Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000

3- L’obligació d’assistència prevista en aquest capítol, no afecta la comunicació d’informacions o documents obtinguts per part de les autoritats competents en el marc dels poders que aquestes exerceixin a petició de l’autoritat judicial.

No obstant això, pel que fa a l’assistència amb petició prèvia, aquesta comunicació s’ha d’efectuar en tots els casos en els quals l’autoritat judicial, que ha de ser consultada sobre això, ho autoritzi.

4- El que disposa el capítol no obliga a prestar assistència quan pugui comportar perjudicis a l’ordre públic o a d’altres interessos fonamentals de l’Estat.

5- Tota negativa d’assistència ha de ser motivada.

6- Les dades que en aplicació del present capítol es transmetin sota qualsevol forma han de tenir caràcter confidencial, han d’estar subjectes al secret professional i acollides sota la protecció que la legislació atorgui als informes d’igual natura.

Les dades especificades en el paràgraf anterior només poden transmetre’s a aquelles persones que, dins del Principat d’Andorra, els estats membres de la Unió Europea o en el si de les institucions comunitàries, per les seves funcions, estiguin facultades per conèixer- les. Tampoc es poden utilitzar amb finalitats diferents de les que preveu el present capítol, llevat que l’autoritat que les hagi subministrat ho hagi consentit expressament i sempre que les disposicions vigents no s’oposin a aquesta transmissió o utilització.

El que disposen els apartats anteriors no és obstacle per utilitzar les dades obtingudes gràcies a l’aplicació del present capítol en el marc d’accions judicials o diligències empreses com a conseqüència de l’incompliment de les legislacions veterinària o zootècnica i pel que fa a la prevenció i la investigació d’irregularitats en detriment de fons públics. L’autoritat competent de l’estat membre o del Principat que hagi subministrat les dades ha de ser informada sense demora d’aquesta utilització.

7- Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han de comunicar a la Comissió Europea i a la resta d’estats de la Unió Europea, a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, els acords bilaterals d’assistència mútua existents entre el Principat d’Andorra i tercers països.

8- Les despeses ocasionades com a conseqüència de l’aplicació del present capítol no poden ser objecte de sol·licitud de reembossament, excepte tot allò que faci referència a dietes abonades a experts.

9- El que disposa el present capítol no afecta l’aplicació de normes relatives a l’ajuda mútua judicial en matèria penal.

10- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de realitzar la declaració oficial de malalties dels animals que figuren en els apartats a) i b) de l’annex IV.1 del present Reglament.

Així mateix, aquests òrgans han de procedir , a efectes informatius, a realitzar una comunicació anual sobre les malalties que es recullen en l’apartat c) del citat annex.

11- Totes les malalties recollides en el citat annex IV.1, han de ser objecte de mesures generals i específiques incloses en la normativa vigent del Principat d’Andorra.

12- Efectuada la declaració oficial de les malalties animals recollides en els apartats a) i b) de l’annex IV.1 del present Reglament, el ministeri encarregat de l’agricultura, a través del Subgrup Veterinari, ha de coordinar amb els estats membres de la Unió Europea i la Comissió les mesures que hagin d’adoptar-se a efectes de combatre les malalties de la llista a).

A aquests efectes, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de fer la comunicació de manera immediata, un cop s’hagi produït la declaració oficial, aportant totes les dades que s’inclouen en l’annex IV.2.A. Setmanalment, s’ha d’enviar la informació que figura en l’annex IV.2.B fins a l’extinció del focus. Aquestes dades han de ser subministrades per focus individualitzats.

En el cas de la pesta porcina clàssica, la informació facilitada s’ha de limitar a les dades que figuren en l’annex IV.2.D i, a més, s’ha d’enviar al més aviat possible un informe puntualitzat d’acord amb les dades que figuren en l’annex IV.2.E.

Així mateix, immediatament després de produir-se el fet, s’ha de notificar l’extinció dels focus de la malaltia emplenant el model que s’inclou en l’annex IV.2.C.

13- Efectuada la comunicació anual de les malalties recollides en l’apartat c) de l’annex IV.1, el ministeri encarregat de l’agricultura, abans del 15 de febrer de cada any, ho ha de notificar a l’Oficina Internacional d’Epizoòties. Aquestes notificacions han de contenir la informació requerida pel qüestionari que anualment remet l’Oficina Internacional d’Epizoòties al ministeri encarregat de l’agricultura.

Article 18

El ministeri encarregat de l’agricultura ha de notificar directament a la Comissió de la Unió Europea i als estats membres de la Unió Europea seguint el procediment que acordi el Subgrup Veterinari:

Aquestes notificacions han d’incloure les informacions que figuren en l’annex IV.2 del present Reglament, que s’ha de transmetre per tèlex, o per qualsevol altre mitjà de comunicació de conformitat amb el que acordi el Subgrup Veterinari.

En el cas de la pesta porcina clàssica, la informació facilitada en el transcurs de les 24 hores següents a l’aparició del focus s’ha de limitar a les dades que figuren en l’annex IV.2.D i a més s’ha d’enviar, al més aviat possible, un informe puntualitzat d’acord amb les dades que figuren en l’annex IV.2.E.

Article 19

El Subgrup Veterinari ha de determinar els mecanismes a través dels quals els estats membres de la Unió Europea i la Comissió Europea ha de posar en coneixement de les autoritats del Principat, l’existència de malalties i les dades que el Principat d’Andorra s’obliga a comunicar- los en el present capítol.

Annex IV.1

Malalties a declarar a) Malalties de declaració obligatòria a la Unió Europea i el Principat d’Andorra:

• Febre aftosa - Pesta bovina - Peripneumònia contagiosa bovina - Llengua blava (febre catarral ovina) - Malaltia vesicular del porc - Pesta porcina clàssica - Pesta porcina africana - Paràlisi contagiosa del porc (malaltia de Teschen) - Pesta aviar - Malaltia de Newcastle - Pesta equina - Estomatitis vesicular - Pesta dels petits remugants - Febre de la vall del Rift - Dermatosi nodular contagiosa - Verola ovina i verola cabruna - Necrosi hematopoiètica infecciosa - Encefalopatia espongiforme bovina b) Altres malalties de declaració obligatòria en el Principat - Carboncle bacteridià - Ràbia - Brucel·losi - Tuberculosi - Leucosi enzoòtica bovina - Epididimitis contagiosa del marrà - Agalàxia contagiosa - Prurigen lumbar (scrapie) - Durina - Encefalomielitis equina en totes les seves varietats - Anèmia infecciosa equina - Borm - Triquinosi - Mal roig - Psitacosi - Malaltia hemorràgica epizoòtica dels cérvols - Varroasi - Loque americana - Anèmia infecciosa dels salmons - Septicèmia hemorràgica viral - Bonamiosi (Bonamia ostrae) - Marteiliosi (Marteilia refringes i Marteilia sidneyi) - Haplosporidiosi (Haplosporidium nelsoni, Haplosporidium costale) - Perkinsosi (Perkinsus marinus, Perkinsus olseni) - Microquitosi (Microkytos mackini, Microkytos roughleyi) - Iridovirosi (Oyster Velar Virus)] c) Malalties objecte de comunicació anual:

Les malalties incloses en la llista B de l’Oficina Internacional d’Epizoòties que no es relacionen a les llistes A i B del present annex, són les següents:

• Malaltia d‘Aujeszky - Equinococosi, hidatidosi - Cowdriosi (heartwater) - Leptospirosi - Febre Q - Paratuberculosi - Miasi per Cochliomyia hominivorax - Miasi per Chrysomya bezziana - Anaplasmosi bovina - Babesiosi bovina - Campilobacteriosi genital bovina - Cisticercosi bovina - Dermatofilosi - Septicèmia hemorràgica - Rinotraqueïtis infecciosa bovina / vulvovaginitis pustular infecciosa - Theileriosi - Tricomonosi - Tripanosomiasi - Febre catarral maligna - Artritis / encefalitis cabruna - Pleuropneumònia contagiosa cabruna - Avortament enzoòtic d’ovelles (Clamidiosi ovina) - Adenomatosi pulmonar ovina - Malaltia de Nairobi - Salmonel·losi (S. abortus ovis) - Maedi-Visna - Metritis contagiosa equina - Linfangitis epizoòtica - Grip equina (virus tipus A) - Piroplasmosi equina - Rinopneumònia equina - Verola equina - Arteritis viral equina - Encefalitis japonesa - Sarna equina - Surra (trypanosoma evansi) - Encefalomielitis equina veneçolana - Rinitis atròfica del porc - Cisticercosi porcina - Gastroenteritis transmissible - Síndrome disgenèsica i respiratòria porcina - Bronquitis infecciosa aviar - Laringotraqueitis infecciosa aviar - Hepatitis viral de l’ànec - Enteritis viral de l’ànec - Còlera aviar - Verola aviar - Tifus aviar (Salmonella gallinarum) - Bursitis infecciosa (malaltia de Gumboro) - Malaltia de Marek - Micoplasmosi (M. gallisepticum) - Clamidiosi aviar - Pullorosi (Salmonella pulorum) - Mixomatosi - Tularèmia - Malaltia hemorràgica viral del conill - Virèmia primaveral de la carpa - Necrosi hematopoiètica epizoòtica - Herpes virosi del salmó masou - Acariasi de les abelles - Loque europea - Nosemosi d’abelles - Leishmaniosi

Annex IV.2.A

Declaració de malaltia - Parròquia:

• Malaltia que se sospita:

• Data d’aparició del primer malalt o sospitós:

• Es tracta d’un focus primari o secundari?

• Número de focus:

• Nombre d’explotacions afectades:

• Espècies afectades:

• Per a cada focus o explotació, especifiqueu les dades per explotació, en el cas que n’hi hagi diverses d’afectades per un mateix focus:

• Cens de l’explotació, per espècies - Nombre d’animals afectats, per espècie - Nombre d’animals morts, per espècie - Nombre d’animals sacrificats, per espècie - Nombre d’animals destruïts, per espècie - Nombre de canals destruïdes, per espècie - Data de confirmació de la malaltia - Mètode diagnòstic emprat - Centre que va realitzar les proves i va donar la conformitat - Mesures de control adoptades - Distàncies a altres explotacions amb animals sensibles - Origen de la malaltia

Annex IV.2.B

Informació setmanal - Setmana de ..................... a - Parròquia - Malaltia diagnosticada - Focus número - Espècies afectades - Evolució del focus - Cens de les explotacions / espècies - Nombre d’animals afectats / espècies - Nombre d’animals morts / espècies - Nombre d’animals sacrificats / espècie - Nombre d’animals destruïts, per espècie - Nombre de canals destruïdes, per espècie - Mesures de control adoptades - Pronòstic sobre l’evolució del focus

Annex IV.2.C

Extinció del focus - Parròquia - Malaltia declarada - Data de declaració - Focus número - Data d’extinció - Data d’aixecament de les restriccions

Annex IV.2.D

Declaració de pesta porcina clàssica - Data a la qual es va començar a sospitar de l’existència de pesta porcina - Data a la qual s’ha confirmat la pesta porcina; mètodes utilitzats per a aquesta confirmació - Localització de l’explotació infectada i distància a la qual es troben les ramaderies de porcí més pròximes - Nombre de porcs per cada categoria a l’explotació - Per cada categoria, nombre de porcs en els quals s’ha comprovat l’existència de pesta porcina i grau de mortalitat de la malaltia

Annex IV.2.E

Informe puntualitzat de la pesta porcina clàssica - Data a la qual s’hagin matat o destruït els porcs d’explotació - En cas que s’hagin posat en marxa les excepcions previstes per la legislació, el nombre de porcs als quals s’hagi donat mort i destruït i el nombre de porcs, el sacrifici dels quals hagi estat retardat, així com el termini previst per dur a terme aquest sacrifici - Qualsevol informació que faci referència al possible origen de la malaltia o que es refereixi a l‘origen de la malaltia quan aquestes s’hagin pogut determinar

Títol V- Control d’hormones i altres substàncies i els seus residus en

animals vius i els seus productes

Capítol I. Prohibició d’utilització de substàncies d’efecte hormonal i tirostàtic i

substàncies beta agonistes en la cria de bestiar

Article 20

1- Als efectes del present capítol, s’entén per:

Article 21

1- Queden prohibides:

S’exceptuen de l’aplicació del que disposa el paràgraf anterior, els casos en els quals es pugui demostrar que aquests animals han estat tractats de conformitat amb el que disposa el present capítol.

2- La posada en el mercat de la somatotropina bovina (BST), amb vista a la seva comercialització i administració al territori del Principat d’Andorra per a la seva utilització, per qualsevol mètode, a les vaques lleteres.

.- les empreses que adquireixin o produeixin BST i les empreses autoritzades a comercialitzar aquestes substàncies han de dur un registre indicant, per ordre cronològic, les quantitats adquirides o produïdes i les quantitats venudes o utilitzades amb altres finalitats que la posada en el mercat, així com els noms de les persones a les quals s’ha venut o comprat les dites quantitats. Aquestes informacions s’han de comunicar a l’autoritat competent sempre que aquesta ho sol·licita i en cas de registres informàtics en document imprès.

.- la prohibició anteriorment esmentada no afecta la producció o la importació de BST al Principat d’Andorra amb finalitats d’exportació vers països tercers.

Article 22

1- No obstant el que disposa l’article anterior, es pot autoritzar:

El veterinari responsable ha de fer constar en un registre el tractament aplicat en aquests animals. En aquest registre, el veterinari ha d’anotar, com a mínim, les dades següents:

• Trembolona alilo, per via oral o substàncies beta agonistes a èquids i animals de companyia, sempre que s’utilitzin de conformitat amb les especificacions del fabricant.

• Substàncies beta agonistes, en forma d’injecció, per a la inducció de la tocòlisi en les vaques parteres.

Aquesta administració l’ha d’efectuar un veterinari legalment establert en el Principat o, en el cas de medicaments veterinaris especificats en el primer guió, sota la seva responsabilitat directa. El veterinari responsable ha de fer constar aquest tractament en un registre, on ha d’anotar, com a mínim, les dades que s’especifiquen en el paràgraf a) anterior.

No obstant això, es prohibeix als titulars d’explotació que tinguin en el seu poder medicaments veterinaris que continguin substàncies beta agonistes que puguin ser utilitzades per induir la tocòlisi.

2- Tanmateix, queda prohibit, sense perjudici del que disposa el paràgraf primer del segon guió del paràgraf b), el tractament terapèutic amb aquestes substàncies dels animals de producció, inclòs el dels animals de reproducció al final de la seva vida fèrtil.

Article 23

1- Sense perjudici del que disposen els apartats a), b) i c) del punt 1 de l’article 21, es pot autoritzar que s’administrin a animals d’explotació medicaments veterinaris d’efecte estrogènic, androgènic o gestagen autoritzats de conformitat amb la legislació que regula els medicaments veterinaris, amb fins de tractament zootècnic.

Aquesta administració ha d’efectuar-la un veterinari legalment establert en el Principat a animals clarament identificats; el veterinari responsable ha de registrar el tractament de conformitat amb el que disposa el paràgraf a) de l’article 22.1.

En els casos de sincronització del cicle estral i la preparació de les donants i les receptores per a la implantació d’embrions, s’autoritza que s’efectuïn no directament per un veterinari, sinó sota la seva responsabilitat.

2- En els casos especificats en el present article, el veterinari ha d’expedir una recepta no renovable, on ha d’especificar el tractament pertinent i la quantitat de producte necessària, i anotar en un registre els productes prescrits.

3- No obstant això, es prohibeix el tractament zootècnic pel que fa als animals de producció i, en el cas d’animals de reproducció al final de la seva vida fèrtil, durant el seu període d’engreix.

Article 24

1- Els productes hormonals i les substàncies beta agonistes l’administració de les quals estigui autoritzada a animals d’explotació de conformitat amb les disposicions dels articles 22 i 23, han de complir els requisits establerts en la normativa vigent en matèria d’avaluació, autorització i registre de medicaments veterinaris.

2- No obstant això, no poden autoritzar-se de conformitat amb l’apartat 1:

• Els productes que actuïn com a dipòsit.

• Els productes, el temps d’espera dels quals sigui superior a 15 dies un cop finalitzat el tractament.

• Els productes:

• Les condicions d’utilització dels quals no es coneguin.

• Per als quals no existeixin reactius ni el material necessari en els mètodes d’anàlisi per detectar la presència de residus que sobrepassin els límits autoritzats.

Article 25

1- Per als intercanvis comunitaris, es pot autoritzar la comercialització d’animals destinats a la reproducció, o d’animals reproductors al final de la seva vida fèrtil, que durant el seu cicle de reproductors hagin estat objecte d’un dels tractaments inclosos en els articles 22 i 23.

Així mateix, es pot autoritzar l’estampat del segell comunitari a la carn procedent d’aquests animals, sempre que s’hagin complert les condicions establertes en els articles 22 i 23 i els terminis d’espera mínims previstos en el segon guió del paràgraf a) o en el paràgraf b) de l’apartat 2 de l’article 24, o els terminis d’espera previstos en l’autorització de posada al mercat.

2- No obstant això, els intercanvis de cavalls de gran valor, en particular els cavalls de carreres, concursos, circ o destinats l’aparellament o a exposicions, inclosos els èquids registrats als quals s’hagi administrat medicaments veterinaris que continguin trembolona alilo o substàncies beta agonistes amb les finalitats indicades en l’article 22, poden tenir lloc abans que finalitzi el temps d’espera, sempre que s’hagin complert les condicions de l’administració, i la natura i la data del tractament es mencionin en el certificat o en el passaport que acompanyi els animals.

3- La carn o els productes procedents d’animals als quals s’hagi administrat substàncies d’efecte estrogènic, androgènic o gestagen o substàncies beta agonistes, de conformitat amb les disposicions excepcionals del present capítol, només poden ser llançats al mercat per al consum humà si els animals afectats haguessin estat tractats amb medicaments veterinaris que compleixin els requisits de l’article 24 i en la mesura que el temps d’espera previst s’hagi respectat abans del sacrifici dels animals.

Article 26

1- Només poden importar-se els animals d’explotació o la carn o productes obtinguts a partir d’aquest tipus d’animals, quan procedeixin de països tercers que figurin en les llistes comunitàries establertes per aquest efecte i així s’hagi constatat en un punt d’inspecció fronterera, segons el que disposa el títol II.

2- No obstant això, queda prohibida la importació d’animals procedents de tercers països que figurin en les llistes mencionades en l’apartat 1 quan es tracti:

disposicions i els requisits previstos en els articles 22, 23 i 25 i es respecten els

terminis d’espera admesos en les recomanacions internacionals.

3- Els animals destinats a la reproducció, els reproductors al final de la seva vida fèrtil o la seva carn, procedents de països tercers, poden ser importats sempre que reuneixin unes garanties equivalents, com a mínim, a aquelles fixades en el present capítol i que s’hagin establert d’acord amb el procediment per part del Subgrup Veterinari.

4- Els controls de les importacions procedents de països tercers s’efectuen de conformitat amb el que estableix el títol II.

Article 27

Sense perjudici del que disposa la legislació que regula els medicaments veterinaris, les empreses que comprin o produeixin substàncies amb efecte tirostàtic, estrogènic, androgènic, gestagen i substàncies beta agonistes i les que estiguin autoritzades, per qualsevol concepte, a comerciar amb aquestes substàncies, així com les empreses que comprin o produeixin productes farmacèutics i medicaments veterinaris a partir de les mencionades substàncies, hauran de portar un registre, on anotaran, per ordre cronològic, les quantitats produïdes o adquirides i aquelles cedides o utilitzades per produir productes farmacèutics i medicaments veterinaris, i a qui els han cedit o comprat.

Aquesta informació es s’ha de posar a disposició dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, quan així ho requereixin. Si l’expedient està informatitzat, s’ha de remetre imprès.

Article 28

Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’adoptar les mesures necessàries perquè:

1- La possessió de les substàncies a les quals es refereixin els apartats a), b) i c) del punt 1 de l’article 21 quedi reservada a les persones autoritzades per la legislació de medicaments veterinaris per a la seva importació, fabricació, emmagatzematge, distribució, venda i utilització.

2- A més dels controls previstos en la normativa que regula la posada al mercat dels diferents productes en qüestió, s’efectuïn, sense avís previ, els controls oficials especificats en la normativa reguladora que estableix les mesures de control aplicables a determinades substàncies i els seus residus en animals vius i els seus productes, estipulada en el capítol II d’aquest títol, amb la finalitat de controlar:

3- La detecció de:

4- Quan els controls previstos en els apartats 2 i 3 anteriors posin de manifest:

Article 29

1- Quan els resultats dels controls efectuats per les autoritats competents posin de manifest l’incompliment dels requisits del present capítol, s’ha de fer referència a allò que disposa el

títol IV respecte de l’assistència mútua entre les autoritats administratives del Principat

d’Andorra amb els estats membres de la Unió Europea i la col·laboració entre tots ells i la Comissió Europea, amb l’objectiu d’assegurar l’aplicació correcta de les legislacions veterinària i zootècnica.

2- Les infraccions dels preceptes continguts en el present capítol seran objecte de sanció administrativa d’acord amb el que disposa aquest capítol i la Llei general de sanitat.

Capítol II. Mesures de control aplicables a determinades substàncies i els seus residus

en els animals vius i els seus productes

Article 30

El present capítol estableix les mesures de control i la seva organització relatives a les substàncies o als seus metabòlits i als grups de residus enumerats en l’annex V.II.1 que puguin administrar-se als animals, per a la seva detecció en qualsevol fase, tant en l’elaboració dels productes que s’han d’administrar als animals vius, com en qualsevol fase de la seva obtenció o en la transformació dels productes obtinguts.

Article 31

A efectes del present capítol s’entén per:

1- Substàncies o productes no autoritzats: les substàncies o productes l’administració a un animal dels quals estigui prohibida per la normativa vigent així com les substàncies o productes que no figuren com a expressament autoritzats.

2- Tractament il·legal: la utilització de substàncies o productes no autoritzats o la utilització de substàncies o productes autoritzats segons el que disposa la legislació de medicaments veterinaris, per a finalitats o en condicions diferents de les que estableix aquesta legislació.

3- Residu: el residu de substància d’acció farmacològica, i els seus productes de transformació i altres substàncies que es transmeten als productes animals i poden resultar nocius per a la salut humana.

4- Mostra oficial: una mostra presa per l’autoritat competent i que inclou, per a l’examen dels residus o substàncies inclosos en l’annex V.II.2, les indicacions de l’espècie, la natura i el mètode de mostreig de conformitat amb la normativa vigent, així com la identificació i l’origen de l’animal o producte animal. Segons la natura de la mostra, s’ha d’indicar també el sexe de l’animal i el nombre de mostres preses.

5- Laboratori autoritzat: un laboratori autoritzat per l’autoritat competent, partint de la normativa vigent, per procedir a l’examen d’una mostra oficial amb la finalitat de detectar la possible presència de residus.

6- Lot d’animals: grup d’animals de la mateixa espècie i categoria d’edat, criats en una mateixa explotació al mateix temps, en condicions de cria uniforme.

7- Substància beta agonista: qualsevol substància beta adrenoreceptor agonista.

Article 32

La vigilància de la cadena de producció dels animals, així com dels productes primaris d’origen animal per a la detecció de residus i substàncies incloses en l’annex V.II.1, es poden realitzar en els animals vius, els seus excrements i líquids biològics, així com en qualsevol òrgan o teixit animal, productes d’origen animal, pinsos, aigua per beure i altres components utilitzats en l’alimentació dels animals i s’ha d’efectuar de conformitat amb el que disposa el present capítol.

Article 33

1- Com a màxim el 31 de març de cada any, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat a través del Subgrup Veterinari, han de presentar a la Comissió Europea el pla d’investigació en el qual s’han de precisar les mesures aplicades durant l’any de la seva posada en marxa i, posteriorment, qualsevol actualització del pla, prèviament autoritzat també de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

2- El mencionat pla d’investigació de residus en els animals i carns ha de:

Respectar les normes, els nivells i freqüència de mostreig definits en els annexos V.II.3 i V.II.4.

3- No obstant això, partint de les informacions aportades pels ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat es pot acordar amb la Comissió Europea en el si del Subgrup Veterinari, l’aprovació de l’adaptació de les exigències de control mínimes fixades en l’annex V.II.4, sempre que quedi garantida que aquesta adaptació augmenta l’eficàcia general del pla i no disminueix les possibilitats d’identificació dels residus o de les substàncies a les quals es refereix l’annex V.II.1.

Article 34

1- El pla inicial assenyalat en l’article 33 ha de precisar el següent:

2- El pla inicial indicat en l’article 33, després de la seva comunicació a la Comissió Europea mitjançant el mecanisme acordat pel Subgrup Veterinari, pot modificar-se o complementar- se per part de les autoritats competents del Principat d’Andorra en resposta a la sol·licitud que en aquest sentit els adreci la Comissió Europea. L’aprovació del pla, així com les seves modificacions, s’ha de realitzar mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

Les actualitzacions anuals del pla, ja sigui a instàncies de les autoritats competents del Principat, partint de les evolucions o dels resultats obtinguts, o per iniciativa de la Comissió Europea, s’han d’aprovar segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

3- Abans del 28 de febrer de cada any, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’informar la Comissió Europea i la resta d’estats membres de la Unió Europea, mitjançant el mecanisme previst pel Subgrup Veterinari, indicant els resultats obtinguts en l’aplicació així com les mesures de control aplicades, corresponents a l’any anterior.

4- Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han de facilitar el resultat de l’aplicació dels plans.

Article 35

1- Tota persona física o jurídica que comercialitzi animals d’explotació dins del territori del Principat d’Andorra o amb un altre estat membre de la Unió Europea o país tercer, serà objecte d’una inscripció prèvia al ministeri encarregat de l’agricultura, i s’ha de comprometre a respectar, mitjançant documentació escrita, les normes previstes en el present Reglament i, en concret, les normes sobre controls veterinaris i zootècnics especificades en els títols II i III del present reglament.

2- Els propietaris o responsables de tots els establiments de primera transformació de productes primaris d’origen animal, han de prendre totes les mesures necessàries, en particular mitjançant autocontrols, per:

3- Els responsables o propietaris d’explotacions ramaderes només comercialitzen:

4- En cas que un animal sigui presentat en un establiment de primera transformació per una persona física o jurídica que no en sigui la productora (propietària o responsable de l’explotació), l’obligació mencionada en l’apartat anterior afectarà a aquesta persona.

5- Els propietaris o responsables d’establiments de primera transformació de productes primaris d’origen animal, o les persones físiques o jurídiques propietàries d’aquests productes primaris d’origen animal, només comercialitzen els productes procedents dels animals establerts en els paràgrafs a) i b) de l’apartat 3.

6- Sense perjudici de les normes que regulen la producció i la comercialització dels diferents productes en qüestió:

7- Amb petició prèvia, si escau, de la Comissió Europea i de la resta d’estats membres de la Unió Europea, formulada a través del Subgrup Veterinari, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’informar sobre les mesures adoptades per al control, en especial pel que fa a allò que disposen els apartats 3, 4 i 5 d’aquest article.

Article 36

Les competències i la responsabilitat dels veterinaris encarregats d’efectuar el control de les exportacions ramaderes s’han d’ampliar al control de les condicions de cria i dels tractaments previstos en el present capítol.

El veterinari ha d’anotar en un registre que queda en mans del titular de l’explotació, la data i la natura dels tractaments prescrits o administrats inclosa la seva dosi i duració, la identificació dels animals tractats, així com els terminis d’espera corresponents.

El ramader, per la seva banda, ha de consignar així mateix, en aquest registre les dades següents:

• Data - Identificació del medicament veterinari - Quantitat - Nom i adreça del proveïdor del medicament - Identificació dels animals tractats - Natura del tractament administrat De la mateixa manera, s’ha de cerciorar que es respectin els terminis d’espera i ha de conservar les receptes que el justifiquen durant 5 anys.

Els ramaders i els veterinaris estan obligats a subministrar, a petició de qualsevol dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, totes les dades referents al compliment, per part d’una explotació determinada, dels requisits del present Reglament.

Article 37

1- Sense perjudici dels controls efectuats en el marc de l’aplicació dels plans de vigilància establerts en l’article 33, i dels controls previstos en les normes específiques, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat poden dur a terme controls oficials per mostreig, en especial de:

Aquests controls han d’efectuar-se, en concret, per detectar la possessió o la presència de substàncies o productes prohibits que podrien destinar-se a ser administrats als animals amb finalitats d’engreix, o bé per detectar-ne el tractament il·legal.

2- En cas de sospita de frau o de resultat positiu després d’un dels controls previstos en l’apartat 1 anterior, s’han d’aplicar les mesures previstes en els articles 42 i següents, sense perjudici de l’aplicació de les accions penals que corresponguin.

3- Els controls previstos a l’escorxador, o als llocs on es realitzi la primera venda, o en tots els establiments de primera transformació, poden reduir-se quan l’explotació d’origen o de procedència estigui adherida a una xarxa de vigilància epidemiològica o a un sistema de vigilància de qualitat.

Article 38

Els controls als quals es refereix el present capítol, han de ser efectuats pels ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat sense avís previ.

El propietari, la persona habilitada per disposar dels animals o el seu representant, han de facilitar les operacions de control i la inspecció, tant en l’explotació com a l’escorxador abans del sacrifici i, en concret, han d’assistir al veterinari oficial o als assistents o ajudants d’inspecció en tota manipulació que es consideri necessària.

Article 39

Els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’adoptar les mesures següents:

1- En cas de sospita de tractament il·legal, han de sol·licitar al propietari o a la persona en poder dels animals o al veterinari encarregat de l’explotació, que faciliti tota la documentació possible que permeti justificar la natura del tractament.

2- En cas que aquesta investigació confirmi el tractament il·legal, o en cas d’utilització o de sospita motivada d’utilització de substàncies o productes no autoritzats, s’han d’efectuar:

3- En cas que se sobrepassin els límits dels nivells màxims fixats en la normativa o es detecti la presència de substàncies autoritzades en qualsevol òrgan o teixit animal que no sigui un dels que tenen un límit màxim de residus, s’han d’efectuar totes aquelles gestions i investigacions que siguin necessàries i convenients en funció de les comprovacions realitzades.

Article 40

1- Es designen com a laboratoris autoritzats el Laboratori Central de Salut Pública (LCSP) del Principat i aquells altres amb els quals ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat puguin arribar a acords que es comuniquen al Subgrup Veterinari per tal que la Comissió Europea i els estats membres de la Unió Europea en tinguin constància.

2- Els laboratoris comunitaris de referència són els que es designen en l’annex V.II.5 i la seva competència i condicions d’activitat es defineixen en el capítol II del citat annex.

3- Quan es concedeixi l’autorització de posada al mercat a un medicament veterinari destinat a ser administrat a una espècie la carn o productes dels quals estiguin destinats al consum humà, les autoritats competents encarregades d’aquesta autorització han de transmetre als laboratoris comunitaris de referència i als laboratoris designats en l’apartat 1 per a la detecció dels residus, els mètodes d’anàlisi previstos en la legislació de medicaments veterinaris.

Article 41

1- Les preses de mostres oficials s’han d’efectuar segons l’estratègia a nivells i freqüència especificades en els annexos V.II.3 i V.II.4 del present Reglament per tal de ser examinades en els laboratoris autoritzats.

La presa de mostres s’ha de realitzar mitjançant acta formalitzada, com a mínim per triplicat, al ramader o propietari dels animals o al seu representant legal o representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal, o d’altres empreses relacionades amb el sector, o persones responsables ja sigui de l’explotació ramadera o de l’establiment en qüestió, i en absència d’aquests o quan les persones anteriorment citades es neguin a intervenir en l’acta, davant de qualsevol testimoni, sense perjudici de poder exigir les responsabilitats contretes per aquesta negativa. En cas que ni tan sols cap testimoni vulgui intervenir en l’acta, aquesta és igualment vàlida si hi intervé més d’un representant de l’Administració.

En l’acta s’han de transcriure íntegrament totes les dades i les circumstàncies que siguin necessàries per a la identificació de les mostres i dels animals dels quals procedeixin, amb la signatura de les persones que hi intervinguin.

Cada mostra ha de constar de tres exemplars homogenis que han d’esta condicionats i precintats de manera que, amb les formalitats citades, es garanteixi la identitat i la seguretat de les mostres amb el seu contingut, durant el temps de la seva confirmació.

Si la mostra es pren davant del ramader o propietari dels animals o davant el seu representant legal, o davant del representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal o d’una altra empresa relacionada amb el sector, un dels exemplars de la mostra queda a les seves mans, en dipòsit, juntament amb una còpia de l’acta, amb l’obligació de conservar-la en perfecte estat per utilitzar-la posteriorment a la prova contradictòria, si fos necessària. La desaparició, destrucció o deteriorament d’aquest exemplar de la mostra es considera maliciosa, excepte si es prova el contrari. Els altres dos exemplars de la mostra queden en poder de la inspecció, que en remet un al laboratori que hagi de realitzar l’anàlisi inicial, i l’altre queda en poder de l’autoritat competent corresponent.

En canvi, si les persones anteriorment citades es neguen a intervenir en l’acta o no es troben presents en la presa de mostres, o fins i tot, si estan presents o intervenen, però no desitgen exercir el seu dret de retirar un exemplar de les mostres, els tres exemplars són retirats per la inspecció, i en aquest cas, un dels exemplars es posa a disposició del ramader o propietari dels animals com a representant legal, o del representant legal de l’escorxador o qualsevol altre establiment de primera transformació de productes primaris d’origen animal o d’una altra empresa relacionada amb el sector, perquè el retiri si desitja realitzar la prova contradictòria, i els altres dos exemplars queden en poder de la inspecció, se’n remet un al laboratori que hagi realitzat l’anàlisi inicial, i l’altre queda en poder de l’autoritat competent corresponent.

Les quantitats que han de recollir-se de cada exemplar de la mostra són suficients en funció de les determinacions analítiques que pretenguin realitzar-se i, en el seu defecte, s’han d’ajustar a les instruccions dictades ja sigui pels laboratoris designats de conformitat amb l’article 40 o, si escau, excepte el que disposa l’apartat 3 del present article.

2- Les mostres de qualsevol natura han de ser recollides per les autoritats competents, per ser examinades en els laboratoris autoritzats amb la finalitat de detectar la presència de les substàncies o residus especificats en l’annex V.II.1.

L’anàlisi de les mostres, prevista en el paràgraf anterior, ha d’efectuar-se seguint els mètodes oficials de rutina i de referència que s’estableixin en la legislació vigent al Principat, o legislacions reconegudes internacionalment, o, si no s’han establert, amb mètodes validats establerts pels laboratoris designats de conformitat amb l’article 40. Per a les substàncies amb efecte anabolitzant i substàncies no autoritzades, tots els resultats positius constatats, en cas d’aplicació d’un mètode de rutina, en lloc d’un mètode de referència, han de confirmar-se amb els mètodes de referència de la normativa vigent al Principat d’Andorra.

3- Quan el resultat de les anàlisis del laboratori sigui negatiu, s’ha de procedirà a comunicar-ho a l’interessat i a destruir tots els exemplars de la mostra corresponent, excepte si són utilitzats amb finalitats científiques, didàctiques o d’investigació.

4- Quan el resultat de l’anàlisi inicial doni resultats positius dels quals es dedueixin infraccions, s’ha d’incoar el procediment corresponent sancionador sense perjudici que l’expedientat no accepti aquests resultats i procedeixi a sol·licitar l’anàlisi contradictòria, amb la finalitat de presentar a l’instructor del procediment totes les al·legacions que cregui convenients dins dels terminis previstos per la normativa vigent.

La renúncia expressa o tàcita d’efectuar l’anàlisi contradictòria, o la no aportació de mostra que estigui en mans de l’interessat, suposa l’acceptació dels resultats als quals s’hagi arribat en la pràctica de la primera anàlisi.

La mencionada anàlisi contradictòria s’ha de realitzar d’acord amb una de les dues possibilitats següents:

El resultat analític i, si escau, l’informe tècnic complementari, s’han de remetre a l’instructor del procediment. En cas que, transcorregut el termini previst a la normativa corresponent, no s’hagi practicat i comunicat l’anàlisi, l’interessat deixa de tenir-hi dret.

L’interessat ha de costejar les despeses derivades d’aquesta anàlisi contradictòria.

En cas que es produeixi contradicció entre el resultat de les anàlisis inicial i contradictòria, aquestes s’han de confirmar mitjançant una tercera anàlisi, que és diriment i definitiva, per a la qual s’utilitza el tercer exemplar de la mostra en qüestió.

Aquesta confirmació ha de ser realitzada pel laboratori designat en l’article 40 corresponent, segons la substància o el residu de què es tracti. En cas que el resultat de l’anàlisi inicial es confirmi mitjançant l’anàlisi diriment, aquesta última ha de ser costejada per l’interessat.

5- En els casos en què és aconsellable realitzar la investigació sobre elements o substrats de prova de volum reduït que no permetin obtenir la quantitat suficient per constituir tres exemplars d’anàlisi, o quan existeixin situacions de perill per a la salut pública, la mostra pot constituir-se d’un nombre inferior d’exemplars d’anàlisi, que s’han d’examinar en un sol acte analític i es convoca a un mateix acte i en el mateix laboratori dos tècnics, un d’ells nomenat per l’Administració i l’altre en representació de l’interessat, perquè es practiqui l’anàlisi en un sol acte. En aquests casos, aquestes anàlisis es poden realitzar en els laboratoris autoritzats.

Igualment, se segueix la pauta abans descrita, encara que es prenguin tres exemplars d’anàlisi, quan s’hagin consignat o intervingut cautelarment canals, despulles o d’altres productes peribles.

En aquests casos, l’exemplar o exemplars de la mostra es prenen amb les mateixes formalitats que en els supòsits ordinaris garantint-ne, en tot cas, la seva identitat amb el seu contingut.

La renúncia expressa o tàcita d’acudir acompanyat d’un expert en peritatges suposa l’acceptació dels resultats de les anàlisis realitzades en aquest mateix acte.

6- Quan l’examen de la mostra oficial reveli un tractament il·legal, s’han d’aplicar les

disposicions dels articles 42 i següents.

Quan aquest examen reveli la presència de residus de substàncies autoritzades o de contaminants que sobrepassin els nivells fixats en la normativa corresponent o la presència de residus de substàncies autoritzades en algun dels teixits o productes pels quals no s’han fixat els límits màxims de residus i dels quals s’ha realitzat la presa de mostres, s’han d’aplicar les disposicions dels articles 42, 44 i 45 així com les mesures proposades en els articles 48 i següents, si escau.

Quan l’examen s’hagi efectuat sobre animals o productes d’origen animal procedents d’estats membres de la Unió Europea, l’autoritat competent en cada cas dóna trasllat i sol·licita motivadament a l’autoritat competent de l’estat membre d’origen que apliqui les mesures estipulades en els articles 42.2, 43, 44 i 45, així com les que s’estableixen en els articles 48 i següents a l’explotació o establiment d’origen o de procedència, tot això a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

Quan l’examen s’hagi efectuat sobre animals o productes d’origen animal procedents de països tercers i es reveli la presència d’un tractament il·legal o de residus de substàncies autoritzades, per sobre dels límits màxims establerts, els ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, en cada cas, n’han d’informar la Comissió Europea a través dels procediments previstos pel Subgrup Veterinari, perquè s’adoptin les mesures previstes en l’article 53 del present Reglament.

Article 42

Després de l’aparició de casos positius, obtinguts de conformitat amb el que disposa l’article 41, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’adoptar les mesures següents:

1- Obtenir sense demora:

2- Dur a terme:

3- Identificar clarament i específicament els animals de l’explotació en la qual s’hagi efectuat la presa de mostres. No poden sortir de l’explotació, en cap cas, mentre no estiguin disponibles els resultats finals dels controls, excepte per motius urgents i amb destí al sacrifici, sota condicions específiques de control, i s’han d’adoptar, a l’escorxador de destí, mesures d’intervenció cautelar fins que no es disposi dels resultats finals.

Article 43

Quan es comprovi un tractament il·legal, els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat han d’assegurar-se que el bestiar en qüestió, se sotmeti al control oficial segons el que disposa l’apartat 2 de l’article 39. Tots els animals han d’anar proveïts d’una marca d’identificació oficial de conformitat amb el que disposa el títol VI i s’han de realitzar preses de mostres oficials efectuades, en un primer moment, sobre un mostreig estadístic representatiu basat en els mètodes científics reconeguts internacionalment. S’han d’adoptar les mesures establertes en l’article 49 durant el període de control dels animals en l’explotació.

Article 44

Quan es detectin residus de substàncies o productes autoritzats en quantitats superiors al límit màxim de residus fixats o de residus de substàncies autoritzats, en els teixits o productes que no siguin els que tenen un límit màxim de residus i sobre els quals s’hagi realitzat la presa de mostres, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme una investigació en l’explotació d’origen amb la finalitat de determinar les raons per les quals aquest límit ha estat superat.

Durant la investigació i de conformitat amb els resultats, s’ha d’establir la prohibició de sortida dels animals de l’explotació afectada o dels productes de l’explotació o de l’establiment en qüestió, durant un període de temps determinat, així com qualsevol mesura addicional necessària per al manteniment de la salut pública.

En cas d’infraccions repetides pel que fa als límits màxims de residus en la comercialització d’animals per part d’un ramader, o de productes per part d’un ramader o d’un establiment de transformació, s’ha d’emprendre durant un període de sis mesos, com a mínim, un control reforçat dels animals i els productes procedents de l’explotació o de l’establiment en qüestió, consignant-se tots els productes o els canals en espera dels resultats analítics de les mostres preses. Tot resultat que posi de manifest una superació dels límits màxims de residus o la presència de residus de substàncies autoritzades en teixits o d’altres òrgans que no siguin els que tenen un límit màxim de residus, provoca que es declarin no aptes per al consum humà tots els caps de bestiar o productes afectats, considerant-los com a materials subjectes a la legislació vigent de residus d’animals que regulen l’eliminació i transformació d’animals morts i deixalles d’origen animal i protecció contra els agents patògens en pinsos d’origen animal.

Article 45

1- El cost de les investigacions i els controls previstos en l’article 42 va a càrrec del propietari dels animals o de les persones que n’estiguin en poder.

2- Quan la investigació confirmi que la sospita és fonamentada, el propietari dels animals o la persona que estigui en poder dels animals, ha de costejar les anàlisis efectuades en aplicació dels articles 42, 43, 44 i 49, fins que els animals o els seus productes no representin cap perill per a la salut pública.

3- Sense perjudici de les sancions penals o administratives que puguin derivar-se’n, el propietari dels animals o dels productes positius també s’ha de fer càrrec dels costos de la seva destrucció, de conformitat amb els articles 49 i 50 del present Reglament, sense cap compensació ni indemnització.

Article 46

1- A efectes del present capítol, s’ha d’aplicar el que disposa el títol IV del present Reglament pel qual s’estableixen les condicions relatives a l’assistència mútua entre les autoritats administratives dels estats membres de la Unió Europea i la col·laboració entre ells i la Comissió Europea amb el Principat d’Andorra per assegurar una bona aplicació de les legislacions veterinària i zootècnica.

2- Quan es consideri que els controls previstos en el present Reglament han deixat de realitzar-se en un estat membre, l’autoritat competent en cada cas, n’ha d’informar l’autoritat central de l’estat membre en qüestió, sempre a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, i l’Estat en qüestió ha de comunicar-ne les decisions adoptades i els motius, després de la investigació a la qual es refereix l’apartat 2 de l’article 42.

En cas que aquestes mesures siguin insuficients, s’ha de tractar de trobar la manera de corregir la situació, si escau, mitjançant una visita "in situ" i, en cas que no s’arribi a un acord, s’ha de recórrer, en un termini de temps raonable, a través del procediment previst pel Subgrup Veterinari, a la Comissió Europea, que encarrega a un o més experts l’emissió d’un dictamen.

3- Mentre s’esperi el dictamen dels experts, s’han de controlar els productes objecte de la controvèrsia procedents de l’establiment o establiments, o de l’explotació o les explotacions, i en cas que els resultats siguin positius, s’adopten mesures similars a aquelles previstes en el títol III.

Article 47

En la mesura que sigui necessari per a l’aplicació uniforme de la present normativa, veterinaris especialistes nomenats pel Subgrup Veterinari, poden realitzar inspeccions "in situ".

Representants de la Comunitat Europea, i en qualsevol cas, representants dels ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat poden acompanyar els inspectors que realitzin aquestes inspeccions de conformitat amb el procediment citat.

Les autoritats competents en el territori on s’efectuï una inspecció, han de prestar tota l’ajuda necessària als especialistes per al compliment de la seva missió.

Tenint en compte els resultats de les verificacions realitzades pels veterinaris especialistes, s’han d’adoptar les mesures necessàries per a la millor execució dels controls oficials i per garantir la salut pública, que han de ser comunicades, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari per a la seva avaluació.

Article 48

Quan es descobreixin substàncies o productes no autoritzats, o bé substàncies mencionades en el Grup A i en el Grup B-1 i B-2 de l’annex V.II.1, en mans de persones o entitats no autoritzades, aquestes substàncies o productes no autoritzats queden sota control oficial fins que els ministeris encarregats de l’agricultura i de la sanitat adoptin les mesures apropiades, sense perjudici de les eventuals sancions administratives o penals a l’infractor o infractors.

Article 49

1- Durant el període de consigna dels animals previst en l’article 43, els animals de l’explotació en qüestió i els seus productes no poden abandonar l’explotació d’origen ni ser cedits a cap altra persona, llevatque sigui sota control oficial i l’autoritat competent adopti les mesures cautelars convenients en funció de la natura de la substància o substàncies detectades.

2- Després de la presa de mostres, efectuada de conformitat amb el que disposa l’article 43, en cas de confirmació del tractament il·legal, l’animal o animals reconeguts com a positius han de ser sacrificats sense tardança "in situ", i eliminats per enterrament o per incineració, ja sigui directament, o com a residu animal de conformitat amb la legislació vigent. En aquest últim cas, el trasllat va acompanyat d’un certificat expedit pels serveis veterinaris oficials en el qual s’ha d’indicar com a mínim el següent:

3- No obstant el que es menciona en el punt 2 anterior, els animals reconeguts com a positius poden ser conduïts directament a un escorxador, designat específicament per a aquesta finalitat, per al seu sacrifici. En aquest cas, han d’anar acompanyats d’un certificat expedit pels serveis veterinaris oficials en el qual s’ha d’indicar, com a mínim, el següent:

Si com a mínim la meitat de les mostres oficials efectuades sobre la mostra representativa, de conformitat amb el que disposa l’article 43, és positiva, s’ha de deixar escollir al ramader entre un control de tots els animals presents en l’explotació que puguin ser sospitosos, i el seu sacrifici. En cas que es realitzi el control de tots els animals, el cost del control mencionat va a càrrec del titular de l’explotació.

5- Durant un període posterior de 12 mesos, com a mínim, s’ha de sotmetre l’explotació o explotacions que pertanyin a un mateix propietari a un control minuciós amb la finalitat de detectar els residus considerats. En cas que s’hagi instituït un sistema organitzat d’autocontrol, l’explotació infractora perd el dret d’utilitzar-lo durant el període de temps mencionat.

6- Les explotacions o establiments d’aprovisionament de l’explotació on hagin aparegut casos positius, s’han de sotmetre, tenint en compte la infracció constatada, a un control addicional independentment del previst en l’article 37, amb la finalitat de detectar l’origen de la substància en qüestió. S’ha de fer el mateix amb totes les explotacions i els establiments que pertanyin a la mateixa cadena d’aprovisionament d’animals i pinsos que l’explotació d’origen o de procedència.

7- Les dades relatives a les explotacions on es detectin tractaments il·legals s’han de transmetre, a través dels ministeris encarregats de l’agricultura i la sanitat, al més aviat possible, al Subgrup Veterinari, per perquè les comuniqui a la Comissió Europea i als estats membres de la Unió Europea.

Article 50

1- El veterinari oficial d’un escorxador ha de:

En aquest cas, s’han de notificar aquests descobriments a les autoritats competents per a l’aplicació del que disposen els articles 46 a 49.

Aquest període no pot ser en cap cas inferior als terminis d’espera previstos en l’autorització de comercialització al mercat dels medicaments veterinaris, d’acord amb el que disposa la legislació de medicaments veterinaris. En cas de medicaments veterinaris que continguin beta agonistes, la utilització dels quals correspongui al que disposa el capítol anterior; el citat període no pot ser, en cap cas, inferior a 28 dies.

Tanmateix, en cas d’urgència, o si les condicions de benestar dels animals així ho requereixen, o bé si les infraestructures o equips de l’escorxador no permeten evitar el sacrifici dels animals, aquests poden ser sacrificats abans del final del període de prohibició de l’ajornament. Les carns i les despulles han de ser consignades, en l’espera del resultat dels controls oficials efectuats per un veterinari oficial de l’escorxador, i es declaren aptes per al consum humà només quan la quantitat de residus en les mostres preses no sobrepassa els límits admissibles.