Llei 18/2026, del 15 de juliol, qualificada del Codi penal
En relació amb allò disposat a la lletra a té la consideració de deutor el responsable penal o civil de qualsevol fet delictiu que, amb posterioritat a la seva comissió i amb la finalitat d’eludir el compliment de les responsabilitats civils derivades del mateix fet, realitzi actes de disposició o contragui obligacions que disminueixin el seu patrimoni, per fer-se totalment o parcialment insolvent.
Article 247. Fallida delictiva
Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys el qui, personalment o com a administrador d’una persona jurídica, conscient d’un increment invencible dels seus deutes, o que per qualsevol altra causa es trobi en la impossibilitat de pagar els seus deutes, davant la inevitable iniciació d’un procediment concursal:
Realitzi alguna de les conductes descrites a l’article anterior.
Falsegi el balanç a fi de dificultar la comprovació de la situació patrimonial.
Distregui, en benefici propi, béns destinats a la massa de creditors.
Doni, destrueixi o deteriori béns que haurien pogut incorporar-se a la massa.
Contragui obligacions infringint les regles del comportament comercial normal.
Alieni béns o valors propis o de l’empresa a preu inferior a l’establert en el seu moment al mercat.
Destrueixi, danyi, oculti o falsegi els llibres de comerç a fi d’impossibilitar o dificultar la comprovació dels crèdits pendents de satisfacció.
Queda exempt de pena el deutor que restauri el seu patrimoni abans de la conclusió del procés concursal, sense perjudici de les responsabilitats civils en què hagi pogut incórrer.
Si la fallida, en qualsevol d’aquelles circumstàncies, ha suposat la pèrdua dels estalvis de grans grups de persones o de persones que hagin confiat en el fallit des d’una situació de penúria econòmica, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
No pot ser tingut en consideració per integrar aquest delicte cap dels supòsits indicats si ja han estat objecte d’un procés penal propi i separat.
Capítol sisè. Danys
Article 248. Concepte de dany
Als efectes d’aquest capítol es considera dany la deterioració, la destrucció o la desaparició d’una cosa d’altri.
Article 249. Tipus bàsic
El qui causa un dany d’un import superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos.
La pena ha de ser de presó fins a dos anys quan la infracció es cometi:
Contra béns d’una autoritat, funcionari, perit o advocat per influenciar el seu comportament en l’exercici de les seves funcions o de la seva comesa.
Contra béns d’un tercer, sigui per impedir-li declarar o denunciar una infracció, o a causa de la seva denúncia o declaració.
Posant la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats o les de la seva família.
Contra béns de domini o utilitat pública.
Mitjançant incendi, explosió o mitjà que comporti un risc d’extensió dels efectes del delicte, llevat que el fet constitueixi un delicte d’estralls. Si del fet en pot derivar un risc per a la vida o la salut de les persones, la pena ha de ser de tres mesos a tres anys de presó.
Article 250. Tipus privilegiat
Qui causa un dany d’un import superior a 600 euros i que no excedeixi de 3.000 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al triple del dany causat i/o amb pena de treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a quatre mesos.
En cas de concórrer alguna de les circumstàncies previstes a l’apartat 2 de l’article anterior, s’ha d’imposar pena d’arrest o treballs en benefici de la comunitat per un període no superior a vuit mesos.
Article 251. Atacs contra els sistemes d’informació
El qui, per qualsevol mitjà, intencionadament i sense autorització, accedeixi al conjunt o una part d’un sistema d’informació, amb violació d’almenys una mesura de seguretat, quan el resultat produït sigui greu, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui, per qualsevol mitjà, intencionadament i sense autorització, obstaculitzi o interrompi el funcionament de xarxes o sistemes d’informació introduint, transmetent, danyant, esborrant, deteriorant, alterant, suprimint o fent inaccessibles dades informàtiques, quan el resultat produït sigui greu, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui, per qualsevol mitjà, intencionadament i sense autorització, esborri, danyi, deteriori, alteri, suprimeixi o faci inaccessibles dades informàtiques contingudes en un sistema d’informació, quan el resultat produït sigui greu, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui, per qualsevol mitjà tècnic, intencionadament i sense autorització, intercepti transmissions no públiques de dades informàtiques cap a un sistema d’informació, des d’un sistema d’informació o dins d’un sistema d’informació, incloses les emissions electromagnètiques d’un sistema d’informació que contingui les dites dades informàtiques, quan el resultat produït sigui greu, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui, intencionadament, produeixi, vengui, adquireixi per a l’ús, importi, distribueixi o d’una altra forma posi a disposició els instruments següents sense autorització, i amb la intenció que siguin utilitzats amb la finalitat de cometre els fets referits als apartats anteriors, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys:
Un programa informàtic, un dispositiu o un equip concebut o adaptat principalment per cometre els fets referits.
Una clau d’ordinador, un codi d’accés o dades similars que permetin accedir a la totalitat o a una part d’un sistema d’informació.
S’imposa una pena de presó de tres a sis anys i una multa del tant al quàdruple del perjudici ocasionat quan en una conducta de les descrites als apartats anteriors es doni alguna de les circumstàncies següents:
S’hagi comès en el marc d’un grup organitzat.
S’hagin ocasionat danys d’una gravetat especial.
S’hagi perjudicat greument el funcionament de serveis públics essencials o la provisió de béns de primera necessitat.
S’hagi comès contra una xarxa o un sistema d’informació d’una infraestructura crítica.
S’hagi creat una situació de perill greu per a la seguretat de l’Estat.
Als efectes d’aquest article, es consideren servei públic essencial tots els serveis oferts per una entitat el tipus de la qual s’emmarca en el de les entitats essencials previstes en la legislació en matèria de mesures per a la seguretat de les xarxes i dels sistemes d’informació en vigor en cada moment, que resulten necessaris per al manteniment de les funcions socials bàsiques, la salut, la seguretat, el benestar social i econòmic dels ciutadans o el funcionament eficaç de les institucions de l’Estat i les administracions públiques, que depenen per proveir-se de xarxes i sistemes d’informació, i que poden veure greument afectada la continuïtat de les seves prestacions en supòsits de ciberincidents i, en conseqüència, ocasionar un greu perjudici social i econòmic al Principat d’Andorra.
Als efectes d’aquest article, es consideren infraestructura crítica tots els actius, sistemes o part d’aquests sistemes necessaris per prestar un servei essencial i que són indispensables i no permeten solucions alternatives, per la qual cosa pertorbar-los o destruir-los tindria efectes perjudicials significatius sobre la prestació d’un o més serveis essencials.
Article 252. Temptativa
La temptativa dels delictes compresos en aquest capítol és punible.
Es considera temptativa la venda, la distribució, la difusió o qualsevol altra forma de posada a disposició de contrasenyes, codis d’accés o dades informàtiques similars que permetin accedir en tot o en part a un sistema informàtic amb intenció de ser utilitzats per a la comissió d’un delicte de danys informàtics o un delicte de descobriment i revelació de secrets.
Capítol setè. Disposicions comunes
Article 253. Excusa absolutòria en cas de parentiu
Estan exempts de responsabilitat criminal i subjectes únicament a la civil pels delictes previstos en aquest títol que cometin entre ells, fora dels casos en què concorri violència o intimidació i del delicte d’administració deslleial:
Els cònjuges que no estiguin separats legalment o de fet o en procés judicial de separació, divorci o nul·litat del matrimoni i les persones unides per situació de fet equivalent.
Els ascendents, descendents i germans per naturalesa o per adopció.
El cònjuge vidu en relació amb els béns mobles del consort difunt mentre en tingui la possessió.
Títol XII. Delictes contra l’ordre socioeconòmic
Capítol primer. Delictes relatius als concursos i les subhastes públics
Article 254. Concursos i subhastes públics
Han de ser castigats amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació especial fins a sis anys per licitar en una subhasta o concurs públic, ja sigui judicial ja sigui d’entitats públiques:
Qui demani premi o promesa per no prendre part en un concurs o subhasta públic.
Qui mitjançant amenaces, premis, promeses o qualsevol altre mitjà intenti que un tercer no prengui part en una subhasta o concurs públic.
Els que es posin d’acord per alterar el preu d’adjudicació o perquè la subhasta o concurs quedi desert.
Si es tracta d’una subhasta o concurs de qualsevol entitat pública, es pot imposar, a més, la privació del dret de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys a l’autor o a la persona física o jurídica que representa.
Capítol segon. Delictes contra la propietat intel·lectual i industrial
Article 255. Delictes contra la propietat intel·lectual
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa de fins al triple del benefici obtingut el qui, amb ànim de lucre i en perjudici de tercer, i sense l’autorització del titular o el cessionari del dret de propietat intel·lectual de què es tracti:
Reprodueixi, copiï, distribueixi, transformi o comuniqui públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística, científica o qualsevol altra obra protegida per drets de propietat intel·lectual, o la seva interpretació o execució artística fixada en qualsevol suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, o qualsevol altra prestació objecte de drets de propietat intel·lectual.
En el marc de la prestació de serveis tecnològics de la informació, faciliti de manera activa i no neutral, sense limitar-se a un tractament merament tècnic, l’accés o la localització a Internet d’obres o prestacions objecte de drets de propietat intel·lectual, especialment quan ofereixi llistes ordenades i classificades d’enllaços a les obres i prestacions, encara que aquests enllaços haguessin estat facilitats inicialment pels usuaris dels seus serveis.
Exporti o emmagatzemi exemplars d’obres, produccions o execucions o altres prestacions protegides per drets de propietat intel·lectual, incloent-hi les còpies digitals, quan quedi acreditat que estan destinades a ser reproduïdes, distribuïdes o comunicades públicament.
Importi béns protegits per drets de propietat intel·lectual per reproduir-los, distribuir-los o comunicar-los públicament, siguin o no lícits aquests actes al país de procedència d’aquests béns.
En els supòsits de gravetat especial el tribunal pot imposar la pena d’un a quatre anys de presó i, endemés, el tancament temporal o definitiu de l’establiment del condemnat o la publicació de la sentència.
El qui elimini, modifiqui, eludeixi o faciliti que s’eludeixin les mesures tecnològiques de protecció a obres o prestacions establertes pels titulars o cessionaris de drets de propietat intel·lectual sobre les mateixes obres o prestacions és castigat amb la pena corresponent a la meitat dels límits mínim i màxim previstos per a les conductes recollides a l’apartat 1.
Amb la mateixa pena es castiga el qui fabriqui, importi, posi en circulació o posseeixi amb finalitats comercials qualsevol tipus de mitjà o dispositiu concebut, produït, adaptat o realitzat específicament per facilitar la supressió no autoritzada o la neutralització de qualsevol dispositiu tècnic utilitzat per protegir obres o prestacions objecte de drets de propietat intel·lectual.
En relació amb els casos previstos en els apartats anteriors, el batlle o el tribunal poden ordenar la retirada de les obres o prestacions objecte de la infracció. Quan a través d’un portal d’accés a Internet o un servei de la societat de la informació es difonguin exclusivament o preponderantment els continguts o les prestacions objecte de drets de propietat intel·lectual a què es refereixen els apartats anteriors, s’ha d’ordenar la interrupció de la prestació del servei de què es tracti, i el tribunal pot acordar qualsevol mesura cautelar que tingui per objecte la protecció dels drets de propietat intel·lectual.
Excepcionalment, quan hi hagi reiteració de les conductes i quan resulti una mesura proporcionada, eficient i eficaç, el tribunal pot ordenar el bloqueig de l’accés corresponent.
Article 256. Delictes contra els drets de patent o models d’utilitat
Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article anterior el qui amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d’una patent o model d’utilitat i amb coneixement del seu registre:
Fabriqui, importi, posseeixi, faci ús, ofereixi o introdueixi en el comerç objectes emparats per aquests drets.
Faci ús o ofereixi la utilització d’un procediment objecte d’una patent, o posseeixi, ofereixi, introdueixi en el comerç, o faci ús del producte directament obtingut del procediment patentat.
Article 257. Delictes contra els drets de marca
Ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes a l’article 255 el qui, amb ànim de lucre i amb finalitats industrials o comercials, sense el consentiment del titular d’un dret de propietat industrial o comercial registrat d’acord amb la legislació de marques i amb coneixement del seu registre:
Reprodueixi, imiti, modifiqui o de qualsevol altra manera faci ús d’un signe distintiu idèntic o similar, per als mateixos o similars productes o serveis per als que el dret es troba registrat.
Posseeixi per a la seva comercialització, importi o introdueixi en el comerç productes o serveis amb signes distintius que suposin una infracció als drets exclusius del titular.
Article 258. Disposició comuna
Per a la persecució dels delictes contra la propietat intel·lectual i industrial és necessària la presentació prèvia de querella del perjudicat. No obstant això els fets poden ser perseguibles a instància del Ministeri Fiscal si considera que poden atemptar contra el prestigi del Principat.
Capítol tercer. Delictes relatius al mercat i als consumidors
Article 259. Descobriment de secret d’empresa
El qui, sense estar-hi autoritzat, obtingui dades o s’apoderi de documents o objectes que constitueixin o continguin un secret rellevant per a la competitivitat d’una empresa ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Si en el supòsit anterior es revela el secret o se cedeix a un tercer, la pena ha de ser d’un a quatre anys de presó.
La temptativa és punible.
Article 260. Infracció del deure de reserva
El qui, tenint l’obligació legal o contractual de guardar secret, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l’article anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 261. Revelació de secret d’empresa
El qui, amb coneixement del seu origen il·lícit i sense haver pres part en el seu descobriment, difongui, reveli o cedeixi a un tercer un secret dels previstos a l’article 259 ha de ser castigat amb pena d’arrest.
Article 262. Qualificació per la revelació
Les penes previstes als articles 259, 260 i 261 s’han d’imposar en la meitat superior si els fets previstos en els articles referits es cometen a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones, o amb ànim de lucre.
Article 263. Indicacions enganyoses
El fabricant, distribuïdor o comerciant que ofereixi en el mercat productes o serveis amb indicacions o representacions falses, enganyoses o que puguin produir error sobre la naturalesa, la composició o la qualitat substancial dels productes o serveis oferts ha de ser castigat amb pena d’arrest. El tribunal pot imposar així mateix una pena de multa de fins a 12.000 euros.
La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan les indicacions o representacions falses, enganyoses o que produeixin error s’hagin formalitzat a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones.
Article 264. Engany al consumidor
Qui cobri al consumidor quantitats superiors a les que corresponen pels productes o pels serveis oferts, mitjançant l’alteració o la manipulació d’aparells automàtics de mesura, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest. El tribunal pot imposar així mateix la pena de multa fins a 12.000 euros.
Capítol quart. Delictes contra l’activitat mercantil de les empreses
Article 265. Falsejament de comptes socials
Els administradors de fet o de dret que falsegin els comptes anuals o altres documents que reflecteixin la situació jurídica o econòmica d’una societat o empresa, de manera idònia per causar un perjudici a la mateixa societat o empresa, a un dels socis o a un tercer, han de ser castigats amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 266. Abús de posició dominant
El qui, prevalent-se de la seva situació majoritària en l’assemblea o junta general d’accionistes o de qualsevol altre òrgan d’administració d’una societat o empresa, imposi acords abusius amb ànim de lucre propi o aliè, en perjudici dels altres socis i sense que reporti beneficis a la societat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 267. Administració deslleial d’una empresa
Els administradors de fet o de dret de qualsevol societat o empresa que en benefici propi o d’un tercer, aprofitant-se de les funcions pròpies del seu càrrec, realitzin operacions abusives que comprometin la competitivitat de la societat o empresa, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Quan els fets anteriors hagin estat comesos com a conseqüència d’haver demanat o rebut, personalment o per persona interposada, avantatges avaluables econòmicament, o de l’acceptació, oferiment o promesa per part de l’administrador de fet o de dret, en benefici propi o d’un tercer, en el marc de l’activitat ordinària de la societat o empresa, la pena prevista s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
Article 268. Corrupció privada
El qui, en el marc d’una activitat comercial, financera, professional o econòmica de qualsevol índole, prometi, ofereixi o lliuri, directament o a través d’un intermediari, a una persona que exerceixi funcions directives o laborals de qualsevol tipus per a una societat, per a un altre tipus de persona jurídica o per a una empresa, un avantatge indegut de qualsevol naturalesa per a aquesta persona o per a un tercer, perquè aquesta última efectuï o s’abstingui d’efectuar un acte incomplint les seves obligacions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec o ofici, fins a un màxim de tres anys.
A la mateixa pena ha de ser castigat el qui, en el marc d’una activitat comercial, financera, professional o econòmica de qualsevol índole, demani o rebi, directament o a través d’un intermediari, un avantatge indegut de qualsevol naturalesa, o accepti la promesa de tal avantatge, per a si mateix o per a un tercer, quan s’exerceixin funcions directives o laborals de qualsevol tipus per a una societat, per a un altre tipus de persona jurídica o per a una empresa, a canvi d’efectuar o abstenir-se d’efectuar un acte incomplint les seves obligacions.
El que disposa aquest article és aplicable, en els seus respectius casos, als socis, directius, administradors o empleats d’una entitat esportiva, sigui quina sigui la seva forma jurídica, així com als esportistes, àrbitres o jutges, respecte de les conductes que tinguin per finalitat predeterminar o alterar de manera fraudulenta el resultat d’una prova, partit o competició esportiva amb rellevància econòmica o amb una rellevància esportiva especial.
A aquests efectes, es considera que una prova, partit o competició esportiva té una rellevància econòmica quan la major part dels qui hi participen perceben qualsevol tipus de retribució, compensació o ingrés econòmic per la seva participació en l’activitat. I es considera competició esportiva d’una rellevància esportiva especial la competició que sigui qualificada en el calendari esportiu anual aprovat per la federació esportiva corresponent com a competició oficial de la màxima categoria de la modalitat, especialitat o disciplina de què es tracti.
Els Batlles i tribunals, atenent la quantia del benefici o el valor de l’avantatge, i la transcendència de les funcions del culpable, poden reduir la pena de presó a la seva a la meitat inferior i reduir la pena d’inhabilitació.
Article 269. Empresa fictícia
El qui constitueixi amb qualsevol finalitat il·lícita o en perjudici de tercers una societat o empresa fictícia, sense objecte o amb objecte simulat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
Article 270. Ús fraudulent de targeta de crèdit
El qui faci ús, sense autorització, d’una targeta de crèdit o de dèbit per un valor superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.
El qui faci ús, sense autorització, d’una targeta de crèdit o de dèbit per un valor no superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o arrest.
Als supòsits anteriors hi és aplicable l’excusa absolutòria en cas de parentiu de l’article 253.
El tribunal pot condemnar, quan sigui el cas, a la indemnització del perjudici causat amb l’ús indegut de la targeta, tret que opti perquè aquesta qüestió sigui resolta pels tribunals civils.
Capítol cinquè. Delictes contra la seguretat social
Article 271. Defraudació a la Caixa Andorrana de Seguretat Social
L’administrador de fet o de dret d’una empresa o societat o l’empresari que ometi declarar totalment o parcial el salari dels treballadors, respecte dels que hi hagi obligació legal de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb la finalitat d’eludir el pagament de les cotitzacions ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si l’import defraudat en els dotze mesos anteriors supera els 30.000 euros.
El consentiment del treballador és irrellevant.
Queda exempt de responsabilitat el qui regularitzi la seva situació abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ell, mitjançant el corresponent aute de processament.
Capítol sisè. Delictes de contraban
Article 272. Delicte de contraban
El qui importi o exporti il·lícitament qualsevol mercaderia per un valor:
d’entre 50.000 euros i 100.000 euros, ambdós inclosos, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.
superior a 100.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.
Quan es tracti de mercaderia sensible definida a la legislació vigent en matèria de control de mercaderies sensibles, la importació o exportació il·lícita, la tinença o circulació en territori andorrà d’aquest tipus de mercaderia, sense tenir la llicència específica prevista legalment, quan el valor de la mateixa sigui:
entre 6.000 euros i 18.000 euros, ambdós inclosos, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.
superior a 18.000 euros, ha de ser castigat amb una pena de presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent fins al doble del valor de la mercaderia.
El qui entri i surti del país per un pas fronterer no habilitat, més d’una vegada en 24 hores, amb la finalitat d’acumular mercaderia sensible adquirida al Principat en territori no andorrà, ha de ser castigat amb una pena de presó de fins a 2 anys.
La modificació o l’alteració de parts o de l’estructura d’un vehicle per crear cavitats amagades o dobles fons especialment arranjats i destinats a ocultar mercaderia ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
En els supòsits previstos als apartats 2 a 4, el tribunal pot imposar, endemés de les penes complementàries i les conseqüències accessòries que cregui oportunes, la pena d’inhabilitació per operar amb mercaderies sensibles fins a quatre anys.
Capítol setè. Delictes contra el sistema bancari i financer
Article 273. Activitat bancària o financera il·legals
El qui desenvolupi activitats pròpies del sistema financer sense tenir-ne la facultat legal, d’acord amb les disposicions vigents, ha de ser castigat amb pena d’un a quatre anys de presó i multa fins a 150.000 euros. El tribunal pot imposar raonadament qualsevol de les mesures previstes a l’article 79.
Article 274. Préstec usurari
El qui realitzi habitualment préstecs usuraris ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
A efectes penals, es considera préstec usurari el que tingui un tipus d’interès que superi en més del doble el tipus d’interès que correspondria, segons la pràctica bancària al Principat, per la mateixa classe d’operació.
Article 275. Ús d’informació privilegiada i comunicació il·lícita d’informació privilegiada
Qui, de forma directa o mitjançant una persona interposada, utilitzi, recomani o indueixi a utilitzar, o reveli a tercers no autoritzats a conèixer-la, la informació privilegiada relativa a instruments financers a la qual hagi tingut accés en l’exercici o per raó del seu ofici, la seva professió o el seu càrrec, i hagi obtingut un benefici o evitat una pèrdua igual o superior a 600.000 euros o hagi causat un perjudici per idèntica quantitat, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, multa de fins al triple del benefici obtingut o del perjudici evitat o ocasionat i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici, la professió o el càrrec de fins a vuit anys.
La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.
Article 276. Manipulació de mercat
Qui, de forma directa o mitjançant persona interposada i de manera il·lícita, efectuï operacions, doni una ordre de negociació o difongui rumors o informacions falses o enganyoses que puguin proporcionar indicis falsos o enganyosos sobre l’oferta, la demanda o el preu d’instruments financers o d’un contracte al comptat sobre matèries primeres relacionat amb aquests instruments, o realitzi operacions que assegurin el preu d’aquests instruments en nivells anormals o artificials, i obtingui un benefici o eviti una pèrdua igual o superior a 300.000 euros o causi un perjudici per idèntica quantitat, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, multa de fins al triple del benefici obtingut o del perjudici evitat o ocasionat i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici, la professió o el càrrec de fins a vuit anys.
La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.
Capítol vuitè. Delictes fiscals
Article 277. Delicte fiscal
El qui, per acció o omissió, defraudi l’Administració amb la finalitat d’evadir el pagament de tributs, quantitats retingudes o que s’haguessin hagut de retenir o d’obtenir indegudament beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions, quan la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts, superi els 75.000 euros, i representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible, ha de ser castigat amb pena presó de tres mesos a tres anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest, llevat que hagués regularitzat la seva situació tributària en els termes de l’apartat 2.
Aquest import s’ha d’entendre referit a cadascun dels tributs. Si es tracta de tributs, retencions, beneficis fiscals, excepcions, desgravacions o devolucions periòdics o de declaració periòdica, aquest import s’ha d’entendre referit a cada període impositiu o de declaració i, si és inferior a dotze mesos o aquells no són periòdics o de declaració periòdica, a l’import defraudat en un any natural.
Es considera regularitzada la situació tributària quan es reconegui i pagui completament, sense que s’hagi produït un requeriment previ de l’Administració o, en cas que aquest no s’hagi produït, abans de tenir coneixement que el procediment penal es dirigeix contra ell.
Tanmateix, els efectes de la regularització prevista al paràgraf anterior s’estenen a les falsedats documentals instrumentals emprades en la defraudació, en el seu cas.
L’Administració posarà els mitjans necessaris per tal que la regularització de la situació tributària sigui possible, tot i que el període que hagi de ser objecte de regularització estigui prescrit administrativament.
Article 278. Delicte fiscal agreujat
El delicte fiscal que regula l’article 277 ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i multa des de l’equivalent a l’import defraudat fins al quàdruple d’aquest quan la defraudació s’hagués comès concorrent alguna de les circumstàncies següents:
Que la quantia de la quota defraudada, l’import no ingressat de les retencions o dels beneficis fiscals, exempcions, desgravacions o devolucions indegudament obtinguts superi els 150.000 euros i, representi, almenys, un 5% de la quota tributària exigible;
Que els fets s’hagin comès en el sí d’una organització criminal. Es considera organització criminal l’agrupació de tres o més persones que existeix des de fa un cert temps i estan coordinades i concertades per a la comissió de delictes, d’acord amb el que està establert en els convenis internacionals.
Als supòsits descrits en aquest article els són d’aplicació les restants previsions contingudes a l’article 277.
Article 279. Reducció de pena de delicte fiscal
Si la quota defraudada és ingressada en els dos mesos següents a la notificació del requeriment previ de l’Administració o, si s’escau, de la notificació oficial que el procediment penal es dirigeix contra el presumpte responsable s’aplica la reducció de pena prevista a l’apartat 1 de l’article 62.
Títol XIII. Delictes contra els drets dels treballadors
Article 280. Condicions degradants o perilloses de treball
El qui imposi, amb abús de vulnerabilitat o necessitat, condicions de treball incompatibles amb la dignitat humana o perilloses per a la salut, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Si les condicions degradants o perilloses s’imposen a menors, les penes s’han d’imposar en la seva meitat superior.
Article 281. Condicions abusives de treball
El qui, mitjançant engany o abús de necessitat, imposi als treballadors que tingui al seu servei condicions de treball o de seguretat que perjudiquin, suprimeixin o restringeixin els drets que tinguin reconeguts per disposicions legals especials o normativa de caràcter general, o els mantingui en aquestes condicions, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys.
El qui realitzi les conductes anteriorment descrites amb violència o intimidació ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 282. Omissió de mesures de seguretat en el treball
El qui, estant normativament obligat i amb infracció de les normes de seguretat en el treball, no proveeixi dels mitjans necessaris perquè els treballadors desenvolupin la seva activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que es pugui posar en perill greu la vida, la salut o la integritat física d’aquests, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o multa fins a 30.000 euros, així com inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
Article 283. Tràfic d’immigrants clandestins
El qui, amb ànim de lucre, promogui o intervingui en el reclutament o en el transport d’immigrants clandestins en trànsit pel Principat d’Andorra o que hi tingui el seu origen o destinació, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins a 60.000 euros, sense perjudici de les responsabilitats penals en les quals pugui incórrer per la comissió d’altres delictes.
Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys i multa fins a 180.000 euros el qui realitzi aquestes conductes concorrent-hi alguna d’aquestes circumstàncies:
Que pertanyi a una organització dedicada, entre altres, eventualment o permanentment, a aquesta activitat, o actuï en relació amb ella.
Que empri engany.
Que empri violència o intimidació.
Que posi en perill la vida, o que generi un risc greu per a la salut o la integritat física de les víctimes.
Que les víctimes siguin persones menors de divuit anys o persones amb discapacitat.
Que sotmeti les víctimes a condicions de tracte inhumà o degradant.
La pena privativa de llibertat corresponent als apartats 1 i 2 s’ha d’imposar en la seva meitat superior, respectivament, al qui realitzi les conductes previstes en algun d’aquests punts concorrent-hi alguna de les circumstàncies següents:
Que l’autor sigui funcionari i actuï en exercici de les seves funcions. En aquest cas, a més de les penes previstes anteriorment, s’ha d’imposar la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.
Que l’autor sigui el cap, l’administrador o l’encarregat de l’organització delictiva.
La temptativa és punible.
Títol XIV. Delictes contra la seguretat col·lectiva
Capítol primer. L’energia nuclear i els grans estralls
Article 284. Possessió il·lícita
El qui per qualsevol mitjà posseeix il·lícitament material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones, o que puguin causar danys materials substancials, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys.
Si el material nuclear o els productes radioactius han estat sostrets amb violència o intimidació, o mitjançant grup organitzat, s’ha d’imposar pena de presó de tres a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 285. Transport i dipòsit il·lícits
El qui, sense estar-hi autoritzat, importi, exporti, transporti o estableixi un dipòsit de material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones, o que puguin causar danys materials substancials, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 286. Exposició a radiacions
El qui il·lícitament exposi algú a radiacions ionitzants de manera que pugui posar en perill la seva vida o la seva salut, o que pugui causar danys materials substancials, ha de ser castigat amb pena de cinc a deu anys de presó i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dotze anys.
La temptativa és punible.
Article 287. Pertorbació d’establiments, instal·lacions o serveis
El qui pertorbi el funcionament d’un establiment, d’una instal·lació o d’un servei en el qual s’utilitzin material nuclear o productes radioactius, de manera que es pugui posar en perill la vida o la salut de les persones, o que es pugui causar danys materials substancials, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys.
La temptativa és punible.
Article 288. Pèrdua per imprudència
El qui, per imprudència, hagi permès la sostracció o la pèrdua de material nuclear o productes radioactius que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones, o que puguin causar danys materials substancials, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 60.000 euros.
Article 289. Propagació de radiacions per imprudència
El qui, per imprudència, hagi permès la propagació de radiacions ionitzants que puguin posar en perill la vida o la salut de les persones, o que puguin causar danys materials substancials, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 60.000 euros.
Capítol segon. Estralls i delictes de risc catastròfic
Article 290. Estralls
El qui, per explosió, incendi o utilitzant qualsevol altre mitjà de potència destructiva similar, provoqui la destrucció o un deteriorament greu d’un edifici, d’un local públic o d’una obra pública, instal·lació industrial, pont, presa, mitjà de transport col·lectiu o sistema de comunicacions o de subministrament o infraestructures assimilables, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys.
Si del fet se’n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones la pena ha de ser de presó de tres a vuit anys.
La temptativa és punible.
Article 291. Estralls per imprudència
El qui per imprudència greu provoqui estralls ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 30.000 euros. Si del fet se’n pot derivar un perill per a la vida o la salut de les persones ha d’imposar-se pena d’arrest.
Article 292. Col·locació o enviament d’explosius
El qui col·loqui o enviï un artefacte explosiu de manera que pugui posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Article 293. Infracció de normes de seguretat amb perill concret per a les persones
El qui en la fabricació, la manipulació, el transport, la tinença o la comercialització de matèries, residus, artificis, organismes o substàncies perilloses infringeixi les normes de seguretat establertes de manera que pugui posar en perill la vida o la salut de les persones ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.
En tot cas s’ha d’imposar, a més, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec o la de privació del permís de conduir fins a sis anys.
Les mateixes penes s’han d’imposar al qui en la construcció o la demolició d’un dels béns o en l’execució d’una de les obres descrites a l’article 290 infringeixi les normes de seguretat establertes i pugui posar en perill la vida o la salut de les persones.
Capítol tercer. Tinença, tràfic i dipòsit d’armes, municions o explosius
Article 294. Tinença i port il·legal d’armes
El qui il·legítimament posseeixi o porti una o més armes, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.
S’ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents:
Que es tracti d’arma curta de foc.
Que hi manquin les marques de fàbrica o de nombre, o les tinguin alterades o esborrades.
Que hagin estat introduïdes il·legalment en territori andorrà.
Quan es tracti de tinença d’armes de foc prohibides o que siguin el resultat de la modificació substancial de les característiques originals de fabricació d’armes de foc reglamentades, la pena ha de ser d’un a quatre anys de presó. El port ha de ser castigat en la seva meitat superior.
El tribunal pot aplicar la pena d’arrest sempre que per les circumstàncies del fet i del culpable es dedueixi la manca d’intenció d’usar les armes amb finalitats il·lícites.
S’ha d’imposar la pena de presó de tres mesos a tres anys a qui falsifiqui, esborri, suprimeixi o alteri il·lícitament la o les marques que han de portar les armes de foc de conformitat amb la normativa aplicable.
Article 295. Tràfic i dipòsit d’armes de foc
La fabricació, la comercialització, la cessió, la importació, l’exportació, l’adquisició, la venda, el lliurament, el transport o la transferència o el dipòsit sense autorització d’armes de foc reglamentades o prohibides, de les seves peces, components o municions, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.
Es considera dipòsit d’armes de foc la reunió de cinc o més d’aquestes armes, fins i tot si es troben en peces desmuntades. La comercialització comprèn tant l’adquisició com la venda, la importació o l’exportació.
Article 296. Tràfic i dipòsit d’armes de guerra
La fabricació, el desenvolupament, la comercialització, la cessió o el dipòsit d’armes de guerra o llurs municions ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a deu anys.
Es considera dipòsit d’armes de guerra la tinença de més d’una qualsevol d’aquestes armes o llurs municions, amb independència del seu model o classe, fins i tot si es troben en peces desmuntades. La possessió d’una sola arma de guerra es castiga com a tinença d’arma de foc prohibida. La comercialització comprèn tant l’adquisició com la venda, la importació o l’exportació.
Es considera arma de guerra la que així estigui qualificada en les disposicions reguladores de la matèria.
La temptativa és punible.
Article 297. Tràfic i dipòsit d’armes químiques o biològiques
La fabricació, el desenvolupament, la comercialització, la possessió, la cessió o el dipòsit d’armes químiques o biològiques o llurs municions ha de ser castigada amb pena de presó de sis a dotze anys.
Es considera dipòsit d’armes químiques o biològiques la tinença de més d’una qualsevol d’aquestes armes o llurs municions, fins i tot si es troben en peces desmuntades, i es considera possessió la tinença d’una sola arma o llur munició, fins i tot si es troba en peces desmuntades. La comercialització comprèn tant l’adquisició com la venda, la importació o l’exportació.
Es considera desenvolupament d’armes químiques o biològiques qualsevol activitat consistent en la investigació o l’estudi de caràcter científic o tècnic dirigits a la creació d’una nova arma química o a la modificació d’una de preexistent.
Es considera arma química o biològica la determinada com a tal en els tractats o convenis internacionals dels quals Andorra sigui part.
El qui empri armes químiques o biològiques, o iniciï preparatius militars a aquest efecte, ha de ser castigat amb pena de presó de quinze a vint anys, sense perjudici de les penes que es puguin imposar d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi.
La temptativa és punible.
Article 298. Tràfic i dipòsit d’aparells explosius i incendiaris
La tinença o el dipòsit no autoritzat de substàncies o aparells explosius, inflamables, incendiaris o asfixiants, o llurs components, així com la seva fabricació, transport, importació, exportació, venda o cessió, han de ser castigats amb pena de presó de tres a vuit anys. La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior si es tracta de substàncies no reglamentades.
El tribunal pot aplicar la reducció de pena prevista a l’article 61 sempre que de les circumstàncies del fet i del culpable se’n dedueixi escassa perillositat.
La temptativa és punible.
Article 299. Tipus agreujat
Qui trafiqui amb els béns que es preveuen als articles 295, 296, 297 i 298 a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones, ha de ser castigat amb les penes previstes pels fets en la meitat superior.
Capítol quart. Delictes contra la seguretat del trànsit
Article 300. Conducció sota l’efecte de drogues
El qui condueixi un vehicle o acompanyi un alumne conductor o un titular del permís J, en vies i terrenys que es troben en l’àmbit d’aplicació de la llei reguladora del Codi de la circulació, sota l’efecte de begudes alcohòliques, drogues o substàncies d’efectes anàlegs o amb un grau d’alcoholèmia superior a 0’8 g/l de sang, o quan del resultat d’una anàlisi de sang o de saliva es desprengui que ha consumit drogues o substàncies d’efectes anàlegs, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any, i de privació del permís de conduir o de prohibició de conduir vehicles, segons escaigui, de fins a tres anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa de 300 euros fins a 3.000 euros.
El qui condueixi un vehicle automòbil de transport col·lectiu amb passatgers, un vehicle automòbil d’un pes total màxim superior a 3.500 quilograms, un tren, una aeronau, una instal·lació o un vehicle de transport per cable, sota l’efecte de begudes alcohòliques, drogues o substàncies d’efectes anàlegs, o amb un grau d’alcoholèmia superior a 0’5 g/l de sang, o quan del resultat d’una anàlisi de sang o de saliva es desprengui que ha consumit drogues o substàncies d’efectes anàlegs, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys i privació del permís de conduir fins a quatre anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa de 1.200 euros fins a 6.000 euros i la pena complementària d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Article 301. Refús de sotmetre’s a la prova
Qui refusi sotmetre’s a la prova de control de tòxics o d’alcoholèmia quan sigui legítimament requerit per un agent de l’autoritat i no accepti sotmetre’s a una prova d’anàlisi de sang, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o, i privació del permís de conduir fins a tres anys i fins a quatre anys en el supòsit del punt segon de l’article anterior. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa de 600 euros fins a 3.000 euros en el supòsit del punt primer de l’article anterior i de 1.200 euros fins a 6.000 euros en el supòsit de l’apartat 2 de l’article anterior.
Article 302. Conducció temerària
El qui condueixi un vehicle en vies i terrenys que es troben en l’àmbit d’aplicació de la Llei del Codi de la circulació, amb temeritat manifesta, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i privació del permís de conduir o prohibició per conduir vehicles segons escaigui d’un a sis anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa de 300 euros a 6.000 euros.
El qui condueixi un vehicle automòbil de transport col·lectiu amb passatgers, un vehicle automòbil d’un pes total màxim superior a 3.500 quilograms, un tren, una aeronau, una instal·lació o un vehicle de transport per cable, en les condicions anteriorment expressades, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i privació del permís de conduir o del títol corresponent de conducció d’un a sis anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa de 1.200 euros fins a l’import de 6.000 euros i la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.
Quan en la conducta prevista als apartats anteriors concorri alguna de les següents circumstàncies, s’han d’imposar, les penes de presó de sis mesos a tres anys, la de privació del permís de conduir o privació de conduir vehicles, segons escaigui, de dos a sis anys i de multa de 3.000 euros a 60.000 euros:
Quan s’hagi posat en perill concret la vida o la salut de les persones.
Quan s’hagin causat danys a altres vehicles, o a béns públics o privats.
Quan el conductor hagi fet difusió pública de l’acte de conducció temerària a través de qualsevol mitjà de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació.
Quan el conductor faci ostentació de l’incompliment de les normes de la Llei del Codi de circulació.
Article 303. Alteració de la seguretat en el trànsit
El qui llanci o col·loqui objectes en una via destinada al trànsit de vehicles automòbils, la deteriori greument o hi aboqui substàncies lliscants o inflamables o inutilitzi o alteri la senyalització, de manera que se’n pugui derivar un perill per a la vida i la integritat de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa fins a l’import de 3.000 euros.
Si com a conseqüència d’alguna de les conductes anteriors es posa en perill greu la vida o la integritat de les persones la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa fins a l’import de 6.000 euros.
El qui realitzi alguna de les conductes previstes en l’apartat anterior en una altra via destinada al transport de passatgers, o en remogui els cables, les vies o les instal·lacions, o produeixi una alteració en els senyals emprats per a la comunicació o per garantir la seguretat en el trànsit d’aquestes o en el trànsit aeri, o manipuli sense estar-hi autoritzat els aparells o mecanismes de seguretat de manera que se’n pugui derivar un perill per a la vida o la integritat de les persones, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa fins a l’import de 9.000 euros.
Si com a conseqüència d’alguna de les conductes anteriors es posa en perill greu la vida o la integritat de les persones la pena ha de ser de presó de dos a cinc anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa fins a l’import de 12.000 euros.
Article 304. Comís del vehicle
En els delictes contra la seguretat en el trànsit de vehicles automòbils, el vehicle utilitzat es pot considerar l’instrument del delicte als efectes del que disposa l’article 78.
El tribunal en pot decretar el comís sempre que aquesta mesura no sigui desproporcionada tenint en compte la gravetat del delicte i el valor actual del vehicle.
Títol XV. Delictes contra la salut pública
Capítol primer. Delictes contra la salut dels consumidors
Article 305. Elaboració i tràfic de substàncies nocives
El qui, sense estar-hi autoritzat, elabori, distribueixi o vengui substàncies químiques, tòxiques o greument perilloses per a la salut, o substàncies, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i multa fins a 60.000 euros, així com amb inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
El qui, trobant-se autoritzat per a la comercialització de les substàncies a què es refereix l’apartat anterior, les elabori, expedeixi o subministri sense complir les formalitats previstes en les lleis i en els reglaments respectius, ha de ser castigat amb pena de multa fins a 30.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dos anys.
La temptativa és punible.
Article 306. Responsabilitat penal pel producte
El qui introdueixi en el mercat productes l’ús dels quals sigui greument perillós per a la salut en condicions normals d’utilització o consum, sense complir les formalitats previstes en les lleis i en els reglaments, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, llevat que el fet constitueixi un delicte més greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol i sense perjudici de la responsabilitat que pugui correspondre per la mort o les lesions causades com a conseqüència de la conducta.
La temptativa és punible.
Article 307. Delictes alimentaris
El productor, el distribuïdor o el comerciant que introdueixi en el mercat productes alimentaris que puguin causar un dany greu a la salut ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, sense perjudici de les penes que puguin correspondre per les lesions o les morts ocasionades. La mateixa pena s’ha d’imposar al qui, per ell o mitjançant un tercer, hagi provocat la nocivitat del producte en fase de producció, distribució o venda. L’acompliment dels requisits legalment establerts sobre elaboració, composició, conservació o caducitat no eximeix de responsabilitat criminal quan el subjecte tingui coneixement, per mitjans propis o aliens, de la greu nocivitat del producte, sempre que aquesta nocivitat sigui desconeguda del públic.
El qui introdueixi en el mercat productes alimentaris que puguin causar dany a la salut, infringint les normes relatives a l’elaboració, la composició, la conservació o la caducitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, llevat que el fet constitueixi el delicte previst a l’article anterior. La mateixa pena s’ha d’imposar a qui hagi provocat la nocivitat del producte en fase de producció, distribució o venda.
Quan la nocivitat del producte alimentari procedeixi d’una adulteració amb additius o altres agents no autoritzats, es poden imposar les penes respectivament assenyalades als apartats anteriors en la seva meitat superior.
S’entén per producte alimentari el que estigui destinat al consum humà, incloses les begudes, així com els seus envasos, embolcalls o qualsevol instrument necessari per manipular-lo o consumir-lo.
La temptativa és punible.
Article 308. Delictes farmacològics
El qui expedeixi, lliuri o subministri medicaments que, per estar deteriorats o caducats, o per incomplir les exigències tècniques relatives a la seva composició, estabilitat, eficàcia o informació, puguin posar en perill la salut de les persones atesa la seva nocivitat o manca d’eficàcia, han de ser castigats amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys. Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui fabriqui, elabori, expedeixi, lliuri o subministri qualsevol medicament incomplint les exigències tècniques, o sense respectar les quantitats, les dosis o la seva composició genuïna, segons el que estigui autoritzat o declarat, sempre que pugui causar un dany a la salut, ja sigui per la seva nocivitat ja sigui per pèrdua d’eficàcia.
El qui provoqui, en fase de fabricació, distribució, emmagatzematge o venda, la nocivitat o la pèrdua d’eficàcia del medicament en els termes descrits a l’apartat anterior, ha de ser castigat amb les mateixes penes.
El qui introdueixi en el mercat productes que imitin o simulin ser medicaments o substàncies productores d’efectes beneficiosos per a la salut, donant-los aparença d’autenticitat, i amb això es posi en perill la salut de les persones, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys.
Quan la realització de les conductes descrites als apartats anteriors del present article tingui per objecte productes cosmètics o d’higiene personal, s’han d’imposar les penes respectivament assenyalades en la seva meitat inferior.
Les penes d’inhabilitació previstes en aquest article han de ser d’una durada màxima de sis anys quan els fets siguin comesos per farmacèutics, o pels directors tècnics de laboratoris legalment autoritzats en nom o representació dels quals actuïn.
La temptativa és punible.
Article 309. Delictes relacionats amb l’engreixament de bestiar
Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys el qui realitzi qualsevol de les conductes següents:
Donar al bestiar les carns o productes del qual es destinin al consum humà substàncies no permeses que generin risc per a la salut de les persones o en dosis superiors o per a finalitats diferents de les autoritzades.
Sacrificar animals d’avituallament o destinar els seus productes al consum humà, sabent que els han estat donades les substàncies esmentades a la lletra anterior.
Sacrificar animals d’avituallament als quals s’hagin aplicat tractaments terapèutics mitjançant les substàncies referides a la lletra a.
Vendre al públic les carns o els productes dels animals d’avituallament sense respectar els períodes d’espera reglamentàriament previstos per a cada cas.
La temptativa és punible.
Article 310. Tipus agreujat
Qui cometi els fets previstos als articles 305, 307, 308 i 309.1.lletra d, a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comunicació es faci accessible a un elevat nombre de persones, ha de ser castigat amb les penes previstes pels fets en la meitat superior.
Article 311. Enverinament d’aigües o substàncies alimentàries
El qui enverini o adulteri les aigües potables o les substàncies alimentàries destinades a ús o consum públic amb substàncies infeccioses, radioactives, altament tòxiques o altres que puguin ser extremadament nocives per a la salut, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a deu anys, sense perjudici de la responsabilitat criminal en què pugui incórrer d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi.
La temptativa és punible.
Article 312. Mesures cautelars
En els delictes previstos en aquest capítol el tribunal pot imposar el tancament de l’establiment, la fàbrica, el laboratori o el local fins a sis anys, i en els supòsits de molta gravetat es pot decretar el seu tancament per un temps superior o amb caràcter definitiu.
Article 313. Imprudència punible
Si els fets descrits en aquest capítol s’han realitzat per imprudència greu, s’ha d’aplicar la reducció qualificada de pena prevista a l’article 62.
La realització dels fets descrits als articles 305.1, 307, 308.1 i 2 per imprudència greu ha de ser castigada amb pena d’arrest i, si escau, d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dos anys.
La comissió per imprudència greu dels fets descrits a l’article 311 ha de ser castigada amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest i, si escau, inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys.
Capítol segon. Delictes relatius al tràfic il·legal de drogues tòxiques i venda de begudes alcohòliques a menors d’edat
Article 314. Concepte de droga tòxica
Es considera droga tòxica, als efectes d’aquest Codi, tota substància el consum de la qual produeix una alteració de l’estat de consciència i resulta perjudicial per a la salut de les persones, si es troba inclosa als convenis internacionals sobre la matèria i no és considerada lícita per la legislació andorrana o si, en el cas de no trobar-s’hi compresa, té naturalesa i efectes similars a les incloses i no n’està autoritzat el tràfic.
Article 315. Tipus bàsic
El qui produeixi, elabori, transporti, importi, exporti, vengui, proporcioni il·lícitament o posseeixi drogues tòxiques amb alguna d’aquestes finalitats, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa fins al triple del valor de la droga.
Si es tracta de cànnabis o droga de toxicitat similar, la pena ha de ser de presó fins a dos anys i multa fins al doble del valor de la droga.
La temptativa és punible.
Article 316. Tipus qualificat
Les conductes previstes en l’article anterior han de ser castigades amb pena de presó de quatre a deu anys i multa fins al quàdruple en el primer cas i de presó de tres a sis anys i multa fins al triple en el segon, si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:
Que es tracti de gran quantitat de droga.
Que la droga es faciliti a menors d’edat o persones amb discapacitat.
Que la droga es difongui en centres docents, d’esbarjo, assistencials o penitenciaris.
Que la substància estigui manipulada o adulterada de tal manera que augmenti el perill per a la salut.
Que la substància es faciliti a persones sotmeses a un tractament de deshabituació o rehabilitació.
Que el culpable pertanyi a una organització que tingui com a finalitat difondre aquestes substàncies.
Si concorren dos o més de les circumstàncies anteriors o si el culpable exerceix una posició de poder de dret o de fet en l’organització, el tribunal pot imposar, sempre que es tracti d’actes de tràfic a gran escala, pena de presó de vuit a setze anys en el primer cas de l’article anterior i de presó de sis a dotze anys en el segon, a més de les penes pecuniàries previstes. El tribunal pot acordar en aquest supòsit, a més, alguna de les mesures previstes en l’article 79.
La temptativa és punible.
Article 317. Tipus privilegiats
El consum, la introducció o la possessió de droga tòxica per al consum propi s’ha de castigar amb pena de presó fins a un any o d’arrest i pena de multa de 1.000 euros a 2.000 euros.
Quan el consum es faci en local públic la pena ha de ser de presó fins a dos anys i multa de 2.000 euros a 2.500 euros.
El qui ven o proporciona il·lícitament a una persona major d’edat una petita quantitat de droga tòxica ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa de 1.000 euros a 2.000 euros. Si es tracta de cànnabis o una altra droga de toxicitat similar la pena imposable és de presó fins a un any o d’arrest i multa de 500 euros a 1.000 euros.
S’exceptua la cessió a una sola persona per al consum conjunt amb aquesta, que ha de ser castigada amb la pena prevista a l’apartat anterior. Si es tracta de cànnabis o una altra droga de toxicitat similar la pena imposable és la prevista a l’apartat 2 de l’article 547.
La temptativa és punible.
Article 318. Precursors
El qui fabriqui, transporti, distribueixi, comerciï o posseeixi equips, materials o substàncies de les enumerades en els quadres I i II de la Convenció de les Nacions Unides, feta a Viena el 20 de desembre de 1988, sobre el tràfic il·lícit d’estupefaents i substàncies psicotròpiques, o d’altres que tinguin naturalesa i efectes similars a les incloses i no estiguin autoritzades, amb la finalitat d’utilitzar-les per a la producció il·legal de drogues tòxiques o amb el coneixement que una altra persona té la intenció de destinar-les a aquesta finalitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins al triple del valor dels gèneres o efectes.
Article 319. Comís
Han de ser objecte de comís, tret que pertanyin a un tercer no responsable que els hagi adquirit legalment, les drogues tòxiques, els equips, els materials i les substàncies a què fa referència l’article anterior, els vehicles i tots els béns i els efectes que hagin servit d’instrument per a la comissió de qualsevol dels delictes d’aquest capítol o que en provinguin, així com els guanys que se n’hagin obtingut, amb independència de les transformacions que hagin pogut experimentar.
Article 320. Concepte de beguda alcohòlica
Es considera beguda alcohòlica tota beguda natural o composta la graduació alcohòlica de la qual, natural o adquirida, sigui superior a 1,0 graus percentuals del seu volum.
Article 321. Venda d’alcohol a menors d’edat
El qui vengui alcohol a menors de divuit anys, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest i multa fins a 6.000 euros.
Article 322. Reduccions de pena de política criminal
En tots els delictes d’aquest capítol el tribunal pot acordar raonadament la reducció de pena prevista en l’article 61 si el culpable ha abandonat voluntàriament la seva activitat delictiva i ha col·laborat amb les autoritats per disminuir el perill causat, per impedir la producció d’altres delictes o l’actuació o el desenvolupament d’organitzacions amb les quals hagi estat involucrat o bé per obtenir proves rellevants per a la identificació o la posada a disposició de la justícia d’altres responsables.
Constitueix circumstància atenuant que pot arribar a ser de significació especial el fet que durant la instrucció de la causa i fins al moment de la vista oral el processat s’hagi sotmès voluntàriament a un tractament de desintoxicació i s’hagi rehabilitat o hagi dedicat el seu esforç a aconseguir-ho.
Article 323. Determinació de la quantia de la pena de multa
Per a la determinació de la quantia de les multes que s’imposin d’acord amb aquest capítol, es té en compte el preu final de la droga, dels gèneres i dels efectes intervinguts o, si escau, el guany obtingut pel culpable o que hauria pogut obtenir.
Capítol tercer. Delictes contra la salut dels esportistes
Article 324. Concepte de substància o mètode
Es consideren substància o mètode, als efectes d’aquest Codi, aquells que apareguin en la llista aprovada per l’Agència Andorrana Antidopatge i publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, o en les llistes aprovades per organismes internacionals en el marc de convenis internacionals sobre la matèria, sempre que no siguin considerades com a substàncies específiques en els documents esmentats.
També es consideren substància o mètode aquells destinats a augmentar les capacitats físiques i/o modificar el resultat de les competicions, que pel seu contingut, reiteració en la ingestió o altres circumstàncies concurrents, posin en perill la vida o la salut.
Article 325. Concepte d’esportista
Es considera esportista, als efectes d’aquest Codi, qualsevol persona, independentment de l’edat i de les capacitats, que practica alguna modalitat o especialitat esportiva, encara que no estigui federada o no participi en competicions.
Article 326. Delicte de dopatge de tipus bàsic
Tot el qui, sense una justificació terapèutica, degudament proporcionada amb el problema de salut que es vol resoldre, prescrigui, proporcioni, dispensi, apliqui, subministri, administri, o ofereixi a esportistes, substàncies o mètode, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins a 75.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.
La temptativa és punible.
Article 327. Delicte de dopatge de tipus qualificat
Les conductes previstes en l’article anterior han de ser castigades amb pena de presó d’un a cinc anys, multa fins a 150.000 euros i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a dotze anys, si hi concorre alguna de les circumstàncies següents:
Que la substància es faciliti a menors d’edat o persones amb discapacitat.
Que s’hagi emprat engany o intimidació.
Que la substància estigui manipulada o adulterada de tal manera que augmenti el perill per a la salut.
Que el responsable s’hagi prevalgut d’una relació de superioritat laboral o professional.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.