LegalizeReglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000
Amb reacció positiva o dubtosa a la tuberculina i en els quals un examen efectuat conforme al que es disposa en el punt 41 G del capítol VIII de l’annex X.I.1 hagi permès posar de manifest lesions tuberculoses localitzades en diversos òrgans o diverses parts de la canal, un cop examinades d’acord amb el punt 41 G del
capítol VIII de l’annex X.I.1. Això no obstant, quan es detecten lesions
tuberculoses en ganglis d’un mateix òrgan o d’una sola part de la canal, només es declaren no aptes per al consum humà l’òrgan afectat o la part de la canal afectada i els ganglis limfàtics contigus.
Amb reacció positiva o dubtosa a la brucel·losi, confirmada per lesions que indiquen una afecció greu.
Fins i tot si no s’ha detectat cap d’aquestes lesions, les mames, l’aparell genital i la sang es declaren no aptes per al consum humà.
Les parts de canals que presenten infiltracions seroses o hemorràgiques serioses, abscessos localitzats o taques localitzades i les despulles i vísceres que presenten lesions patològiques d’origen infecciós, parasitari o traumàtic.
Les carns febrils i les que presenten anomalies greus pel que fa al color, l’olor, la consistència i el sabor.
Les carns procedents de les zones on es fa la sagnia.
Les canals, les despulles de les quals no hagin estat sotmeses a la inspecció post mortem.
La sang d’un animal la carn del qual hagi estat considerada no apta per al consum, d’acord amb els punts precedents, així com la sang contaminada pel contingut de l’estómac o per qualsevol altra substància.
Les carns que provinguin d’animal als quals s’hagi administrat:
Substàncies prohibides d’acord amb la legislació que regula les substàncies d’acció hormonal i tirostàtica d’ús en els animals d’acord amb el que estableix en el
capítol I del títol V.
Productes que puguin fer que aquestes carns siguin perilloses o perjudicials per a la salut humana d’acord amb el que disposa la legislació vigent.
Ablanidors.
Les carns que continguin residus de substàncies autoritzades d’acord amb les excepcions previstes en els articles 22 i 23 del capítol I del títol V títol.
Les carns que hagin estat contaminades o alterades en proporcions que es determinin d’acord amb el que preveu el Subgrup Veterinari.
Els fetges i ronyons d’animals de més de dos anys en què l’execució dels plans aprovats en aplicació de la normativa sobre investigació de residus en animals i carns fresques, regulada al títol V, hagin permès comprovar la presència generalitzada de metalls pesats en l’entorn.
Les carns que, deixant de banda una reglamentació eventual aplicable en matèria de ionització, hagin estat tractades amb radiacions ionitzants o ultraviolades.
Les carns que presenten una olor sexual pronunciada.
2- Quan el veterinari oficial observi que una canal, una despulla està afectada de limfadenitis caseosa o de qualsevol altra afecció supurada, sense que aquesta afecció estigui generalitzada o estigui acompanyada de caquèxia:
Declara no apte per al consum humà tot òrgan i el seu gangli limfàtic corresponent si l’afecció anteriorment descrita està present a la superfície o a l'interior del l’òrgan mencionat o del gangli limfàtic mencionat.
En tots els casos als quals no s’apliqui el paràgraf a) es dictamina no apta per al consum humà en la lesió i totes les seves parts adjacents que el veterinari oficial consideri necessari, tenint en compte l’edat i el grau d’activitat de la lesió, i queda entès que una lesió antiga i sòlidament encapsulada pot considerar-se inactiva.
3- Quan el veterinari oficial comprovi que una canal sencera o una part de la canal o una despulla estan afectades per una malaltia o una infecció diferent de les esmentades en els punts anteriors, declara no apta per al consum humà, o bé la totalitat de la canal i les despulles, o bé la part de la canal o la despulla que consideri necessari.
4- Per a les carns fresques de boví i porcí destinades a Finlàndia i/ o Suècia, s’apliquen les normes següents:
Les trameses de carns s’han d’haver sotmès, a l’establiment d’origen, a la prova de microbiologia per mostreig que s’acordi amb l’autoritat competent.
No és necessària la prova prevista al paràgraf a) per a les carns destinades a un establiment en què es faci una pasteurització, esterilització o un tractament equivalent de les carns esmentades. En aquest cas, aquestes carns han d’estar sotmeses al programa operatiu aplicat per Finlàndia i/ o Suècia.
No és necessària la prova prevista al paràgraf a) per a les carns originàries d’un establiment sotmès a un programa reconegut com a equivalent, aprovat segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
Article 131
L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè:
Les carns fresques d’origen porcí i d’èquids previstes a l’article 128 que no hagin estat sotmeses a un examen de triquines d’acord amb l’annex X.I.6, salvant els casos previstos al paràgraf a) del apartat 1 de l’article 130, siguin sotmeses a un tractament per fred, de conformitat amb el que segueix:
Les carns que es troben en estat congelat han de conservar-se en aquest estat.
La instal·lació tècnica i l’alimentació d’energia de la cambra frigorífica han de fer-se de manera que la temperatura prevista al paràgraf 6 es pugui assolir en el termini més breu possible i es mantingui en totes les parts de la cambra frigorífica, així com de la carn.
Abans de la congelació s’han de treure tots els embalatges aïllants, excepte pel que fa a la carn que, en el moment de la introducció a la cambra frigorífica, hagi assolit ja, en totes les seves parts, la temperatura prevista al paràgraf 6.
Els lots s’han de conservar separadament a la cambra frigorífica i tancar-se amb clau.
S’han d’anotar el dia i l’hora de la introducció de cada lot a la cambra frigorífica.
La temperatura de la cambra frigorífica ha d’assolir com a mínim 25ºC sota zero, i s’ha de verificar per mitjà d’aparells de mesura termoelèctrica homologats, i registrar-se constantment. No s’han de mesurar en els corrents. Els aparells de mesura s’han de guardar tancats amb clau. Els gràfics han de portar la indicació dels números corresponents de les cambres, així com del dia i de l’hora de l’inici i del final de la congelació, i s’han de conservar durant un any.
Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui igual o inferior a 25 cm s’han de congelar sense interrupció durant 240 hores com a mínim. Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui superior a aquestes dimensions, no se sotmeten a aquest procés de congelació. El període de congelació es calcula a partir del moment en què s’assoleixi a la cambra frigorífica la temperatura prevista al paràgraf 6.
Les carns:
De porcins mascles utilitzats per a la reproducció 2. De porcins criptorquídics i hermafrodites 3. De porcins mascles no castrats d’un pes, expressat en canal, superior a 80 kg, tret que es pugui garantir, segons un mètode que s’ha d’establir de conformitat amb el que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, que puguin detectar-se canals que presentin una forta olor sexual, llevat dels casos previstos al paràgraf m) de l’apartat 1) de l’article 130.
Estiguin proveïdes de la marca especial establerta al punt 50.c), del capítol XI de l’annex X.I.1 i se sotmetin a un tractament previst en la legislació vigent.
Les carns separades mecànicament se sotmetin a un tractament tèrmic d’acord amb el que es disposa a l’annex X.I.6, així com a les condicions que han de reunir les indústries càrnies autoritzades per a aquest tractament.
Les carns fresques i despulles procedents d’animals que presenten una infestació de Cysticercus bovis o Cysticercus cellulosae, no generalitzada, siguin sotmeses a un tractament per fred, segons el mètode que s’elabori d’acord amb el que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, quan s’hagin eliminat les parts no aptes per al consum humà.
Les carns que procedeixin d’animals que hagin estat sacrificats pel procediment especial d’urgència només són considerades aptes per al consum humà en el territori del Principat i només en el cas que s’hagin respectat les condicions següents:
Que l’explotació d’origen no sigui objecte de restriccions de sanitat animal.
Que l’animal, abans del sacrifici, hagi estat sotmès per un veterinari oficial a una inspecció ante mortem segons el que disposa l’apartat 1, b) de l’article 128.
Que l’animal, un cop atordit, se sagni i, si escau, s’evisceri in situ. El veterinari oficial pot prescindir de l’atordiment i autoritzar el sacrifici amb tret d’armes de foc en casos particulars.
Que l’animal sacrificat i sagnat es transporti en condicions higièniques satisfactòries, a un escorxador autoritzat, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, tan ràpidament com sigui possible després del sacrifici. Si l’animal sacrificat no pot ser transportat en el termini d’una hora a aquest escorxador, ha de ser transportat en un contenidor o en un mitjà de transport que es trobi a una temperatura compresa entre els 0ºC i els +4ºC. L’evisceració, en el cas de no haver-se practicat en el moment del sacrifici, ha d’efectuar-se, a tot estirar 3 hores després d’aquest; en el cas que l’evisceració s’hagi practicat in situ, les vísceres han de portar-se, juntament amb les canals, fins a l’escorxador.
Per al transport a l’escorxador, els animals sacrificats han d’anar acompanyats d’un certificat expedit pel veterinari que n’hagi ordenat el sacrifici i en el que es mencioni el resultat de la inspecció ante mortem, l’hora del seu sacrifici i, si escau, la natura del tractament administrat a l’animal i el resultat de la inspecció de les vísceres. Aquest certificat ha d’ajustar-se a un model que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari.
Mentre la inspecció post mortem, efectuada d’acord amb el que disposa l’apartat 1, d) de l’article 128, si escau completada amb examen bacteriològic, no permeti considerar tot o part de la canal de l’animal sacrificat apte per al consum humà, aquesta part ha de ser manipulada de manera que no entri en contacte amb canals, carns i despulles destinades al consum humà. Les carns aptes per al consum humà han d’anar marcades segons el que preveu l’apartat 6 de l’article 129.
Les carns procedents d’una zona sotmesa a restriccions de sanitat animal s’ajusten a les normes específiques d’acord amb el previst a la normativa vigent.
Els tractaments previstos en els punts anteriors s’efectuen en l’establiment designat pel veterinari oficial.
Article 132
L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè:
1- Les carns declarades no aptes per al consum humà s’identifiquin clarament per diferenciar-les de les carns declarades aptes, exclusivament per mitja del marcatge amb la lletra D, que ha de tenir una altura mínima de 6,5 cm i s’ha de col·locar en els mateixos llocs que s’indiquen al punt 51 del capítol I de l’annex X.I.1.
2- Les carns declarades no aptes per al consum humà se sotmetin a les normes vigents relatives a l’eliminació i la transformació de restes animals, a la seva posada al mercat i a la protecció d’agents patògens en els pinsos d’origen animal o a base de peixos.
Article 133
Sense perjudici del que disposa el títol V i el que aprova el pla del Principat d’Andorra de recerca de residus d’animals i carn fresca al qual aquest es remet, els animals o la seva carn han d’examinar-se per determinar si hi ha residus, si el veterinari oficial sospita de la seva presència com a conseqüència dels resultats de la inspecció sanitària.
Aquest examen ha de centrar-se en la recerca de residus de substàncies d’acció farmacològica, dels seus productes de transformació i altres substàncies que es transmeten a la carn i puguin ser nocives per a la salut humana.
Si les carns examinades presenten nivells de residus que superen les toleràncies admeses segons el que disposa el títol V d’aquest Reglament han de declarar-se no aptes per al consum humà.
Els exàmens de residus s’han d’efectuar segons mètodes científicament reconeguts i comprovats en la pràctica, en la legislació del Principat d’Andorra o en altres normes reconegudes internacionals.
Els resultats dels exàmens de residus poden ser avaluats segons mètodes de referència adoptats d’acord amb el que es preveu a la normativa comunitària degudament traslladada a l’ordenament del Principat d’Andorra i d’acord amb el que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari.
Es consideren laboratoris de referència els assenyalats al títol V.
Article 134
1- L’autoritat competent s’ha d’assegurar de:
La presència permanent durant el decurs de les inspeccions ante mortem i post mortem d’un veterinari oficial com a mínim en un escorxador autoritzat segons l’article 135.
La presència, com a mínim un cop al dia, mentre s’efectuen els treballs a les carns, d’un veterinari oficial a la sala d’especejament autoritzada de conformitat amb l’article 135 amb vista al control de la higiene general de la sala d’especejament i del registre d’entrada i sortida de la carn fresca.
La presència periòdica d’un veterinari oficial en els magatzems frigorífics i també en els centres de reenvasament autoritzats.
Quan un establiment tingui dos o més veterinaris oficials, se n’ha de nomenar un responsable de la coordinació de totes les accions necessàries per donar compliment a les disposicions d’aquest capítol.
2- El veterinari oficial pot rebre ajut d’assistents que estan sota la seva autoritat i responsabilitat per a:
La inspecció ante mortem; el paper de l’assistent consisteix en una primera observació dels animals i a ajudar en tasques purament pràctiques.
La inspecció post mortem, sempre que el veterinari oficial estigui en condicions d’exercir una vigilància real in situ del treball dels assistents.
El control sanitari de les carns especejades i emmagatzemades.
La inspecció i el control dels establiments autoritzats als quals es refereix l’article 135.
3- Només les persones que reuneixin les condicions enumerades a l’annex X.I.1 poden ser nomenades assistents, després de superar les proves organitzades expressament per l’autoritat competent.
Per efectuar les esmentades tasques d’assistència, els assistents formen part d’un equip d’inspecció que està sota el control i la responsabilitat del veterinari oficial. No depenen de l’establiment en qüestió. L’autoritat competent disposa per a cada establiment de la composició d’un equip d’inspecció de manera que el veterinari oficial pugui controlar el desenvolupament de les operacions esmentades.
Article 135
1- L’autoritat competent ha d’establir una llista d’establiments diferents dels esmentats a l’article 129, que han d’estar inscrits al Registre d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra amb el corresponent número d’identificació.
Aquesta autoritat ha d’elaborar una llista de tots els establiments autoritzats i l’ha de comunicar a les autoritats competents dels estats membres de la Unió Europea i la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.
Només s’autoritza un establiment si compleix les disposicions d’aquest capítol.
En el cas que es comprovi una absència constant d’higiene i quan les mesures previstes en el punt 41 F del capítol VIII de l’annex X.I.1 resultin insuficients per a posar-hi remei, l’autoritat competent pot suspendre temporalment l’autorització per a part de l’activitat en qüestió o per a tot l’establiment.
Si el titular de l’establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant no posen remei a les infraccions comprovades o al preu fixat per l’autoritat competent, aquesta retira l’autorització per a part de l’activitat en qüestió o per a tot l’establiment.
Es tenen en compte en aquest punt les conclusions d’un control veterinari eventual efectuat pels veterinaris experts nomenats pel Subgrup Veterinari quan aquests estiguin autoritzats per operar en el territori del Principat d’Andorra d’acord amb el que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari. En aquest cas, els experts han d’estar acompanyats per representants de les autoritats competents.
Les autoritats del Principat han de prestar als experts esmentats tot l’ajut necessari per a l’exercici de la seva missió.
L’autoritat competent informa, per mitjà del procediment legalment establert en el si del Subgrup Veterinari els estats membres de la Unió Europea i la Comissió, de la suspensió o de la retirada de l’autorització i rep, a través de l’esmentat Subgrup, la informació sobre les incidències de les autoritzacions dels estats membres de la Unió Europea.
2- El titular de l’establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant han de disposar que es procedeixi, d’acord amb el paràgraf 21 de l’apartat 4, a un control regular de la higiene general pel que fa a les condicions de producció en el seu establiment, fins i tot per mitjà de controls microbiològics.
Els controls s’han de fer de les eines, les instal·lacions i les màquines en totes les fases de la producció i, si és necessari, dels productes.
El titular de l’establiment o el seu representant legal han de donar a conèixer, quan els ho sol·licitin, als serveis veterinaris oficials, i si escau, als experts veterinaris nomenats pel Subgrup Veterinari que operen en el territori del Principat d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, la natura, la periodicitat i el resultat dels controls efectuats amb aquesta finalitat, així com el nom del laboratori de control.
La naturalesa dels controls, la seva freqüència, els mètodes de mostreig i d’examen bacteriològic, es fixen d’acord amb el que preveu el títol V.
3- El titular de l'establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant han d’establir un programa de formació de personal, perquè aquest pugui complir les condicions de producció higiènica, adaptades a l’estructura de producció.
El veterinari oficial responsable de l’establiment pot intervenir en l’elaboració i la posada en pràctica d’aquest programa.
4- La inspecció i el control dels establiments s’efectuen sota la responsabilitat del veterinari oficial que, de conformitat amb l’article 134, pot rebre ajut dels assistents en l’execució de tasques purament materials. El veterinari oficial té lliure accés, en tot moment, a totes les dependències dels establiments, per assegurar-se del compliment del que s’ha disposat en aquest capítol, i si escau, pels dubtes sobre l’origen de les carns i dels animals sacrificats, als documents comptables que li permetin esbrinar l’explotació d’origen de l’animal sacrificat.
El veterinari oficial ha d’analitzar regularment els resultats dels controls previstos a l’apartat 2. Basant-se en aquestes anàlisis pot disposar que es facin exàmens microbiològics complementaris en totes les fases de producció en els productes.
Els resultats d’aquestes anàlisis són objecte d’un informe i les conclusions o recomanacions d’aquest es donen a conèixer a l’empresa o al seu representant legal, que ha de vetllar per posar remei a les carències observades i per millorar la higiene.
Article 136
1- Els serveis veterinaris oficials dels escorxadors han de remetre a l’autoritat competent els resultats de les inspeccions ante mortem i post mortem relatives al diagnòstic de malalties transmissibles a les persones i als animals.
2- Quan es diagnostiqui alguna malaltia d’aquesta naturalesa, els resultats del cas específic s’han de remetre com més aviat millor al ministeri encarregat de l’agricultura.
L’autoritat competent d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, ha de proporcionar a la Comissió Europea les informacions relatives a determinades malalties, en particular a les que siguin transmissibles a les persones i rep, a través del Subgrup, la informació de les malalties que tinguin lloc als estats membres i tercers estats.
3- Els establiments que estan autoritzats a realitzar intercanvis poden estar sotmesos a inspeccions in situ per experts veterinaris nomenats pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari per verificar el compliment dels requisits establerts per aquest Reglament. En aquest cas, representants de les autoritats competents han d’acompanyar els experts veterinaris i prestar-los tot l’ajut necessari per al compliment de la seva missió.
Article 137
Per mitjà del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari es pot:
Atorgar excepcions, sempre que es compleixin les condicions sanitàries equivalents, si més no, a la de l’annex X.I.1, relatives a:
La necessitat d’estar separats els locals de transformació dels budells, preparació i neteja d’altres despulles i emmagatzematge de les banyes, cuirs, peülles i cerres dels porcins.
La recerca del borm en els solípedes per mitjà d’un examen acurat de les mucoses de les vies respiratòries.
Decidir garanties suplementàries adaptades a la ubicació específica pel que fa a determinades malalties que puguin comprometre la salut humana.
Decidir condicions particulars d’autorització per als establiments ubicats en mercats majoristes.
Article 138
1- Llevat del que es disposa específicament en aquest capítol, quan hi hagi sospites d’incompliment de la legislació veterinària o dubtes sobre la salubritat de les carns, el veterinari oficial o l’autoritat competent ha d’efectuar tants controls veterinaris com consideri oportú.
2- És aplicable, segons el que es disposa en aquest capítol, allò que s’estableix a la legislació vigent en matèria d’higiene i control dels aliments, la Llei general de sanitat i del Codi de l’Administració i els seus reglaments de desenvolupament sobre el procediment sancionador i les infraccions i sancions, excepte el que s’ha establert en aquest article.
En qualsevol cas regeix el principi d’actuació per escrit si no és que la natura dels actes exigeix o permet formes més adequades d’expressió i constància.
3- En qualsevol cas, es consideren infraccions lleus les simples irregularitats en el compliment del que estableix aquest capítol o les disposicions que el desenvolupin, mentre no escaigui qualificar-les com a faltes greus o molt greus.
4- En qualsevol cas, es consideren infraccions greus:
El funcionament sense l’autorització sanitària corresponent dels establiments regulats per aquesta disposició.
El tràfic clandestí, el subministrament o la distribució de canals, despulles o carns procedents d’establiments que no estiguin autoritzats i registrats al registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra d’acord amb la seva activitat corresponent.
L’absència de consignació dels números d’identificació registral corresponents, que han de figurar, segons correspongui, a les carns, els envasos, els embalatges, les etiquetes o els segells.
Les manipulacions que suposin una disminució substancial de la capacitat nutritiva del producte.
La manca de documentació de les partides procedents dels establiments autoritzats.
La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en el darrer any.
5- En qualsevol cas, es consideren infraccions molt greus:
El tràfic, la distribució o la venda de canals, despulles o carns en condicions sanitàries deficients o que comportin risc sanitari greu de difusió d’epizoòties que continguin residus de substàncies d’acció farmacològica per damunt dels límits màxims autoritzats o substàncies tòxiques que afectin la salut pública.
L’administració de substàncies prohibides als animals d’avituallament dels quals s’obtinguin les carns.
La producció, distribució o venda clandestina de productes previstos en aquesta
disposició que comportin riscos sanitaris o zoosanitaris greus.
Les manipulacions dirigides a emmascarar fraus o alteracions dels productes previstos aquí que comportin riscos per a la salut pública.
La reincidència en la comissió d’infraccions greus en el darrer any.
6- La qualificació de les infraccions s’ha de fer tenint en compte els criteris de risc per a la salut, l’import de l’eventual benefici obtingut, el grau d’intencionalitat, la gravetat de l’alteració sanitària i social produïda, la generalització de la infracció i la reincidència.
7- Les sancions que s’imposin són, en qualsevol cas, independents de les mesures de política sanitària que pugui adoptar l’autoritat competent incloses les previstes en l’apartat 1 de l’article 135 d’aquest capítol o qualsevol altra que es consideri necessària.
8- Les infraccions i sancions prescriuen segons el que disposa l’article 63 de la Llei general de sanitat.
Article 139
1- El que es regula en aquest capítol s’entén salvant l’aplicació del títol III relatiu als controls veterinaris, en especial els referents als controls a la destinació i les mesures de salvaguarda que, en el cas del Principat d’Andorra, poden concretar-se en decisions sobiranes basades en qualsevol dels motius enumerats a l’apartat 3.b) de l’article 6 d’aquest Reglament.
2- Les canals de boví es classifiquen i s’identifiquen d'acord amb el que estableix l’annex X.I.4.
Annex X.I.1
X.I.1.Capítol I. Condicions generals d’autorització dels establiments Els establiments han d’estar proveïts com a mínim:
1- Als locals on es procedeixi a l’obtenció, el tractament i l’emmagatzematge de les carns, així com a les zones i passadís en què es transporta carn fresca:
D’un sòl de materials impermeables, fàcil de netejar i de desinfectar, incorruptible i disposat de manera que permeti una sortida fàcil de l’aigua; per evitar les olors, aquesta aigua ha de canalitzar-se cap a claveguerons transvasats amb sifons i proveïts de reixes, no obstant això:
– Als locals destinats a l’embalatge de despulles, locals frigorífics dels escorxadors, locals frigorífics de sales d’especejament i cambres frigorífiques destinades a emmagatzemar carns a +7C com a màxim, no s’exigeix la sortida de l’aigua cap a claveguerons transvasats amb sifons i proveïts de reixes, i a les cambres frigorífiques destinades a emmagatzemar carns a una temperatura de + 7ºC com a màxim, n’hi ha prou que estigui proveït d’un dispositiu que permeti una evacuació fàcil de l’aigua.
– A les cambres frigorífiques destinades a emmagatzemar carns a una temperatura màxima de -12ºC, així com a les zones i passadissos pels quals es transportin carn fresca, n’hi ha prou que el sòl sigui de materials impermeables i incorruptibles.
De parets llises, resistents i impermeables, recobertes d’un revestiment rentable i clar fins a una altura almenys de 2 metres; la qual ha de ser, com a mínim, 3 metres als locals de sacrifici, i si més no, de l’altura d’emmagatzematge als locals de refrigeració i emmagatzematge. La línia d’unió de les parets amb el sòl ha de ser arrodonida i dotada d’un acabat similar tret dels locals mencionats en el paràgraf a) del punt 17 del capítol IV.
De portes en materials inalterables i si aquestes són de fusta, recobertes a totes les superfícies d’un revestiment llis i impermeable.
De material d’aïllament incorruptible i inodor.
De prou ventilació i una bona evacuació de vapors.
D’una il·luminació suficient, natural o artificial, que no alteri els colors.
De sostre net que en faciliti el manteniment net; si no pot ser, la superfície interna del revestiment del sostre ha de complir aquestes condicions.
2- a) Tan a prop com sigui possible dels llocs de treball, d’un nombre suficient de dispositius per a la neteja i la desinfecció de les mans i per a la neteja del material amb aigua calenta. Les aixetes no s’han d’accionar directament amb la mà.
Per a la neteja de les mans, aquestes instal·lacions han d’estar proveïdes d’aigua corrent freda i calenta, o d’aigua tèbia a una temperatura adequada, de productes de neteja i desinfecció, així com de mitjans higiènics per assecar les mans.
De dispositius per a la desinfecció de les eines, proveïts d’aigua a una temperatura mínima de + 82ºC.
3- De dispositius adequats de protecció contra els animals indesitjables, com insectes o rosegadors.
4- a) De dispositius i eines de treball, com les sales d'especejament, safates d'especejament mòbils, recipients, bandes transportadores i serra, en materials resistents a la corrosió, que no puguin alterar les carns, fàcils de netejar i desinfectar.
Les superfícies que entrin o puguin entrar en contacte amb les carns, incloses les soldadures i les juntes, han de ser llises; està prohibida la utilització de la fusta, tret dels locals on es trobin únicament les carns fresques embalades de forma higiènica.
De les eines i els equips resistents a la corrosió que satisfacin les exigències de la higiene per :
– Facilitar el manteniment de les carns.
– Col·locar els recipients utilitzats per a la carn, de forma que s’impedeixi que la carn o els recipients entrin en contacte directe amb el terra o les parts.
D’equips per al manteniment higiènic i la protecció de les carns durant les operacions de càrrega i descàrrega, així com zones de recepció i classificació convenientment dissenyades i equipades.
De recipients especials, en materials inalterables, proveïts d’una tapadora i d’un sistema de tancament que impedeixi que les persones no autoritzades puguin treure’n el contingut, destinades a rebre les carns no destinades al consum humà, o d’un local amb clau destinat a rebre les carns si la seva abundància ho fa necessari o si no es retiren o destrueixen al final de cada jornada de feina; quan aquestes carns siguin evacuades per conductes, els conductes han d’estar construïts i instal·lats de forma que evitin qualsevol risc de contaminació de les carns fresques.
D’equips per a l’emmagatzematge higiènic dels materials d’envasament i embalatge, quan aquestes activitats es portin a terme a l'establiment.
5- D’equips de refrigeració que permetin mantenir les carns a les temperatures internes exigides pel capítol I del títol X. Aquests equips han de comptar amb un sistema d’evacuació que permeti la sortida de l’aigua de condensació de forma que no presenti cap risc de contaminació per a les carns.
6- D’una instal·lació que permeti el subministrament d’aigua, exclusivament potable segons la legislació vigent al Principat d’Andorra, a pressió en quantitat suficient. No obstant això, amb caràcter excepcional, es pot autoritzar una instal·lació que proporcioni aigua no potable per a la producció de vapor, la dutxa contra incendis i la refrigeració d’equips frigorífics amb la condició que els conductes instal·lats amb aquesta finalitat no permetin la utilització d’aquesta aigua amb altres finalitats, i no presentin cap risc de contaminació de les carns fresques. Els conductes d’aigua no potable han d’estar ben diferenciats d’aquells que s’utilitzen per a l’aigua potable.
7- D’una instal·lació que proporcioni una quantitat suficient d’aigua potable i calenta segons la legislació vigent sobre l’abastament i el control de la qualitat de les aigües potables destinades al consum humà.
8- D’un dispositiu d’evacuació de residus líquids i sòlids que respongui a les exigències de la higiene.
9- D’un local prou condicionat, tancat amb clau a disposició exclusiva del servei veterinari o als magatzems mencionats en el punt 17 del capítol IV del present annex.
10- D'instal·lacions que permetin efectuar en qualsevol moment i d’una manera eficaç les operacions d’inspecció veterinària disposades pel capítol I del títol X.
11- D’un nombre adequat de vestidors dotats de parets i de sòls llisos, impermeables i rentables, de lavabos, de dutxes i d’evacuants amb aigua corrent, equipats de manera que protegeixin d’una possible contaminació les parts netes de l’edifici. Aquest evacuants no poden obrir-se directament sobre els locals de feina. Les instal·lacions de dutxes no són necessàries en els magatzems frigorífics que únicament rebin i emmagatzemin carn fresca higiènicament embalades. Els lavabos han d’estar proveïts d’aigua corrent calenta i freda o d’aigua tèbia a una temperatura adequada, de materials per la neteja i desinfecció de les mans, així com de mitjans higiènics per assecar-se les mans. Les aixetes han de ser en nombre suficient, pròximes als evacuants.
12- D’un emplaçament i instal·lacions adequades per a la neteja i la desinfecció dels mitjans de transport de la carn, tret del cas de magatzems frigorífics que únicament reben i emmagatzemen carns fresques higiènicament embalades per ser expedides. Els escorxadors han de disposar d’un emplaçament i instal·lacions diferents per als mitjans de transport d’animals d’avituallament. Això no obstant, els emplaçaments d’aquestes instal·lacions nos són obligatoris si hi ha disposicions que obliguin a netejar i a desinfectar els mitjans de transport en locals autoritzats oficialment.
13- D’un local o dispositiu per a l’emmagatzematge de detergents, desinfectants i substàncies similars.
X.I.1.Capítol II. Condicions especials d’autorització dels escorxadors 14- Independentment de les condicions generals, els escorxadors han d’estar proveïts, si més no:
De locals adequats i higiènics d’estabulació o, si la situació climatològica ho permet, de corrals d’espera per allotjar els animals. Les parets i els sòls han de ser resistents, impermeables i fàcils de netejar i desinfectar. Aquests locals i corrals han d’estar equipats, amb dispositius de claveguerons d’aigua per a l’abeurament dels animals, i si és necessari, per alimentar-los; si es escau, han de tenir xarxes d’evacuació per a la sortida dels líquids.
De locals de sacrifici de dimensions tals que el treball pugui efectuar-se de forma satisfactòria. Quan en un local de sacrifici es procedeixi a la vegada al sacrifici de porcins i altres espècies d’animals ha d’estar proveït d’un emplaçament especial per al sacrifici de porcins; això no obstant, aquest emplaçament especial no és indispensable si el sacrifici dels porcins i el d’altres animals es fa en moments diferents, però en aquest cas, les operacions d’escaldat, depilació, rasament i socarrimat s’haurien d’efectuar en emplaçaments especials clarament separats de la cadena de sacrifici, bé per un espai lliure, si més no, de 5 metres, o bé per un envà de, com a mínim, 3 metres d’altura.
De locals separats, prou amplis i exclusivament destinats:
Al buidatge, el rentatge i la neteja dels estómacs i intestins.
Això no obstant, aquests locals separats no són necessaris si les operacions de buidatge de budells es fan amb un equip mecànic, de circuit tancat, proveït d’un sistema de ventilació adequat, que satisfaci els requisits següents:
- L’equip ha d’estar instal·lat i col·locat de tal manera que s’efectuïn de forma higiènica les operacions de separació dels intestins de l’estómac i de buidatge i neteja de budells. Aquest equip ha d’estar col·locat en un lloc especial, clarament separat de la carn fresca exposada, per mitjà d’un envà que s’aixequi des del terra fins a una altura de 3 metres, com a mínim, al voltant de l'àrea en què s’efectuen les operacions quan aquestes operacions es porten a terme a l’escorxador. A més, tractant-se de bestiar porcí, aquest requisit ha d’aplicar-se en la mesura necessària per prevenir la contaminació de la carn fresca i de les despulles.
– El disseny i el funcionament de les màquines ha de prevenir, de forma efectiva, qualsevol contaminació de la carn fresca.
– Un dispositiu d’extracció d’aire ha d’estar instal·lat i funcionar en condicions idònies per eliminar les olors així com el risc de contaminació per aerosol.
– La màquina ha d’estar equipada amb un dispositiu que permeti l’evacuació, en circuit tancat, de les aigües residuals i del contingut dels budells cap al sistema de drenatge.
– El circuit seguit pels budells en la direcció de l’aparell i procedent d’aquest ha d’estar, al seu torn, clarament separat i allunyat del circuit de les altres carns fresques.
– Immediatament després del buidatge i la neteja dels budells, aquests han de ser retirats de forma higiènica.
– Els budells no poden ser manipulats pel personal que manipula les altres carns fresques. El personal que manipuli els budells no pot tenir accés a les altres carns fresques.
A la transformació de budells, si aquests treballs s’efectuen a l’escorxador. Això no obstant, poden efectuar-se al local previst al primer guió amb la condició que s’eviti que els productores es taquin entre ells.
A la preparació i la neteja d’altres despulles que no siguin les esmentades als guions precedents, inclòs un emplaçament que permeti guardar els caps prou separats de les altre despulles, i si aquestes tasques s’efectuen a l’escorxador encara que sense ser realitzades a les cadenes de sacrifici.
A l’emmagatzematge dels cuirs, banyes, peülles i cerres dels porcins, en els casos en què aquests no siguin evacuats directament de l’escorxador el mateix dia del sacrifici, en contenidors hermèticament tancats a l’espera de la seva evacuació.
D’un emplaçament separat per a l’embalatge de les despulles si el treball s’efectua a l’escorxador.
De locals tancats amb clau o, si la situació climatològica ho permet, de corrals, reservats per allotjar els animals malalts o sospitosos, situats en un emplaçament adequat i proveït d’un dispositiu d’evacuació diferent; de locals tancats amb clau reservats al sacrifici d'aquests animals, a l'emmagatzematge de les carns consignades i de les carns declarades no aptes per al consum humà. Els locals reservats no són indispensables en els establiments no autoritzats per l'administració sanitària competent per al sacrifici d'aquests animals, o quan aquest sacrifici es faci al terme dels sacrificis normals sempre que s’adoptin les mesures per evitar la contaminació de les carns declarades aptes per al consum humà. En aquest cas, han de netejar-se i desinfectar-se especialment els locals sota control oficial abans de tornar a utilitzar-los per al sacrifici d’animals no malalts ni sospitosos d’estar-ho.
Dels locals frigorífics prou amplis que tinguin dispositius resistents a la corrosió i destinats a impedir que les carns fresques entrin en contacte amb el terra o les parets durant el seu transport i emmagatzematge.
De mitjans que permetin controlar qualsevol entrada i sortida de l’escorxador.
D’una clara separació entre la zona tacada i la zona neta per tal de protegir aquesta zona neta de qualsevol contaminació.
D’un dispositiu que, després de l’atordiment, permeti la feina dins les possibilitats amb l’animal suspès. En cap cas l’animal ha d’entrar en contacte amb el terra durant la feina.
D’una xarxa de riells aeris per al manteniment i el maneig ulteriors de les carns.
D’un emplaçament especialment condicionat sempre que els fems hagin estat emmagatzemats al recinte de l’escorxador.
D’un local prou equipat per ala detecció de triquina, sempre que aquest examen tingui lloc a l’establiment.
X.I.1.Capítol III. Condicions especials d’autorització de les sales d’especejament 15- Independentment de les condicions generals, les sales d’especejament han de disposar, com a mínim, de:
Locals refrigerats prou amplis per a la conservació de les carns i d’un local frigorífic per a carns embalades quan aquestes hagin d’estar emmagatzemades a l’establiment. Les carns sense embalar només es poden emmagatzemar en aquell local frigorífic un cop net i desinfectat.
Un local per a les operacions d’especejament, trossejat, desossat i envasament, proveït d’un termòmetre o més teletermòmetres registradors.
Un local per a les operacions d’embalatge quan aquestes s’efectuïn a la sala d’especejament, si no és que reuneixin les condicions previstes en les punt 63 del
capítol XII.
Un local per a l’emmagatzematge dels materials d’embalatge i envasament quan aquestes operacions s’efectuïn a la sala d’especejament.
X.I.1.Capítol IV. Condicions especials d’autorització dels magatzems frigorífics 16- Independentment de les condicions generals, els magatzems en què s’emmagatzemen les carns fresques, segons els disposicions del primer paràgraf del punt 66 del capítol XIV, han d’estar proveïts si més no de:
Locals frigorífics prou amplis, fàcils de netejar, en què es pugui emmagatzemar la carn fresca a les temperatures previstes en el punt 66 del capítol XIV del present
annex.
Un termòmetre o un teletermòmetre registrador en o per a cada local d’emmagatzematge.
17- Independentment de les condicions generals, els magatzems en què s’emmagatzemen les carns fresques segons el que disposa el paràgraf quart del punt 66 del capítol XIV, han d’estar proveïts de, si més no, de:
Locals frigorífics prou amplis, fàcils de netejar, en què es pugui emmagatzemar la carn fresca a les temperatures previstes en l’esmentat paràgraf quart del punt 66 del
capítol XIV.
Un termòmetre o un teletermòmetre registrador en o per a cada local d’emmagatzematge.
X.I.1.Capítol V. Higiene del personal, dels locals i del material en els establiments 18- S’exigeix l’estat de neteja més perfecte possible per part del personal, així com dels locals del material:
El personal que manipuli carn fresca, envasades o no, o que treballi en locals o zones en què es manipulin, s’embalin o transportin aquestes carns, ha de portar, en particular, alguna cosa per cobrir-se el cap, un calçat net i fàcil de netejar, un vestit de treball de color clar i, si escau, alguna peça per cobrir-se el clatell i altres peces de protecció. El personal assignat al sacrifici d’animals, al treball o a la manipulació de carn fresca està obligat a portar un vestit de treball net en començar cada jornada laboral o si és necessari, s’ha de canviar la roba durant la jornada i rentar-se i desinfectar-se les mans diverses vegades cada dia, així com en cada reiniciació de la feina. Les persones que hagin estat en contacte amb animals malalts o amb carns infectades han de rentar-se de seguida acuradament les mans i els braços amb aigua calenta i després desinfectar-los. Està absolutament prohibit fumar en els locals de treball i d’emmagatzematge, a les zones de càrrega, de recepció, de classificació i de descàrrega, així com a les altres zones i passadissos pels quals es transportin carn fresca.
S’ha d’impedir l’entrada de qualsevol animal als establiments, tret dels destinats al sacrifici. Dins el recinte de l’escorxador, pròpiament dit, només es permet l’entrada del nombre d’animals necessaris per al funcionament correcte. S’ha de garantir, de forma sistemàtica, la destrucció de rosegadors, insectes i de qualsevol altre paràsit.
El material i els instruments utilitzats per a la feina de les carns fresques s’han de mantenir en bon estat de conservació i de neteja. S’han de netejar i desinfectar acuradament diverses vegades en el decurs d’una mateixa jornada de feina, i també al final de les operacions de la jornada i abans de tornar a utilitzar-los quan s’hagin tacat.
19- Els locals, les eines i el material de treball no poden utilitzar en els locals als quals fa referència la lletra a) del punt 17, quan les carns estiguin embalades.
Les eines que serveixen per a l’especejament de les carns s’han d’utilitzar exclusivament amb aquesta finalitat.
20- La carn i els recipients que la contenen no poden d’entrar en contacte directe amb el terra.
21- És obligatòria la utilització d’aigua potable per a tots els usos. No obstant això, amb caràcter excepcional, s’autoritzarà la utilització d’aigües no potables per a la producció de vapor amb la condició que els conductes instal·lats a aquest efecte no permetin la utilització d’aquesta aigua amb altres finalitats i no presentin cap risc de contaminació de les carns fresques. D’altra banda, es pot autoritzar, amb caràcter excepcional, la utilització d’aigua no potable per refrigerar els equips frigorífics. Els conductes d’aigua no potable han d’estar ben diferenciats dels conductes per a l’aigua potable.
22- Està prohibit estendre serradures o qualsevol altra matèria anàloga al terra dels locals de feina i d’emmagatzematge de les carns fresques.
23- Els detergents, desinfectants i substàncies similars, s’han d’utilitzar de forma que no afectin l’equip, els instruments de treball i les carns fresques. Després d’utilitzar-lo, s’han aquests equips i instruments de treball s’han d’esbandir completament amb aigua potable.
24- La feina i la manipulació de les carns s’ha de prohibir a les persones que puguin contaminar-les.
En el moment de la seva contractació, qualsevol persona destinada al treball i manipulació de les carns fresques ha d’acreditar, per mitjà d’un certificat mèdic, que no hi ha cap impediment sanitari que s’oposi que li siguin assignades aquestes tasques. El control mèdic està d’acord amb el que estipulen les normes que regulen els requisits dels manipuladors d’aliments d’acord amb la legislació vigent en matèria d‘higiene i control dels aliments.
X.I.1.Capítol VI. Inspecció sanitària ante mortem 25- S’ha de sotmetre els animals a la inspecció ante mortem en el termini inferior a les 24 hores després de la seva arribada a l’escorxador i inferior a les 24 hores abans del sacrifici. A més, el veterinari oficial pot exigir una inspecció en qualsevol moment.
L’explotador de l’establiment, el propietari del seu representant, tenen l’obligació de facilitar les operacions d’inspecció sanitària ante mortem i, en particular, qualsevol manipulació que es consideri útil.
Cada animal que hagi de ser sacrificat ha de tenir una marca d’identificació que permeti a l’autoritat competent determinar-ne l’origen.
26- a) El veterinari oficial ha de procedir a la inspecció ante mortem segons les regles de la professió, en condicions adequades d’il·luminació.
El veterinari oficial ha de verificar, pel que fa als animals que es reben a l’escorxador, que es respectin les disposicions vigents en matèria de protecció i benestar animal.
27- La inspecció ha de permetre precisar:
Si els animals estan afectats per una malaltia transmissible a l’home i als animals o si presenten símptomes o si es troben en estat general que permeti témer l’aparició d’aquesta malaltia.
Si presenten símptomes d’una malaltia o d’una pertorbació del seu estat general que pugui motivar que les seves carns siguin inadequades per al consum humà; en el decurs de la inspecció, ha també de prestar-se atenció a qualsevol signe que indiqui que han estat administrades substàncies d’efectes farmacològics als animals o que els animals han consumit altres substàncies l’efecte de les quals poden fer que les seves carns siguin perjudicials per a la salut humana.
Si es estan cansats, excitats o ferits.
28- a) Si no és que el veterinari oficial disposa el contrari, els animals cansats o excitats han de descansar durant un període de com a mínim 24 hores.
Els animals als quals s’hagi diagnosticat una de les malalties esmentades a les lletres a) i b) del punt 27 no poden ser sacrificats per al consum humà.
El sacrifici dels animals dels quals se sospita que poden patir una de les malalties esmentades a les lletres a) i b) del punt 27 han de posposar-se, i els animals s’han de sotmetre a un examen acurat per establir un diagnòstic.
Quan sigui necessari revisar la inspecció post mortem per poder efectuar un diagnòstic, el veterinari oficial ha d’exigir que els animals en qüestió siguin sacrificats de forma separada o en acabar les operacions de sacrifici normal.
Aquests animals s’han de sotmetre a una acurada inspecció post mortem, completada, si el veterinari ho considera necessari per a confirmació, amb un examen bacteriològic adequat i amb la recerca de residus de substàncies que tinguin una acció farmacològica i l'administració de la qual se sospiti, tenint en compte l’estat patològic observat.
X.I.1.Capítol VII. Higiene del sacrifici dels animals, de l’especejament i de la manipulació de carns fresques 29- Els animals d’avituallament introduïts en els locals de sacrifici s’han de sacrificar immediatament i les operacions de sagnia, d’escorxat o retirada de les cerres, de treball i d’evisceració han d’efectuar-se de forma que s’eviti qualsevol contaminació de la carn.
Abans del sacrifici, cal atordir els animals d’acord amb la legislació vigent en matèria de protecció i benestar animal.
30- La sagnia ha de ser completa. La sang destinada al consum humà s’ha de recollir en recipients perfectament nets. No s’ha d’agitar a mà, sinó únicament amb l’ajut d’instruments que s’ajustin a les exigències de la higiene.
31- L’escorxat immediat i complet és obligatori tret dels porcins i dels caps de vedella i ovins, sempre que aquests caps es manipulin de tal manera que s’impedeixi qualsevol tipus de contaminació de la carn fresca. Els porcins, si no són escorxats, han de ser immediatament despullats de les cerres. Per a aquesta operació es poden utilitzar ajudants amb la condició que, a continuació, els porcins siguin dutxats completament amb aigua potable.
32- L’evisceració s’ha d’efectuar sense demora i finalitzar-se abans que hagin transcorregut 45 minuts després de l’atordiment, o en el cas de sacrifici imposat per ritus religiós, mitja hora després de la sagnia. El pulmó, el cor, el fetge, el ronyó, la melsa i el mediastí poden o bé separar-se o bé deixar-se adherits a la canal per les seves connexions anatòmiques. Si se separen, s’han de dotar d’un número o de qualsevol altre mitjà d’identificació que permeti reconèixer la seva pertinença a la canal; això és vàlid igualment per al cap, la llengua, el tub digestiu i qualsevol altra part de l’animal necessària per a la inspecció o eventualment necessària per a l‘execució dels controls previstos pel pla del Principat d’Andorra de recerca de residus en animals i carns fresques regulat al títol V. Les parts esmentades han de quedar a prop de la canal fins al final de la inspecció. Això no obstant, sempre que no presenti cap signe patològic ni cap lesió, el penis pot ser evacuat de seguida. En totes les espècies, els ronyons s’han de desenganxar del seu embolcall greixós i, pel que fa a animals de les espècies bovina i porcina, i als solípedes, de la seva càpsula perineal.
33- Està prohibit clavar ganivets a les carns, netejar aquestes carns amb un drap o qualsevol altre material i insuflar-les. Això no obstant, es pot utilitzar l’insuflament d’un òrgan quan ho imposi un ritus religiós, en aquest cas, l’òrgan insuflat s’ha de prohibir per al consum humà. L’autoritat competent pot aprovar l’insuflament mecànic per a l’escorxat de bens i cabrits, respectant les normes d’higiene.
34- Les canals dels solípedes, dels porcins de més de quatre setmanes i dels bovins de més de sis setmanes s’han de presentar a la inspecció tallats en mitges canals per incisió longitudinal de la columna vertebral. Si les necessitats d’una inspecció ho exigeixen, el veterinari oficial pot imposar el tall longitudinal del cap i de tota la canal de l’animal.
Això no obstant, tenint en compte els imperatius tecnològics i els costums locals de consum, l’autoritat competent pot autoritzar que es presentin a la inspecció canals de porcí no tallats en mitges canals.
35- Fins al final de la inspecció, les canals i les despulles no inspeccionats no poden entrar en contacte amb les canals i les despulles ja inspeccionades, i s’ha de prohibir que es procedeixi a la retirada, l’especejament o el tractament posterior de la canal.
36- Les carns retingudes en observació o declarades no aptes per al consum humà, els estómacs, els intestins i els subproductes no comestibles, no poden entrar en contacte amb les carns declarades aptes per al consum humà i s’han de col·locar, tan aviat com sigui possible, en locals o recipients especials, situats i concebuts de manera que s’eviti qualsevol contaminació d’altres carns fresques.
37- Si la sang o les despulles de diversos animals es recullen en un mateix recipient abans del final de la inspecció post mortem, tot el contingut d’aquest ha de ser declarat no apte per al consum humà quan la canal d’un d'aquests animals es consideri no apta per a aquest consum.
38- El treball, la manipulació, el tractament ulterior i el transport de carn, incloses les despulles s’han d’efectuar complint tots els requisits d’higiene. Quan aquestes carns s’embalin, s’han de respectar les disposicions de la lletra d) del punt 14 del capítol II i les condicions establertes al capítol XI. La carn embalada s’ha d’emmagatzemar en un local separada de les carns fresques sense envasar.
X.I.1.Capítol VIII. Inspecció sanitària post mortem 39- Totes les parts de l’animal, inclosa la sang, s’han de sotmetre a la inspecció immediatament després del sacrifici per permetre comprovar si la carn és adequada per al consum humà.
40- La inspecció post mortem ha de comprendre:
L’examen visual de l’animal sacrificat i dels seus òrgans.
La palpació dels òrgans esmentats al punt 41 i si el veterinari oficial ho considera necessari, de l’úter.
La incisió de determinats òrgans i ganglis limfàtics i tenint en compte les conclusions a les quals arribi el veterinari oficial, de l’úter. Si la inspecció visual o la palpació de determinats òrgans posés de manifest que l’animal està afectat de lesions que poden contaminar les canals, els equips, el personal o els locals, aquests òrgans no es poden incidir en el local del sacrifici ni en cap altra part de l‘establiment en què les carns fresques podrien contaminar-se.
La recerca d’anomalies de consistència, de color, d’olor i, si escau, de sabor.
En el cas que sigui necessari, exàmens de laboratori en particular sobre les substàncies esmentades a l’apartat 1, paràgrafs h) i e) de l’article 130.
41- El veterinari oficial ha de procedir en particular de la manera següent:
I. Bovins de més de 6 setmanes a) Examen visual del cap i del coll, els ganglis limfàtics submaxil·lars, retrofaringis i paròtides (Lnn. retropharyngials, mandibulars i paròtides), han de ser incidits i examinats. S’han d’examinar els masseters externs, en què convé realitzar deus incisions paral·lelament a la mandíbula, així com els masseters interns (músculs pterigoides interns), en què s’ha de fer una incisió seguint un pla.
La llengua, després de desprendre-la per aconseguir una exploració visual detallada de la cavitat bucal i retrobucal, és examinada visualment i palpada. S’han d’extirpar les amígdales.
Inspecció de tràquea: examen visual i palpació dels pulmons i de l’esòfag; s’han d’examinar i s’han de fer incisions als ganglis bronquials i mediastínics (Lnn.
bifurcartions eparterials i mediastinals). La tràquea i les principals ramificacions bronquials s’han d’obrir per mitjà d’un tall longitudinal; els pulmons s’han incidir en el seu terç inferior, perpendicularment al seu eix més gran. Això no obstant, aquestes incisions no són necessàries per als pulmons que estiguin exclosos del consum humà.
Examen visual del pericardi i el cor, aquest darrer per mitjà d’incisió i longitudinal, obrint els ventricles i travessant la paret intraventricular.
Examen visual del diafragma.
Examen visual i palpació del fetge i dels ganglis limfàtics retrohepàtics i pancreàtics (Lnn. portals). Una incisió a la superfície gàstrica del fetge i una incisió a la base del lòbul quadrat per examinar els conductes biliars. Inspecció i palpació dels ganglis pancreàtics.
Examen visual del tracte gastroentèric, el mesenteri, els ganglis gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici cranials i caudals), palpació dels ganglis limfàtics i mesentèrics i, si és necessari, incisió d’aquests ganglis.
Examen visual i, si és necessari, palpació de la melsa.
Examen visual dels ronyons; incisió, si és necessari, dels ronyons i dels ganglis limfàtics renals (Lnn. renals) i) Examen visual de la pleura i del peritoneu.
Examen visual dels òrgans genitals.
Examen visual i si és necessari, palpació i incisió de les mamelles i el seus ganglis limfàtics (Lnn. Supramammarii). A les vaques, se’ls han d’obrir les mamelles per la meitat per mitjà d’una llarga i profunda incisió fins als sins galactòfors (sins lactífers) i s’ha d’efectuar una incisió en els ganglis limfàtics de les mamelles, excepte si les mamelles estan excloses del consum humà.
II. Bòvids de menys de 6 setmanes a) Examen visual del cap i del coll. S’han d’incidir i examinar els ganglis limfàtics retrofaringis (Lnn. retropharyngials). S’han d’examinar així mateix la cavitat bucal i retrobucal i s’ha de palpar la llengua. S’han d’extirpar les amígdales.
Examen visual dels pulmons, de la tràquea i de l’esòfag; palpació dels pulmons.
S’han d’incidir i d’examinar els ganglis bronquials i mediastínics (Lnn. bifurationes, eparterials i mediastinals).
La tràquea i les principals ramificacions bronquials s’han d’obrir per mitjà d’un tall longitudinal i els pulmons s’han d’incidir en el seu terç inferior perpendicularment al seu eix més gran; aquests talls no són necessaris quan els pulmons estiguin exclosos del consum humà.
Examen visual del pericardi i del cor, aquest darrer per mitjà d’incisió longitudinal, obrint els ventricles i travessant la paret intraventricular.
Examen visual del diafragma.
Examen visual del fetge i els ganglis limfàtics, retrohepàtics i pancreàtics (Lnn.
portals); palpació i si és necessari, incisió del fetge i dels seus ganglis limfàtics.
Examen visual del tub gastoentèric, el mesenteri, els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, cranials i caudals); palpació de ganglis limfàtics, gàstrics i mesentèrics, i si és necessari, incisió d’aquests ganglis limfàtics.
Examen visual i si és necessari, palpació de la melsa.
Examen visual dels ronyons. Incisió si és necessari dels ronyons i dels seus ganglis limfàtics (Lnn. renals).
Examen visual de la pleura i del peritoneu.
Examen visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions. En cas de dubte, la regió umbilical s’ha d’incidir i les articulacions s’han d’obrir. S’ha d’examinar el líquid sinovial.
III. Porcins a) Examen visual del cap i del coll. S’han d’incidir i examinar els ganglis limfàtics submaxil·lars (Lnn. mandibulars). S’han d’examinar visualment la cavitat bucal i retrobucal així com la llengua. S’han d’extirpar les amígdales.
Examen visual dels pulmons, de la tràquea i de l’esòfag; palpació dels pulmons i dels ganglis bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes eparterials i mediastinals).
La tràquea i les principals ramificacions bronquials s’han d’obrir per mitjà d’un tall longitudinal i els pulmons s’han d’incidir en el seu terç inferior, transversalment a través de les principals ramificacions de la tràquea. Això no obstant, aquests talls no es requereixen quan els pulmons estiguin exclosos del consum humà.
Examen visual del pericardi i del cor, aquest darrer per mitjà d’incisió longitudinal, obrint els ventricles i travessant la paret intraventricular.
Examen visual del diafragma.
Examen visual del fetge i els ganglis retrohepàtics i pancreàtics (Lnn. portals);
palpació del fetge i dels seus ganglis limfàtics.
Examen visual del tracte gastoentèric, el mesenteri, els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, cranials i caudals); palpació dels ganglis limfàtics, gàstrics i mesentèrics, i si és necessari, incisió d’aquests ganglis limfàtics.
Examen visual i si és necessari, palpació de la melsa.
Examen visual dels ronyons. Incisió si és necessari dels ronyons i dels seus ganglis limfàtics (Lnn. renals).
Examen visual de la pleura i del peritoneu.
Examen visual i palpació dels òrgans genitals.
Examen visual de les mamelles i dels seus ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii).
Incisió d’aquests ganglis limfàtics a les truges.
Examen visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions dels animals joves.
En cas de dubte, la regió umbilical s’ha d’incidir i les articulacions s’han d’obrir.
IV. Ovins i cabrums a) Examen visual del cap, previ a l’escorxat i en cas de dubte, examen del coll, la cavitat bucal, la llengua i els ganglis limfàtics retrofaringis i paròtides salvant els requisits de sanitat animal. Aquests exàmens no són necessaris si l’autoritat competent pot garantir que el cap, inclosa la llengua i el cervell, no es destinaran al consum humà.
Examen visual dels pulmons, de la tràquea i de l’esòfag; palpació dels pulmons i dels ganglis bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes eparterials i mediastinals).
En cas de dubte s’han d’incidir i examinar aquests òrgans i ganglis limfàtics.
Examen visual del pericardi i del cor. En cas de dubte s’ha d’incidir i examinar el cor.
Examen visual del diafragma.
Examen visual del fetge i els ganglis retropàtics i pancreàtics (Lnn. portals);
palpació del fetge i dels seus ganglis limfàtics; incisió de la superfície interior del fetge per examinar els conductes biliars.
Examen visual del tub gastoentèric, el mesenteri, els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, cranials i caudals).
Examen visual i si és necessari, palpació de la melsa.
Examen visual dels ronyons. Incisió si és necessari dels ronyons i dels seus ganglis limfàtics renals (Lnn. renals).
Examen visual de la pleura i del peritoneu.
Examen visual dels òrgans genitals.
Examen visual de les mamelles i dels seus ganglis limfàtics.
Examen visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions en els animals joves; en cas de dubte, s’ha d’incidir la regió umbilical i les articulacions s’han d’obrir.
V. Solípedes domèstics a) Examen visual del cap i, després de desprendre’n la llengua, del coll, s’han de palpar i si és necessari s’han d’incidir els ganglis limfàtics, retrofaringis, submaxil·lars i paròtides (Lnn. retropharyngials, mandibulars i parotides). S’ha d’examinar i palpar visualment la llengua prèviament despresa, per tal de permetre una exploració detallada de la cavitat bucal i retrobucal. S’han d’extirpar les amígdales.
Examen visual dels pulmons, de la tràquea i de l’esòfag; palpació dels pulmons.
S’han de palpar, i si es necessari, s’ha d’incidir en els ganglis bronquials i mediastínics (Lnn. bifucationes eparterials i mediastinals). La tràquea i les principals ramificacions bronquials s’han d’obrir per mitjà d’un tall longitudinal i els pulmons s’han d’incidir en el seu terç inferior, perpendicularment al seu eix més gran; això no obstant, aquests talls no es requereixen quan els pulmons estiguin exclosos del consum humà.
Examen visual del pericardi i del cor, aquest darrer per mitjà d’incisió longitudinal, obrint els ventricles i travessant la paret intraventricular.
Examen visual del diafragma.
Examen visual del fetge i els ganglis hepàtics i pancreàtics (Lnn. portals); palpació del fetge i dels seus ganglis limfàtics. Si és necessària, incisió del fetge i dels ganglis limfàtics retrohepàtics i pancreàtics.
Examen visual del tub gastoentèric, el mesenteri, els ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics (Lnn. gastrici, mesenterici, cranials i caudals). Si és necessari, incisió dels ganglis limfàtics gàstrics i mesentèrics.
Examen visual i si és necessari, palpació de la melsa.
Examen visual i palpació dels ronyons. Incisió, si és necessari, dels ronyons i dels seu ganglis limfàtics (Lnn. renals).
Examen visual de la pleura i del peritoneu.
Examen visual dels òrgans genitals dels sementals o de les eugues.
Examen visual de les mamelles i dels seus ganglis limfàtics (Lnn. supramammarii), i si és necessari, incisió d’aquests ganglis limfàtics.
Examen visual i palpació de la regió umbilical i les articulacions en els animals joves. En cas de dubte, s’ha d’incidir la regió umbilical i s’obriran les articulacions.
Tots els cavalls grisos o blancs han de ser objecte d’una prova per a la detecció de melanosi i de la melanomata. Aquesta detecció s’ha d’efectuar, pel que fa als músculs i els ganglis limfàtics (Lnn. lymphodisubrhomboidei) de les espatlles sota el cartílag escapular, separant el lligam d’una espatlla. Els ronyons han de desprendre’s i s’han d’examinar per mitjà d’una incisió a través de tot l’òrgan.
VI. En el cas de dubte, el veterinari pot efectuar les incisions i inspeccions necessàries de les parts en qüestió dels animals per tal d’efectuar un diagnòstic definitiu.
Quan el veterinari oficial observi un incompliment reiterat de les normes d’higiene previstes per aquest capítol o algun obstacle que impedeixi una inspecció sanitària adequada, està habilitat per intervenir sobre la utilització d’equips o de locals i prendre qualsevol mesura, fins i tot per arribar a reduir el ritme de producció o suspendre momentàniament el procés de producció.
VII. Els ganglis limfàtics esmentat més amunt la incisió dels quals sigui necessària s’han de sotmetre sistemàticament a incisions múltiples i a un examen visual.
42- A. El veterinari oficial ha, a més, de procedir sistemàticament a:
La recerca de cisticercosi en els porcins. Aquesta recerca ha d’incloure un examen de les superfícies musculars directament visibles especialment dels músculs abductors de la cuixa, dels pilars del diafragma, dels músculs intercostals, del cor, de la llengua i de la laringe, i si és necessari, de la paret abdominal, i els psoes despresos del teixit adipós.
La recerca del borm en els solípedes per mitjà d’un examen atent de les mucoses de la tràquea, de la laringe, de les cavitats nasals, dels sinus i de les seves ramificacions, amb una incisió prèvia del cap al pla mig i ablació de la paret nasal.
La recerca de triquines a les carns fresques que procedeixen d’animals de les espècies porcina i d’èquids i que comprenguin músculs estriats. Aquest examen s’ha d’efectuar segons el que es disposa a l’annex X.I.6.
B. El veterinari oficial ha de registrar els resultats de les infeccions sanitàries ante mortem i post mortem i, en cas de diagnòstic d’una malaltia transmissible a l’home prevista a l’article 130, s’han de comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura per tal de posar sota control l’explotació d’origen d’aquests animals, així com comunicar- ho al representant legal o al propietari de l’explotació ramadera.
X.I.1.Capítol IX. Disposicions referents a les carns destinades a l’especejament 43- L’especejament més petit que el que s’indica a l’apartat 1 de l’article 128, el desossat o el filetejat de les despulles dels animals únicament pot efectuar-se a les sales d’especejament autoritzades.
44- El titular de l'establiment, l’explotador, el propietari o el seu representant, està obligat a facilitar les operacions de control de l'empresa, i, en particular, a efectuar qualsevol manipulació que es consideri útil i posar a disposició del servei de control les instal·lacions necessàries. En particular, ha d’estar capacitat, davant qualsevol petició oficial, per posar en coneixement del veterinari oficial encarregat del control la procedència de les carns introduïdes en el seu establiment i l’origen dels animals sacrificats.
45- Salvant el que es disposa al segon paràgraf del punt 19 del capítol V d’aquest annex, les carns que no reuneixin les condicions de l’apartat 2, b) de l’article 128, capítol I del títol X no poden tornar-se a les sales d’especejament autoritzades si no és amb la condició que estiguin emmagatzemades allí en emplaçaments especials; han d’especejar-se en un altre lloc o en un altre moment que les carns que compleixin les condicions esmentades.
El veterinari oficial ha de tenir l’accés lliure, en qualsevol moment, a tots els locals d’emmagatzematge i de treball per assegurar-se del compliment rigorós de les
disposicions que precedeixen.
46- a) Les carns fresques han d’introduir-se als locals esmentats a la lletra b) del punt 15 del
capítol III d’aquest annex, a mesura que es vagin necessitant. Tan aviat com s’efectuï
l’especejament i, si escau, l’embalatge, s’han de transportar al local frigorífic adequat al qual es fa esment a la lletra a) del punt 15 del capítol III d’aquest annex.
Les carns que entren en un local d’especejament s’han de comprovar i, en cas de necessitat, netejar-se. El lloc de treball en què s’efectuï aquesta tasca ha d’estar equipat amb instal·lacions adequades i il·luminació suficient.
Durant la feina d’especejament, desossat, envasament i embalatge, les carns s’han de mantenir permanentment a una temperatura interna igual o inferior a +7ºC. Durant l’especejament la temperatura del local ha de ser igual o inferior a +12ºC. Durant l’envasament i embalatge, els fetges dels animals s’han de mantenir permanentment a una temperatura igual o inferior a + 3ºC.
Durant la feina d’especejament, desossat, trossejat, especejament en daus, envasament i embalatge, els fetges, ronyons i la carn del cap s’han de mantenir permanentment a una temperatura no inferior a +3ºC.
No obstant el que es disposa en els punts a) i c), les carns poden especejar-se en calent. En aquest cas s’han de transportar directament del local de sacrifici al local d’especejament. El local de sacrifici i el local d’especejament, per tant, han d’estar situats en un mateix grup d’edificis i prou pròxims l’un de l’altre, ja que les carns per especejar s’han de traslladar sense ruptura de la cadena d’un local a l’altre, i s’ha d’efectuar l’especejament sense demora. Tan aviat com s’efectuï l’especejament, i si escau, l’embalatge, les carns s’han de transportar a un local frigorífic adequat.
L’especejament s’ha d’efectuar de forma que s’eviti qualsevol taca de les carns. S’han d’eliminar els resquills i els coàguls de sang. Les carns procedents de l’especejament i no destinades al consum humà es recullen, a mesura que es vagin ajuntant, en els equips, recipients o locals previstos a la lletra d) del punt 4.
Així mateix, l’especejament de canals de boví, oví i porcí es pot fer de la manera següent en sales d’especejament annexes a l’escorxador:
Les canals procedents de la sala de sacrifici, després de la seva refrigeració en cambres en les quals l’aire procedent de les evaporadores es trobi a una temperatura que permeti la seva refrigeració a una temperatura interior màxima de + 7ºC, durant les 48 hores següents en el cas de les canals de boví i 20 hores per a les canals ovina i porcina, són transportades a la sala d’especejament on la temperatura ambient no pot superar els +12ºC i ha d’estar situada en el mateix conjunt d’edificis que les cambres de refrigeració.
La carn s’ha de transportar en una sola operació.
Les canals s’han introduir a la sala d’especejament i desossar-se abans que la seva temperatura interna hagi arribat als +7ºC, quan l’especejament s’efectuï dins de les 48 hores següents a la finalització de les operacions de sacrifici en el cas de les canals de boví i 20 hores per a les canals ovina i porcina.
El lapse de temps transcorregut entre l’entrada de la carn a la sala d’especejament i la seva refrigeració complementària no pot superar els 60 min.
Tan aviat com es vagi especejant i embalant, la carn s’ha d’anar introduint en cambres de refrigeració adequades.
X.I.1.Capítol X. Control sanitari de les carns especejades i de les carns emmagatzemades 47- Les sales d’especejament autoritzades i els magatzems frigorífics autoritzats estan sotmesos al control exercit pel veterinari oficial.
48- El control del veterinari oficial inclou les tasques següents:
– Control d’entrades i sortides de les carns fresques.
– Inspecció sanitària de les carns fresques presents als establiments esmentats al punt 47.
– Inspecció sanitària de les carns fresques abans de les operacions d’especejament i en el moment de la seva sortida dels establiments esmentats al punt 47.
– Control de l’estat de neteja dels locals, de les instal·lacions i de la maquinària, previstos al capítol V així com de la higiene personal, inclosa la roba.
– Qualsevol altre control que el veterinari oficial consideri útil per al control i el compliment de les disposicions del capítol I del títol X d’aquest Reglament.
X.I.1.Capítol XI. Marcatge d’inspecció veterinària 49- El marcatge d’inspecció veterinària s’ha d’efectuar sota el control del veterinari oficial.
Amb aquesta finalitat, s’ha de controlar a) El marcatge d’inspecció veterinària.
Les etiquetes i el material d’envasament que estiguin revestits del marcatge previst en aquest capítol, i ha de custodiar els segells utilitzats pel marcatge. Aquestes etiquetes i el material de marcatge s’han de lliurar al personal auxiliar en el moment en què s’hagin de col·locar i en la quantitat que correspongui a les necessitats reals.
50- 50.- El segell d’inspecció veterinària ha de ser:
O bé un segell de forma oval que tingui com a mínim 6,5 cm d’amplada i 4,5 cm d’altura. Al segell hi han de figurar les indicacions següents en caràcters perfectament llegibles:
– a la part superior, les lletres AD, en majúscules, seguides del nombre d’inscripció de l'establiment en el Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra.
– i a la part inferior, les sigles CEE, EDF, EWG, EOK, EEC, EEG.
O bé un segell de forma oval que tingui com a mínim 6,5 cm d’amplada i 4,5 cm d’altura. Al segell hi han de figurar les indicacions següents en caràcters perfectament llegibles:
– A la part superior, la paraula Andorra, en majúscules.
– Al centre, el número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra.
– A la part inferior, les sigles CEE, EDF, EWG, EOK, EEC, EEG.
Els caràcters han de tenir com a mínim una alçada de 0,8 cm per a les lletres i 1 cm per a les xifres.
A més, el segell d’inspecció veterinària pot incloure una indicació que permeti identificar al veterinari que hagi procedit a la inspecció sanitària de les carns.
Les dimensions i els caràcters dels segell poden reduir-se per al marcatge d’inspecció veterinària de bens, cabrits i garrins, en què s’ha d’utilitzar un segell de 4,5 d’amplada i 3 cm d’altura. Els caràcters han de tenir com a mínim 0,6 cm per a les lletres i 0,8 cm per a les xifres.
El marcatge d’inspecció veterinària de les carns previstes a l’apartat 1, b) de l’article 128, consisteix en el segell oval previst als apartats a) i b) travessat per dues línies paral·leles, separades entre elles per 1 cm, com a mínim, i si més no, del mateix gruix que el contorn de la marca. Els caràcters impresos han de figurar de forma llegible.
51- 1- Les canals s’han de marcar amb tinta o amb foc amb l’ajut d’un segell de conformitat amb el que disposa el punt 50.
– Les que pesin més de 65 kg han de portar el senyal de marcatge en cada mitja canal, com a mínim en els llocs següents: cara externa de la natja, lloms, costelles, pit i esquena.
– Les altres han de portar 4 senyals de marcatge com a mínim, col·locats sobre l’esquena i la cara externa de les natges.
– Les canals de cabrits, garrins i bens, han de portar 2 senyals de marcatge, com a mínim, a cada banda de la canal, a l’esquena i a la part externa de la regió femoral.
2- Això no obstant, per a les canals de bens, cabrits i garrins, el marcatge d’inspecció veterinària pot efectuar-se per mitjà d’etiquetes o xapes, de material autoritzat per entrar en contacte amb els aliments i sempre que estiguin dissenyades de manera que no puguin reutilitzar-se i no provoquin contaminació.
52- Els fetges de bovins, porcins i solípedes aptes per al consum humà s’han de marcar amb foc amb l’ajut d’un segell d’acord a l’apartat 50.
53- Els altres subproductes i despulles aptes per al consum humà s’han de marcar directament, amb tinta o amb foc, o l’envàs o a l’embalatge, amb el segell al qual es refereix l’apartat 50. El segell de conformitat amb l’apartat 50 s’ha d'aplicar sobre una etiqueta adherida a l’envasament o impresa o preimpresa sobre l’envasament o l’embalatge. Quan l’envasament o l’embalatge s’efectuïn en un escorxador, el segell ha de portar el número d’autorització d’aquest establiment.
54- Els envasaments i embalatges s’han de marcar sempre de conformitat amb el que es disposa a l’apartat 55.
55- Els trossos envasats o embalats obtinguts de l’especejament de les canals, així com les despulles envasades previstes als apartats 52 i 53, han de portar una marca sanitària de conformitat amb el que es disposa a l’apartat 50. La marca s’ha d'aplicar a l’envasament o a l’embalatge de manera que es trenqui en obrir-se l’envasament o l’embalatge. Només és admissible que la marca no es trenqui quan el mateix envasament o embalatge es destrueixi en obrir-se i sigui impossible reutilitzar-lo.
Això no obstant, quan els trossos de carn o les despulles estiguin envasades de conformitat amb el que es disposa a l’apartat 60 del capítol XII d’aquest annex, l’etiqueta abans esmentada es pot fixar a l’embalatge. Si les despulles són embalades a l’escorxador, el número que figuri a la marca s’ha de correspondre amb el número d’inscripció de l’escorxador en qüestió al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra. Aquest requisit s’aplica igualment quan s’utilitzin eurocaixes que compleixin els requisits del paràgraf b) de l’apartat 59.
56- Quan s’envasi carn fresca en unitats comercials que estiguin destinades a la venda directa al consumidor, s’aplica el que es disposa als apartats 53 i 55. Les dimensions indicades a l’apartat 50 no són obligatòries per al marcatge previst en aquest apartat.
Quan es torni a embalar la carn d’un altre establiment diferent d’aquell on fou envasada, l’envasament haurà de portar la marca d’inspecció veterinària oficial de la sala d’especejament que l’hagi envasat, i l’embalatge haurà de portar la marca de la inspecció veterinària del centre d’embalatge.
57- Les carns de solípedes i les seus envasaments i/ o embalatges han d’estar proveïts d’una marca especial que es determinarà d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Fins que s’estableixi aquesta marca especial, les carns de solípedes i els seus envasos i embalatges, han d’estar proveïts de la marca següent: en un segell circular una lletra E, amb majúscula, inscrita, els traços de les qual tingui les mesures següents, el vertical 30 mm; el superior i l’inferior 20 mm, i el central 10 mm. El gruix d’aquests traços ha de ser de 5 mm.
58- Només es poden utilitzar tintes que en la seva composició incloguin els colorants següents: marró HT (E-155), blau brillant FCF (E-133) i vermell allura AC (E-129) o una barreja d’aquests.
X.I.1.Capítol XII. Envasament i embalatge de carns fresques 59- a) Els envasaments i embalatges han de satisfer totes les normes d’higiene i, en particular, – No poden alterar els caràcters organolèptics de la carn;
– No poden transmetre a la carn substàncies nocives per a la salut humana;
– Han de ser d’una solidesa suficient per garantir una protecció oficial de les carns durant el transport i les manipulacions.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.