Disposició transitòria segona. Modificacions introduïdes per la Llei per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no discriminació entre dones i homes

Disposició transitòria tercera. Regles específiques per a determinades penes d’arrest i conseqüències accessòries

Disposició derogatòria única.

Disposició final primera. Modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998.

Disposició final segona. Modificació de la Llei 32/2021, del 22 de novembre, de text consolidat de cooperació judicial internacional en matèria penal

Disposició final tercera. Modificació de la Llei 31/2021, del 22 de novembre, de text consolidat qualificada de seguretat pública

Disposició final quarta. Textos consolidats

Disposició final cinquena. Entrada en vigor

Annex 1. Taula d’equivalències entre les disposicions de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal i les d’aquesta Llei

Annex 2. Taula d’equivalències a l’efecte de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998.

Exposició de motius

I. Antecedents i justificació de la modificació

El Codi penal del Principat d’Andorra, aprovat el dia 21 de febrer del 2005 i que va entrar en vigor el 23 de setembre del mateix any, va significar la codificació integral del dret penal andorrà d’acord amb els valors i principis proclamats per la Constitució. Amb l’aprovació d’aquest text es va culminar el procés d’adequació de l’ordenament penal a l’estat social i democràtic de dret, i es va reforçar la seguretat jurídica, el principi de legalitat criminal i la protecció efectiva de l’status libertatis del ciutadà.

El Codi penal del 2005 es va concebre com un corpus normatiu sistemàtic i estable, fidel a la tradició codificadora, que va consolidar definitivament la vigència material dels principis de legalitat criminal i de seguretat jurídica en el dret penal andorrà.

Des que va entrar en vigor, el Codi penal ha estat objecte de nombroses reformes, dirigides majoritàriament a adequar-lo davant la ratificació i l’entrada en vigor de certs tractats internacionals que Andorra havia signat, i a la introducció de les recomanacions d’organismes internacionals dels quals Andorra és part, especialment del Consell d’Europa.

Ara bé, el temps transcorregut d’ençà que es va promulgar i l’experiència derivada de la seva aplicació pràctica han posat en relleu certes mancances tècniques i materials, fruit de l’evolució social, tecnològica i normativa, així com dels compromisos internacionals assumits pel Principat d’Andorra. En efecte, les transformacions socials i tecnològiques, la complexitat creixent de la delinqüència organitzada i econòmica, i les noves formes de criminalitat digital i transnacional exigeixen una actualització de l’ordenament jurídic en matèria penal per garantir una resposta adequada, proporcional i coherent.

Totes aquestes consideracions justifiquen aquesta modificació, que respon tant a exigències internes de seguretat jurídica com a compromisos internacionals derivats dels convenis internacionals dels quals el Principat d’Andorra és part o voldria ser part. En aquest sentit, si bé es tracta d’una modificació parcial, el seu abast i la necessitat de fomentar la seguretat jurídica aconsellen aprovar un nou text legal que incorpori totes les modificacions introduïdes fins ara a la norma penal.

Més enllà d’això, de manera més precisa, els objectius principals d’aquesta modificació són els següents:

Establir la responsabilitat penal de les persones jurídiques per a determinats delictes d’especial gravetat, com ara el tràfic d’éssers humans, la corrupció, el blanqueig de diners i els delictes mediambientals, els de terrorisme i els de finançament del terrorisme, entre altres.

Aquesta mesura pretén evitar espais d’impunitat i garantir l’efectivitat del sistema penal davant conductes organitzades o empresarials. La responsabilitat de les persones jurídiques s’articula amb caràcter finalista i proporcional, com a complement –i no com a substitut– de la responsabilitat individual de les persones físiques. En aquest sentit, la configuració de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, segons com està prevista en aquest Codi, representa una eina de prevenció i de dissuasió, atès que la previsió de sancions penals actua com un fort element dissuasiu contra la comissió de delictes per part de les empreses i altres entitats amb personalitat jurídica pròpia. Això incentiva les organitzacions a implementar polítiques de compliment normatiu i a mantenir estàndards ètics elevats. Igualment, aquest règim protegeix els drets dels consumidors, dels treballadors i d’altres parts interessades, i incentiva que les empreses operin dins dels límits legals i ètics. Addicionalment, en preveure sancions penals consistents en multes, es contribueix a la reparació del dany causat per les activitats il·lícites de les empreses. Això ajuda a restablir la confiança pública i a compensar les víctimes. En definitiva, la imputació penal a persones jurídiques permet superar les limitacions de responsabilitzar únicament persones físiques, i assegura que les empreses i altres entitats responguin pels seus actes i implementin programes de compliment normatiu efectius.

Així mateix, la incorporació d’aquest tipus de responsabilitat alinea l’ordenament andorrà amb els estàndards del dret comparat europeu i les recomanacions del GRECO, del Grup d’Acció Financera (GAFI), del Comitè Moneyval i de l’Organització de les Nacions Unides.

Reforçar la lluita contra la corrupció en totes les formes, amb la tipificació de la corrupció privada i de la temptativa en els delictes de corrupció, tràfic d’influències i malbaratament de cabals públics, amb l’objectiu de poder signar i ratificar el Conveni de les Nacions Unides contra la corrupció, adoptat a Mérida (Mèxic) el 31 d’octubre del 2003, el qual constitueix l’estàndard de referència en la lluita integral contra la corrupció.

Tot i que tradicionalment la corrupció s’ha associat al sector públic, la corrupció privada també té un impacte profund en l’economia i en la competència justa entre empreses. Tipificar-la és essencial per protegir el mercat i la competència, fomentar la responsabilitat empresarial, assegurar una resposta integral davant el fenomen de la corrupció, que sovint travessa les fronteres entre l’àmbit públic i el privat, i alinear l’ordenament jurídic andorrà amb els estàndards internacionals en la matèria.

A banda d’això, la tipificació de la temptativa en els delictes de corrupció, segons ho preveu el Conveni de Mèrida, incideix en la prevenció i en l’efectivitat de la norma penal, de manera que l’Estat pot actuar per sancionar conductes que ja posen en perill la integritat del sistema jurídic intern, encara que no s’hagi arribat a produir el resultat final.

A més, en els delictes de corrupció els béns jurídics protegits són la probitat i imparcialitat de l’Administració pública, així com la confiança ciutadana en les institucions. Aquests valors poden veure’s afectats des del moment en què algú intenta corrompre un funcionari o preparar un acte corrupte. Per tant, sancionar la temptativa protegeix de manera anticipada aquests béns jurídics essencials.

Incloure la temptativa dins la regulació penal envia un missatge clar de rebuig absolut a qualsevol forma d’intent de corrupció, cosa que contribueix a reforçar la cultura d’integritat i a consolidar un entorn jurídic coherent amb els estàndards internacionals.

Així mateix, conjuntament amb la tipificació de la corrupció privada, es tipifica la corrupció en l’àmbit esportiu, fet que, a més de protegir els valors de l’esport, permet evitar danys a les entitats esportives.

Reforçar la protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans, mitjançant la introducció del principi d’irrellevància del consentiment de la víctima en els delictes de tràfic amb finalitat d’extracció d’òrgans, de treball o serveis forçats, d’esclavatge o d’explotació sexual. Aquesta previsió, d’acord amb el tercer informe del GRETA, reforça la consideració de les víctimes com a subjectes de drets i garanteix una persecució eficaç de les xarxes d’explotació.

Així mateix, es tipifica el tràfic d’éssers humans per fer activitats criminals i per celebrar matrimonis no consentits, per abastar totes les formes d’explotació humana.

Reforçar la protecció de la llibertat i indemnitat sexual, especialment de les persones menors d’edat, mitjançant l’adequació del règim del consentiment sexual i l’actualització dels tipus penals existents. En aquest sentit, s’eleva l’edat de consentiment sexual fins als setze anys, establint-se un llindar clar i reforçat de protecció.

Així doncs, augmentar l’edat de consentiment és una mesura de prevenció i protecció davant possibles situacions d’abús o manipulació. Molts casos d’abús sexual impliquen una relació asimètrica de poder o dependència –com pot ser entre una persona adulta i un menor–, en què el consentiment pot estar viciat per la pressió, la manipulació o la manca de maduresa. Fixar l’edat mínima en setze anys redueix el marge per a l’aprofitament d’aquestes situacions i facilita l’actuació de les autoritats judicials en la persecució d’aquests delictes.

No obstant això, es preveuen excepcions basades en criteris de proporcionalitat per a relacions entre menors d’edat de catorze anys o més, i sempre que la diferència d’edat amb l’altra part no excedeixi de tres anys.

Aquesta regulació permet conciliar la protecció reforçada dels menors amb el respecte a la seva autonomia progressiva.

Adaptar el dret penal als nous riscos tecnològics i a la realitat digital. En particular, s’introdueix una regulació específica en relació amb l’afavoriment de la prestació de serveis sexuals en l’entorn digital, atenent les peculiaritats d’aquestes conductes i permetent perseguir les formes modernes d’explotació sexual desenvolupades a través de plataformes digitals.

Tot i la seva configuració com a tipus autònom, la resposta penal s’equipara a la prevista per als delictes de prostitució, atès que es tracta d’una forma clara d’explotació sexual. Així mateix, s’incorporen tipus agreujats i un tipus específic per al consumidor en determinats supòsits, per coherència amb la política criminal existent en matèria de prostitució.

Igualment, es reforça la regulació de la pornografia infantil, incloent-hi expressament la nuesa total o parcial amb finalitat sexual i establint criteris per determinar quan una persona aparenta ser menor d’edat, atenent el seu aspecte extern i el context. Així mateix, es preveu una exclusió de punibilitat en supòsits de possessió de material íntim en contextos de relacions consentides entre joves, d’acord amb criteris de proporcionalitat.

Igualment, s’incorpora la pornografia infantil simulada o aparent, i es tipifiquen formes agreujades de coaccions i amenaces comeses mitjançant tecnologies de la informació i comunicació, així com la provocació i la conspiració en aquests delictes.

Introduir modificacions puntuals en altres àmbits, com ara en relació amb l’ampliació del tipus relatiu al maltractament domèstic i del referent al contraban, la tipificació de la injúria a professionals sanitaris o de seguretat privada, la persecució dels matrimonis simulats per obtenir drets de residència o nacionalitat, i l’adequació del concepte de dades especialment protegides a la normativa de protecció de dades personals.

També s’amplia el tipus penal relatiu al tràfic d’immigrants clandestins, per adaptar-lo al Protocol contra el tràfic il·lícit de migrants per terra, mar i aire, complementari de la Convenció de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional.

Addicionalment, es reforça la protecció del dret a l’honor mitjançant la introducció d’un tipus qualificat aplicable als delictes de calúmnia, difamació i injúria quan es cometin mitjançant la manipulació d’imatges, vídeos o materials amb aparença de realitat.

Així mateix, s’introdueixen modificacions en delictes com l’administració deslleial, per incloure conductes vinculades a conflictes d’interessos i deslleialtat empresarial.

En connexió amb les modificacions introduïdes en el Codi de procediment penal, s’ha de destacar el desenvolupament de la regulació de l’Oficina de Gestió d’Actius, com a òrgan especialitzat en la conservació, administració, gestió i posada en valor, així com en la realització dels béns embargats, segrestats o comissats en el marc del procediment penal. Aquesta regulació respon a la necessitat de dotar el sistema d’un instrument eficaç i professionalitzat de gestió d’actius, en línia amb les exigències formulades pel MONEYVAL i amb els estàndards europeus derivats de la Directiva 2014/42/UE del Parlament Europeu i del Consell de 3 d’abril de 2014 sobre l’embargament i el comís dels instruments i del producte del delicte a la Unió Europea. Es preveuen també mecanismes de gestió eficient, com, per exemple, l’obligació de portar un inventari actualitzat dels fons, el control judicial de les decisions adoptades en determinats supòsits, així com la incorporació de perfils tècnics especialitzats en matèria jurídica i financera, amb la finalitat de garantir la preservació del valor dels actius i l’efectivitat de les mesures de comís.

II. Principis rectors i estructura del nou Codi penal

El nou text que ara s’aprova no altera l’arquitectura essencial del Codi penal en vigor, sinó que la reforça i actualitza, per tal d’adaptar-la a les exigències del dret penal contemporani, als compromisos internacionals assumits per Andorra i a les noves realitats socials, tecnològiques i econòmiques.

Així, el títol preliminar continua exercint la funció de pòrtic del sistema penal andorrà, establint els principis generals d’aplicació i interpretació de la llei penal, en particular la vigència del principi de legalitat penal amb totes les seves garanties: la garantia criminal, que exigeix la taxativitat i la certesa en la descripció de les conductes delictives; la garantia penal, que imposa la previsió legal de les penes aplicables, i la garantia d’execució, que assegura la subjecció de l’execució de penes i mesures de seguretat al marc legal establert.

El títol preliminar reitera també la prohibició de l’analogia i de la doble sanció pel mateix fet, i incorpora les normes relatives a l’aplicació de la llei penal en el temps i en l’espai, incloent-hi els criteris de territorialitat, personalitat activa i passiva i el principi de comunitat internacional d’interessos, que permeten atribuir competència als tribunals andorrans en determinats supòsits de delictes comesos fora del territori nacional.

El nou Codi penal reafirma igualment el principi de culpabilitat o d’imputació subjectiva, que exclou tota forma de responsabilitat objectiva i exigeix que la resposta penal s’adeqüi a la culpabilitat individual pel fet, ja sigui per dol o per imprudència. En matèria de mesures de seguretat, es manté la seva fonamentació en la perillositat criminal i en la necessitat d’una postdelictivitat efectiva, preservant la seva naturalesa de reacció subsidiària i garantista.

El model estructural del Codi es manté fidel a la sistemàtica establerta en el text del 2005. D’aquesta manera, el Codi continua organitzant les contravencions penals en un llibre específic, mentre que els delictes majors i menors es troben integrats dins d’un únic sistema coherent, en què el criteri diferenciador és la intensitat de la pena imposable.

Aquesta opció sistemàtica respon a la voluntat d’oferir un dret penal ordenat, comprensible i previsible, evitant una casuística excessiva i afavorint una interpretació harmònica del conjunt del text. La classificació de les infraccions s’articula, doncs, d’acord amb la jerarquia axiològica de béns jurídics que emana de la Constitució, situant en primer terme els delictes contra els béns individuals fonamentals –com la vida, la integritat, la llibertat o la dignitat–, i en un segon nivell els delictes contra interessos col·lectius, estatals o internacionals.

En coherència amb aquest plantejament, el Codi penal continua estructurant-se en dos grans parts:

La part general, que comprèn el títol preliminar i els títols següents dedicats a la definició de la infracció penal, al sistema de sancions i a la responsabilitat civil derivada del delicte. Aquesta part fixa les bases dogmàtiques i els principis aplicables a tot el dret penal andorrà, establint les regles generals sobre l’autoria, la participació, les circumstàncies modificatives de la responsabilitat, la temptativa, les causes d’exclusió de la culpabilitat i el règim d’imputabilitat, així com les regles específiques en relació amb la responsabilitat penal de les persones jurídiques. També regula de manera unificada el sistema de penes i mesures de seguretat, així com les regles d’individualització i execució, que garanteixen una aplicació flexible però respectuosa amb els principis de legalitat i proporcionalitat.

La part especial recull el catàleg complet de delictes i contravencions penals, ordenats segons la naturalesa del bé jurídic protegit. Aquesta part conserva la mateixa estructura jeràrquica del Codi vigent i comença pels delictes contra la vida i la integritat física i moral, seguits pels delictes relatius a la genètica i a la reproducció humana i pels delictes contra la llibertat, la llibertat sexual i les relacions familiars, i continua amb els delictes contra la intimitat i la inviolabilitat de domicili, contra el patrimoni, l’ordre socioeconòmic, els drets dels treballadors, la seguretat col·lectiva, la salut pública, el medi ambient, l’ordenació del territori i el patrimoni històric. El text conclou amb els delictes contra la Constitució, l’ordre públic, la funció pública, l’Administració de justícia i la seguretat en el tràfic jurídic i la comunitat internacional, com també amb el llibre específicament dedicat a les contravencions penals, que completen el sistema repressiu d’acord amb la jerarquia de valors establerta per la Constitució del 1993.

Aquesta continuïtat estructural no implica immobilisme, sinó una aposta per l’estabilitat, la seguretat jurídica i la coherència sistèmica. El nou Codi aprofundeix en la funció de garant dels drets fonamentals i en la vocació de dret penal de ciutadania, accessible, modern i respectuós amb la tradició jurídica andorrana.

Amb aquest nou text, el Principat consolida un model penal complet, sistemàtic i constitucionalment orientat, capaç d’oferir una resposta justa, proporcional i racional a les noves formes de criminalitat sense renunciar als valors essencials de l’estat de dret.

Títol preliminar. Garanties penals i aplicació de la llei penal

Article 1. Garantia criminal

Només constitueixen infracció penal les accions i les omissions previstes expressament com a delicte o contravenció penal per una llei anterior a la comissió d’aquestes accions i omissions.

Les mesures de seguretat només poden aplicar-se quan concorren els pressupòsits establerts prèviament per la llei.

Article 2. Garantia penal

En cap cas no es pot imposar una pena o una mesura de seguretat que no estigui prevista per una llei anterior a la comissió de la infracció.

Article 3. Garantia jurisdiccional i d’execució

No pot executar-se cap pena ni cap mesura de seguretat si no és en virtut d’una sentència ferma dictada d’acord amb la llei processal i per l’òrgan jurisdiccional competent.

No pot executar-se cap pena ni cap mesura de seguretat en cap altra forma que la prescrita per la llei. L’execució s’ha de fer sota el control del batlle o tribunal competent.

Article 4. Prohibició de l’analogia

Les lleis penals no són aplicables a supòsits que no s’hi comprenen expressament.

En el cas que un batlle o un tribunal tingui coneixement d’alguna acció o omissió que no és penada per la llei i consideri que hauria de ser-ho, s’ha d’abstenir de tot procediment sobre aquesta acció o omissió i s’ha d’adreçar per escrit al Consell Superior de la Justícia exposant raonadament els motius del seu convenciment. El Consell Superior de la Justícia ha de donar compte de la petició al Consell General i al Govern i ha d’emetre el seu parer raonat.

Quan de l’aplicació de les normes d’aquest Codi resulti penat un fet que el tribunal consideri que no hauria de ser-ho, o quan la pena aplicable resulti desproporcionada al seu judici, el tribunal s’ha d’adreçar al Consell Superior de la Justícia i exposar allò que cregui convenient sobre la derogació o la modificació de la norma. Això ho ha de fer sense perjudici de l’execució immediata de la sentència, excepte en el cas que hagi adreçat una petició d’indult als coprínceps i apreciï raonadament que el compliment de la pena pot vulnerar el dret a un procés sense dilacions indegudes, o convertir en il·lusòria la finalitat de l’indult. El Consell Superior de la Justícia ha de donar compte de la petició al Consell General i al Govern i ha d’emetre el seu parer raonat.

Article 5. Principi de culpabilitat

No es pot imposar cap pena si no concorre dol o imprudència. La pena no pot ultrapassar la mesura de la pròpia culpabilitat pel fet.

Article 6. Principis aplicables a les mesures de seguretat

Les mesures de seguretat es fonamenten en la perillositat criminal del subjecte, exterioritzada per la comissió d’un fet previst com a delicte.

Les mesures de seguretat no poden excedir el límit necessari per prevenir la perillositat del subjecte.

Les mesures de seguretat privatives de llibertat no poden tenir més durada que la pena que seria aplicable al delicte comès, si no s’hagués apreciat la circumstància excloent completa o incompleta.

Article 7. Aplicació de la llei penal en el temps

La llei penal no té efectes retroactius. Això no obstant, tenen efectes retroactius les lleis penals que afavoreixen el reu. En cas de dubte sobre quina és la llei més favorable, ha de ser escoltat el reu.

Per determinar la llei aplicable en el temps, les infraccions penals es consideren comeses en el moment en què té lloc l’acció o l’omissió punible, amb independència de quan es produeixi el seu resultat.

La pena o la mesura de seguretat deixa de ser executada quan la infracció per la qual va ser imposada ha deixat de ser prevista per la llei com a infracció penal. En aquest cas, s’anul·len d’ofici els antecedents i totes les conseqüències que se’n deriven.

Quan una llei posterior redueix la pena o la mesura de seguretat prevista per a una infracció, el condemnat en aplicació de la llei anterior també es beneficia de la disposició més favorable. El tribunal que ha dictat sentència ha de revisar d’ofici la sentència afectada per la nova llei més favorable.

La llei que modifica les regles de prescripció és aplicable retroactivament quan sigui favorable al reu.

Article 8. Aplicació de la llei penal en l’espai

La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades en el territori del Principat d’Andorra i també a les infraccions connexes o indivisibles que han estat intentades o comeses fora del territori d’Andorra.

La llei penal andorrana s’aplica a les infraccions intentades o consumades a bord de les naus, les plataformes fixes i les aeronaus andorranes i a l’espai aeri andorrà. També s’aplica quan una aeronau aterra en territori andorrà.

La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra per una persona de nacionalitat andorrana.

La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra si la víctima és de nacionalitat andorrana.

En els supòsits dels apartats 2 i 3 anteriors, la infracció penal només pot ser perseguida si es donen els requisits següents:

Que la infracció tingui caràcter de delicte a l’Estat on ha estat comesa i no hagi prescrit.

Que el responsable no hagi estat absolt, indultat o condemnat per la infracció o, en aquest últim cas, no hagi complert la totalitat de la condemna. En aquest darrer supòsit el compliment de la pena no pot excedir del màxim previst pel mateix delicte en aquest Codi, deduït el temps que s’hagi complert a l’estranger.

Que hi hagi hagut una denúncia o querella del Ministeri Fiscal.

La llei penal andorrana s’aplica a tot delicte intentat o consumat fora del territori del Principat d’Andorra contra la Constitució, la seguretat del Principat i les seves institucions o autoritats i als delictes de falsificació de documents, moneda o segells oficials andorrans.

Així mateix:

La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra quan un conveni internacional atribueixi la competència a la jurisdicció andorrana.

En virtut dels convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten a la lletra d següent, la llei penal andorrana s’aplica també a les infraccions penals intentades o consumades fora del territori del Principat d’Andorra per una persona estrangera que hi és resident legal, o quan la víctima és una persona estrangera que hi és resident legal, o per una persona estrangera que hi és o no resident si en la infracció s’hi troba implicat un funcionari o una autoritat andorrans.

En els supòsits establerts als convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten a la lletra d. següent, els requisits de les lletres a i c de l’apartat 4 no són aplicables quan el responsable de la infracció és un nacional andorrà, un estranger que és resident legal al Principat d’Andorra, un estranger que no hi és resident però que es troba a Andorra i no pot ser extradit per raó de la seva nacionalitat, o un estranger que hi és o no resident si en la infracció s’hi troba implicat un funcionari o una autoritat andorrans.

Els convenis i les infraccions a què es refereixen les lletres b. i c. anteriors són els següents:

i. Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals, fet a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, relatiu a les infraccions contra la llibertat sexual dels infants.

ii. Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, relatiu a les infraccions contra la integritat, la llibertat, la llibertat sexual de les dones i les relacions familiars.

iii. Conveni penal sobre la corrupció del Consell d’Europa, fet a Estrasburg el 27 de gener de 1999, relatiu a les infraccions de corrupció i tràfic d’influències.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.