Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000

Queda prohibida la utilització de la fusta, excepte per a l’embalatge de carns de cabrits i bens, amb la condició que es prenguin totes les precaucions necessàries per evitar el contacte entre la carn i l’embalatge en cas de ruptura de l’envasament.

60- Quan, si escau, s’envasin les carns fresques especejades o les despulles, aquesta operació ha d’efectuar-se tan aviat com sigui possible després de l’especejament i d’una forma que satisfaci les normes d’higiene.

Tret dels trossos de porc i de pit, les carns especejades han d’estar proveïdes, en tots els casos, d’un envàs protector, excepte si es transporten suspeses.

Aquests envasos han de ser transparents i incolors, i satisfer a més les condicions indicades en el primer i segon guió de la lletra a) del punt 59, sense que puguin ser reutilitzades novament per a l’envasament de carns. Pot fer-se una excepció a aquest requisit en el cas de les carns congelades destinades a ser utilitzades tal com estan com a matèria primera per als productes d’alimentació animal.

Quan es facin intercanvis o importacions de fetges, ronyons, o cors, en cada envasament només hi ha d’haver un òrgan complet.

61- Les carns envasades han d’embalar-se.

62- Això no obstant, si l’envasament reuneix totes les condicions de protecció de l’embalatge, no ha de ser transparent i incolor. Poden utilitzar-se també eurocaixes com a segon envasament sempre que es compleixin les altres condicions de l’apartat 59.

63- L’especejament, desossat, trossejat, envasament i embalatge poden tenir lloc en les mateix local si es compleixen les condicions següents:

L’envasament de la carn fresca es pot realitzar també en una sala d’especejament sempre que s’utilitzin eurocaixes, que han de reunir els requisits de l’apartat 59 b) i haver estat netejades i desinfectades abans de ser introduïdes a la sala d’especejament.

64- Els envasos i els embalatges esmentats en aquest capítol només poden contenir carns especejades que pertanyin a la mateixa espècie animal, tret del cas de carns envasades en unitats comercials destinades a la venda directa al consumidor.

X.I.1.Capítol XIII. Certificat d’inspecció veterinària 65- L’exemplar original del certificat d’inspecció veterinària que ha d’acompanyar les carns durant el seu transport al lloc de destinació, ha de ser expedit per un veterinari oficial en el moment de la càrrega.

El certificat ha de correspondre, en la seva presentació i contingut, al model que figura a l’annex X.I.3, ha d’estar redactat almenys en una de les llengües oficials del lloc de destinació i consta d’un sol full.

X.I.1.Capítol XIV. Emmagatzematge 66- Les carns fresques s’han de refrigerar immediatament després de la inspecció post mortem i mantenir-se permanentment a una temperatura interna igual o inferior a +7ºC per a les canals i els seus trossos i a més de +3ºC per a les despulles.

L’autoritat competent pot concedir, cas per cas, excepcions a aquest requisit amb vista al transport de les carns cap a sales d’especejament o a les carnisseries situades a les rodalies de l’escorxador, sempre que aquest transport no duri més de 2 hores i per raons de tècnica de maduració de les carns.

Les carns fresques destinades a la congelació han de procedir directament d’un escorxador o d’una sala d’especejament autoritzats.

La congelació de les carns fresques només es pot dur a terme per mitjà de l’equip adequat en els locals de l’establiment en què s’hagin obtingut o trossejat les carns, en magatzems frigoríficament autoritzats o en indústries càrnies.

Els trossos previstos a l'apartat 1 de l’article 128 el capítol I del títol X, els trossos previstos al punt 53 del capítol XI del present annex i les despulles destinades a la congelació, han de ser congelades sense demora, excepte si es requereix maduració per causes sanitàries. En el darrer cas, s’han de congelar immediatament després de la seva maduració.

Les canals, les mitges canals, les mitges canals especejades en un màxim de tres peces i els quarts destinats a la congelació han de ser congelats sense demora després del període de maduració.

Les cans trossejades destinades a la congelació han de ser congelades sense demora després del tall.

Les carns congelades han d’assolir una temperatura interna igual o inferior a -12ºC i no poden emmagatzemar-se a continuació a una temperatura superior a aquesta.

Les carns fresques subjectes a un procés de congelació han de portar la indicació del mes i de l’any en què van ser congelades.

67- Cap altre producte que pugui afectar les condicions d’higiene de les carns o que pugui contaminar-les, pot emmagatzemar-se en els locals esmentats als punts 16 i 17 del

capítol IV del present annex, excepte si les carns s’embalen i s’emmagatzemen

separadament.

68- La temperatura d’emmagatzematge dels locals esmentats als punt 16 i 17 del capítol IV d'aquest annex, ha d’anotar-se en un registre.

X.I.1.Capítol XV. Transport 69- Les carns fresques s’han de transportar per mitjà de transports proveïts d’un sistema de tancament hermètic o, en el cas de les carns fresques importades de conformitat amb la normativa sobre organització de controls veterinaris en els productes que s’introdueixin a la Comunitat Europea procedents de tercers països o de carns fresques que passen pel territori d’un país tercer al qual fa referència el títol II, per mitjans de transport precintats, concebuts i equipats de tal manera que es garanteixin les temperatures indicades en el

capítol XIV, durant tots el transcurs del transport.

No obstant el que es disposa en el paràgraf anterior, les canals, les mitges canals tallades en un màxim de tres peces o els quarts poden transportar-se a temperatures més elevades que les previstes en el capítol XIV en les condicions que es fixin en el si del Subgrup Veterinari.

70- Els mitjans de transport d’aquestes carns han de complir els requisits següents:

71- Els mitjans de transport de les carns no poden en cap cas utilitzar-se per transportar animals vius o qualsevol altre producte que pugui alterar o contaminar les carns.

72- Cap altre producte que pugui afectar les condicions d’higiene de les carns o contaminar- les pot ser transportat al mateix temps que les carns en un mitjà de transport, si no és que es prenen les precaucions apropiades. Les carns embalades i les carns sense embalar han de ser transportades en mitjans de transport d’ús específic, si no és que en el mateix mitjà de transport hi ha compartiments estancs que permetin la separació física de la carn sense embalar de la carn embalada. Els budells només es poden transportar en si estan escaldats o rentats, i els caps i les potes si estan escorxats o escaldats i depilats.

73- Les carns fresques no es poden transportar en mitjans de transport que no estiguin perfectament nets i desinfectats.

74- Les canals, les mitges canals, les mitges canals especejades en un màxim de tres peces i els quarts, tret de la carn congelada embalada en condicions d’acord amb les exigències de la higiene, s’han de transportar sempre suspeses, tret del cas de transport aeri esmentat a la lletra c) del punt 70.

Els altres trossos així com les despulles, han de ser suspesos o col·locats en suports si aquests no estan inclosos en embalatges o continguts en recipients de materials resistents a la corrosió. Aquests suports, embalatges o recipients han de complir les exigències de la higiene i, en particular, pel que fa als embalatges, les disposicions del

capítol I del títol X del Reglament. Les vísceres s’han de transportar sempre en

embalatges resistents i estancs als líquids i als cossos greixosos. No es poden reutilitzar si no és després d’una neteja i desinfecció perfectes.

75- El veterinari oficial ha d’assegurar-se, abans de l’expedició, que els mitjans de transport i les condicions de la càrrega compleixen les condicions d’higiene definides al present

capítol.

Annex X.I.2

X.I.2.Capítol I. Condicions d’autorització dels establiments de poca capacitat Els establiments de poca capacitat han d’estar proveïts, com a mínim:

1- En els locals on es procedeixi a l’obtenció i el tractament de carns:

aquesta aigua ha de canalitzar-se cap als claveguerons proveïts de sifons i reixes.

No obstant això, no és motiu de retirada de l’autorització l’existència de parets de fusta als locals mencionats en el punt 16 del capítol III de l’annex X.I.1, construïts abans de l’1 de juliol de 1991.

Quant s’emmagatzemen carns a l’establiment, aquest ha de disposar d’un local d’emmagatzemament que compleixi els requisits esmentats.

2- a) D’un nombre suficient de dispositius dotats d’aigua calenta, tan a prop com sigui possible dels llocs de treball, per a la neteja i la desinfecció de les mans i del material. Per a la neteja de les mans, aquestes instal·lacions han d’estar proveïdes d’aigua corrent freda i calenta o d’aigua tèbia a una temperatura adequada, de productes de neteja i de desinfecció, així com de mitjans higiènics per assecar les mans.

3- De dispositius adequats de protecció contra animals indesitjables, com insectes o rosegadors.

4- a) De dispositius i estris de treball, com taules d’especejament, safates d’especejament mòbils, recipients, bandes transportadores i serres, de materials resistents a la corrosió, que no puguin alterar les carns, fàcils de netejar i de desinfectar. Es prohibeix l’ús de la fusta.

• Facilitar el manteniment de les carns.

• Col·locar els recipients utilitzats per a la carn, de manera que s’impedeixi que la carn o els recipients entrin en contacte directe amb el sòl o les parets.

5- D’equips de refrigeració que permetin mantenir en les carns les temperatures internes exigides pel capítol XIV de l’annex X.I.1. Aquests equips han de comptar amb un sistema d’evacuació connectat a la canalització de les aigües residuals que no presenti cap risc de contaminació per a les carns.

6- D’una instal·lació que permeti el subministrament d’aigua exclusivament potable de conformitat amb la legislació vigent sobre l’abastament i control de la qualitat de les aigües potables destinades al consum humà a pressió i en quantitat suficient. No obstant això, amb caràcter excepcional, s’autoritzarà la instal·lació d’una conducció d’aigua no potable destinada a la producció de vapor, la lluita contra incendis i la refrigeració d’equips frigorífics, amb la condició que aquesta conducció estigui perfectament diferenciada de la de l’aigua potable, no pugui utilitzar-se per a altres finalitats i no presenti cap risc de contaminació de les carns fresques.

7- D’una instal·lació que proporcioni una quantitat suficient d’aigua potable calenta d’acord amb la legislació vigent (es tracta de la mateixa legislació a la qual fa referència l’apartat anterior).

8- D’un dispositiu que permeti l’evacuació d’aigües residuals de forma higiènica.

9- D’un lavabo i evacuatoris, com a mínim, amb aigua corrent. Aquests últims no poden obrir-se directament als locals de treball. Els lavabos han de comptar amb aigua corrent calenta i freda o d’aigua tèbia a una temperatura apropiada, de materials higiènics per a la neteja i desinfecció de les mans, així com de mitjans higiènics per assecar les mans, i han d‘estar situats a prop dels evacuatoris.

X.I.2.Capítol II. Condicions especials d’autorització dels escorxadors de poca capacitat 10- Independentment de les condicions generals del capítol I d’aquest annex, els escorxadors han de disposar com a mínim:

11- En el local de sacrifici, es prohibeix buidar els estómacs i budells i emmagatzemar cuirs, peülles, ungles o cerres de porcí.

En el local de sacrifici, els estómacs i budells poden buidar-se i netejar-se en moments diferents al sacrifici.

12- En cas que no es puguin evacuar diàriament els fems del local de sacrifici, s’han d’emmagatzemar en un espai clarament separat.

13- Els animals introduïts al local de sacrifici han d’atordir-se i sacrificar-se immediatament.

14- Els animals malalts o sospitosos de malaltia no han de sacrificar-se a l’establiment, tret d’excepció autoritzada per l’autoritat competent.

En el cas de l’excepció esmentada, s’ha de procedir al sacrifici sota el control de l’autoritat competent i cal prendre les mesures necessàries per tal d’evitar la contaminació, netejant i desinfectant especialment els locals sota control oficial abans de reutilitzar-los.

15- Els escorxadors han de disposar d’un local amb armari que es tanqui amb clau, a

disposició del servei d’inspecció veterinària durant el període laboral.

Annex X.I.3

Certificat de salubritat Descarrega el document Relatiu a la carn fresca(1) mencionada en l’article 3.1.A f). iii), de la Directriu 64/43/CEE i en l’apartat 3 del paràgraf f) del punt 1 de l’article 128 del Reglament de transposició a l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra.

Núm. (2) Lloc d’expedició:

Ministeri:

Servei:

Referència (2):

I. Identificació de la carn Carn de:

(espècie animal) Natura de les peces:

Natura de l’embalatge:

Nombre de peces o d’unitats d’embalatge:

Mes(os) i any(s) de congelació:

Pes net:

II. Origen de la carn Adreça(ces) i número(s) de registre sanitari de l’escorxador(s) autoritzat(s):

Adreça(ces) i número(s) de registre sanitari de la sala(es) autoritzada(es):

Adreça(ces) i número(s) de registre sanitari del(s) magatzem(s) frigorífic(s) autoritzat(s):

III. Destinació de la carn La carn és expedida de:

(país i lloc d’expedició) a:

(país i lloc de destinació) Pel mitjà de transport següent (3):

Nom i adreça de l’expedidor:

Nom i adreça del destinatari:

IV. Certificat de salubritat El sotasignat, veterinari oficial, CERTIFICO:

Que la carn citada anteriorment ha estat elaborada respectant les condicions de producció i de control previstes per la Directriu 64/433/CEE - en un escorxador situat en una regió o zona de restricció (4), - és destinada a un estat membre després d’un trànsit per un país tercer (4), - és destinada a Finlàndia o a Suècia (4), i) s’hi han efectuat els tests enumerats a l’apartat a) del punt 4 de l’article 130 (4) ii) és destinada a la transformació (4) iii) prové d’un establiment sotmès a un programa segons l’establert en l’apartat c) del punt 4 de l’article 130 (4) Lloc i data:

(nom i signatura del veterinari oficial) (1) Carn fresca: segons la Directriu mencionada en el punt IV del present certificat, totes les parts aptes per al consum humà d’animals domèstics que pertanyen a les espècies bovina, porcina, ovina i caprina, i els solípedes (equins), sense haver sofert cap tractament per assegurar-ne la conservació; no obstant això, la carn tractada amb fred és considerada carn fresca.

(2) Facultatiu.

(3) Per als vagons i els camions, indiqueu el número de matrícula; per als avions, el número de vol; per als vaixells, el nom i, si és necessari, el número de contenidor.

(4) Ratlleu el que no correspongui.

Annex X.I.4

Classificació de les canals de bovins 1- CATEGORIES DE CANALS Els animals de l’espècie bovina es classifiquen en les categories següents:

A: canals de mascles joves sense castrar de menys de dos anys B: canals d’altres mascles sense castrar C: canals de mascles castrats D: canals de femelles que han parit E: canals d’altres femelles Les lletres A, B, C, D i E s’utilitzen per identificar les canals 2- CLASSIFICACIÓ DE CANALS La classificació de les canals de bovins s’efectuarà valorant successivament:

2-1. Requisits de conformació La conformació és el conjunt de caràcters morfològics que determinen el desenvolupament de les formes musculars. La conformació de la canal es determina en funció del desenvolupament de perfils i la musculatura de la canal, i en particular, de les seves parts essencials (cuixa, llom i espatlla).

Els graus en què es classifica la conformació de les canals són els següents:

? Grau S. Conformació superior: les canals presenten perfils extremadament convexos i un desenvolupament muscular excepcional amb dobles muscles (tipus "culon").

Cuixa: extremadament voluminosa, dobles músculs i enfonsaments visiblement separats.

Llom: molt ample i molt gros fins a l'alçada de l'espatlla.

Espatlla: extremadament voluminosa.

La cara interna de la cuixa s’estén de manera excepcional damunt la símfisi (symphysis pelvis) i el maluc és molt gruixut ? Grau E. Conformació excel·lent: les canals presenten perfils de convexos a superconvexos i un desenvolupament muscular excepcional.

Cuixa: molt voluminosa Llom: ample i molt gros fins a l'alçada de l'espatlla Espatlla: molt voluminosa La cara interna de la cuixa s’estén àmpliament damunt la símfisi (symphysis pelvis) i el maluc és molt gruixut.

? Grau U. Conformació molt bona: perfils convexos en conjunt, fort desenvolupament muscular.

Cuixa: voluminosa Llom: ample i molt gros fins a l'alçada de l'espatlla Espatlla: voluminosa La cara interna de la cuixa s’estén damunt la símfisi (symphysis pelvis) i el maluc és gruixut ? Grau R. Conformació bona: perfils rectilinis en conjunt i bon desenvolupament muscular.

Cuixa: bon desenvolupament muscular Llom: encara gros, però menys ample a l'alçada de l'espatlla Espatlla: bon desenvolupament muscular La cara interna de la cuixa i el maluc són lleugerament gruixuts.

? Grau O. Conformació menys bona: perfils de rectilinis a subcòncaus, amb un desenvolupament muscular mitjà.

Cuixa: desenvolupament mitjà Llom: menys gros Espatlla: desenvolupament mitjà, quasi plana El maluc és rectilini.

? Grau P. Conformació inferior: tots els perfils són de còncaus a molt còncaus, amb desenvolupament muscular escàs.

Cuixa: poc desenvolupada Llom: estret Espatlla: plana amb ossos marcats 2-2. Requisits d'engreixament:

L’engreixament és el nivell de greix infiltrat en les masses musculars, així com l'extensió i el gruix del greix superficial de la canal.

Els graus amb què es classifica l'engreixament de les canals són els següents:

? Grau 1. No gras: cobertura de greix inexistent o molt feble. Sense greix a l'interior de la cavitat toràcica.

? Grau 2. Poc cobert: lleugera cobertura de greix. Els músculs són visibles en gairebé tota la canal. En la cavitat toràcica, els músculs intercostals s’aprecien perfectament.

? Grau 3. Cobert: músculs, excepte en la cuixa i l’espatlla, casi sempre coberts, escasses acumulacions de greix en l’interior de la cavitat toràcica. Per la cara interna de la cavitat toràcica els músculs intercostals encara són visibles.

? Grau 4. Gras: músculs coberts de greix, però encara són parcialment visibles al nivell de la cuixa i de l’espatlla, amb algunes acumulacions de greix a l’interior de la cavitat toràcica. Venes de greix a la cuixa i a la cavitat toràcica, els músculs intercostals poden tenir greix infiltrat.

? Grau 5. Molt gras: el greix recobreix tota la canal, amb acumulacions importants de greix a l’interior de la cavitat toràcica. La cuixa està quasi totalment coberta d’una capa gruixuda de greix, de forma que les venes de greix s’aprecien dèbilment. En la cavitat toràcica, els músculs intercostals estan infiltrats de greix.

3- REALITZACIÓ DE LA CLASSIFICACIÓ DE LES CANALS a) La classificació de les canals la realitzen tècnics qualificats proposats pel titular, gestor o explotant de l’establiment, que hagin estat autoritzats específicament per l’autoritat competent.

• tenir un títol expedit per l’autoritat competent basat com a mínim en l’assistència a un curs específic sobre la matèria, que prevegi exercicis reals sobre classificació de canals en un escorxador, d’una durada d’almenys 10 hores.

• haver superat amb èxit una prova pràctica realitzada per l’autoritat competent, sobre un mínim de 40 canals.

4- MARCATGE DE LES CANALS a) Totes les canals o mitges canals classificades segons el disposat anteriorment han de ser marcades indicant la categoria, la conformació i el grau d’engreixament.

• la dimensió de les etiquetes no pot ser inferior a 5 per 10 centímetres - en aquest cas cal que hi consti a més: el número d’inscripció de l’establiment al Registre Sanitari d’Indústries i Productes Alimentaris del Principat d’Andorra, el número d’identificació de l’animal, el pes de la canal i la data de sacrifici de l’animal - les etiquetes han de ser de material inalterable, resistents al trencament i inamovibles i s’han de situar en els mateixos llocs que els segells en tinta.

Annex X.I.5

Qualificació professional dels assistents 1- A la prova de la qual es parla en l’apartat 3 de l’article 134 del capítol I del títol X només poden presentar-se els candidats que puguin acreditar haver seguit durant un mínim de 400 hores, un curs teòric, incloses les demostracions de laboratori, homologat per les autoritats competents, que comprengui els punts previstos a la lletra a) del punt 3 del present annex, i haver rebut, durant un mínim de 200 hores, una formació pràctica sota el control d’un veterinari oficial. La formació pràctica es du a terme en escorxadors, sales d’especejament, magatzems frigorífics i llocs d’inspecció de carns fresques.

2- La prova a la qual es refereix l’apartat 3 de l’article 134 del capítol I del títol X del Reglament, comprèn una part teòrica i una part pràctica i tracta els punts següents:

• Nocions d’anatomia i de fisiologia dels animals sacrificats.

• Nocions de patologia dels animals sacrificats.

• Nocions d’anatomia patològica dels animals sacrificats.

• Nocions d’higiene, en particular d’higiene industrial, d’higiene del sacrifici, de l’especejament i de l’emmagatzematge i d’higiene del treball.

• Coneixement dels mètodes i dels procediments de sacrifici, d’inspecció, de preparació, d’envasament, d’embalatge i de transport de carns fresques.

• Coneixement de les lleis, els reglaments i les disposicions administratives que regeixen l’exercici de l‘activitat.

• Procediment per a la presa de mostres.

• Inspecció i avaluació dels animals sacrificats.

• Identificació d’espècies animals mitjançant l’estudi de parts típiques de l’animal.

Identificació d’un nombre determinat de parts d’animals sacrificats afectades per alteracions i comentaris relatius a aquestes parts.

• Inspecció post mortem en un escorxador.

• Control de la higiene.

• Presa de mostres.

Annex X.I.6

Mètodes de detecció de triquines X.I.6.Capítol I. Examen i mètodes de detecció de la triquina - EXAMEN TRIQUINOSCÒPIC a) Instrumental - Triquinoscopi de llum incandescent que permeti un augment de 50 i 80 a 100 vegades.

• Compressor, format per dues plaquetes de vidre que puguin comprimir-se l’una contra l’altra, una de les quals ha d’estar dividida en zones iguals; unes tisores petites corbes; una pinça petita; un ganivet per tallar les mostres; recipients petits numerats que serveixen per recollir les mostres; un comptagotes; un got que contingui àcid acètic i un altre que contingui una solució de potassa càustica per diluir en el cas de possible calcificació o per estovar la carn seca.

Quan es disposi únicament d’un pilar del diafragma, cal agafar una mostra que tingui un gruix dues vegades el gruix d’una avellana. Si falten ambdós pilars del diafragma, cal agafar dues mostres del gruix d’una avellana de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, o de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors o, fins i tot, dels músculs abdominals.

Per als trossos de carn: de cada tros, tres mostres de músculs esquelètics, que continguin poc greix; si és possible de la mida d’una avellana i agafades de punts diferents; si és possible prop dels ossos o dels tendons.

Quan la carn dels trossos que es vulguin examinar estigui seca i envellida, les preparacions han de mullar-se de deu a vint minuts en una solució de potassa diluïda en dos volums d’aigua abans de comprimir-los.

Quan, en el cas de les canals senceres, les mostres procedeixin de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors o fins i tot dels músculs abdominals, s’han de tallar catorze fragments de cada mostra de la mida d’un gra de civada, és a dir vint-i-vuit fragments en total.

De cada una de les mostres agafades dels trossos de carn, el controlador de les triquines ha de tallar quatre fragments de la mida d’un gra de civada, és a dir, dotze fragments en total.

L’examen en el triquinoscopi s’ha de fer de manera que cada preparat s’examini lentament i acuradament. Quan, durant l’examen triquinoscòpic, es detectin llocs sospitosos la natura dels quals no es pugui determinar amb certesa, ni tan sols amb l’ajut d’un augment més alt del triquinoscopi, s’ha de procedir a un examen de control amb l’ajut del microscopi.

L’examen microscòpic ha de fer-se de manera que cada preparació sigui examinada lentament i acuradament amb un augment de 30 a 40 vegades.

En cas de dubte, s’ha de prosseguir l’examen amb altres mostres i preparats, si és necessari amb augments superiors, fins que s’obtinguin les precisions desitjades.

L’examen triquinoscòpic ha de durar almenys tres minuts.

En cas que s’utilitzin mostres de reserva procedents de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors o dels músculs abdominals, l’examen triquinoscòpic ha de durar almenys 6 minuts.

El temps mínim establert per a l’examen no inclou el temps necessari per a la presa de les mostres ni per a la confecció de les preparacions.

En general, un controlador no hauria d’examinar en el triquinoscopi més de 840 fragments al dia, quantitat que, no obstant això, es pot elevar excepcionalment fins a 1.050.

I. MÈTODE DE LA DIGESTIÓ ARTIFICIAL a) Instrumental i material - Ganivet per a agafar les mostres - Estereomicroscopi (augment de 15 a 40 vegades) que disposi d’una il·luminació adequada - Petits recipients numerats que puguin tancar-se per a la conservació de les mostres, si escau, fins a la repetició dels exàmens - Estufa - Embut de vidre de dos a tres litres amb suport i tub de connexió de cautxú, pinces per separar el tub de connexió - Tamís de plàstic (diàmetre de 18 cm aproximadament, malles d’1 mm aproximadament) - Sedàs - Tub afusat de punta soldada - Cubeta - Picadora de carn - Líquid de digestió compost de la manera següent: 10 g de pepsina [80U/g FIP (Federació Internacional de Farmàcia)], 5 ml de HCL (37% almenys), portar a un litre amb aigua corrent b) Presa de mostres 1. Quan les canals estan senceres, s’agafa almenys una mostra de 20 grams d’un dels pilars del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa;

quan no es disposi del pilar del diafragma, s’agafa la mateixa quantitat de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum o de la musculatura de la llengua o dels músculs mastegadors, o fins i tot de la musculatura abdominal.

Es reuneixen 10 mostres de 10 grams cada una en una mostra col·lectiva; es piquen amb una picadora de carn (diàmetre dels forats: 2 mm) i es col·loquen, sense aixafar, en el tamís proveït d’un sedàs. Se suspèn aleshores el tamís en un embut unit per un tros de tub de cautxú a un tub afusat, de punta soldada; s’omple l’embut amb el líquid de digestió fins que el material d’anàlisi estigui completament recobert. La relació material d’anàlisi/ líquid de digestió ha de ser 1/20 a 1/30 aproximadament .

Després d’una incubació de 18 a 20 hores a una temperatura de 37 a 39ºC, se separa el tub afusat. Cal eliminar amb precaució el líquid que suri en aquest tub i recollir en una càpsula el sediment, que s’ha de diluir acuradament. Cal buscar la presència de triquines amb ajut de l’estereomicroscopi amb un augment de 20 a 40 vegades.

En cas de resultat positiu o dubtós de l’anàlisi d’una mostra col·lectiva, cal analitzar individualment les mostres restants a les quals s’han d’afegir 20 grams agafats de cada porc o, en cas que es tracti de trossos de carn, 20 grams agafats de cada tros, d’acord amb el que es disposa en l’apartat b) anterior.

II. MÈTODE DE DIGESTIÓ ARTIFICIAL DE MOSTRES COL·LECTIVES a) Instrumental i reactius - Un ganivet i pinces per agafar les mostres - Una màquina de picar carn, els forats de la qual han de tenir un diàmetre comprès entre 2 i 3 mm - Un matràs Erlenmeyer de 3 l, amb un tap de goma o de buata - Un embut cònic de separació d’una capacitat de 2.000 ml - Un suport normal amb el peu en forma de A de 28 cm de longitud, proveït d’una vareta de 8O cm - Una anella de 10 a 11 cm que pugui fixar-se al suport - Una pinça amb una boca esmussada (23/40 mm) que pugui subjectar-se al suport per mitjà d’un maniguet doble - Un tamís (finor de la malla: 177 ?) d’un diàmetre exterior d’11 cm proveït d’una reixeta de llautó o d’acer inoxidable - Un embut d’un diàmetre interior, com a mínim, de 12 cm - Provetes graduades de 100 ml - Un estereomicroscopi (augment de 15 a 40 vegades), que disposi d’una il·luminació adequada, o un triquinoscopi, proveït d’una taula horitzontal per al compressor, que disposi d’una il·luminació adequada - En cas d’utilització del triquinoscopi: una cubeta per al còmput de larves, que es pot descriure de la manera següent:

una cubeta formada per plaques acríliques d’un gruix de 3 mm i que reuneixi les característiques següents:

ii) plaques laterals: 230 x 20 mm;

iii) plaques frontals: 40 x 20 mm.

El fons i les plaques frontals han d’estar fixos entre les plaques laterals, de manera que formin una cubeta proveïda de 2 petites nanses en els dos extrems. La part superior del fons ha d’estar entre 7 i 9 mm més elevada en relació amb la base del quadrat format per les plaques laterals i frontals. Les plaques han de fixar-se per mitjà d’una cola adequada al material - En el cas d’utilització de l’estereomicroscopi, una sèrie de plaques de Petri d’un diàmetre de 9 cm, el fons de les quals estigui dividit en quadrats d’examen de 10 x 10 mm, mitjançant un instrument punxegut - Diversos cubells de 10 l que s’han d’utilitzar en el moment de la descontaminació dels instruments, per mitjà d’un tractament com el formol, i per al suc digestiu que quedi, en el cas de resultat positiu - Àcid clorhídric concentrat (37 %) - Concentració de pepsina: 1:10.000 NF (US National Formulary), corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea), corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia).

• Un nombre de safates que puguin contenir 50 mostres, d’aproximadament 2 g cada una - Una balança de precisió de 0,1 g b) Presa de mostres 1. Quan les canals estan senceres, s’agafa una mostra d’aproximadament 2 g, d’un dels pilars del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Si no hi ha pilar del diafragma, s’agafa la mateixa quantitat de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, o de la musculatura de la llengua, o dels músculs mastegadors, o també de la musculatura abdominal.

La mostra col·lectiva es passa una vegada per la màquina de picar carn.

La carn picada es col·loca en el matràs Erlenmeyer de 3 l, al mateix temps que 7 g de pepsina i es cobreix amb 2 l d’aigua d’aixeta escalfada a una temperatura aproximada de 40 a 41ºC, i amb 25 ml d’àcid clorhídric concentrat .

Cal agitar la mescla per dissoldre la pepsina.

El pH de la solució és, aleshores, d’aproximadament 1,5 a 2.

• Per a la digestió, el matràs Erlenmeyer es col·loca en una estufa a 40-41ºC durant 4 hores aproximadament. Durant aquest temps, s’agita regularment com a mínim, dues vegades per hora.

• Digerida la solució, es filtra, per mitjà d’un tamís, a través de l’embut cònic de separació de 2 l i es deixa en repòs sobre el suport durant almenys una hora.

• Es trafega a una proveta graduada, un volum total d’aproximadament 45 ml, i es distribueix en tres plaques de Petri, els fons de la qual estaran dividits en quadrats a raó de 15 ml per placa.

• Cada placa de Petri s’ha d’examinar minuciosament a l’estereomicroscopi, per tal de descobrir-hi larves.

• En el cas que s’utilitzin cubetes per al còmput de larves, els 45 ml es distribuiran en dos cubetes i s’han d’examinar al triquinoscopi.

• Les larves apareixen en el sediment com uns organismes identificables i si l’aigua és tèbia, sovint es poden observar els enrotllats i desenrotllats de l’espiral.

• Els líquids de digestió s’han d’examinar des del moment en què es preparin. En cap cas no es pot postergar l’examen per a l’endemà.

• Si els líquids de digestió no són prou transparents o si no s’examinen en el termini de 30 minuts següents a la seva preparació, s’han de clarificar de la manera següent: vessar la mostra final de 45 ml a una proveta graduada i deixar sedimentar durant 10 minuts. Després d’aquest temps, s’han de treure, per aspiració, 30 ml del líquid que sura i afegir aigua de l’aixeta als 15 ml restants fins a obtenir un volum total de 45 ml. Després d’un nou període de repòs de 10 minuts cal treure, per aspiració, 30 ml del líquid que sura, vessar els 15 ml restants a una placa de Petri, o a una cubeta per al còmput de les larves, amb vista a fer-ne l’examen. Després es renta la proveta graduada amb 10 ml d’aigua de l’aixeta; s’afegeix el líquid obtingut de la mostra a la placa de Petri, o de la cubeta per al còmput de larves i s’examina.

ii) Grups de menys de 100 mostres Es pot afegir un màxim de 15 mostres individuals a un grup complet de 100 mostres per examinar-les al mateix temps que aquestes últimes. Si el nombre de mostres que s’han d’examinar és superior a 15 i inferior a 100, el líquid de digestió s’ha de reduir proporcionalment.

III. MÈTODE DE LA DIGESTIÓ DE MOSTRES COL·LECTIVES AMB ASSISTÈNCIA MECÀNICA I TÈCNICA DE LA SEDIMENTACIÓ a) Instrumental i reactius - Un ganivet o tisores per a tallar les mostres - Safates dividides en 50 quadrats que puguin contenir, cada una, les mostres de carn, d’aproximadament 2 g - Un Stomacher Lab-blender 3 500, Thermo model - Bosses de plàstic adaptades a l’Stomacher Lab-blender - Embuts de separació cònics amb una capacitat de 2 l, preferentment proveïts de claus de seguretat de Teflon - Suports amb anelles i fixacions - Tamisos, finor de malla 177 ? d’un diàmetre exterior d’11 cm proveïts d’una reixa d’acer inoxidable - Embuts d’un diàmetre interior d’almenys 12 cm, destinats a la recepció dels tamisos - Provetes graduades de 100 ml - Un dosificador de 25 ml - Gots de precipitat d’una capacitat de 3 l - Una cullera o una vareta de vidre per a agitar el líquid de digestió en el got de precipitat - Una xeringa de plàstic i un tub d’aspiració - Una cullera graduada de 6 g - Un termòmetre d’una precisió de ± 0,5ºC amb una graduació d’1 a 100ºC - Un vibrador, per exemple, una afaitadora elèctrica sense capçal - Un relé que s’encengui i apagui a cada minut - Un triquinoscopi proveït d’una taula horitzontal o un estereomicroscopi que disposi d’una il·luminació adequada - Una cubeta per al còmput de larves (en el cas que s’utilitzi un triquinoscopi). La cubeta ha d’estar formada per plaques acríliques d’un gruix de 3 mm i ha de presentar les característiques següents:

ii) plaques laterals: 230 x 20 mm;

iii) plaques frontals: 40 x 20 mm.

El fons i les plaques frontals han de ser fixos entre les plaques laterals, de manera que formin dues petites nanses en els dos extrems. La part superior del fons ha d’estar entre 7 i 9 mm més elevada en relació amb la base del quadrat format per les plaques laterals i frontals. Cal fixar les plaques per mitjà d’una cola adequada al material.

• En el cas que s’utilitzi un estereomicroscopi, diverses plaques de Petri d’un diàmetre de 9 mm, el fons de les quals ha d’estar dividit en quadrats de 10 x 10 mm, mitjançant un instrument punxegut - Solució d’àcid clorhídric de 17,5 % - Concentració de pepsina: 1:10.000 NF (US National Formulary), corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea), corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia) - Diversos cubells de 10 l que s’han d’utilitzar en el moment de la descontaminació de l’instrumental, per mitjà d’un tractament com el formol i per al suc digestiu que quedi, en el cas de resultat positiu - Una balança d’una precisió de 0,1 g b) Presa de mostres 1. Quan les canals estan senceres, s’agafa una mostra d’aproximadament 2 g, d’un dels pilars del diafragma, a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Si no hi ha pilar del diafragma, s’agafa la mateixa quantitat de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum, o de la musculatura de la llengua, o dels músculs mastegadors, o també de la musculatura abdominal.

• Es posa un litre i mig d’aigua escalfada a 32-35ºC en la bossa interior i es du a 40-41ºC.

• Es transfereix a la bossa 25 ml de la solució d’àcid clorhídric al 17,5%.

• A continuació s’afegeixen 100 mostres, d’1 g cada una (a 25-30ºC) agafades de cada una de les mostres individuals, d’acord amb el procediment previst a l’apartat b).

• Finalment s’afegeixen 6 g de pepsina. Cal respectar escrupolosament l’ordre de les operacions per evitar la descomposició de la pepsina.

• S’ha de barrejar a l’Stomacher durant 25 minuts.

• Es treu la bossa de plàstic de l’Stomacher, es filtra el líquid de digestió amb l’ajuda d’un tamís i es deixa que s’escorri en un got de precipitats de 3 l.

• Es renta la bossa de plàstic amb 100 ml d’aigua, que s’ha d’utilitzar a continuació per esbandir el tamís i afegir-ho al filtrat que contingui el got de precipitats.

Es poden afegir com a màxim 15 mostres individuals al grup complet de 100 mostres per ser examinades al mateix temps que aquestes.

ii) Grups de menys de 100 mostres - S’equipa l’Stomacher Lab-blender 3 500 d’una doble bossa de plàstic i es regula la temperatura a 40-41 ºC.

• Es prepara un líquid de digestió barrejant un litre i mig d’aigua i 25 ml d’àcid clorhídric al 17,5 %. S’afegeixen 6 g de pepsina i barrejar-ho tot a una temperatura de 40-41ºC. Cal respectar escrupolosament l’ordre de les operacions per evitar la descomposició de Ia pepsina.

• S’ha de determinar un volum de líquid de digestió que es correspongui a 15 ml per mostra (així doncs, per a 30 mostres, s’ha de preparar 30 x 15 ml = 450 ml) i transferir-ho a la bossa de plàstic interior, al mateix temps que les mostres de carn d’aproximadament 1 g (a 25-30ºC) agafades cada una de les mostres individuals, segons el procediment descrit en l’apartat b).

• Es buida l’aigua a aproximadament 41ºC, a la bossa exterior fins a obtenir un volum total a les dues bosses d’un litre i mig.

• Es barreja a l’Stomacher durant 25 minuts.

• Es treu la bossa de plàstic de l’Stomacher, es filtra el líquid de digestió amb l’ajuda d’un tamís i es deixa que s’escorri en un got de precipitats de 3 l.

• Es renta la bossa de plàstic amb 100 ml d’aigua, que s’ha d’utilitzar a continuació per aclarir el tamís i que afegir-ho al filtrat que contingui el got de precipitats.

• Es traspassa el líquid de digestió refredat a un embut de separació de 2 l proveït d’un vibrador que s’ha de fixar per mitjà d’una pinça suplementària.

• Per a la sedimentació, s’ha de deixar el líquid a l’embut de separació durant 30 minuts, alternant un minut de vibració i un minut de pausa.

• Després dels 30 minuts, s’introdueixen ràpidament 60 ml de sediment a una proveta graduada de 100 ml. Després de la seva utilització, cal esbandir l’embut amb una solució detergent.

• Es deixa reposar la mostra de 60 ml com a mínim, es treu per aspiració, el líquid que suri fins a deixar a la proveta un volum de 15 ml que s’han d’examinar per investigar la presència de larves.

• Per a l’aspiració, s’ha d’utilitzar una xeringa de plàstic d’un sol ús proveïda d’un tub de plàstic. La longitud del tub ha de permetre que a la proveta graduada quedin 15 ml del líquid quan el coll de la xeringa es trobi al nivell de la vora del cilindre.

• S’han d’introduir els 15 ml que queden en una cubeta per al còmput de larves, o en dues plaques de Petri i examinar-les al triquinoscopi o a l’estereomicroscopi.

• Els líquids de digestió s’han d’examinar des del moment en què estiguin preparats. En cap cas no es pot posposar l’examen per al dia següent.

• Si els líquids de digestió no són prou transparents o si no s’examinen en els 30 minuts següents a la seva preparació s’han de clarificar de la manera següent:

s’ha d’abocar la mostra final de 60 ml a una proveta graduada i deixar sedimentar durant 10 minuts. Després d’aquest temps, cal treure per aspiració, 45 ml del líquid que sura i afegir aigua de l’aixeta als 15 ml restants fins a obtenir un volum total de 45 ml. Després d’un nou període de repòs de 10 minuts, s’ha de treure per aspiració, 30 ml del líquid que suri, vessar els 15 ml restants en una placa de Petri, o en una cubeta per al còmput de les larves, per tal d’examinar-los. La proveta graduada s’ha de rentar amb 10 ml d’aigua de l’aixeta; s’afegeix el líquid obtingut a la mostra a la placa de Petri, o a la cubeta per al còmput de larves i s’examina.

D’aquesta manera s’han d’examinar les mostres de 20 grups de 5 porcs. Si es descobreixen les triquines en un grup de mostres de 5 porcs, s’han d’agafar mostres de 20 g de cada animal que pertanyi a aquest grup i s’han d’examinar d’acord amb el mètode descrit més amunt.

IV. MÈTODE DE LA DIGESTIÓ DE MOSTRES COL·LECTIVES AMB ASSISTÈNCIA MECÀNICA I TÈCNICA D’AÏLLAMENT PER FILTRACIÓ a) Instrumental i reactius Els mateixos que els de l’apartat a) del mètode IV, i a més:

• Un embut Gelman d’un litre amb suport per a filtre (diàmetre del suport: 45 mm) - Discos filtrants compostos d’una reixa rodona d’acer inoxidable, finor de la malla:

35?; diàmetre del disc: 45 mm; dues anelles de goma d’1 mm de gruix; diàmetre interior: 38 mm - La reixa s’ha de col·locar entre les anelles i s’ha de fixar amb una cola dels dos components que s’adapti als dos materials - Un matràs Erlenmeyer de 3 l amb un tub lateral per a aspiració - Una bomba de filtració.

• Bosses petites de plàstic amb una capacitat mínima de 80 ml - Un sac de sosa - “Rennilase” 1:150.000 unitats Soxlet per g b) Presa de mostres Vegeu apartat b) del mètode IV.

• S’agita el líquid de digestió fins que el gel es fongui. Es deixa reposar el líquid de digestió refredat durant 3 minuts, si més no, perquè les larves puguin enrotllar- se.

• Es col·loca l’embut Gelman proveït d’un suport per a filtre, en el qual es troba un disc filtrant, sobre un matràs Erlenmeyer connectat a una bomba de filtració.

• S’introdueix el líquid de digestió a l’embut Gelman i filtrar. Cap al final, es pot accelerar el pas del líquid a través del filtre procedint a una aspiració amb la bomba de filtració. S’ha d’acabar l’aspiració exactament abans que el filtre s’assequi, és a dir, quan quedin entre 2 i 5 ml de líquid a l’embut.

• Després de la filtració de tot el líquid de digestió, s’ha de treure el disc filtrant i col·locar-lo en una bossa de plàstic de 80 ml afegint-hi de 15 a 20 ml de solució de “rennilase”. Per obtenir la solució de “rennilase” s’han d’introduir 2 g de “rennilase” en 100 ml d’aigua de l’aixeta.

• S’ha de practicar una doble soldadura a la bossa de plàstic i col·locar-la al Stomacher entre la bossa interior i la bossa exterior.

• Es tritura a l’Stomacher durant 3 minuts, per exemple; mentrestant, l’aparell s’utilitza per a l’anàlisi d’un grup complet o incomplet de mostres.

• Després de 3 minuts, cal treure de l’Stomacher la bosseta de plàstic que conté el disc filtrant i la solució de “rennilase” i obrir-la amb unes tisores. S’ha d’introduir el líquid en una cubeta per al còmput de les larves o en una placa de Petri.

Després es renta la bosseta amb 5 o 10 ml d’aigua, que s’ha d’introduir a continuació a la cubeta per a la triquinoscòpia, o a una placa de Petri per a l’examen en l’estereomicroscopi.

• Els líquids de digestió han d’examinar-se des del moment en què estiguin preparats. En cap cas no es pot posposar l’examen per a l’endemà.

Nota: No es poden utilitzar mai discos filtrants que no estiguin perfectament nets.

No es poden assecar mai discos filtrants si no estan nets. Per netejar els discos, cal deixar-los en una solució de “rennilase” durant la nit. Abans d’utilitzar-los, s’han de rentar al Stomacher en una solució de “rennilase”.

V. MÈTODE DE LA DIGESTIÓ DE MOSTRES COL·LECTIVES AMB UTILITZACIÓ D’UN AGITADOR MAGNÈTIC a) Instrumental i reactius - Un ganivet i pinces per a agafar les mostres.

• Safates dividides en 50 quadrats que puguin contenir, cada un, mostres de carn de 2 g, aproximadament - Un molinet - Un agitador magnètic proveït d’una placa tèrmica de temperatura controlada i una barra magnètica (recoberta de Teflon) de 5 cm, aproximadament - Embuts de separació cònics amb una capacitat de 2 l - Suports amb anelles i fixacions - Tamisos, finor de la malla: 177 ?, d’un diàmetre exterior d’11 cm proveïts d’una reixa d’acer inoxidable - Embuts d’un diàmetre interior mínim de 12 cm, destinats a rebre el tamís - Un got de precipitat de 3 l - Provetes graduades amb una capacitat aproximada de 50 ml, o tubs de centrifugació - Un triquinoscopi d’una taula horitzontal o un estereomicroscopi que disposi d’una il·luminació adequada - Una cubeta per al còmput de larves (si es fa servir un triquinoscopi) La cubeta ha d’estar formada per plaques acríliques d’un gruix de 3 mm i ha de presentar les característiques següents:

El fons i les plaques frontals han d’estar fixats entre les plaques laterals de manera que formin dues petites nanses en els dos extrems. La part superior del fons ha de ser entre 7 i 9 mm més elevada en relació amb la base del quadrat format per les plaques laterals i frontals. Cal fixar les plaques amb una cola adequada al material.

• Diverses plaques de Petri en el cas que s’utilitzi un estereomicroscopi, el fons del qual s’ha de dividir en quadrats de 10 x 10 mm, mitjançant un instrument punxegut - Un full d’alumini - Àcid clorhídric de 25 % - Concentració de pepsina: 1:10.000 NF (US National Formulary) corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea) corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia) - Aigua de l’aixeta escalfada a una temperatura de 46-48 ºC - Diversos cubells de 10 l que s’han d’utilitzar en el moment de la descontaminació de l’instrumental per mitjà d’un tractament com el formol i per al suc digestiu que quedi en el cas que el resultat sigui positiu.

• Una balança de precisió de 0,1 g b) Presa de mostres 1. Quan les canals estan senceres, s’agafa una mostra d’aproximadament 2 g, en un dels pilars del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa; si no hi ha pilar del diafragma, s’agafa la mateixa quantitat de mostra de la part del diafragma situada prop de les costelles o de l’estèrnum o de la musculatura de la llengua, o dels músculs mastegadors, o també de la musculatura abdominal.

• S’ha de fer funcionar l’aparell tres o quatre vegades durant un segon.

• Després cal posar la carn picada en un got de precipitat de 3 l i empolvorar- la amb 10 g de pepsina. S’introdueix al got de precipitat 2 l d’aigua de l’aixeta escalfada a una temperatura de 46-48 ºC i s’hi afegeix 16 ml d’àcid clorhídric.

• S’introdueix diverses vegades el dispositiu de triturat del molinet al líquid de digestió que es trobi al got de precipitats per treure’n les substàncies que encara tingui adherides.

• Es col·loca la barra magnètica al got de precipitat i es cobreix amb un full d’alumini.

• Es col·loca el got de precipitat a la placa preescalfada de l’agitador magnètic i es comença l’agitació. Abans de començar el procés d’agitació, s’ha de regular l’agitador magnètic de manera que, durant el funcionament, pugui mantenir-se una temperatura constant de 44-47ºC. Durant el procés d’agitació, el líquid de digestió ha de girar a una velocitat prou elevada que permeti la formació d’un profund remolí central sense provocar esquitxades.

• S’agita el líquid de digestió durant 30 minuts i s’atura l’aparell; es filtra el líquid de digestió a través d’un tamís col·locat en un embut i es recull el filtrat en un embut de separació.

• Es deixa el líquid de digestió a l’embut de separació durant 30 minuts.

• Després de 30 minuts, es traspassa ràpidament una mostra de 40 ml de líquid de digestió a la proveta graduada, o al tub de centrifugació.

• Es deixa reposar la mostra de 40 ml durant 10 minuts i a continuació s’aspiren 30 ml del líquid que suri, i es deixa, així, un volum de 10 ml.

• La mostra de 10 ml del sediment restant es vessa en una cubeta per al còmput de larves, o en una placa de Petri.

• S’esbandeix la proveta graduada o el tub de centrifugació amb aproximadament 10 ml d’aigua d’aixeta que s’afegeix a la mostra a la cubeta de còmput de larves o a la placa de Petri. A continuació, es procedeix a observar al triquinoscopi, o a examinar a l’estereomicroscopi, segons el cas.

• Els líquids de digestió han d’observar-se des del moment en què estiguin preparats. En cap cas no es pot posposar l’examen per al dia següent. Si els líquids de digestió no s’examinen en el termini de 30 minuts següents a la seva preparació, s’han de clarificar de la manera següent: s’ha de vessar la mostra final, d’aproximadament 40 ml, en una proveta graduada i deixar sedimentar durant 10 minuts. Després d’aquest temps, s’han de treure 30 ml del líquid que suri per tal d’obtenir un volum de 10 ml. Aquest volum es fa arribar a 40 ml amb aigua de l’aixeta. Després d’un nou període de repòs de 10 minuts, es treuen per aspiració, 30 ml del líquid que sura per a obtenir un volum de 10 ml que s’han d’examinar en una placa de Petri, o en una cubeta per al còmput de larves.

Es renta la proveta graduada amb 10 ml d’aigua de l’aixeta i s’afegeix el líquid obtingut a la mostra a la placa de Petri, o a la cubeta per al còmput de larves, perquè sigui examinat.

Si l’examen revela que el sediment no és clar, s’ha d’abocar la mostra a una proveta graduada i amb aigua de l’aixeta s’ha de fer arribar el seu volum a 40 ml aplicant a continuació el mètode esmentat més amunt.

ii) Grups de menys de 100 mostres Eventualment, es poden afegir 15 mostres d’1 g cada una, a un grup de 100 mostres i es poden examinar al mateix temps que aquestes últimes, d’acord amb el mètode descrit a l’apartat c). S’han d’examinar més de 15 mostres en qualitat de grup complet. En el cas de grups que arribin fins a les 50 mostres, els líquids de digestió es poden reduir a 1 l.

D’aquesta forma s’han d’examinar les mostres de 20 grups de 5 porcs. Si es detecten triquines en un grup de mostres de 5 porcs s’han d’agafar mostres de 20 g de cada animal que pertanyi a aquest i s’han d’examinar d’acord amb el mètode descrit més amunt.

VI. MÈTODE DE DIGESTIÓ AUTOMÀTICA DE MOSTRES COL·LECTIVES DE FINS A 35G a) Instrumental i reactius - Ganivet o tisores per a tallar les mostres - Safates dividides en 50 quadrats que puguin contenir, cada un, mostres de carn de 2 g aproximadament - Mesclador Trichomatic 35 amb peça de filtració - Solució d’àcid clorhídric de 8,5 % ± 0,5 % en pes - Filtres de membrana de policarbonat transparent de 50 mm de diàmetre amb porus de 14 micròmetres - Concentració de pepsina; 1:10.000 NF (US National Formulary), corresponent a 1:12.500 BP (British Pharmacopea), corresponent a 2.000 FIP (Federació Internacional de Farmàcia) - Balança de precisió de 0,1 g - Pinces planes - Diversos portaobjectes de microscopi de 5 cm de costat com a mínim o diverses plaques de Petri de, si més no, 6 cm de diàmetre, el fons de les quals estigui dividit en quadrats de 10 x 10 mm mitjançant un instrument punxegut - (estèreo) microscopi de transmissió de llum (de 15 a 60 augments) o triquinoscopi proveït d’una taula horitzontal, cubell per a la recollida de líquids residuals, diversos cubells de 10 l que s’han d’utilitzar en el moment de la desinfecció de l’instrumental, per mitjà d’un tractament com el formol, i per al suc digestiu sobrant, en el cas de resultat positius.

• A continuació, s’ha d’afegir un màxim de 35 mostres d’aproximadament 1 g cada una (a 25-30ºC) agafades de cada una de les diferents mostres, segons el que disposa l’apartat b). Cal assegurar-se que s’han eliminat els trossos de tendó més grans, ja que poden obstruir el filtre de membrana.

• S’omple d’aigua, fins a la vora, la cambra de líquids connectada al mesclador (400 ml, aproximadament).

• S’aboquen 30 ml, aproximadament, d’àcid clorhídric (6,5 %), fins a la vora de la cambra de líquids més petita, que també està connectada.

• Es col·loca un filtre de membrana sota el filtre gruixut al suport per a filtre de la peça de filtració.

• A l’últim, s’afegeixen 17 g de pepsina. Cal respectar escrupolosament l’ordre de les operacions per evitar la descomposició de la pepsina. Es tanca la tapa de la cambra de reacció i de líquids. Se selecciona el temps de duració de la digestió:

un període de digestió curt (5 minuts), en el cas de porcs en edat normal de sacrifici, i un període prolongat (8 minuts) per a la resta de mostres.

• La distribució automàtica comença en prémer el botó de posada en marxa del mesclador; la digestió i la filtració subsegüent tenen lloc de forma automàtica. El procés finalitza entre 10 i 13 minuts després i s’atura automàticament.

• S’ha d’obrir la tapa de la cambra de reacció i comprovar que aquesta és buida.

Si a la cambra hi ha escuma o líquids de digestió, cal repetir el procediment descrit al punt 4 següent.

• S‘examina el filtre de membrana amb microscopi o triquinoscopi.

• Quan acabi la jornada laboral, s’ha d’omplir d’aigua la cambra de líquids del mesclador i portar a terme un programa estàndard.

S’ha de donar la volta al filtre després de cada ús. També després de cada ús, s’ha de comprovar que el filtre no hagi sofert cap dany que el faci inservible.

Quan s’efectuï el procediment automàtic del mesclador de conformitat amb el punt 1 següent, cal obrir la tapa de la cambra de reacció i comprovar si hi ha escuma o líquid. En aquest cas, cal portar a terme el procediment següent:

• Tancar la vàlvula del fons, situada sota la cambra de reacció.

• Desmuntar el suport per a filtre i traslladar el filtre de membrana a un portaobjectes o a una placa de Petri.

• Posar un nou filtre de membrana en el suport per a filtre i muntar aquest suport.

• Omplir d’aigua la cambra de líquids del mesclador fins a cobrir el sensor de nivell inferior.

• Portar a terme el programa automàtic de neteja.

• Quan hagi finalitzat el programa de neteja, obrir la tapa de la cambra de reacció i comprovar si hi ha restes de líquid.

• Si la cambra és buida, desmuntar el suport per a filtre i traslladar el filtre de membrana, amb l’ajut d’unes pinces, a un portaobjectes o una placa de Petri.

• Examinar els dos filtres de membrana de conformitat amb el que disposa el punt 2 anterior. Si no es possible examinar els filtres, repetir tot el procediment de digestió aplicant un període de digestió prolongat, de conformitat amb el punt 1 anterior.

X.I.6.Capítol II. Condicions que han de complir els laboratoris de detecció de triquines Els laboratoris de detecció de triquines han de trobar-se a les rodalies pròximes dels locals de sacrifici dels porcs i han de disposar com a mínim:

les parets han de ser llises, i estar revestides o pintades amb pintura rentable i clara fins a una alçada de dos metres.

Han de tenir un local de preparació per a cada mètode d’examen utilitzat.

• D’un revestiment de sòl impermeable i inalterable, fàcil de netejar i desinfectar;

• De parets llises arrebossades fins a una alçada mínima de 2 m, amb un revestiment o una pintura rentable i clara. Aquesta disposició no és obligatòria en el cas que s’apliquin els mètodes previstos als títols II, III, IV, V, VI del capítol I del present

annex, sempre que els laboratoris disposin d’un gran clavegueró connectat a les

canalitzacions.

X.I.6.Capítol III. Disposicions aplicables al personal, als locals, al material i als instruments dels laboratoris de detecció de triquines 1- S’exigeix en qualsevol moment un estat de neteja absoluta del personal del laboratori, dels locals, del material i dels instruments.

2- S’exigeix la utilització d’aigua potable per a tots els usos.

3- Pel que fa a l’estat de salut del personal assignat a la presa de mostres de carn per a l’examen, s’apliquen les disposicions vigents en matèria d’higiene i control dels aliments.

4- Les mostres de carn necessàries per a l’examen han d’agafar-se immediatament després del sacrifici i examinar-se sense demora al laboratori de detecció de triquines de l’escorxador. Queda prohibit procedir a aquest examen fora de l’escorxador en el qual han estat sacrificats els animals.

5- Per prevenir el cansament i les seves conseqüències, s’ha de concedir al personal controlador, breus interrupcions durant la realització de les seves tasques.

X.I.6.Capítol IV. Disposicions relatives als triquinoscopis La concepció i el tipus de triquinoscopis han de respondre als criteris mínims següents:

1- Facilitat d’ús.

2- Il·luminació potent.

• Cal que els resultats del control siguin segurs fins i tot si els locals no es troben completament a les fosques.

• La font lluminosa ha de ser un llum de projecció de 100 W (12 V).

3- Augments suficients Per al treball normal són necessaris 50 augments; per a una identificació segura dels objectes que no siguin clarament identificables amb els augments de treball normal, són necessaris de 80 a 100 augments.

4- Poder separador Cada augment ha de donar una imatge clara, precisa, de color net.

5- Dispositiu de commutació Qualsevol canvi d’augment ha d’anar acompanyat d’un ajust automàtic de la lluminositat de la imatge.

6- Augment del contrast - El condensador ha d’estar equipat amb un diafragma d’iris que permeti reforçar els contrastos per a l’examen profund dels casos delicats.

• El diafragma d’iris ha de ser de regulació fàcil, per exemple per mitjà d’una palanca de control fixada a la taula del triquinoscopi.

• Enfocament fi per mitjà de palanca de comandament.

X.I.6.Capítol V. Marcatge de les carns que han estat objecte de l’examen de detecció de triquines 1- El marcatge de les carns ha d’efectuar-se sota la responsabilitat del veterinari oficial. A aquest efecte, aquest té en possessió seva i conserva:

• Els instruments destinats al marcatge; únicament pot remetre’ls al personal auxiliar en el moment mateix del marcatge i durant el lapse de temps necessari per a això.

• Els marxamos en forma de plaques que s’esmenten a l’apartat 5 següent. Aquests marxamos en forma de plaques es remeten al personal auxiliar en el moment mateix en què s’hagin d’utilitzar i en la quantitat que correspongui a les necessitats.

2- La marca ha de ser un segell de forma rodona de 2,5 cm de diàmetre. Al segell hi ha de figurar les indicacions següents, en caràcters perfectament llegibles:

• Cap al centre, la lletra T majúscula, les barres de la qual han de tenir un centímetre de longitud i 0,2 cm d’ample.

• Sota la lletra T esmentada a dalt, una de les sigles CEE, EEG, EWG, EOEF o EEC.

Les lletres han de tenir una alçada de 0,4 cm.

3- Les canals es marquen amb tinta o amb foc, a la cara interna de les cuixes segons el que disposa l’apartat 2.

4- Els caps es marquen amb tinta o amb foc, amb l’ajut d’una marca que respongui al que disposa l’apartat 2.

Els trossos, amb excepció dels exclosos del marcatge d’inspecció veterinària, obtinguts a les sales d’especejament a partir de canals marcades regularment, han de marcar-se, en la mesura que no portin cap marcatge, abans de col·locar la marca de salubritat, segons el que disposa l’apartat 2.

En cas d’utilitzar etiquetes, aquestes han de respondre a les condicions establertes a l’apartat 6 següent.

5- El marcatge pot efectuar-se també amb l’ajut d’un marxamo rodó en forma de xapa.

Aquest marxamo en forma de xapa es fixa en cada tros o en cada canal i ha de ser de tal manera que sigui impossible substituir-lo. Ha de ser de materials resistents, que compleixin tots els requisits de la higiene.

Sobre el marxamo en forma de placa, han de figurar les indicacions següents en caràcters perfectament llegibles:

• Cap al centre, la lletra T majúscula.

• Sota la lletra T esmentada anteriorment, una de les sigles CEE, EEG, EWG, EOEF o EEC. Les lletres han de tenir una alçada de 0,2 cm.

6- Sobre l’etiqueta prevista a l’apartat 4 anterior ha de figurar, a més de la marca d’inspecció veterinària, una marca ben llegible que sigui la rèplica de la marca prevista a l’apartat 2.

X.I.6.Capítol VI. Tractament per fred I MÈTODE 1 1- Les carns importades en estat congelat han de conservar-se en aquest estat.

2- La instal·lació tècnica i l’alimentació en energia de la cambra frigorífica han de fer-se de manera que la temperatura prevista a l’apartat 6 pugui assolir-se en el termini més breu possible i mantenir-se a totes les parts de la cambra frigorífica, i també de la carn.

3- Abans de la congelació s’han de treure tots els embalatges aïllants excepte pel que fa a la carn que, en el moment de la introducció a la cambra frigorífica, ja ha assolit a totes les seves parts la temperatura prevista a l’apartat 6 següent.

4- Els lots han de conservar-se separadament a la cambra frigorífica i tancar-se amb clau.

5- S’han d’anotar el dia i l’hora de la introducció de cada lot a la cambra frigorífica.

6- La temperatura a la cambra frigorífica ha d’assolir almenys els 25ºC sota zero; s’ha de comprovar per mitjà d’aparells de mesura termoelèctrica calibrats i enregistrar-la constantment. No s’ha de mesurar en els corrents d’aire fred i els aparells de mesura han de tancar-se amb clau. Els gràfics han de portar la indicació dels nombres corresponents del registre de la inspecció de les carns a la importació, així com del dia i de l’hora del principi i del final de la congelació, i conservar-se durant almenys un any.

7- Les carns el diàmetre o el gruix de les quals sigui igual o inferior a 25 cm s’han de congelar, sense interrupció, durant almenys 240 hores; les carns de les quals el diàmetre o gruix estigui comprès entre 25 i 50 cm, durant almenys 480 hores. Les carns el diàmetre o gruix de les quals sigui superior a aquestes dimensions no es poden sotmetre a aquest procés de congelació. El període de congelació es calcula a partir del moment en què la cambra de congelació arribi a la temperatura prevista a l’apartat 6 anterior.

MÈTODE 2 S’han de complir les normes generals dels apartats 1 a 5 del mètode 1 i s’apliquen les combinacions següents de temperatura i temps:

1- La carn amb un diàmetre o gruix inferior a 15 cm es congela segons una de les combinacions següents:

• 20 dies a -15ºC - 10 dies a -23ºC - 6 dies a -29ºC 2- La carn d’un diàmetre o gruix situat entre els 15 i als 50 cm es congela segons una de les combinacions següents:

• 30 dies a -15ºC, - 20 dies a -25ºC, - 12 dies a -29ºC.

La temperatura dins de la cambra frigorífica no pot ser superior a la temperatura d’inactivació seleccionada. S’ha de mesurar amb instruments termoelèctrics calibrats i registrar-la constantment. No s’ha de mesurar directament en el flux d’aire fred. Els aparells de mesura s’han de guardar tancats amb clau. Els gràfics han de portar els nombres corresponents del registre d’inspecció de la carn importada, així com la data i l’hora del principi i del final de la congelació, i es conserven durant un any.

MÈTODE 3 Control de temperatura al centre de les peces de carn.

1- S’apliquen les combinacions de temperatura i temps següents, quan es controli la temperatura al centre de les peces i es compleixen els requisits dels apartats 2 a 6 següents.

• 106 hores a -18ºC - 82 hores a -21ºC - 63 hores a -23,5ºC - 48 hores a -26ºC - 35 hores a -29ºC - 22 hores a -32ºC - 8 hores a -35ºC - 12 hores a -37ºC 2- La carn que arribi en estat de congelació s’ha de conservar en aquest estat.

3- Els lots s’han de conservar separadament a la cambra frigorífica i guardar-se tancats amb clau.

4- S’han d’anotar en un registre la data i l’hora d’introducció de cada lot a la cambra frigorífica.

5- La instal·lació tècnica i el subministrament d’energia de la cambra frigorífica han de permetre que la temperatura indicada a l’apartat 1 pugui assolir-se molt ràpidament i mantenir-se en tots els punts de les peces de carn.

6- La temperatura s’ha de mesurar amb instruments termoelèctrics calibrats i cal registrar-la constantment. La sonda del termòmetre es col·loca al centre d’una peça de carn calibrada d’una mida que no pot ser inferior al de la peça més gruixuda que es vulgui congelar. La peça de carn calibrada es col·loca en el lloc menys favorable de la cambra frigorífica, allunyada del sistema de refrigeració i sense que estigui directament sota el flux d’aire fred. Els aparells de mesura s’han de guardar tancats amb clau. Els gràfics han de portar els números corresponents del registre d’inspecció de la carn importada, així com la data i l’hora del principi i del final de la congelació, i es conserven durant un any.

X.I.6.Capítol VII. Inspecció i congelació de les carns d’èquids 1- Inspecció La inspecció de les carns d’èquids s’ha de realitzar segons un dels mètodes de digestió indicats al capítol I del present annex, però amb les modificacions següents:

• S’agafen mostres d’almenys 10 g dels músculs de la llengua o dels músculs mastegadors. Quan no es disposi d’aquests músculs s’ha d’agafar una mostra de la mateixa mida d’un pilar del diafragma a la zona de transició entre la part muscular i la part tendinosa. Els músculs han d’estar exempts de teixit conjuntiu i de greix.

• Si s’utilitza el mètode de la digestió artificial de mostres col·lectives dels apartats III a VII del capítol I del present annex, s’utilitza una mostra de 5 g que es digereix per a realitzar la inspecció. Per a cada mètode de digestió, el pes total de múscul examinat no ha d’excedir 100 g per als mètodes III, IV, V i VI del capítol I del present annex o 35 g per al mètode VII del mateix capítol.

• En el cas que el resultat sigui positiu, s’agafa una altra mostra de 10 g per a una anàlisi independent posterior.

2- Congelació de les carns d’èquids Per eliminar les triquines per congelació, s’han de sotmetre les carns d’èquids a un dels tractaments frigorífics d’acord amb els mètodes descrits al capítol VI del present annex.

Capítol II. Condicions sanitàries de la producció i comercialització de carns picades i

preparats a base de carn

Article 140

1- El present capítol estableix les condicions sanitàries aplicables a la producció i la comercialització de carn picada i de preparats de carn destinats al consum humà.

2- El present capítol no és aplicable a:

capítol III del present títol.

Article 141

A l’efecte del present capítol s’entén per:

1- "Carn picada": la carn que ha estat sotmesa a una operació de picat en fragments o al pas d’una màquina picadora contínua.

2- "Preparats de carn": els productes elaborats amb carns aptes per al consum humà, procedents de les espècies bovina (incloses les espècies Bubalus bubalus i Bison bison), porcina, ovina, cabruna i solípedes domèstics, a les quals s’han afegit productes alimentaris, condiments o additius i/o que hagin estat sotmeses a un tractament insuficient per modificar l’estructura cel·lular de la carn en la part central de la superfície de tall de manera que n’han desaparegut les característiques de la carn fresca.

3- "Condiments": la sal destinada al consum humà, la mostassa, les espècies i els seus extractes aromàtics, les herbes aromàtiques i els seus extractes aromàtics.

4- "Local de fabricació": qualsevol sala on s’elabori carn picada o preparats de carn i que reuneixi les característiques següents:

5- Així mateix, a l’efecte del present capítol, són aplicables, mutatis mutandis, les definicions que figuren en l’article 127 del capítol I del títol X d’aquest Reglament.

Article 142

1- Només són objecte d’intercanvis comunitaris les carns picades i elaborades a partir de carns fresques procedents de les espècies bovines, porcina, ovina i cabruna, que compleixin els requisits següents: