Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000

Per cada mostra de tuberculina de prova ha de fer-se una estimació de la seva activitat relativa respecte del patró corresponent i dels seus límits de fiabilitat mitjançant mètodes estadístics, utilitzant els diàmetres de les reaccions i els logaritmes de les dosis com els metàmetres. La tuberculina bovina de prova és acceptable si la seva activitat estimada garanteix per dosis bovines 2.000 ud comunitàries de tuberculina (+/- 25%) en els bovins. L’activitat de cada tuberculina ha d’expressar-se, segons els casos, en unitats comunitàries de tuberculina o en unitats internacionals per ml.

26- L’etiquetatge dels recipients i dels envasos de tuberculina ha de respondre a les condicions següents:

L’etiqueta del recipient i l’etiqueta de l’envàs han d’indicar:

• el nom del preparat, - en el cas de preparats líquids el volum total del recipient, - el nombre d’unitats comunitàries i internacionals por ml o mg, - el nom del fabricant, - el número del lot, - la natura i la quantitat de líquid de reconstitució per als preparats liofilitzats.

L’etiqueta del recipient o l’etiqueta de l’envàs ha d’indicar:

• la data de caducitat, - les condicions de conservació, - la denominació i, si és possible, la proporció de cada substància afegida, - el tipus de bacil utilitzat per a la preparació de la tuberculina.

27- Els laboratoris comunitaris designats s’encarreguen de l’examen complementari de les tuberculines utilitzades normalment sobre el terreny en els estats membres i en el Principat d’Andorra per garantir que l’activitat de cada una d’aquestes tuberculines és apropiada, tenint compte de la tuberculina patró comunitària adequada. Aquestes anàlisis han d’efectuar-se en bovins tuberculosos, en conillets d’índies convenientment sensibilitzats i mitjançant proves químiques apropiades.

28- Es consideren intradermotuberculinitzacions oficials:

29- La dosi de tuberculina injectada ha de ser:

1) 2.000 UCT com a mínim de tuberculina bovina;

2) 2.000 UI com a mínim de tuberculina aviar W 15.

El volum de cada injecció no pot sobrepassar els 0,2 ml.

30- Les tuberculinitzacions han d’efectuar-se per injecció de la tuberculina o de les tuberculines a la pell del coll. Els punts d’injecció estan situats al límit entre el terç anterior i el terç mitjà del coll. Si s’injecta al mateix animal tuberculina aviar i bovina a la vegada, el punt d’injecció de la tuberculina aviar ha d’estar situat a uns 10 cm de l’extrem superior del coll i el de la tuberculina bovina a uns 12,5 cm per sota d’una línia més o menys paral·lela a la línia de l’espatlla o en diferents costats del coll; als animals joves en els quals no sigui possible separar suficientment els punts d’injecció en un mateix costat del coll, se’ls ha d’administrar una injecció a cada costat del coll en punts idèntics al centre del terç mitjà del coll.

31- La tècnica de la tuberculinització i la interpretació de les reacciones són les següents:

Els punts d’injecció es rasuren i netegen. S’agafa entre l’índex i el polze un plec de la pell per cada zona rasurada, es mesura amb un cutímetre i s’anota el resultat.

S’introdueix obliquament a les capes més profundes de la pell una petita agulla estèril, amb l’extrem bisellat a la part externa, unida a una xeringa graduada que contingui tuberculina,. S’injecta a continuació la dosi de tuberculina. La injecció correctament administrada provoca, si es palpa, un petit bony de la mida d’un pèsol a cada punt d’injecció. L’espessor del plec de pell a cada punt d’injecció es torna a mesurar 72 hores després de la injecció i s’anota.

La interpretació de les reaccions es basa en l’observació clínica i el creixement o creixements de l’espessor del plec de pell, en els punts d’injecció, anotats 72 hores després de la injecció de les tuberculines.

ba) Reacció negativa: Només s’observa una inflor limitada, amb un creixement màxim de 2 ml d’espessor del plec de la pell, sense senyals clínics com l’edema difús o estès, exsudació, necrosi, dolor o reacció inflamatòria dels conductes limfàtics de la regió o dels ganglis.

bb) Reacció dubtosa: No s’observa cap dels senyals clínics indicats a la lletra ba) però l’augment de l’espessor del plec de la pell és superior a 2 mm i inferior a 4 mm.

bc) Reacció positiva: S’observen els senyals clínics indicats a la lletra ba) o un augment de l’espessor del plec de la pell de 4 mm o més en el lloc d’injecció.

32- La interpretació de les intradermotuberculinitzacions oficials és la següent:

• Positiva: Reacció com la descrita a la lletra bc) de l’apartat 31.

• Dubtosa: Reacció com la descrita a la lletra bb) de l’apartat 31.

• Negativa: Reacció com la descrita a la lletra ba) de l’apartat 31.

Els animals en què la intrademotuberculinització senzilla ha donat resultats dubtosos se sotmeten a una altra tuberculinització després d’un termini mínim de 42 dies.

Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius es consideren positius.

Els animals en els quals la intradermotuberculinització senzilla tingui un resultat positiu, poden sotmetre’s a una intradermotuberculinització de comparació.

• Positiva: Reacció bovina superior en més de 4 mm a la reacció aviar o presència de senyals clínics.

• Dubtosa: Reacció bovina positiva o dubtosa, superior en 1 a 4 mm a la reacció aviar, i absència de senyals clínics.

• Negativa: Reacció bovina negativa o reacció bovina positiva o dubtosa però igual o inferior a una reacció aviar positiva o dubtosa i absència de senyals clínics en els dos casos.

Els animals en els quals la intradermotuberculinització de comparació hagin donat resultats dubtosos, han de sotmetre’s a l’altra tuberculinització transcorregut un termini mínim de 42 dies.

Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius, es consideren positius.

1) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització senzilla.

2) Animals que hagin estat considerats positius a la intradermotuberculinització senzilla, però que hagin de sotmetre’s de nou a una prova per intradermotuberculinització de comparació.

3) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització de comparació.

Annex VII.3

Proves oficial de detecció de la brucel·losi A. Seroaglutinació 1. El sèrum aglutinant patró ha d’ajustar-se al sèrum patró preparat pel Veterinary Laboratory de Weybridge, Surrey (Regne Unit).

L’ampolla ha de contenir 1.000 UI aglutinants procedents de la liofilització d’1 ml de sèrum boví.

• Si la lectura es fes al 50% entre el 1/600 i el 1/1000;

• Si la lectura es fes al 75% entre el 1/500 i 1 1/750.

Irlanda del Nord: Veterinary Researchs Laboratory, Stormont, Belfast;

?????????????????????

?????????????

??????????

B. Prova de fixació del complement.

annex. A part del seu contingut en unitats internacionals aglutinants, 1 ml de sèrum boví

liofilitzat ha de contenir 1000 ud sensibilitzants, que fixen el complement. Aquestes unitats s’anomenen Unitats Sensibilitzants CEE.

C. Prova de l’anella (Ring Test):

En cas que s’utilitzi un d’aquests conservants, la prova ha d’efectuar-se en els 14 dies següents a la presa de la mostra. La formalina pot afegir-se fins a donar una concentració final de 0,2% a la mostra de llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de formalina ha de ser, com a mínim, de 10 a 1. En lloc de formalina, també pot utilitzar-se una solució de clorur mercúric fins a donar una concentració final de 0,2% a la llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de clorur mercúric ha de ser de 10 a 1.

• En una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegir 0,03 mm d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 8 mm al qual s’han d’haver afegit 0,08 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet de 2 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats.

D. Prova de l’antigen brucel·lar tamponat:

Aquesta prova ha de realitzar-se segons un dels mètodes següents:

1- El sèrum patró ha de ser un segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, subministrat pel Veterinary Laboratory Agency, Addleston, Weybridge, Regne Unit.

2- L’antigen es prepara sense referència a la concentració cel·lular, però la seva sensibilitat ha de valorar-se en relació amb el segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, de manera que l’antigen produeixi una reacció positiva amb una dilució de sèrum de 1:47,5 i una reacció negativa amb una dilució de 1:55.

3- L’antigen se suspèn en un diluent d’antigen brucel·lar tamponat amb un pH de 3,65 +/- 0,5 i es pot haver marcat amb tinta rosa bengala.

4- Per a la preparació de l’antigen han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 o USDA 1119 o qualsevol altra soca de sensibilitat equivalent.

5- Els mitjans de cultiu utilitzats tant per conservar el soca en el laboratori com per a la producció de l’antigen han d’elegir-se de tal manera que no afavoreixin la dissolució bacteriana (S-R); ha d’emprar-se, preferentment, el mitjà de gelosa de patata o mètodes de cultiu continu.

6- L’antigen es prova amb 8 sèrums liofilitzats per procediment frigorífic identificats com a positius i negatius.

7- El control i la supervisió oficials del sèrum patró i de l’antigen correspon als organismes oficials enumerats en l’apartat 9 de la part A.

8- L’antigen se subministra llest per utilitzar-lo.

9- La prova de l’antigen brucel·lar tamponat es realitza segons el procediment següent:

Aquest mètode ha de presentar, com a mínim, la mateixa sensibilitat i fiabilitat que el manual.

E. Prova de l’anella (Ring Test) realitzada amb plasma.

El tub de sang, la coagulació del qual s’ha d’haver inhibit mitjançant l’acció d’EDTA, se centrifuga durant 3 min a 3000 revolucions per minut i a continuació es manté a 37 graus centígrads entre 12 i 24 hores.

Es posen en un tub de 0,2 ml de plasma estabilitzat amb 1 ml de llet crua. Després de la mescla, s’afegeix una gota (0,05 ml) d’antigen ABR i es mescla tot. L’antigen ha de valorar-se respecte d’un antigen patró subministrat per l’organisme inclòs a la lletra a) de l’apartat 9 de la part A.

Després d’un període d’incubació de 45 minuts a 37 graus centígrads, s’efectua una lectura en els 15 min següents. El resultat es considera positiu si el color de l’anella és el mateix o més obscur que el de la columna de llet.

F. Aglutinació del plasma.

El plasma obtingut de conformitat amb la lletra a) de la part E pot usar-se immediatament després de la centrifugació, sense necessitat de procedir a una estabilització tèrmica. Es mesclen 0,05 ml de plasma amb 1 ml d’antigen per a una seroaglutinació al 50%, cosa que correspon a una dilució de 1:20 en el cas de la seroaglutinació. S’efectua una lectura després de 18 a 24 hores d’incubació a 37 graus centígrads. Es considera positiva una aglutinació igual o superior al 50%.

G. Prova de microaglutinació.

1- Els diluents han d’estar constituïts per una solució salina fisiològica al 0,85% amb fenol al 0,5%.

2- L’antigen es prepara segons el procediment descrit en els apartats 6, 7 i 8 de la part A i es titula tal com s’indica a l’apartat 5 de la part A. En el moment en què s’usi l’antigen s’afegeix safranina de 0 a 0,02% (dilució final).

3- El sèrum patró és el que s’indica en l’apartat 1 de la part A.

4- El subministrament del sèrum patró correspon al Bundesgesundheitsamt de Berlín.

5- La prova de microaglutinació es realitza en plaques amb gerres de fons cònic d’un volum de 0,250 ml. Es du a terme segons el següent procediment:

H. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la brucel·losi bovina.

1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:

2- Normalització i sensibilitat de la prova:

1) Las mostres de llet a granel es consideren negatives quan donen reacció inferior al 50% de la que ofereixi una dilució d’1 en 10.000 del segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en llet negativa.

2) Les mostres de sèrum per separat es consideren negatives quan donen una reacció inferior al 10% de la que ofereix una dilució d’1 en 200 de segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en solució salina o qualsevol altra dilució reconeguda, segons el procediment establert en el subgrup del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra.

Els patrons de la prova ELISA per a la detecció de brucel·losi són els que s’indiquen en els apartats 1 i 2 de la part A (han d’utilitzar-se a les dilucions que s’indiquen a l’etiqueta).

3) Condicions d’utilització de la prova ELISA per a la detecció de la brucel·losi bovina:

El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o de sèrum presa de la llet recollida en una explotació on almenys el 30% de les vaques lleteres estiguin en període de lactació.

Quan s’utilitzi aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixin la correspondència entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixi la llet i el sèrum que s’usen.

Annex VII.4

Estatus sanitari i proves oficials de detecció de la leucosi enzoòtica bovina

CAPÍTOL I

Ramats, territori del Principat d’Andorra i dels estats membres i regions oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina A. Un ramat es considera oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

B. Un ramat conserva el seu estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

C. L’estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina se suspèn en cas que no es compleixin les condicions de la part B, o si com a resultat d’una prova de laboratori o per raons clíniques se sospita que un o més bovins pateixen de leucosi enzoòtica bovina i els animals sospitosos són sacrificats immediatament.

D. L’estatus queda suspès fins que es compleixin els requisits següents:

1) Si un sol animal d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina ha donat reacció positiva en una de les proves a les quals es refereix el capítol II, o se sospita l’existència d’infecció d’un animal en un ramat:

ii) tots els animals del ramat de més de 12 mesos d’edat han d’haver donat reacció negativa a dues proves serològiques (amb un interval de 4 mesos com a mínim i de menys de 12 mesos) realitzades d’acord amb el capítol II almenys 3 mesos després de la sortida del ramat de l’animal que hagi reaccionat positivament, i de la seva descendència;

iii) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat s’han sotmès a les mesures previstes a l’incís ii).

Això no obstant, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt 2.

2) Si diversos animals d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina donen reacció positiva en una de les proves mencionades en el capítol II, o se sospita que més d’un animal d’un ramat està infectat:

ii) tots els animals de més de 12 mesos d’edat han de donar reacció negativa a dues proves realitzades d’acord amb el capítol II amb un interval de 4 mesos com a mínim i 12 mesos com a màxim;

iii) tota la resta d’animals, després de la seva identificació, es queden a l’explotació fins que tinguin més de 24 mesos d’edat i hagin estat sotmesos a proves de conformitat amb el capítol II, després d’haver superat aquesta edat, excepte quan l’autoritat competent permeti que aquests animals siguin enviats directament al sacrifici sota supervisió oficial;

iv) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat han estat sotmesos a les mesures previstes a l’incís ii).

No obstant això, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt 2.

E. De conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari, el Principat d’Andorra, un estat membre o una part del territori d’un estat membre pot considerar-se oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

F. El Principat d’Andorra, un estat membre o una part d’un territori d’un estat membre, conserven el seu estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

capítol II o durant els primers 5 anys després de la concessió de l’estatus d’acord amb

qualsevol altre procediment que demostri amb un grau de fiabilitat del 99% que menys del 0,2% dels ramats han estat infectats. No obstant això, en cas que no s’hagi registrat cap cas de leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat d’Andorra, o en qualsevol altre estat membre, o una part d’aquest, en una proporció d’un ramat de cada 10.000 durant almenys 3 anys, pot decidir-se, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, reduir les proves serològiques ordinàries sempre que tots els bovins de més de 12 mesos d’edat en almenys l’1% dels ramats, seleccionats a l’atzar cada any, hagin estat sotmesos a una prova realitzada segons el que disposa el capítol II.

G. L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina del Principat d’Andorra o d’un estat membre, o una part del territori d’aquest, se suspèn, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari si, com a resultat d’investigacions realitzades de conformitat amb la part F, existeixen proves que denoten un canvi significatiu en la situació de la leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat, o en el d’un estat membre o part del territori d’un estat membre que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina.

L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina pot recuperar-se de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari quan es compleixin els requisits establerts en aquest procediment.

CAPÍTOL II

Proves per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina La detecció de la leucosi enzoòtica bovina es realitza mitjançant la prova d’immunodifusió, en les condicions descrites a les parts A i B, o mitjançant la prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) en les condicions descrites a la part C.

El mètode d’immunodifusió només s’aplica a les proves individuals. En el cas que es qüestionin justificadament els resultats de les proves, es du a terme una prova d’immunodifusió com a control complementari.

A. Proves d’immunodifusió en plaques d’agar.

1- L’antigen que hagi d’utilitzar-se en aquesta prova ha de contenir glicoproteïnes del virus de la leucosi bovina. L’antigen ha d’estar contrastat en relació amb un sèrum patró (sèrum EI) subministrat pel Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen.

2- Els instituts estatals designats a continuació han d’encarregar-se de contrastar l’antigen patró de treball del laboratori en relació amb el sèrum del patró oficial CEE (sèrum EI), subministrat per l’Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen.

?????????????????????

?????????????

??????????

3- Els antígens patró utilitzats en el laboratori han de ser presentats, com a mínim un cop l’any, en els laboratoris comunitaris de referència enumerats en l’apartat 2, per sotmetre’ls a prova en relació amb el sèrum patró CEE. Independentment d’aquesta valoració, l’antigen utilitzat pot ser controlat segons el que disposa la part B.

4- La prova ha d’aplicar els reactius següents:

Han d’introduir-se 15 ml d’aquesta gelosa en una placa de Petri de 85 ml de diàmetre, cosa que dóna una profunditat de 2,6 ml de gelosa.

5- S’ha de fer una xarxa experimental de 7 cavitats exemptes d’humitat mitjançant perforació de la gelosa fins al fons de la placa. Aquesta xarxa consisteix en una cavitat central al voltant de la qual s’ordenen sis cavitats perifèriques disposades en cercle.

Diàmetre de la cavitat central: 4 mm;

Diàmetre de les cavitats perifèriques: 6 mm;

Distància entre la cavitat central i les perifèriques: 3 mm.

6- S’ha d’omplir d’antigen patró la cavitat central. Les cavitats perifèriques 1 i 4 s’omplen amb el sèrum positiu conegut i les cavitats 2, 3, 5 i 6 amb els sèrums que s’han de sotmetre al test. Les cavitats han d’omplir-se fins a la desaparició del menisc.

7- Les quantitats obtingudes són les següents:

Antigen: 32 microlitres, Sèrum de control: 73 microlitres, Sèrum de prova: 73 microlitres.

8- La incubació dura 72 hores a temperatura ambient (20-27 ºC) en un recinte humit tancat.

9- La prova pot llegir-se 24 i 48 hores després, però no es pot obtenir cap resultat final abans que hagin transcorregut 72 hores:

ii) no és possible interpretar-la com a negativa ni com a positiva.

En cas de reaccions dubtoses, pot repetir-se la prova i utilitzar sèrum concentrat.

10- Pot utilitzar-se qualsevol altra configuració o xarxa de cavitats sempre que el sèrum E4, en una dilució a 1:10 en sèrum negatiu, pugui ser detectat com a positiu.

B. Mètode de valoració de l’antigen.

Solucions i materials necessaris:

1- 40 ml de gelosa de 1,6% en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2 amb 8,5% de NaCl;

2- Quinze ml de un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:10 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl;

3- Quinze ml d’un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:15 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl;

4- Quatre plaques de Petri de plàstic amb un diàmetre de 85 mm.;

5- Un punxó d’un diàmetre de 4 a 6 mm.;

6- Un antigen de referència;

7- L’antigen que hagi de valorar-se;

8- Un bany d’aigua calenta (56º C).

Procediment:

Dissoldre la gelosa (1,6%) en el tampó Tris/HCl escalfant-la amb precaució fins a 100ºC.

Col·locar en bany d’aigua a 56ºC durant una hora aproximadament. Col·locar a més la solució de sèrum de la leucosi bovina en el bany d’aigua a 56ºC.

Mesclar a continuació 15 ml de la solució de gelosa a 56ºC amb els 15 ml de sèrum de la leucosi bovina (1:10), remenar-ho ràpidament i afegir-ho a dues plaques de Petri a raó de 15 ml per placa. Repetir el procediment amb sèrum de la leucosi bovina diluït a 1:5.

Quan la gelosa s’hagi endurit, es practiquen els forats de la forma següent:

Addició d’antígens:

Cavitat A - antigen de referència no diluïda, Cavitat B - antigen de referència diluït a1:2, Cavitat C i E - antigen de referència, Cavitat D - antigen de prova no diluït ii) Plaques de Petri números 2 i 4:

Cavitat A - antigen de prova no diluït, Cavitat B - antigen de prova diluït a 12:2, Cavitat C - antigen de prova diluït a 1:4, Cavitat D - antigen de prova diluït a 1:8 Instruccions complementàries:

1- L’experiment ha de realitzar-se amb dos graus de dilució del sèrum (1:5 i 1:10), per tal d’obtenir la precipitació òptima.

2- Si el diàmetre de precipitació és excessivament dèbil amb els dos graus de dilució, el sèrum ha de ser objecte d’una dilució suplementària.

3- Si el diàmetre de precipitació és excessiu pels dos graus de dilució i si el precipitat desapareix, s’ha d’escollir un grau més dèbil de dilució per al sèrum.

4- La concentració final de la gelosa ha d’establir-se en 0,8% i la dels sèrums en 5 i en 10% respectivament.

5- Anotar els diàmetres mesurats en el sistema coordinat següent. La dilució de treball és aquella en la qual es registri el mateix diàmetre per a l’antigen de prova que per a l’antigen de referència.

C. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina.

1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:

2- Normalització i sensibilització de la prova.

La sensibilitat de la prova ELISA ha de ser d’un nivell com el del sèrum E-4 de positiu després de diluir-se 10 vegades (mostres de sèrum) o 250 vegades (mostres de llet) més que la dilució obtinguda a partir de mostres individuals posades en comú. En assaigs en els quals les mostres (sèrum i llet) se sotmetin a proves per separat, el sèrum E-4 diluït en una proporció d’1 a 10 (sèrum negatiu) ha de donar positiu quan se sotmeti a la prova en la mateixa dilució d’assaig utilitzada per a les proves individuals.

Els instituts oficials enumerats en el punt 2 de la part A són responsables del control de la qualitat del mètode ELISA i, en particular, de determinar, en funció del títol obtingut amb el sèrum E4, el nombre de mostres que han de posar-se en comú de cada lot de productes.

El laboratori veterinari nacional de Copenhaguen subministra el sèrum E4.

3- Condicions d’utilització de la prova ELISA per a detecció de la leucosi enzoòtica bovina.

El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o lactosèrum presa de la llet procedent d’una explotació on almenys un 30% de les vaques estiguin en període de lactància.

Quan s’utilitza aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixen la relació entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixen la llet o els sèrums que s’examinen.

Annex VII.5.1

Malalties de notificació obligatòria a) Malalties dels bovins:

• Febre aftosa - Ràbia - Tuberculosi - Brucel·losi - Pleuropneumònia contagiosa bovina - Leucosi enzoòtica bovina - Carboncle bacteridià b) Malalties dels porcins:

• Ràbia - Brucel·losi - Pesta porcina clàssica - Pesta porcina africana - Febre aftosa - Malaltia vesicular porcina - Carboncle bacteridià

Annex VII.5.2

Malalties objecte de programes de control - Malaltia d’Aujeszky - Rinotraqueïtis infecciosa bovina - Infecció per Brucella suis - Gastroenteritis transmissible

Annex VII.6.1

Certificat sanitari de bovins Descarrega el document

Annex VII.6.2

Certificat sanitari de porcins Descarrega el document

Títol VIII- Intercanvis d’animals de les espècies ovina i cabruna

Article 98

El present títol defineix les normes per les quals es regiran els intercanvis entre el Principat d’Andorra i els estats membres d’animals de l’espècie ovina i cabruna.

Article 99

A l’efecte del present títol, són aplicables, a banda de les que figuren en els títols I i III, les definicions següents:

Article 100

33- Només poden destinar-se als intercanvis els animals de sacrifici de les espècies ovina i cabruna que compleixin els requisits establerts en l’article 101.

34- Només poden destinar-se a intercanvis comunitaris els animals d’engreixament que compleixin les condicions establertes en els articles 101 i 102, i els animals de cria i reproducció que compleixin les condicions establertes en els articles 101, 102 i 103, sense perjudici de les garanties exigibles, si escau, de conformitat amb l’article 104.

Això no obstant, el ministeri encarregat de l’agricultura pot concedir dispenses generals o limitades per als moviments d’animals de les espècies ovina i cabruna de reproducció, d’engreixament i de cria destinats exclusivament a la pastura, de forma temporal, prop de les fronteres del Regne d’Espanya i de la República Francesa, sempre que aquests països ho concedeixin en termes de reciprocitat al Principat d’Andorra. Quan el Principat d’Andorra faci ús d’aquesta excepció, n’informa la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 101

1- Els animals de les espècies ovina i cabruna:

i no han de procedir d’una explotació o haver estat en contacte amb animals d’una explotació situada en una zona de protecció establerta, que tingui prohibides les sortides d’animals.

2- S’exclouen dels intercanvis els animals de les espècies ovina i cabruna:

3- Els animals de les espècies ovina i cabruna han de: a més, haver nascut i haver estat criats des del seu naixement en el territori del Principat d’Andorra o d’un estat membre, o bé, si són importats, procedir d’un país tercer que figuri a la llista elaborada de conformitat amb la normativa que estableix la llista de països tercers dels quals s’autoritzen les importacions d’animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i èquida, carns fresques i productes carnis, i a) complir les condicions de policia sanitària fixades de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari;

títol III, que estableix els controls veterinaris aplicables a intercanvis comunitaris de

determinats animals vius i els seu productes derivats.

Article 102

Sense perjudici de les garanties complementàries exigibles de conformitat amb el que es disposa en els articles 104, els ovins i cabrums de reproducció, de cria i d’engreixament, a banda dels requisits enunciats en l’article anterior, per ser introduïts en una explotació ovina i cabruna oficialment indemne de brucel·losi han de complir els requisits de l’apartat D del capítol I i/o de l’apartat D del capítol II de l’annex VIII.1.

Article 103

Sense perjudici de les garanties complementàries exigibles de conformitat amb els dos articles següents, els animals de cria i de reproducció han de complir els requisits següents:

1) Estar sotmesa a vigilància oficial.

2) Tenir els animals marcats.

3) No haver-s’hi confirmat cap cas de tremolosa (scrapie) en els últims dos anys.

4) Portar a terme un control per sondeig a les ovelles velles, destinades a la reposició i procedents d’aquesta explotació, en la mesura que no estigui situada en una regió o un estat membre, inclòs el territori del Principat d’Andorra, que es beneficiï de les condicions que s’estableixen d’acord amb el que es disposa a l’article 104.

5) Que les femelles només puguin ser introduïdes a l’explotació si provenen d’una explotació que compleixi els mateixos requisits.

Article 104

A) 1. El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’elaborar un programa nacional obligatori o voluntari de lluita o un programa nacional de vigilància per a cada una de les malalties contagioses enumerades a les seccions II i III de l’annex VIII.2.

El programa ha d’indicar expressament el següent:

B) 1. Quan un estat membre o el Principat d’Andorra considera que és totalment o en part indemne d’una de les malalties enumerades a les seccions II i III de l’annex VIII.2 a les quals els ovins i cabrums són sensibles presenta a la Comissió, a través del procediment establert pel Subgrup Veterinari, les justificacions apropiades, precisant en concret:

Article 105

Durant el seu transport cap al lloc de destí, els animals de les espècies ovina i cabruna que siguin objecte d’intercanvis entre el Principat d’Andorra i algun estat membre, o d’aquests entre si, han d’anar acompanyats d’un certificat signat per un veterinari oficial, d’acord amb l’annex VIII.5, models I, II i III, efectuat el mateix dia de la inspecció prevista en el paràgraf b) de l’apartat 1 de l’article 101, com a mínim en una de les llengües oficials de l’estat membre de destí i amb un període de validesa de 10 dies. El certificat ha de constar d’un sol full.

Article 106

Són d’aplicació per al present títol, les regles previstes en el títol III, i especialment les que fan referència als controls a l’origen i a l’organització i al seguiment dels controls que efectuï l’estat membre de destí, o el Principat d’Andorra si aquest fora el lloc de destí, així com les mesures de salvaguarda que hagin d’aplicar els estats membres o les decisions sobiranes que el Principat d’Andorra pot adoptar, partint d’alguna de les causes enumerades en l’apartat 2.b) de l’article 101 i en l’apartat 3.b) de l’article 6 del present Reglament.

Article 107

En la mesura que sigui necessari per a l’aplicació del que disposa el present títol, i d’acord amb el previst en el si del Subgrup Veterinari, experts veterinaris nomenats pel subgrup citat poden realitzar controls in situ. Mitjançant l’autoritat competent, es facilita als experts comunitaris l’assistència necessària per a l’execució de les seves funcions.

Annex VIII.1

Estatus sanitari (brucel·losi)

Capítol I. Explotació ovina o cabruna, o territori, oficialment indemne de brucel·losi (B.

melitensis) Secció 1.- Explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis).

A- Concessió de l’estatus Es considera oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis):

1- L’explotació en la qual:

melitensis) com a mínim des de dotze mesos abans.

2- Una explotació que es trobi en el Principat d’Andorra o en un estat membre o regió reconeguda oficialment indemne de brucel·losi d’acord amb el que es disposa en la secció II.

B- Conservació de l’estatus 1- En les explotacions ovines o cabrunes oficialment indemnes de brucel·losi (B.

melitensis) situades fora d’una part del territori declarat oficialment indemne de brucel·losi en les quals, després d’haver estat classificades, la introducció d’animals es faci d’acord amb els requisits de l’apartat D, s’ha de controlar anualment en cada una de les explotacions una part representativa del ramat oví i cabrum de més de sis mesos. L’explotació manté l’estatus si els resultats de les proves són negatius.

En cada explotació la part representativa d’animals que han de ser controlats ha d’incloure:

• Tots els animals mascles sencers de més de sis mesos.

• Tots els animals introduïts en l’explotació després del control precedent.

• El 25% de les femelles en edat fèrtil (sexualment madures) o nodrisses, sense que el seu número pugui ser inferior a 50 per explotació, excepte en explotacions amb menys de 50 femelles d’aquestes característiques, en les quals s’han de controlar totes les femelles.

2- Per a una regió que no estigui oficialment indemne i en la qual més del 99% de les explotacions ovines i cabrunes siguin declarades oficialment indemnes de brucel·losi (B. melitensis), la periodicitat del control de les explotacions ovines o cabrunes oficialment indemnes de brucel·losi, pot fixar-se en tres anys sempre que les explotacions que no siguin oficialment indemnes estiguin situades sota control oficial o estiguin sotmeses a un programa d’eradicació.

C- Sospita o aparició de la brucel·losi 1- Si en una explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi:

2- Si l’explotació esmentada en l’apartat 1 es troba en una regió declarada oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis), el Principat d’Andorra o l’estat membre del qual es tracti ha d’informar immediatament la Comissió i els altres estats membres, en el cas del Principat a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

El ministeri encarregat de l’agricultura disposa:

3- Si es confirma el brot de brucel·losi de conformitat amb l’apartat anterior, la Comissió i el ministeri encarregat de l’agricultura mitjançant el procediment que s’aprovi en el si del Subgrup Veterinari, després d’haver valorat les circumstàncies de recrudescència de la brucel·losi (B. melitensis), adopten, si la valoració ho justifica, una decisió mitjançant la qual se suspèn o retira aquest estatus al Principat o a la regió o estat membre. Si és així, la recuperació de l’estatus només pot tenir lloc d’acord amb el mateix procediment.

D. Introducció d’animals en una explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis) Únicament poden ser introduïts en una explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi aquells animals de les espècies ovina o cabruna que compleixin els requisits següents:

1- Procedir d’una explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi; o 2- Procedir d’una explotació indemne de brucel·losi, estar identificats individualment segons el que disposa el paràgraf a) de l’apartat 1 de l’article 101 del present títol, no haver estat vacunats mai contra la brucel·losi o, si ho han estat, que ho hagin estat més de dos anys abans. No obstant això, també es poden introduir femelles de més de dos anys que hagin estat vacunades abans de l’edat de set mesos, que hagin estat aïllades en l’explotació d’origen sota control oficial i que, durant aquest període, hagin sofert dues proves, amb un interval de sis setmanes com a mínim, de conformitat amb l’annex VIII.3, amb resultats negatius.

Secció 2.- Territori del Principat, d’un estat membre o regió oficialment indemne de brucel·losi El Principat d’Andorra així com qualsevol estat membre o regió d’aquest, en el sentit de l’apartat j) de l’article 99 del present títol, pot ser reconegut com a oficialment indemne de brucel·losi:

1- a) Quan almenys el 99,8% de les explotacions ovines o cabrunes siguin explotacions oficialment indemnes de brucel·losi.

o b) Quan reuneixin els requisits següents:

ii) Que no s’hagi confirmat oficialment cap cas de brucel·losi ovina o cabruna des d’almenys cinc anys abans.

iii) Que la vacunació estigui prohibida des d’almenys tres anys abans.

2- Quan es compleixin els requisits previstos en l’apartat 1) i:

melitensis), els controls aleatoris duts a terme, ja sigui a l’explotació, ja sigui a l’escorxador, demostrin amb un marge d’error de l’1%, que menys del 0,2% de les explotacions estan infectades, o bé, si més no el 10% dels ovins i dels cabrums de més de sis mesos han donat resultat negatiu en alguna de les proves realitzades de conformitat amb l’annex VIII.3;

• Anualment, a partir del segon any després del reconeixement del territori del Principat o d’un estat membre o regió d’aquest, com a oficialment lliure de brucel·losi (B. melitensis), els controls aleatoris realitzats, o bé a l’explotació, o bé a l’escorxador, demostrin amb un marge d’error del 5%, que menys del 0,2% de les explotacions estan infectades, o bé si més no el 5% dels ovins i dels cabrums de més de sis mesos han donat resultat negatiu en alguna de les proves realitzades de conformitat amb l’annex VIII.3;

• Les disposicions establertes en els dos primers guions poden modificar-se d’acord amb el que s’estableixi en el si de Subgrup Veterinari sense perjudici de la publicació necessària de l’acord citat en el Butlletí Oficial del Principat.

Capítol II- Explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi (B. melitensis)

A. Obtenció de l’estatus 1- Es considera indemne de brucel·losi (B. melitensis) l’explotació ovina o cabruna, 1) en la qual:

2) En la qual, després de la seva qualificació, continuïn complint-se els requisits previstos en l’apartat B.

B. Conservació de l’estatus Es realitza una prova anual a una part representativa del cens d’animals de les espècies ovina i cabruna de cada explotació. El títol de l’explotació només pot conservar-se si els resultats de les proves són negatius.

En cada explotació, la part representativa d’animals que han de controlar-se inclou:

1- Tots els mascles sencers i no vacunats de més de sis mesos.

2- Tots els mascles sencers vacunats de més de divuit mesos.

3- Tots els animals introduïts en l’explotació després del control precedent.

4- El 25% de les femelles en edat fèrtil (sexualment madures) o nodrisses, sense que el nombre pugui ser inferior a 50 per explotació, excepte en explotacions amb menys de 50 femelles d’aquestes característiques, on s’han de controlar totes les femelles.

C. Sospita o aparició de la brucel·losi 1- Si en una explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi es comprova una sospita de brucel·losi (B. melitensis) en un o diversos animals de les espècies ovina o cabruna, se li retira aquest estatus. No obstant això, aquest podria ser suspès provisionalment si l’animal o els animals són eliminats o aïllats immediatament en espera de la confirmació oficial de brucel·losi (B. melitensis).

2- Si es confirma la brucel·losi (B. melitensis), es pot aixecar la suspensió provisional si se sacrifiquen tots els animals infectats o que hagin pogut infectar-se i si dues proves efectuades, de conformitat amb les disposicions de l’annex VIII.3, amb un interval, com a mínim, de tres mesos a tots els animals vacunats de més de divuit mesos i a tots els animals de més de sis mesos, donen resultat negatiu.

D. Introducció d’animals en una explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi (B.

melitensis) Només poden ser introduïts en una explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi, aquells animals de les espècies ovina o cabruna que compleixin els requisits següents:

1- Provenir d’una explotació ovina o cabruna oficialment indemne o indemne de brucel·losi (B. melitensis) o 2- Provenir, fins la data prevista per a la qualificació de les explotacions en el marc dels plans d’eradicació aprovats pel Principat d’Andorra o per l’estat membre, d’una explotació que no sigui del tipus mencionat en l’apartat 1 i complir els requisits següents: