LegalizeLlei del Codi de la circulació, de 10-6-99
En cap cas els remolcs d'aquest tipus es poden dedicar a ús comercial o industrial.
184.7. No obstant això, els remolcs de pes total màxim superior a 500 kg i/o una amplada superior a 1,70 m tot i que compleixin les especificacions de pesos i dimensions màximes determinades en aquest Codi, a més de complir els punts a, b i c, per poder ser matriculats han de presentar al departament competent un estudi tècnic justificatiu dels càlculs d'estructura, estabilitat, pesos i dimensions màximes admissibles, signat per un enginyer especialitzat.
Article 185
Les persones físiques que utilitzin automòbils destinats específicament al remolcament de vehicles avariats o accidentats, o les persones jurídiques que tinguin aquest tipus d'automòbils al seu servei, han de sol.licitar al departament competent l'autorització pertinent. Aquest expedeix, si escau, l'autorització, en la qual s'ha de fer constar el termini de duració i totes les limitacions i mesures que es considerin necessàries als efectes de seguretat.
185.1. Els vehicles destinats a remolcar-ne d'altres que no puguin circular normalment, han de portar en el pla superior de la carrosseria una rampa de llums giratoris de color taronja, que han d'estar permanentment encesos durant l'operació de remolcatge.
El vehicle remolcat ha de portar a la part posterior la inscripció "ATENCIO, VEHICLE REMOLCAT" amb lletres negres dins un rectangle de 16 X 90 cm en fons blanc. Aquest senyal ha d'anar vorejat per una línia de color negre. El vehicle remolcat únicament pot ser ocupat pel conductor.
El dispositiu de senyalització d'avaria descrit en l'article 90 corresponent al vehicle remolcat ha d'estar en funcionament durant tota la duració del trajecte.
185.2. Tot vehicle automòbil o remolcat que tingui en buit una altura lliure igual o superior a 70 cm ha d'estar proveït, a una distància màxima de 60 cm del seu extrem posterior, d'un dispositiu de protecció contra el risc d'encastament d'un vehicle que provingui del seu darrere.
Aquest dispositiu ha de ser construït i muntat sòlidament i ha de respondre a les condicions següents:
L'altura respecte al terra de la part inferior no pot excedir de 70 cm.
Les parts més allunyades del pla longitudinal medial del vehicle no s'han de trobar a més de 46 cm dels seus extrems.
Si el dispositiu té diverses parts, la màxima separació que es permet entre elles és de 60 cm.
La roda de recanvi o tot altre element resistent del vehicle és considerat com a element vàlid als efectes del present apartat sempre i que reuneixi les condicions esmentades anteriorment.
No estan obligats a disposar d'aquesta protecció contra el risc d'encastament aquells vehicles on sigui incompatible amb les condicions d'utilització, com és el cas de tractors per a semiremolcs o de bolquets.
Frenada dels vehicles automòbils
Article 186
Estan sotmesos a les disposicions del present apartat els vehicles automòbils, remolcs, semiremolcs, vehicles articulats i conjunts de vehicles.
Els sistemes de frenada dels vehicles esmentats han de complir el que s'especifica en el reglament núm. 13 de les Nacions Unides, o a les reglamentacions comunitàries referents a frenada de vehicles.
186.1. Vehicles automòbils a) Tot vehicle automòbil ha d'estar dotat de dos dispositius de frenada: un dispositiu principal i un d'emergència, amb comandaments diferents i fàcilment accessibles.
Quan actuïn aquests dispositius, les rodes frenades han de quedar repartides simètricament amb relació al pla longitudinal medial del conjunt de rodes.
El dispositiu principal ha d'actuar sobre el conjunt de les rodes o trens de rodament. S'ha de poder accionar sense que el conductor abandoni el volant de direcció.
El dispositiu de socors ha d'actuar sobre les rodes o trens de rodament que suportin, amb càrrega repartida a vehicle parat, almenys el 40% del pes total.
En els vehicles destinats al transport públic de passatgers, d'un pes total superior a 8 t i en els vehicles destinats al transport de mercaderies de pes total superior a 16 t, el dispositiu principal de frenada ha de ser disposat de manera que un defecte en la transmissió a les rodes davanteres no suposi igualment la falta de frenada en les rodes de l'eix o els eixos posteriors.
Aquesta disposició no és obligatòria en els casos següents:
1) Vehicles de pes total inferior a 16 t, en els quals en cas de defecte de la font de l'energia que alimenta el dispositiu principal, l'accionament d'aquest fre posi en acció el fre de socors.
2) Tractors per a semiremolcs de pes en buit inferior a 16 t.
Quan el dispositiu de socors actuï per mitjà d'un fluid, tots els components que el formen, excepte els mecanismes que actuen directament sobre els frens, han de ser absolutament diferents dels òrgans corresponents al dispositiu principal.
Hi ha d'haver un dispositiu de frenada d'estacionament maniobrable pel conductor sense abandonar el volant de direcció. Aquest dispositiu pot restar bloquejat en absència del conductor i mantenir el vehicle parat amb la càrrega màxima normalment repartida en un pendent del 18%, sobre carretera seca i amb el canvi de marxes en posició de punt mort. Els elements actius del fre de mà han de quedar accionats per un dispositiu purament mecànic. Si el funcionament d'aquest fre necessita una font d'energia diferent de la muscular, el dit funcionament ha d'estar assegurat fins i tot en cas de falta d'aquesta energia.
El fre de mà pot ser considerat a més com a fre de socors.
La interposició, entre les superfícies frenades i les rodes, d'òrgans deformables com cardants i trens d'engranatges, és admesa únicament si aquests òrgans poden suportar per construcció, sense ruptura ni deformació permanent durant la vida del vehicle, els esforços màxims que es poden transmetre accionant el dispositiu.
El desgast desigual dels frens pot compensar-se fàcilment per reglatge o automàticament.
Si un dispositiu de frenada està accionat per un o diversos acumuladors d'energia, cal que hi hagi un advertidor òptic i/o acústic perfectament perceptible pel conductor, que indiqui qualsevol defecte en la reserva d'energia. L'advertidor ha de funcionar mentre l'energia existent sigui insuficient per poder garantir una frenada normal. Aquest advertidor ha de començar a funcionar quan la quantitat d'energia és encara suficient per permetre una frenada correcta.
En cas d'un dispositiu de frenada que comporti una transmissió mitjançant un fluid líquid, el conductor ha de ser advertit, per un senyal perfectament perceptible, de tota disminució de la reserva de fluid susceptible de comprometre el bon funcionament dels frens.
Si no hi ha aquest senyal, el recipient que conté la reserva de fluid ha de ser construït i disposat en el vehicle de manera que permeti un control fàcil del nivell de la reserva.
Els vehicles destinats al transport públic de passatgers, i els destinats al transport de mercaderies amb pes total igual o superior a 3,5 t han de posseir el dispositiu advertidor.
1) Els serveis auxiliars de què disposi el vehicle no poden en cap cas obtenir l'energia de forma que a causa del seu funcionament es pugui produir una disminució sensible en la reserva d'energia destinada a la frenada.
2) Els vehicles automòbils que puguin arrossegar un remolc o semiremolc amb fre, han de disposar d'un comandament específic que permeti al conductor, sense abandonar el volant de direcció, l'accionament dels frens del remolc.
No és necessari aquest comandament si, accionant el dispositiu principal de frenada, es produeix simultàniament la frenada del tractor i del remolc. S'admet que el fre del remolc actuï lleugerament abans que el tractor; en cap cas pot actuar després.
186.2. Remolcs a) Tot remolc que pesi amb càrrega més de 750 kg ha d'anar proveït d'una instal.lació de frenada que com a mínim comprengui:
Un dispositiu de frenada de servei que actuï sobre un nombre de rodes tal que suportin com a mínim el 50% del pes total del remolc, considerada la càrrega normalment repartida.
Aquest fre ha de ser continu, és a dir, ha de permetre, una vegada connectat amb el vehicle tractor, la transmissió de la frenada simultàniament a tots els vehicles que puguin constituir el "conjunt de vehicles".
Un dispositiu de frenada per mantenir immòbil el remolc parat (fre de mà).
Aquests frens han de complir les condicions següents:
1) El fre de servei ha de complir les condicions especificades en aquest article i ha d'assegurar, en cas de ruptura de l'enganxall, la parada ràpida del vehicle i la immobilització en un pendent del 18%.
2) El fre de mà ha de poder restar bloquejat en absència del conductor i permetre la immobilitat del remolc en un pendent del 18%. Els elements actius d'aquest fre han de romandre en posició serrada mitjançant un dispositiu d'acció purament mecànica. Aquest fre s'ha de poder maniobrar en els vehicles separats del vehicle tractor per una persona des de terra.
La disposició relativa a la parada automàtica del remolc en cas de ruptura de l'enganxall, no és obligatòria per als remolcs de càmping i d'equipatges que carregats tinguin un pes total inferior a 1.250 kg, sempre i que aquests remolcs disposin, a més de l'enganxall principal, d'un enganxall de socors constituït per cadenes o cables metàl.lics.
Els remolcs que carregats superin un pes total superior de 3,5 t i els destinats al transport de passatgers, han de tenir també un dispositiu de frenada accionat pel comandament del fre de socors del vehicle tractor. La transmissió del fre de socors ha de ser independent de la transmissió del fre principal.
Aquest fre ha d'actuar sobre les rodes que suportin almenys un 40% del pes total de la càrrega màxima, normalment repartida en vehicle parat.
El dispositiu de frenada per inèrcia no es pot considerar com a reglamentari per als remolcs que tinguin un pes total amb càrrega igual o superior a 3.500 kg.
186.3. Semiremolcs Per als semiremolcs que tinguin un pes total amb càrrega superior a 750 kg són aplicables les disposicions esmentades en els apartats a, b i c d'aquest article amb la condició que el fre de servei actuï obligatòriament sobre la totalitat de les rodes del vehicle.
186.4. Frenada 186.4/1. En tot vehicle automòbil en servei, un esforç normal del conductor sobre el fre ha de permetre, en qualsevol condició de càrrega i sense que es produeixin alteracions en la trajectòria del vehicle, les reduccions següents:
Dispositiu Reducció principal màxima (m/s2) Vehicles particulars 5,5 Vehicles amb un pes total amb càrrega igual o inferior a 16.000 kg 4,5 Vehicles amb un total amb càrrega superior a 16.000 kg 4,25 Dispositius de socors Vehicles particulars 2,5 Altres vehicles 2,0 186.4/2. En tot vehicle en servei destinat al transport públic de passatgers, un esforç normal aplicat al comandament del fre ha de permetre obtenir les reduccions màximes següents, sense alteracions en la trajectòria del vehicle durant la frenada:
Dispositiu Reducció principal màxima (m/s2) Vehicle en buit 5,5 Vehicle amb càrrega 4,5 Dispositiu de socors Vehicle en buit 2,5 Vehicle amb càrrega 2,0 L'eficàcia de frenada d'un remolc es determina per proves consecutives de frenada, unes amb el tractor isolat i altres amb el conjunt de tractor i remolc amb la càrrega màxima.
La reducció pròpia del remolc (G'), s'obté a partir de la reducció del tractor sol (G) i de la reducció (J) del conjunt, aplicant la fórmula següent:
G' = J - P/P' (G - J) P és el pes efectiu del tractor i P' el del remolc.
Les reduccions obtingudes són com a mínim les indicades a l'apartat 4/1 d'aquest article, per a vehicles particulars amb una tolerància d'1/5.
Vehicles destinats al transport públic de passatgers
Article 187
Els vehicles destinats al transport públic o privat de passatgers de més de 9 persones, inclòs el conductor, han de complir les disposicions següents, a més de les restants compreses en el Codi de la circulació.
187.1. Dipòsits de combustible, acumuladors, circuits elèctrics i evacuació de gasos.
El dipòsit de combustible ha d'estar situat a l'exterior del compartiment reservat als passatgers i als equipatges, no es pot trobar damunt d'aquests compartiments i ha de complir els reglaments núm. 36 i 66 de la Comissió Econòmica per a Europa de l'ONU, segons la redacció vigent en el moment de la matriculació del vehicle.
Ha d'estar separat d'aquests compartiments per un envà incombustible completament estanc; la part inferior del dipòsit ha de restar sempre lliure de manera que les pèrdues de carburant s'evacuïn directament cap a terra sense obstacles. L'orifici d'ompliment ha d'estar a l'exterior de la carrosseria.
El conductor ha de poder parar el motor i desconnectar els circuits elèctrics dels acumuladors d'energia elèctrica sense abandonar el volant de direcció.
L'evacuació dels gasos de la combustió s'ha d'efectuar de forma que en cap circumstància puguin penetrar a l'interior del vehicle, i la seva conducció ha d'estar suficientment separada de tota matèria combustible a fi d'evitar qualsevol risc d'incendi.
En cap circumstància una pèrdua en la canalització de carburant no pot permetre que aquest es posi en contacte amb els conductes del gas de la combustió.
Els acumuladors d'energia elèctrica han d'estar situats a l'exterior dels compartiments destinats als passatgers i als equipatges.
187.2. Frenada Els vehicles amb un pes amb càrrega superior a 8 t han d'estar proveïts, a més dels dos dispositius de frenada reglamentaris (de servei i de socors), d'un dispositiu alentidor o similar, accionable pel conductor des del seu seient i que doni una reducció com a mínim de 0,70 m/s2.
L'objecte d'aquesta prescripció és evitar el risc d'accident en els llargs descensos a causa d'una escalfor excessiva de les guarnicions de fre. Aquest dispositiu és obligatori en tots els vehicles nous matriculats a partir de la data de publicació d'aquest Codi. Els vehicles equipats d'aquests dispositius alentidors poden ser autoritzats a transportar un pes total de 500 kg com a màxim considerant el pes de l'alentidor.
187.3. Xassís i carrosseria a) Els vehicles de carrosseria tancada han d'anar proveïts d'un sistema de calefacció i/o d'aire condicionat que ha d'oferir totes les garanties de salubritat. D'altra banda, han d'anar dotats d'un bon sistema de ventilació.
En cap cas pot modificar-se la distància entre els eixos indicada pel constructor, ni augmentar la distància existent entre l'eix posterior i l'extremitat posterior de la carrosseria (voladís posterior). No es consideren dins d'aquesta disposició els para-xocs, les escales i altres elements auxiliars.
Els vehicles d'un sol pis construïts per al transport de més de 16 persones assegudes o dretes a més del conductor, nous o d'ocasió, que es pretenguin matricular al Principat, han de complir les condicions tècniques del Reglament número 66 de la Comissió Econòmica per a Europa, relatiu a l'homologació dels vehicles de gran capacitat per al transport de persones respecte a la resistència mecànica de la superestructura.
Per calcular el pes del vehicle amb càrrega, es considera que cada passatger pesa 75 kg, i s'aplica el pes de 100 kg per cada m3 d'espai destinat a equipatges.
La repartició de la càrrega ha de ser independent dels altres seients del vehicle. Hi ha d'haver una barrera fixa i sòlida a l'altura del respatller del conductor, per protegir-lo contra les pressions i els cops provinents dels altres passatgers.
Aquest seient ha de ser regulable i sòlidament unit a la carrosseria i ha d'estar situat de manera que permeti al conductor realitzar totes les maniobres necessàries sense haver de fer desplaçaments importants del cos.
S'han de prendre les disposicions necessàries perquè el conductor no sigui molestat durant la marxa del vehicle pel sol ni pels reflexos que puguin provenir de la il.luminació interior del vehicle.
Tot vehicle amb carrosseria tancada ha de disposar com a mínim de les sortides següents:
Nombre de places inclosa la del conductorSortides de serveiNombre de places inclosa la del conductorFinestres de SocorsNombre de places inclosa la del conductorSortides zenitals de 17 a 451de 17 a 304Fins a 511 de 46 a 702de 31 a 455+ 522 de 71 a 1003de 46 a 606 + 1004de 61 a 757 de 76 a 908 + 909 El vehicle de dos pisos ha de disposar de dos escales de servei f) Situació de les sortides. Les sortides de servei han d'estar situades al costat dret, i com a mínim una a la part davantera del vehicle.
Com a sortida de socors es pot admetre la del conductor, al costat esquerre, sempre i que quedi un espai lliure de 30 cm.
En els vehicles de capacitat entre 14 i 22 places, destinats a transport interurbà de llarga distància, es pot substituir una de les portes de servei per una de socors.
Dimensions de les sortides:
Altura lliure mínimaAmplada lliure mínima Sortides de servei1,65 m0,60 m Sortides de socors1,20 m0,55 m Finestres de socors0,50 m0,70 m La superfície mínima de les finestres de socors ha de ser de 4.000 cm2.
Condicions tècniques de les sortides:
Portes de servei: totes les portes de servei normal i del tipus clàssic han d'obrir cap a l'exterior dels vehicles, les xarneres han d'estar col.locades a la part anterior de la porta, en el sentit de la marxa del vehicle. Les portes han d'estar dotades d'un dispositiu de tancament amb poms interiors i exteriors ben visibles i accessibles. L'obertura des de l'interior només es pot fer aixecant el pany per evitar possibles obertures accidentals.
No s'admet el dispositiu de tancament de seguretat a les portes si no és fàcilment maniobrable des de l'exterior.
Tota persona no autoritzada s'ha d'abstenir d'obrir les portes dels vehicles destinats al transport col.lectiu de passatgers, així com de tancar-les a les parades per impedir l'entrada als passatgers.
En cap cas hi ha d'haver seients plegables units a les portes o situats de tal manera que hi dificultin l'accés.
Els seients plegables s'han de retirar automàticament quan no siguin ocupats. Igualment, cap d'aquests seients en posició d'utilització ha de reduir l'amplada mínima dels passadissos d'accés a les portes.
Finestres de socors: tots els vidres de totes les finestres han de ser de seguretat.
Les finestres de socors han d'estar senyalitzades. Davant les dites finestres hi ha d'haver un espai lliure permanent de 2.300 cm2, com a mínim.
Els vehicles han d'anar equipats amb un nombre suficient de martells o dispositius equivalents, col.locats en llocs ben visibles i destinats a trencar els vidres en cas d'emergència.
Passadissos i seients: els passadissos longitudinals i d'accés a les portes han de tenir una altura lliure d'1,65 m, com a mínim, i una amplada mínima de 0,30 m.
Resta prohibida la instal.lació d'un o més seients que ocupin espais destinats a passadissos o sortides, a excepció de l'únic seient destinat al guia o acompanyant en transport discrecional, el qual ha de ser plegable i permetre, quan no es troba ocupat, el lliure pas dels ocupants per aquella zona.
Tots els seients, plegables o fixos, han d'anar proveïts d'un respatller. A cada plaça de seient ha de correspondre una amplada d'almenys 43 cm. La profunditat dels seients mesurada des de la part inferior ha de ser com a mínim de 40 cm.
La separació entre dos seients consecutius, mesurada a la base del respatller, ha de ser superior a 68 cm. En el cas de seients frontals, aquesta distància ha de ser superior a 1,30 m.
Si el vehicle està autoritzat per transportar passatgers drets, l'altura interior lliure de la carrosseria no pot ser inferior a 1,85 m a les zones destinades als passatgers drets. Aquestes zones han d'anar proveïdes de suficients barres de suport. La superfície mínima per passatger dret és de 0,20 m2.
Altres. 1. Els estreps no poden sobrepassar el contorn del vehicle durant la marxa. El primer esglaó no ha d'estar a una altura superior a 45 cm del sòl considerant el vehicle de buit. L'altura dels altres esglaons està limitada com a màxim a 30 cm.
La profunditat útil dels esglaons ha de ser de 20 cm com a mínim. Han de ser construïts amb material no llisquent.
Els vehicles de carrosseria tancada que circulin a l'hivern han d'anar proveïts d'un sistema de calefacció que ofereixi totes les garanties de salubritat. D'altra banda, han d'estar dotats d'un bon sistema de ventilació.
Les canalitzacions elèctriques han de ser isolades i cada circuit ha de ser comandat per un interruptor i protegit per un fusible.
En els vehicles que circulin de nit, hi ha d'haver una il.luminació suficient per permetre la càrrega i descàrrega de passatgers còmodament i sense perill. Cada vehicle ha de portar, almenys, un llum portàtil autònom.
Tot vehicle dels inclosos en aquest article, ha de portar:
Un dispositiu cronotaquígraf.
Dispositius antillisquents si circula en períodes i regions on és probable trobar neu o glaç.
Tot vehicle ha de disposar d'un extintor d'incendi de capacitat suficient i en bon estat de funcionament, col.locat prop del conductor i visible per a tots els passatgers. Igualment, han de ser visibles les indicacions relatives a l'ús de l'extintor.
El vehicle ha de disposar d'una caixa de primers auxilis que contingui objectes i productes farmacèutics. Aquesta caixa ha de tenir pintada una creu a la part exterior i s'ha de col.locar en un lloc visible i fàcilment accessible per als passatgers.
Hi ha d'haver un dispositiu que permeti als passatgers fer senyals al conductor.
No es poden transportar passatgers en un vehicle remolcat, llevat de l'excepció prevista en l'article 71.4 d'aquest Codi.
En els vehicles destinats a excursions per carreteres i camins de muntanya que per la seva destinació pateixin un sobreesforç mecànic, el nombre de places admissibles és limitat a 40. No obstant això, els vehicles que en l'actualitat han estat autoritzats per admetre un nombre superior de places poden continuar en servei amb les places autoritzades en el seu dia i fins que caduqui la seva utilització o servei. En tot cas, aquest tipus de transport només pot dur-se a terme per carreteres o camins de muntanya que ofereixin unes mesures de seguretat mínimes, tenint en compte la maniobrabilitat, els desnivells, les proteccions, etc., sense que en cap cas es pugui efectuar transport públic de passatgers en llocs on no hi hagi camins suficientment preparats a l'efecte.
Protecció de seients situats davant les escales de sortida:
Aquestes proteccions s'han d'instal.lar als llocs on hi hagi el risc que un passatger assegut pugui ser projectat dins un forat d'escala com a conseqüència d'una frenada brusca.
La protecció ha de tenir una alçada mínima de 80 cm i una amplada, a comptar des de la paret lateral, que superi com a mínim en 10 cm l'eix longitudinal medial de l'últim seient exposat al risc esmentat.
La distància o espai lliure existent entre la protecció i el plànol vertical transversal tangent a la part frontal del coixí del seient ha de ser, com a mínim, de 28 cm.
El panell de protecció situat entre les barres ha de ser d'un material resistent i de seguretat en cas de ruptura.
Ni el panell ni cap altre dels elements de la protecció no poden presentar arestes susceptibles de produir lesions als passatgers.
No es poden efectuar transformacions en vehicles ja matriculats a Andorra per convertir-los en autobusos o autobusos tot terreny, els quals han de ser d'un tipus previst pel fabricant originari per a aquesta activitat.
Poden efectuar-se excepcions a alguns apartats d'aquest
article, després d'un informe favorable del departament
competent, en funció de les característiques i serveis que hagi de realitzar cada vehicle o quan la carrosseria dels vehicles hagi estat construïda directament pel fabricant en un país on la legislació difereix de les normes indicades en aquest Codi.
Transport escolar
Article 188
S'entén per transport escolar el trasllat col.lectiu de persones, amb una finalitat d'ensenyament, cultural, esportiva, recreativa o similar.
188.1. Tots els vehicles destinats a transport escolar, independentment de la seva data de matriculació, han de complir la reglamentació sobre frenada que es recull en el reglament núm. 13 de les Nacions Unides i en annexos vigents.
188.2. El transport escolar no pot fer-se mai en un remolc o similar.
188.3. Es considera una mitjana de 35 kg de pes per cada infant, a més del corresponent a les persones adultes acompanyants, que és de 75 kg per cada una.
188.4. Tots els infants han d'anar asseguts, solament les persones adultes acompanyants poden viatjar dempeus. Tan sols excepcionalment i per a trajectes exclusivament urbans, es pot autoritzar el transport d'escolars dempeus majors de 12 anys; no obstant això, fins i tot en aquest cas els infants no poden ocupar les plataformes que donen accés a les portes. Cada infant dempeus ha de disposar d'un espai de 0,20 m2.
188.5. Quan el vehicle s'utilitzi ocasionalment per al transport d'infants, els seients corresponents a dues persones adultes poden ser ocupats per tres infants. Els seients individuals han de ser ocupats per un sol infant.
188.6. Les portes de servei han de ser d'obertura i tancament automàtics i han de reunir els requisits següents:
188.6/1. Les portes de servei han de poder ser accionades pel conductor des del lloc de conducció.
El conductor ha de tenir des del seu seient una bona visibilitat de les sortides. Si la visibilitat directa no és suficient, s'han d'instal.lar dispositius òptics que permetin veure les zones interiors i exteriors properes a les portes de servei.
188.6/2. En el tauler de comandament del vehicle hi ha d'haver testimonis lluminosos que indiquin la situació d'obertura o tancament de les portes.
188.6/3. El vehicle ha de ser concebut de forma que els passatgers que intentin utilitzar les portes de servei no tinguin cap risc de lesionar-se en el moment d'obrir-se o tancar-se les portes.
188.7. De les finestres accessibles per als infants només se n'ha de poder obrir el terç superior.
Els vehicles han de ser de carrosseria tancada.
188.8. Els seients que no estiguin situats darrere d'un altre respatller, a una distància màxima de 80 cm mesurada entre ambdós respatllers, han de tenir un dispositiu de protecció per impedir la projecció de l'infant en cas de parada brusca o d'accident.
188.9. El vehicle ha de portar a la part superior un senyal quadrat de 40 x 40 cm amb fons de color groc i la figura de dos nens de color negre. A sota del quadrat ha d'haver la inscripció "TRANSPORT ESCOLAR" amb lletres negres dins un rectangle de 16 x 45 cm en fons blanc. Aquest senyal ha de ser contornejat per una línia de color negre.
188.10. Hi ha d'haver un dispositiu de senyalització d'avaria com el descrit en l'article 90 que posi en servei simultàniament els 4 intermitents; aquest dispositiu s'ha d'utilitzar sempre que el vehicle estigui parat per efectuar la càrrega o descàrrega d'infants.
Instal.lacions exteriors i interiors dels vehicles automòbils
Article 189
189.1. Instal.lació exterior.
Les parts exteriors de la carrosseria dels vehicles no poden presentar elements complementaris, excepte els retrovisors, que sobresurtin de la pròpia carrosseria a menys de 2,20 m d'altura, per evitar, dins del possible, les lesions corporals de gravetat a les persones eventualment colpejades pel vehicle o danys als altres vehicles.
Tampoc és permesa la instal.lació de tubs o conduccions de fluids o gasos a la part exterior del vehicle que, per les seves característiques, puguin suposar perill per a la resta d'usuaris.
Les rodes i llantes dels vehicles no poden sobresortir dels parafangs. És permesa la instal.lació d'aletes suplementàries als vehicles per evitar que les rodes o llantes sobresurtin, sempre que estiguin homologades pel fabricant del vehicle.
189.2. Instal.lació interior.
En els vehicles amb carrosseria tancada, l'evacuació dels gasos d'escapament s'ha de realitzar de manera que no puguin penetrar a l'interior del compartiment reservat als passatgers.
Els gasos, vapors i fums que es desprenen en l'interior del compartiment motor, no poden infiltrar-se a l'interior de la carrosseria.
A les parts situades davant dels passatgers, la forma i els materials han d'estar disposats de manera que en cas de frenada brusca o col.lisió, no puguin provocar-los ferides greus.
En el mateix sentit, el tauler de comandament i el volant no han de presentar aspreses perilloses, ni arestes susceptibles de ferir greument el passatger projectat cap endavant en el moment d'una frenada brusca o d'un xoc.
L'extrem inferior del tauler ha de ser convenientment arrodonit.
El contorn del parabrisa i del sostre del vehicle no ha de tenir aspreses perilloses ni arestes dirigides cap endarrere o cap avall.
Els miralls retrovisors disposats a l'interior del vehicle han d'enquadrar-se en una muntura de protecció sense aspreses ni arestes perilloses.
Els dispositius emprats per evitar l'enlluernament produït pel sol, disposats davant dels passatgers de les places davanteres, han de tenir els contorns arrodonits i ser regulables.
Les portes laterals han de tenir xarneres a la seva part anterior.
Els seients han de ser fixats sòlidament a la carrosseria del vehicle sense impedir la possibilitat de reglar-los. La part posterior superior del respatller dels seients davanters ha d'estar encoixinada convenientment.
Els vehicles autocaravana o similars que utilitzin el gas com a combustible per als serveis de cuina, calefacció, aigua calenta, etc., han de tenir instal.lacions homologades i d'acord amb els reglaments vigents sobre dipòsits i conduccions de gasos. El titular del vehicle ha de presentar, en el moment de la inspecció tècnica, una certificació emesa per una empresa d'inspecció i control degudament autoritzada, que acrediti que la instal.lació reuneix totes les condicions de seguretat que són legalment i reglamentàriament exigibles.
Miralls retrovisors dels vehicles
Article 190
El nombre mínim de miralls retrovisors en un vehicle és el següent:
190.1. Vehicles particulars.
Un retrovisor interior i un d'exterior situat al costat esquerre del vehicle. Els vehicles particulars amb carrosseria comercial o familiar, han de portar un altre retrovisor extern al costat dret. Igualment, en el cas que el retrovisor interior no pugui complir la seva funció, el vehicle ha d'anar proveït del retrovisor extern al costat dret.
Els vehicles particulars que transportin un remolc, han d'anar proveïts del segon retrovisor extern al costat dret quan el remolc obstaculitzi el camp de visibilitat del retrovisor intern o quan l'amplada del remolc sobrepassi la del vehicle. En qualsevol cas els miralls exteriors han de permetre una bona visibilitat.
190.2. Camions, camionetes, autobusos i vehicles especials.
Han d'anar dotats de dos miralls retrovisors externs, l'un a l'esquerra i l'altre a la dreta.
190.3. Ciclomotors, motocicletes, tricicles i quadricicles sense cabina.
Han de portar com a mínim un retrovisor a l'esquerra.
190.4. Normes aplicables als miralls retrovisors interns.
El retrovisor intern ha de permetre un camp de visió centrat en el pla longitudinal medial del vehicle, almenys de 20 m d'amplada i que s'estengui des d'una distància de 60 m al darrere del vehicle fins a l'horitzó. El retrovisor ha d'estar fixat de manera segura, i ha de garantir una imatge estable. El conductor ha de poder regular des del seient la posició del mirall sense abandonar el volant.
190.5. Normes aplicables als miralls retrovisors externs.
El retrovisor extern esquerre ha de ser visible a través de la part del parabrisa recorreguda per l'eixugaparabrises o bé a través del vidre lateral. La posició del retrovisor s'ha de poder regular des de l'interior del vehicle amb la porta tancada.
Quan l'extrem inferior del retrovisor estigui situat a menys d'1,90 m del sòl (vehicle carregat) aquest retrovisor no pot sobresortir més de 20 cm en relació amb el costat corresponent del vehicle, tenint en compte la secció en la qual aquest presenta l'amplada màxima.
El retrovisor esquerre ha de permetre al conductor la visibilitat a l'esquerra d'una porció de carretera plana, que comenci a la seva alçada i que tingui almenys 10 m de longitud. Aquest retrovisor ha d'assegurar encara al conductor, a partir dels 10 m, una visibilitat que s'estengui fins a l'horitzó al costat esquerre del vehicle i sobre una amplada de 2,50 m.
El retrovisor dret ha de permetre al conductor la visibilitat a la dreta d'una porció de carretera plana, que comenci a la seva alçada i que tingui almenys 0,75 m d'amplada a partir del costat dret del vehicle i 4 m de longitud. La visibilitat s'estén fins a l'horitzó en la prolongació del costat dret del vehicle, a partir d'aquests 4 m i es va eixamplant cap a la dreta de forma que passats 30 m (i considerant els 4 m esmentats) l'amplada sigui de 3,50 m.
Protecció del conductor contra el dispositiu de direcció (volant) en cas de xoc
Article 191
Els dispositius de direcció dels vehicles particulars han de ser disposats de manera que:
En cas de xoc frontal, el desplaçament de la columna de direcció en l'habitacle sigui concebut per tal de reduir els riscos de ferida al pit, al coll o al cap.
En cas de topar el conductor amb el dispositiu de direcció a conseqüència d'un xoc, les ferides ocasionades per aquest dispositiu quedin reduïdes al mínim.
Antirobatori dels vehicles automòbils
Article 192
Els vehicles automòbils de quatre rodes com a mínim, o de tres, amb pes màxim que excedeixi els 1.000 kg han de portar un dispositiu per prevenir la utilització no autoritzada del vehicle.
Aquest dispositiu ha d'estar constituït per la combinació d'un mecanisme que impedeixi engegar el motor amb el comandament normal i un dels dispositius següents:
Dispositiu que actuï sobre la direcció Dispositiu que actuï sobre el comandament del canvi de velocitat Dispositiu que actuï sobre la transmissió Dispositiu que impedeixi el funcionament del motor Els dispositius que actuïn sobre els frens no són admesos.
Les característiques tècniques que han de reunir aquests dispositius antirobatori, són les contingudes en el reglament núm. 18 de la Comissió Econòmica per a Europa de l'ONU.
Resistència de panys i xarneres de les portes laterals dels vehicles automòbils
Article 193
Els panys i xarneres de les portes laterals dels vehicles, utilitzats per a l'entrada i sortida dels passatgers, han de reunir les condicions de resistència especificades en el reglament núm. 11 de la Comissió Econòmica per a Europa de l'ONU.
Resistència dels seients i dels seus amarratges
Article 194
L'estructura dels seients i les seves fixacions a la carrosseria, han de complir les especificacions del reglament núm. 17 de la Comissió Econòmica per a Europa de l'ONU.
Paràsits radioelèctrics creats pels vehicles automòbils
Article 195
El dispositiu d'encesa a alta tensió dels vehicles automòbils o altres elements del motor no ha de produir paràsits radioelèctrics que excedeixin els límits fixats en el reglament núm. 10 de la Comissió Econòmica per a Europa de l'ONU.
Soroll produït pels vehicles automòbils
Article 196
El soroll produït per un vehicle automòbil ha de ser inferior als valors que figuren al quadre següent:
Categoria del vehicle: Nivell màxim dB (A) vehicles matriculats nous a) Vehicles de 4 o més rodes a.1) Vehicles destinats al transport de passatgers amb un màxim de 9 places inclosa la del conductor 87 77 a.2) Vehicles destinats al transport de passatgers amb més de 9 places inclosa la del conductor i un pes màxim autoritzat superior a 3.500 kg:
a.2.1) Amb un motor de potència inferior a 150 kW 97 80 a.2.2) Amb un motor de potència igual o superior a 150 kW 97 83 a.3) Vehicles destinats al transport de passatgers amb més de 9 places inclosa la del conductor i vehicles destinats al transport de mercaderies:
a.3.1) Amb un pes màxim autoritzat no superior a 2.000 kg 90 78 a.3.2) Amb un pes màxim autoritzat superior a 2.000 kg i inferior a 3.500 kg 90 79 a.4) Vehicles destinats al transport de mercaderies, amb un pes màxim autoritzat superior a 3.500 kg:
a.4.1) Amb un motor de potència inferior a 75 kW 97 81 a.4.2) Amb un motor de potència igual o superior a 75 kW i inferior a 150 kW 97 83 a.4.3) Amb motor de potència igual o superior a 150 kW 97 84 b) Vehicles de 2 rodes (motocicletes) b.1) Cilindrada menor o igual a 80 cm3 87 77 b.2) Cilindrada superior a 80 cm3 i inferior o igual a 125 cm3 87 79 b.3) Cilindrada superior a 125 cm3 i inferior o igual a 350 cm3 87 82 b.4) Cilindrada superior a 350 cm3 i inferior o igual a 500 cm3 87 82 b.5) Cilindrada superior a 500 cm3 87 82 c) Tricicles o quadricicles (llevat de la maquinària d'obres públiques) 87 82 No obstant això, Per als vehicles de les categories a.1 i a.2, els valors màxims autoritzats s'han d'augmentar en 1 dB(A) si estan equipats amb un motor dièsel d'injecció directa.
Per als vehicles amb un pes màxim autoritzat superior a 2.000 kg i que no estiguin concebuts per circular per carretera, els valors màxims autoritzats s'han d'augmentar en 1 dB(A) si estan equipats amb un motor de potència inferior a 150 kW i en 2 dB(A) si estan equipats amb un motor de potència igual o superior a 150 kW.
El mesurament del soroll produït per un vehicle automòbil de 3 o 4 rodes s'ha de fer segons les condicions previstes en els punts 5.2.2.4 i 5.2.3.4 de la Directriu 81/334/CEE de 13 d'abril de 1981 de la Comunitat Econòmica Europea i les modificacions posteriors.
La mesura del soroll produït per un vehicle de 2 rodes s'ha de fer segons les condicions previstes en els punts 2.1.2 a 2.1.5 de la Directriu 78/1015/CEE de 23 de novembre de 1978 de la Comunitat Econòmica Europea i les modificacions posteriors.
El departament competent pot exigir a l'interessat, abans de procedir a la matriculació d'un vehicle, un certificat d'homologació de la CEE o similar relatiu al compliment del nivell sonor.
Fums i emissions produïts pels motors dels vehicles
Article 197
197.1 Els motors dels vehicles automòbils han de ser projectats, construïts, reglats, conservats i conduïts de manera que no provoquin emissions de fums molestos.
197.2. Cap vehicle en funcionament, durant la marxa o bé parat, ha d'emetre fums específicament opacs. S'admet, no obstant això, la possibilitat d'aquestes emissions en el moment d'efectuar un canvi en el règim del motor.
197.3. Independentment de la sanció corresponent a la infracció de l'apartat anterior, el propietari o conductor del vehicle pot ser obligat a presentar el vehicle, dins del termini previst, al servei de la ITV, després d'haver efectuat els reglatges o les reparacions pertinents.
Article 198
198.1. Vehicles amb motor de gasoil.
Els vehicles propulsats per motors de gasoil poden ser sotmesos, en el curs de les revisions periòdiques o a causa de controls volants, a proves per determinar l'opacitat dels fums en les condicions que es fixen en l'apartat següent.
Els mesuraments es fan amb un opacímetre de cèl.lula fotoelèctrica i no poden ser sobrepassats els valors indicats segons el tipus de vehicle, amb una tolerància de 10 unitats.
Tipus Nombre de vehicle d'unitats Vehicles particulars 40 Autobusos i autocars 45 Vehicles industrials i comercials de menys de 6 t de pes total 45 Vehicles industrials i comercials de 6 t a 19 t de pes total 50 Vehicles industrials i comercials de més de 19 t de pes total 60 Tractors agrícoles i vehicles de treballs públics 60 La revisió s'ha d'efectuar en les condicions següents:
Vehicle parat, motor a la temperatura normal d'utilització i alimentat per gasoil.
S'han d'efectuar almenys tres acceleracions successives tan ràpidament com sigui possible fins al règim màxim del motor, per netejar al màxim el sistema d'escapament i reduir al mínim l'efecte de l'alimentació d'aire quan hi ha sobrealimentació.
El mesurament pròpiament dit ha de tenir lloc en el curs d'una quarta acceleració immediatament després de les altres tres.
Poden també efectuar-se les medicions per altres sistemes homologats per la UE, que la inspecció tècnica de vehicles incorporarà segons correspongui.
198.2. Vehicles amb motor de gasolina Els vehicles automòbils, nous o usats, que es pretenen matricular al Principat han de complir les condicions tècniques que especifica la Directriu 91/441 de la Comunitat Econòmica Europea.
El departament competent pot exigir a l'interessat, abans de la matriculació d'un vehicle, un certificat d'homologació de la Unió Europea o similar, relatiu al compliment dels límits d'emissió de contaminants.
Els vehicles matriculats han de complir les especificacions relatives a gasos contaminants existents en la data de matriculació.
Transport per carretera de matèries perilloses i peribles
Article 199
199.1. El transport per carretera de matèries perilloses es regula pel que disposa aquest article; subsidiàriament, sempre i que no es contradigui el que s'especifica en aquest Codi, seran d'aplicació els acords europeus sobre el transport internacional de matèries perilloses per carretera (ADR), adoptats a Ginebra el dia 30 de setembre de 1957, i complementats per les disposicions posteriors, refoses en el text del primer de gener de 1995, i per les reglamentacions complementàries que siguin d'aplicació.
199.2. Els vehicles destinats al transport públic o privat de matèries inflamables o perilloses, i també els vehicles autoritzats que s'utilitzin eventualment amb aquesta mateixa finalitat, a més de complir les normes vigents específiques aplicables en cada cas, compliment que pot ser comprovat i controlat en qualsevol moment pels serveis del departament competent, han d'anar equipats amb extintors de capacitat i eficàcia suficients i han de portar un imprès que com a mínim reculli els aspectes següents:
Naturalesa del perill de la mercaderia i mesures que cal prendre.
Auxili i cura de les persones que entrin en contacte amb la matèria transportada.
Mesures que cal prendre en cas d'incendi i mitjans per a la seva extinció.
Mesures que cal prendre en cas de trencament d'envasos o espargiment per la via.
Aquest imprès ha de trobar-se en la cabina del vehicle.
199.3. Senyalització dels vehicles. Els vehicles que transportin les matèries indicades en el quadre adjunt, a més de les limitacions de pes màxim que és permès transportar per cada classe i matèria per unitat de transport segons la normativa ADR, han de senyalitzar-se d'acord amb el que es preveu a continuació.
Matèria Classe Substàncies explosives classe 1 Gasos comprimits, liquats o dissolts a pressió classe 2 Líquids inflamables classe 3 Sòlids inflamables classe 4.1 Matèries susceptibles d'inflamació espontània classe 4.2 Matèries que en contacte amb l'aigua desprenen gasos inflamables classe 4.3 Matèries comburents classe 5.1 Peròxids orgànics classe 5.2 Matèries tòxiques classe 6.1 Matèries infeccioses classe 6.2 Matèries radioactives classe 7 Matèries corrosives classe 8 Matèries i objectes perillosos diversos classe 9 199.4/1. Mitjançant dos senyals fixos de color groc taronja reflectors, amb la forma d'un rectangle de 40 cm de base i de 30 cm d'altura mínima, contornejats per una línia negra d'1,5 cm.
Aquests senyals han de ser fixats un al davant i l'altre al darrere del vehicle a la part esquerra perpendicularment al seu eix longitudinal i de manera ben visible.
Sobre els senyals han d'anar indicats els números de codi corresponents al tipus de la matèria transportada. Aquests números han de ser estampats sobre el senyal. Quan dues matèries diferents són transportades per un vehicle cisterna o per un remolc cisterna, el vehicle i el remolc han d'anar proveïts cada un davant i darrere dels senyals esmentats amb els corresponents números de codi.
Quan un vehicle cisterna transporta diferents materials en compartiments diferents d'una mateixa cisterna, els costats de cada compartiment han de portar paral.lelament a l'eix longitudinal del vehicle els senyals esmentats anteriorment.
Quan les matèries perilloses siguin descarregades i les cisternes ben netes, els senyals groc taronja no han de ser visibles.
199.4/2. Mitjançant tres senyals fixos amb forma d'un quadrat amb punta cap a baix col.locats un a la part posterior perpendicularment a l'eix longitudinal, i els altres dos, un a cada costat del vehicle paral.lelament a l'eix longitudinal.
Aquests senyals han de reproduir el símbol corresponent a la natura del perill creat per la matèria transportada.
Quan una unitat de transport traslladi diferents tipus de matèries perilloses, s'han de col.locar els símbols corresponents a totes les classes de perills.
199.5. Els pesos màxims autoritzats a partir dels quals s'exigeix la senyalització dels vehicles estan determinats per la legislació internacional de transport per carretera de matèries perilloses ADR.
199.6. Els senyals de l'apartat 199.3 d'acord amb la normativa internacional de transport per carretera de matèries perilloses ADR, són els següents:
1) Bomba negra sobre fons taronja contornejada per una línia blanca.
2) Ampolla de gas negra sobre fons verd, contornejada per una línia blanca.
3) Flama negra sobre fons vermell, contornejada per una línia blanca.
4.1) Flama negra sobre fons constituït per bandes verticals equidistants alternativament vermelles i blanques, contornejada per una línia blanca.
4.2) Flama negra sobre fons blanc, el triangle inferior vermell contornejada per una línia blanca.
4.3) Flama blanca sobre fons blau contornejada per una línia blanca.
5) Flama sobre un cercle, negra sobre fons groc amb una línia blanca a l'entorn.
6.1) Calavera i dues tíbies, sobre fons blanc.
7) Trèvol esquematitzat, amb la inscripció RADIOACTIU i la xifra 7. Fons groc en la part superior i blanc en la inferior. Símbols i inscripcions de color negre.
8) Gotes fluint d'una proveta sobre una placa i una altra proveta sobre una mà, negres sobre fons blanc, el triangle inferior de color negre contornejat per una línia blanca.
9) Fons blanc amb set bandes verticals negres en la meitat superior i la xifra 9 subratllada i de color negre al vèrtex inferior.
199.7. Proves a realitzar en els recipients cisterna Els recipients i el seu equipament han de ser sotmesos, en conjunt o separadament, a un control inicial abans de posar- los en servei, i posteriorment hi ha d'haver controls periòdics. El control inicial consta d'una verificació de les característiques de construcció, un examen de l'estat interior i exterior i una prova d'hermeticitat, sota pressió hidràulica.
Els controls periòdics es fan d'acord amb les prescripcions de la reglamentació internacional per al transport de matèries perilloses (ADR), i consten d'un examen de l'estat interior i exterior i d'una prova de pressió hidràulica.
La prova inicial i les proves periòdiques són efectuades per un tècnic o empresa especialitzada reconeguts pel Govern, a la pressió indicada sobre la placa de característiques existent en el recipient cisterna.
Aquesta placa ha de ser d'un metall inoxidable i fixada permanentment en el recipient en un lloc fàcilment accessible. Les dades que han de figurar estampades sobre la placa són:
Número de l'homologació Marca del fabricant Número de fabricació Any de construcció Pressió de prova efectiva en bars Capacitat en litres Data de la prova inicial i de l'última prova periòdica efectuada Segell i signatura de l'expert que ha efectuat les proves 199.8. Equipament elèctric i contra incendis.
Els camions cisterna per al transport de matèries perilloses han de tenir en compte les prescripcions següents:
199.8/1. Els aparells interruptors han d'estar a l'interior de caixes metàl.liques tancades excepte quan per construcció o pel seu emplaçament no suposin cap perill.
199.8/2. És obligatori un interruptor fàcilment maniobrable i que desconnecti tots els circuits, llevat el corresponent a l'enllumenat d'estacionament i de gàlib. Aquest interruptor ha d'estar col.locat tan a prop com sigui possible de la bateria i de forma que sigui fàcilment accessible.
199.8/3. Els interruptors, l'enllumenat, llevat del posterior, i els generadors i acumuladors elèctrics han d'estar al davant de les cisternes o recipients que continguin la matèria perillosa.
Això no obstant, l'interruptor de bateria i l'acumulador poden deixar de respectar aquesta prescripció quan estiguin protegits o siguin d'un tipus utilitzable en atmosfera explosiva i estiguin a més protegits contra eventuals degoteigs del líquid transportat.
199.8/4. Els borns de l'acumulador han d'estar protegits per una matèria isolant de tot contacte amb les superfícies conductores veïnes, susceptibles, en cas de deformació o de xoc, de provocar un curtcircuit.
199.8/5. Els cables elèctrics, aparells i llums han d'estar protegits degudament contra la humitat i les vibracions.
199.8/6. Han d'estar dotats com a mínim de dos extintors de capacitat suficient i en perfecte estat de funcionament per combatre tant un incendi del motor com de la càrrega. El conductor del vehicle ha de conèixer el funcionament dels extintors.
199.9. Els conductors dels vehicles que transportin matèries inflamables o perilloses han de complir amb el màxim rigor les normes següents:
199.9/1. Prohibició absoluta de fumar o portar el cigarret encès durant tot el temps de realització del transport i fins a la descàrrega completa del vehicle.
199.9/2. Prohibició d'abandonar el vehicle a la carretera i deixar-lo sense vigilància adequada o amb insuficients condicions de seguretat.
199.9/3. Prohibició d'estacionar el vehicle en nuclis urbans, si no és en cas de força major. En aquest supòsit el xofer no es pot allunyar més de 100 m del vehicle i en cap cas l'ha d'estacionar a menys de 10 m d'un foc descobert o d'un local comercial, habitatge o espai urbà habitable o ocupat per persones. Igualment, no pot abandonar el vehicle sense haver comprovat que totes les aixetes estiguin ben tancades.
Aquesta norma no s'aplica als conductors de vehicles de distribució a domicili quan estiguin en servei.
199.9/4. Obligació de respectar, sempre que els vehicles circulin en comboi, una distància mínima de 150 m entre un vehicle i el següent.
199.9/5. Obligació que el xofer del vehicle sigui titular d'un certificat d'aptitud per al transport de matèries inflamables o perilloses, lliurat pels serveis corresponents del departament competent.
199.9/6. Prohibició absoluta de transportar passatgers, excepte el personal de servei.
199.10 Els serveis del departament competent, encarregats de la formació teòrica i pràctica dels conductors d'aquest tipus de vehicles, queden obligats a desenvolupar un programa d'ensenyament que tracti obligatòriament els punts següents:
199.10/1. Estats físics dels elements i propietats característiques de sòlids, líquids i gasos.
199.10/2. Principals tipus de risc: inflamabilitat, explosibilitat, toxicitat, corrosibilitat, inestabilitat química i riscos específics de l'estat gasós.
199.10/3. Mesures de prevenció i minoració de riscos. Normes bàsiques per a la prestació d'auxilis i salvaments de persones i béns apropiades a cada tipus de risc.
199.10/4. Condicions de funcionament i característiques tècniques i mecàniques de l'equipament. Instruments necessaris per a la càrrega i descàrrega dels vehicles utilitzats en aquesta mena de transports.
199.10/5. Normes legals i reglamentació nacional i internacional aplicable al transport de matèries inflamables o perilloses.
199.11. Les persones que hagin obtingut el certificat d'aptitud per al transport per carretera de matèries perilloses han de seguir cada cinc anys un curs per actualitzar coneixements. El departament competent ha de determinar l'abast, la durada, els programes i l'organització d'aquest curs.
199.12. En tot cas, l'aspirant a obtenir el certificat d'aptitud per al transport per carretera de matèries perilloses, ha de superar les proves mèdiques que comporten l'obtenció del certificat mèdic oficial especial, a més d'aquelles proves que el departament competent pugui determinar.
199.13. Els certificats d'aptitud per al transport de matèries perilloses o documents anàlegs expedits a l'estranger, poden homologar-se a Andorra sense necessitat de superar cap prova, si el país expedidor és cosignatari de la ADR i manté amb Andorra criteris de reciprocitat en la matèria. En cas contrari, el sol.licitant ha de superar les proves previstes a l'efecte.
199.14. Transport per carretera de productes alimentaris o peribles.
Els vehicles destinats al transport de productes alimentaris o peribles, han de complir el que especifica el Reglament d'higiene i control dels aliments, títol IV (del transport d'aliments) de data 21 d'abril de 1993.
Igualment aquest tipus de transport ha de complir el que disposa l'Acord sobre el transport internacional de productes peribles i sobre vehicles especials utilitzats per a aquest tipus de transports (ATP).
Capítol VIII. Targetes de transport
Article 200
És obligatòria la targeta de transport, lliurada pels serveis del departament competent, per a tots els vehicles següents:
Vehicles de transport públic de passatgers.
Vehicles de transport de mercaderies.
Vehicles de lloguer, d'autoescoles, grues, taxis, ambulàncies i assistència sanitària.
Qualsevol altre vehicle que no sigui d'ús privat com a turisme particular.
Article 201
201.1. Les targetes de transport es lliuren a tota persona física o jurídica que compleixi tots els requisits següents:
Que disposi d'un vehicle, com a propietari/ària o per un altre títol jurídic, per a ús empresarial.
Que es dediqui professionalment a la prestació de serveis de transport d'ús públic o privat.
Que sigui titular de la corresponent autorització lliurada pel departament competent, per dur a terme l'activitat industrial o comercial que correspongui, i consti inscrit en el Registre de Comerç.
201.2. Resta prohibit el lliurament de targetes de transport per als vehicles que no hagin superat satisfactòriament la inspecció tècnica de vehicles que els correspongui, o que tinguin caducat el termini per superar-la.
Article 202
Les targetes de transport tenen la validesa següent:
Tres o sis mesos: per als vehicles destinats al transport públic de passatgers segons correspongui.
Sis o dotze mesos: per als vehicles de transport de mercaderies, vehicles de lloguer, taxis, vehicles d'autoescola, grues, ambulàncies i altres d'assistència sanitària, segons correspongui.
Capítol IX. Regulació de la circulació de vehicles de
transport de mercaderies i especials
Article 203
El Govern pot, per raons de seguretat viària i fluïdesa de la circulació, mitjançant el reglament corresponent, establir les mesures de regulació de trànsit que afectin els vehicles i transports especials, la maquinària agrícola, els vehicles que transportin matèries perilloses i els vehicles de transport de mercaderies, o tots aquells en general que per les seves dimensions, prestacions, maniobrabilitat o càrrega, puguin dificultar o suposar un perill per la circulació o la seguretat viària.
Vehicles especials i agrícoles
Article 204
204.1. Es consideren vehicles especials, i s'han de matricular com a tals, els vehicles de motor i els remolcs no destinats normalment al transport de persones i/o de mercaderies ni a l'arrossegament d'altres vehicles amb aquestes finalitats, i que s'utilitzin especialment per a determinats treballs o serveis, com obres públiques, indústria de la construcció, agricultura o altres, ja siguin:
Excavadores Buldòzers Pales carregadores Anivelladores Compactadores Dúmpers Elevadors Carros perforadors Grups compressors i grups electrògens mòbils i similars Tractors agrícoles de tot tipus Remolcs agrícoles Maquinària amb finalitat agrícola arrossegada per un altre vehicle Motocultors i vehicles anàlegs que per les seves característiques siguin capaços de circular per la via pública Qualsevol altre tipus d'enginy mòbil utilitzat en la indústria o l'agricultura i capaç de circular per la via pública de forma autònoma o acoblat a un altre vehicle 204.2. Igualment, s'han de matricular com a vehicles especials els previstos exclusivament per circular en terrenys singulars: amfibis, autoerugues, vehicles especials per a dunes, per a muntanya, etc., que no reuneixin els requisits necessaris per circular per les vies públiques obertes al trànsit o no estiguin inclosos en cap de les categories determinades en aquest Codi. El certificat de matriculació d'aquests vehicles ha de fer referència a aquest paràgraf, i ha d'incloure la prohibició expressa de circular per la via pública.
204.3. Per a la matriculació de vehicles especials nous o d'ocasió s'exigeix la mateixa documentació que especifica el Codi de la circulació per als vehicles nous o d'ocasió, segons el cas.
204.4. Una vegada examinada la documentació i el mateix vehicle, aquest s'ha d'inscriure al Registre de Vehicles, fent constar les dades següents:
El nom, els cognoms i el domicili del titular La marca, el model, el tipus i el servei al qual es destina el vehicle El número de xassís del vehicle El nombre de seients El pes total màxim autoritzat El número de matrícula i el de registre que correspon 204.5. El ministre titular del departament competent expedeix el certificat de matriculació corresponent segons el model oficial.
204.6. Cal únicament una placa de matrícula, la qual s'ha de col.locar a la part posterior del vehicle, tan perpendicularment al terra com sigui possible i de forma que es vegi fàcilment.
204.7. Les matrícules han de ser de les dimensions i del tipus especials diferents de les matrícules normals i segons el model oficial.
204.8. Resta prohibida la matriculació a Andorra de tot vehicle especial o agrícola la fabricació del qual sigui anterior a 3 anys, comptats des de la data en què es pretén importar al Principat.
204.9. Resta prohibida la matriculació de vehicles agrícoles que estiguin desprovistos de les estructures necessàries per protegir el conductor en cas de bolc.
Circulació de vehicles especials i agrícoles
Article 205
205.1. Sols poden circular per les vies públiques aquells vehicles especials que vagin equipats de pneumàtics adequats.
Els vehicles tipus pales carregadores, excavadores, buldòzers o similars, quan circulin per les vies públiques, han de portar un dispositiu de protecció a la cullera o pala, de forma que la part de tall o dents no actuï com a element de cisallament en cas de xoc amb un altre vehicle.
Els vehicles especials no estan autoritzats a circular a velocitats superiors a 40 km/h, a excepció dels vehicles que per les seves característiques puguin circular a velocitats superiors. La velocitat màxima autoritzada per a cada vehicle es farà constar al certificat de matriculació. A tal efecte, han d'anar equipats d'un disc limitador de velocitat, situat a la part posterior del vehicle.
205.2. Per a aquests vehicles no són aplicables les limitacions de pes i dimensions previstes en els articles 75, 76, 77 i 78 d'aquest Codi; no obstant això, quan circulin per la via pública vehicles que sobrepassin les dimensions normals de llargada, alçada o amplada, s'han de prendre les precaucions necessàries com a transport especial.
205.3. Quan circulin per vies públiques, aquests vehicles han de disposar de la senyalització prevista en el capítol III d'aquest Codi, igual que qualsevol altre tipus de vehicle.
205.4. Durant la circulació per les vies públiques, els vehicles especials han de respectar les normes d'aquest Codi i han de ser conduïts per persones titulars d'un permís de conduir d'acord amb l'especificat a l'article 115.
205.5. Resta prohibida la circulació en territori andorrà de vehicles especials matriculats fora d'Andorra. Per causes extraordinàries i degudament justificades el departament competent pot autoritzar-ne la importació temporal i la seva circulació.
205.6. Perquè siguin conduïts dins les zones de treball, fora de les vies públiques, el conductor ha de tenir, com a mínim, 18 anys.
205.7. Igualment tenen condició de vehicles especials i per tant s'han d'acollir al que disposi aquest Codi per a la seva circulació, o al que sigui reglamentat a l'efecte, aquells vehicles que per les seves característiques motrius, direccionals, o altres que el departament competent consideri oportunes, hagin de ser conduïts en unes condicions diferents a la resta de vehicles no especials especificats en aquest Codi.
Per a la circulació d'aquests vehicles, el departament competent pot prescindir d'algun dels elements detallats en aquest article per a la circulació dels vehicles especials genèrics.
205.8. Els remolcs o semiremolcs destinats al transport de persones, arrossegats per un vehicle tractor, han de circular en règim de vehicle especial, d'acord amb el que resta estipulat en l'article 71.4 d'aquest Codi.
Circulació de quadricicles, tricicles i anàlegs.
Motocicletes i automòbils de competició
Article 206
206.1. Els quadricicles amb motor, també denominats "quads", de quatre o més rodes, així com els tricicles amb motor, també denominats "trikes", poden circular per la via pública sense les restriccions imposades als vehicles especials, sempre que compleixin les particularitats tècniques següents:
Que la transmissió a les rodes anteriors, -posteriors o simultània segons de quin vehicle es tracti- estigui prevista de forma que en cap cas la relació de la tracció de dues rodes del mateix eix sigui del 100% a efectes de maniobrabilitat i seguretat.
Que vagin proveïts de dispositius de frenada a l'eix o eixos on tenen la tracció, i compleixin el disposat per aquest Codi en relació amb la frenada de vehicles.
Que compleixin la normativa de sorolls inclosa en aquest Codi.
Que tinguin les instal.lacions i dispositius necessaris per preveure raonablement una circulació segura, tant per al conductor i/o acompanyants com per a tercers.
206.2. Els vehicles d'aquestes característiques que puguin circular per la via pública sense les restriccions imposades als vehicles especials, han d'estar però sotmesos a les restriccions de circulació específiques següents:
En cap cas poden sobrepassar els 60 km/h.
Tant en vies urbanes com interurbanes només poden avançar altres vehicles ocupant el carril contrari i quan la se- nyalització i la situació ho permeti. En cap cas poden avançar altres vehicles dins el carril pel qual circulin, si per fer-ho no poden deixar una separació lateral amb el vehicle que pretenen avançar igual o superior a 2 m.
206.3. Les motocicletes i automòbils de competició matriculats que per les seves característiques tinguin limitada la circulació, poden circular excepcionalment per la via pública fora de competició, quan es desplacin en ocasió de proves preparatòries, demostracions o manifestacions esportives.
206.3/1. Durant la circulació per la via pública, no poden sobrepassar en cap cas els 60 km/h.
206.3/2. Han de circular amb marxes llargues i sense produir sorolls ni acceleracions innecessaris.
206.3/3. No obstant això, no poden circular en les condicions exposades en aquest article aquells vehicles de competició que no reuneixin les condicions mínimes de seguretat, visibilitat, frenada, o altres equivalents que raonablement facin perillosa la seva circulació per la via pública ni aquells que no tinguin coberts, per una companyia d'assegurances legalment autoritzada a Andorra, els riscs que es puguin derivar de la seva circulació per la via pública en les condicions descrites en aquests article.
Circulació de motos de neu i vehicles anàlegs
Article 207
207.1. Queda rigorosament prohibida la circulació d'aquest tipus de vehicle per les vies públiques obertes al trànsit.
207.2. No poden circular en cap moment per les pistes d'esquí senyalitzades, excepte les utilitzades pels serveis d'explotació de les estacions d'esquís o pels serveis de salvament de Govern.
Capítol X. Circulació de bicicletes i vehicles anàlegs
Article 208
Els conductors de bicicletes i altres vehicles moguts per l'energia dels seus conductors, han d'atenir-se a les normes generals de circulació que els siguin aplicables i, a més, a les especials contingudes en aquest capítol.
Queda rigorosament prohibida la utilització en la via pública de patins, monopatins o similars i de tota mena de vehicles mancats de mecanismes que permetin el seu funcionament autònom.
208.1. En tota classe de vies públiques, els vehicles a què es refereix aquest capítol han de circular sempre pels carrils que els són específicament destinats. En defecte de l'existència d'aquests carrils, han de circular pel costat dret de la zona corresponent al sentit de la seva marxa i al més a prop possible de les voreres, sense envair-les, encara que llurs conductors els portin a la mà desmuntats.
208.2. Sempre que els conductors sentin l'avís d'un altre vehicle que prova d'avançar-los, han de moderar la marxa i apartar-se a la dreta tant com els ho permeti l'amplada de la calçada.
208.3. Resta prohibit que aquests vehicles circulin en posició paral.lela quan en circulen dos o més. Al contrari, han d'anar un darrere l'altre i ocupar la situació paral.lela només al moment d'efectuar l'avançament. Quan en la direcció de marxa de les bicicletes hi hagi dos carrils es pot ocupar la posició paral.lela a condició que no envaeixin el carril de l'esquerra i que no siguin més de dos vehicles.
208.4. Resta prohibit que en una bicicleta construïda per a una sola persona n'hi vagi una altra, encara que s'hi col.loquin peces accessòries.
208.5. Les bicicletes poden avançar altres vehicles pel costat dret, quan entre els vehicles i la vora de la calçada quedi un espai lateral lliure no inferior a 2 m.
208.6. Durant la nit i en general en condicions de visibilitat reduïda els conductors dels vehicles especificats en aquest article, han de portar instal.lat, com a mínim, un dispositiu lluminós a la part davantera i un dispositiu reflectant a la part de darrera.
Capítol XI. Matriculació d'embarcacions esportives
Article 209
209.1. Les persones físiques de nacionalitat andorrana o els estrangers legalment residents al Principat d'Andorra, llevat dels que gaudeixin únicament d'una autorització de sojorn i treball temporal, poden inscriure al Registre d'Embarcacions Esportives del Govern tot tipus d'embarcacions esportives, homologades pel país del fabricant, sempre que estiguin exclusivament destinades a un ús personal no comercial.
209.2. Els documents que s'han de lliurar al Registre per a la inscripció d'una embarcació esportiva, són els següents:
Factura d'origen, si es tracta d'una embarcació nova, o factura del propietari anterior si és d'ocasió. En el segon cas s'exigeix també la documentació de l'embarcació o en el seu defecte una fotocòpia legalitzada de la documentació.
Han de constar a la factura de compra totes les característiques indispensables per poder transcriure-les a la targeta d'inscripció.
Declaració d'impost de mercaderies indirecte (IMI), lliurat pel Servei de Duana.
Per als estrangers, certificat o autorització de residència de qualsevol de les categories previstes per la llei, llevat de la temporal.
Certificat d'assegurança de responsabilitat civil obligatòria, contractada amb una companyia d'assegurances legalment autoritzada a Andorra, que cobreixi els danys que es puguin causar a tercers i ocupants, de quantia il.limitada i per una durada no inferior a un any.
209.3. Per ser identificades les embarcacions han de portar una inscripció convenientment retolada, a manera de matrícula a estribord i a babord de la seva proa, la qual ha de començar amb les inicials E (embarcació esportiva) seguides del número corresponent i de la inscripció AND.
Exemple: E E - 412 - AND 209.4. Per la conducció d'embarcacions nàutiques esportives, no és requerirà cap tipus de titulació o de permís.
Tot i no essent necessari disposar de titulació o permís per la conducció d'embarcacions esportives, el Govern podrà reconèixer els carnets o títols de capacitació voluntaris emesos per l'entitat delegada a tal efecte.
Capítol XII. Sancions
Article 210
210.1. Les infraccions als articles d'aquesta Llei referides als supòsits que s'especifiquen a continuació poden determinar, a més de la sanció econòmica que correspongui, la suspensió temporal del permís de conduir.
La conducció negligent o temerària, l'omissió del deure de socors en cas de necessitat o d'accident, la ingestió de substàncies que pertorben o disminueixen les facultats psicofísiques del conductor, no respectar les limitacions de velocitat, ometre la prioritat de pas, efectuar incorrectament els avançaments i crear situacions de perill als altres usuaris en els canvis de direcció o de sentit, la circulació en sentit contrari a l'estipulat, les parades i els estacionaments en llocs perillosos o on s'obstaculitzi greument el trànsit, la circulació sense utilització de l'enllumenat en situacions de falta o de disminució de la visibilitat o produint enlluernament a la resta dels usuaris de la via, la circulació sense les autoritzacions previstes en aquesta Llei o amb un vehicle que incompleixi les condicions tècniques que garanteixen la seguretat viària;
les competències o les carreres entre vehicles, l'incompliment de certes normes de transport de persones, escolar o de matèries perilloses i en general qualsevol altre comportament durant la circulació, no especificat anteriorment, que signifiqui una contravenció greu a les normes d'aquest Codi pot comportar d'acord amb el que s'especifica en l'article següent, la retirada temporal del permís de conduir.
La reincidència en infraccions que per si soles no comportin una suspensió temporal del permís de conduir, pot ser-ne mereixedora quan s'acumulin més de tres infraccions greus o cinc de lleus, en el període màxim de sis mesos. No obstant això, resten excloses d'aquest còmput les sancions per aparcament indegut a les zones urbanes (zona blava i zona verda) i aquelles que tenen prevista una sanció econòmica màxima, igual o inferior a 5.000 PTA.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.