Llei 18/2026, del 15 de juliol, qualificada del Codi penal

Ataqui o efectuï represàlies o actes d’hostilitat contra béns culturals o llocs de culte, clarament reconeguts, que constitueixen el patrimoni cultural o espiritual dels pobles, i als quals hom hagi conferit protecció en virtut d’acords especials, o béns culturals sota protecció reforçada, causant extenses destruccions, sempre que els béns no estiguin situats en la proximitat immediata d’objectius militars o no siguin utilitzats per donar suport a l’esforç militar de l’adversari.

Ataqui o efectuï represàlies o actes d’hostilitat contra béns de caràcter civil de la part adversa, causant-ne la destrucció, sempre que això no ofereixi, en les circumstàncies del cas, un avantatge militar definit o que els béns no contribueixin de manera eficaç a l’acció militar de l’adversari.

Ataqui, destrueixi, sostregui o inutilitzi els béns indispensables per a la supervivència de la població civil, tret que la part adversa utilitzi els béns per donar suport directament a una acció militar o exclusivament com a mitjà de subsistència per als membres de les seves forces armades.

Ataqui o efectuï represàlies contra les obres o les instal·lacions que continguin forces perilloses, quan els atacs puguin produir l’alliberament de les forces i causar pèrdues importants en la població civil, llevat que les obres o instal·lacions s’utilitzin per donar suport a les operacions militars de manera regular, important i directa i que els atacs siguin l’únic mitjà factible de posar fi al suport.

Destrueixi, danyi o sostregui, sense necessitat militar, coses alienes, obligui algú altre a lliurar-les o realitzi altres actes de pillatge.

L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió, per les forces sotmeses al seu comandament o control efectiu, d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.

Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 61.

L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de ser castigat amb la pena de l’autor amb la reducció prevista a l’article 61.

El superior no comprès en l’article anterior que, en l’àmbit de la seva competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels seus subordinats d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.

El superior no comprès en l’article anterior que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l’autor reduïda d’acord amb el que disposa l’article 61.

El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar crims de guerra o agressió o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que els hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.

El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de crims de guerra o agressió declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.

El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.

Qui maltracti corporalment de manera lleu o agredeixi físicament una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins a 6.000 euros. Si el maltractament consisteix en un càstig corporal, s’ha d’imposar la pena d’arrest.

Amb la mateixa pena ha de ser castigat qui produeixi a una persona una lesió no definida com a delicte per aquest Codi.

La temptativa és punible.

Qui per imprudència greu produeixi a una persona una lesió no definida com a delicte per aquest Codi ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

Qui per imprudència lleu produeixi una de les lesions previstes com a delicte, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros.

Quan la lesió es produeixi utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, s’ha d’imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir o la de privació del permís d’arma fins a tres mesos.

El qui causi a una persona una coacció de caràcter lleu ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.

El qui, fora dels supòsits previstos com a delicte en aquest Codi, amenaci una persona de causar un mal constitutiu de delicte menor o contravenció penal, o esgrimeixi armes o instruments perillosos en una baralla, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.

El qui faci trucades telefòniques, enviï correus electrònics o de missatgeria electrònica o es comuniqui per Internet o qualsevol altre sistema mitjançant l’ús de tecnologies de la informació i la comunicació, de manera reiterada, amb la finalitat de causar neguit, ansietat o temor a una persona, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins a 3.000 euros.

Qui cometi difamació contra una persona sense atemptar greument contra la seva autoestima o la seva reputació ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.

Per a la persecució de la difamació cal, en tot cas, querella de la persona ofesa per la infracció o del representant legal. Són, a més, aplicables a aquestes contravencions penals les disposicions previstes en els articles 198 a 206.

Qui comet furt d’un valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble del valor de la cosa furtada. La temptativa és punible.

Qui, sense ànim d’apropiar-se’l, sostreu o utilitza un vehicle automòbil aliè d’un valor no superior a 2.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.

Qui comet furt impropi d’una cosa de valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de la cosa.

El qui comet estafa o l’estafa privilegiada de l’article 237 per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble del perjudici patrimonial ocasionat.

De la mateixa manera ha de ser castigat el qui comet estafa informàtica per valor no superior a 600 euros.

El qui comet defraudació en l’ús de fluids o de sistemes de telecomunicació per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del perjudici causat.

El qui cometi apropiació indeguda o administració deslleial per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins al doble del valor de la cosa o del perjudici ocasionat.

La temptativa és punible.

Qui amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió de fets constitutius de contravenció penal contra el patrimoni, adquireixi o transmeti a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor de l’efecte.

La pena prevista en aquest article ha d’aplicar-se encara que l’autor o el còmplice de la infracció de la qual provinguin els efectes aprofitats sigui una persona desconeguda, sigui irresponsable o estigui personalment exempt de pena.

El qui causa un dany d’un import no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de treball en benefici de la comunitat fins a un mes o multa des de 300 euros fins al doble del dany causat.

El qui sense autorització faci inscripcions, pintades o fixi cartells o altres objectes a edificis o al mobiliari urbà, ha de ser castigat amb pena de multa equivalent al doble de l’import de la reparació o de treballs en benefici de la comunitat.

La temptativa és punible.

Les conductes previstes als articles 220 i 221 realitzades amb violència o intimidació o força en les coses en altres béns immobles que els descrits en els dits articles, han de ser castigades amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.

L’alteració o la destrucció de fites o marques de delimitació de la propietat ha de ser castigada amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.

La temptativa és punible.

El qui fora dels supòsits de l’article 331 ocasioni dany a un qualsevol dels elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

El qui talli, tali, cremi o arrenqui il·legalment alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

L’administrador de fet o de dret d’una empresa o societat o l’empresari que ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors respecte dels quals hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la finalitat d’eludir el pagament de les cotitzacions, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble de l’import defraudat si l’import defraudat en els dotze mesos anteriors supera els 10.000 euros.

El consentiment del treballador és irrellevant.

Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell.

El consum individual de cànnabis o una droga de toxicitat similar en un local públic ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa de 600 euros a 1.500 euros. Als efectes del present apartat, s’assimilen a local públic els llocs públics amb concurrència de persones.

El consum conjunt per dos o més persones de cànnabis o droga de toxicitat similar ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa de 600 euros a 1.500 euros.

El qui executi actes d’exhibició sexual davant d’una o més persones sense el consentiment d’aquestes, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

El qui, actuant en grup i amb la finalitat d’atemptar contra la pau pública, alteri l’ordre públic, fora dels supòsits previstos com a delicte, ha de ser castigat amb la pena de treballs en benefici de la comunitat, arrest o multa fins a 1.500 euros.

La temptativa és punible.

El professional o el tècnic que, en cas de necessitat, sigui legítimament requerit per autoritat, funcionari o saig per prestar la seva col·laboració i, sense justa causa, s’hi refusi, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 3.000 euros, sempre que el fet no sigui constitutiu de delicte.

El qui havent estat citat en forma legal deixi de comparèixer sense causa justa davant un tribunal en un procés, ocasionant perjudici a una de les parts o al desenvolupament de la causa, ha de ser castigat amb la mateixa pena.

El qui, sense incórrer en el delicte previst a la lletra b. de l’apartat 1 de l’article 235, demandi civilment una persona física o jurídica fingint desconèixer-ne el domicili amb el propòsit de col·locar-la en estat d’indefensió ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.

Si el responsable és advocat o procurador, s’ha d’imposar, endemés, la pena de suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis mesos.

El qui, sense incórrer en la conducta prevista com a delicte, havent adquirit moneda falsa sense tenir-ne coneixement, l’expedeix després de conèixer-ne la inautenticitat en quantitat no superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del valor aparent de la moneda.

La temptativa és punible.

S’atribueixi públicament la qualitat de professional emparada per un títol acadèmic que no posseeixi.

S’atribueixi públicament, sense posseir-la, la condició de funcionari.

Utilitzi públicament i indegudament uniforme, vestit, insígnia o condecoració oficial.

A l’efecte de facilitar la consulta d’aquesta Llei i de les modificacions que comporta en relació amb la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, a l’annex 1 s’incorpora una taula d’equivalències entre les disposicions d’ambdós Lleis.

Les remissions a articles de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal contingudes en la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme; la Llei 32/2021, del 22 de novembre, de text consolidat de cooperació judicial internacional en matèria penal; i en qualsevol altra norma, s’entenen efectuades a les disposicions corresponents d’aquesta Llei, de conformitat amb la taula d’equivalències de l’annex 1.

Les penes d’arrest pels delictes previstos als articles 300 i 301 que s’estiguin complint a la data d’entrada en vigor d’aquesta llei continuen en vigor de conformitat amb la redacció dels articles 268 i 269 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal amb anterioritat a la data referida.

Fins a l’entrada en vigor de les disposicions relatives a la responsabilitat penal de les persones jurídiques previstes en aquesta Llei, la multa aplicable a les societats, associacions i fundacions en els supòsits previstos per l’article 71.1.d) de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, continua sent aplicable i es regeix pel règim vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei.

S’addiciona l’article 65 bis a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent:

En cas que l’encausat sigui una persona jurídica, es pren declaració a la persona especialment designada pels òrgans competents de la persona jurídica, i, a manca d’això, al seu representant legal, assistit, en tot cas, del seu advocat.

La declaració ha d’anar dirigida a l’esbrinament dels fets i a la participació en els fets de la persona jurídica encausada i de les altres persones que també haguessin pogut intervenir en la seva realització. A aquesta declaració li és aplicable el que es disposa en aquesta secció en tot allò en el que no sigui incompatible amb la seva especial naturalesa.

La incompareixença injustificada del representant legal o de la persona especialment designada per la persona jurídica per representar-la comporta que es tingui per celebrat aquest acte, entenent-se que s’acull al seu dret a no declarar.”

Es modifica l’apartat 3 de l’article 116 ter de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix:

El batlle pot encomanar la conservació, l’administració, la gestió i la conversió en diner líquid, si escau, dels fons a l’Oficina de Gestió d’Actius regulada al títol catorzè d’aquest Codi. El seguiment i la identificació dels fons poden ser encomanats a l’Oficina de Recuperació d’Actius del Cos de Policia, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament.

S’addiciona l’article 140 bis a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent:

Quan l’encausat sigui una persona jurídica, pot estar representat per a un millor exercici del dret de defensa per una persona que especialment designin els òrgans competents de la persona jurídica encausada. En cas que no s’efectuï aquesta designació, ha de comparèixer el representant legal de la persona jurídica.

No obstant l’anterior, la incompareixença injustificada del representant legal o de la persona especialment designada per la persona jurídica per representar-la no impedeix en cap cas la celebració de les sessions del judici oral, que s’ha de dur a terme amb la presència de l’advocat designat.”

S’addiciona l’apartat 4 a l’article 163 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, que queda redactat de la manera següent:

En cas que el procediment d’ordenança penal se segueixi contra una persona jurídica, pot estar representada per una persona que especialment designin els òrgans competents de la persona jurídica encausada. En cas que no s’efectuï aquesta designació, ha de comparèixer en el procediment d’ordenança penal el representant legal de la persona jurídica.”

Es modifica l’article 176 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix:

La reparació dels danys i la indemnització del perjudici.

Les despeses de gestió en què hagi incorregut l’Oficina de Gestió d’Actius

Les despeses judicials.

Les multes.”

Es modifica l’article 177 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’apartat 1 de l’article 238 bis de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix:

L’Oficina de Gestió d’Actius gestiona i, si escau, realitza els fons objecte de comís determinats en la sentència. Si els fons són de comerç lícit, es poden afectar a qualsevol dels serveis o departaments de l’Administració pública.

Es modifica l’article 258 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix:

Es modifica l’article 261 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix:

S’addiciona el títol catorzè, integrat per 21 articles, a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix:

L’Oficina de Gestió d’Actius és un òrgan de l’Administració general, auxiliar de l’Administració de Justícia, i adscrit al ministeri competent en matèria de justícia, que disposa d’autonomia funcional en l’exercici de les seves funcions.

L’Oficina de Gestió d’Actius és competent per conservar, administrar, gestionar, posar en valor, convertir en diner líquid els productes d’activitats delictives i d’altres béns o fons relacionats amb el delicte que siguin objecte d’una resolució d’embargament, de segrest o de comís dictada per l’òrgan judicial competent.

També correspon a l’Oficina de Gestió d’Actius resoldre sobre l’adjudicació de l’ús dels fons quan l’òrgan judicial hagi acordat la seva utilització per a finalitats d’interès públic o social.

Igualment, l’Oficina de Gestió d’Actius és competent per:

L’Oficina de Gestió d’Actius ha de portar un inventari actualitzat dels fons embargats, segrestats o comissats, i ha de disposar de la informació necessària per al seu seguiment, control i valoració.

Totes les persones i entitats públiques i privades estan obligades a col·laborar en les actuacions regulades en aquest títol, i a facilitar a l’Oficina de Gestió d’Actius tota la informació de què diposin en relació amb els fons embargats, segrestats o comissats, sense cap altra limitació que les que imposen el respecte dels drets fonamentals de les persones i la llei.

L’Oficina de Recuperació d’Actius i l’Oficina de Gestió d’Actius han d’intercanviar les informacions necessàries a fi d’evitar duplicitats o pèrdues d’eficiència, i han de prestar-se col·laboració mútua d’acord amb les seves competències respectives.

L’Oficina de Gestió d’Actius pot recavar d’altres administracions públiques l’assistència i assessorament que requereixi en matèria d’execució dels embargaments, segrests i comisos acordats per l’òrgan judicial.

Així mateix, en l’exercici de les seves competències, l’Oficina de Gestió d’Actius pot obtenir la col·laboració, així com qualsevol informació útil de qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que estaran obligades a prestar la seva col·laboració, sense que, en el seu cas, puguin oposar el secret bancari.

La cessió de dades de caràcter personal a l’Oficina de Gestió d’Actius, en el marc del deure de col·laboració que imposa aquesta Llei i per a la finalitat que s’hi estableix, no requereix el consentiment de la persona interessada.

L’Oficina de Recuperació d’Actius, a través dels canals policials internacionals establerts, és l’òrgan encarregat de realitzar l’intercanvi d’informació policial relacionada amb la localització de béns.

L’Oficina de Gestió d’Actius ha de realitzar l’intercanvi d’informació passiu provinent d’altres oficines, institucions o organismes judicials o multidisciplinaris, sempre que la finalitat de l’intercanvi sigui l’embargament o segrest en el marc d’un procediment penal. Igualment, en compliment dels mandats judicials, pot dirigir-se a qualsevol altra oficina o institució competent, independentment de la seva naturalesa.

Per la via reglamentària s’han d’establir els mecanismes d’intercanvi d’informació entre ambdues oficines per assegurar l’aplicació efectiva de les disposicions dels apartats anteriors.

El ministeri competent en matèria de justícia ha de dotar l’Oficina de Gestió d’Actius dels mitjans materials i humans necessaris perquè pugui dur a terme adequadament les funcions que té encomanades.

L’adscripció dels mitjans personals previstos en aquest article s’entén sense perjudici que la persona titular de la direcció de l’Oficina de Gestió d’Actius pugui estar igualment adscrita a altres àrees o departaments del ministeri competent.

L’Oficina de Gestió d’Actius ha de comptar amb personal amb perfils tècnics especialitzats en matèria jurídica o econòmica i financera, amb coneixements adequats en gestió d’actius, anàlisi econòmica i execució de mesures patrimonials. Els perfils tècnics han de ser adequats a la naturalesa i complexitat dels fons gestionats.

L’Oficina de Gestió d’Actius ha de poder comptar, així mateix, amb el suport i assessorament tècnic especialitzat necessari per a l’exercici de les seves funcions, de conformitat amb el que disposa l’article 292, especialment en aquells àmbits que requereixin coneixements específics o d’elevada complexitat tècnica.

Es crea la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius com a òrgan consultiu adscrit al ministeri competent en matèria de justícia, amb la finalitat d’emetre criteris generals, orientacions i recomanacions de caràcter tècnic en matèria de gestió d’actius.

La Comissió no pot intervenir en la presa de decisions relatives a casos concrets ni en l’exercici de les funcions atribuïdes a l’Oficina de Gestió d’Actius.

Els informes de la Comissió no tenen caràcter vinculant.

La Comissió Tècnica de Gestió d’Actius es compon dels cinc membres titulars següents:

Per cadascun dels membres titulars assenyalats a l’apartat anterior, la persona encarregada de designar-los també ha de designar un membre suplent.

Els membres de la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius són nomenats per un període de sis anys, renovable per una sola vegada. Aquesta limitació no és aplicable als representants dels ministeris competent en matèria de justícia i de finances, el mandat dels quals es vincula al càrrec o funció en virtut del qual han estat designats.

Ocasionalment, es pot sol·licitar l’assistència puntual a la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius de batlles o magistrats de la jurisdicció penal o de representants de l’UIFAND o d’altres departaments, serveis o àrees de l’Administració general, sense que adquireixin la condició de membres ni dret a vot.

Els càrrecs de president i de secretari recauen en els membres titulars o suplents que representen el ministeri competent en matèria de justícia.

Els membres titulars o suplents que no exerceixin els càrrecs de president i de secretari són vocals de la Comissió Tècnica de Gestió d’Actius.

Els membres han d’actuar amb independència de criteri i d’acord amb principis tècnics i professionals.

El càrrec de membre de la Comissió tècnica de Gestió d’Actius no és retribuït.

Una vegada rebuda la resolució de l’òrgan judicial competent, l’Oficina de Gestió d’Actius ha de recavar tota la informació necessària per a la gestió dels fons embargats, segrestats o comissats.

A petició de l’òrgan judicial competent, l’Oficina de Gestió d’Actius ha de valorar els fons embargats, segrestats o comissats.

No s’ha d’efectuar la valoració en el cas de fons mancants de valor o d’un valor ínfim, quan siguin inservibles o no tinguin per si mateixos utilitat per formar part d’un altre bé. Aquesta circumstància ha de ser comunicada a l’òrgan judicial competent.

A petició de l’òrgan judicial competent, l’Oficina de Gestió d’Actius ha d’elaborar una anàlisi econòmica en relació amb el destí dels fons en què s’han de tenir en compte els criteris necessaris a efectes d’evitar les actuacions antieconòmiques.

L’anàlisi econòmica ha de tenir en compte, entre altres, els criteris següents quant als fons: estat i naturalesa, valoració, despeses derivades del dipòsit, conservació i manteniment, caràcter consumible i perible, depreciació per ús o pel transcurs del temps, situació possessòria i, si escau, càrregues.

A partir del resultat de l’anàlisi econòmica, l’Oficina de Gestió d’Actius ha de formular per escrit una proposta d’actuació dirigida a l’òrgan judicial competent. La proposta pot consistir, entre altres, en alguna o varies de les actuacions següents:

La proposta d’actuació ha de ser autoritzada per l’òrgan judicial.

La subhasta pública té per objecte la venda d’un o diversos actius o lots d’actius, segons el que resulti més convenient.

El valor de cada actiu o lot d’actius a efectes de la subhasta s’ha de correspondre amb el valor que resulti de la seva valoració. El tipus de sortida de la primera subhasta ha de ser equivalent al preu mínim de la liquidació establert per la resolució judicial, incrementat en un quaranta per cent.

La subhasta s’ha d’anunciar mitjançant la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, sense perjudici de la possibilitat d’utilitzar altres mitjans de publicitat, quan es consideri convenient.

L’anunci de la primera licitació s’ha de fer en el termini màxim d’un mes a comptar de la data de la resolució judicial en què s’acordi la conversió dels fons en diner líquid.

Quan es tracti de béns immobles, s’han de fer constar, quan sigui el cas, les dades urbanístiques oportunes, les càrregues o els gravàmens que hi hagi sobre els mateixos béns i també que el licitador, pel sol fet de participar en la subhasta, admet i accepta que queda subrogat en la responsabilitat que se’n deriva, en cas d’esdevenir adjudicatari.

L’execució material de la subhasta es pot encomanar al saig. En aquest cas, un representant de l’Oficina de Gestió d’Actius assisteix a l’acte de licitació, i té la facultat de decidir sobre les incidències que puguin sorgir en el desenvolupament de l’acte, i fins i tot de suspendre la subhasta o de condicionar l’adjudicació a una ratificació posterior.

Les persones que vulguin participar en la subhasta han de presentar un resguard que justifiqui que han formalitzat l’ingrés de l’import corresponent al quinze per cent del tipus de sortida de l’actiu que es pretén subhastar, al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui, als efectes establerts a l’apartat següent.

L’actiu subhastat s’adjudica provisionalment a la persona que hi hagi participat i hagi presentat la millor oferta. Amb aquesta finalitat, la persona titular del ministeri competent en matèria de justícia dicta un acord d’adjudicació provisional, en què s’identifiquen l’adjudicatari i el bé o dret subhastat, i alhora atorga un termini de quinze dies naturals per ingressar al compte de dipòsits i consignacions que s’indiqui la diferència entre l’import de l’adjudicació i l’import del dipòsit ingressat per participar en la subhasta.

Un cop consignat l’import, la persona titular del ministeri competent en matèria de justícia dicta un acord d’adjudicació definitiva que acredita el pagament i constitueix el títol de transmissió de l’actiu subhastat.

En l’acord d’adjudicació definitiva d’un bé immoble o d’un dret sobre un bé immoble, s’hi han de fer constar, quan sigui el cas, les càrregues o els gravàmens anteriors que subsisteixen, i la subrogació de l’adjudicatari en aquestes càrregues i aquests gravàmens. Quan es tracti de béns immobles o de drets sobre béns immobles, i en els altres casos en què una llei ho exigeixi, l’acord d’adjudicació definitiva es formalitza en escriptura pública, que constitueix el títol de transmissió del bé o dret subhastat.

No poden participar en la subhasta les persones a les quals se’ls hagi comissat l’actiu objecte de la mateixa, ni tampoc les persones que actuïn en el seu nom o per compte seu, ni aquelles amb les quals mantinguin vincles de parentiu, convivència o relació que permeti presumir una actuació interposada.

L’adjudicació directa dels fons escau en els supòsits següents:

El preu mínim de l’adjudicació directa és:

L’Oficina de Gestió d’Actius pot proposar a l’òrgan judicial competent l’entrega dels fons objecte de comís quan siguin de comerç lícit a l’Administració pública, perquè l’utilitzin, sempre que es prevegi que la seva conversió en diner líquid pot resultar antieconòmica.

L’entrega del bé a una Administració pública concreta requereix l’autorització judicial, llevat que l’òrgan judicial competent acordi que el servei o departament de l’Administració sigui escollit per l’Oficina de Gestió d’Actius.

L’Oficina de Gestió d’Actius pot proposar a l’òrgan judicial competent la utilització provisional, per part de l’Administració pública, dels béns embargats, segrestats o comissats, incloent-hi si es tracta de vehicles, quan aquesta utilització permeti una optimització del valor del bé superior a la que resultaria de la seva conversió en diner líquid, o quan no es consideri procedent aquesta conversió.

Una vegada autoritzada judicialment la proposta d’utilització provisional, correspon a l’Oficina de Gestió d’Actius adjudicar l’ús dels béns al servei o departament concret de l’Administració pública i establir les mesures de conservació que hagin de ser adoptades.

L’Oficina de Gestió d’Actius pot proposar a l’òrgan judicial competent la destrucció dels fons que siguin de lícit comerç, però que pel seu escàs valor, per raó de la seva obsolescència, deteriorament o caràcter perible, no puguin ser convertits en diner líquid.

Una vegada autoritzada judicialment la proposta, correspon a l’Oficina de Gestió d’Actius ordenar la destrucció dels fons, que ha d’efectuar-se de conformitat amb la normativa aplicable en funció de la naturalesa del bé.

L’Oficina de Gestió d’Actius pot recórrer a experts, professionals o entitats especialitzades per a la realització de les tasques tècniques que requereixin coneixements específics.

L’assistència prestada té caràcter auxiliar i es limita a l’elaboració d’informes, valoracions o altres actuacions de caràcter estrictament tècnic que siguin necessàries per al compliment de les funcions de l’Oficina de Gestió d’Actius.

En cap cas aquesta assistència pot comportar la delegació de potestats públiques ni de les facultats atribuïdes a l’Oficina de Gestió d’Actius.

El producte de la conversió dels fons s’aplica, en primer lloc, a satisfer les despeses ocasionades per la valoració, conservació i gestió dels béns i pel procediment de conversió. La quantitat restant s’ingressa al compte de dipòsits judicial i queda afectada al pagament de les responsabilitats pecuniàries previstes en aquest Codi.

Els rendiments, fruits i interessos generats abans que es dicti resolució judicial ferma de comís es destinen prioritàriament a cobrir les despeses de gestió, conservació i administració dels fons.

L’import obtingut de la conversió de fons objecte d’una resolució judicial ferma de comís s’aplica d’acord amb el que disposa l’article 176 d’aquest Codi. La quantitat restant, així com els rendiments obtinguts durant la gestió dels béns, s’ingressen a favor de l’Estat com a ingressos de dret públic.

Fins a un cinquanta per cent dels recursos a què fa referència l’apartat anterior es pot destinar a les finalitats següents:

La Llei del pressupost general determina anualment el percentatge dels recursos que es destina a les finalitats previstes en aquest article i estableix els criteris per a la seva distribució.

Els costos de gestió i les despeses derivades de l’administració, conservació i realització dels fons es poden estimar d’acord amb el que es determini reglamentàriament.

En el cas de la realització d’un bé embargat o objecte de comís per ordre d’una autoritat judicial estrangera, s’apliquen les disposicions de la Llei de cooperació judicial internacional en matèria penal.

Contra les decisions adoptades per l’Oficina de Gestió d’Actius que afectin drets o interessos legítims i que no estiguin subjectes a autorització prèvia de l’òrgan judicial, es pot instar el control judicial davant l’òrgan judicial competent en el procediment penal.

L’òrgan judicial ha de resoldre el recurs o incidència mitjançant resolució motivada.

No són susceptibles de control judicial els actes de tràmit ni les actuacions de caràcter material o tècnic, ni aquelles que es limitin a l’execució de resolucions judicials.

L’òrgan judicial pot acordar la suspensió dels efectes de la decisió impugnada quan ho consideri necessari.”

S’addiciona la disposició transitòria tercera a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix:

S’addiciona una disposició final segona a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998, el qual queda redactat com segueix:

Les remissions a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, contingudes a la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre del 1998 es modifiquen de conformitat amb la taula d’equivalències contingudes a l’annex 2 de la Llei qualificada del Codi penal.

Es modifica l’article 31 de la Llei 32/2021, del 22 de novembre, de text consolidat de cooperació judicial internacional en matèria penal, que queda redactat de la manera següent:

Les autoritats judicials andorranes lliuren, a demanda de les autoritats judicials estrangeres, certificats dels antecedents penals de les persones que resideixen a Andorra o dels seus nacionals, sota les condicions següents:

No són aplicables les condicions previstes a l’apartat anterior en cas que l’intercanvi d’informació d’antecedents penals s’efectuï en virtut dels convenis o acords internacionals dels quals Andorra sigui part.”

Es modifica l’article 39 de la Llei 32/2021, del 22 de novembre, de text consolidat de cooperació judicial internacional en matèria penal, que queda redactat de la manera següent:

Sense perjudici de convenis o acords internacionals que disposin altrament, els comisos sempre s’efectuen en benefici de l’Estat andorrà.

No obstant el que està establert a l’apartat anterior, una volta acordat judicialment el comís, el Govern pot decidir que un màxim del 50% del valor dels fons efectivament recuperats a Andorra sigui transferit a l’Estat sol·licitant quan concorrin les condicions següents:

Són infraccions greus:

La disposició final segona, que entrarà en vigor al cap de sis mesos de la publicació referida, i

Les disposicions relatives al règim de responsabilitat penal de les persones jurídiques, que entraran en vigor al cap d’un any de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.