Llei 18/2026, del 15 de juliol, qualificada del Codi penal

Rang Llei
Publicació 2026-08-13
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 1141
Historial de reformes JSON API
e)

Que el responsable sigui un professional sanitari.

f)

Que la infracció s’hagi comès en banda organitzada.

2.

Si concorren dos o més de les circumstàncies anteriors o si el culpable exerceix una posició de poder de dret o de fet en l’organització, el tribunal pot imposar, sempre que es tracti d’actes de tràfic a gran escala, pena de presó de dos a sis anys, a més de les penes pecuniàries i d’inhabilitació previstes. El tribunal pot acordar en aquest supòsit, a més, alguna de les mesures previstes en l’article 79.

3.

La temptativa és punible.

Article 328. Comís

Han de ser objecte de comís, tret que pertanyin a un tercer no responsable que els hagi adquirit legalment, les substàncies a què fa referència l’article 324, els vehicles i tots els béns i els efectes que hagin servit d’instrument per a la comissió de qualsevol dels delictes d’aquest capítol o que en provinguin, així com els guanys que se n’hagin obtingut, amb independència de les transformacions que hagin pogut experimentar.

Títol XVI. Delictes contra el medi ambient

Capítol primer. Delictes contra el medi ambient i els recursos naturals

Article 329. Contaminació ambiental
1.

El qui, amb infracció de les lleis o altres disposicions administratives protectores del medi ambient, provoqui o realitzi directament o indirectament emissions, vessaments, radiacions, extraccions o excavacions, sorolls o vibracions, soterraments, injeccions o dipòsits, a l’atmosfera, al sòl, al subsòl, o a les aigües terrestres o subterrànies, amb incidència fins i tot en territoris transfronterers, que puguin posar en perill l’equilibri o les condicions de la flora, els espais naturals o la fauna, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins a 60.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.

2.

La temptativa és punible.

Article 330. Tipus qualificat
1.

S’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys, multa fins a 120.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi, quan en la comissió de qualsevol dels fets descrits a l’article anterior hi concorri alguna de les circumstàncies següents:

a)

Que derivi d’una activitat comercial o industrial clandestina i mancada de les autoritzacions corresponents.

b)

Que s’hagi falsejat o amagat a l’Administració competent informació de l’activitat sobre aspectes ambientals rellevants i directament relacionats amb els fets descrits a l’article anterior.

c)

Que s’hagi produït un perill efectiu, greu i de caràcter col·lectiu per a l’equilibri o les condicions de la flora, els espais naturals, la fauna o la salut de les persones.

2.

La temptativa és punible.

Article 331. Dany a un espai natural protegit
1.

El qui ocasioni un dany irreparable o un dany greu a un qualsevol dels elements que hagin servit per qualificar un espai natural protegit, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins a 60.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.

2.

La temptativa és punible.

Article 332. Imprudència

Els fets previstos als tres articles anteriors han de ser castigats amb la pena que resulti de l’aplicació prevista a l’article 61, en els seus supòsits respectius, quan s’hagin comès per imprudència greu.

Article 333. Responsabilitat penal de l’autoritat o el funcionari

L’autoritat o el funcionari que informi favorablement sobre la seva concessió o concedeixi autorització o llicència il·legal per a les activitats contaminants a què es refereix l’article 329 o que, amb motiu de les seves inspeccions, hagi silenciat la infracció de lleis, de disposicions de caràcter general o de les autoritzacions administratives que les regulin ha de ser castigat amb les mateixes penes, sense perjudici de les altres penes que puguin correspondre d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi.

Capítol segon. Delictes relatius a la flora i la fauna

Article 334. Tràfic de flora protegida

El qui reculli amb ànim de lucre o trafiqui il·legalment amb alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 12.000 euros.

Article 335. Destrucció o alteració d’hàbitat

El qui destrueixi o alteri greument l’hàbitat d’alguna espècie o subespècie de flora amenaçada o protegida ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 30.000 euros.

Article 336. Caça, pesca i tràfic d’espècies amenaçades o protegides
1.

El qui caci o pesqui espècies amenaçades o protegides, realitzi activitats que impedeixin la seva reproducció o migració contravenint les lleis o disposicions administratives protectores de les espècies de fauna silvestre ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article anterior.

2.

Les mateixes penes s’han d’imposar a qui comerciï o trafiqui amb espècies amenaçades o protegides o amb les seves restes.

3.

Quan les conductes descrites en aquest article afectin espècies o subespècies en perill d’extinció s’ha d’imposar la pena de presó fins a dos anys i multa fins a 24.000 euros. La temptativa és punible en aquest supòsit.

Article 337. Maltractament dels animals
1.

El qui maltracti amb crueltat un animal ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 6.000 €.

2.

L’abandonament d’un animal domèstic, domesticat o mantingut en captivitat, ha de ser castigat amb les penes establertes a l’apartat anterior.

3.

Quan el maltractament causa la mort de l’animal o es realitza en un espectacle públic, el responsable ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa fins a 9.000 €.

4.

El qui per imprudència greu causa la mort o danys molt greus a un animal, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 3.000 euros.

Article 338. Pena complementària i conseqüència accessòria
1.

En els supòsits previstos als dos articles anteriors s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec relacionat amb animals de fins a tres anys i la pena de privació del permís de caça o de la llicència de pesca de fins a tres anys.

2.

Igualment es pot ordenar el comís de l’animal maltractat o de l’espècimen amenaçat o protegit o les seves restes i lliurar-lo als serveis competents del Govern.

Capítol tercer. Incendis forestals

Article 339. Incendi forestal

El qui incendiï boscos o masses forestals ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i multa fins a 30.000 euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi.

Si del fet se’n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones la pena ha de ser de presó de dos a cinc anys i multa fins al doble de l’import anterior.

Article 340. Tipus qualificat
1.

Les penes previstes a l’article anterior s’han d’imposar en la seva meitat superior quan l’incendi assoleixi especial gravetat, atesa la concurrència d’alguna de les circumstàncies següents:

a)

Que afecti una superfície d’importància considerable.

b)

Que se’n derivin grans o greus efectes erosius en el sòl.

c)

Que s’alterin significativament les condicions de vida animal o vegetal.

d)

En tot cas, quan s’ocasioni un deteriorament o destrucció greu dels recursos afectats.

2.

Les mateixes penes de presó previstes a l’article anterior s’han d’imposar en la seva meitat superior quan s’hagi actuat per obtenir un benefici amb els efectes derivats de l’incendi. Les multes poden imposar-se fins al doble de les previstes a l’article anterior.

Article 341. Imprudència

El qui per imprudència greu realitzi alguna de les conductes previstes als dos articles anteriors ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 12.000 euros.

Article 342. Temptativa i desistiment
1.

El qui posi foc a boscos o masses forestals sense que arribi a propagar-se l’incendi ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins a 3.000 euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi.

2.

Sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi el responsable de la conducta prevista a l’apartat anterior queda exempt de pena si l’incendi no es propaga per la seva acció voluntària i positiva.

Article 343. Conseqüències accessòries

En tots els casos previstos en els articles anteriors d’aquest capítol el tribunal pot acordar que la qualificació del sòl a les zones afectades per l’incendi no pugui modificar-se en un termini fins a quinze anys. Igualment pot acordar que es limitin o se suprimeixin els usos que es vagin portant a terme a les zones afectades per l’incendi, així com el comís de la fusta cremada procedent de l’incendi.

Article 344. Risc d’incendi forestal

El qui posi foc en béns propis o aliens amb perill concret de propagació als boscos o masses forestals ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 12.000 euros, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi.

Capítol quart. Disposicions comunes

Article 345. Espai natural protegit

Quan els delictes previstos en els articles 329 i 333 o en els capítols segon i tercer d’aquest títol afectin un espai natural protegit, s’han d’imposar les penes previstes en la seva meitat superior.

Article 346. Reparació i mesures cautelars

El tribunal pot ordenar raonadament, a càrrec del responsable del fet, l’adopció de mesures encaminades a restaurar l’equilibri ecològic malmès, així com adoptar qualsevol altra mesura necessària per a la protecció dels béns tutelats en aquest títol.

Article 347. Atenuant de reparació

Si el culpable de qualsevol dels fets tipificats en aquest títol ha procedit voluntàriament a reparar el mal causat o a extingir els focus de perill generats, el tribunal ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 61 quan no sigui aplicable l’apartat 2 de l’article 342.

Títol XVII. Delictes contra l’ordenació del territori i contra el patrimoni històric

Article 348. Delicte urbanístic
1.

El qui edifiqui o construeixi en un lloc expressament prohibit per la llei ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys. Si hi concorre ànim de lucre s’ha d’imposar, endemés, multa fins al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.

2.

El qui edifiqui o construeixi infringint les normes de seguretat de manera que pugui posar en perill la vida o la salut de les persones, ha de ser castigat amb les mateixes penes.

3.

L’autoritat o el funcionari que concedeixi llicència il·legal per realitzar una construcció o edificació de les previstes als apartats anteriors ha de ser castigat amb les mateixes penes i endemés amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que puguin correspondre d’acord amb altres articles d’aquest Codi.

4.

El tribunal pot ordenar la demolició de la construcció a càrrec del condemnat sense perjudici d’acordar les indemnitzacions que corresponguin a terceres persones.

5.

La temptativa és punible.

Article 349. Danys a béns d’interès especial
1.

El qui causa un dany a un bé d’interès històric, artístic o cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i de dos a cinc anys si el dany és irreparable.

2.

Si el dany és d’escassa significació el tribunal ha d’imposar pena d’arrest o de treballs en benefici de la comunitat fins a un any.

3.

La temptativa és punible.

Article 350. Tràfic de béns d’interès cultural
1.

El qui trafiqui il·legalment amb un bé moble d’interès històric, artístic o cultural, ha de ser castigat amb pena de multa de 6.000 euros o fins al doble del benefici obtingut, si és superior.

2.

La temptativa és punible.

Article 351. Responsabilitat del funcionari
1.

El funcionari que, amb infracció de la llei, permeti la destrucció o el deteriorament d’un bé immoble o moble d’interès històric, artístic o cultural o el tràfic il·legal d’un dels béns mobles referits ha de ser castigat amb la mateixa pena prevista als articles 349 i 350 i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

2.

La temptativa és punible.

Article 352. Omissió imprudent de deures de conservació

El conservador o el guardià d’un bé immoble o moble històric, artístic o cultural o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic que, per imprudència greu, no impedeixi la seva destrucció o deteriorament ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 30.000 euros i suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a un any.

Article 353. Impediments a la recerca
1.

El qui alteri vestigis arqueològics dificultant la recerca històrica o científica ha de ser castigat amb pena d’arrest o treballs en benefici de la comunitat.

2.

La temptativa és punible.

Títol XVIII. Delictes contra la Constitució

Capítol primer. Atemptat violent contra l’Estat de dret

Article 354. Concepte d’atemptat violent contra l’Estat de dret

Cometen delicte d’atemptat violent contra l’Estat de dret els qui, emprant armes, duguin a terme actes de violència col·lectiva que tendeixin a:

1.

Derogar, modificar o suspendre la Constitució.

2.

Dissoldre el Consell General, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar una decisió.

3.

Impedir la celebració d’eleccions per a càrrecs públics.

4.

Substituir el Govern, impedir que es reuneixi o forçar-lo a adoptar alguna resolució.

5.

Sostreure qualsevol força armada de l’obediència al Govern.

6.

Impedir que un comú es reuneixi o forçar-lo a adoptar una resolució.

Article 355. Persones responsables
1.

Als inductors o dirigents del delicte descrit a l’article anterior els ha de ser imposada una pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació per a drets públics fins a vint anys.

2.

Fora dels casos anteriors, el culpable que hi hagi pres part ha de ser castigat amb una pena de presó de sis a dotze anys i inhabilitació per a drets públics fins a vint anys.

3.

La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en ocasió de l’atemptat violent contra l’Estat de dret.

Article 356. Temptativa i actes preparatoris

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Article 357. Omissió d’impedir l’atemptat contra l’Estat de dret
1.

L’autoritat que permeti la comissió del delicte previst en aquest capítol per part de les forces sobre les quals exerceixi comandament ha de ser castigada amb les mateixes penes previstes per als responsables del delicte.

2.

El funcionari que conegui la preparació del delicte i no n’informi a qui pertoqui impedir-lo o perseguir-lo ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys.

Article 358. Dispensa o atenuació de pena
1.

El qui, havent pres part en la preparació o execució d’un atemptat violent contra l’Estat de dret, reveli el pla a temps de poder-ne impedir les conseqüències, queda exempt de pena.

2.

El tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 61 als qui deposin les armes abans d’haver-ne fet ús o s’esforcin per reduir la violència emprada en la rebel·lió.

Capítol segon. Delictes contra les institucions

Article 359. Delicte contra la vida dels coprínceps
1.

El qui cometi homicidi en la persona d’un copríncep ha de ser castigat amb pena de presó de divuit a vint-i-cinc anys.

2.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Article 360. Atemptats a la integritat o a la llibertat dels coprínceps
1.

El qui lesioni, segresti, detingui, coaccioni o amenaci un copríncep ha de ser castigat amb les penes previstes per al delicte respectiu en la seva meitat superior. Si com a conseqüència de la coacció o l’amenaça hom força un copríncep a executar un acte o a adoptar una decisió perjudicial per als interessos del Principat la pena ha de ser de presó de cinc a deu anys.

2.

La temptativa és punible. La conspiració i la provocació són punibles en cas de segrest o detenció.

Article 361. Calúmnies, difamacions i injúries contra els coprínceps
1.

El qui ofengui un copríncep amb actes o expressions constitutius de difamació o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

2.

Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.

Article 362. Atemptat a la residència

Qualsevol delicte comès contra la residència o les dependències oficials d’un copríncep ha de ser castigat amb les penes previstes en aquest Codi per a cada delicte, en la seva meitat superior.

Article 363. Coacció d’òrgans constitucionals
1.

El qui mitjançant violència o intimidació i sense incórrer en un atemptat violent contra l’Estat de dret, influeixi o tracti d’influir en el Consell General, el Govern, els comuns, el Consell Superior de la Justícia o el Tribunal Constitucional a adoptar una decisió, o li impedeixi o tracti d’impedir d’acordar-la o d’executar-la, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.

2.

El qui realitzi la conducta anteriorment esmentada contra un membre dels òrgans referits o li impedeixi d’acudir a una sessió ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.

Article 364. Pertorbació del Consell General
1.

El qui pertorbi el funcionament del Consell General, impedint o bé alterant greument el desenvolupament d’una sessió del Ple o d’una Comissió, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.

2.

El que no comparegui davant una comissió d’investigació del Consell General quan ha estat requerit en forma legal i sota apercebiment de responsabilitat, ha de ser castigat amb la pena de presó fins a un any o d’arrest. Si es tracta d’una autoritat o funcionari públic se li ha d’imposar, a més, la pena de suspensió de càrrec públic per un termini de dos anys.

3.

En les mateixes penes de l’apartat anterior incorre l’autoritat o funcionari públic que obstaculitzi els treball d’una comissió d’investigació negant-se o retardant sense justificació la tramesa de la informació o documentació requerida en forma.

4.

El que, degudament convocat, falti a la veritat en una compareixença en el seu testimoni davant una comissió d’investigació del Consell General, ha de ser castigat amb una pena de presó de sis mesos a dos anys. Si es tracta d’una autoritat o funcionari públic se li ha d’imposar, a més, la pena de suspensió de càrrec públic per un termini de dos anys.

Article 365. Atemptats contra la immunitat dels consellers generals i els membres del Govern

El funcionari que detingui un conseller general, el cap de Govern o un ministre fora dels supòsits o sense els requisits establerts per la legislació vigent incorre en les penes previstes en aquest Codi en la seva meitat superior i a més en la d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a dotze anys.

Article 366. Delictes contra el prestigi de les institucions
1.

El qui, amb coneixement de la seva falsedat o menyspreu temerari per la veritat, faci públicament imputacions relatives a l’actuació del Consell General, el Govern, el Consell Superior de la Justícia, els òrgans judicials, el Ministeri Fiscal o els comuns que puguin perjudicar el seu prestigi ha de ser castigat amb una pena de multa de fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a quatre anys, sense perjudici de les penes que, si escau, corresponguin pels atemptats contra l’honor de les persones.

2.

Ha de ser castigat amb la pena en la meitat superior qui porti a terme els fets referits a l’apartat anterior a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones.

Capítol tercer. Delictes electorals

Article 367. Coacció a l’elector
1.

El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi a una persona d’emetre el seu vot en qualsevol elecció per a càrrecs públics o en el marc d’un òrgan col·legiat de caràcter polític, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.

La temptativa és punible.

2.

El qui influeixi o tracti d’influir en el sentit del vot d’un elector mitjançant abús d’una posició de poder, retribució o qualsevol forma de pressió, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

Article 368. Atemptat al secret de vot

El qui, mitjançant violència o intimidació, o amb ús indegut d’aparells audiovisuals o altres mitjans tècnics, descobreixi o intenti descobrir el vot d’un elector, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Article 369. Engany a l’elector

El qui mitjançant engany determina una persona a votar en un sentit diferent al pretès ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Article 370. Pertorbació d’eleccions

El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi o tracti d’impedir la realització d’eleccions en un col·legi electoral o n’alteri greument el funcionament, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Article 371. Frau electoral
1.

El qui falsifiqui una acta electoral, alteri o oculti paperetes electorals o alteri o falsegi l’escrutini dels vots ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.

2.

La temptativa és punible.

Article 372. Disposició comuna

En els delictes compresos en els articles anteriors d’aquest capítol el tribunal ha d’imposar al culpable, a més de les penes previstes respectivament, la d’inhabilitació per a drets públics durant el temps de la condemna.

Article 373. Obstaculització de la campanya electoral

L’autoritat o el funcionari que suspengui injustificadament un acte electoral ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

Article 374. Inscripció fraudulenta en el cens

El funcionari que inscrigui una persona en les llistes electorals amb coneixement que no compleix els requisits legals per ser elector ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros i suspensió de càrrec públic fins a dos anys. El particular que l’indueixi ha de ser castigat amb la mateixa pena de multa.

Capítol quart. Delictes contra la divisió de poders i els deures de cooperació

Article 375. Atemptats contra la divisió de poders

L’autoritat o el funcionari que, arrogant-se atribucions pròpies d’un altre poder de l’Estat, emeti un acte o resolució, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació de càrrec públic fins a deu anys.

Si l’autoritat o el funcionari s’arroga il·lícitament competències legislatives i, en l’exercici de les mateixes competències, dicta una disposició general o en suspèn l’execució, s’apliquen les penes anteriors en la seva meitat superior.

Article 376. Altres atemptats

L’autoritat o el funcionari que atempti contra la independència dels batlles o magistrats dirigint-los instruccions o ordres amb la intenció d’influir en una decisió que depèn d’ells, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per al càrrec fins a sis anys.

Article 377. Incompliment de resolucions judicials
1.

L’autoritat o el funcionari que es negui obertament a donar el compliment degut a una resolució d’un batlle o tribunal dictada en l’àmbit de la seva competència i amb les formalitats legals, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

2.

Malgrat el que es disposa a l’apartat anterior, no incorren en responsabilitat penal les autoritats i funcionaris que no donin compliment a un manament o resolució que constitueixi una infracció manifesta i clara d’una norma legal.

Article 378. Delicte de denegació de cooperació

El funcionari que, requerit per l’autoritat competent o pel saig en exercici legítim de les seves funcions, no presti l’auxili degut a l’Administració de justícia, a qualsevol servei públic o al saig, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

Capítol cinquè. Delictes de discriminació

Article 379. Discriminació
1.

Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:

a)

Inciti, públicament a la violència, l’odi o la discriminació contra una persona o un grup de persones, o a la comissió de delictes contra la vida, la integritat física i psíquica, la integritat moral, la igualtat, la llibertat o la llibertat sexual, la humanitat i de delictes de danys i de genocidi. En el cas que el delicte a la comissió del qual s’inciti tingui prevista una pena d’una gravetat igual o inferior, s’imposa la reducció de pena qualificada.

b)

Injuriï públicament, calumniï, difami o amenaci una persona o un grup de persones.

c)

Expressi públicament, per qualsevol mitjà, una ideologia o una doctrina que afirma la superioritat d’un grup de persones, o que el menysprea o denigra.

d)

Difongui o distribueixi públicament qualsevol material que contingui imatges o expressions compreses en les conductes anteriors.

La temptativa és punible.

La pena prevista en aquest apartat s’ha d’imposar en la seva meitat superior en cas que les conductes establertes a les lletres anteriors es cometin a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones.

2.

L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions cometi qualsevol dels fets descrits en l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena de presó que s’hi estableix i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a quatre anys.

3.

Ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de fins a tres anys qui, per raó d’un mòbil discriminatori:

a)

Refusa la venda o l’arrendament d’un bé o un servei o en subordina l’atorgament a condicions especials. La discriminació es pot cometre respecte d’una persona jurídica quan el mòbil discriminatori es refereix a un dels seus dirigents o a un dels seus membres.

b)

Refusa contractar laboralment algú, procedeix a un acomiadament o a una sanció disciplinària o introdueix diferències en els salaris, les condicions de treball o el desenvolupament de les carreres professionals.

Malgrat el que es diu a les lletres a. i b. anteriors, no constitueix discriminació la presa en consideració de l’estat de salut en matèria d’assegurances de vida, de riscos que afectin la integritat física de les persones o incapacitats de treball o invalidesa, o en matèria laboral quan es constata mèdicament la inidoneïtat física per al treball.

4.

L’autoritat o el funcionari que en l’exercici de les seves funcions i amb mòbil discriminatori refusa la prestació d’un servei públic o l’atorgament d’un dret o d’un avantatge acordat per la llei o en dificulta l’atorgament o en provoca la revocació ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any i inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de fins a tres anys.

Article 380. Actes preparatoris punibles

El qui, amb mòbil discriminatori, produeixi o posseeixi qualsevol material que contingui imatges o expressions compreses en les lletres a., b. i c. de l’apartat 1 de l’article 379, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.

Article 381. Delicte d’ofensa a un grup

El qui, amb ànim injuriós i amb publicitat, realitzi actes o profereixi expressions greument ofensives per als membres d’un grup religiós, nacional, ètnic, sindical, polític, o de persones que professin una determinada creença o ideologia, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Article 382. Delicte contra els sentiments envers els difunts

El qui profani o ultratgi una sepultura, un cadàver o les seves restes, les cendres o l’urna funerària o l’espai que serveixi per a la mateixa finalitat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.

Capítol sisè. Delictes contra l’exercici dels drets fonamentals

Article 383. Delicte contra l’exercici del dret de reunió i manifestació
1.

El qui, mitjançant violència o intimidació, impedeixi o pertorbi greument la celebració d’una reunió o una manifestació, o impedeixi a una persona d’assistir-hi o la forci a prendre-hi part contra la seva voluntat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Si l’impediment o la pertorbació és realitzat mitjançant aldarull o vies de fet s’ha d’imposar pena d’arrest.

Si el culpable és funcionari i actua en l’exercici del seu càrrec ha de ser castigat a més amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

2.

L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos legalment, prohibeixi o dissolgui una reunió o manifestació, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys i multa fins a 30.000 euros.

3.

La temptativa és punible.

Article 384. Delicte contra la llibertat d’expressió i informació

L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos legalment, prohibeixi o suspengui l’edició o la distribució de qualsevol publicació impresa o la difusió de qualsevol emissió per via televisiva, radiofònica o xarxa de comunicació, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys i multa fins a 30.000 euros.

Article 385. Impediment de l’exercici dels drets fonamentals

L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos previstos en aquest o altres capítols d’aquest Codi, impedeixi a una persona l’exercici de qualsevol dels drets i llibertats proclamats en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, ha de ser castigat amb pena de suspensió de càrrec públic fins a tres anys.

La temptativa és punible.

Capítol setè. Delictes contra les garanties dels drets fonamentals

Secció primera. Delictes contra les garanties del dret a la llibertat individual

Article 386. Detenció o retenció il·legal

L’autoritat o el funcionari que, havent-hi motiu legal inicial, acordi, practiqui o perllongui la privació de llibertat d’una persona detinguda, presa o condemnada, amb violació dels terminis o d’alguna de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

Article 387. Incomunicació il·legal

El funcionari que acordi, practiqui o perllongui la incomunicació d’una persona detinguda, presa o condemnada amb violació dels terminis o altres garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

Article 388. Violació del dret a l’assistència lletrada

El funcionari que impedeixi o obstaculitzi el dret a l’assistència d’advocat al detingut o el pres, procuri o afavoreixi la seva renúncia a l’assistència esmentada o no l’informi de forma immediata i que li sigui comprensible dels seus drets i de les raons de la seva detenció, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

La temptativa és punible.

Article 389. Abusos comesos per funcionaris en l’àmbit penitenciari

El funcionari penitenciari o de centre de menors que imposi sancions o restriccions de llibertat il·legals als interns o que cometi qualsevol vexació il·legal ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

Secció segona. Delictes comesos per funcionaris públics contra la inviolabilitat domiciliària i les altres garanties del dret a la intimitat

Article 390. Delicte contra la inviolabilitat domiciliària
1.

El funcionari que, en ocasió d’una entrada lícita en un domicili, hi romangui sense el consentiment de qui hi habita i sense respectar les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

2.

El funcionari que, en ocasió d’una entrada lícita en un domicili, registri els papers o documents o els efectes que s’hi trobin sense el consentiment del seu titular i sense respectar les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

Article 391. Delicte contra la inviolabilitat de la correspondència

El funcionari que, amb motiu legal inicial, continuï interceptant qualsevol classe de correspondència privada, postal o electrònica, amb violació de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.

Article 392. Escoltes il·legals
1.

El funcionari que, amb motiu legal inicial, continuï interceptant les comunicacions o utilitzi artificis tècnics d’escolta, transmissió, gravació o reproducció del so, de la imatge o de qualsevol altre senyal de comunicacions, amb violació de les garanties constitucionals o legals, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

2.

Si el funcionari divulga o revela la informació obtinguda, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.

Títol XIX. Delictes contra l’ordre públic

Capítol primer. Sedició

Article 393. Concepte de sedició

Cometen delicte de sedició els qui, emprant armes, duguin a terme actes de violència col·lectiva que tendeixin a:

1.

Impedir l’execució de resolucions administratives o judicials.

2.

Impedir l’exercici legítim de llurs funcions o el compliment dels seus acords a qualsevol autoritat, administració pública, organisme oficial o funcionari.

Article 394. Persones responsables
1.

El culpable d’un delicte de sedició ha de ser castigat amb pena de dos a quatre anys de presó i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

2.

Els inductors o dirigents de la sedició han de ser castigats amb pena de presó de quatre a vuit anys, que s’ha d’imposar en la seva meitat superior si es tracta d’autoritat o funcionari. En ambdós casos s’ha d’imposar, a més a més, la pena d’inhabilitació per a drets públics fins a dotze anys.

3.

La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que s’escaigui pels delictes o contravencions penals comesos amb motiu o en ocasió de la sedició.

Article 395. Atenuació facultativa

En el cas que la sedició no arribi a destorbar greument l’exercici de les funcions públiques, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 61.

Article 396. Temptativa i actes preparatoris

La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.

Capítol segon. Delictes de desordres públics

Article 397. Desordres públics
1.

Els qui, actuant en grup i amb la finalitat d’alterar la pau pública, obstaculitzin les vies públiques o llurs accessos de forma perillosa per als qui hi circulin, han de ser castigats amb pena de presó fins a dos anys. S’ha d’imposar la mateixa pena als qui envaeixin de forma violenta instal·lacions o edificis.

2.

La responsabilitat establerta en aquest article ho és sense perjudici de la que s’escaigui per altres infraccions penals previstes en aquest Codi.

3.

La temptativa és punible.

Article 398. Manifestacions il·lícites
1.

Són manifestacions il·lícites:

a)

Les manifestacions que se celebrin amb la finalitat de cometre algun delicte.

b)

Les manifestacions a les quals concorrin persones amb armes o artefactes explosius.

2.

Els promotors o els dirigents d’una manifestació il·lícita definida a la lletra a. de l’apartat anterior o que, en el supòsit previst a la lletra b., coneguin que hi concorren persones armades i no posin els mitjans al seu abast per impedir-ho, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Les persones que portin armes o artefactes explosius en el supòsit previst en la lletra b de l’apartat 1 han de ser castigades amb pena de presó de tres mesos a tres anys. El tribunal pot imposar a més la pena de privació temporal o definitiva del permís d’arma.

Article 399. Desordres especials

Ha de ser castigat amb pena d’arrest el qui pertorbi greument l’ordre en l’audiència d’un tribunal o batllia, en els actes de qualsevol corporació, oficina o establiment públic, centre docent o amb motiu de la celebració d’actes oficials, religiosos o espectacles esportius o culturals. Quan es tracti d’alteració de l’ordre en un tribunal o batllia, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.

Article 400. Alteracions de serveis i subministraments
1.

Els qui interrompin, obstaculitzin o danyin les línies o instal·lacions de telecomunicacions, o el servei postal, així com les conduccions d’aigua, gas o electricitat per a les poblacions, tot alterant greument el subministrament o el servei, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

2.

La temptativa és punible.

Capítol tercer. Associacions il·lícites

Article 401. Concepte d’associació il·lícita

És associació il·lícita el grup de persones organitzat en el qual concorre un dels requisits següents:

a)

Que tingui com a finalitat cometre algun delicte o en promogui la comissió.

b)

Que, tot i tenir com a objecte un fi lícit, recorri per aconseguir-ho a mitjans violents de caràcter delictiu.

c)

Que actuï per un mòbil discriminatori o que fomentin, promoguin o incitin, directament o indirectament, a l’odi, a l’hostilitat, o a la comissió de delictes contra la vida, la integritat física i psíquica, la integritat moral, la igualtat, la llibertat o la llibertat sexual, la humanitat i de delictes de danys i de genocidi, contra una persona o grup de persones.

Als grups armats o terroristes els és aplicable el que es disposa al capítol següent.

Article 402. Penes per als membres d’associacions il·lícites
1.

Als promotors, dirigents o persones que exerceixin un poder de fet en una associació il·lícita els ha de ser imposada una pena de presó d’un a quatre anys. Als qui en siguin membres i hi exerceixin una activitat rellevant i als que hi donin suport financer o de qualsevol altre tipus els ha de ser imposada una pena de presó de tres mesos a tres anys.

2.

El tribunal pot reduir la pena d’acord amb el que preveu l’article 61 en cas que el culpable s’hagi esforçat a disminuir els efectes negatius de l’actuació de l’associació o que col·labori en el descobriment i l’evitació d’alguns dels plans de l’organització.

Article 403. Altres conseqüències del delicte
1.

El tribunal pot acordar qualsevol de les mesures previstes en els articles 78 i 79 amb relació a l’associació il·lícita.

2.

Als culpables que siguin autoritat o funcionari i hagin obrat amb abús del seu càrrec els ha de ser imposada, a més a més, una pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys.

Capítol quart. Delictes de terrorisme

Article 404. Definició de terrorisme
1.

Constitueixen actes de terrorisme:

a)

Un acte que constitueix una infracció en el marc i segons la definició que figura en un dels tractats següents:

i. Conveni per a la repressió de l’apoderament il·lícit d’aeronaus (la Haia, 16 de desembre de 1970).

ii.- Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 23 de setembre de 1971).

iii. Conveni sobre la prevenció i el càstig de delictes contra persones objecte de protecció internacional, inclosos els agents diplomàtics, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 14 de desembre de 1973.

iv. Conveni internacional contra la presa d’ostatges, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 17 de desembre de 1979.

v. Conveni sobre la protecció física de les matèries nuclears i les instal·lacions nuclears (Viena, 26 d’octubre de 1979) i la seva esmena del 8 de juliol del 2005.

vi. Protocol per a la repressió d’actes il·lícits de violència en els aeroports que presten servei a l’aviació civil internacional, complementari del Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació civil (Montreal, 24 de febrer de 1988).

vii. Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de la navegació marítima (Roma, 10 de març de 1988).

viii. Protocol per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de les plataformes fixes situades a la plataforma continental (Roma, 10 de març de 1988).

ix. Conveni internacional per a la repressió dels atemptats terroristes amb explosius, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de desembre de 1997.

b)

Qualsevol acte destinat a provocar la mort o ferides corporals greus a un civil o tota altra persona que no prengui part activament en les hostilitats en una situació de conflicte armat quan la finalitat del dit acte, per la seva naturalesa o les circumstàncies que l’envolten, és intimidar una població o obligar un govern o una organització internacional a acomplir o a abstenir-se d’acomplir un acte qualsevol.

c)

En la mesura que estiguin relacionades amb un projecte individual o col·lectiu que tingui per objectiu la subversió de l’ordre constitucional o l’atemptat greu de l’ordre i la pau públics mitjançant la intimidació i el terror, les infraccions següents:

i. Els atemptats voluntaris contra la vida i la integritat de les persones.

ii. La detenció il·legal, el segrest, les amenaces o les coaccions.

iii. Els robatoris, les extorsions, els danys, els estralls, els incendis, així com les infraccions en matèria informàtica definides en aquest Codi.

iv. El dipòsit d’armes o municions, la tinença o el dipòsit de substàncies o aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així com la fabricació, el tràfic, el transport o el subministrament en qualsevol forma.

2.

Es considera terrorista:

a)

La persona que comet o intenta cometre, com a autor o com a còmplice, qualsevol acte de terrorisme.

b)

La persona que pertany, actua al servei o col·labora amb un grup terrorista.

3.

Constitueix grup terrorista l’agrupació de persones organitzades per a la realització d’un o més actes de terrorisme.

Article 405. Penalitat
1.

El qui pertanyent, actuant al servei o col·laborant amb un grup terrorista, cometi qualsevol acte de terrorisme ha de ser castigat:

a)

Amb pena de vint a trenta anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a vint anys.

b)

Amb pena de quinze a vint anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a quinze anys.

c)

Amb pena de deu a quinze anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a deu anys.

d)

Amb pena de cinc a vuit anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a cinc anys.

e)

Amb pena de tres a cinc anys de presó quan la infracció estigui castigada amb pena de presó fins a tres anys.

2.

La comissió d’un acte de terrorisme sense pertànyer o sense actuar al servei de banda armada, organització o grup terrorista, ha de ser castigada amb la pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior.

Article 406. Altres infraccions amb finalitat terrorista
1.

El qui pertanyent, actuant al servei o col·laborant amb grup terrorista i amb la finalitat establerta a l’apartat primer de l’article 404, cometi qualsevol altra infracció prevista en aquest Codi, ha de ser castigat amb la pena que correspongui al fet comès en la seva meitat superior.

2.

El qui difongui per qualsevol mitjà una ideologia o doctrina dirigida a justificar el recurs al terrorisme o a fer apologia de grups o organitzacions que l’hagin practicat o li hagin donat suport ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

3.

Qui viatgi a un territori diferent del de la seva nacionalitat o residència amb la finalitat de cometre, participar, planificar o preparar qualsevol acte de terrorisme, o contribuir a cometre’l, o amb la finalitat d’organitzar, facilitar o rebre formació, instrucció o ensinistrament amb finalitats terroristes, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.

Amb la mateixa pena es castiga el qui, amb coneixement de la finalitat terrorista, organitzi o faciliti la comissió de la conducta descrita en l’apartat anterior de qualsevol altra manera que no sigui el seu finançament, incloent-hi els actes de reclutament.

La temptativa és punible.

Article 407. Pertinença a grup terrorista

El qui participi en les activitats d’un grup terrorista, amb la finalitat de cometre o contribuir a la comissió d’un o més actes de terrorisme, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys, sense perjudici de la responsabilitat pels delictes de terrorisme comesos.

Article 408. Col·laboració amb terrorista
1.

Qui, sense realitzar les conductes previstes a l’article anterior i sense incórrer en autoria o complicitat amb els actes terroristes, consumats o intentats, realitzi actes de col·laboració amb les activitats o les finalitats d’un terrorista o d’un grup terrorista, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.

2.

Són actes de col·laboració:

a)

La informació o la vigilància de persones, béns o instal·lacions.

b)

La construcció, la preparació, la cessió o la utilització d’allotjaments o dipòsits.

c)

L’ocultació o el trasllat de persones vinculades amb bandes armades, organitzacions o grups terroristes.

d)

L’organització de pràctiques d’ensinistrament o assistència a aquestes pràctiques.

e)

En general, qualsevol altra forma de gravetat equivalent de cooperació, ajuda o mediació amb les activitats d’un grup terrorista.

3.

Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui faciliti o rebi formació, instrucció o ensinistrament, de caràcter teòric o pràctic, sobre la fabricació o utilització d’explosius, armes de foc o altres armes o substàncies nocives o perilloses, o sobre mètodes o tècniques adequades per cometre o contribuir a la comissió de qualsevol acte de terrorisme.

Article 409. Finançament del terrorisme
1.

La persona que realitza actes de finançament del terrorisme ha de ser castigada amb pena de presó de dos a vuit anys.

La temptativa i la conspiració són punibles.

2.

A l’efecte d’aquest article s’entén per finançament qualsevol actuació que, pel mitjà que sigui, directament o indirecta, il·lícitament i deliberadament, consisteixi en la provisió o reunió de fons amb la intenció que s’utilitzin o sabent que seran utilitzats, en tot o en part, al Principat o a l’estranger:

a)

Per un grup terrorista o per un terrorista.

b)

Per cometre un o diversos actes terroristes.

c)

Per a la realització de les conductes tipificades a l’article 406.

3.

A l’efecte d’aquest article, s’entén per fons: els actius financers, els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos actius o béns, especialment però no exclusivament, els havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, i les lletres de canvi i de crèdit, així com els interessos, dividends o qualsevol altre benefici que se n’hagi derivat.

4.

S’ha d’imposar pena de presó de tres a deu anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

a)

Quan el finançament es cometi mitjançant un grup organitzat.

b)

Quan el subjecte actuï amb habitualitat.

La temptativa i la conspiració són punibles.

Article 410. Conseqüències accessòries

Amb relació a les infraccions previstes en aquest capítol el tribunal ha d’imposar, endemés de les penes previstes, una o diverses de les mesures següents:

1.

Comís del producte del delicte. Els fons objecte del finançament, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 78, es consideren producte del delicte.

2.

Dissolució de l’organització o clausura definitiva dels seus locals o establiments oberts al públic.

3.

Suspensió de les activitats de l’organització, o clausura dels seus locals o establiments oberts al públic per un període no superior a cinc anys.

4.

Prohibició de realitzar les activitats, operacions mercantils o negocis, mitjançant l’exercici dels quals s’hagi facilitat o encobert el delicte, per temps no superior a cinc anys.

5.

Les altres mesures, referides a les persones físiques o a les persones jurídiques, esmentades a l’article 79, que puguin correspondre.

Article 411. Rellevància del penediment

En els delictes previstos en aquest capítol, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 61 raonadament en la sentència, per al delicte de què es tracti, quan el subjecte hagi abandonat voluntàriament l’activitat terrorista i es presenti a les autoritats per confessar els fets en els quals hagi participat i, a més a més, col·labori activament per evitar la producció del delicte o per facilitar proves decisives per identificar o detenir els autors, o per impedir l’actuació del grup.

Títol XX. Delictes contra la pau i la independència del Principat

Article 412. Atemptat contra la independència del Principat
1.

El qui, mitjançant violència, intimidació, usurpació o abús de funcions, sotmeti tot o una part del territori del Principat a la sobirania d’un altre Estat ha de ser castigat amb pena de presó de deu a vint anys.

2.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Article 413. Provocació de la guerra
1.

El qui amb actes il·lícits provoqui una declaració de guerra, una invasió o una agressió militar contra el Principat d’Andorra o la participació del Principat en un conflicte armat, ha de ser castigat amb pena de quinze a vint anys de presó si és autoritat o funcionari i de deu a quinze anys si no ho és.

2.

Si del fet no se’n deriven conseqüències transcendents per a la vida, la salut o la dignitat de les persones, les penes han de ser atenuades d’acord amb el que disposa l’article 61.

3.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Article 414. Atemptat contra la neutralitat
1.

El qui, en ocasió d’un conflicte armat entre tercers països, atempti o comprometi greument la neutralitat o la seguretat internacional del Principat ha de ser castigat amb pena de presó de sis a dotze anys.

2.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Article 415. Traïció
1.

El ciutadà andorrà que prengui armes al servei d’un altre Estat contra el Principat d’Andorra ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a quinze anys. També ha de ser castigat amb la mateixa pena el qui en cas de conflicte armat amb participació del Principat o d’agressió exterior subministri armes, financi o comuniqui informació sensible a un Estat o poder exterior.

2.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Títol XXI. Delictes contra la funció pública

Capítol primer. Prevaricació en la funció pública

Article 416. Prevaricació d’autoritat o funcionari

L’autoritat o el funcionari que, amb coneixement de la seva injustícia, adopti una decisió arbitrària en un afer administratiu ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys.

Article 417. Nomenament il·legal
1.

L’autoritat o el funcionari que, en l’exercici de la seva competència i amb coneixement de la seva arbitrarietat, proposi o nomeni per a l’exercici d’un determinat càrrec públic qualsevol persona sense que concorrin els requisits legalment establerts, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys.

2.

El qui accepti la proposta o el nomenament sabent que li manquen els requisits legalment exigits ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

Capítol segon. Infidelitat en la custòdia de documents i violació de secret

Article 418. Sostracció de documents
1.

L’autoritat o el funcionari que sostregui, destrueixi, inutilitzi o amagui, totalment o parcialment, documents dels quals tingui la custòdia per raó del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

2.

El particular que sostregui, destrueixi, inutilitzi o amagui, totalment o parcialment, documents públics ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Article 419. Destrucció o inutilització de segells o altres mesures adoptades per restringir l’accés a un document
1.

L’autoritat o el funcionari que, per raó del seu càrrec, tingui encomanada la custòdia de documents dels que l’autoritat competent n’ha restringit el seu accés i que destrueixi o inutilitzi els mitjans posats per impedir aquest accés o consenti la seva destrucció o inutilització, ha de ser castigat amb pena de presó fins un any i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.

2.

El particular que destrueixi o inutilitzi els mitjans referits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Article 420. Accés il·lícit a documents
1.

L’autoritat o el funcionari que, sense l’autorització deguda, accedeixi a documents secrets la custòdia dels quals li ha estat confiada per raó del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.

2.

El particular que accedeixi il·lícitament a documents públics secrets ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Article 421. Revelació de secrets
1.

L’autoritat o el funcionari que reveli secrets o informacions que no afectin la intimitat d’una persona ni una informació classificada com a reservada d’Estat, dels quals tingui coneixement per raó del seu càrrec i que no hagin de ser divulgats, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.

2.

El particular que reveli secrets o informacions de les descrites a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de multa fins a 6.000 euros.

3.

Si la revelació a la qual es refereixen els apartats anteriors afecta la intimitat d’una persona o una informació classificada com a reservada d’Estat, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a cinc anys.

4.

L’autoritat o el funcionari que ometi les més elementals mesures de vigilància i protecció de la informació classificada com a reservada d’Estat, posant en perill el seu contingut i reserva, ha de ser castigat amb la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.

5.

En cas que els fets previstos als apartats anteriors es cometin a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones, o amb ànim de lucre, qui cometi els fets ha de ser castigat amb la pena que correspongui al fet comès de què es tracti en la meitat superior.

Capítol tercer. Concussió i exaccions il·legals

Article 422. Concussió
1.

L’autoritat o el funcionari que, en l’exercici del seu càrrec, personalment o mitjançant persona interposada, en benefici propi o d’un tercer, indueixi a error o s’aprofiti de l’error d’altri per rebre diners o altres avantatges no deguts o superiors als deguts ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins al triple del benefici obtingut i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

2.

Si l’avantatge s’obté emprant violència, intimidació o amenaça, s’ha d’imposar la pena de presó en la seva meitat superior, multa fins al triple del benefici obtingut i inhabilitació per a drets públics fins a deu anys. La temptativa, en aquest supòsit, és punible.

3.

L’autoritat o el funcionari que, en l’exercici del seu càrrec, acordi una exoneració injustificada de tributs legalment deguts, ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys i multa fins al triple del perjudici causat a l’Administració.

Article 423. Exaccions il·legals

L’autoritat o el funcionari que, en exercici del seu càrrec, exigeixi tributs o pagaments no deguts o per un import superior al legalment degut, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i suspensió per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.

Capítol quart. Corrupció i tràfic d’influències

Article 424. Corrupció
1.

L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa amb la finalitat de realitzar o d’ometre un acte propi del seu càrrec, ha de ser castigat amb pena de presó de sis mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

2.

El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts amb la finalitat que realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de sis anys.

3.

Constitueix una circumstància atenuant de la responsabilitat criminal, que pot arribar a ser de significació especial, el fet que el particular denunciï davant l’autoritat l’acte de corrupció abans de conèixer l’inici d’una investigació.

4.

La temptativa és punible.

Article 425. Tipus agreujat
1.

L’autoritat o el funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts, o accepti un oferiment o una promesa per realitzar o per haver realitzat, en l’exercici del seu càrrec, una acció o una omissió contrària a la seva funció, o per retardar tràmits, ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a quatre anys i d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

La temptativa és punible.

2.

El particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o al funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de sis anys.

La temptativa és punible.

Article 426. Altres subjectes de la corrupció
1.

Les previsions dels articles 424 i 425 amb relació a l’autoritat o al funcionari també és aplicable als supòsits en què les conductes descrites les dugui a terme o tinguin relació amb un funcionari estranger o internacional, un membre d’una assemblea parlamentària internacional o supranacional o un membre d’una assemblea pública que exerceixi poders legislatius o administratius de qualsevol altre estat.

2.

Igualment, és aplicable als jurats, àrbitres, perits, intèrprets o qualsevol persona que participi en l’exercici de la funció pública, tant nacionals com estrangers, substituint la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per la d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec quan escaigui.

Article 427. Corrupció judicial
1.

El batlle o el magistrat que, amb profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa per realitzar o ometre un acte propi del seu càrrec ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

La temptativa és punible.

2.

El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de sis anys.

La temptativa és punible.

Article 428. Tipus agreujat
1.

En el supòsit de l’apartat 1 de l’article anterior, si l’acte a canvi de l’avantatge consisteix en emetre o haver emès una resolució contrària a la seva funció o a retardar-la, s’ha d’imposar la pena de presó de dos a sis anys i d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

2.

El particular que ofereixi, lliuri o prometi al batlle o al magistrat, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts perquè realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.

3.

La temptativa és punible en els supòsits previstos als apartats anteriors.

Article 429. Tipus privilegiat

Quan el suborn es produeixi en causa criminal per afavorir el processat, de part del seu cònjuge o una persona que hi estigui relacionada per una situació de fet equivalent, o d’algun ascendent, descendent o germà, per natura o per adopció, s’ha d’imposar al subornador la pena de presó de fins a un any, en el supòsit de l’article 427, i de presó de fins a dos anys, en el supòsit de l’article 428.

Article 430. Altres subjectes de la corrupció

El que preveuen els tres articles anteriors amb relació al batlle o al magistrat, és també aplicable als supòsits en què les conductes descrites es verifiquin sobre o per funcionari o agent de tribunals internacionals.

Article 431. Tràfic d’influències
1.

La persona que influeixi en una autoritat o en un funcionari amb prevalença de qualsevol situació derivada de la seva relació personal amb l’autoritat o el funcionari o un altre funcionari o autoritat per tractar d’aconseguir, directament o indirectament, un avantatge indegut per a ella o per a una tercera persona, ha de ser castigada amb pena de presó màxima de dos anys. El tribunal pot, a més, imposar la pena de prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període màxim de tres anys.

2.

L’autoritat o el funcionari influenciat ha de ser castigat amb les mateixes penes i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a tres anys.

3.

Quan l’autor sigui una autoritat o un funcionari i la influència derivi de la prevalença de les facultats inherents al càrrec o de qualsevol relació personal o jeràrquica, se li ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic de fins a sis anys.

4.

La persona que proposi, ofereixi o doni, directament o indirectament, qualsevol avantatge indegut en concepte de remuneració a qualsevol que afirmi o confirmi que és capaç d’exercir una influència en la presa de decisió de qualsevol autoritat o funcionari, tant si l’avantatge indegut és per a ell o un tercer, o que sol·liciti, rebi o accepti l’oferiment o la promesa en concepte de remuneració per aquesta influència, ha de ser castigada amb la pena de presó de fins a un any.

Als efectes d’aquest apartat és indiferent si la influència s’exerceix o no, o si la suposada influència produeix o no el resultat buscat.

Article 432. Altres subjectes del tràfic d’influències

A l’efecte del que disposa l’article 431, es considera també funcionari o autoritat:

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.