Llei 18/2026, del 15 de juliol, qualificada del Codi penal

Qui rebi finançament per a un partit polític, per a una candidatura electoral o per a una associació o agrupació de persones, contravenint greument els deures i les condicions imposats a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple de l’import rebut.

Qui realitzi donacions a un partit polític, a una candidatura electoral, o a una associació o agrupació de persones, contravenint greument els límits i les condicions imposats a la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple de l’import donat.

L’administrador general d’un partit polític, d’una associació o agrupació de persones subjecta a les normes de la Llei qualificada de partits polítics i finançament electoral, que tingui a la seva disposició béns, fons o qualsevol element patrimonial no declarat, tant al Principat com fora d’ell, l’adquisició del qual no s’hagi justificat degudament en virtut del règim legal de finançament vigent, ni amb la comptabilitat formulada i presentada al control del Tribunal de Comptes, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa fins el triple del valor.

Aquest delicte s’ha de castigar fins i tot quan els béns, fons o el patrimoni no declarat tingui un titular formal aliè al partit polític, a l’associació o a l’agrupació de persones, sempre que es pugui acreditar que aquests béns, fons o patrimoni estaven a la disposició del partit, de l’associació, de l’agrupació de persones o de persones d’aquests que estiguessin en posicions directives o executives.

Els béns, fons o patrimoni no declarats s’han de considerar l’instrument del delicte als efectes del que disposa l’article 78.

L’autoritat o el funcionari que, amb ànim de lucre, sostregui cabals o efectes públics posats al seu càrrec per raó de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a drets públics fins a sis anys.

Si el fet revesteix especial gravetat atesos l’import d’allò sostret, el sector públic afectat o la naturalesa i la destinació dels cabals o efectes sostrets, s’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys i inhabilitació per a drets públics fins a dotze anys.

La temptativa és punible.

L’autoritat o el funcionari que tingui atribuïda, per raó de les seves funcions, competència per disposar, celebrar negocis jurídics o obligar en nom de qualsevol entitat pública o parapública i abusi en benefici propi o d’un tercer d’aquesta competència causant un perjudici a l’entitat, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a drets públics fins a vuit anys.

La temptativa és punible.

L’autoritat o el funcionari que per raó de les seves funcions tingui a la seva disposició cabals o efectes públics i els utilitzi o en disposi sense ànim d’apoderament definitiu, en benefici propi o d’un tercer, ha de ser castigat amb pena d’arrest i suspensió de càrrec públic fins a dos anys sempre que el culpable ho reintegri en el termini de deu dies des de la distracció o, altrament, amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

La temptativa és punible.

L’autoritat o el funcionari que, havent d’informar o resoldre, per raó del seu càrrec, en qualsevol classe de contracte, afer, operació o activitat, s’aprofiti d’aquesta circumstància per forçar o facilitar-se qualsevol forma de participació, directa o per persona interposada, en aquests negocis o activitats, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

El que es disposa a l’apartat anterior és també aplicable als perits, àrbitres, tutors, curadors o marmessors, substituint-se la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per la d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec.

La temptativa és punible.

L’autoritat o el funcionari que, intervenint per raó del seu càrrec en qualsevol dels actes de les modalitats de contractació pública o en liquidacions d’efectes o havers públics, es concerti amb els interessats o faci ús de qualsevol altre artifici per defraudar qualsevol entitat pública o parapública, ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

El particular que es concerti amb l’autoritat o el funcionari per portar a terme els fets descrits a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena d’arrest, a més de la prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a sis anys.

L’autoritat o el funcionari que faci ús d’un secret del qual tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec, o d’una informació privilegiada, amb ànim d’obtenir un benefici econòmic per a ell o un tercer, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del benefici perseguit, obtingut o facilitat i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys. Si s’obté el benefici s’han d’imposar les penes en la seva meitat superior.

Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, la pena ha de ser de presó d’un a quatre anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

A l’efecte d’aquest Codi, s’entén per informació privilegiada tota informació de caràcter concret que es tingui exclusivament per raó del càrrec i que encara no hagi estat notificada, publicada o divulgada.

La temptativa és punible.

El particular que s’aprofiti per a ell o un tercer del secret o la informació privilegiada que obtingui d’una autoritat o un funcionari, o a la qual accedeixi de manera il·lícita, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del benefici obtingut.

Si en resulta un perjudici greu per a la causa pública o per a tercers, s’ha d’imposar a més de la pena de multa referida a l’apartat anterior, la pena d’arrest.

El tribunal pot imposar, a més, la pena de prohibició de contractar amb les administracions públiques fins a tres anys.

L’autoritat o el funcionari que autoritzi un matrimoni il·legal ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a tres anys.

Els qui contraguin un matrimoni amb la única finalitat d’obtenir indegudament un dret de residència o de facilitar l’obtenció indeguda d’un dret de residència han de ser castigats amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.

El batlle o el magistrat que, sabent-ho, dicti una resolució injusta ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a dotze anys, sense perjudici que els fets siguin castigats, endemés, d’acord amb altres preceptes d’aquest Codi si, com a conseqüència de la resolució injusta, s’origina o es perllonga la privació de llibertat d’una persona o s’atempta contra altres drets fonamentals.

L’àrbitre que cometi la conducta anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.

El batlle, el magistrat o el Secretari judicial que retardi la instrucció o el desenvolupament de qualsevol procediment que tingui al seu càrrec, amb la finalitat d’afavorir o perjudicar una part o de fer estèril l’objecte de l’acció processal ha de ser castigat amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

Quan el responsable dels fets descrits a l’apartat anterior sigui un altre funcionari judicial s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 61.

El qui, sense risc per a ell o per a tercers, pugui impedir la comissió de qualsevol delicte major o d’un delicte menor contra la integritat física de les persones, mitjançant la seva acció personal o demanant la intervenció de tercers, i s’abstingui de fer-ho, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Amb les mateixes penes ha de ser castigat el qui, podent-ho fer, no comuniqui a l’autoritat o als seus agents la comissió imminent o actual d’un delicte dels descrits a l’apartat anterior, si s’és a temps de poder-lo impedir o de disminuir-ne els efectes.

L’autoritat o el funcionari que, mancant a l’obligació del seu càrrec, cometi la conducta descrita a l’apartat primer d’aquest article, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

És encobridor el qui, amb coneixement de la comissió d’un delicte i sense haver-hi participat com a autor o com a còmplice, intervingui amb posterioritat a la seva execució:

La temptativa és punible en tots els casos.

L’encobridor d’un delicte major ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys. Si ho és d’un delicte menor ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any. Quan l’autor del delicte d’encobriment sigui autoritat o funcionari i hagi obrat amb abús de les seves funcions s’ha d’imposar, endemés de la pena de presó prevista, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

En cap cas es pot imposar una pena privativa de llibertat superior a la que s’hauria imposat al còmplice del delicte o delictes encoberts.

Queda exempt de pena l’encobridor que ho sigui del cònjuge o d’una persona unida a ell per situació de fet equivalent, d’ascendent, de descendent o de germà per naturalesa o adopció.

Qui converteixi o transmeti fons que provinguin, directament o indirectament, de qualsevol activitat delictiva, coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular-ne l’origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa de fins al triple del seu valor.

Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó.

Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament:

El concepte de fons s’entén segons el que estableix a l’apartat 3 de l’article 409.

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

S’ha d’imposar pena de presó de tres a vuit anys quan es doni alguna de les circumstàncies següents:

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

El comís del producte del delicte. Els fons objecte del blanqueig, consumat o intentat, es consideren, a l’efecte de l’aplicació del comís i del comís per equivalent previstos a l’article 78, producte del delicte.

Dissolució de l’organització o clausura definitiva dels seus locals o establiments oberts al públic.

Suspensió de les activitats de l’organització, o clausura dels seus locals o establiments oberts al públic per un període no superior a cinc anys.

Prohibició de realitzar les activitats, operacions mercantils o negocis, mitjançant l’exercici dels quals s’hagi facilitat o encobert el delicte, per temps no superior a cinc anys.

Al qui en el curs d’una investigació oberta o d’una instrucció afavoreixi amb les seves revelacions el desmantellament d’una xarxa de traficants de drogues tòxiques o de blanqueig de diners se li aplica la reducció de pena prevista a l’article 61.

El tribunal pot deixar d’imposar les penes privatives de llibertat a qui espontàniament posi en coneixement, abans de l’obertura d’una investigació o una instrucció d’ofici, fets constitutius dels delictes més amunt esmentats amb suficient precisió per fer detenir llurs responsables.

La imputació d’una infracció penal, amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat, davant una autoritat o un funcionari judicial o administratiu que tingui el deure de procedir a la seva investigació perquè així ho faci, ha de ser castigada amb pena de presó de tres mesos a tres anys si es tracta d’un delicte i d’arrest si es tracta d’una contravenció penal.

Quan, endemés, el denunciant o l’acusador hagi propagat la falsa denúncia o acusació amb publicitat, en la forma que ha estat definida a l’article 199, les penes previstes s’han d’imposar en la seva meitat superior i s’ha d’aplicar, si escau, la pena de publicació de la sentència. En aquest supòsit, és responsable civil subsidiària la persona física o jurídica propietària del mitjà informatiu a través del qual s’hagi propagat la falsa denúncia o acusació.

No es pot procedir contra el denunciant o l’acusador més que després d’haver-se dictat sentència ferma absolutòria o aute, també ferm, de sobreseïment definitiu o provisional o d’arxiu, del batlle o tribunal que hagi conegut de la infracció imputada. Aquests han d’ordenar la corresponent instrucció de sumari contra el denunciant o l’acusador quan hi hagi indicis racionals de la falsedat de la imputació.

El qui testifiqui sabent que manca substancialment a la veritat, o amb menyspreu temerari a la mateixa, en un procediment judicial ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i en la seva meitat superior quan es tracti d’un procediment penal.

Quan el testimoniatge fals es produeixi en un procediment penal en perjudici del reu s’ha de castigar amb pena de presó d’un a quatre anys.

Les mateixes penes s’han d’imposar quan el testimoniatge fals es produeixi davant tribunals internacionals competents en mèrits de tractats internacionals o en compliment d’una comissió rogatòria d’un tribunal estranger.

El qui havent estat citat en forma legal i sense justa causa, deixi de comparèixer davant un tribunal en un procés penal amb el reu en presó provisional, i provoqui la suspensió de la vista oral, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros.

Quan el responsable sigui advocat o procurador en actuació professional, s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.

El qui mitjançant violència o intimidació influeixi o tracti d’influir en una persona que sigui o pugui esdevenir denunciant, part, imputada, advocat, procurador, perit, intèrpret, testimoni, o qualsevol altre eventual intervinent en un procés en curs o de possible iniciació, perquè modifiqui la seva actuació processal, manqui a la veritat o obstaculitzi la prestació de qualsevol testimoni o l’aportació de proves, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys, sense perjudici de la pena que correspongui per les conseqüències derivades del fet.

El qui ofereixi, lliuri o prometi a una persona que sigui o pugui esdevenir denunciant, part, imputada, advocat, procurador, perit, intèrpret, testimoni o qualsevol altre eventual intervinent en un procés en curs o de possible iniciació, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts amb qualsevol de les finalitats establertes a l’apartat anterior ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Qui sigui o pugui esdevenir denunciant, part, imputada, advocat, procurador, perit, intèrpret, testimoni o qualsevol altre eventual intervinent en un procés en curs o de possible iniciació i demani o rebi, personalment o per persona interposada, avantatges indeguts o accepti un oferiment o una promesa amb qualsevol de les finalitats establertes a l’apartat 1 anterior ha de ser castigat amb pena de presó de sis mesos a tres anys.

El qui, tenint en la seva possessió mitjans de prova que puguin evitar la declaració de culpabilitat d’un processat, sense que resultin inculpatoris per a ell o una de les persones descrites a l’article 35, els destrueixi, inutilitzi o s’abstingui d’aportar-los davant l’autoritat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys si el processat es troba en situació de presó provisional i amb pena d’arrest en els altres casos.

Quan el responsable sigui agent de l’autoritat que intervingui o hagi intervingut en el procés s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a quatre anys.

Quan el responsable sigui advocat o procurador del processat, s’ha d’imposar, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys.

L’advocat o el procurador que reveli actuacions processals declarades secretes per l’autoritat judicial ha de ser castigat amb pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.

Si es tracta de batlle, magistrat, representant del Ministeri Fiscal, Secretari judicial o qualsevol funcionari al servei de l’Administració de justícia se li ha d’imposar pena d’arrest i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a sis anys.

Si es tracta d’un particular, se li ha d’imposar pena d’arrest. El tribunal pot imposar, endemés, la pena de suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a quatre anys.

Qui mitjançant força en les coses o vies de fet obstaculitza l’execució d’una resolució judicial o qualsevol acte d’execució dut a terme per un saig, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

L’incompliment reiterat de resolucions judicials referents a la guarda i custòdia de menors, la privació injustificada i reiterada del dret de visites establert a favor del familiar que no en té la custòdia, o l’impagament reiterat de pensions alimentàries a familiars ha de ser castigat amb la mateixa pena. En supòsits d’especial gravetat el tribunal, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet i les circumstàncies personals, pot imposar, excepcionalment, pena de presó fins a un any.

El pres o el detingut que, mitjançant força en les coses o escalament, crebanti la seva condemna de presó, la presó provisional o la detenció, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.

Quan, en el supòsit de l’apartat anterior, es faci ús de violència o intimidació sobre les persones o prenent part en un motí, s’ha d’imposar pena de presó d’un a quatre anys.

El pres o el detingut que, fora dels supòsits previstos als apartats 1 i 2 anteriors, crebanti la seva condemna de presó, la presó provisional o la detenció, ha de ser castigat amb pena de presó fins a vuit mesos.

El qui crebanti la pena d’expulsió del Principat ha de ser castigat amb pena de presó fins a vuit mesos llevat que no li sigui d’aplicació l’apartat 3 de l’article 73.

El condemnat a pena d’arrest que crebanti la pena imposada ha de ser castigat amb pena de presó fins a vuit mesos.

El condemnat a penes de les no compreses en els apartats anteriors que crebanti la pena que li ha estat imposada ha de ser castigat amb pena d’arrest.

El qui faciliti l’evasió a una persona condemnada, presa o detinguda, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.

Si es fa ús de violència o intimidació en les persones, de força en les coses o de suborn, s’ha d’imposar pena de presó de tres mesos a tres anys.

Quan el responsable sigui el cònjuge del condemnat, pres o detingut, o persona unida a ell per situació de fet equivalent, o el seu ascendent, descendent o germà per naturalesa o adopció, s’ha d’aplicar la reducció de pena prevista a l’article 61.

Quan el responsable sigui funcionari encarregat de la conducció o custòdia del condemnat, pres o detingut, s’ha d’aplicar la pena en la seva meitat superior i, endemés, la pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a deu anys.

La moneda metàl·lica i el paper moneda de curs legal al Principat d’Andorra o en qualsevol altre país estranger.

També han de ser considerats moneda la moneda metàl·lica i el paper moneda que encara no han estat emesos però estan destinats a la circulació i són moneda de curs legal.

També ha de ser considerat moneda l’instrument de pagament, entès com tot dispositiu, objecte o registre protegit material o immaterial, o una combinació d’aquests últims, exceptuada la moneda de curs legal, que per la seva natura específica permeti, per si mateix o junt amb un altre instrument, al titular o l’usuari trametre diners o un valor monetari, inclús a través de mitjans digitals d’intercanvi, i que es trobi protegit contra les imitacions o la utilització fraudulenta, per mitjà del tipus de paper o d’impressió, el disseny, un codi, una signatura o qualsevol altre element adreçat a impedir o dificultar-ne la falsificació, la imitació o l’ús fraudulent.

Ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a vuit anys i de multa de fins al triple del valor aparent de la moneda:

Qui, amb coneixement de la seva inautenticitat, posi la moneda en circulació, ha de ser castigat amb la pena de presó d’un a cinc anys i de multa de fins al triple del valor aparent de la moneda.

Ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i de multa de fins al triple del valor aparent de la moneda qui, sense haver participat en les conductes descrites als apartats 1 i 2, rebi, es procuri, importi, exporti, transporti, trameti o posseeixi moneda coneixent-ne la inautenticitat, amb la finalitat de posar-la o que sigui posada en circulació.

Qui realitzi alguna de les conductes previstes als apartats anteriors ha de ser castigat, en el cas de l’apartat 1, amb la pena de presó de tres a dotze anys i de multa de fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, i en el cas dels apartats 2 i 3 amb la pena de presó de tres a vuit anys i de multa de fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

Qui, havent rebut moneda falsa sense tenir-ne coneixement, la posi en circulació després de conèixer-ne la inautenticitat, ha de ser castigat amb pena d’arrest i de multa de fins al doble del valor aparent de la moneda, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

Als efectes d’aquesta secció, es consideren efectes timbrats els impresos on figura el segell del Principat d’Andorra i que són venuts directament per l’Estat o per mitjà d’una entitat concessionària, adreçats a acreditar el pagament d’obligacions fiscals o el pagament de serveis públics, per rebre exaccions que tinguin prescrita aquesta forma de pagament i per fer efectives responsabilitats pecuniàries.

Són efectes timbrats els segells de correus.

Ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb multa fins al triple del valor aparent de l’efecte:

Ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any i multa fins al doble del valor aparent de l’efecte:

Qui, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, crea un document atribuint-lo a qui no l’ha emès, o altera un document emès per una altra persona en algun element essencial, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. Si es tracta de document públic o un títol valor ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, sempre que no constitueixi delicte de falsedat de moneda.

La utilització o la comercialització d’aquesta classe de documents ha de ser castigada amb les mateixes penes previstes a l’apartat anterior.

La possessió de document públic o un títol valor inautèntic, amb la finalitat que sigui introduït al tràfic jurídic, ha de ser castigada amb pena de presó fins a un any, sempre que no constitueixi delicte de falsedat de moneda.

El funcionari que, en emetre un document públic en exercici de les seves funcions, o en consignar dades en un registre, llibre o fitxer públic, ho faci consignant falsament declaracions, fets o actes sobre els quals el document té un valor probatori enfront de tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i amb pena d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

La utilització o la comercialització d’aquesta classe de documents ha de ser castigada amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si el culpable és un funcionari que actua en exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

El qui provoqui que un funcionari en exercici de les seves funcions consigni o enregistri en documents, fitxers llibres o registres públics, declaracions, actes o fets que no s’han produït o que no s’han emès, o en forma diferent de la que ha estat consignada, i sobre les quals l’instrument públic en faci prova enfront de tercers, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

La utilització o la comercialització d’aquesta classe de documents ha de ser castigada amb la mateixa pena. Si el culpable és un funcionari que actua en exercici de les seves funcions, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic fins a vuit anys.

Fora dels casos previstos en els articles precedents, el professional que, en exercici de la seva activitat, emeti certificació consignant falsament fets sobre els quals aquesta en faci prova, ha de ser castigat amb pena d’arrest i de suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a tres anys.

La utilització o la comercialització d’un certificat així emès ha de ser castigada amb pena d’arrest.

Es castiga amb una pena de fins a dos anys de presó a qui, de manera deliberada i il·legítima, introdueixi, alteri, elimini o suprimeixi dades informàtiques que donin lloc a dades inautèntiques, amb la intenció que siguin considerades o utilitzades amb finalitats jurídiques com si fossin autèntiques, independentment que les dades siguin o no directament llegibles i intel·ligibles.

Quan la conducta descrita en l’apartat anterior es refereixi al falsejament d’una adreça IP amb l’objectiu de fer-la passar per una adreça legítima, o a la modificació de l’aparença d’una pàgina web existent i legítima amb la finalitat de dur a terme activitats fraudulentes o de vandalisme, s’ha d’imposar la pena en la meitat superior.

Es castiga amb una pena de fins a dos anys de presó o multa del tant al doble del benefici obtingut o que es pretén obtenir qui, a través de materials, equips o dispositius electrònics, programes informàtics o sistemes d’informació, copiï, cloni o comercialitzi informació continguda en les bandes magnètiques, xips o altres dispositius electrònics suportats en les targetes de crèdit, dèbit, pagament o similars.

S’ha d’imposar la pena prevista en l’apartat anterior en la seva meitat inferior a qui importi, fabriqui, posseeixi, vengui o distribueixi de qualsevol manera programes informàtics, contrasenyes, codis d’accés o similars, o equips o dispositius, per cometre els fets previstos als apartats anteriors.

La temptativa és punible.

El qui exerciti actes propis d’una professió sense posseir el corresponent títol acadèmic que acrediti la capacitació necessària que l’habiliti per al seu exercici, expedit o reconegut al Principat d’Andorra segons la legislació vigent, ha de ser castigat amb pena d’arrest.

Quan l’autor de la conducta descrita a l’apartat anterior s’atribueixi públicament la qualitat professional esmentada ha de ser castigat amb pena d’arrest i multa fins a 30.000 euros.

El qui segresti, detingui, agredeixi físicament, coaccioni o amenaci una persona de les definides a l’article anterior ha de ser castigat amb les penes previstes per al delicte respectiu en la seva meitat superior. Si com a conseqüència de la coacció o amenaça hom força una d’aquestes persones a executar un acte o a adoptar una decisió perjudicial per als interessos del Principat la pena ha de ser de presó de cinc a deu anys.

La temptativa és punible.

La conspiració i la provocació són punibles en cas de segrest o detenció.

El qui ofengui un cap d’Estat estranger amb actes o expressions constitutives de difamació o injúria ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

Si el fet és constitutiu de calúmnia ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys.

Qui, amb violència o intimidació, s’apoderi o prengui el control d’una nau, plataforma fixa o aeronau en la qual hi hagi persones, ha de ser castigat amb pena d’un a cinc anys de presó o de set a tretze anys de presó si es donen les circumstàncies de l’apartat 3 de l’article 150.

La temptativa és punible.

El qui, en execució d’un pla preconcebut tendint a la destrucció total o parcial d’un grup nacional, ètnic o religiós, o d’un grup determinat a partir de qualsevol altre criteri arbitrari, cometi un dels delictes següents, ha de ser castigat:

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar el recurs al genocidi o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que l’hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.

El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de fets descrits com a genocidi en aquest capítol i declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.

El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.

Són reus dels delictes contra la humanitat els qui cometin els fets previstos en l’article següent com a part d’un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil o un sector d’aquesta població.

En tot cas, es considera delicte contra la humanitat la comissió d’un tal atac:

Els reus dels delictes contra la humanitat han de ser castigats:

La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.

L’autoritat, o el qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió, per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.

Si la conducta anterior es realitza per imprudència greu s’han d’aplicar les reduccions de pena previstes a l’article 61.

L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol, comesos per persones sotmeses al seu comandament o control efectiu, ha de ser castigat amb les mateixes penes que els autors amb les reduccions previstes a l’article 53.

El superior no comprès en l’article anterior que, en l’àmbit de la seva competència, no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió pels seus subordinats d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.

El superior no comprès en l’article anterior que no adopti les mesures al seu abast perquè siguin perseguits els delictes compresos en aquest capítol comesos pels seus subordinats, ha de ser castigat amb la pena dels autors, amb la reducció prevista a l’article 61.

El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament a favor d’una ideologia o doctrina dirigida a justificar o aprovar delictes contra la humanitat o a fer apologia de règims, partits o organitzacions que els hagin practicat o hi hagin donat suport, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.

El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges o expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena de presó de fins a un any, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.

El qui, per qualsevol mitjà, s’expressi públicament negant l’existència de delictes contra la humanitat i declarats provats per una jurisdicció, o s’hi refereixi de forma trivial, ha de ser castigat amb pena de presó de fins a dos anys.

El qui difongui o distribueixi públicament material que contingui imatges i expressions compreses a l’apartat anterior ha de ser castigat amb la mateixa pena.

El qui produeixi o emmagatzemi material com el referit anteriorment ha de ser castigat amb pena d’arrest, sempre que aquest material estigui destinat a la difusió pública.

El qui, en ocasió d’un conflicte armat, posi en perill greu la vida, la salut o la integritat de qualsevol persona protegida, la sotmeti a tortura o a tractes degradants, inclosos els experiments biològics, li causi grans sofriments o la faci objecte d’un acte mèdic no indicat per al seu estat de salut, ni adequat a les normes mèdiques reconegudes generalment que el responsable de l’actuació aplicaria en circumstàncies anàlogues als seus propis nacionals no privats de llibertat, ha de ser castigat amb pena de presó de cinc a deu anys, sense perjudici de la pena que correspongui pels resultats lesius produïts.

Amb la mateixa pena ha de ser castigat el qui deporti, traslladi de manera forçosa, prengui com a ostatge, detingui o confini il·legalment qualsevol persona protegida o la utilitzi per posar certs punts, zones o forces militars a recer dels atacs de la part adversa i el qui realitzi o mantingui, respecte de qualsevol persona protegida, pràctiques de segregació racial i altres pràctiques inhumanes o degradants basades en altres distincions de caràcter desfavorable, que comportin una ofensa contra la dignitat personal.

Destrueixi o danyi de manera innecessària, amb violació de les normes de dret internacional aplicables als conflictes armats, un vaixell o una aeronau no militars d’una part adversa o neutral, sense donar temps o sense adoptar les mesures necessàries per garantir la seguretat de les persones i la conservació de la documentació.

Obligui un presoner de guerra o un civil a servir a les forces armades de la part adversa o el privi del dret a ser jutjat de manera regular i imparcial.

Traslladi i assenti, directament o indirectament, en territori ocupat contingents de població de la part ocupant a fi que hi resideixin de manera permanent.

Impedeixi o demori de manera injustificada l’alliberament o la repatriació de presoners de guerra o de persones civils.

Violi la protecció deguda a instal·lacions, hospitals, material, unitats i mitjans de transport sanitari, camps de presoners, zones i localitats sanitàries i de seguretat, zones neutralitzades, llocs d’internament de població civil, localitats no defensades i zones desmilitaritzades, donades a conèixer pels signes distintius apropiats.

Exerceixi violència sobre personal sanitari o religiós o que integri la missió mèdica, o de les societats de socors o contra personal habilitat per usar els signes distintius dels convenis de Ginebra, d’acord amb el dret internacional.

Maltracti, injuriï greument, privi de l’aliment indispensable o de l’assistència mèdica necessària qualsevol persona protegida, ometi o demori informar-la injustificadament de la seva situació, imposi càstigs col·lectius per actes individuals o violi les prescripcions sobre allotjament de dones i famílies o sobre protecció especial de dones i infants establertes en els tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.

Usi indegudament o de manera que pugui induir a error els signes distintius de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja o altres signes protectors o distintius, emblemes o senyals establerts i reconeguts en els tractats internacionals dels quals Andorra és part.

Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera, uniforme, insígnia o emblema distintiu d’estats neutrals, de les Nacions Unides o d’altres estats que no siguin part en el conflicte o de parts adverses, durant els atacs o per cobrir, afavorir, protegir o obstaculitzar operacions militars, llevat dels casos exceptuats expressament segons els tractats internacionals dels quals Andorra sigui part.

Utilitzi indegudament o de manera que pugui induir a error bandera de parlament o de rendició, atempti contra la inviolabilitat o retingui indegudament un parlamentari o qualsevol de les persones que l’acompanyin, personal de la potència protectora o qui el substitueixi o un membre d’una comissió internacional d’enquesta.

Sostregui els efectes d’un cadàver, ferit, malalt, nàufrag, presoner de guerra o persona civil internada.

Ataqui o efectuï represàlies o actes d’hostilitat contra béns culturals o llocs de culte, clarament reconeguts, que constitueixen el patrimoni cultural o espiritual dels pobles, i als quals hom hagi conferit protecció en virtut d’acords especials, o béns culturals sota protecció reforçada, causant extenses destruccions, sempre que els béns no estiguin situats en la proximitat immediata d’objectius militars o no siguin utilitzats per donar suport a l’esforç militar de l’adversari.

Ataqui o efectuï represàlies o actes d’hostilitat contra béns de caràcter civil de la part adversa, causant-ne la destrucció, sempre que això no ofereixi, en les circumstàncies del cas, un avantatge militar definit o que els béns no contribueixin de manera eficaç a l’acció militar de l’adversari.

Ataqui, destrueixi, sostregui o inutilitzi els béns indispensables per a la supervivència de la població civil, tret que la part adversa utilitzi els béns per donar suport directament a una acció militar o exclusivament com a mitjà de subsistència per als membres de les seves forces armades.

Ataqui o efectuï represàlies contra les obres o les instal·lacions que continguin forces perilloses, quan els atacs puguin produir l’alliberament de les forces i causar pèrdues importants en la població civil, llevat que les obres o instal·lacions s’utilitzin per donar suport a les operacions militars de manera regular, important i directa i que els atacs siguin l’únic mitjà factible de posar fi al suport.

Destrueixi, danyi o sostregui, sense necessitat militar, coses alienes, obligui algú altre a lliurar-les o realitzi altres actes de pillatge.

L’autoritat, o qui actuï efectivament com a tal, que no adopti les mesures al seu abast per evitar la comissió, per les forces sotmeses al seu comandament o control efectiu, d’algun dels delictes compresos en aquest capítol, ha de ser castigat amb la mateixa pena que els autors.