Llei 18/2026, del 15 de juliol, qualificada del Codi penal

Si el fet consisteix en l’amenaça de revelar o denunciar la comissió d’alguna infracció penal, el tribunal ho ha de tenir en compte als efectes de l’aplicació de l’article 64. Així mateix, en aquests casos el Ministeri Fiscal, per tal de facilitar la persecució penal del xantatge, pot abstenir-se d’acusar per la infracció motiu del xantatge, sempre que no es tracti d’un delicte major.

La provocació i la conspiració són punibles.

Qui, sense exigir condició, amenaci una persona de cometre contra ella, contra algú de la seva família o contra una persona amb qui tingui una vinculació íntima, un delicte contra la vida o la integritat física o un delicte major del qual es derivi un risc contra la vida de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys o d’arrest.

Si l’amenaça és de mort i està feta reiteradament, o està feta amb una arma o un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, s’ha d’imposar una pena de presó de tres mesos a tres anys.

La conspiració i la provocació són punibles.

El qui, sense consentiment, amb un consentiment viciat, o mitjançant violència o intimidació, determina una persona a prendre part en un comportament o relació sexual ha de ser castigat amb pena de presó de sis mesos a quatre anys.

A l’efecte de l’apartat anterior, s’entén comès sense consentiment o amb un consentiment viciat el comportament o relació sexual realitzat amb una persona privada de sentit, inconscient o incapaç d’oposar resistència, o amb abús de la seva incapacitat. El consentiment pot ser revocat en qualsevol moment abans o durant el comportament o la relació sexual.

Sense perjudici d’altres circumstàncies que determinen la manca del consentiment d’acord amb els apartats anteriors, s’entén igualment comès sense consentiment el comportament o relació sexual realitzat amb persones menors de setze anys.

Tanmateix, s’entén comès sense consentiment el comportament o relació sexual realitzat amb persones menors de setze anys, excepte en cas que la diferència d’edat entre l’autor i la persona menor d’edat sigui inferior a tres anys, sempre que no concorri cap de les circumstàncies previstes als apartats anteriors i que la persona menor d’edat tingui, com a mínim, catorze anys.

La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.

Quan l’agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral, o en introducció d’objectes o membres corporals per alguna de les dos primeres vies, l’autor ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a deu anys.

La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.

L’agressió sexual ha de ser castigada amb pena de presó de dos a set anys en els supòsits de l’article 162 i amb pena de presó de set a quinze anys en els de l’article 163, quan en el fet hi concorri alguna de les circumstàncies següents:

Si concorren dos o més de les anteriors circumstàncies, les penes s’apliquen en la seva meitat superior.

La temptativa és punible en tots els casos. La proposició a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb una persona menor de setze anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita als articles 162 i 163 es considera temptativa encara que no s’hagi produït la trobada física ni s’hagin realitzat actes materials dirigits a la seva execució.

El qui adopta un comportament de caràcter sexual, verbal, no verbal o físic, envers una persona, no desitjat per aquesta persona, que tingui per finalitat o per efecte la violació de la seva dignitat, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

S’ha de castigar amb la mateixa pena a qui, amb la mateixa finalitat, envií a una persona, sense el seu consentiment, una imatge, vídeo o altre material similar de contingut sexual.

La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la conducta prevista en aquest article:

La provocació i la conspiració són punibles.

S’ha de castigar amb pena de presó de tres mesos a tres anys a qui:

Les penes previstes en aquest article s’han d’imposar en la seva meitat superior quan la víctima sigui menor d’edat, o quan entre l’autor i la víctima existeixi o hagi existit una relació de parella, o quan l’autor es prevalgui d’una situació de superioritat o autoritat respecte de la víctima.

La provocació i la conspiració són punibles.

El qui recluti per a la prostitució, promogui, faciliti o afavoreixi la prostitució d’altri ha de ser castigat amb pena de presó de sis mesos a tres anys.

Ha de ser castigat amb la mateixa pena en la meitat superior el qui promogui, publiciti, faciliti, afavoreixi, difongui o inciti a la prostitució a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la prostitució es fes accessible a un elevat nombre de persones.

Si la infracció és relativa a prostitució infantil o la víctima és una persona amb discapacitat, s’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys. Si el fet és comès pels titulars de l’autoritat parental o tutela, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.

Si la infracció és comesa en el marc d’un grup organitzat, el límit màxim de la pena prevista es pot augmentar en la meitat.

La temptativa és punible en tots els casos. Es considera temptativa la proposició, captació o contacte amb una persona menor d’edat per mitjà d’Internet o d’altres tecnologies de la informació i la comunicació, amb finalitat sexual, encara que no s’hagi produït la trobada física ni s’hagin realitzat actes materials dirigits a la seva execució.

El qui, mitjançant violència o intimidació, o amb abús d’autoritat, de superioritat, de confiança, de situació de necessitat o dependència, o amb engany suficient, determini algú a prostituir-se o a continuar-ho fent ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.

Si es tracta de prostitució infantil o la víctima és una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, s’ha d’imposar pena de presó de tres a deu anys. Si el fet és comès pels titulars de l’autoritat parental o tutela, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.

La temptativa és punible en tots els casos. Es considera temptativa la proposició, captació o contacte amb una persona menor d’edat per mitjà d’Internet o d’altres tecnologies de la informació i la comunicació, amb finalitat sexual, encara que no s’hagi produït la trobada física ni s’hagin realitzat actes materials dirigits a la seva execució.

Qui s’aprofiti sexualment de la prostitució d’un menor o d’una persona amb discapacitat ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys.

La temptativa és punible.

Als efectes d’aquest capítol s’entén per prostitució el fet de realitzar o tolerar actes sexuals a canvi d’obtenir o de la promesa d’obtenir diners o qualsevol altra forma de remuneració, de pagament o d’avantatge, tant si la remuneració, el pagament o la promesa es fa a la mateixa persona com a un tercer.

Als efectes d’aquest capítol s’entén per prostitució infantil el fet d’utilitzar una persona menor d’edat amb la finalitat de realitzar o tolerar actes sexuals, oferint o prometent diners o qualsevol altra forma de remuneració, de pagament o d’avantatge, tant si la remuneració, el pagament o la promesa es fa al mateix menor com a un tercer.

El qui, amb ànim de lucre o no, promogui, faciliti, intermediï, organitzi, controli o, per qualsevol altre mitjà, afavoreixi que una altra persona presti serveis sexuals en l’entorn digital ha de ser castigat amb pena de presó de sis mesos a tres anys.

Als efectes d’aquest article i dels articles 174 i 175, s’entén per serveis sexuals en l’entorn digital aquells que comportin la realització o tolerància d’un acte sexual a canvi d’una remuneració, promesa de remuneració o qualsevol altre avantatge, quan aquest acte es realitzi a distància a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació audiovisual, sempre que existeixi una interacció simultània entre la persona que realitza o tolera l’acte i la persona que ofereix o promet la remuneració.

S’ha d’imposar la pena en la meitat superior quan l’autor:

Si la persona que és objecte de promoció, facilitació o afavoriment és menor d’edat o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, s’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys. Si el fet és comès pels titulars de l’autoritat parental o tutela, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.

Si la infracció és comesa en el marc d’un grup organitzat, el límit màxim de la pena prevista es pot augmentar en la meitat.

Les conductes previstes en aquest article i en l’article 174 són punibles quan concorrin qualsevol dels vincles següents amb el territori andorrà:

A més de les penes previstes, es pot imposar la pena d’inhabilitació per a la gestió, administració o explotació de plataformes digitals, serveis en línia o activitats relacionades amb tecnologies de la informació i la comunicació fins a cinc anys, així com la clausura dels comptes, canals o serveis utilitzats per a la comissió del delicte.

La temptativa és punible.

En cas que els fets descrits en l’article anterior es cometin mitjançant violència o intimidació, o amb abús d’autoritat, de superioritat, de confiança, de situació de necessitat o dependència, o mitjançant engany suficient, la conducta ha de ser castigada amb pena de presó de dos a sis anys.

En aquests supòsits, si concorre alguna de les circumstàncies següents, s’han d’aplicar les regles corresponents:

La temptativa és punible.

Qui s’aprofiti sexualment de la prestació de serveis sexuals en l’entorn digital d’una persona menor d’edat o d’una persona amb discapacitat ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys.

La temptativa és punible.

Qui capti imatges d’un menor d’edat o d’una persona amb discapacitat amb la intenció de produir material pornogràfic ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys.

Qui recluti, utilitzi un menor d’edat o una persona amb discapacitat amb finalitats pornogràfiques o exhibicionistes o n’afavoreixi la participació o amb la finalitat de produir qualsevol altre tipus de material d’abús sexual infantil, i qui produeixi, adquireixi, vengui, importi, exporti, distribueixi, difongui, cedeixi o exhibeixi per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, o que mostrin la seva nuesa total o parcial amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys.

Qui ofereixi, posseeixi, procuri per a ell o per a un altre, accedeixi o consumeixi a través de qualsevol tecnologia de la comunicació o la informació a material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors d’edat dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, o que mostrin la seva nuesa total o parcial amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys.

No obstant les disposicions de l’apartat anterior, no és punible la mera possessió del material que s’hi refereix quan hagi estat obtingut amb el consentiment de la persona menor d’edat i en el marc dels supòsits d’exclusió de responsabilitat previstos a l’article 162.4 sempre que no concorrin cap de les circumstàncies establertes als apartats 1 i 2 del mateix precepte ni existeixi difusió, cessió a tercers o qualsevol altra forma de posada a disposició del material.

Qui assisteixi a espectacles pornogràfics on actuï un menor o una persona amb discapacitat ha de ser condemnat amb pena de presó de tres a vuit anys.

Quan el culpable de qualsevol de les infraccions previstes en aquest article obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s’ha d’imposar multa d’un import màxim de 30.000 euros, o fins al triple del benefici obtingut si és superior.

El qui executi o faci executar a una altra persona actes d’exhibició sexual davant de menors d’edat o persones amb discapacitat amb abús de la seva discapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de sis mesos a tres anys i multa fins a 10.000 euros.

La temptativa és punible.

El qui vengui, difongui o exhibeixi material pornogràfic a menors d’edat o persones amb discapacitat amb abús de la seva discapacitat ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys i multa de fins a 10.000 euros o del tant al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.

El qui promogui, publiciti, exhibeixi, difongui o vengui material pornogràfic infantil o qualsevol contingut sexual d’un menor d’edat, real o amb aparença de realitat, o una persona amb discapacitat, a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que aquest material es fes accessible a un elevat nombre de persones, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres a vuit anys.

El qui, amb fins de prostitució d’altri, d’altres delictes contra la llibertat sexual o de qualsevol altra forma d’explotació sexual, recluti, transporti, traslladi, allotgi o aculli una o més persones, ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a deu anys, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses, quan s’empri almenys un dels mitjans següents:

Quan no s’empri cap dels mitjans esmentats a l’apartat anterior, té la consideració de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual la comissió de l’acció que s’hi descriu, si es realitza sobre un menor d’edat, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses.

El consentiment de la víctima de tràfic d’essers humans és irrellevant quan s’emprin els mitjans esmentats a l’apartat 1.

En els supòsits establerts a l’apartat 2, i a l’apartat 1 si la víctima és menor d’edat o és especialment vulnerable per la seva malaltia o discapacitat, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.

En tots els casos, constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal el fet d’haver posat en perill la vida de la víctima.

La víctima de tràfic d’éssers humans queda exclosa de responsabilitat criminal per les infraccions penals que hagi comès en la situació d’explotació sempre que la seva participació hagi estat conseqüència directa de la situació de violència, intimidació, engany o abús a què hagi estat sotmesa o hi concorri alguna de les circumstàncies excloents de la responsabilitat criminal previstes a l’article 31.

El qui promogui, publiciti, exhibeixi, difongui o vengui a tercers imatges o gravacions audiovisuals o qualsevol altre material de contingut íntim a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació sense l’autorització de la persona afectada ha de ser castigat amb la pena de presó de fins dos anys i multa de fins a 10.000 euros o del tant al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir si aquest és superior a 10.000 euros.

El qui enganyi o amenaci, a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, una altra persona per obtenir satisfacció sexual a través d’imatges eròtiques, pornogràfiques o qualsevol altra informació sexual de la víctima ha de ser castigat amb la pena de presó de fins a un any i multa de fins a 6.000 euros.

Es castiga amb la mateixa pena en la meitat superior qui porti a terme els fets referits a l’apartat anterior envers menors d’edat o persones amb discapacitat per obtenir satisfacció sexual a través d’imatges eròtiques, pornogràfiques o qualsevol altra informació sexual del menor o discapacitat.

La temptativa és punible.

Sense perjudici d’allò que disposa l’apartat 2 de l’article 64, són circumstàncies agreujants especials en relació amb les conductes descrites en aquest títol:

En els delictes d’agressió el perdó de l’ofès no extingeix l’acció ni la responsabilitat penal.

La persona que sostreu un menor de catorze anys o una persona amb discapacitat, impedint de manera prolongada l’exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de ser castigada amb pena de presó de dos a sis anys, llevat que el fet sigui constitutiu d’un delicte de segrest, esclavatge o detenció il·legal.

En cas que la sostracció sigui realitzada per un ascendent, el tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 61.

La temptativa és punible.

El qui indueixi un menor d’edat o una persona amb discapacitat a abandonar la llar familiar o el lloc on resideixi impedint l’exercici de les funcions de guarda per part dels seus titulars, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

El qui cooperi a l’abandó ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest.

El qui lliuri un menor per alterar-ne la filiació ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui, amb la mateixa finalitat, rebi el menor i el qui actuï com a intermediari.

Si en les conductes anteriors hi concorre ànim lucratiu la pena a imposar ha de ser de presó de dos a cinc anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui rep el menor si ofereix o dona compensació econòmica.

La temptativa és punible.

L’autoritat, el funcionari o l’educador que en l’exercici del seu càrrec o professió cometi un dels delictes previstos en aquest capítol ha de ser castigat, a més de les penes previstes, amb inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic, ofici o càrrec fins a deu anys.

El tribunal pot imposar a l’ascendent o al tutor que cometi algun dels delictes prevists en els articles anteriors d’aquest capítol la pena d’inhabilitació per a l’exercici dels drets de família fins a deu anys.

Si els fets s’han comès utilitzant un centre docent o establiment dedicat a la guarda o cura d’infants o de persones amb discapacitat, el tribunal pot acordar el tancament temporal o definitiu de l’establiment.

L’abandó d’un menor d’edat o d’una persona amb discapacitat per part de la persona encarregada de guardar-lo ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

Si el fet és comès pels titulars de les funcions de guarda, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.

Si per les circumstàncies de l’abandó es posa en perill la vida o la salut del menor o de la persona amb discapacitat la pena ha de ser de dos a cinc anys de presó.

El qui utilitzi un menor d’edat o persona amb discapacitat per practicar la mendicitat o n’obtingui un profit ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest.

Si el fet es comet en el marc d’un grup organitzat, el culpable que hi pertanyi ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

El qui forci una persona a contraure matrimoni contra o sense la seva voluntat ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys.

La temptativa és punible, la conspiració i la provocació són punibles. A aquests efectes, s’entén per temptativa el fet de provocar engany en una persona amb la finalitat de treure-la de l’Estat on resideix i amb la intenció de forçar-la a contraure matrimoni.

És circumstància agreujant el fet que el culpable sigui o hagi estat cònjuge o persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga, convisqui o sigui ascendent, descendent o germà de la víctima o que sigui una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella.

La imputació d’un delicte amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat ha de ser castigada com a calúmnia amb pena d’arrest. Si es propaga amb publicitat, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.

L’acusat per delicte de calúmnia queda exempt de tota responsabilitat si prova el fet criminal que hagi imputat, tret que aquest fet hagi prescrit, que hagi estat amnistiat o que s’hagin cancel·lat els antecedents.

La imputació d’un fet precís que atempti greument contra l’autoestima o la reputació d’una persona, feta amb publicitat i amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari de la veritat, ha de ser castigada amb pena de presó fins a un any o d’arrest.

Si la difamació es dirigeix contra autoritats o funcionaris públics sobre fets referents a l’exercici dels seus càrrecs, ha de ser castigada amb pena de presó fins a dos anys o amb pena d’arrest si la difamació no és greu.

L’acusat de difamació queda exempt de tota responsabilitat provant la veritat de les imputacions.

Qui injuriï una persona greument o amb publicitat, qui injuriï lleument o greument una autoritat o un funcionari per raó o en ocasió de l’exercici del seu càrrec, o qui injuriï lleument o greument un professional sanitari o un professional de seguretat privada per raó o en ocasió de l’exercici de la seva professió, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a l’import de 3.000 euros.

És injúria l’acció executada o l’expressió proferida amb menyspreu d’una persona.

Si l’acusat de calúmnia o difamació reconeix davant l’autoritat judicial la falsedat o la incertesa de les imputacions i se’n retracta, el tribunal ha de reduir la pena o, si ho creu convenient, dispensar-la.

El tribunal davant del qual es produeixi el reconeixement ha d’ordenar que es lliuri testimoniatge de retractació a l’ofès i, si aquest ho sol·licita, ha d’ordenar la publicació en el mateix mitjà en el qual es va proferir la calúmnia o la difamació, en espai idèntic o similar a aquell en què es produí la difusió i en el termini que assenyali.

Ningú no pot ser penat per calúmnia, difamació o injúria més que en virtut de querella de la persona ofesa o del seu representant legal o, en cas de mort de l’ofès, del seu cònjuge, dels seus ascendents, descendents o hereus.

És suficient la denúncia quan l’ofensa es dirigeixi contra funcionari o autoritat sobre fets referents a l’exercici dels seus càrrecs, o contra un professional sanitari o un professional de seguretat privada sobre fets referents a l’exercici de la seva professió.

El responsable de calúmnia, difamació o injúria queda exempt de responsabilitat criminal pel perdó de la persona ofesa o del seu representant legal.

El perdó ha d’atorgar-se de forma expressa abans de dictar-se sentència.

En les difamacions, les injúries o les calúmnies contra menors o discapacitats, el batlle o el tribunal, un cop escoltat el Ministeri Fiscal, pot refusar l’eficàcia del perdó atorgat pel representant legal d’aquells i ordenar la continuació del procediment.

Per refusar el perdó al qual es refereix el paràgraf anterior, el batlle o el tribunal han d’escoltar novament el representant del menor o la persona amb discapacitat amb caràcter previ.

El qui per descobrir la intimitat d’un altre sense el seu consentiment s’apoderi de papers, cartes o altres documents qualssevol o efectes personals ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

El qui amb la mateixa finalitat, per qualsevol mitjà o procediment i infringint les mesures de seguretat destinades a impedir-ho, accedeixi sense autorització a tot o part d’un sistema informàtic ha de ser castigat amb la mateixa pena.

El qui, per vulnerar la intimitat d’un altre sense el seu consentiment, intercepti, o, sense haver participat en la comunicació ni ser-ne destinatari legítim, capti, monitoritzi o enregistri les seves telecomunicacions o comunicacions electròniques, incloses les efectuades mitjançant serveis de missatgeria, plataformes o altres serveis equivalents, o utilitzi artificis tècnics, programes, dispositius o qualsevol altre mitjà d’escolta, consulta electrònica, transmissió, gravació o reproducció del so, de la imatge o de qualsevol altre senyal de comunicació, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.

La temptativa és punible.

No incorre en responsabilitat penal qui, havent participat en la comunicació o sent-ne destinatari legítim, en conservi, reprodueixi o aporti el contingut davant l’autoritat judicial, fiscal, policial o administrativa competent, quan això sigui necessari per a l’exercici o la defensa dels seus drets o interessos legítims, sempre que aquesta utilització sigui proporcionada a aquesta finalitat i no se’n faci una difusió aliena al procediment.

S’ha d’imposar pena d’un a quatre anys de presó si es revelen a tercers les dades o els fets descoberts a què fa referència l’article 207.

S’ha d’imposar pena de dos a cinc anys de presó si es revelen o se cedeixen a tercers les dades o els fets descoberts o les imatges captades a què fa referència l’article 208.

S’ha d’imposar pena de tres a sis anys de presó si es revelen, se cedeixen o es transmeten a tercers les dades personals automatitzades a què fa referència l’article 209.

Les penes previstes en els apartats anteriors s’han d’imposar en la meitat superior si els fets s’han comès a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es fes accessible a un elevat nombre de persones, o si la revelació, cessió o transmissió s’ha fet amb ànim de lucre.

La temptativa és punible.

Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui, amb coneixement d’un origen il·lícit i sense haver pres part en les conductes descrites als articles 207 a 209, reveli a tercers les dades o els fets descoberts, les imatges captades, o les dades personals.

Les penes previstes d’acord amb el que està establert al paràgraf anterior s’han d’imposar en la meitat superior si la revelació a tercers s’ha comès a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es fes accessible a un elevat nombre de persones, o si la revelació s’ha fet amb ànim de lucre.

Qui reveli secrets aliens de caràcter personal, dels quals tingui coneixement per raó d’ofici o de les seves relacions laborals, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

No queda compresa en aquest article la comunicació d’informació d’acord amb les obligacions legalment previstes, ni la informació privada facilitada amb finalitat de garantia entre els administradors d’establiments bancaris o financers del Principat, relativa estrictament als crèdits acordats o als riscos assumits a un dels seus clients.

Per procedir pels delictes previstos en aquest capítol és necessària la denúncia de la persona ofesa, d’un representant legal o de l’encarregat o responsable dels fitxers de dades personals.

No es requereix la denúncia exigida en l’apartat anterior per procedir pels fets descrits en els articles 210 i 214, ni quan el delicte afecti una pluralitat de persones.

El qui, sense habitar-hi, entri en el domicili d’un altre o s’hi mantingui contra la voluntat de qui hi habita, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. La temptativa és punible.

Si el fet s’executa amb violència o intimidació, la pena ha de ser de presó d’un a quatre anys.

Ha de ser castigat amb pena d’arrest el qui entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el domicili d’una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al públic fora de les hores d’obertura.

Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui amb violència o intimidació entri o romangui contra la voluntat del seu titular en el domicili d’una persona jurídica pública o privada, despatx professional o oficina, o en un establiment mercantil o local obert al públic.

La temptativa és punible.

Comet furt el qui, amb ànim de lucre i sense violència o intimidació, pren una cosa moble aliena sense el consentiment del seu propietari.

El culpable de furt per valor superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.

La temptativa és punible.

El delicte de furt ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:

La temptativa és punible.

Amb independència del valor de la cosa furtada, el furt ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:

Si el furt es comet amb accés il·lícit a casa habitada, amb independència del valor de la cosa furtada, s’ha d’imposar pena de presó de dos a sis anys.

La temptativa és punible.

Comet robatori el qui, amb ànim de lucre, s’apodera d’una cosa moble aliena amb violència o intimidació en les persones.

El culpable de robatori ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys.

El tribunal ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys quan la violència o intimidació exercida tingui escassa significació.

La temptativa és punible.

El robatori ha de ser castigat amb pena de presó de tres a nou anys:

La temptativa és punible.

Qui, sense autorització del propietari, sostreu o utilitza un vehicle automòbil de valor superior a 2.000 euros, sense ànim d’apropiar-se’l, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.

El tribunal pot dispensar la pena anterior si el culpable ha restituït el vehicle en el termini de 24 hores després de la sostracció o la utilització, tenint en compte els mòbils i les altres circumstàncies del fet.

En el cas que els fets previstos en els dos articles anteriors es cometin amb violència o intimidació en les persones, s’han de castigar amb la pena prevista per al robatori.

La temptativa és punible.

El qui amb ànim de lucre obliga una persona, amb violència o intimidació, a realitzar o ometre un negoci o un acte jurídic en perjudici del seu patrimoni o del d’un tercer, ha de ser castigat, segons les circumstàncies que hi concorrin, amb les penes previstes per al robatori o per al robatori qualificat.

La temptativa és punible.

Comet estafa el qui, amb ànim de lucre, utilitza engany suficient per produir error en una persona i d’aquesta manera la indueix a realitzar un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè.

El culpable d’estafa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, si el perjudici patrimonial és superior a 600 euros.

La temptativa és punible.

El delicte d’estafa ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys en els casos següents:

El tribunal pot imposar a més en aquests supòsits, tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, una pena de multa fins al quàdruple del perjudici patrimonial causat.

La temptativa és punible.

El qui, amb ànim de lucre i valent-se d’alguna manipulació informàtica o artifici semblant, faci una transferència o disposició no consentida de qualsevol actiu patrimonial que provoqui a un tercer un perjudici patrimonial superior a 600 euros ha de ser castigat amb les penes previstes per a l’estafa o per a l’estafa qualificada si es dona algun dels supòsits de les lletres e o f de l’apartat 1 de l’article 235. Amb la mateixa pena ha de respondre qui ocasioni un perjudici patrimonial il·lícit a un tercer mitjançant la realització d’una transferència de diners, de valor monetari o de moneda virtual, obstaculitzant o interferint indegudament en el funcionament d’un sistema d’informació o introduint, alterant, esborrant, transmetent o suprimint indegudament dades informàtiques, quan ho faci de manera intencionada, sense autorització i amb l’ànim de procurar un benefici econòmic il·lícit, per a si mateix o per a un tercer.

La temptativa és punible.

El qui, alterant les indicacions o els aparells comptadors o emprant mecanismes clandestins o codis secrets, cometi defraudació per un valor superior a 600 euros en la utilització d’energia elèctrica, gas, aigua o altres formes d’energia o fluids aliens, o de sistemes de telecomunicació, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins al triple del perjudici causat.

El qui manipuli aparells electrònics, programes informàtics o altres mitjans electrònics perquè, aïlladament o conjuntament, s’alteri, es disminueixi o s’impedeixi, totalment o parcialment, el funcionament o l’explotació dels serveis de telecomunicacions sense el consentiment del seu titular, i causi a aquest últim un perjudici econòmic amb la intenció d’obtenir un benefici econòmic per a si mateix o per a un tercer, ha de ser castigat amb la pena d’arrest o multa de fins al triple del perjudici causat.

La temptativa és punible.

El qui, amb ànim de lucre i en perjudici d’altri, s’apropiï o distregui diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l’obligació de lliurar-los o retornar-los, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l’estafa o amb la pena prevista per a l’estafa qualificada si hi concorre algun dels supòsits prevists a les lletres e o f de l’apartat 1 de l’article 235.

La temptativa és punible.

El qui, amb ànim de lucre, s’apropia d’una cosa moble aliena perduda, o de propietari desconegut, o que posseeix per error propi o del trametent, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa apropiada, si aquest valor és superior a 3.000 euros.

Si es tracta de coses de valor històric, artístic o cultural, o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, la pena ha de ser de presó fins a dos anys o d’arrest.

El qui, havent-li estat confiada l’administració o la cura d’interessos patrimonials aliens, exerceixi els seus poders de manera abusiva en benefici propi o d’un tercer i causi un perjudici superior a 600 euros, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Ha de ser castigat amb les mateixes penes el treballador, directiu o administrador que, en el marc de les seves funcions dins d’una societat o empresa, realitzi directament o a través de tercers activitats econòmiques, comercials o professionals concurrents o relacionades amb l’activitat de l’empresa que l’ha contractat, amb la finalitat d’obtenir un benefici propi o per a una tercera persona, incloent-hi una altra empresa en la qual participi com a soci, directiu o treballador, quan aquesta actuació comporti cumulativament:

Les conductes descrites en l’apartat anterior són igualment punibles encara que no s’hagi produït un benefici econòmic efectiu, sempre que es pugui acreditar l’existència d’un conflicte d’interessos no declarat i una actuació contrària als interessos de l’empresa.

Les conductes previstes en els apartats anteriors són també punibles quan es realitzin dins d’un període posterior a la finalització de la relació laboral, mercantil o professional amb l’empresa, sempre que el contracte laboral preveiés una clàusula de no competència i que:

El període al qual fa referència l’apartat anterior s’ha de valorar en funció de la naturalesa de l’activitat, la responsabilitat exercida i el tipus d’informació o relacions adquirides, i pot estendre’s fins a un màxim de dos anys, sense perjudici d’altres responsabilitats civils o mercantils que puguin correspondre.

El qui, amb ànim de lucre i amb coneixement de la comissió d’un delicte contra el patrimoni en el qual no hagi intervingut ni com a autor ni com a còmplice, adquireix o transmet a un tercer els seus efectes, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. En cap cas la pena imposable al receptador no pot excedir de la que la llei preveu per als autors del delicte aprofitat.

El qui de manera habitual es dedica a la receptació de delictes ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys. El tribunal pot imposar-li a més pena de multa fins al quàdruple del benefici obtingut amb aquesta activitat.

Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys el qui, personalment o com a administrador d’una persona jurídica, conscient d’un increment invencible dels seus deutes, o que per qualsevol altra causa es trobi en la impossibilitat de pagar els seus deutes, davant la inevitable iniciació d’un procediment concursal: