Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000

i no han de procedir d’una explotació o haver estat en contacte amb animals d’una explotació situada en una zona de protecció establerta, que tingui prohibides les sortides d’animals.

2- S’exclouen dels intercanvis els animals de les espècies ovina i cabruna:

3- Els animals de les espècies ovina i cabruna han de: a més, haver nascut i haver estat criats des del seu naixement en el territori del Principat d’Andorra o d’un estat membre, o bé, si són importats, procedir d’un país tercer que figuri a la llista elaborada de conformitat amb la normativa que estableix la llista de països tercers dels quals s’autoritzen les importacions d’animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i èquida, carns fresques i productes carnis, i a) complir les condicions de policia sanitària fixades de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari;

títol III, que estableix els controls veterinaris aplicables a intercanvis comunitaris de

determinats animals vius i els seu productes derivats.

Article 102

Sense perjudici de les garanties complementàries exigibles de conformitat amb el que es disposa en els articles 104, els ovins i cabrums de reproducció, de cria i d’engreixament, a banda dels requisits enunciats en l’article anterior, per ser introduïts en una explotació ovina i cabruna oficialment indemne de brucel·losi han de complir els requisits de l’apartat D del capítol I i/o de l’apartat D del capítol II de l’annex VIII.1.

Article 103

Sense perjudici de les garanties complementàries exigibles de conformitat amb els dos articles següents, els animals de cria i de reproducció han de complir els requisits següents:

1) Estar sotmesa a vigilància oficial.

2) Tenir els animals marcats.

3) No haver-s’hi confirmat cap cas de tremolosa (scrapie) en els últims dos anys.

4) Portar a terme un control per sondeig a les ovelles velles, destinades a la reposició i procedents d’aquesta explotació, en la mesura que no estigui situada en una regió o un estat membre, inclòs el territori del Principat d’Andorra, que es beneficiï de les condicions que s’estableixen d’acord amb el que es disposa a l’article 104.

5) Que les femelles només puguin ser introduïdes a l’explotació si provenen d’una explotació que compleixi els mateixos requisits.

Article 104

A) 1. El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’elaborar un programa nacional obligatori o voluntari de lluita o un programa nacional de vigilància per a cada una de les malalties contagioses enumerades a les seccions II i III de l’annex VIII.2.

El programa ha d’indicar expressament el següent:

B) 1. Quan un estat membre o el Principat d’Andorra considera que és totalment o en part indemne d’una de les malalties enumerades a les seccions II i III de l’annex VIII.2 a les quals els ovins i cabrums són sensibles presenta a la Comissió, a través del procediment establert pel Subgrup Veterinari, les justificacions apropiades, precisant en concret:

Article 105

Durant el seu transport cap al lloc de destí, els animals de les espècies ovina i cabruna que siguin objecte d’intercanvis entre el Principat d’Andorra i algun estat membre, o d’aquests entre si, han d’anar acompanyats d’un certificat signat per un veterinari oficial, d’acord amb l’annex VIII.5, models I, II i III, efectuat el mateix dia de la inspecció prevista en el paràgraf b) de l’apartat 1 de l’article 101, com a mínim en una de les llengües oficials de l’estat membre de destí i amb un període de validesa de 10 dies. El certificat ha de constar d’un sol full.

Article 106

Són d’aplicació per al present títol, les regles previstes en el títol III, i especialment les que fan referència als controls a l’origen i a l’organització i al seguiment dels controls que efectuï l’estat membre de destí, o el Principat d’Andorra si aquest fora el lloc de destí, així com les mesures de salvaguarda que hagin d’aplicar els estats membres o les decisions sobiranes que el Principat d’Andorra pot adoptar, partint d’alguna de les causes enumerades en l’apartat 2.b) de l’article 101 i en l’apartat 3.b) de l’article 6 del present Reglament.

Article 107

En la mesura que sigui necessari per a l’aplicació del que disposa el present títol, i d’acord amb el previst en el si del Subgrup Veterinari, experts veterinaris nomenats pel subgrup citat poden realitzar controls in situ. Mitjançant l’autoritat competent, es facilita als experts comunitaris l’assistència necessària per a l’execució de les seves funcions.

Annex VIII.1

Estatus sanitari (brucel·losi)

Capítol I. Explotació ovina o cabruna, o territori, oficialment indemne de brucel·losi (B.

melitensis) Secció 1.- Explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis).

A- Concessió de l’estatus Es considera oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis):

1- L’explotació en la qual:

melitensis) com a mínim des de dotze mesos abans.

2- Una explotació que es trobi en el Principat d’Andorra o en un estat membre o regió reconeguda oficialment indemne de brucel·losi d’acord amb el que es disposa en la secció II.

B- Conservació de l’estatus 1- En les explotacions ovines o cabrunes oficialment indemnes de brucel·losi (B.

melitensis) situades fora d’una part del territori declarat oficialment indemne de brucel·losi en les quals, després d’haver estat classificades, la introducció d’animals es faci d’acord amb els requisits de l’apartat D, s’ha de controlar anualment en cada una de les explotacions una part representativa del ramat oví i cabrum de més de sis mesos. L’explotació manté l’estatus si els resultats de les proves són negatius.

En cada explotació la part representativa d’animals que han de ser controlats ha d’incloure:

• Tots els animals mascles sencers de més de sis mesos.

• Tots els animals introduïts en l’explotació després del control precedent.

• El 25% de les femelles en edat fèrtil (sexualment madures) o nodrisses, sense que el seu número pugui ser inferior a 50 per explotació, excepte en explotacions amb menys de 50 femelles d’aquestes característiques, en les quals s’han de controlar totes les femelles.

2- Per a una regió que no estigui oficialment indemne i en la qual més del 99% de les explotacions ovines i cabrunes siguin declarades oficialment indemnes de brucel·losi (B. melitensis), la periodicitat del control de les explotacions ovines o cabrunes oficialment indemnes de brucel·losi, pot fixar-se en tres anys sempre que les explotacions que no siguin oficialment indemnes estiguin situades sota control oficial o estiguin sotmeses a un programa d’eradicació.

C- Sospita o aparició de la brucel·losi 1- Si en una explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi:

2- Si l’explotació esmentada en l’apartat 1 es troba en una regió declarada oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis), el Principat d’Andorra o l’estat membre del qual es tracti ha d’informar immediatament la Comissió i els altres estats membres, en el cas del Principat a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

El ministeri encarregat de l’agricultura disposa:

3- Si es confirma el brot de brucel·losi de conformitat amb l’apartat anterior, la Comissió i el ministeri encarregat de l’agricultura mitjançant el procediment que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari, després d’haver valorat les circumstàncies de recrudescència de la brucel·losi (B. melitensis), adopten, si la valoració ho justifica, una decisió mitjançant la qual se suspèn o retira aquest estatus al Principat o a la regió o estat membre. Si és així, la recuperació de l’estatus només pot tenir lloc d’acord amb el mateix procediment.

D. Introducció d’animals en una explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis) Únicament poden ser introduïts en una explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi aquells animals de les espècies ovina o cabruna que compleixin els requisits següents:

1- Procedir d’una explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi; o 2- Procedir d’una explotació indemne de brucel·losi, estar identificats individualment segons el que disposa el paràgraf a) de l’apartat 1 de l’article 101 del present títol, no haver estat vacunats mai contra la brucel·losi o, si ho han estat, que ho hagin estat més de dos anys abans. No obstant això, també es poden introduir femelles de més de dos anys que hagin estat vacunades abans de l’edat de set mesos, que hagin estat aïllades en l’explotació d’origen sota control oficial i que, durant aquest període, hagin sofert dues proves, amb un interval de sis setmanes com a mínim, de conformitat amb l’annex VIII.3, amb resultats negatius.

Secció 2.- Territori del Principat, d’un estat membre o regió oficialment indemne de brucel·losi El Principat d’Andorra així com qualsevol estat membre o regió d’aquest, en el sentit de l’apartat j) de l’article 99 del present títol, pot ser reconegut com a oficialment indemne de brucel·losi:

1- a) Quan almenys el 99,8% de les explotacions ovines o cabrunes siguin explotacions oficialment indemnes de brucel·losi.

o b) Quan reuneixin els requisits següents:

ii) Que no s’hagi confirmat oficialment cap cas de brucel·losi ovina o cabruna des d’almenys cinc anys abans.

iii) Que la vacunació estigui prohibida des d’almenys tres anys abans.

2- Quan es compleixin els requisits previstos en l’apartat 1) i:

melitensis), els controls aleatoris duts a terme, ja sigui a l’explotació, ja sigui a l’escorxador, demostrin amb un marge d’error de l’1%, que menys del 0,2% de les explotacions estan infectades, o bé, si més no el 10% dels ovins i dels cabrums de més de sis mesos han donat resultat negatiu en alguna de les proves realitzades de conformitat amb l’annex VIII.3;

• Anualment, a partir del segon any després del reconeixement del territori del Principat o d’un estat membre o regió d’aquest, com a oficialment lliure de brucel·losi (B. melitensis), els controls aleatoris realitzats, o bé a l’explotació, o bé a l’escorxador, demostrin amb un marge d’error del 5%, que menys del 0,2% de les explotacions estan infectades, o bé si més no el 5% dels ovins i dels cabrums de més de sis mesos han donat resultat negatiu en alguna de les proves realitzades de conformitat amb l’annex VIII.3;

• Les disposicions establertes en els dos primers guions poden modificar-se d’acord amb el que s’estableixi en el si de Subgrup Veterinari sense perjudici de la publicació necessària de l’acord citat en el Butlletí Oficial del Principat.

Capítol II- Explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi (B. melitensis)

A. Obtenció de l’estatus 1- Es considera indemne de brucel·losi (B. melitensis) l’explotació ovina o cabruna, 1) en la qual:

2) En la qual, després de la seva qualificació, continuïn complint-se els requisits previstos en l’apartat B.

B. Conservació de l’estatus Es realitza una prova anual a una part representativa del cens d’animals de les espècies ovina i cabruna de cada explotació. El títol de l’explotació només pot conservar-se si els resultats de les proves són negatius.

En cada explotació, la part representativa d’animals que han de controlar-se inclou:

1- Tots els mascles sencers i no vacunats de més de sis mesos.

2- Tots els mascles sencers vacunats de més de divuit mesos.

3- Tots els animals introduïts en l’explotació després del control precedent.

4- El 25% de les femelles en edat fèrtil (sexualment madures) o nodrisses, sense que el nombre pugui ser inferior a 50 per explotació, excepte en explotacions amb menys de 50 femelles d’aquestes característiques, on s’han de controlar totes les femelles.

C. Sospita o aparició de la brucel·losi 1- Si en una explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi es comprova una sospita de brucel·losi (B. melitensis) en un o diversos animals de les espècies ovina o cabruna, se li retira aquest estatus. No obstant això, aquest podria ser suspès provisionalment si l’animal o els animals són eliminats o aïllats immediatament en espera de la confirmació oficial de brucel·losi (B. melitensis).

2- Si es confirma la brucel·losi (B. melitensis), es pot aixecar la suspensió provisional si se sacrifiquen tots els animals infectats o que hagin pogut infectar-se i si dues proves efectuades, de conformitat amb les disposicions de l’annex VIII.3, amb un interval, com a mínim, de tres mesos a tots els animals vacunats de més de divuit mesos i a tots els animals de més de sis mesos, donen resultat negatiu.

D. Introducció d’animals en una explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi (B.

melitensis) Només poden ser introduïts en una explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi, aquells animals de les espècies ovina o cabruna que compleixin els requisits següents:

1- Provenir d’una explotació ovina o cabruna oficialment indemne o indemne de brucel·losi (B. melitensis) o 2- Provenir, fins la data prevista per a la qualificació de les explotacions en el marc dels plans d’eradicació aprovats pel Principat d’Andorra o per l’estat membre, d’una explotació que no sigui del tipus mencionat en l’apartat 1 i complir els requisits següents:

o ii) haver estat vacunats amb la vacuna REV.1, o amb qualsevol altra vacuna autoritzada segons el procediment aprovat en el si del Subgrup Veterinari, abans de l’edat de set mesos i com a màxim quinze dies abans de la seva introducció en l’explotació de destí.

E. Canvi d’estatus Una explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi (B. melitensis) pot obtenir l’estatus d’explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis) després d’un període mínim de dos anys si:

Annex VIII.2

Malalties de notificació obligatòria i objecte de programa de control I. Malalties de notificació obligatòria a) Febre aftosa b) Brucel·losi (B. melitensis) c) Epididimitis contagiosa del marrà (B. ovis) d) Carboncle bacteridià e) Ràbia II. Malalties de notificació obligatòria Tremolosa (Scrapie) III.

Annex VIII.3

Proves oficials de detecció de la brucel·losi (B. melitensis) La detecció de la brucel·losi (B. melitensis) s’efectua mitjançant la prova rosa bengala o de la prova de fixació del complement que es descriu a continuació o per qualsevol altre mitjà reconegut d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

1- Rosa bengala.

La prova rosa bengala pot ser utilitzada com a prova de serodiagnòstic en les explotacions d’animals de les espècies ovina o cabruna amb la finalitat de concedir-los el títol d’explotació oficialment indemne o indemne de brucel·losi.

En cas d’utilitzar per a la detecció de brucel·losi (B. melitensis) la prova de rosa bengala i obtenir més d’un 5% dels animals de l’explotació amb reacció positiva, s’efectua un control complementari de cada animal de l’explotació mitjançant una prova de fixació del complement.

2- Fixació del complement.

La prova de fixació del complement queda reservada a les proves efectuades individualment als animals. La prova de fixació del complement pot utilitzar-se a les explotacions d’animals de les espècies ovina o cabruna amb la finalitat de concedir-los el

títol d’explotació oficialment indemne o indemne de brucel·losi.

Per a la prova de fixació del complement, es considera positiu el sèrum que contingui com a mínim 20 unitats ICFT per ml.

El sèrum de treball (de control diari) s’ha d’escampar en relació amb el sèrum estàndard i conformar-se amb el sèrum estàndard internacional Antibrucella abortus preparat pel laboratori veterinari central de Weybridge, Regne Unit.

Els antígens utilitzats han d’estar autoritzats pel laboratori del Principat d’Andorra i estandarditzats en relació amb el segon sèrum estàndard internacional Antibrucella abortus.

Annex VIII.4

Prova oficial de detecció de l’epididimitis contagiosa del marrà (B. ovis) Prova de fixació del complement.

L’antigen específic utilitzat ha d’estar autoritzat pel laboratori del Principat d’Andorra i estandarditzat en relació amb el sèrum estàndard internacional Antibrucella ovis.

El sèrum de treball (de control diari) ha de graduar-se en relació amb el sèrum estàndard internacional Antibrucella ovis preparat pel laboratori veterinari central de Weybridge, Regne Unit.

Es considera positiu el sèrum que contingui, com a mínim, 50 unitats internacionals per ml.

Annex VIII.5.1

Certificat sanitari per a animals de sacrifici Descarrega el document

Annex VIII.5.2

Certificat sanitari per a animals de producció Descarrega el document

Annex VIII.5.3

Certificat sanitari per a animals de reproducció Descarrega el document

Títol IX- Intercanvis d’èquids

Capítol I- Condicions zootècniques i genealògiques que regulen els intercanvis

comunitaris d’èquids

Article 108

Aquest capítol defineix les condicions zootècniques i genealògiques que regulen els intercanvis intracomunitaris d’èquids, del seu esperma, els seus òvuls i embrions.

Article 109

A l’efecte d’aquest capítol s’entendrà per:

– portat per una organització o una associació reconeguda o autoritzada oficialment, si més no al Principat d’Andorra, o per un estat membre o per un servei oficial d’un estat membre, i – en el qual s’inscriuen o registren els èquids fent esment de tots els seus ascendents coneguts.

Article 110

1- L’autorització o el reconeixement oficial de tota organització o associació de criadors d’èquids registrats al Principat d’Andorra l’efectuarà, per sol·licitud d’aquests, el ministeri encarregat de l’agricultura.

2- Aquesta autorització o reconeixement oficial s’ha de concedir a aquelles organitzacions o associacions que estiguin degudament reconegudes en un estat membre, perquè hi compleixen les condicions previstes a l’annex IX.I.1, en compliment de la Decisió 92/353/CEE de la Comissió, d’11 de juny de 1992 i sempre que aquestes hagin subscrit un acord específic amb el Principat d’Andorra, per al tancament del qual s’habilita el ministeri encarregat de l’agricultura.

3- L’autorització o reconeixement oficial al qual es fa esment a l’apartat anterior pot denegar-se en el cas que per a una raça existeixin una o diverses organitzacions autoritzades o reconegudes oficialment, si:

En cas que es produeixi la denegació, es notifica a l’organització o associació afectada, expressant-li els motius d’aquesta denegació.

4- També es pot revocar l’autorització o el reconeixement oficial a les organitzacions o associacions si, com a conseqüència de les inspeccions i controls, es comprova l’incompliment de manera permanent de les condicions previstes a l’annex iX.I.1 o, deixant de banda el que disposi l’acord de reconeixement pel Principat d’Andorra d’una organització o associació d’un estat membre, per les condicions indicades en aquest, o pel fet d’haver estat revocada l’autorització a l’estat membre en què estiguin registrades.

Article 111

Les organitzacions i associacions reconegudes al Principat d’Andorra, ja sigui com a associacions que hi estiguin registrades o com a associacions que poden operar-hi perquè hi ha un acord entre elles i el Principat, de conformitat amb el que es disposa a l’apartat 2 de l’article anterior, es posen en coneixement de la Comissió Europea per mitjà del procediment que es determini en el si del Subgrup Veterinari.

Article 112

1- En els intercanvis comunitaris, els èquids registrats al Principat d’Andorra o en un estat membre d’expedició, llevat de les excepcions convingudes de mutu acord entre les dues organitzacions o associacions de què es tracti, han de registrar-se o inscriure’s en el llibre genealògic corresponent, cada un amb el mateix nom, fent esment de la sigla del país de naixement de conformitat amb els acords internacionals.

2- Si els estatus de les organitzacions o associacions ho permeten, el nom d’origen de l’èquid pot anar precedit o seguit per un altre nom, fins i tot de caràcter provisional, amb la condició que el nom d’origen es mantingui durant la vida de l’èquid de què es tracti, i que se n’indiqui el país de naixement per mitjà de les sigles reconegudes en els acords internacionals; així mateix, la continuïtat de la identitat de l’animal pot salvaguardar-se per mitjà de mesures alternatives que, si escau, estableix el ministeri encarregat de l’agricultura o per mitjà del sistema que s’acordi al si del Subgrup Veterinari.

Article 113

En el moment de la seva comercialització, l’esperma, els òvuls i els embrions dels èquids registrats, han d’anar acompanyats d’un certificat zootècnic d’origen i d’identificació, conforme al model que estableixi el ministeri encarregat de l’agricultura, que ha de redactar- se almenys en català i en la llengua del país de destí.

Article 114

1- El ministeri encarregat de l’agricultura realitza el control tècnic dels llibres genealògics i la supervisió del funcionament de les organitzacions o associacions de criadors de races equines o reconegudes oficialment al Principat d’Andorra.

2- L’acord de reconeixement d’una organització o associació d’un altre estat membre a la Unió Europea per operar al Principat d’Andorra, determina els requisits de control i supervisió per part del ministeri encarregat de l’agricultura del funcionament d’aquesta, si més no pel que fa a la inscripció dels èquids nascuts o domiciliats al Principat.

Article 115

1- El ministeri encarregat de l’agricultura, per tal de salvaguardar la puresa de les diferents races equines, determinarà, si escau, els criteris bàsics per a la reglamentació dels llibres i registres genealògics, així com per al control dels rendiments i valoració dels reproductors inscrits en aquests, en especial, quan es consideri d’interès general la salvaguarda de la puresa de les diverses races en el territori del Principat d’Andorra.

Capítol II- Condicions de sanitat animal exigibles per als moviments intracomunitaris

d’èquids

Article 116

Aquest capítol estableix les condicions de sanitat animal exigibles per a la circulació d’èquids procedents de països d’estats membres, així com els moviments d’èquids entre el Principat d’Andorra i els estats membres, així com la seva importació/ exportació o trasllat a països tercers.

Article 117

A l’efecte d’aquest capítol, s’entén per:

Article 118

El Principat d’Andorra, igual que els estats membres, només poden autoritzar el moviment d’èquids registrats en el seu territori i enviar, a un estat membre o al Principat d’Andorra en termes de reciprocitat, èquids que compleixin els requisits definits als articles 119 i 120.

No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura, quan el Principat d’Andorra sigui el lloc de destí, pot concedir dispenses generals o limitades, sempre que els estats membres les concedeixin recíprocament per als moviments dels èquids:

– que es muntin o es portin amb finalitats esportives o recreatives per rutes situades prop de les fronteres amb el Regne d’Espanya o la República Francesa;

– que participin en manifestacions culturals o similars, o en activitats organitzades per organismes locals autoritzats situats prop de les fronteres esmentades;

– destinats exclusivament a la pastura o al treball, de forma temporal, prop de les fronteres esmentades.

Quan el Principat d’Andorra faci ús d’aquesta autorització ha d’informar la Comissió Europea dels termes de les dispenses concedides de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 119

1- Per als moviments d’èquids comunitaris i amb el Principat s’han de complir les condicions següents:

– sis mesos en el cas dels èquids que infonguin la sospita de patir de durina, a partir de la data del darrer contacte amb un èquid malalt. No obstant això, si es tracta d’un semental, la prohibició s’ha d’aplicar fins a la seva castració;

– sis mesos en el cas de borm i encefalomielitis equina, a partir de la data en què els èquids malalts hagin estat eliminats;

– en el cas d’anèmia infecciosa, ha d’acabar en la data que, després d’haver estat sacrificats els èquids afectats, els animals restants hagin reaccionat negativament a dues proves de Coggins efectuades amb un interval de tres mesos;

– sis mesos a partir de l’últim cas d’estomatitis vesiculosa;

– un mes a partir del darrer cas de ràbia declarada;

– quinze dies a partir del darrer cas de malaltia de carboncle bacteridià declarada.

2- El ministeri encarregat de l’agricultura pot concedir dispenses a aquestes mesures de prohibició per als hipòdroms i camps de carreres i ha d’informar la Comissió Europea del caràcter de les dispenses concedides d’acord amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

3- En el supòsit que el ministeri encarregat de l’agricultura o que un estat membre estableixi o hagi establert un programa facultatiu o obligatori de lluita contra una malaltia a la qual siguin sensibles els èquids, es pot presentar aquest programa a la Comissió Europea, seguint el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, a l’efecte que aquesta, d’acord amb el procediment dictat, acordi, conjuntament amb el Principat, l’aprovació del programa, sense perjudici de les garanties complementàries generals o limitades que poden exigir-se als intercanvis comunitaris i que han d’equivaler, com a màxim, als que els estats membres o el Principat d’Andorra, segons sigui el cas, apliqui en el seu propi àmbit territorial.

Els programes faran esment en particular a:

– la situació de la malaltia en el seu territori;

– la justificació del programa, tenint en compte la importància de la malaltia i els seus avantatges des del punt de vista de la relació cost/ benefici;

– la zona geogràfica en què s’aplicarà el programa;

– els diferents estatus aplicables a les granges i les normes que han d’assolir en cada categoria, així com els procediments de prova;

– els procediments de control d’aquest programa;

– les conseqüències que han de deduir-se de la pèrdua de l’estatus de l’explotació, pel motiu que sigui;

– les mesures que s’han de prendre en el cas d’observar-se resultats positius durant els controls realitzats d’acord amb el programa;

– el caràcter no discriminatori entre els intercanvis en el territori de l’estat membre de què es tracti o del Principat d’Andorra, i els intercanvis intracomunitaris.

Els programes poden modificar-se o completar-se d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 120

1- El Principat d’Andorra, igual que els estats membres que no estiguin indemnes de la pesta equina, d’acord amb la lletra f) de l’article 117, només poden enviar èquids procedents de la part del territori que es consideri infectada d’acord amb l’apartat 2 d’aquest article en les condicions fixades a l’apartat 3 d’aquest article.

2- a) Es considera infectada de pesta equina una part del territori d’un estat membre o del territori del Principat d’Andorra, sempre que:

– s’hagi comprovat la pesta equina en els dos darrers anys per mitjà d’una evidència clínica, serològica (en els animals no vacunats) i/ o epidemiològica; o – s’hagi practicat la vacunació contra la pesta equina en els darrers dotze mesos.

– una zona de protecció d’un radi de 100 quilòmetres com a mínim entorn de qualsevol focus;

– una zona de vigilància de si més no 50 quilòmetres de fons que començarà en els límits de la zona de protecció i en què no s’hagi practicat cap vacunació en els darrers dotze mesos.

L’esment d’aquesta vacunació ha de constar de manera clara en el document d’identificació i/o certificat sanitari.

3- Els èquids han de complir els requisits següents:

– si han estat vacunats, no ho deuen haver estat durant els darrers dos mesos i han d’haver estat sotmesos a la prova de fixació descrita a l’annex IX.II.2 amb els intervals esmentats sense que s’hagi posat en evidència un augment dels anticossos.

4- El territori del Principat d’Andorra es considera, a l’efecte del que es disposa en aquest

article, com una unitat indivisible, sense que es puguin traslladar èquids des d’aquesta,

encara que tingui una part del territori no infectada, i és aplicable als intercanvis comunitaris que tinguin el seu origen en aquest només el que es disposa als articles 118 i 119 i no l’article 120.

Article 121

El Principat d’Andorra, igual que els estats membres, quan apliquen un règim alternatiu de control que ofereixi garanties equivalents a les previstes en el punt 5 de l’apartat 1 de l’article 119 per als moviments en el seu territori dels èquids i dels èquids registrats, en particular per mitjà del document d’identificació, poden concedir-se en règim de reciprocitat, una dispensa a les disposicions de la segona fase del punt 1 de l’apartat 1 de l’article 119 i al segon guió de l’apartat 1 de l’article 123. S’ha d’informar d’això la Comissió a través del procediment que s’aprovi al si del Subgrup Veterinari.

Article 122

1- En el termini més breu possible, els èquids han de ser conduïts des de l’explotació de procedència cap al lloc de destí bé directament o bé a través d’un mercat o centre de reagrupament autoritzat, utilitzant mitjans de transport i de contenció periòdicament netejats i desinfectats amb un desinfectant segons la freqüència que fixi el ministeri encarregat de l’agricultura o l'estat membre d’expedició. Els vehicles de transport han d’estar condicionats de forma que els excrements, el jaç o el farratge dels èquids no puguin relliscar o caure fora del vehicle durant el transport. El transport s’ha d’efectuar de forma que es garanteixi una protecció sanitària eficaç i el benestar dels èquids.

2- El Principat d’Andorra, igual que qualsevol altre estat membre de destí, pot, de manera general o limitada, concedir una dispensa a determinats requisits de la condició 51 de l’apartat 1 de l’article 119, sempre que l’animal porti una marca especial que indiqui que està destinat al sacrifici i que la menció d’aquesta dispensa figuri en el certificat sanitari.

Si es concedeix aquesta dispensa, els èquids d’avituallament han de ser conduïts directament a l’escorxador designat per ser sacrificats en un termini que no superi els cinc dies a partir de l’arribada a l’escorxador.

3- El veterinari oficial ha d’anotar en un registre el número d’identificació o el número del document d’identificació d’èquid sacrificat i transmetre a l’autoritat competent del lloc d’expedició, o al ministeri encarregat de l’agricultura si aquest fos el Principat d’Andorra, a petició d’aquesta, una declaració que certifiqui el sacrifici dels èquids.

Article 123

1- El ministeri encarregat de l’agricultura, igual que els estats membres, han de vetllar perquè:

– En el cas que surtin de la seva explotació, els èquids registrats vagin acompanyats del document d’identificació establert a la condició 40 de l’apartat 1 de l’article 119 i, si estan destinats a intercanvis intracomunitaris, completats pel certificat previst a l’annex IX.II.4;

– durant el seu transport, els èquids de reproducció, de producció i d’avituallament han d’anar acompanyats d’un certificat sanitari de conformitat amb l’annex IX.II.3.

El certificat o, quan es tracti d’un document d’identificació, el full en què figuren les dades sanitàries, deixant de banda el que disposa l’article 121, han d’expedir-se dins les quaranta-vuit hores anteriors a l’embarcament, o a tot estirar, el darrer dia laborable previ a aquest, en la o les llengües oficials de l’estat membre d’expedició i de destí i en català si el lloc d’expedició és el Principat. El certificat té un període de validesa de deu dies i ha de constar en un sol full.

2- Les importacions d’èquids no registrats poden efectuar-se per mitjà d’un sol certificat sanitari per lot, en lloc de portar-se a terme per mitjà del certificat individual a què es fa esment en el segon guió de l’apartat 1.

Article 124

Les normes del títol III, relatiu als controls veterinaris aplicables en els intercanvis comunitaris, s’apliquen en particular pel que fa als controls en origen, a organitzar i continuar fent els controls que ha de fer el Principat d’Andorra, igual que altres estats membres, de destí i a les mesures de salvaguarda que s’han d’aplicar i que, en el cas del Principat d’Andorra, poden concretar-se en decisions sobiranes basades en algunes de les causes enumerades a l’apartat 3.b) de l’article 6 d’aquest Reglament.

Article 125

En la mesura que resulti necessari per a l’aplicació uniforme d’aquest capítol, i en col·laboració sempre amb les autoritats del Principat d’Andorra, per mitjà del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, els experts veterinaris comunitaris que nomeni el Subgrup esmentat poden efectuar controls in situ. A través del procediment previst per aquest Subgrup Veterinari, la Comissió ha d’informar els estats membres dels controls efectuats i s’ha de preveure en el si del Subgrup Veterinari el mecanisme per mitjà del qual el Principat d’Andorra ha de ser informat, al seu torn, dels controls efectuats en els estats membres.

El Principat d’Andorra, quan es faci un control en el seu territori, ha de prestar als experts tot l’ajut necessari per al compliment de la seva missió, a la qual han d’assistir representants de les autoritats competents.

Annex IX.I.1

Llibres genealògics Per aconseguir l’autorització o el reconeixement oficials, les organitzacions o associacions que portin llibres genealògics per a èquids registrats han de:

1- Tenir personalitat jurídica de conformitat amb la normativa vigent a l’estat membre on es presenti la sol·licitud o al Principat d’Andorra.

2- Superar els controls de les autoritats competents, en el cas del Principat d’Andorra del ministeri encarregat de l’agricultura, pel que fa a:

3- Haver fixat els principis relatius a:

– el sistema de registre de les genealogies;

– la definició de les característiques de la raça o races, o de la població que inclogui el llibre genealògic;

– el sistema de base d’identificació dels èquids;

– la definició dels seus objectius de selecció de base;

– la divisió de llibre genealògic, en el cas que hi hagi diverses modalitats d’inscripció dels èquids en aquest llibre o diverses modalitats de classificació dels èquids inscrits en aquest;

– les ascendències a partir d’un altre o altres llibres genealògics, quan sigui necessari.

4- Disposar d’un estat que estableixi, en particular, que els criadors no poden rebre un tracte discriminatori. Això no obstant, en el supòsit que, per a una mateixa raça, hi hagi en el territori de la Comunitat i el Principat d’Andorra diverses organitzacions o associacions que incloguin la totalitat d’aquest, l’estatus d’una organització o associació pot establir l’obligació que els èquids hagin nascut en un territori determinat per efectuar la inscripció de la declaració de naixement. Aquesta limitació no s’aplica a la inscripció en concepte de reproducció.

Annex IX.I.2a

Document d’identificació d’èquids Descarrega el document

Annex IX.I.2b

Ressenya descriptiva d’èquids Descarrega el document

Annex IX.I.2c

Full de vacunacions d’èquids Descarrega el document

Annex IX.I.2d

Tractaments medicamentosos d’èquids

Annex IX.II.1

Malalties de declaració obligatòria Estan sotmeses a declaració obligatòria les malalties següents:

– Durina – Borm – Encefalomielitis equina (en totes les seves variants, inclosa la VEE) – Anèmia infecciosa – Ràbia – Carboncle bacteridià – Pesta equina – Estomatitis vesiculosa

Annex IX.II.2

Diagnòstic de la pesta equina Fixació del complement. L’antigen es prepara a partir de cervells de ratolí d’un mes que hagin rebut la inoculació intracerebral d’una soca neuròtropa del virus. Això pot efectuar- se per mitjà del mètode de Bourdin següent. Els cervells es congelen i després es piquen amb un tampó veronal a raó de deu cervells per 12 ml de tampó. La suspensió resultant ha de centrifugar-se durant una hora a 10.000 r/min a 4 ºC. El que neda és l’antigen. S’utilitza preferentment sense cap altra modificació, però pot inactivar-se per mitjà de la ? - propiolactona. La inactivació es pot efectuar afegint-hi 0,1 ml d’una solució al 3% de v- propiolactona en aigua destil·lada a cada ració de 0,9 ml d’antigen i agitant la mescla durant tres hores a la temperatura de laboratori sota campana ventilada, i després durant 18 hores a 4 ºC. També es pot utilitzar el mètode de Casals [Casals J. (1949)].

En absència d’un sèrum estàndard internacional, es gradua l’antigen sobre la base d’un sèrum testimoni positiu preparat localment.

Els sèrums s’escalfen durant 30 minuts a 60 ºC. Per evitar els efectes anticomplementaris, els sèrums s’han de separar de la sang, al més aviat possible, especialment els sèrums d’ase. En el test s’utilitzen sèrums testimonis positius i negatius.

Es pot utilitzar una macrotècnica o una microtècnica. En ambdós casos, el punt final està representat per un 50% d’hemòlisi.

A un volum de dilucions de dos en dos del sèrum, cal afegir-hi un volum d’antigen com s’indica per a la graduació de manera que hi hagi dues unitats. S’ha de barrejar i deixar reposar 15 minuts a la temperatura de laboratori. S’hi ha d’afegir dos volums de complement que contingui cinc unitats; es barreja, es cobreixen les plaques i es deixa durant 18 hores a 4 ºC. El complement es gradua en presència d’antigen per tenir en compte tots els efectes anticomplementaris. Després de deixar reposar les plaques durant 15 minuts més a la temperatura del laboratori, cal afegir-hi un volum de dilució al 3% d’eritròcits de be sensibilitzats. S’ha de barrejar i deixar incubar a 37 ºC durant 30 minuts, i barrejar-ho de nou al cap de 15 minuts d’incubació. Si s’utilitzen plaques, s’han de centrifugar les plaques durant 5 minuts a 1.500 r/min a 4 ºC.

Annex IX.II.3

Certificat sanitari

Annex IX.II.4

Informacions sanitàries d’èquids registrats

Títol X- Intercanvis de carns i de productes derivats d’animals de les

espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i d’èquids

Capítol I. Condicions sanitàries de la producció i comercialització de carn fresca

Article 126

1- Aquest capítol estableix les normes sanitàries aplicables a la producció i la comercialització de carn fresca destinada al consum humà i procedent dels animals domèstics de les espècies bovina (incloses les espècies Bubalus bubalus i Bison bison), porcina, ovina i cabruna, així com de solípedes domèstics.

2- Aquest capítol no és aplicable:

A l’especejament i l’emmagatzematge de carn fresca efectuat en el comerç de venda al detall i en locals contigus als punts de venda, en què l’especejament i l’emmagatzematge es facin amb l’única finalitat d’abastar directament in situ el consumidor, que es regeixen per la legislació vigent en matèria d’higiene i control d’aliments.

Article 127

A l’efecte d’aquest capítol, s’entén per:

1- “Carn”: totes les parts aptes per al consum humà d’animals domèstics de les espècies bovina (incloses les espècies Bubalus bubalus i Bison bison), porcina, ovina i cabruna, així com de solípedes domèstics.

2- “Carn fresca”: Les carns que només hagin patit el tractament de fred (incloses les envasades al buit o en atmosfera controlada), per tal de garantir-ne la conservació.

3- “Carns separades mecànicament”: les carns separades per procediments mecànics d’ossos carnosos, tret dels ossos del cap, de les extremitats dels membres per sota de les articulacions carpianes i tarsianas, així com de les vèrtebres còcciques de porcí i destinades a establiments autoritzats, per a la producció i la comercialització de productes a base de carn destinats al consum humà.

4- “Canal”: el cos sencer d’un animal de sacrifici després de la sagnia, evisceració, ablació de les extremitats dels membres al nivell del carp, del tars i del cap, de la cua i de les mames, i, a més, per als bovins, ovins, cabrums i solípedes, després de l’escorxat. Això no obstant, en el cas dels porcins, es pot no practicar l’ablació de les extremitats dels membres al nivell del carp, del tars i del cap, quan aquestes carns s’han de sotmetre a transformació industrial per a la generació de productes a base de carn destinats al consum humà.

5- “Despulles” : les carns fresques que no siguin aquelles de la canal definida a l’apartat 4, fins i tot si estan anatòmicament unides a la canal.

6- “Vísceres”: les restes que es troben a les cavitats toràciques, abdominal i pèlvica, incloent-hi la tràquea i l’esòfag.

7- “Autoritat competent”: el ministeri encarregat de la sanitat i tota autoritat en la qual s’hagin delegat expressament aquestes competències. Aquesta definició s’aplica a tot el

títol X d’aquest Reglament.

8- “País expedidor”: el Principat d’Andorra o l'estat membre des del qual s’envia la carn fresca.

9- “País de destinació”: el Principat d’Andorra o l'estat membre al qual s’expedeix carn fresca procedent d’un altre estat membre o del Principat d’Andorra.

10- “Mitjans de transport”: les parts reservades per a la càrrega en vehicles o automòbils, trens, aeronaus, així com les bodegues dels vaixells, o els contenidors per al transport per terra, mar o aire.

11- “Establiment”: un escorxador, una sala d’especejament o un magatzem frigorífic autoritzats o un conjunt, que reuneixen diversos d’aquests establiments.

12- “Envasament”: l’operació destinada a protegir la carn fresca per mitjà de la utilització d’un primer embolcall o d’un primer recipient en contacte directe amb aquesta carn fresca. S’anomena envàs aquest primer embolcall o recipient.

13- “Embalatge”: l’operació que consisteix a col·locar carns fresques envasades en un segon envàs, així com aquest segon envàs.

14- “Sacrifici especial d’urgència”: qualsevol sacrifici ordenat per un veterinari arran d’un accident o de trastorn fisiològics i funcionals greus. El sacrifici especial d’urgències té lloc fora d’un escorxador quan el veterinari consideri que el transport de l’animal resulta impossible o pot suposar patiments inútils per a l’animal.

15- “Zona de salut”: la definida pels estats membres, o si escau, la totalitat del territori del Principat d’Andorra.

16- “Centre de reenvasament”: una sala o un magatzem on es procedeixi a reunir i/ o envasar de nou carn destinada a la comercialització.

Article 128

1- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les canals, les mitges canals i les mitges canals especejades en un màxim de tres peces o els quarts:

capítol VI de l’annex X.I.1 i que a conseqüència d’aquesta inspecció s’hagi considerat

que és apte per al sacrifici a l’efecte d’aquest capítol.

ii) A més de les indicacions previstes a l’apartat 50 del capítol XI de l’annex X.I.1 (segell d’inspecció veterinària), en el cas de les carns congelades, la menció clara del mes i de l’any de congelació.

iii) Per a la carn destinada a Finlàndia i Suècia, ha d’incloure un dels esments previstos en el tercer guió de la part IV de l’annex X.I.3 (certificat d’inspecció veterinària).

iv) Ha de ser conservat pel destinatari durant un període mínim d’un any, per poder ser presentat a l’autoritat competent sempre que aquesta ho sol·liciti. En el cas que les dades siguin informàtiques s’han d’imprimir a petició d’aquestes autoritats.

A petició d’un estat membre de destí, o del Principat d’Andorra si és aquest el lloc de destí, ha de presentar-se un comprovant sanitari quan les carns es destinin a l’exportació a un país tercer després de la seva transformació. Les despeses d’emissió d’aquest comprovant van a càrrec dels operadors.

2- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els talls o les porcions més petits que els esmentats en l’apartat 1 o les carns desossades, estiguin envasades o no:

1) de carn fresca que satisfà les condicions esmentades a l’apartat 1, o 2) de carn fresca importada de països tercers de conformitat amb les

disposicions referents a l’organització de controls veterinaris de productes que

s’introdueixen a la Comunitat Europea procedents de països tercers a què es refereix el títol II.

3- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les despulles procedeixin d’un escorxador o sala d’especejament autoritzats. Les despulles no tallades han de complir els requisits dels apartats 1 i 2. Les despulles tallades han de respondre a les condicions esmentades a l’apartat 2.

4- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les carns fresques que, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, s’hagin emmagatzemat en un magatzem frigorífic autoritzat i des d’aleshores no s’hagin sotmès a cap manipulació tret per a l’emmagatzematge:

En el cas que les carns vagin acompanyades amb un certificat, aquest ha de ser expedit pel veterinari oficial basant-se en els certificats d’inspecció veterinària adjunts a les trameses de carns fresques en el moment de l’emmagatzematge, i en el cas de la importació ha de precisar l’origen de les carns fresques. En aquest cas, s’ha d’indicar la marca sanitària del magatzem frigorífic en el document d’acompanyament comercial.

5- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les carns fresques, d’acord amb el que es disposa en aquest capítol, que s’hagin emmagatzemat en un magatzem frigorífic d’un país tercer degudament autoritzat sota control duaner i que des d’aleshores no hagin sofert cap manipulació, tret de l’emmagatzematge:

Les garanties particulars relatives al control i la declaració de les exigències d’emmagatzematge i del transport, així com les condicions d’expedició del certificat, s’estableixen segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

6- L’autoritat competent ha d’adoptar les mesures necessàries perquè les carns fresques l’embalatge de les quals s’hagi retirat i hagin estat embalades de nou en un establiment diferent d’aquell en què han estat envasades:

7- Salvant l’aplicació de la legislació vigent sobre sanitat animal, els apartats 1, 2, 3, 4, 5 i 6 no s’apliquen:

Article 129

No obstant el que disposa l’article 128, l’autoritat competent pot autoritzar la posada al mercat, per a la comercialització exclusivament en el territori nacional segons el que disposa l’apartat 15 de l’article 127, de carn obtinguda en establiments que compleixen les condicions esmentades en els capítols I i II de l’annex X.I.1, sempre que compleixin les condicions següents:

Per al càlcul d’aquestes quantitats s’apliquen els tipus de conversió següents:

– Carn de boví: bovins i solípedes = 1 UBM – Carn de porcí:

– Porcs d’un pes viu superior a 100 kg = 0,20 UBM.

– Altres porcs = 0,15 UBM.

– Altres carns:

– Carns d’oví i de cabrum = 0,10 UBM – Carns d’anyell de llet, cabrit i garrins de menys de 15 kg de pes viu = 0,05 UBM.

Aquestes dades han de comunicar-se a l’autoritat competent quan ho sol·liciti.

capítol VIII de l’annex X.I.1, i s’ha de respectar el que disposa l’apartat 32 del capítol VII

de l’annex X.I.1 i controlar el compliment de les normes d’higiene enunciades en els capítols V i VII del mateix annex.

article, l’autoritat competent pot autoritzar, cas per cas, i després de sol·licitud de

l’interessat, excepcions al límit setmanal establert per respondre a la necessitat de sacrificar bens i cabrits durant el període immediatament anterior a algunes festes nacionals o locals de caràcter religiós, sempre que el veterinari oficial estigui present al sacrifici i sempre que aquesta carn no es congeli abans de ser comercialitzada.

En el cas d’acumulació de les quantitats individuals de sacrifici, les quantitats màximes previstes a l’apartat 1 poden augmentar-se fins a 30 UBM per setmana i a 1.500 UBM per any per als establiments que compleixen les condicions previstes al paràgraf 11.

Quan l’autoritat competent autoritzi a algun establiment aquesta possibilitat, ha de transmetre a les autoritats competents dels estats membres i de la Comissió Europea la llista dels establiments, pel procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

A aquests establiments s’apliquen, a les operacions emmagatzematge i d’especejament, les disposicions del capítol V, les de l’apartat 38 del capítol VII i les del capítol IX i les de l’apartat 48 del capítol X de l’annex X.I.1, tret del requisit de la temperatura del local previst a las segona fase del paràgraf c) de l’apartat 46 del

capítol IX.

1) De portar una marca d’inspecció veterinària amb tinta, mitjançant el número d’inscripció al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra.

S’ha de col·locar segons el que disposa l’apartat 51 del capítol XI de l’annex X.I.1.

Les dimensions i els caràcters del segell es poden reduir per al marcatge d’inspecció veterinària de bens, cabrits i garrins.

2) De reservar-se a la venda directa al consumidor final o a minorista, situats en el territori del Principat d’Andorra, ja sigui en estat fresc o amb una transformació prèvia i sense necessitat d’envasament previ.

capítol I de l’annex X.I.1 per als magatzems frigorífics amb poca capacitat en què

només s’emmagatzemen carns envasades i altres productes alimentaris. Aquests magatzems han de complir els requisits corresponents dels establerts al capítol I de l’annex X. I.2.

Article 130

1- El veterinari oficial declara no aptes per al consum humà:

– Actinobacil·losi o actinomicosi generalitzades – Carboncle bacteridià o carboncle simptomàtic – Tuberculosi generalitzada – Limfadenitis generalitzada – Borm – Ràbia – Tètan – Salmonel·losi aguda – Brucel·losi aguda – Erisipela (mal roig) – Botulisme – Septicèmia, pièmia, toxèmia i virèmia – Febre aftosa – Pesta porcina clàssica – Pesta porcina africana – Malaltia vesicular porcina – Pesta bovina - Pesta dels petits remugants – Estomatitis vesicular – Febre catarral – Pesta equina – Encefalomielitis vírica equina – Malaltia de Teschen – Verola ovina i cabruna – Dermatosi nodular contagiosa – Febre de la Vall del Rift – Peripneumònia bovina 2. Que presentin lesions agudes de broncopneumònia, pleuresia, peritonitis, metritis, mamitis, artritis, pericarditis, enteritis o meningoencefalomielitis, confirmades per una inspecció detallada, completada si escau per un examen bacteriològic i per la recerca de residus de substàncies que tinguin una acció farmacològica.

Això no obstant, quan els resultats d’aquests exàmens siguin favorables, les canals es declaren aptes per al consum humà després d’extirpar-los les parts afectades per les lesions esmentades.