup I:

No s'admeten diplopies.

Grup II:

No s'admeten les limitacions del moviment ni tant sols quan no s'acompanyen de diplopia.

1.5. Motilitat palpebral:

Grup I:

No s'admeten lagoftàlmies ni ptosis palpebrals.

Grup II:

No hi ha d'haver lagoftàlmies ni ptosis, ni tan sols unilaterals.

1.6. Reflexos pupil.lars:

Grup I:

No s'admeten trastorns bilaterals del reflex pupil.lar a la llum.

Grup II:

No s'admeten trastorns del reflex pupil.lar a la llum encara que siguin unilaterals.

1.7. Afàquies:

Grups I-II:

No s'admeten les monolaterals ni les bilaterals.

1.8. Adaptació a l'enlluernament:

Grup I:

No ha de ser superior a 70 seg.

Grup II:

No ha de ser superior a 50 seg.

1.9. Deteriorament progressiu de la capacitat visual:

Grups I-II:

Les malalties progressives que no permetin arribar als nivells fixats de l'apartat 1.1 a l'apartat 1.9 ambdós inclosos, impedeixen tant l'obtenció com la renovació del permís de conduir.

2.1. Agudesa auditiva:

Grup I:

No s'admeten hipoacúsies de més del 45% de pèrdua combinada, amb o sense audífon, detectades mitjançant una audiometria tonal.

Per a la renovació, els afectats d'hipoacúsia combinada de més de 45%, amb o sense audífon, tenen l'obligació de col.locar en el vehicle que utilitzin retrovisors bilaterals exteriors i interior panoràmic.

Grup II:

No s'admeten, amb o sense audífon, pèrdues combinades de més de 35% detectades amb audiometria tonal.

2.2. Vertigen:

Grups I-II:

No s'admeten sensacions vertiginoses o de vertigen permanents o paroxístiques, sigui quina sigui la causa, la intensitat o la freqüència.

No s'admet cap trastorn del mateix sentit detectat en proves vestibulars, ni l'existència de nistagmus aural.

3.1. Malalties encefàliques, medul.lars i del sistema nerviós perifèric:

Grups I-II:

No s'admeten:

Malalties del sistema nerviós central o perifèric que produeixin pèrdua o disminució de les funcions motores, sensorials o de coordinació.

Episodis sincopals.

Tremolors de grans oscil.lacions.

Espasmes que produeixin moviments amplis del cap, el tronc o els membres.

Tremolors i/o espasmes que incideixin involuntàriament en el control del vehicle.

3.2. Epilèpsies i crisis convulsives d'altres etiologies:

Grup I:

No es permeten quan hagin existit crisis epilèptiques convulsives o crisis amb pèrdua de la consciència durant l'últim any.

En cas de crisis durant el son s'ha de constatar que almenys ha transcorregut un any, tan sols amb aquesta simptomatologia.

En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que poden afectar la seguretat en la conducció, ha d'haver transcorregut un període mínim de tres mesos sense tenir cap crisi.

Els afectats d'epilèpsia amb crisis convulsives o amb crisis amb pèrdua de la consciència, han d'aportar un informe favorable d'un neuròleg, on consti el diagnòstic, el compliment del tractament i la freqüència de les crisis, i s'especifiqui expressament que el tractament farmacològic prescrit no impedeix la conducció.

El període de vigència del permís o la llicencia és de dos anys com a màxim.

En cas d'absència de crisis durant els tres últims anys, el període de vigència del permís de conduir és de cinc anys com a màxim.

En cas de crisis durant el son, el període de vigència del permís o la llicència és com a màxim d'un any, amb informe d'un especialista en neurologia en el qual es faci constar el diagnòstic, el compliment del tractament i l'absència d'altres crisis convulsives, a més de certificar expressament que el tractament farmacològic prescrit no impedeix la conducció.

En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que puguin afectar la seguretat en la conducció, ha d'aportar-se un informe favorable d'un neuròleg en el qual es faci constar el diagnòstic, el compliment del tractament si escau i la freqüència de les crisis convulsives, a més de certificar que el tractament farmacològic prescrit no impedeix la conducció. El període de vigència del permís és de dos anys com a màxim.

Grup II:

Tan sols es permeten quan no es necessiti tractament ni s'hagin produït crisis durant els cinc últims anys.

En cas de crisis durant el son, s'ha de constatar que almenys ha transcorregut un any solament amb aquesta simptomatologia.

En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que puguin afectar la seguretat en la conducció, ha d'haver transcorregut un període sense sacsejades almenys de dotze mesos.

Els afectats d'epilèpsies han d'aportar un informe favorable d'un neuròleg en el qual s'acrediti que no han necessitat tractament ni han patit crisis durant els cinc últims anys.

El període de vigència del permís és de dos anys com a màxim.

En cas de crisis durant el son, el període de vigència del permís és com a màxim d'un any, amb informe d'un especialista en neurologia en el qual es faci constar el diagnòstic, el compliment del tractament i l'absència d'altres crisis convulsives, a més de certificar expressament que el tractament farmacològic prescrit, si escau, no impedeix la conducció.

En cas de tractar-se de sacsejades mioclòniques que puguin afectar la seguretat en la conducció ha d'aportar-se un informe favorable d'un neuròleg en què es faci constar el diagnòstic, el compliment del tractament i si escau la freqüència de crisis convulsives, a més de certificar expressament que el tractament farmacològic prescrit no impedeix la conducció. El període de vigència del permís és d'un any com a màxim.

3.3. Alteracions de l'equilibri:

Grups I-II: