Llei 18/2026, del 15 de juliol, qualificada del Codi penal

Els caps d’Estat estrangers gaudeixen d’immunitat durant la seva presència al territori del Principat d’Andorra per fets comesos durant l’exercici de les seves funcions, excepte pels crims de guerra i els crims contra la humanitat i altres delictes en què així ho prevegi un tractat internacional vigent al Principat d’Andorra.

La llei penal andorrana s’aplica als delictes intentats o consumats fora del territori del Principat d’Andorra que tenen prevista, d’acord amb la llei andorrana, una pena el límit màxim de la qual sigui superior a sis anys de presó i que poden ser qualificats com a genocidi, tortures, terrorisme, tràfic de drogues, tràfic d’armes, falsificació de moneda, blanqueig de diners i valors, pirateria, apoderament il·lícit d’aeronaus, esclavatge, tràfic d’infants, delictes sexuals contra menors i els altres delictes en què així ho prevegi un tractat internacional vigent al Principat d’Andorra, sempre que el responsable no hagi estat absolt, indultat o condemnat per la infracció o, en aquest últim cas, no hagi complert condemna. Si hagués complert la condemna en part, s’ha de tenir en compte per rebaixar proporcionalment la que li correspongui.

No pot sancionar-se penalment més d’una vegada el mateix fet.

En el cas que un fet pugui ser qualificat d’acord amb dos o més normes penals, si no hi ha concurs d’infraccions, són aplicables les regles següents:

Les infraccions penals es classifiquen, segons la seva gravetat, en delictes majors, delictes menors i contravencions penals.

Són delictes majors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit màxim de la qual supera les establertes a l’article 41.

Són delictes menors els que tenen assenyalada almenys una pena el límit màxim de la qual supera les establertes a l’article 42.

Són contravencions penals les tipificades en el llibre tercer.

Les infraccions previstes a la llei són doloses, llevat de les que són definides expressament com a imprudents.

Les accions o les omissions imprudents només es castiguen quan la llei ho disposi expressament.

L’error invencible sobre un element integrant de la infracció penal exclou la responsabilitat penal. Si l’error, ateses les circumstàncies del fet i les personals de l’autor, és vencible, la infracció ha de ser castigada, sempre que ho permeti aquest Codi, com a imprudent.

L’error sobre un fet que qualifiqui la infracció o sobre una circumstància agreujant n’impedeix l’apreciació.

Són punibles la infracció consumada i la temptativa.

La temptativa de delicte o de contravenció penal solament és punible en els casos en què la llei així ho disposi expressament.

Hi ha temptativa quan el subjecte inicia directament l’execució de la infracció amb fets exteriors, efectuant tots o una part dels actes que objectivament haurien de produir el resultat i, tot i això, la infracció no es produeix per causes independents de la voluntat de l’autor.

Resta exempt de responsabilitat pel delicte intentat i pels actes preparatoris previstos als articles 18 i 19, el qui eviti voluntàriament la consumació del delicte, bé desistint de l’execució ja iniciada, bé impedint o intentant impedir la producció del resultat, sense perjudici de la responsabilitat en què podria haver incorregut pels actes executats si aquests actes eren ja constitutius d’una altra infracció penal.

Quan en un fet intervinguin diversos subjectes, resten exempts de responsabilitat penal el subjecte o els subjectes que desisteixin de l’execució ja iniciada, sempre que no hagin pogut impedir personalment la consumació del fet, sense perjudici de la responsabilitat en què podrien haver incorregut pels actes executats si aquests actes eren constitutius d’una altra infracció penal.

Hi ha conspiració quan dos o més persones es concerten per a la comissió d’un delicte i decideixen executar-lo.

La conspiració per delinquir només és punible en els casos expressament previstos en la llei.

Hi ha provocació quan directament hom incita a la comissió d’un delicte mitjançant la impremta, la radiodifusió o qualsevol altre mitjà d’una eficàcia semblant, que en faciliti la publicitat, o davant d’una concurrència de persones, sempre que hagi estat seguida de la realització efectiva d’una infracció penal.

La provocació és punible solament en els casos en què la llei ho prevegi, tret que ho hagi estat a un delicte concret i que el delicte s’hagi intentat o consumat, en què ha de ser castigada com a inducció.

En els supòsits de conspiració i provocació previstos penalment queda exempt de responsabilitat el qui intenti impedir la consumació del delicte.

La responsabilitat penal és personal. Les persones jurídiques poden ser responsables penalment quan concorrin les condicions establertes a l’article 26 i en els supòsits previstos a l’article 27.

El qui actua com a administrador de fet o de dret d’una persona jurídica, o en nom o representació legal o voluntària d’aquesta o d’una persona física, respon personalment, malgrat que no concorrin en ell les condicions, qualitats o relacions que la figura de delicte o contravenció penal requereixi perquè en pugui ser subjecte actiu, si aquestes circumstàncies es donen en l’entitat o en la persona en nom o representació de la qual obra, sempre que es compleixin les condicions previstes en l’article 21.

En els delictes o contravencions penals que es cometin utilitzant mitjans tècnics de difusió o comunicació públiques, no responen criminalment ni els còmplices ni els qui els hagin afavorit personalment o realment.

Els autors responen de manera esglaonada, excloent i subsidiària d’acord amb l’ordre següent:

Quan per qualsevol altre motiu que l’extinció de la responsabilitat penal, fins i tot la declaració de rebel·lia o la residència fora del Principat d’Andorra, no pugui perseguir-se cap de les persones compreses en un dels apartats del punt anterior, hom ha de dirigir el procediment contra les persones esmentades en l’ordinal immediatament posterior.

En els supòsits previstos a l’article 27, les persones jurídiques són penalment responsables quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

La persona jurídica queda exempta de responsabilitat penal si, abans de la comissió del delicte, ha implementat internament de manera eficaç un sistema d’organització i gestió adequat per reduir significativament el risc de comissió de delictes de la naturalesa del delicte comès. Aquest sistema ha de complir els requisits següents:

En el cas de les persones jurídiques de petites dimensions, les funcions de supervisió a què es refereix el requisit previst a la lletra h de l’apartat 2 poden ser assumides per l’òrgan d’administració de la persona jurídica.

En el cas d’un grup d’empreses, el sistema de prevenció de delictes es pot implementar en l’àmbit de grup, de manera que les mesures i els procediments interns que componen el sistema siguin els mateixos per a totes o algunes de les entitats incloses en el grup empresarial, sempre que s’asseguri la correcta aplicació del sistema i aquest sistema s’adapti a les particularitats que puguin presentar les entitats i les activitats que desenvolupin.

Delicte de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans, tipificat a l’article 135.

Delicte de tràfic d’éssers humans amb finalitat de treball o serveis forçats, d’esclavatge, servitud o mendicitat, d’explotació per realitzar activitats criminals o de celebrar un matrimoni no consentit, tipificat a l’article 149.

Delictes relatius a la prostitució, i a altres formes d’explotació sexual, tipificats al capítol segon del títol VII del Llibre segon.

Delictes relatius a la pornografia i les conductes de provocació sexual, tipificats al capítol tercer del títol VII del Llibre segon.

Delictes contra l’ordre socioeconòmic, tipificats al títol XII del Llibre segon.

Delictes contra els drets dels treballadors, tipificats al títol XIII del Llibre segon.

Delictes contra la seguretat col·lectiva, tipificats al títol XIV del Llibre segon.

Delictes contra la salut pública, tipificats al títol XV del Llibre segon.

Delictes contra el medi ambient, tipificats al títol XVI del Llibre segon.

Delictes de terrorisme i de finançament del terrorisme, tipificats al capítol quart del títol XIX del Llibre segon.

Delictes de corrupció i tràfic d’influències, tipificats al capítol quart del títol XXI del Llibre segon.

Delicte de finançament il·legal de partits polítics, tipificat al capítol cinquè del títol XXI del Llibre segon.

Delictes de blanqueig de diners o valors, tipificats al capítol quart del títol XXII del Llibre segon.

Delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic, tipificats al títol XXIII del Llibre segon.

La responsabilitat penal de les persones jurídiques és exigible sempre que es constati la comissió d’una infracció que hagi hagut de cometre qui exerceixi els càrrecs o les funcions a què al·ludeix l’article 26, encara que la persona física concreta responsable no hagi estat individualitzada o no hagi estat possible dirigir el procediment contra ella. Quan, com a conseqüència dels mateixos fets, s’imposa a totes dos la pena de multa, el tribunal ha de modular les quanties respectives, de manera que la suma resultant no sigui desproporcionada en relació amb la seva gravetat.

La concurrència, en les persones que materialment hagin dut a terme els fets o en les que els hagin fet possibles per no haver exercit el degut control, de circumstàncies que afectin la culpabilitat de l’acusat o n’agreugin la responsabilitat, o el fet que aquestes persones hagin mort o s’hagin sostret a l’acció de la justícia, no exclou ni modifica la responsabilitat penal de les persones jurídiques, sense perjudici del que disposa l’apartat 2 de l’article 33.

Les disposicions relatives a la responsabilitat penal de les persones jurídiques no són aplicables a l’Administració general i els òrgans que estan sota la seva direcció, als comuns i als òrgans que en depenen, els organismes públics i les entitats parapúbliques, a les organitzacions internacionals de dret públic, ni a les altres que exerceixin potestats públiques de sobirania o administratives.

En el cas de les entitats associatives i fundacionals creades per l’Administració general o pels comuns i de les societats públiques, siguin generals o comunals, quan la participació de l’Administració en el seu capital sigui majoritària o suficient per tenir-ne el control, que executin polítiques públiques o prestin serveis d’interès general, només es poden imposar la pena de multa i la conseqüència accessòria de nomenament d’administrador judicial. Aquesta limitació no és aplicable quan el tribunal consideri que es tracta d’una forma jurídica creada pels seus promotors, fundadors, administradors o representants amb el propòsit d’eludir una eventual responsabilitat penal.

A les persones menors d’edat que no hagin complert divuit anys i que hagin comès una infracció penal els és aplicable el que disposa la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat.

A les persones que no hagin complert vint-i-un anys i que hagin comès una infracció penal els poden ser aplicades totes les mesures que preveu la Llei qualificada de la responsabilitat penal de les persones menors d’edat, sigui com a mesures substitutives d’entre les mesures previstes en matèria de substitució de penes, sigui com a obligacions de la suspensió condicional qualificada. Si no és el cas, s’apliquen les reduccions de pena previstes a l’article 62.

Actuar en defensa de la persona o de drets propis o d’altri, si hi concorren els requisits següents:

Actuar en compliment d’un deure o en exercici legítim d’un dret, ofici o càrrec.

Actuar en estat de necessitat, per evitar un mal propi o aliè, sempre que hi concorrin els requisits següents:

Cometre la infracció penal no podent comprendre la il·licitud del fet, o actuar d’acord amb aquesta comprensió, per raó de qualsevol anomalia o alteració mental.

Cometre la infracció penal en un estat d’intoxicació plena provocat pel consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o d’altres que produeixin efectes anàlegs, sempre que el subjecte no l’hagi buscat amb la intenció de cometre-la o no hagi previst o hagut de preveure la comissió. També constitueix una circumstància excloent de responsabilitat la comissió de la infracció sota la influència d’una síndrome d’abstinència, a causa de la dependència d’aquestes substàncies, que impedeixi al subjecte de comprendre la il·licitud del fet o d’actuar d’acord amb aquesta comprensió.

Sofrir alteracions de la percepció des del naixement o des de la infància que impedeixin comprendre la il·licitud del fet o actuar d’acord amb aquesta comprensió.

Obrar per evitar un mal propi o aliè per a la vida, la salut o la llibertat, sempre que no hi hagi desproporció entre el mal causat i el que es tracta d’evitar i que concorrin els requisits b i c de la circumstància 3 anterior.

Obrar impulsat per una por insuperable. En els supòsits dels apartats 4, 5 i 6 s’apliquen, si escau, les mesures de seguretat previstes en aquest Codi.

Són circumstàncies que atenuen la responsabilitat criminal:

Addicionalment a les circumstàncies previstes a l’apartat anterior, es poden considerar circumstàncies atenuants de la responsabilitat penal de les persones jurídiques haver dut a terme, amb posterioritat a la comissió de la infracció i a través dels seus representants legals o de la persona especialment designada pels òrgans competents de la persona jurídica, les activitats següents:

Executar el fet amb acarnissament, augmentant intencionadament el sofriment de la víctima causant-li patiments que excedeixin dels necessaris per a l’execució del delicte.

Executar el fet amb traïdoria, emprant mitjans tendents directament a assegurar l’acció sense el risc que pugui procedir de la defensa per part de l’ofès.

Abusar de l’autoritat, la superioritat o la confiança

Buscar o aprofitar-se de les circumstàncies de lloc, de temps o de la concurrència d’altres persones que facilitin l’execució o augmentin el greuge sobre la víctima.

Ser la víctima especialment vulnerable tenint en compte l’edat, la condició física o psíquica, la discapacitat o una altra circumstància semblant.

Cometre el fet per un mòbil discriminatori. Constitueix mòbil discriminatori el tracte desfavorable, d’inferioritat o excloent que es dona a una persona o un col·lectiu per raó de naixement, nacionalitat o manca de nacionalitat, origen racial o ètnic, sexe o gènere femení, religió, convicció o opinió filosòfica, política o sindical, llengua, edat, discapacitat, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

La reincidència. Hi ha reincidència quan, en el moment de cometre el delicte, el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte que tingui assenyalada una pena igual o superior, o per diversos delictes encara que tinguin assenyalada una pena inferior. En tot cas només generen reincidència els delictes compresos en el mateix títol i que siguin de la mateixa naturalesa. No es tenen en compte els antecedents penals quan es donen les condicions legalment establertes per a la rehabilitació del reu.

Cometre la infracció mitjançant preu, promesa o recompensa.

Que el subjecte passiu sigui funcionari o autoritat i la infracció penal s’hagi comès quan aquest subjecte es trobava en l’exercici del seu càrrec o per raó del mateix càrrec.

L’ostentació o la difusió de la infracció a través de qualsevol mitjà de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació.

Als efectes penals, es considera autoritat la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, tant si és funcionària com si no ho és, tingui comandament o exerceixi jurisdicció pròpia, individualment o col·legiadament. Es consideren també autoritat els membres del Consell General, dels comuns, del Consell Superior de la Justícia, del Tribunal de Comptes, del Ministeri Fiscal, del Raonador del Ciutadà i qualsevol altra persona a qui la llei atribueixi l’exercici de funcions institucionals pròpies.

Als mateixos efectes es considera funcionari la persona que, amb independència de la seva nacionalitat, participa, de manera delegada o no, en l’exercici de les funcions públiques per disposició de la llei, per elecció o per nomenament de l’autoritat competent.

Als efectes del que preveuen els capítols quart i sisè del títol XXI, també es considera funcionari qualsevol persona, no inclosa en els apartats anteriors, que presti un servei públic, inclús en el cas de gestió indirecta d’aquest servei, de conformitat amb la normativa en matèria de contractació pública.

Als efectes penals es considera document tot suport material que incorpori una declaració atribuïble a una persona, apte per a la prova de fets amb rellevància jurídica.

Als efectes d’aquest Codi es considera document públic tot aquell que, complint els requisits abans esmentats, hagi estat emès per un funcionari o per un òrgan de l’Administració amb una determinada finalitat probatòria, seguint el procediment corresponent i amb les formalitats essencials establertes per la normativa aplicable.

Presó de fins a vint-i-cinc anys, tret del que disposin les normes relatives a l’acumulació de penes i les penes previstes pel delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat.

Multa de fins a 300.000 euros o fins al quàdruple del perjudici ocasionat o del benefici obtingut o que, respectivament, es pretenia ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior, llevat dels casos en què es prevegi expressament un import superior.

Inhabilitació de fins a vint anys, tret del que disposin les normes relatives a l’acumulació de penes, per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.

Privació temporal o definitiva del permís de conduir.

Privació temporal o definitiva del permís d’arma.

Prohibició de fins a vint anys de contractar amb les administracions públiques.

Les que derivin de l’aplicació de les normes de substitució de penes previstes a l’article 73.

Prohibició temporal o definitiva de conduir vehicles.

Prohibició temporal o definitiva de tenir animals.

Presó fins a dos anys.

Arrest de temps festiu fins a vint-i-quatre caps de setmana o unitats de temps equivalents.

Arrest domiciliari fins a sis mesos.

Arrest parcial diari fins a sis mesos.

Multa fins a 60.000 euros o fins al triple del valor de la cosa sostreta, del dany causat, del perjudici ocasionat o del benefici obtingut o que respectivament es pretenia sostreure, ocasionar o obtenir amb la comissió del delicte, si era superior.

Treballs en benefici de la comunitat per un termini no superior a un any, tret del que derivi de l’aplicació de l’article 73.

Inhabilitació fins dos anys per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.

Suspensió fins a dos anys per a l’exercici de drets públics, de càrrec públic, de drets de família, de l’ofici o el càrrec.

Privació del permís de conduir fins a sis anys.

Privació del permís d’arma fins a sis anys.

Privació del permís de caça o de la llicència de pesca de fins a sis anys.

Prohibició d’emetre xecs o d’utilitzar targetes de crèdit fins a sis anys.

Prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys.

Les que derivin de l’aplicació de les normes de substitució de penes previstes a l’article 73.

Prohibició de conduir vehicles fins a sis anys.

Prohibició de tenir animals fins a sis anys.

Arrest de temps festiu fins a vuit caps de setmana o unitats de temps equivalents.

Arrest domiciliari fins a un mes.

Arrest parcial diari fins a dos mesos.

Multa fins a 6.000 euros o fins al doble del valor de la cosa sostreta, del dany causat, del perjudici ocasionat o del benefici obtingut o que respectivament es pretenia sostreure, ocasionar o obtenir amb la comissió de la infracció, si era superior.

Treballs en benefici de la comunitat per un termini no superior a un mes.

Privació del permís de conduir fins a un any.

Privació del permís d’arma fins a un any.

Privació del permís de caça o de la llicència de pesca de fins a tres anys.

Prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a un any.

Suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis mesos.

Amonestació pública o privada.

Prohibició de conduir vehicles fins a un any.

Prohibició de tenir animals fins a un any.

En els delictes majors el tribunal pot imposar a les persones físiques la pena complementària d’expulsió temporal o definitiva de la persona condemnada de nacionalitat estrangera.

En els supòsits que tinguin relació amb el delicte comès el tribunal pot imposar, a les persones físiques, per un termini no superior a deu anys en cas de delicte major o a tres anys en cas de delicte menor o per un termini no superior al de la més greu de les penes principals imposades si fossin de major durada, una o diverses de les penes següents:

En els delictes contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat sexual, i en els delictes d’amenaces, atenent les relacions entre el culpable i la víctima i la necessitat de protecció de la víctima o de tercers, el tribunal pot imposar la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima, fins a un màxim de dotze anys en cas de delicte major i de sis anys en cas de delicte menor.

En els delictes majors i menors que no tinguin prevista com a principal la pena de multa, el tribunal pot imposar la pena complementària de multa, sempre que tingui relació amb el delicte comès, amb els límits següents:

En el cas de les persones jurídiques, s’ha d’imposar la pena de multa fins a un màxim de cinc vegades l’import previst per a les persones físiques en la disposició del Llibre segon que tipifica la infracció penal.

En cas de tractar-se d’un delicte per al qual no es preveu cap pena de multa contra les persones físiques, la multa que s’ha d’imposar a les persones jurídiques es determina segons les regles següents:

Igualment, es poden imposar les penes següents:

Les penes previstes als apartats anteriors s’han d’aplicar en la meitat superior sempre que així ho prevegi la disposició del Llibre segon que tipifica la infracció penal.

Pel que respecta a les persones jurídiques, en els delictes majors el tribunal pot imposar la pena complementària de dissolució de la persona jurídica.

En el cas de les persones jurídiques i en els supòsits que tinguin relació amb el delicte comès, el tribunal pot imposar, per un termini no superior a deu anys en cas de delicte major o a tres anys en cas de delicte menor, una o diverses de les penes següents:

Així mateix, en el cas de delicte major o menor, es pot imposar la pena complementària de suspensió de les activitats de la persona jurídica per un termini màxim de sis anys.

Quan aquest Codi fixa la pena d’arrest, tret que prevegi expressament una altra cosa per a la infracció corresponent, el tribunal la pot imposar en qualsevol de les tres modalitats previstes en els articles següents, ateses les circumstàncies del fet, de l’autor i, si escau, de la víctima i dins els límits establerts als articles 42 o 43, segons es tracti d’un delicte menor o d’una contravenció penal.

Quan la llei no prevegi expressament la durada de la pena d’arrest, el tribunal pot recórrer tota l’extensió fins al límit màxim previst.

El compliment de l’arrest es fa efectiu de manera que sigui compatible amb les obligacions professionals o laborals del condemnat.

La pena d’arrest domiciliari s’executa en el domicili del condemnat o en el domicili que fixi el tribunal amb el consentiment del seu titular, de manera ininterrompuda durant el temps assenyalat a la sentència.

Si el condemnat no té domicili al Principat, l’arrest es compleix en un establiment penitenciari especial o en una unitat separada.

A l’efecte d’aquest capítol, un arrest de temps festiu equival a quatre dies d’arrest nocturn o parcial diari o a quatre dies d’arrest domiciliari.

El tribunal pot acordar que l’arrest parcial diari o de temps festiu es compleixi al domicili. En aquest supòsit, la durada i els límits màxims són del doble dels establerts en els articles 42 i 43 per al compliment d’aquestes dos formes d’arrest en un centre penitenciari.

L’arrest domiciliari o el compliment al domicili de l’arrest parcial diari o de temps festiu es pot complir amb control monitoritzat, sempre que hi hagi el consentiment previ del condemnat i que es faci de forma respectuosa amb la seva intimitat.

El tribunal determina raonadament l’extensió de la pena de multa dins els límits establerts per a cada delicte tenint en compte la gravetat de la infracció, la situació econòmica del condemnat, deduïda a partir del seu patrimoni, ingressos, obligacions, i, en el cas de les persones físiques, càrregues familiars i altres circumstàncies personals. Pot, així mateix, acordar el pagament fraccionat de la multa.

En el cas de les persones jurídiques, en la determinació de l’extensió de la pena de multa s’han de tenir en compte també les circumstàncies referides a l’article 64. Així mateix, el pagament de la multa pot ser fraccionat quan la quantia posi provadament en perill la seva supervivència o el manteniment dels llocs de treball que hi hagi en aquella persona jurídica, o quan ho aconselli l’interès general.

Si la persona jurídica condemnada no satisfà, voluntàriament o per la via d’execució, la multa imposada en el termini que s’hagi assenyalat, el tribunal en pot acordar el nomenament d’administració judicial fins al seu pagament total.

La pena d’inhabilitació per a l’exercici de drets públics comporta la pèrdua de tots els càrrecs i la privació del dret de ser elegit o nomenat per a qualsevol càrrec públic.

La pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic comporta la pèrdua dels càrrecs als quals afecti, que han de ser especificats en la sentència, i la privació del dret a ser elegit o nomenat per als mateixos càrrecs.

La pena d’inhabilitació per a l’exercici dels drets de família comporta la privació dels drets que determini el tribunal en relació amb l’autoritat parental, la tutela, la curatela, la guarda i custòdia i el dret de visites.

La pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec comporta la privació dels drets inherents a l’exercici de la professió, l’ofici o el comerç, la indústria o el càrrec societari a què afecti, que han de ser especificats en la sentència.

La pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’activitat empresarial comporta la privació dels drets inherents a l’exercici del comerç, la indústria o una altra activitat empresarial a què afecti, que han de ser especificats en la sentència.

La pena de privació del permís de conduir comporta la prohibició d’exercir el dret a conduir vehicles automòbils, trens, naus o aeronaus i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna.

La pena de privació del permís d’arma comporta la prohibició de posseir i portar armes i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna.

La pena de privació del permís de caça o de la llicència de pesca comporta la prohibició de practicar la caça o la pesca i d’obtenir el permís durant el temps de la condemna.

La pena de prohibició de conduir vehicles comporta la prohibició, durant el temps de la condemna, de conduir els vehicles o els tipus o categories de vehicles als quals afecti, inclús aquells la conducció dels quals no estigui subjecta a la tinença d’un permís de conduir, i que han de ser especificats en tot cas a la sentència.

La pena de prohibició de tenir animals comporta la prohibició de posseir, cuidar o conviure amb animals.

La pena de treballs en benefici de la comunitat consisteix en la prestació no retribuïda de serveis d’utilitat pública a favor de l’Estat, d’altres entitats públiques, d’associacions o de fundacions. En tot cas requereix el consentiment previ del condemnat.

El tribunal ha de fixar el tipus i les condicions de treball tenint en compte que la seva finalitat és la reinserció social del condemnat i no la satisfacció d’interessos econòmics.

La durada diària ha de ser de dos a vuit hores. No obstant això, si el condemnat realitza una activitat professional o laboral remunerada, el règim dels períodes de treball ha de ser fixat pel tribunal de manera que no perjudiqui la jornada laboral del condemnat ni excedeixi del màxim d’hores extraordinàries legalment permeses.

Els condemnats han de ser donats d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els és aplicable la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball.

La pena de prohibició de contactar amb la víctima consisteix en la prohibició de residir en el domicili de la víctima, d’atansar-se-li i d’entrar-hi en contacte per qualsevol mitjà. El tribunal pot estendre la pena amb la prohibició de residir a la mateixa vila o a una distància determinada del domicili o lloc de treball de la víctima. També pot, raonant-ho en la sentència, estendre les prohibicions anteriors en relació amb terceres persones.

La imposició d’aquesta prohibició s’ha de comunicar a les persones respecte de les quals s’hagi acordat.

La pena imposable als autors de temptativa de delicte es determina per la reducció a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei. El tribunal pot aplicar una segona reducció en els mateixos termes tenint en compte el grau d’execució i el perill inherent a la temptativa.

Les mateixes reduccions s’imposen en cas de provocació o conspiració punibles.

Les mateixes reduccions s’imposen a l’autor de la infracció si concorre una causa excloent incompleta, o l’error de prohibició vencible o si el responsable és menor de vint-i-un anys.

El tribunal pot aplicar, raonant-ho, les mateixes reduccions en el cas d’apreciar més d’una circumstància atenuant, l’atenuant de reparació de la víctima o qualsevol altra a la qual calgui concedir significació especial.

En el cas de complicitat s’ha de tenir en compte, a més d’aquestes reduccions, la reducció prevista a l’article anterior.

Quan en aplicació de les regles sobre reducció de pena el tribunal ha d’imposar una pena de presó inferior a tres mesos, s’ha de substituir per una pena d’arrest d’acord amb el que preveuen els articles 73 i 74.

Quan en aplicació de les regles sobre reducció de pena el tribunal ha d’imposar una pena d’inhabilitació inferior a tres anys, s’ha de substituir per la pena de suspensió que correspongui i per la mateixa durada que la pena d’inhabilitació imposada.

El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l’aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció.

Les circumstàncies agreujants o atenuants no es tenen en compte quan formin part de la infracció o hi siguin inherents.

En la determinació de les penes en el cas de les persones jurídiques, s’han de tenir en compte les regles sobre determinació de la pena, a més de la gravetat dels fets, la necessitat de la pena per prevenir la continuïtat de l’activitat delictiva o dels seus efectes, les seves conseqüències econòmiques i socials, i especialment els efectes per als treballadors i proveïdors, i el lloc que ocupa en l’estructura de la persona jurídica la persona física o òrgan que va incomplir el deure de control.

Així mateix, s’ha de tenir en compte el fet que la persona jurídica s’utilitzi instrumentalment per a la comissió d’il·lícits penals. S’entén que s’és davant d’aquest supòsit quan l’activitat legal de la persona jurídica sigui menys rellevant que la seva activitat il·legal.

En els delictes imprudents el tribunal pot atorgar raonadament una dispensa de la pena imposada, quan el subjecte hagi sofert personalment les conseqüències del fet.

Igualment pot atorgar la dispensa de manera raonada en els delictes menors quan es presumeix que la pena ha de resultar perjudicial per al condemnat atenent el fet que s’ha produït una reinserció social satisfactòria i, si escau, una reparació o compensació del responsable a la víctima, en la mesura del possible. Si la reinserció i la compensació es troben en vies de produir-se, el tribunal pot acordar ajornar fins a un any la decisió sobre l’atorgament de dispensa, sense executar durant el dit termini la pena imposada.

Quan s’imposin dos o més penes l’execució de les quals sigui compatible per raó de la seva naturalesa i efectes, s’han de complir simultàniament.

Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin ser objecte d’un mateix procediment, les penes es compleixen successivament, seguint l’ordre de la seva gravetat, amb els límits següents:

En el supòsit previst a l’apartat anterior, si les penes establertes per la llei per als diversos delictes són de la mateixa naturalesa, el tribunal pot imposar una pena única que resulti de l’acumulació de la durada de les diverses penes aplicables, amb els límits assenyalats en aquest article.

En el cas de diverses infraccions objecte de procediments separats comeses per una mateixa persona, el tribunal ha de tenir en compte les limitacions anteriors, ja sigui en la sentència ja sigui posteriorment mitjançant una resolució raonada.

La pluralitat d’accions o omissions que ofenguin un o diversos subjectes, i infringeixin preceptes penals de naturalesa igual o similar, comeses en execució d’un pla preconcebut o aprofitant una ocasió idèntica, ha de ser qualificada com una sola infracció continuada. Si es tracta d’infraccions patrimonials o de contraban, la infracció es qualifica tenint en compte el perjudici total causat o el valor total de la mercaderia.

S’exceptuen de la consideració d’infracció continuada les ofenses a béns eminentment personals, llevat de les ofenses relatives a l’honor i la llibertat sexual comeses contra la mateixa víctima, en les quals s’ha de valorar la natura del fet i del precepte infringit per considerar la infracció com a continuada.

El tribunal pot, mitjançant resolució raonada, imposar la pena prevista per al delicte augmentada fins a la meitat del seu límit superior, quan concorri una generalitat de perjudicats o quan així ho aconsellin el nombre i la gravetat d’accions o omissions efectuades.

En la mateixa sentència o per resolució posterior raonada, el tribunal pot acordar la suspensió de l’execució de les penes privatives o restrictives de llibertat imposades als condemnats la suma de les quals no sigui superior a cinc anys, sempre que no hi hagi apreciat reincidència i a condició que el reu no torni a delinquir durant el temps de suspensió fixat pel tribunal i hagi fet front a la responsabilitat civil en la mesura que sigui possible.

El termini de la suspensió no pot excedir quatre anys en els delictes majors dolosos i dos anys en els delictes imprudents i els delictes menors dolosos.

La suspensió no s’estén a les penes complementàries, llevat que el tribunal així ho acordi de manera raonada.

El reu que estigui subjecte a suspensió no pot traslladar la seva residència sense posar-ho en coneixement del tribunal.

Si el reu és condemnat a una altra pena de privació de llibertat per raó d’un delicte comès dins el període de suspensió, el tribunal ha d’ordenar que s’executi totalment o parcialment la pena suspesa.

En cas d’incompliment de les condicions de la suspensió, el tribunal, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, pot acordar la revocació parcial o total de la suspensió de la condemna o la modificació de les condicions.

La pena es considera executada un cop transcorregut el termini de suspensió si s’han complert les condicions imposades.

En cas d’imposar-se una pena de presó de durada inferior a tres mesos, el tribunal ha de substituir-la automàticament en la mateixa sentència per pena d’arrest fins als màxims previstos en l’article 42.

El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir les penes imposades de presó fins a un any per una pena d’arrest a complir en un centre penitenciari, de manera que dos dies de presó equivalen a un arrest de temps festiu o a quatre dies d’arrest parcial diari, sense subjectar-se als límits dels articles 42 i 43.

El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir les penes imposades d’arrest o de presó o el ròssec que resti per complir fins a cinc anys per la pena d’expulsió fins a un màxim de quinze anys. En cas que la persona expulsada entri en territori andorrà dins el termini fixat, haurà de complir la pena que havia estat substituïda per l’expulsió.

El tribunal també pot, raonadament, substituir les penes imposades de presó fins a tres anys per una pena de treballs en benefici de la comunitat, de manera que dos dies de treballs en benefici de la comunitat equivalguin a un dia de presó. Si el total d’hores setmanals treballades és igual a 40, un dia de treball en benefici de la comunitat equival a un dia de presó. En cas d’incompliment, la persona condemnada ha de complir la pena que havia estat substituïda per treballs en benefici de la comunitat.

El tribunal també pot substituir, raonadament, les penes d’arrest per la de treballs en benefici de la comunitat d’acord amb les regles següents:

En cas que la persona condemnada sigui menor de vint-i-cinc anys i no hagi estat condemnada prèviament per la mateixa infracció penal, la pena de multa prevista per als delictes menors o les contravencions penals que es tipifiquen en els articles 198, 300.1, 302, 303.1, 317.1, 545, 546 i 547, es pot substituir per pena de treballs en benefici de la comunitat.

El tribunal, en el moment de dictar sentència o posteriorment, a instància de part i mitjançant aute raonat, pot substituir la modalitat de la pena d’arrest imposada o substituïda per qualsevol altra de les seves modalitats, tenint present:

En cas d’incompliment de les penes d’arrest establertes en aquest Codi, el tribunal pot acordar immediatament, amb audiència prèvia de les parts, la substitució per una de les altres formes d’arrest o la modificació del règim de compliment acordat, sense perjudici, si escau, de la pena aplicable a la infracció de crebantament de condemna.