Llei 18/2026, del 15 de juliol, qualificada del Codi penal

En cas d’incompliment de la pena d’arrest nocturn o parcial diari, el tribunal que l’ha imposat l’ha de substituir per una pena de presó, prèvia audiència de les parts, tenint en compte que dos dies d’arrest nocturn o parcial diari en un establiment penitenciari equivalen a un dia de presó, o a mig si s’ha complert al domicili. La pena de presó resultant de la substitució es pot complir en règim de semillibertat.

Concedir un nou termini per al pagament.

Acordar el pagament fraccionat, o modificar els terminis establerts amb anterioritat.

Reduir l’import de la multa. En aquest supòsit el pagament extingeix l’obligació inicial, encara que després del compliment el reu millori de fortuna.

En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació o conversió posterior.

En el moment de dictar sentència condemnatòria, el tribunal ha d’acordar el comís dels béns que pertanyen a la persona condemnada sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients que procedeixen, directament o indirectament, d’activitats delictives i dels quals no se n’acrediti l’origen lícit.

En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació o conversió posterior que, directament o indirectament, hagin estat transferits a terceres persones per la persona encausada, processada o condemnada, o que hagin estat adquirits per terceres persones a la persona encausada, processada o condemnada, quan aquestes terceres persones hagin tingut coneixement o haguessin hagut de tenir coneixement que l’objectiu de la transferència o l’adquisició era evitar-ne el comís.

En el cas que els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació o conversió posterior no puguin ser localitzats, o no puguin ser repatriats de l’estranger, el tribunal pot acordar el comís del seu equivalent.

En el cas que els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació o conversió posterior es trobin confosos amb béns i drets de provinença lícita, el tribunal ha d’acordar el comís o el comís del seu valor equivalent fins el valor dels béns i drets de provinença il·lícita.

No poden ser objecte de comís els béns inembargables.

Quan els béns que s’hagin comissat tinguin escàs valor, estiguin deteriorats o obsolets, el batlle pot acordar la seva destrucció, inutilització o abandó.

L’Estat resta obligat a retornar els fons comissats indegudament, sempre que la improcedència del comís quedi degudament establerta per resolució judicial.

Que la sentència apreciï que el subjecte ha comès un fet constitutiu de delicte.

Que del fet i de les circumstàncies personals del subjecte se’n dedueixi un pronòstic de comportament futur que indiqui la probabilitat de comissió de nous delictes.

Són mesures privatives de llibertat l’internament en un centre psiquiàtric, en un centre de deshabituació o en un establiment educatiu especial o de rehabilitació. L’internament també es pot dur a terme en una unitat especial d’un centre penitenciari, sempre que es garanteixi la separació total amb els interns que estiguin complint una pena privativa de llibertat. Reglamentàriament, es poden establir excepcions a aquesta separació per motius terapèutics, de reinserció, de ressocialització, de seguretat o anàlegs. L’aplicació d’aquestes excepcions requereix la valoració prèvia i individualitzada per part d’un equip multidisciplinari en els termes i segons els protocols que s’estableixin reglamentàriament.

Són mesures no privatives de llibertat:

En cas que s’apreciï una causa excloent incompleta, referida als supòsits dels apartats 4, 5 i 6 de l’article 31, es poden aplicar, a més de la pena atenuada corresponent d’acord amb l’article 62, les mesures privatives de llibertat, si es donen els requisits de l’article anterior. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura tenint en compte el que estableix l’apartat 3 de l’article 6.

En cas de concurrència de pena i mesura, ambdós privatives de llibertat, el tribunal ha d’acordar el compliment de la mesura en primer lloc, que s’abona per al còmput de temps de la pena. La durada conjunta de la pena i la mesura ha de ser fixada en el seu màxim a la sentència i no pot excedir de la durada de la pena imposable en el cas de no haver existit l’atenuació qualificada.

Acabat l’internament, el tribunal acorda el compliment de la part de pena que resta per complir. Excepcionalment, en el cas que amb l’execució de la pena es posin en perill els efectes aconseguits amb la mesura, el tribunal, mitjançant audiència de les parts i de manera raonada, pot substituir-la per una o més de les mesures no privatives de llibertat o, fins i tot, si el ròssec de pena pendent de complir és inferior a un terç de la pena imposada, pot dispensar-ne del compliment.

En els supòsits dels apartats 4, 5 i 6 de l’article 31, les mesures no privatives de llibertat poden ser acordades pel tribunal, conjuntament o no amb les mesures privatives de llibertat.

Les mesures no privatives de llibertat no poden excedir de deu anys. El tribunal fixa en la sentència la durada màxima de la mesura, evitant que sigui desproporcionada en relació amb la naturalesa i durada de la pena imposable al delicte.

Durant l’execució de la mesura, el tribunal pot adoptar, amb audiència prèvia de les parts i valorant els informes previs que consideri oportuns, un dels acords següents:

En els supòsits de les lletres b i c de l’apartat 1, si el subjecte delinqueix o evoluciona desfavorablement durant el temps que resta per complir la mesura, el tribunal pot deixar sense efecte la substitució o la suspensió acordada.

En tots els casos el tribunal pot confiar el seguiment del compliment de la mesura i l’evolució del subjecte als equips tècnics competents de l’Administració.

En cas d’incompliment d’una mesura no privativa de llibertat el tribunal pot acordar la seva substitució per una altra o unes altres de les mesures no privatives de llibertat previstes per al supòsit de què es tracta. També pot acordar l’internament, en vista dels informes tècnics i mitjançant audiència prèvia de les parts, sempre que la pena prevista per al delicte sigui privativa de llibertat.

En cas de crebantament d’una mesura de seguretat privativa de llibertat, el tribunal ordena el reingrés del subjecte en el centre que correspongui.

La prescripció de l’acció penal extingeix la responsabilitat penal pel transcurs dels terminis següents:

L’acció penal per la persecució del delicte de tortura, el delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat no prescriu en cap cas.

El termini de prescripció comença a computar-se a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió punible.

No obstant això, en els delictes de resultat consumat el còmput es verifica a partir del moment en què el resultat s’hagi produït, i en els delictes dolosos contra la vida, la integritat física i moral, la llibertat, la llibertat sexual i les relacions familiars, i en els delictes d’apropiació indeguda i administració deslleial, a partir del moment en què la víctima faci divuit anys d’edat o a partir de la data de la seva mort si no els ha fet.

En cas d’infracció continuada, el termini es computa des del dia en què s’ha realitzat la darrera infracció.

La prescripció de la pena i de la mesura de seguretat en produeix l’extinció.

Les penes i les mesures de seguretat imposades d’una durada igual o superior a deu anys prescriuen al cap de trenta anys; les imposades pels restants delictes majors, al cap de quinze anys; les imposades per delictes menors, al cap de sis anys, i les imposades per contravencions penals, al cap de dos anys.

Les penes imposades pel delicte de tortura, el delicte de genocidi i els delictes contra la humanitat no prescriuen en cap cas.

La transformació, fusió, absorció o escissió d’una persona jurídica no extingeix la seva responsabilitat penal, que es trasllada a l’entitat o les entitats en què es transformi, quedi fusionada o absorbida i s’estén a l’entitat o entitats que resultin de l’escissió. El tribunal pot moderar el trasllat de la pena a la persona jurídica en funció de la proporció que la persona jurídica originàriament responsable del delicte tingui amb ella.

No extingeix la responsabilitat penal la dissolució encoberta o merament aparent de la persona jurídica. Es considera en tot cas que hi ha dissolució encoberta o merament aparent de la persona jurídica quan es continuï la seva activitat econòmica i es mantingui la identitat substancial de clients, proveïdors i empleats, o de la part més rellevant de tots ells.

Que hagin satisfet en la mesura del que sigui possible la responsabilitat civil que dimana del delicte.

Que hagi transcorregut el termini de deu anys per a les penes de presó imposades de deu o més anys, el termini de cinc anys per a la resta de penes imposades per delictes majors i el termini de dos anys per a les penes imposades per delictes menors. En el cas de les persones jurídiques, que hagi transcorregut el termini de deu anys a partir del compliment de la pena de multa imposada per delictes majors i de cinc anys per a la pena de multa imposada per delictes menors, el termini de cinc anys per a la resta de penes imposades per delictes majors i el termini de dos anys per a la resta de penes imposades per delictes menors.

Que no hagin comès cap delicte dolós durant el període que correspongui.

La restitució o, si no és possible, la reparació o la indemnització que correspongui.

La reparació del dany.

La indemnització dels perjudicis morals i materials.

Tota persona responsable penalment d’una infracció penal ho és també civilment si del fet se’n deriven danys i perjudicis. Si els responsables són dos o més, els tribunals han d’assenyalar la quota amb què cadascú ha de respondre, en proporció a la participació i a la culpabilitat, sense perjudici de la seva responsabilitat solidària davant de tercers perjudicats.

Els autors i els còmplices, cadascú dins la seva classe, són responsables solidàriament per les seves quotes i, subsidiàriament, per les quotes corresponents als altres responsables.

La responsabilitat subsidiària es fa efectiva en primer lloc contra el patrimoni dels autors i després contra el dels còmplices.

Tant en els casos en què es faci efectiva la responsabilitat solidària com en els que es faci efectiva la responsabilitat subsidiària, el qui hagi pagat té el dret de repetició contra els altres per les quotes corresponents a cada un d’ells.

La responsabilitat penal d’una persona jurídica comporta la seva responsabilitat civil de forma solidària amb les persones físiques que siguin condemnades pels mateixos fets.

L’apreciació d’error de tipus o de prohibició no exonera en cap cas de la responsabilitat civil.

Els supòsits d’exempció de responsabilitat penal dels apartats 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de l’article 31 no comprenen l’exempció de la responsabilitat civil, que es determina com segueix:

Les persones que tinguin sota la seva potestat, tutela o vigilància, legal o de fet, un major de divuit anys, dels danys i perjudicis causats pels delictes o contravencions penals comesos per aquest, si hi ha hagut culpa o negligència de part seva.

Els empresaris de fet i els titulars oficials de l’establiment, dels danys i perjudicis causats pels delictes o les contravencions penals que es cometin en llurs establiments, sempre que hi concorri culpa seva o dels seus empleats.

Els patrons i els titulars oficials de l’establiment, dels danys i perjudicis ocasionats per les infraccions penals comeses pels seus empleats o representants en l’exercici de les seves funcions, obligacions o serveis.

Les entitats públiques o privades i els organismes oficials, dels danys i perjudicis ocasionats per les infraccions penals comeses per les autoritats o pels seus funcionaris o empleats en l’exercici de les seves funcions, obligacions o serveis.

Els propietaris de fet i els titulars oficials de qualsevol mitjà de difusió o de comunicació pública, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals comeses fent ús d’aquests mitjans.

Els propietaris de fet i els titulars oficials de vehicles automòbils, dels danys i perjudicis per les infraccions penals comeses en la utilització d’aquests automòbils per llurs empleats, representants o persones autoritzades.

Els propietaris de fet i els titulars oficials d’animals o màquines susceptibles de crear risc per a tercers, dels danys i perjudicis per les infraccions penals comeses en la custòdia o utilització d’aquests animals o màquines per llurs empleats, representants o persones autoritzades, sempre que hi concorri culpa seva.

Els prestanoms, dels danys i perjudicis causats per les infraccions penals comeses pel propietari de fet en l’exercici de l’activitat del negoci o indústria del qual són titulars oficialment.

La responsabilitat civil.

Les despeses processals.

La multa.

El qui mata una persona comet homicidi i ha de ser castigat amb pena de presó de deu a setze anys.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Comet assassinat el qui mata una persona quan concorre almenys una de les circumstàncies següents:

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

El qui per imprudència greu causa la mort d’una persona comet homicidi imprudent i ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys o multa fins a 60.000 euros.

El qui per imprudència lleu produeix la mort d’una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.

El qui indueix al suïcidi una altra persona ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a vuit anys.

Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui coopera activament en el suïcidi d’una persona. Quan la cooperació arriba a l’extrem d’executar la mort s’ha de castigar amb pena de presó de cinc a deu anys.

El qui produeixi l’avortament d’una dona sense el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a deu anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària de fins a deu anys.

Les mateixes penes s’han d’imposar en cas que el consentiment de la dona s’hagi obtingut mitjançant violència, intimidació o abús de la vulnerabilitat de la víctima derivada de la seva edat, discapacitat o circumstància similar.

La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la conducta s’hagi comès per una de les persones descrites en l’article 123 o s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.

La temptativa és punible.

El qui produeixi l’avortament d’una dona amb el seu consentiment ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària per un període fins a cinc anys.

La dona que produeixi el seu avortament o consenti que una altra persona l’hi provoqui ha de ser castigada amb pena d’arrest.

La temptativa de la conducta descrita en el primer apartat és punible.

El qui per imprudència greu causi un avortament ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 30.000 euros.

Quan l’avortament es cometi per imprudència professional s’ha d’imposar a més la pena d’inhabilitació per a l’exercici de professió o ofici fins a tres anys.

L’embarassada no ha de ser penada per aquesta infracció.

Comet tortura l’autoritat o el funcionari que, abusant del seu càrrec, directament o per mitjà d’una altra persona, sotmeti una persona a condicions o procediments que li produeixin sofriments físics o psíquics greus, si concorre almenys una de les finalitats o dels motius següents:

Les mateixes penes s’han d’imposar a les autoritats o als funcionaris d’institucions penitenciàries o de centres de menors que cometin els actes esmentats sobre un detingut o un intern.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Si els mitjans de tortura emprats són particularment greus per la intensitat del sofriment que provoquen o si comporten un perill per a la vida de l’ofès, el tribunal pot augmentar les penes fins a la meitat del seu límit superior.

L’autoritat o el funcionari que no utilitzi tots els mitjans al seu abast per impedir la realització de tortures per part d’un subordinat ha de ser castigat amb les mateixes penes previstes per a la tortura.

L’autoritat o el funcionari que, fora dels casos inclosos en l’apartat anterior, no impedeixi o no denunciï la realització de tortures de les quals tingui coneixement directe, ha de ser castigat amb les penes previstes per als autors de les tortures amb les reduccions previstes a l’article 61.

El qui maltracti corporalment una persona de manera greu o li causi una lesió que requereixi assistència mèdica per a la seva curació, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 6.000 euros.

Si hi concorre l’agreujant sisena de l’article 34 o un perjudici per a la salut física o psíquica de la víctima que per a la seva curació requereixi el seguiment d’un tractament mèdic posterior a la primera assistència, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible si hi concorre l’agreujant sisena de l’article 34.

El qui exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o la persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga d’afectivitat, fins i tot sense convivència, o sobre els ascendents, descendents, germans propis o d’aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la guarda de l’un o l’altre, o amb la qual convisqui, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n’ha causat.

La pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys quan es doni una de les circumstàncies previstes a l’apartat 2 de l’article 122, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu causat.

El qui exerceixi violència física o psicològica basada en una discriminació per motiu del sexe o gènere, envers una dona per la simple raó de ser dona, que comporti o sigui susceptible de comportar danys o patiments físics, sexuals, psicològics o econòmics, així com l’amenaça de dur-los a terme, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant en l’àmbit privat com en el públic, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n’ha causat.

El cònjuge o qui està o hagi estat lligat a una dona per similar relació d’afectivitat, que exerceixi violència sobre la dona, com a manifestació de la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n’ha causat.

L’aplicació del tipus penal d’aquest article exclou l’aplicació del previst a l’article 123.

Els maltractaments i les lesions han de ser castigats amb pena de presó d’un a quatre anys en cas que hi concorrin almenys una de les circumstàncies següents:

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

El qui causi a una persona una malaltia somàtica o psíquica greu i perdurable, una deformitat greu, la impotència, l’esterilitat o la pèrdua o la inutilitat d’un òrgan, d’un membre o d’un sentit, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys.

El qui causi a una persona una mutilació genital o l’esterilització forçosa ha de ser castigat amb la mateixa pena. La pena s’ha d’imposar en la meitat superior quan la conducta l’hagi comès una de les persones descrites en l’article 123 o s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.

Qui indueixi o coaccioni a una persona a sotmetre’s a les conductes descrites en l’apartat anterior, ha de ser castigat amb la mateixa pena, determinada igualment en atenció a si la víctima és menor o major d’edat.

Ha de ser castigat igualment qui faciliti a una persona mitjans per tal que se sotmeti a alguna de les conductes descrites en l’apartat 2. La pena ha de ser la mateixa a la prevista per l’autor del fet principal si els mitjans facilitats són essencials per la producció del resultat i la reduïda a la meitat dels límits mínim i màxim previstos a la llei en la resta de supòsits d’afavoriment.

El qui per imprudència greu causi una de les lesions previstes en l’article anterior ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o multa fins a 45.000 euros.

El qui per imprudència greu causi una de les lesions previstes a l’article 122 ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 18.000 euros.

Quan les lesions s’hagin comès per imprudència professional, s’ha d’imposar a més la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de fins a cinc anys en el cas de l’apartat primer i de fins a tres anys en el cas de l’apartat segon d’aquest article.

Quan els fets s’hagin comès utilitzant un vehicle automòbil o una arma de foc, s’ha d’imposar a més, respectivament, la pena de privació del permís de conduir i la de privació del permís d’armes fins a quatre anys en el cas de l’apartat primer i fins a dos anys en el cas de l’apartat segon d’aquest article.

Qui faci ús d’una arma, excepte en cas que es tracti d’una arma blanca, amb temeritat manifesta ha de ser castigat amb una pena de presó de fins a dos anys i privació del permís d’arma de fins a sis anys.

Es considera utilització temerària d’arma, excepte en cas que es tracti d’una arma blanca, qui la porti o la utilitzi sota l’efecte de begudes alcohòliques, drogues o substàncies d’efectes anàlegs o amb un grau d’alcoholèmia superior a 0,5 g/l de sang i ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any o d’arrest, i de privació del permís d’arma o prohibició d’utilitzar armes, segons escaigui, de fins a tres anys. A més de les penes previstes, s’ha d’imposar una multa des de 300 euros fins a 3.000 euros.

El tribunal també pot imposar una pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec de fins a quatre anys.

El qui tracta una altra persona de forma degradant, menyspreant greument la seva integritat moral, ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa de fins a 6.000 euros.

Amb la mateixa pena s’ha de castigar el qui de forma reiterada porta a terme actes hostils o humiliants que suposen un greu assetjament contra la víctima.

Si els fets es cometen contra una de les persones definides a l’article 123 o un menor d’edat o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, la pena ha de ser de presó de fins a dos anys.

En cas que les conductes previstes en els apartats anteriors es facin de forma sostinguda en el temps, la pena augmenta fins a la meitat superior.

Amb la mateixa pena que l’establerta als apartats 1 i 2 ha de ser castigat el qui utilitza un mitjà de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació per espiar o assetjar una altra persona, o publicitar o difondre de qualsevol altra manera missatges o gravacions d’assetjaments o agressions, i alterar greument el desenvolupament de la vida quotidiana de la víctima. Si la víctima és una de les persones definides a l’article 123 o un menor d’edat o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, la pena ha de ser de presó de fins a dos anys.

Si amb els supòsits referits als apartats anteriors hi concorre l’agreujant sisè de l’article 34 o un perjudici per a la salut física o psíquica de la víctima que, per curar-se, requereixi el seguiment d’un tractament mèdic posterior a la primera assistència, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible si hi concorre l’agreujant sisè de l’article 34.

La conspiració i la provocació són punibles.

Qui sotmeti una persona a actes, pràctiques o intervencions dirigides a modificar, reprimir o suprimir la seva orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere, mitjançant violència, intimidació, coacció, engany, abús de superioritat o qualsevol altra conducta que atempti contra la seva integritat moral, ha de ser castigat amb pena d’arrest de tres mesos a tres anys.

Si la víctima és menor d’edat, persona amb discapacitat o persona especialment vulnerable per raó de la seva situació personal o social, s’ha d’imposar la pena d’arrest de sis mesos a quatre anys.

Incorre en la mateixa pena qui promogui, organitzi, financi o publiciti pràctiques de conversió amb la finalitat que siguin realitzades.

Quan els fets siguin comesos per autoritat, funcionari públic, professional sanitari, docent o persona que actuï en l’exercici d’una funció educativa, terapèutica o espiritual, s’ha d’imposar, a més de la pena principal, la pena complementària d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec o professió per un període de dos a cinc anys.

No són constitutius d’infracció penal els fets dolosos previstos en aquest capítol en els quals hi hagi consentiment per part de la víctima d’acord amb la llei i el costum, ni els fets imprudents que siguin conseqüència de la lliure exposició per part de la víctima a una situació de perill.

No es considera vàlid el consentiment obtingut viciadament o el dels menors d’edat i les persones amb discapacitat, ni el prestat pels seus representants legals.

El qui causi en un embrió implantat o en un fetus una lesió o malaltia que perjudiqui greument el seu desenvolupament o li provoqui una tara física o psíquica persistent més enllà del naixement, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària fins a sis anys.

El qui per imprudència greu realitzi el fet descrit en l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 18.000 euros. Quan els fets s’hagin comès per imprudència professional s’ha d’imposar a més la pena d’inhabilitació per a l’exercici de la professió o l’ofici fins a tres anys.

Qui, sense autorització administrativa o judicial, ofereixi, accepti o trafiqui amb òrgans, teixits, cèl·lules o gàmetes humans ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per exercir tota professió sanitària o relacionada amb la investigació científica durant un període màxim de cinc anys.

Quan el tràfic tingui per objecte un òrgan obtingut il·lícitament, la pena de presó ha de ser de dos a cinc anys.

Si la víctima és un menor o una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica s’ha d’imposar una pena de presó de quatre a vuit anys. S’ha d’imposar la pena en la meitat superior als titulars de l’autoritat parental o tutela quan la conducta es realitza amb la seva connivència.

Si els fets es realitzen en el marc d’una organització la pena imposable pot arribar fins al límit màxim augmentat de la meitat.

La temptativa és punible.

El qui, amb fins d’extracció d’òrgans, recluti, transporti, traslladi, allotgi o aculli una o més persones, ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses, quan s’empri almenys un dels mitjans següents:

Quan no s’empri cap dels mitjans esmentats a l’apartat anterior, té la consideració de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans la comissió de l’acció que s’hi descriu, si es realitza sobre un menor d’edat, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses.

El consentiment de la víctima de tràfic d’éssers humans és irrellevant quan s’emprin els mitjans esmentats a l’apartat 1.

En els supòsits establerts a l’apartat 2, i a l’apartat 1 si la víctima és menor d’edat o és especialment vulnerable per la seva malaltia o una discapacitat, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.

En tots els casos, constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal el fet d’haver posat en perill la vida de la víctima.

La víctima de tràfic d’éssers humans queda exclosa de responsabilitat criminal per les infraccions penals que hagi comès en la situació d’explotació sempre que la seva participació hagi estat conseqüència directa de la situació de violència, intimidació, engany o abús a què hagi estat sotmesa o hi concorri alguna de les circumstàncies excloents de la responsabilitat criminal previstes a l’article 31.

El qui sotmeti una persona a pràctiques d’experimentació mèdica o biològica o amb finalitats cosmètiques, sense el seu consentiment o amb abús de necessitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de tota professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a cinc anys.

El consentiment dels menors d’edat o persones amb discapacitat, fins i tot el prestat pels seus representants legals, és irrellevant.

La temptativa és punible.

El qui alteri el genotip, fora dels supòsits previstos legalment, manipuli gens humans de manera que s’alteri el genotip amb finalitat diferent a l’eliminació o disminució de tares o malalties greus, o amb la finalitat de modificar la seva descendència, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a vuit anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a deu anys.

La temptativa és punible.

El qui practiqui una manipulació genètica per realitzar una selecció d’éssers humans i produeixi una alteració del genotip o un clonatge, ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per exercir qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a setze anys.

Si la manipulació es produeix en el marc d’un pla preconcebut i afecta un grup de persones s’ha d’imposar pena de presó de dotze a vint anys i inhabilitació fins a vint anys.

La temptativa i la conspiració són punibles.

El qui amb finalitat lucrativa examini o determini les característiques genètiques d’un ésser humà sense el seu consentiment o el dels seus representants legals, o sense autorització judicial, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

El qui, havent obtingut lícitament les característiques genètiques d’un ésser humà, les utilitzi amb finalitat lucrativa, ha de ser castigat amb la mateixa pena que la prevista a l’apartat anterior, salvat el cas que aquesta utilització amb finalitat lucrativa estigui emparada per una norma amb rang de llei i s’hagin obtingut les autoritzacions corresponents.

La temptativa és punible en ambdós supòsits.

El qui, amb l’ajut de la tècnica genètica, produeixi armes biològiques ha de ser castigat amb pena de presó de vuit a dotze anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a vint anys.

La temptativa i la conspiració són punibles.

El qui comercialitzi o experimenti amb òvuls humans fecundats amb una finalitat no autoritzada en la legislació vigent ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a vuit anys.

La pena prevista en el paràgraf anterior s’ha d’imposar en la meitat superior si la comercialització amb òvuls humans fecundats amb una finalitat diferent de la procreació s’ha fet a través de mitjans de comunicació social, Internet o altres tecnologies de la informació i la comunicació, de manera que la comercialització es fes accessible a un elevat nombre de persones.

La temptativa és punible.

El qui practiqui la reproducció assistida sense el consentiment previ de la persona interessada atorgat per escrit de manera lliure i no viciada, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de qualsevol professió sanitària o relacionada amb la investigació científica fins a sis anys.

La temptativa és punible.

El qui, sense risc per a ell o altri, s’abstingui de prestar socors, mitjançant un acte personal o demanant la intervenció de tercers, a una tercera persona exposada a un perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Si el perill prové d’un accident causat fortuïtament per l’autor de l’omissió de socors, la pena ha de ser de dos anys de presó com a màxim.

Si l’accident és degut a la seva imprudència, la pena ha de ser de tres mesos a tres anys de presó.

Si l’autor de la infracció és una persona obligada per la seva professió a prestar socors a tercers, se li pot imposar, a més, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.

El qui posi obstacles a l’arribada de socors destinats a assistir una persona en perill manifest i greu per a la vida o la integritat física, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o amb pena d’arrest.

La temptativa és punible.

El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona tancant-la o detenint-la ha de ser castigat amb pena de presó de tres a sis anys.

Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.

La pena ha de ser de presó de cinc a vuit anys si la privació de llibertat dura més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.

La temptativa és punible.

Qui sotmeti una persona a treball o serveis forçats, esclavatge o servitud ha de ser castigat amb pena de presó de quatre a dotze anys.

S’entén per esclavatge o servitud la situació de la persona sobre la qual un altre exerceix, fins i tot de fet, tots o alguns dels atributs del dret de propietat, com ara comprar-la, vendre-la, prestar-la o donar-la.

S’entén per treball o servei forçat la situació de la persona que és sotmesa o obligada, a través de qualsevol mitjà i contra la seva voluntat, a fer un treball o prestar un servei, sigui retribuït o no.

El qui, amb fins de treball o serveis forçats, d’esclavatge o de pràctiques similars a l’esclavatge, de servitud o de mendicitat, d’explotació per realitzar activitats criminals o de celebrar un matrimoni no consentit, recluti, transporti, traslladi, allotgi o aculli una o més persones ha de ser castigat amb pena de presó de dos a sis anys, sense perjudici, si escau, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses, quan s’empri almenys un dels mitjans següents:

Quan no s’empri cap dels mitjans esmentats a l’apartat anterior, té la consideració de tràfic d’éssers humans amb finalitat de treball o serveis forçats, d’esclavatge o de pràctiques similars a l’esclavatge, de servitud o de mendicitat, la comissió de l’acció que s’hi descriu, si es realitza sobre un menor d’edat, sense perjudici, en el seu cas, de les penes que corresponguin per les altres infraccions comeses.

El consentiment de la víctima de tràfic d’éssers humans és irrellevant quan s’emprin els mitjans esmentats a l’apartat 1.

En els supòsits establerts a l’apartat 2 i a l’apartat 1 si la víctima és menor de divuit anys o és especialment vulnerable d’acord amb la seva condició física o psíquica o una discapacitat, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior.

En tots els casos, constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal el fet d’haver posat en perill la vida de la víctima.

La víctima de tràfic d’éssers humans queda exclosa de responsabilitat criminal per les infraccions penals que hagi comès en la situació d’explotació sempre que la seva participació hagi estat conseqüència directa de la situació de violència, intimidació, engany o abús a què hagi estat sotmesa o hi concorri alguna de les circumstàncies excloents de la responsabilitat criminal previstes a l’article 31.

El qui, sense justificació legal, privi de llibertat una persona exigint alguna condició per alliberar-la ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys.

Si la privació de llibertat dura menys de vint-i-quatre hores la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys.

La pena ha de ser de presó de set a tretze anys si la privació de llibertat dura més de set dies o si es posa en perill la vida de la víctima.

Si l’autor allibera la persona detinguda renunciant a obtenir el seu propòsit el tribunal pot imposar les penes previstes per al delicte de detenció il·legal.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

Quan la víctima sigui especialment vulnerable per raó de la seva edat, discapacitat o malaltia.

Quan l’autor s’apoderi o prengui el control d’una nau, una plataforma fixa o una aeronau o un mitjà o un vehicle automòbil de transport col·lectiu de persones.

Quan la víctima sigui autoritat o funcionari en l’exercici de les seves funcions, sempre que l’actuació en tal condició no doni lloc a un altre delicte.

El qui il·legítimament i amb violència o intimidació força una persona a realitzar una acció o una omissió o a suportar allò a què no està legalment obligat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys o d’arrest.

Si la coacció consisteix a impedir l’exercici d’un dret o d’una llibertat previstos als capítols III o IV del títol II de la Constitució, la pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys, tret que el fet tingui assenyalada una pena superior en una altra norma penal.

El qui, de forma reiterada i continuada exerceix sobre una persona accions psíquiques, físiques o verbals que suposin un menyscabament en l’autoestima d’aquesta darrera o comportin exclusió o aïllament social ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest.

La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat en grup, sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.

La provocació i la conspiració són punibles.

Qui amenaci una persona de causar un mal constitutiu d’un delicte major o d’un delicte contra la integritat física exigint qualsevol condició, lícita o il·lícita, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Si l’amenaça és de mort i està feta reiteradament, o amb arma o amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, la pena ha de ser d’un a cinc anys de presó.

La provocació i la conspiració són punibles.

Les penes previstes anteriorment s’han d’imposar en la seva meitat inferior si l’autor no ha aconseguit el seu propòsit.

El qui amenaci una persona amb un mal dels no previstos en l’article anterior, exigint qualsevol condició que no consisteixi en una conducta deguda, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

La provocació i la conspiració són punibles.

El qui exigeixi a una persona una quantitat o el compliment d’alguna condició, sota amenaça de revelar o difondre fets reservats que puguin afectar negativament l’honor o el patrimoni de l’amenaçat o de persones que hi estan íntimament vinculades, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Si l’autor ha aconseguit que li sigui lliurada totalment o parcialment la quantitat exigida o que es compleixi la condició, se li ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys.