Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000

Rang Reglament
Publicació 2000-06-27
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 174
Historial de reformes JSON API
c)

Si disposa d’elements que li permetin dictaminar que els animals presentats al sacrifici han estat objecte d’un tractament autoritzat i no s’han respectat els períodes d’espera, s’ha de procedir al sacrifici dels animals, i les seves carns es declaren no aptes per al consum.

2- El veterinari oficial d’un establiment declara no aptes per al consum humà les carns i qualsevol dels productes especificats en el present capítol si el seu nivell de residus en les mostres preses sobrepassa els nivells autoritzats o presenta residus de substàncies no autoritzades, en aquells teixits o productes que no siguin els que tenen límits màxims de residus, o en què s’hagin detectat substàncies o productes no autoritzats o prohibits.

Article 51

1- Segons el que disposa el present capítol, s’han d’aplicar les normes que regulen el procediment sancionador del Codi de l’Administració del Principat d’Andorra i la seva legislació de desenvolupament. En qualsevol cas, regeix el principi d’actuació per escrit, tret que la natura dels actes exigeixi o permeti altres formes més adequades d’expressió o constància.

2- La instrucció de la causa penal davant dels tribunals de justícia del Principat suspèn la tramitació del procediment administratiu sancionador que hagi estat incoat de conformitat amb el que disposa l’article 61.2 de la Llei general de sanitat, de 20 de març de 1989.

Article 52

1- Sense perjudici d’una altra normativa que pugui resultar d’aplicació, les infraccions comeses contra el que disposa el present capítol tenen caràcter d’infraccions sanitàries d’acord amb el que disposa el capítol I del títol X de la Llei general de sanitat del Principat d’Andorra, de 20 de març de 1989, i s’han de graduar i sancionar de conformitat amb el que aquestes disposen, en les seves normes de desenvolupament i el present Reglament.

2- D’acord amb el que disposa l’article 64 de la citada Llei, es consideren infraccions lleus:

1.

Les simples irregularitats en el compliment de tot allò que estableix el present

capítol o les disposicions que el desenvolupen, sense transcendència directa per a

la salut pública.

2.

Les comeses per simple negligència, sempre que l’alteració o els riscos sanitaris produïts siguin d’entitat escassa.

3.

Les que, per raó dels criteris especificats en aquest títol, mereixin la qualificació de lleu, o les que no es puguin qualificar com a falta greu o molt greu.

4.

L’acceptació d’animals amb destí de vida per als quals el productor no estigui en condicions de garantir que s’han respectat els períodes d’espera.

5.

La no aportació a les autoritats competents per part de les entitats o persones responsables, de les dades que estiguin obligats a subministrar per raons sanitàries, tècniques, econòmiques, administratives o financeres.

6.

El fet de dificultar la funció inspectora mitjançant qualsevol acció o omissió que pertorbi o retardi aquesta tasca.

7.

El fet de dispensar medicaments veterinaris, un cop transcorregut el termini de validesa de les receptes.

8.

L’incompliment del deure de col·laborar amb l’Administració en l’avaluació i control dels medicaments veterinaris.

3- D’acord amb el que estableixen els articles 60 i següents de la Llei general de sanitat, es consideren infraccions greus:

1.

La comercialització per al sacrifici d’animals, en cas d’administració de productes o substàncies autoritzades, per als quals no s’hagi respectat el termini d’espera prescrit per a aquests productes o substàncies.

2.

L’acceptació per al seu sacrifici d’animals per als quals el productor no estigui en condicions de garantir que s’han respectat els períodes d’espera.

3.

La manca de cooperació amb l’autoritat competent, així com qualsevol obstrucció per part del personal o del responsable d’una explotació ramadera, escorxador o d’altres establiments on s’elaborin productes d’origen animal o, quan es tracti d’una empresa privada, el seu propietari o propietaris, o la persona que estigui en poder dels animals en el moment de realitzar les inspeccions i mostreigs necessaris per a l’aplicació dels plans de vigilància de residus i de les operacions d’investigació i control previstos en el present títol.

4.

L’elaboració, fabricació, importació, exportació i distribució de medicaments veterinaris per persones físiques o jurídiques que no comptin amb la preceptiva autorització.

5.

El fet d’impedir l’actuació dels inspectors, degudament acreditats, als centres en els quals s’elaboren, fabriquen, distribueixen i dispensen medicaments veterinaris.

6.

La utilització en animals productors d’aliments per al consum humà, d’algun producte en fase d’investigació, sense que prèviament hi hagi la declaració que el qualifiqui així.

7.

El fet de dispensar medicaments veterinaris en establiments que no estiguin autoritzats, i també de dispensar sense recepta veterinària els medicaments sotmesos a aquesta modalitat de prescripció.

8.

La reincidència en la comissió d’infraccions lleus en els últims tres mesos.

4- D’acord amb el que estableixen els articles 60 i següents de la Llei general de sanitat, es consideren infraccions molt greus:

1.

La comercialització d’animals d’explotació que hagin estat objecte d’un tractament il·legal d’acord amb el present capítol, o d’animals d’explotació als quals s’hagi administrat substàncies o productes prohibits.

2.

L’administració de substàncies prohibides o no autoritzades als animals d’explotació.

3.

L’administració als animals d’explotació de productes autoritzats per a d’altres fins o en condicions diferents dels que estableix la legislació vigent.

4.

El tràfic, la distribució, la venda o la comercialització de carns i d’altres productes procedents dels animals d’explotació que continguin residus de substàncies d’acció farmacològica, per sobre dels límits màxims autoritzats, o substàncies, o productes no autoritzats o prohibits.

5.

La tinença de substàncies o productes no autoritzats i/o prohibits de conformitat amb el present títol.

6.

L’elaboració, fabricació, importació, exportació, distribució, comercialització, prescripció i dispensa de productes o preparats que es presentin com a medicaments veterinaris sense estar legalment autoritzats, inclosa la utilització de substàncies medicamentoses diferents a les premescles medicamentoses autoritzades en els pinsos medicamentosos.

7.

La posada al mercat de medicaments veterinaris sense haver obtingut la preceptiva autorització sanitària.

8.

La realització d’assaigs clínics veterinaris sense ajustar-se al contingut dels protocols sobre la base dels quals s’hagin atorgat autoritzacions.

9.

La preparació de remeis secrets destinats als animals.

10.

La reincidència en la comissió d’infraccions greus en els últims cinc anys.

5- La qualificació de les infraccions s’ha de fer segons tots els altres criteris que es fixin en la Llei general de sanitat.

6- Sense perjudici de les sancions penals, en cas de confirmació de la possessió, utilització o fabricació de substàncies o productes no autoritzats en un establiment de fabricació, s’han de suspendre les autoritzacions o acreditacions oficials de les quals gaudeixi aquest establiment durant un període en el qual és objecte de controls reforçats.

En cas de reincidència, aquestes autoritzacions o acreditacions són retirades definitivament.

7- Sense perjudici de les sanciones professionals o penals a les quals doni lloc, han de prendre’s les mesures administratives oportunes contra tota persona que, segons el cas, sigui responsable de la cessió o de l’administració de substàncies o productes prohibits, o de l’administració de substàncies o productes autoritzats per fins que no siguin els que estableix la normativa vigent.

8- Si es comprova que el propietari o el responsable de l’escorxador contribueixen a dissimular la utilització il·legal de substàncies prohibides, s’ha d’excloure el culpable o el reincident de tota possibilitat de rebre o sol·licitar qualsevol tipus de subvenció pública del Principat d’Andorra durant un període de dotze mesos.

9- La comissió de faltes greus o molt greus dóna lloc, en qualsevol cas, a la pèrdua i la devolució de subvencions percebudes en el període durant el qual quedi acreditat que es varen administrar substàncies, així com a la pèrdua de tota subvenció futura durant un període de dotze mesos.

Article 53

1- Les importacions de països tercers d’animals i productes d’origen animal, queda subordinada a la seva inclusió a les llistes elaborades per la Comissió Europea en relació amb la vigilància dels grups de residus i substàncies especificats en l’annex V.II.6.

2- Les autoritats competents del Principat d’Andorra han d’informar anualment a la Comissió Europea dels resultats de controls de residus en animals i productes importats procedents de tercers països amb destí al Principat que hagin estat objecte de paralització pels punts d’inspecció fronterera de conformitat amb el que estableix el títol II del present Reglament, si és que no ho hagin fet ja els estats membres de la Unió Europea dels quals depengués el punt d’inspecció fronterera corresponent.

3- Comprovat l’incompliment per part d’un país tercer de les normes que estableix aquest

article, després de l’aplicació del que disposa l’article següent, el Principat d’Andorra ha de

sol·licitar a la Comissió Europea, per la via que determini el Subgrup Veterinari, l’exclusió d’aquest país de la llista comunitària si no ho haguessin fet ja els estats membres de la Unió Europea en els punts d’inspecció fronterera en els quals s’haguessin localitzat les partides corresponents d’animals o productes.

Article 54

1- Quan els controls previstos en el títol III demostrin que s’han utilitzat productes o substàncies no autoritzades per al tractament dels animals d’un lot determinat, o la presència d’aquests productes o substàncies en tot un lot o part d’un lot procedent del mateix establiment del país tercer en qüestió, l’autoritat competent s’ha d’adoptar, respecte d’aquests animals i productes, les mesures següents:

a)

Informar la Comissió Europea, per mitjà dels mecanismes previstos en el si del Subgrup Veterinari, sobre els productes utilitzats i el lot corresponent.

b)

Intensificar els controls sobre tots els productes d’animals o de productes del mateix origen. En particular, els deu lots successius procedents del mateix origen han de ser consignats, amb dipòsit d’una provisió per despeses de control, a efectes de ser sotmesos a un control de detecció de residus mitjançant la presa d’una mostra representativa d’aquest lot o part del lot.

Quan aquests nous controls revelin la presència de productes o de substàncies no autoritzades o de residus d’altres productes o substàncies:

1.

El lot o la part del lot en qüestió ha de ser reexpedit al país d’origen, a càrrec de l’expedidor o del seu representant, i en el certificat s’han de fer constar clarament els motius del rebuig del lot.

2.

Segons el tipus d’infracció comprovada i el risc associat d’aquesta infracció, s’ha de deixar que l’expedidor opti per la reexpedició del lot o part del lot, la seva destrucció o la utilització amb fins autoritzats per la normativa vigent, sense cap tipus d’indemnització ni compensació.

c)

S’informa la Comissió Europea, a través del procediment previst en el si del Subgrup Veterinari, sobre el resultat dels controls intensificats.

2- Quan els controls previstos en els títols II i III del present Reglament revelin que s’han superat els límits màxims de residus, s’ha de recórrer als controls previstos en l’apartat 1.b).

3- El que disposa l’apartat 1 d’aquest article també és aplicable en cas que Andorra decideixi finalment constituir algun punt d’inspecció fronterera.

Article 55

1- Les autoritats competents del Principat d’Andorra perceben, per tal de cobrir els costos reals dels controls previstos en el present títol, la taxa establerta en la normativa corresponent que es menciona en el títol XI d’aquest Reglament.

2- La informació sobre incidents ocorreguts en algun estat membre de la Unió Europea o en un estat tercer, s’ha de posar en coneixement de les autoritats competents del Principat d’Andorra a través del Subgrup Veterinari.

Annex V.II.1

Grups de residus o substàncies sotmeses a vigilància GRUP A: Substàncies amb efecte anabolitzant i substàncies no autoritzades.

  • Estilbens, derivats dels estilbens, les seves sals i èsters.
  • Agents antitiroïdals.
  • Esteroides.
  • Resorcylic àcid lactones (inclòs el zeranol).
  • Beta agonistes GRUP B: Medicaments veterinaris (incloses les substàncies no registrades que podrien utilitzar- se a efectes veterinaris) i contaminants.

1- Substàncies antibacterianes, incloses les sulfamides i les quinolones.

2- Altres medicaments veterinaris:

a)

Antihelmíntics b) Anticoccidians, inclosos els nitroimidazols c) Carbamats i piretroides d) Tranquil·lizants e) Antiinflamatoris no esteroïdals (AINS) f) Altres substàncies que exerceixin una activitat farmacològica 3- Altres substàncies i contaminants mediambientals:

a)

Compostos organoclorats, inclosos els PCB b) Compostos organofosforats c) Elements químics d) Micotoxines e) Colorants f) Altres

Annex V.II.2

Grups de residus o substàncies que s’han de detectar segons el tipus d’animals, els seus pinsos i aigua per beure i per tipus de productes animals d’origen primari En l’espera de l’entrada en vigor al Principat, mitjançant l’ampliació de l’àmbit de la Decisió 2/99 del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra, per als animals de les espècies bovina, porcina, ovina, cabruna i espècies d’èquids, s’han d’analitzar les substàncies excepte la corresponent als apartats f) de l’apartat 2 del Grup B i e) i f) de l’apartat 3 del Grup B.

Annex V.II.3

Estratègia de mostreig 1- El pla de supervisió dels residus està encaminat a examinar i posar de manifest les raons dels riscs que enclou l’existència de residus en els productes alimentaris d’origen animal en les explotacions, els escorxadors i altres establiments o indústries de productes d’origen animal.

Les mostres oficials han de prendre’s de conformitat amb el que s’estableix en el capítol corresponent de l’annex V.II.4.

Fos quin fos el lloc en el qual es prenguin les mostres oficials, el mostreig ha d’efectuar-se de forma imprevista, ha de ser inesperat i efectuat en moments no fixos i en dies de la setmana no especificats. Les autoritats competents han de prendre totes les precaucions necessàries per cerciorar-se que es manté constantment l’element sorpresa en els controls.

2- Pel que fa a les substàncies del Grup A, la supervisió ha d’anar encaminada respectivament a la detecció de l’administració il·legal de substàncies prohibides i a la detecció de l’administració abusiva de substàncies autoritzades. L’acció d’aquest mostreig s’ha de concertar de conformitat amb les disposicions previstes en el capítol corresponent de l’annex V.II.4.

Les mostres han d’apuntar a un objectiu específic, tenint en compte els criteris mínims següents: sexe, edat, espècie, sistema d’engreix, qualsevol informació de la qual disposi l’autoritat competent i tota evidència de la mala utilització o d’abús de substàncies d’aquest grup.

Els detalls sobre els criteris per fixar aquests objectius s’han d’establir segons el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

3- Pel que fa a les substàncies del Grup B, la supervisió ha d’adreçar-se, concretament, al control de la conformitat dels residus de medicaments veterinaris amb els límits màxims de residus fixats en el Reglament 2630/97 de la Comissió de 29 de desembre de 1997, els residus de plaguicides amb els nivells màxims també permesos per la legislació vigent, així com els màxims permesos de concentració de contaminants mediambientals.

Tret que les autoritats competents puguin justificar el mostreig aleatori, en presentar el seu pla de supervisió dels residus, totes les mostres han d’apuntar cap a objectius específics de conformitat amb els criteris establerts segons el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Annex V.II.4

Nivells i freqüències de mostreig L’objectiu del present annex és definir el nombre mínim d’animals que ha de sotmetre’s a un mostreig.

Cada una de les mostres pot analitzar-se amb la finalitat de detectar la presència d’una o més substàncies.

Capítol I. Bovins, porcins, ovins, cabrums i èquids

1- Bovins El nombre mínim d’animals que ha de controlar-se cada any per tot tipus de residus o substàncies, ha de ser com a mínim igual al 0,4% dels bovins sacrificats l’any anterior, repartit de la manera següent:

A) Grup A: 0,25%, dividit així:

1.

La meitat de les mostres han de prendre’s a l’explotació, sobre animals vius. Amb caràcter d’excepció, el 25% de les mostres analitzades per a la busca de substàncies del Grup A5 pot prendre’s a partir de materials apropiats (pinsos, aigües per beure).

2.

La meitat de les mostres ha de prendre’s a l’escorxador.

Cada subgrup del Grup A ha de sotmetre’s a la verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A.

La resta ha d’atribuir-se segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent.

B) Grup B: 0,15% 1. Un 30% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B1.

2.

Un 30% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B2.

3.

Un 10% de les mostres ha de controlar les substàncies del Grup B3.

La resta s’ha d’atribuir segons l’apreciació que realitzin les autoritats competents del Principat d’Andorra.

2- Porcins El nombre mínim d’animals que ha de controlar-se cada any per tot tipus de residus o de substàncies ha de ser, com a mínim, igual al 0,05% dels porcins sacrificats l’any precedent, repartit de la manera següents:

A) Grup A: 0,02% Quan s’efectuïn les preses de mostres a l’escorxador, a la granja han d’efectuar-se anàlisis complementàries d’aigua potable, pinsos, excrements, o de qualsevol altre substrat adequat.

En aquest cas, el nombre mínim d’establiments de cries de porcins que han de controlar-se anualment ha de representar, com a mínim, un establiment de cria per 100.000 porcs sacrificats l’any anterior.

Cada subgrup del grup A ha de sotmetre’s a verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A.

La resta s’atribueix segons l’experiència de les informacions de les quals disposi l’autoritat competent del Principat.

B) Grup B: 0,03% Ha de respectar-se la mateixa divisió per als subgrups que en el cas dels bovins. La resta s’atribueix segons l’apreciació de la situació al Principat que en facin les autoritats competents.

3- Ovelles i cabres El nombre d’animals que ha de controlar-se per a tot tipus de residus o de substàncies ha de ser com a mínim igual al 0,05% de les ovelles i de les cabres de més de tres mesos d’edat sacrificades l’any anterior, repartides, tant en granges com en escorxadors, de la manera següent:

A) Grup A: 0,01% Cada subgrup del Grup A ha de sotmetre’s a verificació cada any en un mínim del 5% del nombre total de mostres que s’hagin de recollir per al Grup A. La resta s’atribueix segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent.

B) Grup B: 0,04% Ha de respectar-se la mateixa divisió per als subgrups que en el cas dels bovins. La resta s’atribueix segons l’experiència i les informacions de les quals disposi l’autoritat competent.

4- Èquids Les autoritats competents han de determinar el nombre de mostreigs en funció dels problemes que s’observin.

Annex V.II.5

Laboratoris comunitaris de referència

Capítol I

Queden designats com a laboratoris comunitaris de referència per a la detecció de residus de determinades substàncies els laboratoris següents:

a)

Per als residus enumerats en els punts 1, 2, 3 i 4 del Grup A, a la lletra d) del punt 2 del Grup B i a la lletra d) del Grup 3 de l’annex V.II.1:

Rijksinstituut voor de Volksdezondheid en Milieuhygiëne (RIVM) A. van Leeuwenhoeklaan, 9 NI-3720 BA BILTHOVEN b) Per als residus esmentats en el punt 1 i a la lletra e) del punt 3 del Grup B de l’annex V.II.1 i els residus de carbadox i olaquindox:

Laboratoires des Médicaments Vétérinaires (CNE-LMV) La Haute Marche Javené F-35135 FOUGÈRES c) Per als residus enumerats en el punt 5 del Grup A i a les lletres a), b) i e) del punt 2 del Grup B de l’annex V.II.1:

Bundesinstitut für Gesundheitlichen Verbraucherschutz und Veterinärmedizin (BGW) Diedersdorfer Weg 1 D-I2277 BERLIN d) Per als residus enumerats en la lletra c) del punt 2 i les lletres a), b) i c) del punt 3 del Grup B de l’annex V.II.1:

Instituto superiore di sanitá Viale Regina Elena, 299 I-00161 ROMA Les substàncies dels Grups A.6, B.2.f) i B.3.f) s’atribueixen als laboratoris comunitaris de referència, abans designats, segons la seva acció farmacològica.

Capítol II

Les competències i les condicions d’activitat dels laboratoris comunitaris de referència per a la detecció de residus en animals vius, els seus excrements i líquids biològics i els seus teixits, en els productes animals, en l’alimentació dels animals i en la seva aigua per beure, són les següents:

1- Les funcions dels laboratoris comunitaris de referència són les següents:

a)

Fomentar i coordinar la busca de nous mètodes d’anàlisi i informar els laboratoris nacionals de referència així com el laboratori designat pel Principat d’Andorra, de conformitat amb el sistema que determini el Subgrup Veterinari, sobre els progressos assolits en l’àmbit dels mètodes i els materials d’anàlisi.

b)

Ajudar els laboratoris nacionals de referència i el laboratori designat pel Principat d’Andorra, de conformitat amb el procediment establert pel Subgrup Veterinari, a posar en pràctica un sistema apropiat de seguretat de qualitat basat en els principis de pràctiques correctes de laboratori (GLP) i en els criteris EN 45.000.

c)

Aprovar els mètodes validats com a mètodes de referència per integrar-los en una col·lecció de mètodes.

d)

Subministrar, de conformitat amb el procediment que es determini en el si del Subgrup Veterinari, als laboratoris nacionals de referència i al laboratori designat pel Principat d’Andorra que ho sol·liciti, un dictamen tècnic sobre l’anàlisi de les substàncies per a les quals hagin estat designats com a laboratoris comunitaris de referència.

e)

Organitzar assaigs comparatius per als laboratoris nacionals de referència i el laboratori del Principat d’Andorra, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, determinar la freqüència d’aquests assaigs d’acord amb la Comissió, i de conformitat amb el procediment establert per aquest subgrup. Amb la finalitat d’efectuar aquests assaigs, els laboratoris comunitaris de referència han de distribuir mostres blanques i mostres que continguin una quantitat desconeguda del residu que s’hagi d’analitzar.

f)

Identificar i quantificar els residus quan els resultats d’una anàlisi no siguin acceptats pels estats membres o pel Principat d’Andorra de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari.

g)

Organitzar cursos de formació i perfeccionament per als experts dels laboratoris nacionals i, de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari, per als experts del laboratori designat pel Principat.

h)

Proporcionar assistència tècnica i científica a la Comissió, inclòs el programa de normes, mesures i assaigs.

i)

Elaborar i enviar al Subgrup Veterinari per al coneixement de la Comissió Europea, un informe anual sobre les seves activitats.

j)

Col·laborar en l’àmbit dels mètodes i materials d’anàlisi, per part dels laboratoris designats pels països tercers en el marc dels plans de supervisió que es presentin de conformitat amb l’article 37 del present Reglament.

2- Per poder dur a terme les tasques enumerades en l’apartat 1, cada laboratori comunitari de referència ha de satisfer les condicions mínimes següents:

a)

Haver estat designat com a laboratori nacional de referència en un estat membre.

b)

Disposar de personal qualificat amb coneixements suficients de les tècniques aplicades a l’anàlisi dels residus per als quals hagi estat designat com a laboratori comunitari de referència.

c)

Disposar de l’equip i de les substàncies necessàries per efectuar les anàlisis que li hagin encarregat.

d)

Disposar d’una infraestructura administrativa adequada.

e)

Disposar d’una capacitat informàtica suficient per realitzar els treballs estadístics derivats del tractament dels resultats i estar en condicions de comunicar ràpidament aquestes dades i d’altres informacions als laboratoris nacionals de referència i a la Comissió, de conformitat amb el procediment que determini el Subgrup Veterinari així com el Laboratori Central de Salut Pública del Principat.

f)

Controlar que el seu personal respecti el caràcter confidencial de determinats assumptes, resultats o comunicacions.

g)

Posseir coneixements suficients de les normes i pràctiques internacionals.

h)

Disposar d’una llista actualitzada dels materials de referència certificats, així com d’una llista actualitzada dels fabricants i venedors d’aquests materials.

Annex V.II.6

Laboratori nacional de referència

Capítol I

Queda designat com a laboratori nacional de referència per a la detecció de residus de determinades substàncies, pel Principat d’Andorra, el Laboratori Central de Salut Pública, regulat en els articles 48 i següents de la Llei general de sanitat, sense perjudici que el Govern pugui modificar aquesta designació comunicant-ho al Subgrup Veterinari.

Capítol II

Les competències i funcions del laboratori (o laboratoris) de referència del Principat d’Andorra són les següents:

a)

Coordinar les activitats dels laboratoris de rutina autoritzats, encarregats de les anàlisis de residus i en particular de coordinar l’elaboració de les normes i mètodes d’anàlisi de cada residu o grup de residus pertinents.

b)

Col·laborar amb les autoritats competents en l’organització del pla de vigilància de residus.

c)

Organitzar periòdicament proves comparatives per a cada residu o grup de residus per als quals hagin estat designats.

d)

Promoure i garantir que els laboratoris autoritzats respectin els límits de detecció establerts.

e)

Assegurar la difusió de la informació subministrada pels laboratoris comunitaris de referència.

f)

Garantir al seu personal la possibilitat de participar en les reunions de perfeccionament organitzades per la Comissió Europea o pels laboratoris comunitaris de referència, de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

g)

Promoure el suport tècnic o la formació del personal dels laboratoris autoritzats.

Títol VI- Identificació, registre i marcatge de les espècies bovina, porcina,

ovina, cabruna i d’èquids, així com dels seus productes

Capítol I. Identificació i registre d’animals de l’espècie bovina

Article 56

A l’efecte del que disposa el present capítol s’entén per:

a)

"Animal": l’animal de l’espècie bovina, inclosos els bisons (Bison bison) i els búfals (Bubalus bubalus).

b)

"Explotació": qualsevol establiment o construcció o, en cas d’explotacions a l’aire lliure, qualsevol lloc del territori del Principat d’Andorra en el qual es tinguin, criïn o cuidin animals com els que es descriuen en el paràgraf anterior, incloent-hi els escorxadors i els centres de concentració.

c)

"Centres de concentració": tots els centres definits així en el títol VII d’aquest Reglament.

d)

"Posseïdor": qualsevol persona física o jurídica responsable dels animals, amb caràcter permanent o temporal, fins i tot durant el transport o en un mercat.

e)

"Moviments": les entrades o sortides d’animals de l’explotació procedents de qualsevol punt del territori del Principat o amb destí a qualsevol punt del territori del Principat.

Article 57

El sistema d’identificació i registre al qual es refereix el present capítol inclou:

a)

Marques auriculars per a la identificació individual de cada animal.

b)

Documents d’identificació dels animals.

c)

Base de dades informatitzada.

d)

Llibres registre a cada explotació.

Article 58

Els posseïdors definits en l’article 56 del present capítol han de contribuir al finançament del sistema d’identificació i registre de la manera que determini el Govern.

Article 59

1- Tots els animals nascuts després de l’1 de gener de 1998 o que després d’aquesta data es destinin a intercanvi comunitari, s’han d’identificar mitjançant una marca auricular col·locada a cada orella, autoritzada pel ministeri encarregat de l’agricultura.

2- Ambdues marques auriculars han de portar el mateix i únic codi d’identificació que està compost pels caràcters següents: les lletres AD que identifiquen el Principat d’Andorra, seguides de 10 caràcters numèrics que corresponen a les estructures següents:

a)

Un dígit, la utilitat del qual és la que determini el ministeri encarregat de l’agricultura b) Un dígit de verificació o control, la finalitat del qual és la detecció d’errades en el tractament mecanitzat dels codis d’identificació c) Quatre dígits que identifiquen l’explotació d) Quatre dígits d’identificació de l’animal A més, han d’incloure aquest codi d’identificació sota la forma de codi de barres.

3- Les marques auriculars a les quals es refereix el present article consisteixen en dos cròtals de plàstics de color groc amb les característiques següents:

a)

han d’estar fabricades de material de plàstic flexible, b) han de ser inalterables i fàcilment llegibles durant tota la vida de l’animal, c) no poden ser reutilitzables, d) han d’estar concebudes de forma que quedin subjectes a l’animal sense fer-li mal, i e) han d’incloure únicament inscripcions indelebles.

4- Les marques auriculars han de respondre al model següent:

a)

cada marca auricular ha de constar de dos parts, un mascle i una femella, b) cada part de la marca auricular ha d’especificar únicament la informació requerida, c) la longitud de cada part de la marca auricular ha de ser de 45mm, com a mínim, d) l’amplada de cada part de la marca auricular ha de ser de 55mm, com a mínim, i e) els caràcters han de tenir una alçada mínima de 5mm.

Article 60

1- Les marques auriculars s’assignen a l’explotació, es distribueixen i es col·loquen en els animals de la manera que determini el ministeri encarregat de l’agricultura.

2- No es pot treure ni substituir cap marca auricular sense autorització del ministeri encarregat de l’agricultura.

3- En cas de pèrdua o deteriorament d’una marca auricular, aquesta se substitueix per una de nova amb el mateix codi d’identificació que la que se substitueix.

4- Les marques auriculars s’han de col·locar dins d’un termini de set dies a partir del naixement de l’animal i, en qualsevol cas, abans que l’animal abandoni l’explotació on ha nascut, sense prejudici de les excepcions que poden acordar-se en el Subgrup Veterinari, en especial, quan es tracti de bestiar nascut en alta muntanya.

Article 61

1- Els animals importats d’un país tercer que hagi superat satisfactòriament els controls establerts pels punts d’inspecció fronterera, que romanguin en territori del Principat d’Andorra, han de ser identificats amb dues marques com les que es descriuen en l’article 59, a la primera explotació de destí dins del Principat en un termini de set dies a partir de la data en la qual hagin estat sotmesos als controls en els punts de inspecció fronterera, llevat que es tardi més de 24 hores a entrar al Principat d’Andorra; en aquest cas, es retarda en el nombre de dies equivalent al lapse de temps existent entre el control realitzat en el punt d’inspecció fronterera i l’entrada en territori del Principat. En qualsevol cas, han de ser identificats abans d’abandonar l’explotació.

2- No obstant això, no és necessari identificar els animals si l’explotació de destí és un escorxador situat dins del Principat d’Andorra i s’hi sacrifiquen els animals dins del termini de set o més dies citat en l’apartat anterior.

3- La identificació original establerta pel país tercer de procedència s’ha de registrar en el Llibre registre de l’explotació i, si escau, en la base de dades informatitzada, l’establiment de la qual es regula en els articles següents.

Article 62

1- Tot animal procedent d’algun estat membre de la Unió Europea ha de conservar les seves marques auriculars d’origen.

2- En cas de pèrdua o deteriorament d’alguna d’aquestes marques, s’ha de procedir a substituir-la per una altra amb un codi idèntic d’identificació que la marca que se substitueix, i el model s’ha d’ajustar al previst en l’apartat 3 de l’article 59.

Article 63

1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’expedir, per a cada animal que s’hagi d’identificar de conformitat amb els articles anteriors, un passaport, dins dels 14 dies següents a la notificació del seu naixement o, en el cas dels animals importats de tercers països, en el moment de la notificació de la seva reidentificació pel mateix Principat d’Andorra o el punt d’inspecció fronterera, de conformitat amb el que estableix l’article 62.

2- En el cas de bovins que s’identifiquin al Principat d’Andorra, ja sigui per haver nascut en una explotació situada en el seu territori, ja sigui per haver estat importats directament d’un país no comunitari, el document d’identificació ha d’incloure, com a mínim, les dades que figuren en el model que posi en circulació el ministeri encarregat de l’agricultura amb aquesta finalitat (annex VI.II.3).

3- Els bovins procedents d’estats membres de la Unió Europea han d’arribar al Principat d’Andorra acompanyats del seu passaport, expedit per l’autoritat competent de l’estat membre d’origen. Amb la presentació prèvia d’aquest document, el ministeri encarregat de l’agricultura expedeix el document d’identificació de bovins que ha d’incloure, com a mínim, les dades del model especificat en l’apartat 2.

Article 64

1- Tot animal que sigui objecte d’un moviment d’intercanvi ha d’anar acompanyat del seu passaport d’identificació, degudament emplenat.

2- Amb aquesta finalitat, quan es produeixi un moviment o intercanvi, cada posseïdor ha d’indicar en el passaport d’identificació les dades corresponents a l’origen i el destí de l’animal objecte del moviment o intercanvi abans que aquest abandoni l’explotació, i s’ha d’assegurar que el passaport acompanya l’animal. Així mateix, quan un animal sigui introduït en una explotació, el nou posseïdor ha d’emplenar les dades corresponents a la nova explotació en el mateix moment de l’arribada de l’animal.

3- Des que el Principat d’Andorra disposi de la base de dades informatitzada establerta en els articles següents, quan aquesta sigui totalment operativa, Andorra pot sotmetre al Subgrup Veterinari la possibilitat que només s’expedeixin passaports per a animals destinats al comerç amb altres estats membres de la Unió Europea de manera que els animals vagin acompanyats del seu passaport exclusivament en cas de desplaçament a aquests països, i aleshores el passaport ha d’incloure les dades derivades de la base de dades informatitzada. En aquests casos, el passaport que acompanyi l’animal quan s’exporti a un estat membre de la Unió Europea ha de lliurar-se, a la seva arribada, a l’autoritat competent del país. S’aplica la mateixa norma de recollida de passaports per al bestiar boví procedent d’altres estats membres de la Unió Europea que s’introdueixin en el Principat d’Andorra.

4- En el cas dels animals que s’exportin a països tercers, el passaport ha de presentar-se a l’autoritat competent per a l’obtenció del certificat sanitari que ha d’acompanyar els animals d’acord amb la legislació sanitària vigent.

Article 65

1- En cas de mort a l’explotació o a l’escorxador, l’últim posseïdor ha de restituir el document d’identificació al ministeri encarregat de l’agricultura dins dels set dies següents a aquest esdeveniment.

2- En cas de sortida amb destí a una explotació situada en un tercer estat, l’últim posseïdor també ha de restituir el document a l’autoritat del lloc d’exportació.

Article 66

1- El ministeri encarregat de l’agricultura constitueix una base de dades informatitzada de conformitat amb el que regula el títol VII.

2- Correspon al ministeri encarregat de l’agricultura garantir el funcionament de manera actualitzada de la citada base de dades dins l’àmbit del Principat d’Andorra.

Article 67

Els posseïdors d’animals, amb excepció dels transportistes, queden obligats a comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura, de la manera que determini:

a)

La informació relativa als naixements d’animals que hagin tingut lloc a l’explotació i les dates d’aquests esdeveniments, en un termini màxim de set dies següents a la col·locació de les marques auriculars als animals.

b)

Tots els moviments d’animals des de i cap a l’explotació, indicant-ne les dates, en un termini màxim de set dies següents a la data de realització del moviment o intercanvi.

Article 68

1- Els posseïdors d’animals han de portar un llibre registre d’explotació, de manera actualitzada, de la seva explotació.

2- El llibre registre ha de tenir un format que obeeix a un model aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura i s’ha de portar de manera manual o informatitzada, amb les dades mínimes següents:

a)

la informació actualitzada dels sis primers guions de l’article 96.3.C).1;

b)

la data de la mort de l’animal a l’explotació;

c)

en cas d’animals que surtin de l’explotació, el nom i l’adreça del posseïdor, a excepció del transportista, o el codi d’identificació de l’explotació a la qual l’animal hagi estat transferit, així com la data de sortida;

d)

en cas d’animals que arribin a l’explotació, el nom i l’adreça del posseïdor, a excepció del transportista, o el codi d’identificació de l’explotació des d’on l’animal hagi estat transferit i la data d’arribada;

e)

el nom i la signatura del representant del ministeri encarregat de l’agricultura (o de l’autoritat competent de l’estat membre de la Unió Europea) que hagi comprovat el registre i la data en què s’hagi realitzat la comprovació.

3- El llibre registre ha d’estar disponible a la explotació i ser accessible per part de l’autoritat competent, a petició seva, durant el període que aquesta determini i, com en qualsevol cas, no pot ser inferior als tres anys.

4- A través del ministeri encarregat de l’agricultura, pot crear-se un registre centralitzat que comprengui la totalitat de les inscripcions dels registres de totes les explotacions del Principat, i en aquest cas, es pot eximir a les explotacions d’haver de portar un registre individualitzat, entenent-se que l’obligació d’inscriure les dades en els registres se substitueix per l’obligació de notificar-los oficialment, dins els mateixos terminis, al servei del ministeri encarregat de l’agricultura que administri aquest registre centralitzat, que ha de fer possible la tinença de còpies oficials de totes les inscripcions en la mateixa explotació amb demanda prèvia de l’interessat en un termini mínim de 24 hores.

Article 69

1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de coordinar el mostreig de les explotacions que són objecte d’inspecció amb l’objectiu de garantir l’aplicació harmònica dels criteris de selecció de les mostres amb els que realitzen els estats membres de la Unió Europea de conformitat amb el Reglament 2630/97, de la Comissió, de 29 de desembre de 1997, mitjançant el qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament 820/97, del Consell, pel que fa al nivell mínim de controls que han de realitzar-se en el marc del sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina, mostres que han de realitzar-se respectant el nivell mínim de controls que estadísticament s’han d’efectuar amb la finalitat d’assegurar el funcionament del que preveu aquest capítol i que s’ha de fixar de comú acord en el si del Subgrup Veterinari.

2- El ministeri encarregat de l’agricultura han de dur a terme inspeccions sobre el terreny que poden realitzar-se de manera conjunta amb d’altres actuacions de control establertes en aquest Reglament.

3- El resultat de qualsevol inspecció sobre el terreny ha de quedar reflectit en una acta o informe que indiqui, detalladament, qualsevol anomalia detectada, el motiu del control i les persones que hi eren presents. El posseïdor o la persona que el representi, ha de tenir la possibilitat de signar l’acta i indicar-hi les seves observacions referents al contingut.

4- Les inspeccions sobre el terreny s’han de realitzar, en general, sense avís previ i, si és imprescindible, ha d’estar limitat al mínim estrictament necessari que, per norma general, no pot excedir les 48 hores.

5- Els controls sobre el terreny han d’incloure tots els animals de l’explotació als quals afecti la identificació i el registre d’acord amb el present capítol.

6- Malgrat el que s’estableix en els apartats anteriors, si per raons pràctiques no és possible reunir els animals d’una explotació en el termini de 48 hores, l’autoritat competent pot realitzar la inspecció mitjançant un mostreig que asseguri un grau de control fiable.

7- El Principat d’Andorra, anualment, abans de l’1 de juliol, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari i amb el format que acordi el Subgrup i, en principi, excepte que el citat Subgrup acordi una altra cosa, ha de ser igual o similar al que la Comissió Europea facilita als estats membres de la Unió Europea en compliment del que disposa l’apartat 2 de l’article 5 del Reglament 2630/97/CE, de la Comissió, de 29 de desembre de 1997, mitjançant el qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament 820/97 del Consell, pel que fa al nivell mínim de controls que han de realitzar- se en el marc del sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina, ha de remetre a la Comissió un informe sobre les inspeccions realitzades, que incloguin, com a mínim:

a)

El nombre d’explotacions bovines situades en l’àmbit del Principat.

b)

El nombre d’explotacions inspeccionades en compliment del present capítol.

c)

El nombre d’animals afectats per les inspeccions.

d)

Les anomalies detectades, indicant-ne el detall.

e)

Els expedients d’infracció iniciats o acabats, indicant-ne, si escau, les accions proposades o imposades.

Article 70

1- Quan en una explotació hi hagi animals que no puguin ser identificats per cap dels elements d’identificació que es mencionen en l’article 58, l’autoritat competent ha d’imposar una restricció dels moviments de tots els animals des de i cap a l’explotació del posseïdor en qüestió.

2- Tanmateix, s’ha d’atorgar al posseïdor un termini de dos dies hàbils per provar la identitat de l’animal o animals no identificats, transcorregut el qual, si el posseïdor no ha aportat les proves mencionades, els animals no identificats són destruïts sense demora sota la supervisió dels serveis veterinaris oficials i sense que el posseïdor tingui dret a cap tipus d’indemnització.

3- En el cas d’animals que tinguin una identificació que no compleixi algun dels elements mencionats en l’article 58, l’autoritat competent imposa de manera immediata una restricció dels moviments dels animals afectats, fins que les deficiències quedin solucionades.

No obstant això, si el nombre d’animals d’una explotació amb una identificació que no compleixi algun dels citats elements, supera el 20% del total d’animals, de la mateixa manera que les mesures previstes en l’apartat anterior, aquestes afecten tots els animals presents en l’explotació. Tanmateix, en el cas de les explotacions amb menys de deu animals, aquestes mesures s’imposen quan les deficiències n’afectin més de dos.

4- En cas que un posseïdor no satisfaci la part del cost del sistema d’identificació de conformitat amb el que disposa l’article 58, el ministeri encarregat de l’agricultura pot retirar-li els documents d’identificació que tingui en el seu poder o denegar-li l’expedició d’altres de nous.

Si la falta de pagament persisteix, l’autoritat mencionada pot restringir les entrades i les sortides d’animals de l’explotació d’aquest posseïdor.

5- Quan el posseïdor no compleixi les seves obligacions de notificar al ministeri encarregat de l’agricultura les informacions especificades en els articles 65 i 67, l’autoritat mencionada ha d’aplicar restriccions en els moviments dels animals des de i cap a l’explotació de l’infractor.

Article 71

L’incompliment de les disposicions del present capítol i, en particular, les que es refereixen a la manipulació o utilització irregular o fraudulenta de les marques auriculars i passaport d’identificació, dóna lloc a l’aplicació de les sancions següents previstes a la Llei general de sanitat i la resta de la legislació vigent en matèria d’agricultura.

Capítol II. Identificació i registre dels animals de les espècies porcina, ovina i cabruna

Article 72

A l’efecte d’aquest capítol s’entén per:

a)

"Animal": qualsevol exemplar de les espècies porcina, ovina i cabruna.

b)

"Explotació": qualsevol instal·lació o construcció, o en cas de cria a l’aire lliure, qualsevol lloc on es tinguin, criïn o manegin animals.

c)

"Titular o posseïdor": qualsevol persona física o jurídica responsable dels animals, fins i tot amb caràcter temporal.

d)

"Operador": qualsevol persona física o jurídica que transporti o posseeixi animals amb caràcter temporal i amb fins comercials immediats.

e)

"Moviments": les entrades o sortides d’animals de l’explotació procedents de o amb destí a qualsevol punt del territori del Principat d’Andorra.

f)

"Documents d’acompanyament": els documents que d’acord amb la legislació vigent, hagin d’emparar els animals en els seus moviments o intercanvis.

Article 73

1- El ministeri encarregat de l’agricultura elabora una llista actualitzada de totes les explotacions situades en territori del Principat d’Andorra que tinguin animals als quals s‘aplica aquest capítol. S’ha d’assignar un número a cada explotació (d’ara endavant codi d’explotació) que ha d’estar compost d’un codi alfanumèric de sis dígits com a mínim, que coincideix, si escau, amb el del registre centralitzat regulat en l’article 74.1.c).

2- La llista d’explotacions a les quals es refereix l’apartat anterior, consisteix en una base de dades informatitzada que ha d’incloure, com a mínim, per a cada explotació, les dades relatives a:

a)

El nom de la persona física o jurídica titular de l’explotació.

b)

El codi assignat a l’explotació d’acord amb l’apartat 1.

c)

L’espècie o espècies a les quals pertanyen els animals.

3- Les explotacions s’han de conservar en aquesta llista durant tres anys després de l’eliminació dels animals. A més, en cas de cessament de l’activitat ramadera, les explotacions també han de romandre a la llista durant el mateix període de tres anys.

Article 74

1- Qualsevol titular o posseïdor d’animals l’explotació dels quals figuri a la llista prevista en l’article anterior, ha de portar un llibre registre que obeeixi al model aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura i que contingui, com a mínim, una relació actualitzada de tots els naixements, les morts, (aquesta menció no és obligatòria per als animals de l’espècie porcina) i els moviments (nombre d’animals de cada operació d’entrada i sortida) basant- se com a mínim en els fluxos, indicant-ne, segons els casos, l’origen i el destí dels animals i la data dels fluxos, i s’ha de mencionar, en tots els casos, la marca d’identificació aplicada als animals.

En aquest registre ha de figurar, a més:

a)

En el cas dels animals de l’espècie porcina:

1.

El nombre total d’animals presents en l’explotació a la data de l’obertura del llibre, amb indicació de si es tracta d’animals reproductors o d’engreix, així com la seva marca o marques i el sexe en el cas dels reproductors.

2.

Una relació actualitzada dels animals pel que fa als seus moviments o intercanvis. En aquest cas, ha de constar-hi la data dels moviments d’intercanvis, l’origen o destí i la marca o marques dels animals objecte del moviment o intercanvi.

No és obligatòria la menció dels naixements i les morts.

b)

En el cas dels animals de les espècies ovina i cabruna:

1.

El nombre d’animals presents a l’explotació el 30 de juny de cada any.

2.

Una relació actualitzada de les femelles de més de 12 mesos o que hagin parit sense haver assolit aquesta edat, presents a l’explotació.

3.

Els moviments o intercanvis, indicant el nombre d’animals de cada operació d’entrada o sortida així com, segons el cas, l’origen i destí dels animals, la seva marca i la data de cada operació.

c)

El ministeri encarregat de l’agricultura pot crear un registre centralitzat en els mateixos termes que els que estableix l’article 68.4.

2- Tot operador ha de portar també un registre aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura on ha de figurar, com a mínim, la informació relativa als animals posseïts o transportats indicant-hi específicament les dates dels moviments o intercanvis, número i marca dels animals afectats, el seu origen i destí, i els números dels documents oficials d’acompanyament de les partides.

3- L’actualització de les dades del llibre de registre l’ha de realitzar el titular o posseïdor dels animals, o bé l’operador.

4- Tot titular o posseïdor d’animals així com tot operador ha de facilitar al ministeri encarregat de l’agricultura, a petició seva, tota la informació relativa a l’origen, la identificació i, quan procedeixi, el destí dels animals que hagin posseït, transportat, comercialitzat o sacrificat.

5- Tot titular o posseïdor d’animals procedents o amb destí a un mercat o centre de reagrupació, ha de facilitar els documents d’acompanyament expedits per un veterinari oficialment autoritzat que exposi els detalls relatius als animals, inclosos els números o marques d’identificació, a l’operador que al mercat o centre de reagrupació, posseeixi els animals amb caràcter temporal.

Aquest operador pot utilitzar la documentació sanitària obtinguda de conformitat amb el paràgraf anterior, per complir les obligacions especificades en l’apartat 1 del present article.

6- Els llibres de registre mencionats en el present capítol poden portar-se mitjançant fitxers informàtics.

7- Els registres i la informació han d’estar a l’explotació i a disposició del ministeri encarregat de l’agricultura, a petició seva, durant un termini que no pot ser inferior a tres anys.

Article 75

Els titulars o posseïdors d’animals han de complir les normes d’identificació següents:

1- La identificació s’ha de realitzar mitjançant una marca, consistent en un cròtal auricular o un tatuatge que permeti identificar l’explotació de naixement, i que s’ha de mencionar en els documents d’acompanyament dels animals.

2- No es pot treure ni substituir cap marca sense autorització del ministeri encarregat de l’agricultura.

Quan una marca es torni il·legible o es perdi, s’ha de posar una nova marca de conformitat amb el que disposa el present capítol, indicant-ne sempre el nexe d’unió entre la marca d’origen i la nova marca al llibre registre, d’acord amb el que preveu l’article 74 anterior.

3- La marca ha de ser aprovada pel ministeri encarregat de l’agricultura i concebuda de manera que no es pugui falsificar, inviolable, fàcilment llegible al llarg de tota la vida de l’animal i no es pot tornar a utilitzar, però no ha d’afectar el seu benestar.

4- L’assignació, la distribució i la col·locació de marques ha de ser realitzada de la forma que determini reglamentàriament el ministeri encarregat de l’agricultura.

Article 76

Tots els animals de l’espècie porcina s’han de marcar al més aviat possible i, en qualsevol cas, abans de sortir de l’explotació, amb una marca consistent en un cròtal auricular o un tatuatge segons el que estableixi el ministeri encarregat de l’agricultura, de característiques similars a aquelles descrites en l’annex VI.II.1. Aquesta marca determina l’explotació de la qual procedeixin els animals i consisteix com a mínim en la seqüència de lletres i números que s’assigni a l’explotació en l’ordre que apareguin en l’apartat 1 de l’article 73.

Article 77

1- Els titulars o posseïdors d’animals de les espècies ovina i cabruna han d’identificar-les amb una marca consistent en un cròtal auricular o tatuatge d’acord amb el que determini el ministeri encarregat de l’agricultura, al més aviat possible i, en tot cas, abans d’abandonar l’explotació o d’haver complert 12 mesos, excepte si han parit abans d’aquesta edat o si han estat sotmeses a campanyes oficials de sanejament de bestiar, ja que en aquest cas s’han d’identificar aleshores.

La marca ha de complir les característiques previstes en l’annex VI.II.2.

2- Malgrat el que preveu l’apartat 1, el ministeri encarregat de l’agricultura pot autoritzar moviments d’ovins i cabrums desproveïts de marques entre explotacions d’igual estatus sanitari que pertanyin al mateix titular i situades en el territori del Principat, sempre que en cada moviment dels animals, aquests vagin acompanyats d’un document on consti, com a mínim, la identificació del titular o posseïdor, la informació sobre el nombre d’animals que es trasllada i la identificació de l’explotació d’origen i el lloc de destí.

Article 78

1- El ministeri encarregat de l’agricultura pot decidir que els animals procedents d’un estat membre de la Unió Europea que arribin al territori del Principat siguin identificats novament d’acord amb els requisits dels articles 74 i següents, i que s’anotin les marques substituïdes, juntament amb les noves que s’assignin, als fulls previstos en el llibre registre mencionat en l’article 74.

2- No s’ha de realitzar un nou marcatge segons el que preveu l’apartat 1 en el cas d’animals destinats a l’escorxador i que se sacrifiquin en el termini de 30 dies.

3- Quan sigui necessari obtenir informació sobre els animals, la seva explotació d’origen i els seus possibles moviments, el ministeri encarregat de l’agricultura ho posa en coneixement dels membres del Subgrup Veterinari a l’efecte de l’assistència mútua entre autoritats administratives dels estats membres i la Comissió, entre si i amb el Principat d’Andorra, amb la finalitat d’assegurar l’aplicació correcta de les legislacions veterinària i zootècnica relativa als animals, la seva explotació d’origen i els seus possibles moviments, d’acord amb el procediment que es determini en aquest Subgrup.

Article 79

Els animals importats d’un país tercer que s’hagin sotmès als controls establerts en el títol II del present Reglament i que romanguin en el territori del Principat, han d’identificar-se mitjançant una marca de conformitat amb els articles 75 i següents en els 30 dies següents als controls mencionats, que es prolonguen en el nombre de dies que s’hagi retardat l’arribada al territori del Principat d’Andorra des del punt d’inspecció fronterera i, en qualsevol cas, abans del seu moviment, excepte si el destí és un escorxador situat dins el Principat d’Andorra i se sacrifica l’animal en aquest termini de 30 o més dies.

Les marques substituïdes, juntament amb les noves marques que s’assignin, s’han d’anotar en el llibre registre regulat en l’article 74.

Capítol III. Identificació dels èquids

Article 80

Pel que fa a la identificació dels èquids s’ha de fer referència a allò que disposen els títols IX d’aquest Reglament sobre la regulació dels intercanvis d’èquids.

Capítol IV. Identificació i marcatge de canals de bestiar, despulles i productes carnis

Article 81

Pel que fa a les condicions d’identificació i marcatge de les canals de bestiar, despulles i productes carnis, s’ha de fer referència a les disposicions del títol X article 139 punt 2 d’aquest Reglament respecte dels intercanvis de productes derivats dels animals d’espècies bovines, porcina, ovina, cabruna i d’èquids.

Capitol V. Infraccions

Article 82

Les infraccions del present capítol del present Reglament se sancionen de conformitat amb el que disposa la legislació vigent en matèria d’agricultura i ramaderia.

Annex VI.II.1

Descripció de les marques per al bestiar porcí 1- Per als animals d’engreix, en cas que la marca auricular sigui mitjançant cròtal, aquest ha de ser de plàstic flexible o de plàstic i llautó, ha de constar de dues peces acoblades entre si mitjançant una tija a la peça mascle o una tercera peça, i han de quedar unides de manera que sigui impossible separar-les. Les impressions gravades de forma indeleble han de tenir unes dimensions mínimes de 4x3 mm.

Quan el ministeri encarregat de l’agricultura consideri oportú desenvolupar accions sanitàries, mitjançant les quals sigui necessari identificar individualment els animals, aquesta identificació s’ha de fer d’acord amb el que estableix l’apartat 2.

2- En cas que el ministeri encarregat de l’agricultura estableixi la identificació dels animals reproductors mitjançant un cròtal, aquest ha de ser de plàstic flexible i hi ha de constar la identificació individual de l’animal. Aquesta identificació ha d’estar composta per quatre números i tres lletres, dues de les quals s’han de correspondre amb les lletres AD. Les impressions gravades de forma indeleble han de tenir una dimensió mínima de 4x3 mm.

Aquesta identificació s’ha d’inscriure en el llibre de registre de l’explotació.

3- Quan el marcatge es realitzi mitjançant un tatuatge, aquest s’ha de realitzar amb tinta indeleble i ha de ser fàcilment llegible al llarg de tota la vida de l’animal. Ha d’incloure la mateixa informació que s’especifica en els apartats anteriors, i els caràcters han de tenir unes dimensions mínimes de 8x4 mm.

Annex VI.II.2

Descripció de les marques per al bestiar oví i cabrum 1- Els animals majors de 12 mesos o les femelles que hagin parit abans d’assolir aquesta edat, o bé aquells animals que hagin estat sotmesos a campanyes oficials de sanejament de bestiar, poden identificar-se mitjançant tatuatge o cròtal d’acord amb el que determini el ministeri encarregat de l’agricultura.

a)

En cas de tatuatge, aquest s’ha de realitzar amb tinta indeleble i els caràcters han de tenir les dimensions mínimes de 8x4 mm.

En cas necessari, poden tatuar-se amb tres lletres, dos de les quals han de correspondre amb les lletres AD, i quatre números, cosa que pot fer-se de forma separada a ambdues orelles.

b)

En cas d’utilitzar el cròtal, aquest ha de reunir les característiques següents:

  • Ha de constar de dues peces, mascle i femella, de plàstic flexible, que s’uneixen i en garanteixen la inviolabilitat.
  • Els caràcters han d’estar gravats de forma indeleble i tenir unes dimensions mínimes de 4x4 mm.
  • Les lletres i els números d’identificació tal com es defineixen a l’apartat a) .

2- Les lletres i els números d’identificació dels últims paràgrafs dels apartats a) i b) s’han d’inscriure en el llibre de registre de l’explotació.

3- Els animals menors de 12 mesos han d’abandonar l’explotació i identificar-se amb un cròtal auricular o un tatuatge, segons les condicions descrites en l’apartat 1 anterior.

En cas d’utilitzar el cròtal, els caràcters han de tenir unes dimensions mínimes de 4x4 mm.

Annex VI.II.3

Document d’identificació de bovins Descarrega el document

Títol VII- Intercanvis d’animals de les espècies bovina i porcina

Article 83

Sense perjudici del que disposa el títol III respecte dels controls veterinaris dels intercanvis entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea, els requisits sanitaris que han de complir els animals de l’ espècie bovina i de l’espècie porcina, a excepció del porc fer en estat salvatge, que s’enviïn des del Principat d’Andorra als mencionats estats membres de la Unió Europea o a tercers estats, així com els que s’importin al Principat, són els que s’estableixen en el present títol.

Article 84

1- A l’efecte del present títol s’apliquen les definicions que figuren en el títol III del present Reglament.

2- A més, a l’efecte del present títol, s’apliquen les definicions següents:

a)

“Ramat”: un animal o grup d’animals mantinguts en una explotació en qualitat d’unitat epidemiològica; si hi ha diversos ramats en una mateixa explotació, aquests han de formar una unitat diferenciada, amb el mateix estatus sanitari;

b)

“Animal de sacrifici”: l’animal de l’espècie bovina (incloses les espècies Bison bison i Bubalus bubalus) o porcina destinada a l’escorxador o a un centre de concentració des del qual només pugui ser traslladat a l’escorxador;

c)

“Animals de reproducció o de producció”: els animals de l’espècie bovina (incloses les espècies Bison bison i Bubalus bubalus) o porcina no especificats a la lletra b), inclosos aquells destinats a la reproducció, a la producció de llet o de carn, al tir, a certàmens o a exposicions, amb excepció dels animals que participin en manifestacions culturals i esportives;

d)

“Ramat boví oficialment indemne a la tuberculosi”: el ramat de l’espècie bovina que s’ajusti a les condicions establertes en els punts 1 i 2 de la part I de l’annex VII.1 d’aquest Reglament;

e)

“Estat membre o regió d’un estat membre oficialment indemne a la tuberculosi”:

l’estat membre de la Unió Europea, o la part del territori d’un estat membre que compleixi les condicions establertes en els punts 4 i 5 de la part I de l’annex VII.1. A l’efecte d’aquest títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat territorial indivisible.

f)

“Ramat oficialment indemne de brucel·losi”: el ramat de l’espècie bovina que s’ajusti a les condicions dels punts 1 i 2 de la part II de l’annex VII.1;

g)

”Regió oficialment indemne de brucel·losi”: la regió d’un estat membre de la Unió Europea que compleixi les condicions dels punts 7, 8 i 9 de la part II de l’annex VII.1;

h)

“Estat membre oficialment indemne de brucel·losi”: l’estat membre de la Unió Europea que s’ajusti a les condicions establertes en els punts 7, 8 i 9 de la part II de l’annex VII.1. A l’efecte d’aquest títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat indivisible;

i)

“Ramat boví indemne de brucel·losi”: ramat de l’espècie bovina que compleix les condicions dels punts 4 i 5de la part II de l’annex VII.1;

j)

“Ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina”: el ramat que s’ajusta a les condicions de les lletres A i B del capítol I de l’annex VII.4, k) “Estat membre o regió oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina”: l’estat membre de la Unió Europea o la regió que compleixi les condicions establertes a les lletres E i F del capítol I de l’annex VII.4. A l’efecte del present títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat territorial indivisible;

l)

“Veterinari oficial”: veterinari designat per l’autoritat central competent;

m)

“Veterinari autoritzat”: qualsevol veterinari autoritzat per l’autoritat competent de conformitat amb el que disposa la lletra B de l’apartat 3 de l’article 96.

n)

“Malalties de notificació obligatòria”: les malalties que s’enumeren en l’annex VII.5.1;

o)

“Centre de concentració”: qualsevol emplaçament, incloses les explotacions, els centres de recollida i els mercats, en els quals es reuneixi animals de les espècies bovina o porcina procedents de diferents explotacions per formar lots d’animals destinats al comerç. Aquests centres de concentració han d’estar autoritzats per a fins comercials i han de complir els requisits previstos en l’article 93.

p)

“Regió”: la part de territori d’un estat membre de la Unió Europea amb superfície total de com a mínim 2.000 quilòmetres quadrats que estigui subjecta a inspecció per part de les autoritats competents i inclogui, com a mínim, una de les regions administratives següents:

Bèlgica: province / provincie Alemanya: Regierungsbezirk Dinamarca: amt o illa França: département Itàlia: província Luxemburg:en tot el territori nacional del Ducat de Luxemburg Països Baixos: rvv-kring Regne Unit: Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord: country Escòcia: district o island area Irlanda: county Grècia: Nomos Espanya: província Portugal: continent: distrito; la resta de les parts del territori de Portugal: regiao autonoma Àustria: Bezirk Suècia: län Finlàndia: län/laäni Principat d’Andorra: unitat territorial única q) "Tractant en bestiar”: tota persona física o jurídica que compra i ven animals directament o indirectament, amb fins comercials, que té una xifra de negoci regular amb aquests animals que, en un termini màxim de 30 dies després d’adquirir els animals, els ven i els trasllada de les primeres instal·lacions a d’altres que no li pertanyen, que està registrada i que compleix les condicions establertes en l’article 95.

Article 85

1- Cada estat membre de la Unió Europea i el Principat d’Andorra han de vetllar perquè només s’expedeixin del seu territori de destí amb destí al d’un altre estat membre o al Principat d’Andorra, els animals que compleixin les condicions pertinents del present títol.

2- Els animals de les espècies bovina i porcina descrits en el present títol han de:

a)

sotmetre’s:

  • a un control d’identitat, i - a un examen clínic per part d’un veterinari oficial dins de les 24 hores que precedeixin la seva sortida i no mostrar signes clínics de malaltia.
b)

procedir d’una explotació o d’una zona que no hagi estat, per motius sanitaris, subjecta a una prohibició o una restricció que afecti les espècies de les quals es tracta en virtut de la legislació vigent.

c)

estar identificats de conformitat amb el que disposa el títol VI.

d)

no estar destinats al sacrifici o sotmesos a una restricció en virtut d’un programa nacional o regional d’eradicació de malalties contagioses o infeccioses.

e)

complir el que disposen els dos articles següents.

Article 86

1- Des de la seva sortida de l’explotació d’origen fins a la seva arribada a l’explotació de destí dins el territori d’un estat membre de la Unió Europea, o al Principat, si procedissin d’un altre estat membre de la Unió Europea, els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, no poden, en cap moment, estar en contacte amb d’altres animals biungulats que no tinguin el mateix estatus sanitari.

2- Els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, han de transportar-se en mitjans de transport que reuneixin les condicions establertes a la legislació vigent.

3.- Els transportistes han de disposar d’equips adequats per a la neteja i la desinfecció dels mitjans de transport a menys que aquestes operacions es realitzin en altres instal·lacions, després de l’autorització del ministeri encarregat de l’agricultura.

Article 87

1- Durant el transport al seu lloc de destí, els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, han d’anar acompanyats d’un certificat sanitari de conformitat amb el model que figura en l’annex VII.6. El certificat ha de constar d’un sol full o, quan es necessiti més d’una pàgina, s’ha de presentar de manera que totes les pàgines formin part d’un conjunt indivisible i ha de portar un número de sèrie. S’ha d’expedir el dia de l’examen veterinari i ha d’estar redactat, com a mínim, en un dels idiomes oficials del país de destí. El certificat té una validesa de 10 dies a partir de la data del control sanitari.

2- Els controls sanitaris per a l’expedició del certificat sanitari (incloses les garanties addicionals) a un lot d’animals poden realitzar-se a l’explotació d’origen o en un centre de concentració. Amb aquesta finalitat, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè tot certificat sanitari sigui expedit pel veterinari oficial en finalitzar les inspeccions, visites i controls establerts en el present títol.

No obstant això, pel que fa a:

a)

els animals procedents de centres de concentració autoritzats, aquest certificat pot expedir-se:

  • basant-se en el document oficial relatiu a les informacions necessàries emplenat pel veterinari oficial responsable de l’explotació d’origen, o - basant-se en els certificats el model dels quals figura en l’annex VII.6, i les seccions A i B dels quals estiguin degudament emplenades i certificades pel veterinari oficial responsable de l’explotació d’origen.
b)

els animals procedents d’una explotació qualificada de conformitat amb el sistema de xarxes previst en l’article 96, aquest certificat pot expedir-se:

  • basant-se en el document oficial que contingui les informacions necessàries, emplenat pel veterinari autoritzat responsable de l’explotació d’origen, o - basant-se en els certificats el model dels quals figura en l’annex VII.6, i les seccions A i B dels quals estiguin degudament emplenades i certificades pel veterinari autoritzat responsable de l’explotació d’origen.

En aquesta ocasió, el veterinari oficial ha de garantir, quan sigui necessari, el respecte de les garanties addicionals establertes per la legislació vigent.

3- El veterinari que té la responsabilitat oficial del centre de concentració ha de dur a terme tots els controls necessaris als animals un cop arribin a destí.

4- El veterinari oficial que empleni la secció C del certificat el model del qual figura en l’annex VII.6 ha de vetllar perquè es registri el moviment d’animals en el sistema ANIMO el dia en el qual s’expedeixi el certificat.

5- Els animals inclosos en el present títol poden transitar per un centre de concentració situat dins del territori d’un estat membre de la Unió Europea diferent del de destí. En aquest cas, el certificat el model del qual figura en l’annex VII.6 (inclosa la secció C) ha d’emplenar-lo el veterinari oficial responsable de l’estat membre d’origen dels animals o del Principat d’Andorra, si aquest en fos l’origen. El veterinari oficial responsable del centre de concentració ha de facilitar a l’estat membre de la Unió Europea o al Principat d’Andorra, de destí, una certificació expedint un segon certificat original que adjunta al certificat original o a una còpia autèntica. En aquest cas, el període de validesa combinada del certificat no pot ser superior al que es preveu en l’apartat 1.

Article 88

1- A part dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els animals de reproducció o producció han de complir els requisits següents:

  • Haver romàs en una sola explotació durant un període de 30 dies abans de la seva càrrega o des del seu naixement a l’explotació d’origen en cas d’edats inferiors a 30 dies.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.