Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000

Títol VI- Identificació, registre i marcatge de les espècies bovina, porcina,

ovina, cabruna i d’èquids, així com dels seus productes

Capítol I. Identificació i registre d’animals de l’espècie bovina

Article 56

A l’efecte del que disposa el present capítol s’entén per:

Article 57

El sistema d’identificació i registre al qual es refereix el present capítol inclou:

Article 58

Els posseïdors definits en l’article 56 del present capítol han de contribuir al finançament del sistema d’identificació i registre de la manera que determini el Govern.

Article 59

1- Tots els animals nascuts després de l’1 de gener de 1998 o que després d’aquesta data es destinin a intercanvi comunitari, s’han d’identificar mitjançant una marca auricular col·locada a cada orella, autoritzada pel ministeri encarregat de l’agricultura.

2- Ambdues marques auriculars han de portar el mateix i únic codi d’identificació que està compost pels caràcters següents: les lletres AD que identifiquen el Principat d’Andorra, seguides de 10 caràcters numèrics que corresponen a les estructures següents:

3- Les marques auriculars a les quals es refereix el present article consisteixen en dos cròtals de plàstics de color groc amb les característiques següents:

4- Les marques auriculars han de respondre al model següent:

Article 60

1- Les marques auriculars s’assignen a l’explotació, es distribueixen i es col·loquen en els animals de la manera que determini el ministeri encarregat de l’agricultura.

2- No es pot treure ni substituir cap marca auricular sense autorització del ministeri encarregat de l’agricultura.

3- En cas de pèrdua o deteriorament d’una marca auricular, aquesta se substitueix per una de nova amb el mateix codi d’identificació que la que se substitueix.

4- Les marques auriculars s’han de col·locar dins d’un termini de set dies a partir del naixement de l’animal i, en qualsevol cas, abans que l’animal abandoni l’explotació on ha nascut, sense prejudici de les excepcions que poden acordar-se en el Subgrup Veterinari, en especial, quan es tracti de bestiar nascut en alta muntanya.

Article 61

1- Els animals importats d’un país tercer que hagi superat satisfactòriament els controls establerts pels punts d’inspecció fronterera, que romanguin en territori del Principat d’Andorra, han de ser identificats amb dues marques com les que es descriuen en l’article 59, a la primera explotació de destí dins del Principat en un termini de set dies a partir de la data en la qual hagin estat sotmesos als controls en els punts de inspecció fronterera, llevat que es tardi més de 24 hores a entrar al Principat d’Andorra; en aquest cas, es retarda en el nombre de dies equivalent al lapse de temps existent entre el control realitzat en el punt d’inspecció fronterera i l’entrada en territori del Principat. En qualsevol cas, han de ser identificats abans d’abandonar l’explotació.

2- No obstant això, no és necessari identificar els animals si l’explotació de destí és un escorxador situat dins del Principat d’Andorra i s’hi sacrifiquen els animals dins del termini de set o més dies citat en l’apartat anterior.

3- La identificació original establerta pel país tercer de procedència s’ha de registrar en el Llibre registre de l’explotació i, si escau, en la base de dades informatitzada, l’establiment de la qual es regula en els articles següents.

Article 62

1- Tot animal procedent d’algun estat membre de la Unió Europea ha de conservar les seves marques auriculars d’origen.

2- En cas de pèrdua o deteriorament d’alguna d’aquestes marques, s’ha de procedir a substituir-la per una altra amb un codi idèntic d’identificació que la marca que se substitueix, i el model s’ha d’ajustar al previst en l’apartat 3 de l’article 59.

Article 63

1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’expedir, per a cada animal que s’hagi d’identificar de conformitat amb els articles anteriors, un passaport, dins dels 14 dies següents a la notificació del seu naixement o, en el cas dels animals importats de tercers països, en el moment de la notificació de la seva reidentificació pel mateix Principat d’Andorra o el punt d’inspecció fronterera, de conformitat amb el que estableix l’article 62.

2- En el cas de bovins que s’identifiquin al Principat d’Andorra, ja sigui per haver nascut en una explotació situada en el seu territori, ja sigui per haver estat importats directament d’un país no comunitari, el document d’identificació ha d’incloure, com a mínim, les dades que figuren en el model que posi en circulació el ministeri encarregat de l’agricultura amb aquesta finalitat (annex VI.II.3).

3- Els bovins procedents d’estats membres de la Unió Europea han d’arribar al Principat d’Andorra acompanyats del seu passaport, expedit per l’autoritat competent de l’estat membre d’origen. Amb la presentació prèvia d’aquest document, el ministeri encarregat de l’agricultura expedeix el document d’identificació de bovins que ha d’incloure, com a mínim, les dades del model especificat en l’apartat 2.

Article 64

1- Tot animal que sigui objecte d’un moviment d’intercanvi ha d’anar acompanyat del seu passaport d’identificació, degudament emplenat.

2- Amb aquesta finalitat, quan es produeixi un moviment o intercanvi, cada posseïdor ha d’indicar en el passaport d’identificació les dades corresponents a l’origen i el destí de l’animal objecte del moviment o intercanvi abans que aquest abandoni l’explotació, i s’ha d’assegurar que el passaport acompanya l’animal. Així mateix, quan un animal sigui introduït en una explotació, el nou posseïdor ha d’emplenar les dades corresponents a la nova explotació en el mateix moment de l’arribada de l’animal.

3- Des que el Principat d’Andorra disposi de la base de dades informatitzada establerta en els articles següents, quan aquesta sigui totalment operativa, Andorra pot sotmetre al Subgrup Veterinari la possibilitat que només s’expedeixin passaports per a animals destinats al comerç amb altres estats membres de la Unió Europea de manera que els animals vagin acompanyats del seu passaport exclusivament en cas de desplaçament a aquests països, i aleshores el passaport ha d’incloure les dades derivades de la base de dades informatitzada. En aquests casos, el passaport que acompanyi l’animal quan s’exporti a un estat membre de la Unió Europea ha de lliurar-se, a la seva arribada, a l’autoritat competent del país. S’aplica la mateixa norma de recollida de passaports per al bestiar boví procedent d’altres estats membres de la Unió Europea que s’introdueixin en el Principat d’Andorra.

4- En el cas dels animals que s’exportin a països tercers, el passaport ha de presentar-se a l’autoritat competent per a l’obtenció del certificat sanitari que ha d’acompanyar els animals d’acord amb la legislació sanitària vigent.

Article 65

1- En cas de mort a l’explotació o a l’escorxador, l’últim posseïdor ha de restituir el document d’identificació al ministeri encarregat de l’agricultura dins dels set dies següents a aquest esdeveniment.

2- En cas de sortida amb destí a una explotació situada en un tercer estat, l’últim posseïdor també ha de restituir el document a l’autoritat del lloc d’exportació.

Article 66

1- El ministeri encarregat de l’agricultura constitueix una base de dades informatitzada de conformitat amb el que regula el títol VII.

2- Correspon al ministeri encarregat de l’agricultura garantir el funcionament de manera actualitzada de la citada base de dades dins l’àmbit del Principat d’Andorra.

Article 67

Els posseïdors d’animals, amb excepció dels transportistes, queden obligats a comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura, de la manera que determini:

Article 68

1- Els posseïdors d’animals han de portar un llibre registre d’explotació, de manera actualitzada, de la seva explotació.

2- El llibre registre ha de tenir un format que obeeix a un model aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura i s’ha de portar de manera manual o informatitzada, amb les dades mínimes següents:

3- El llibre registre ha d’estar disponible a la explotació i ser accessible per part de l’autoritat competent, a petició seva, durant el període que aquesta determini i, com en qualsevol cas, no pot ser inferior als tres anys.

4- A través del ministeri encarregat de l’agricultura, pot crear-se un registre centralitzat que comprengui la totalitat de les inscripcions dels registres de totes les explotacions del Principat, i en aquest cas, es pot eximir a les explotacions d’haver de portar un registre individualitzat, entenent-se que l’obligació d’inscriure les dades en els registres se substitueix per l’obligació de notificar-los oficialment, dins els mateixos terminis, al servei del ministeri encarregat de l’agricultura que administri aquest registre centralitzat, que ha de fer possible la tinença de còpies oficials de totes les inscripcions en la mateixa explotació amb demanda prèvia de l’interessat en un termini mínim de 24 hores.

Article 69

1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de coordinar el mostreig de les explotacions que són objecte d’inspecció amb l’objectiu de garantir l’aplicació harmònica dels criteris de selecció de les mostres amb els que realitzen els estats membres de la Unió Europea de conformitat amb el Reglament 2630/97, de la Comissió, de 29 de desembre de 1997, mitjançant el qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament 820/97, del Consell, pel que fa al nivell mínim de controls que han de realitzar-se en el marc del sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina, mostres que han de realitzar-se respectant el nivell mínim de controls que estadísticament s’han d’efectuar amb la finalitat d’assegurar el funcionament del que preveu aquest capítol i que s’ha de fixar de comú acord en el si del Subgrup Veterinari.

2- El ministeri encarregat de l’agricultura han de dur a terme inspeccions sobre el terreny que poden realitzar-se de manera conjunta amb d’altres actuacions de control establertes en aquest Reglament.

3- El resultat de qualsevol inspecció sobre el terreny ha de quedar reflectit en una acta o informe que indiqui, detalladament, qualsevol anomalia detectada, el motiu del control i les persones que hi eren presents. El posseïdor o la persona que el representi, ha de tenir la possibilitat de signar l’acta i indicar-hi les seves observacions referents al contingut.

4- Les inspeccions sobre el terreny s’han de realitzar, en general, sense avís previ i, si és imprescindible, ha d’estar limitat al mínim estrictament necessari que, per norma general, no pot excedir les 48 hores.

5- Els controls sobre el terreny han d’incloure tots els animals de l’explotació als quals afecti la identificació i el registre d’acord amb el present capítol.

6- Malgrat el que s’estableix en els apartats anteriors, si per raons pràctiques no és possible reunir els animals d’una explotació en el termini de 48 hores, l’autoritat competent pot realitzar la inspecció mitjançant un mostreig que asseguri un grau de control fiable.

7- El Principat d’Andorra, anualment, abans de l’1 de juliol, mitjançant el procediment que acordi el Subgrup Veterinari i amb el format que acordi el Subgrup i, en principi, excepte que el citat Subgrup acordi una altra cosa, ha de ser igual o similar al que la Comissió Europea facilita als estats membres de la Unió Europea en compliment del que disposa l’apartat 2 de l’article 5 del Reglament 2630/97/CE, de la Comissió, de 29 de desembre de 1997, mitjançant el qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament 820/97 del Consell, pel que fa al nivell mínim de controls que han de realitzar- se en el marc del sistema d’identificació i registre dels animals de l’espècie bovina, ha de remetre a la Comissió un informe sobre les inspeccions realitzades, que incloguin, com a mínim:

Article 70

1- Quan en una explotació hi hagi animals que no puguin ser identificats per cap dels elements d’identificació que es mencionen en l’article 58, l’autoritat competent ha d’imposar una restricció dels moviments de tots els animals des de i cap a l’explotació del posseïdor en qüestió.

2- Tanmateix, s’ha d’atorgar al posseïdor un termini de dos dies hàbils per provar la identitat de l’animal o animals no identificats, transcorregut el qual, si el posseïdor no ha aportat les proves mencionades, els animals no identificats són destruïts sense demora sota la supervisió dels serveis veterinaris oficials i sense que el posseïdor tingui dret a cap tipus d’indemnització.

3- En el cas d’animals que tinguin una identificació que no compleixi algun dels elements mencionats en l’article 58, l’autoritat competent imposa de manera immediata una restricció dels moviments dels animals afectats, fins que les deficiències quedin solucionades.

No obstant això, si el nombre d’animals d’una explotació amb una identificació que no compleixi algun dels citats elements, supera el 20% del total d’animals, de la mateixa manera que les mesures previstes en l’apartat anterior, aquestes afecten tots els animals presents en l’explotació. Tanmateix, en el cas de les explotacions amb menys de deu animals, aquestes mesures s’imposen quan les deficiències n’afectin més de dos.

4- En cas que un posseïdor no satisfaci la part del cost del sistema d’identificació de conformitat amb el que disposa l’article 58, el ministeri encarregat de l’agricultura pot retirar-li els documents d’identificació que tingui en el seu poder o denegar-li l’expedició d’altres de nous.

Si la falta de pagament persisteix, l’autoritat mencionada pot restringir les entrades i les sortides d’animals de l’explotació d’aquest posseïdor.

5- Quan el posseïdor no compleixi les seves obligacions de notificar al ministeri encarregat de l’agricultura les informacions especificades en els articles 65 i 67, l’autoritat mencionada ha d’aplicar restriccions en els moviments dels animals des de i cap a l’explotació de l’infractor.

Article 71

L’incompliment de les disposicions del present capítol i, en particular, les que es refereixen a la manipulació o utilització irregular o fraudulenta de les marques auriculars i passaport d’identificació, dóna lloc a l’aplicació de les sancions següents previstes a la Llei general de sanitat i la resta de la legislació vigent en matèria d’agricultura.

Capítol II. Identificació i registre dels animals de les espècies porcina, ovina i cabruna

Article 72

A l’efecte d’aquest capítol s’entén per:

Article 73

1- El ministeri encarregat de l’agricultura elabora una llista actualitzada de totes les explotacions situades en territori del Principat d’Andorra que tinguin animals als quals s‘aplica aquest capítol. S’ha d’assignar un número a cada explotació (d’ara endavant codi d’explotació) que ha d’estar compost d’un codi alfanumèric de sis dígits com a mínim, que coincideix, si escau, amb el del registre centralitzat regulat en l’article 74.1.c).

2- La llista d’explotacions a les quals es refereix l’apartat anterior, consisteix en una base de dades informatitzada que ha d’incloure, com a mínim, per a cada explotació, les dades relatives a:

3- Les explotacions s’han de conservar en aquesta llista durant tres anys després de l’eliminació dels animals. A més, en cas de cessament de l’activitat ramadera, les explotacions també han de romandre a la llista durant el mateix període de tres anys.

Article 74

1- Qualsevol titular o posseïdor d’animals l’explotació dels quals figuri a la llista prevista en l’article anterior, ha de portar un llibre registre que obeeixi al model aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura i que contingui, com a mínim, una relació actualitzada de tots els naixements, les morts, (aquesta menció no és obligatòria per als animals de l’espècie porcina) i els moviments (nombre d’animals de cada operació d’entrada i sortida) basant- se com a mínim en els fluxos, indicant-ne, segons els casos, l’origen i el destí dels animals i la data dels fluxos, i s’ha de mencionar, en tots els casos, la marca d’identificació aplicada als animals.

En aquest registre ha de figurar, a més:

No és obligatòria la menció dels naixements i les morts.

2- Tot operador ha de portar també un registre aprovat pel ministeri encarregat de l’agricultura on ha de figurar, com a mínim, la informació relativa als animals posseïts o transportats indicant-hi específicament les dates dels moviments o intercanvis, número i marca dels animals afectats, el seu origen i destí, i els números dels documents oficials d’acompanyament de les partides.

3- L’actualització de les dades del llibre de registre l’ha de realitzar el titular o posseïdor dels animals, o bé l’operador.

4- Tot titular o posseïdor d’animals així com tot operador ha de facilitar al ministeri encarregat de l’agricultura, a petició seva, tota la informació relativa a l’origen, la identificació i, quan procedeixi, el destí dels animals que hagin posseït, transportat, comercialitzat o sacrificat.

5- Tot titular o posseïdor d’animals procedents o amb destí a un mercat o centre de reagrupació, ha de facilitar els documents d’acompanyament expedits per un veterinari oficialment autoritzat que exposi els detalls relatius als animals, inclosos els números o marques d’identificació, a l’operador que al mercat o centre de reagrupació, posseeixi els animals amb caràcter temporal.

Aquest operador pot utilitzar la documentació sanitària obtinguda de conformitat amb el paràgraf anterior, per complir les obligacions especificades en l’apartat 1 del present article.

6- Els llibres de registre mencionats en el present capítol poden portar-se mitjançant fitxers informàtics.

7- Els registres i la informació han d’estar a l’explotació i a disposició del ministeri encarregat de l’agricultura, a petició seva, durant un termini que no pot ser inferior a tres anys.

Article 75

Els titulars o posseïdors d’animals han de complir les normes d’identificació següents:

1- La identificació s’ha de realitzar mitjançant una marca, consistent en un cròtal auricular o un tatuatge que permeti identificar l’explotació de naixement, i que s’ha de mencionar en els documents d’acompanyament dels animals.

2- No es pot treure ni substituir cap marca sense autorització del ministeri encarregat de l’agricultura.

Quan una marca es torni il·legible o es perdi, s’ha de posar una nova marca de conformitat amb el que disposa el present capítol, indicant-ne sempre el nexe d’unió entre la marca d’origen i la nova marca al llibre registre, d’acord amb el que preveu l’article 74 anterior.

3- La marca ha de ser aprovada pel ministeri encarregat de l’agricultura i concebuda de manera que no es pugui falsificar, inviolable, fàcilment llegible al llarg de tota la vida de l’animal i no es pot tornar a utilitzar, però no ha d’afectar el seu benestar.

4- L’assignació, la distribució i la col·locació de marques ha de ser realitzada de la forma que determini reglamentàriament el ministeri encarregat de l’agricultura.

Article 76

Tots els animals de l’espècie porcina s’han de marcar al més aviat possible i, en qualsevol cas, abans de sortir de l’explotació, amb una marca consistent en un cròtal auricular o un tatuatge segons el que estableixi el ministeri encarregat de l’agricultura, de característiques similars a aquelles descrites en l’annex VI.II.1. Aquesta marca determina l’explotació de la qual procedeixin els animals i consisteix com a mínim en la seqüència de lletres i números que s’assigni a l’explotació en l’ordre que apareguin en l’apartat 1 de l’article 73.

Article 77

1- Els titulars o posseïdors d’animals de les espècies ovina i cabruna han d’identificar-les amb una marca consistent en un cròtal auricular o tatuatge d’acord amb el que determini el ministeri encarregat de l’agricultura, al més aviat possible i, en tot cas, abans d’abandonar l’explotació o d’haver complert 12 mesos, excepte si han parit abans d’aquesta edat o si han estat sotmeses a campanyes oficials de sanejament de bestiar, ja que en aquest cas s’han d’identificar aleshores.

La marca ha de complir les característiques previstes en l’annex VI.II.2.

2- Malgrat el que preveu l’apartat 1, el ministeri encarregat de l’agricultura pot autoritzar moviments d’ovins i cabrums desproveïts de marques entre explotacions d’igual estatus sanitari que pertanyin al mateix titular i situades en el territori del Principat, sempre que en cada moviment dels animals, aquests vagin acompanyats d’un document on consti, com a mínim, la identificació del titular o posseïdor, la informació sobre el nombre d’animals que es trasllada i la identificació de l’explotació d’origen i el lloc de destí.

Article 78

1- El ministeri encarregat de l’agricultura pot decidir que els animals procedents d’un estat membre de la Unió Europea que arribin al territori del Principat siguin identificats novament d’acord amb els requisits dels articles 74 i següents, i que s’anotin les marques substituïdes, juntament amb les noves que s’assignin, als fulls previstos en el llibre registre mencionat en l’article 74.

2- No s’ha de realitzar un nou marcatge segons el que preveu l’apartat 1 en el cas d’animals destinats a l’escorxador i que se sacrifiquin en el termini de 30 dies.

3- Quan sigui necessari obtenir informació sobre els animals, la seva explotació d’origen i els seus possibles moviments, el ministeri encarregat de l’agricultura ho posa en coneixement dels membres del Subgrup Veterinari a l’efecte de l’assistència mútua entre autoritats administratives dels estats membres i la Comissió, entre si i amb el Principat d’Andorra, amb la finalitat d’assegurar l’aplicació correcta de les legislacions veterinària i zootècnica relativa als animals, la seva explotació d’origen i els seus possibles moviments, d’acord amb el procediment que es determini en aquest Subgrup.

Article 79

Els animals importats d’un país tercer que s’hagin sotmès als controls establerts en el títol II del present Reglament i que romanguin en el territori del Principat, han d’identificar-se mitjançant una marca de conformitat amb els articles 75 i següents en els 30 dies següents als controls mencionats, que es prolonguen en el nombre de dies que s’hagi retardat l’arribada al territori del Principat d’Andorra des del punt d’inspecció fronterera i, en qualsevol cas, abans del seu moviment, excepte si el destí és un escorxador situat dins el Principat d’Andorra i se sacrifica l’animal en aquest termini de 30 o més dies.

Les marques substituïdes, juntament amb les noves marques que s’assignin, s’han d’anotar en el llibre registre regulat en l’article 74.

Capítol III. Identificació dels èquids

Article 80

Pel que fa a la identificació dels èquids s’ha de fer referència a allò que disposen els títols IX d’aquest Reglament sobre la regulació dels intercanvis d’èquids.

Capítol IV. Identificació i marcatge de canals de bestiar, despulles i productes carnis

Article 81

Pel que fa a les condicions d’identificació i marcatge de les canals de bestiar, despulles i productes carnis, s’ha de fer referència a les disposicions del títol X article 139 punt 2 d’aquest Reglament respecte dels intercanvis de productes derivats dels animals d’espècies bovines, porcina, ovina, cabruna i d’èquids.

Capitol V. Infraccions

Article 82

Les infraccions del present capítol del present Reglament se sancionen de conformitat amb el que disposa la legislació vigent en matèria d’agricultura i ramaderia.

Annex VI.II.1

Descripció de les marques per al bestiar porcí 1- Per als animals d’engreix, en cas que la marca auricular sigui mitjançant cròtal, aquest ha de ser de plàstic flexible o de plàstic i llautó, ha de constar de dues peces acoblades entre si mitjançant una tija a la peça mascle o una tercera peça, i han de quedar unides de manera que sigui impossible separar-les. Les impressions gravades de forma indeleble han de tenir unes dimensions mínimes de 4x3 mm.

Quan el ministeri encarregat de l’agricultura consideri oportú desenvolupar accions sanitàries, mitjançant les quals sigui necessari identificar individualment els animals, aquesta identificació s’ha de fer d’acord amb el que estableix l’apartat 2.

2- En cas que el ministeri encarregat de l’agricultura estableixi la identificació dels animals reproductors mitjançant un cròtal, aquest ha de ser de plàstic flexible i hi ha de constar la identificació individual de l’animal. Aquesta identificació ha d’estar composta per quatre números i tres lletres, dues de les quals s’han de correspondre amb les lletres AD. Les impressions gravades de forma indeleble han de tenir una dimensió mínima de 4x3 mm.

Aquesta identificació s’ha d’inscriure en el llibre de registre de l’explotació.

3- Quan el marcatge es realitzi mitjançant un tatuatge, aquest s’ha de realitzar amb tinta indeleble i ha de ser fàcilment llegible al llarg de tota la vida de l’animal. Ha d’incloure la mateixa informació que s’especifica en els apartats anteriors, i els caràcters han de tenir unes dimensions mínimes de 8x4 mm.

Annex VI.II.2

Descripció de les marques per al bestiar oví i cabrum 1- Els animals majors de 12 mesos o les femelles que hagin parit abans d’assolir aquesta edat, o bé aquells animals que hagin estat sotmesos a campanyes oficials de sanejament de bestiar, poden identificar-se mitjançant tatuatge o cròtal d’acord amb el que determini el ministeri encarregat de l’agricultura.

En cas necessari, poden tatuar-se amb tres lletres, dos de les quals han de correspondre amb les lletres AD, i quatre números, cosa que pot fer-se de forma separada a ambdues orelles.

• Ha de constar de dues peces, mascle i femella, de plàstic flexible, que s’uneixen i en garanteixen la inviolabilitat.

• Els caràcters han d’estar gravats de forma indeleble i tenir unes dimensions mínimes de 4x4 mm.

• Les lletres i els números d’identificació tal com es defineixen a l’apartat a) .

2- Les lletres i els números d’identificació dels últims paràgrafs dels apartats a) i b) s’han d’inscriure en el llibre de registre de l’explotació.

3- Els animals menors de 12 mesos han d’abandonar l’explotació i identificar-se amb un cròtal auricular o un tatuatge, segons les condicions descrites en l’apartat 1 anterior.

En cas d’utilitzar el cròtal, els caràcters han de tenir unes dimensions mínimes de 4x4 mm.

Annex VI.II.3

Document d’identificació de bovins Descarrega el document

Títol VII- Intercanvis d’animals de les espècies bovina i porcina

Article 83

Sense perjudici del que disposa el títol III respecte dels controls veterinaris dels intercanvis entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea, els requisits sanitaris que han de complir els animals de l’ espècie bovina i de l’espècie porcina, a excepció del porc fer en estat salvatge, que s’enviïn des del Principat d’Andorra als mencionats estats membres de la Unió Europea o a tercers estats, així com els que s’importin al Principat, són els que s’estableixen en el present títol.

Article 84

1- A l’efecte del present títol s’apliquen les definicions que figuren en el títol III del present Reglament.

2- A més, a l’efecte del present títol, s’apliquen les definicions següents:

l’estat membre de la Unió Europea, o la part del territori d’un estat membre que compleixi les condicions establertes en els punts 4 i 5 de la part I de l’annex VII.1. A l’efecte d’aquest títol, el Principat d’Andorra es considera com una unitat territorial indivisible.

Bèlgica: province / provincie Alemanya: Regierungsbezirk Dinamarca: amt o illa França: département Itàlia: província Luxemburg:en tot el territori nacional del Ducat de Luxemburg Països Baixos: rvv-kring Regne Unit: Anglaterra, Gal·les, Irlanda del Nord: country Escòcia: district o island area Irlanda: county Grècia: Nomos Espanya: província Portugal: continent: distrito; la resta de les parts del territori de Portugal: regiao autonoma Àustria: Bezirk Suècia: län Finlàndia: län/laäni Principat d’Andorra: unitat territorial única q) "Tractant en bestiar”: tota persona física o jurídica que compra i ven animals directament o indirectament, amb fins comercials, que té una xifra de negoci regular amb aquests animals que, en un termini màxim de 30 dies després d’adquirir els animals, els ven i els trasllada de les primeres instal·lacions a d’altres que no li pertanyen, que està registrada i que compleix les condicions establertes en l’article 95.

Article 85

1- Cada estat membre de la Unió Europea i el Principat d’Andorra han de vetllar perquè només s’expedeixin del seu territori de destí amb destí al d’un altre estat membre o al Principat d’Andorra, els animals que compleixin les condicions pertinents del present títol.

2- Els animals de les espècies bovina i porcina descrits en el present títol han de:

• a un control d’identitat, i - a un examen clínic per part d’un veterinari oficial dins de les 24 hores que precedeixin la seva sortida i no mostrar signes clínics de malaltia.

Article 86

1- Des de la seva sortida de l’explotació d’origen fins a la seva arribada a l’explotació de destí dins el territori d’un estat membre de la Unió Europea, o al Principat, si procedissin d’un altre estat membre de la Unió Europea, els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, no poden, en cap moment, estar en contacte amb d’altres animals biungulats que no tinguin el mateix estatus sanitari.

2- Els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, han de transportar-se en mitjans de transport que reuneixin les condicions establertes a la legislació vigent.

3.- Els transportistes han de disposar d’equips adequats per a la neteja i la desinfecció dels mitjans de transport a menys que aquestes operacions es realitzin en altres instal·lacions, després de l’autorització del ministeri encarregat de l’agricultura.

Article 87

1- Durant el transport al seu lloc de destí, els animals de les espècies bovina i porcina inclosos en el present títol, han d’anar acompanyats d’un certificat sanitari de conformitat amb el model que figura en l’annex VII.6. El certificat ha de constar d’un sol full o, quan es necessiti més d’una pàgina, s’ha de presentar de manera que totes les pàgines formin part d’un conjunt indivisible i ha de portar un número de sèrie. S’ha d’expedir el dia de l’examen veterinari i ha d’estar redactat, com a mínim, en un dels idiomes oficials del país de destí. El certificat té una validesa de 10 dies a partir de la data del control sanitari.

2- Els controls sanitaris per a l’expedició del certificat sanitari (incloses les garanties addicionals) a un lot d’animals poden realitzar-se a l’explotació d’origen o en un centre de concentració. Amb aquesta finalitat, el ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè tot certificat sanitari sigui expedit pel veterinari oficial en finalitzar les inspeccions, visites i controls establerts en el present títol.

No obstant això, pel que fa a:

• basant-se en el document oficial relatiu a les informacions necessàries emplenat pel veterinari oficial responsable de l’explotació d’origen, o - basant-se en els certificats el model dels quals figura en l’annex VII.6, i les seccions A i B dels quals estiguin degudament emplenades i certificades pel veterinari oficial responsable de l’explotació d’origen.

• basant-se en el document oficial que contingui les informacions necessàries, emplenat pel veterinari autoritzat responsable de l’explotació d’origen, o - basant-se en els certificats el model dels quals figura en l’annex VII.6, i les seccions A i B dels quals estiguin degudament emplenades i certificades pel veterinari autoritzat responsable de l’explotació d’origen.

En aquesta ocasió, el veterinari oficial ha de garantir, quan sigui necessari, el respecte de les garanties addicionals establertes per la legislació vigent.

3- El veterinari que té la responsabilitat oficial del centre de concentració ha de dur a terme tots els controls necessaris als animals un cop arribin a destí.

4- El veterinari oficial que empleni la secció C del certificat el model del qual figura en l’annex VII.6 ha de vetllar perquè es registri el moviment d’animals en el sistema ANIMO el dia en el qual s’expedeixi el certificat.

5- Els animals inclosos en el present títol poden transitar per un centre de concentració situat dins del territori d’un estat membre de la Unió Europea diferent del de destí. En aquest cas, el certificat el model del qual figura en l’annex VII.6 (inclosa la secció C) ha d’emplenar-lo el veterinari oficial responsable de l’estat membre d’origen dels animals o del Principat d’Andorra, si aquest en fos l’origen. El veterinari oficial responsable del centre de concentració ha de facilitar a l’estat membre de la Unió Europea o al Principat d’Andorra, de destí, una certificació expedint un segon certificat original que adjunta al certificat original o a una còpia autèntica. En aquest cas, el període de validesa combinada del certificat no pot ser superior al que es preveu en l’apartat 1.

Article 88

1- A part dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els animals de reproducció o producció han de complir els requisits següents:

• Haver romàs en una sola explotació durant un període de 30 dies abans de la seva càrrega o des del seu naixement a l’explotació d’origen en cas d’edats inferiors a 30 dies.

El veterinari oficial ha de comprovar, a la vista de la identificació oficial prevista a la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 85 i dels registres oficials, que els animals han complert aquesta condició i que són originaris de la Comunitat Europea, o del Principat d’Andorra, o han estat importats des d’un tercer país que s’ajusti a la legislació veterinària de la Comunitat Europea.

Això no obstant, en cas d’animals que transitin per un centre de concentració autoritzat situat a l’estat membre d’origen o al Principat d’Andorra, la duració de la concentració d’aquests animals fora de l’explotació d’origen no pot passar de 6 dies.

• Pel que fa als animals importats des d’un tercer país a un estat membre diferent de l’estat de destí final o al Principat, han de ser transportats a l’estat membre de destí o al Principat al més ràpidament possible a l’empara d’un certificat expedit de conformitat amb la legislació que regula la importació a la Comunitat Europea d’animals de tercers estats referida en el títol II.

• Quan es tracta d’animals importats d’un tercer país, a la seva arribada a destí i abans de qualsevol altra circulació, ajustar-se a les obligacions establertes en el present títol i, concretament, a l’obligació d’estada prevista en el primer guió, i no poden introduir-se al ramat fins que els veterinaris responsables de l’explotació hagin constatat que no és previsible que aquests animals alterin l’estatus sanitari de l’explotació.

Si en una explotació s’introdueix un animal d’un tercer país, cap animal d’aquesta explotació pot comercialitzar-se en un termini de 30 dies a partir de la introducció de l’animal importat, excepte que estigui completament aïllat de la resta dels animals de l’explotació.

2- A més dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els bovins de reproducció o producció han de complir els requisits següents:

Aquesta intradermotuberculinització no és obligatòria en cas que els animals siguin originaris d’un estat membre de la Unió Europea, o de part d’un territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que s’hagi declarat oficialment indemne de tuberculosi o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.

Aquesta seroaglutinació (o qualsevol prova aprovada mitjançant el procediment del Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea després de l’adopció dels protocols pertinents, sempre que aquests s’hagin admès per acord del Subgrup Veterinari) no es requerirà en cas que els animals procedeixin d’un estat membre de la Unió Europea, o de part d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre o del Principat d’Andorra que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.

Aquesta prova no serà obligatòria en cas que els animals siguin originaris d’un estat membre o d’una part del territori d’un estat membre de la Unió Europea, o del Principat d’Andorra, que hagin estat declarats oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina, o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.

3- A més dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els bovins d’escorxador han de procedir de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina i, en cas de bovins no castrats, de ramats oficialment indemnes de brucel·losi. Això no obstant, fins al 31 de desembre del 2000, els països destinataris poden concedir al Regne d’Espanya autoritzacions generals o limitades d’introducció al seu territori d’animals de sacrifici de l’espècie bovina procedents de ramats no oficialment indemnes de tuberculosi, de leucosi enzoòtica bovina i de brucel·losi, sempre que aquests animals:

• s’hagin sotmès amb resultat negatiu, dins d’un període de 30 dies anteriors a la càrrega, a les proves adequades prescrites en els annexos VII.2, VII.3 i VII.4;

• a la seva arribada al país de destí hagin estat conduïts directament a un escorxador i sacrificats al més aviat possible, però com a màxim 72 hores després de la seva arribada, de conformitat amb les normes de policia sanitària.

Article 89

Els animals de sacrifici que, un cop arribats al país de destí, es portin:

• o bé a un escorxador, han de ser sacrificats al més aviat possible, però com a màxim 72 hores després de la seva arribada, de conformitat amb les normes de policia sanitària.

• o bé a un centre de concentració autoritzat, han de ser conduïts després del mercat a l’escorxador, on seran sacrificats al més aviat possible, però com a màxim en el termini de 3 dies hàbils després de la seva arribada al centre de concentració, de conformitat amb les normes de policia sanitària. En cap moment, entre la seva arribada al centre de concentració i la seva arribada a l’escorxador, poden entrar en contacte amb animals biungulats diferents dels que compleixen les condicions del present títol.

Article 90

El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè la sospita de la presència d’una de les malalties enumerades en l’annex VII.5.1 sigui objecte de notificació obligatòria i immediata a l’autoritat competent.

El ministeri encarregat de l’agricultura enviarà a la Comissió, a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, com a màxim el 31 de maig de cada any, una relació detallada dels casos de les malalties que s’especifiquen en l’annex VII.5.1 o de qualsevol altra malaltia subjecta a garanties addicionals previstes a la legislació vigent que s’hagin manifestat en el seu territori durant l’any natural anterior, així com una relació detallada dels programes de control o d’eradicació en curs. Aquestes informacions es basaran en criteris uniformes que s’establiran d’acord amb el procediment acordat en el si del Subgrup Veterinari. La Comissió Europea transmetrà aquesta informació als estats membres de la Unió Europea en el marc del Comitè Veterinari Permanent i pot usar-la en relació amb les decisions especificades en els annexos VII.1 i VII.4.

Article 91

1- 1.- El ministeri encarregat de l’agricultura, si disposa d’un programa nacional obligatori de lluita contra una malaltia contagiosa de les que recull la llista de l’annex VII.5.2 en el seu territori, pot presentar aquest programa a la Comissió Europea, de conformitat amb el que estableixi el Subgrup Veterinari, indicant especialment:

• la distribució de la malaltia en el seu territori, - la justificació del programa considerant la importància de la malaltia i els avantatges que s’espera obtenir del programa en relació amb els seus costos, - l’àrea geogràfica a la qual s’aplicarà el programa, - els diferents estatus aplicables a les explotacions, les normes que donin dret a cada estatus i els procediments de prova que s’usaran, - els procediments de seguiment del programa, els resultats del qual han de comunicar-se com a mínim un cop l’any a la Comissió Europea de conformitat amb el procediment que estableixi el Subgrup Veterinari, - les mesures que s’hagin d’adoptar si, per qualsevol raó, una explotació perd el seu estatus, - les mesures que s’hagin d’adoptar si els resultats de les proves realitzades en el marc del programa són positius.

2- La Comissió, de conformitat amb el procediment establert en el Subgrup Veterinari, ha d’examinar els programes presentats pel Principat, de la mateixa manera que ha d’examinar els programes presentats pels estats membres de la Unió Europea i donar-ne compte al Principat a través del Subgrup. Els programes inclosos en l’apartat 1 poden aprovar-se quan en compleixin els criteris establerts, de conformitat amb el procediment que estableixi el Subgrup Veterinari. De conformitat amb el mateix procediment s’han de definir, al mateix temps que l’aprovació dels programes o, com a màxim, 3 mesos després, les garanties complementàries generals o limitades que puguin exigir-se en el comerç comunitari. Aquestes garanties han de ser com a màxim equivalents a les que l’estat membre o el Principat d’Andorra apliquen en l’àmbit nacional.

3- Els programes presentats pels estats membres de la Unió Europea i pel Principat d’Andorra, poden modificar-se o completar-se de conformitat amb el procediment que s’estableix a la normativa comunitària europea o, en el cas del Principat, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Les modificacions o addicions respecte de programes que s’hagin aprovat anteriorment o de garanties que s’hagin definit de conformitat amb l’apartat 2, poden aprovar-se segons el mateix procediment.

Article 92

1- Quan el Principat d’Andorra, de la mateixa manera que qualsevol estat membre de la Unió Europea, consideri que el seu territori està totalment o parcialment indemne d’una de les malalties enumerades en l’annex VII.5.2, ha de presentar a la Comissió, a través del procediment que estableixi el Subgrup Veterinari, els justificants adequats, que inclouran en particular:

• La natura de la malaltia i el seu historial en el seu territori.

• Els resultats de les proves de control basades en una investigació serològica, microbiològica, patològica o epidemiològica i en el fet que la malaltia ha de declarar-se obligatòriament a les autoritats competents.

• El període durant el qual s’hagi efectuat el control.

• Si escau, el període durant el qual hagi estat prohibida la vacunació contra la malaltia i la zona geogràfica afectada per aquesta prohibició.

• Les normes adoptades per comprovar l’absència de la malaltia.

2- La Comissió Europea, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, ha d’examinar la documentació presentada pel Principat i, de conformitat amb els procediments legislats pel dret comunitari, ha d’examinar directament la documentació presentada pels estats membres de la Unió Europea. Les garanties complementàries generals o limitades que puguin exigir-se en el comerç comunitari o dels estats membres amb el Principat d’Andorra, poden definir-se de conformitat amb el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari, o de conformitat amb el procediment que es determini a la legislació comunitària en cas que es tracti de comerç comunitari que no afecti el Principat. Aquestes garanties han de ser com a màxim equivalents a les que l’estat membre o el Principat d’Andorra apliquen en l’àmbit nacional.

3- El Principat d’Andorra, o l’estat membre interessat, ha de notificar a través del Subgrup Veterinari a la Comissió qualsevol canvi de dades incloses en l’apartat 1 que estigui relacionat amb la malaltia i, en particular, amb els seus brots. A la vista d’aquesta informació, les garanties definides de conformitat amb l’apartat 2 es poden modificar, o retirar, de conformitat amb el procediment establert en la legislació comunitària quan es tracti de relacions entre estats membres, o de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 93

1- El Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea han de vetllar perquè, per rebre l’autorització de l’autoritat competent, que en el cas del Principat serà el ministeri encarregat de l’agricultura, els centres de concentració compleixin, com a mínim, les condicions següents:

• una instal·lació dedicada exclusivament per a aquest fi quan s’utilitzi com a centre de concentració;

• instal·lacions adequades per carregar, descarregar i allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar;

aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment;

• infraestructures d’inspecció adequades;

• infraestructures d’aïllament adequades;

• equips adequats de neteja i desinfecció dels locals i dels camions;

• una zona d’emmagatzematge suficient per al farratge, el jaç i els fems;

• un sistema adequat de desguàs;

• una oficina o local per al veterinari oficial;

2- El propietari del centre de concentració o responsable, ja sigui basant-se en el document d’acompanyament, ja sigui en els números o marques d’identificació dels animals, ha d’escriure en un registre o suport informàtic, que ha de conservar durant com a mínim tres anys, les informacions següents:

• el nom del propietari, l’origen, la data d’entrada i de sortida, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina que entrin al centre i el seu destí proposat;

• el número de registre del transportista i el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals del centre.

3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’assignar un número d’autorització a cada centre de concentració autoritzat. Aquesta autorització pot limitar-se a una espècie determinada o animals de reproducció o producció o a animals de sacrifici. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de notificar a la Comissió Europea, a través del Subgrup Veterinari, la llista dels centres de concentració autoritzats, així com, si escau, les llistes actualitzades. La Comissió ha de comunicar aquestes informacions als estats membres de la Unió Europea, en el marc del Comitè Veterinari Permanent i, al Principat, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

4- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra disposició en matèria de pola sanitària. Pot tornar a concedir-se l’autorització quan l’autoritat competent constati que el centre de concentració compleix totes les condicions pertinents del present títol.

5- El ministeri encarregat de l’agricultura s’ha de cerciorar que, quan estiguin en funcionament, els centres de concentració tinguin un nombre suficient de veterinaris oficials per dur a terme totes les tasques que els corresponen.

6- A l’efecte d’una aplicació uniforme al Principat d’Andorra, es poden aprovar possibles normes de desenvolupament del que es disposa en aquest títol de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 94

1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes compleixin les condicions següents:

• hagin estat construïts de tal forma que els excrements, el jaç o el farratge no puguin relliscar o caure des del vehicle;

• hagin estat netejats i desinfectats per mitjà de desinfectants autoritzats per l’autoritat competent, immediatament després de cada transport d’animals o de qualsevol producte que pugui afectar la salut dels animals, i en cas necessari, abans de qualsevol altre carregament d’animals.

2- El transportista ha de garantir, per a cada vehicle destinat al transport d’animals, que portarà i mantindrà durant un període mínim de tres anys un registre que ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

ii) Els llocs i les dates de lliurament i el nom o nom comercial i adreça del destinatari o dels destinataris;

iii) L’espècie i el nombre d’animals transportats;

iv) La data i el lloc de desinfecció;

3- Els transportistes han de vetllar perquè el lot d’animals no entri en contacte en cap moment amb animals d’un estatus inferior, des de la seva sortida de l’explotació o del centre de concentració d’origen fins a la seva arribada a destí.

4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes es comprometin per escrit a:

• prendre totes les mesures necessàries per complir el que disposa el present títol i, en particular, les disposicions especificades en el present article i relatives als documents adequats que han d’acompanyar els animals, - confiar el transport dels animals a personal que tingui la capacitat, la competència professional i els coneixements necessaris.

Article 95

1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè s’atribueixi un número d’autorització a tots els tractants en bestiar, estiguin registrats, aprovats, i compleixin com a mínim, les condicions següents:

No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot autoritzar la comercialització d’animals identificats que no responguin a les condicions establertes en el primer paràgraf sempre que els animals siguin conduïts immediatament a un escorxador del Principat, sense transitar per les seves instal·lacions, per ser sacrificats allà mateix al més aviat possible amb la finalitat d’evitar tota propagació de malalties. Han d’adoptar-se totes les disposicions necessàries perquè aquests animals, des de la seva entrada a l’escorxador, no puguin entrar en contacte amb d’altres animals i perquè se’ls sacrifiqui per separat dels altres animals.

• el nom del propietari, l’origen, la data de compra, les categories, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen i del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina adquirits;

• el número de registre del transportista i/o el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals;

• el nom i l’adreça del comprador i el destí dels animals;

• les còpies dels plans de viatges i/o el número de sèrie dels certificats sanitaris.

• s’iniciï una formació específica del personal que es faci càrrec dels animals pel que fa a l’aplicació dels requisits del present títol i a la cura i la protecció dels animals;

• el veterinari oficial sotmeti periòdicament els animals adquirits a controls i, si escau, a proves, i es prenguin totes les mesures necessàries per evitar la propagació de malalties.

2- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè cada instal·lació utilitzada pel tractant per a l’exercici de la seva professió estigui registrada i dotada d’un número d’autorització, i perquè compleixin, com a mínim, les condicions següents:

• instal·lacions adequades, de capacitat suficient i en particular infraestructures d’inspecció adequades i infraestructures d’aïllament per poder aïllar tots els animals en cas de brot de malaltia contagiosa, - instal·lacions adequades per descarregar i, quan sigui necessari, allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar; aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment, - una superfície suficient per rebre el jaç i els fems;

• un sistema adequat de desguàs;

3- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra norma aplicable en matèria de policia sanitària. Pot tornar a concedir-se l’autorització quan constatin que el tractant compleix totes les disposicions pertinents del present títol.

4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme inspeccions periòdiques amb la finalitat de compliment dels requisits previstos en el present article.

Article 96

1- S’autoritza el ministeri encarregat de l’agricultura a instaurar un sistema de xarxes de vigilància.

El sistema de xarxes de vigilància ha d’estar compost, com a mínim, de:

• els ramats, - el propietari de l’explotació o qualsevol persona física o jurídica que en sigui responsable, - el veterinari autoritzat o el veterinari oficial responsable de l’explotació, - el servei veterinari oficial del Principat d’Andorra, - els laboratoris oficials de diagnòstic veterinari o qualsevol altre laboratori autoritzat, - una base de dades informatitzada.

Els veterinaris oficials dels escorxadors i dels centres de concentració autoritzats han d’estar associats al sistema de xarxes.

2- Aquest sistema de xarxes de vigilància ha de tenir com a objectiu principal la qualificació oficial de les explotacions, el manteniment d’aquesta qualificació mitjançant inspeccions periòdiques, la recollida de dades epidemiològiques i la vigilància de les malalties, de manera que es garanteixi el respecte de totes les prescripcions del present títol o de qualsevol altra norma pertinent en matèria de policia sanitària.

Aquest sistema de xarxes de vigilància és obligatori en totes les explotacions del territori del Principat d’Andorra.

El ministeri encarregat de l’agricultura fixar les obligacions i els drets als quals han d’atenir- se els veterinaris autoritzats, la persona responsable de l’explotació o el seu propietari i qualsevol altre participant en el sistema, inclosa la persona responsable de la concessió del certificat sanitari.

3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè les obligacions establertes en l’apartat 2 anterior incloguin com a mínim el següent:

A. Cada propietari o persona responsable d’una explotació ha de:

ii) recórrer immediatament al veterinari oficial o veterinari autoritzat responsable d’una explotació quan se sospiti de l’existència d’una malaltia contagiosa o de qualsevol malaltia de notificació obligatòria;

iii) informar el veterinari oficial o veterinari autoritzat de tota introducció d’animals a la seva explotació;

iv) aïllar els animals abans d’introduir-los a la seva explotació amb la finalitat que el veterinari oficial o veterinari autoritzat comprovi, si escau, mitjançant les proves prescrites, si pot mantenir-se l’estatus de l’explotació.

B. Els veterinaris oficials o els veterinaris autoritzats d’acord amb la lletra m) de l’apartat 2 de l’article 84 han d’estar sotmesos al control del ministeri encarregat de l’agricultura i han de complir els requisits següents:

ii) no tenir relacions financeres o familiars amb el propietari o amb la persona responsable de l’explotació;

iii) posseir coneixements especialitzats en matèria de policia sanitària aplicable a les espècies de les quals es tracti. Això significa que han de:

• actualitzar periòdicament els seus coneixements, especialment pel que fa a la reglamentació sanitària corresponent;

• complir els requisits establerts per l’autoritat competent per garantir el bon funcionament de la xarxa;

• facilitar informació al propietari o a la persona responsable de l’explotació i prestar-li assistència amb la finalitat que es prenguin totes les mesures necessàries perquè es mantingui l’estatus de l’explotació, en particular d’acord amb els programes acordats amb l’autoritat competent;

• vetllar perquè es compleixin els requisits relatius a:

ii) l’obligació de declarar les malalties infeccioses i qualsevol altre factor de risc per a la salut o el benestar animal i per a la salut humana;

iii) l’establiment, en la mesura que sigui possible, de la causa de mortalitat dels animals i el lloc on hagin d’expedir-se els cadàvers per a la seva destrucció;

iv) les condicions higièniques del ramat i de les unitats de producció del bestiar.

Si el bon funcionament del sistema ho requereix, el ministeri encarregat de l’agricultura pot restringir la responsabilitat dels veterinaris a un nombre limitat d’explotacions o a una zona geogràfica determinada.

El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’elaborar la llista de veterinaris autoritzats i d’explotacions autoritzades que participen a la xarxa. Si consideren que un dels participants a la xarxa ja no compleix les condicions abans mencionades, han de cancel·lar o retirar l’autorització, sense perjudici de qualsevol altra sanció que pugui ser-li aplicable.

C. La base de dades informatitzada ha de contenir, com a mínim, les informacions següents:

1) per a cada animal:

• el codi d’identificació, - la data de naixement, - el sexe, - la raça o el pelatge, - el codi d’identificació de la mare o en el cas d’un animal importat d’un tercer país, el número d’identificació atribuït després del seu control a través del procediment previst en el títol II i que estigui vinculat al número d’identificació d’origen, - el número d’identificació de l’explotació de naixement, - els números d’explotació de totes les explotacions en les quals s’hagi mantingut l’animal i les dates de cada circulació, - la data de la seva mort o del seu sacrifici.

2) Per a cada explotació:

• un número d’identificació consistent, a més del codi del Principat, en un codi amb un màxim de quatre caràcters, - el nom i l’adreça del titular.

3) La base de dades ha de permetre disposar en tot moment de les informacions següents:

• el número d’identificació de tots els animals de l’espècie bovina presents en una explotació i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen, així com el número de certificat sanitari, si escau;

• una llista de tota circulació de cada animal a partir de l’explotació del naixement o en el cas d’animals importats de tercers països, de l’explotació de procedència; i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’última explotació o de l’últim ramat i, en el cas d’animals importats de tercers països, l’explotació de procedència.

Aquestes informacions s’han de conservar a la base de dades fins que hagin passat tres anys seguits des de la mort de l’animal de l’espècie bovina o fins que hagin passat tres anys seguits des que es va fer el registre quan es tracta de registres d’animals de l’espècie porcina.

Això no obstant, pel que fa als animals de l’espècie porcina, només són aplicables els apartats 2, 3 i 4 de l’apartat C.

4) Les modalitats d’aplicació, incloses les informacions que les bases de dades nacionals han de contenir, amb la finalitat de garantir el caràcter operacional d’aquestes dades aplicades a l’espècie porcina, s’han de comunicar de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

4- Tots els altres participants a la xarxa que no estiguin inclosos en les parts A i B de l’apartat 3 han d’operar sota la responsabilitat del ministeri encarregat de l’agricultura.

Aquest és responsable de l’establiment de la xarxa i, per garantir el seu bon funcionament, procedeix a controlar la xarxa amb regularitat.

5- Quan el ministeri encarregat de l’agricultura tingui instaurada la xarxa a la qual es fa referència en els apartats 1 a 4, operativa almenys durant 12 mesos, ho ha de notificar a la Comissió Europea a fi que sigui aprovada de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

Amb aquesta finalitat, el Subgrup citat ha d’examinar la documentació presentada pel Principat, de manera que els experts de la Comissió Europea puguin validar els sistemes de xarxes amb l’ajuda d’un procediment d’auditoria. Si els resultats d’aquestes auditories són favorables, en un termini de 90 dies a partir de la recepció de la sol·licitud d’aprovació de conformitat amb el sistema al qual s’ha fet referència en l’apartat anterior, pot consagrar l’operativitat definitiva de la xarxa, xarxa que pot suspendre’s quant al seu funcionament quan s’observin infraccions repetides en la seva implantació conforme, de nou, al procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

6- Quan el Principat d’Andorra hagi disposat en tot el seu territori el sistema de xarxa de vigilància el ministeri encarregat de l’agricultura pot determinar no aplicar el segon guió de la a) de l’apartat 2 de l’article 85 a la circulació d’animals inclosos en el present títol a l’interior del territori del Principat.

El finançament del sistema de xarxa de vigilància s’ha de regular mitjançant el sistema de taxes a les quals faci referència el títol XI del present Reglament.

Article 97

1- En el cas que el ministeri encarregat de l’agricultura comprovi que no s’han respectat o no es respecten les condicions establertes en els diferents articles d’aquest títol, ha de prendre les mesures adequades tant per salvaguardar la salut dels animals com per prevenir tota propagació de malalties.

Segons els casos, el ministeri encarregat de l’agricultura pot acordar prendre les

disposicions necessàries per:

2- El destí en la utilització de les canals d’aquests animals, en aquest últim supòsit, és l’establert en el títol X o en cas de no ser aptes per al consum humà, s’aplica el que estableix a les disposicions que regulen el tractament dels residus d’animals.

No obstant això, en els casos que convingui aplicar les normes a les quals s’ha fet referència en l’apartat c) anterior, ha de concedir-se un termini de regularització al propietari o al seu representant abans de recórrer a aquesta última possibilitat. En aquest cas, són aplicables les disposicions de l’apartat 3 i següents del present article.

3- El ministeri encarregat de l’agricultura, quan el Principat sigui el lloc de destí, ha d’advertir immediatament a l’autoritat competent de l’estat membre d’origen quan constatin qualsevol infracció del present títol de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari.

És aplicable el que disposa el títol IV, i ha de prestar-se assistència mútua per a l’aplicació del present títol i més concretament per garantir el compliment de les disposicions establertes en aquest article.

4- El que disposa el present article s’entén sense perjudici de les normes del Principat d’Andorra aplicables en matèria de sancions penals.

Annex VII.1

Estatus sanitari (tuberculosi, brucel·losi) I. Ramat boví oficialment indemne de tuberculosi A l’efecte de la present secció, s’entén per "bovins" tots els bovins excepte els animals que participin en esdeveniments culturals o esportius.

1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de tuberculosi" aquell en el qual:

No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot no exigir que es dugui a terme aquesta prova per a la circulació d’animals en el territori del Principat d’Andorra si l’animal procedeix d’un ramat oficialment indemne de tuberculosi.

2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi:

No obstant això, en cas que tots els ramats bovins del Principat d’Andorra estiguin sotmesos a un programa oficial de lluita contra la tuberculosi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència d’aquestes proves ordinàries de la manera següent:

• Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi, no és superior a l’1% de tots els ramats del Principat, l’interval entre les proves ordinàries practicades sobre els ramats pot augmentar-se a 2 anys i es pot dispensar de proves de tuberculina els mascles d’engreix d’una unitat epidemiològica aïllada, sempre que pertanyi a ramats oficialment indemnes de tuberculosi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que els mascles d’engreix no s’usaran per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici.

• Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,2% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de dos anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 3 anys i/o l’edat a la qual els animals han de sotmetre’s a aquestes proves pot assolir els 24 mesos;

• Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,1% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de tres anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 4 anys o, si es reuneixen les condicions següents, el ministeri encarregat de l’agricultura pot eximir els ramats de les proves de tuberculina:

1) Que, abans de la introducció en un ramat, tots els bovins se sotmetin amb resultat negatiu a una prova intradèrmica de la tuberculina, 2) Que tots els bovins sacrificats siguin objecte d’una busca de lesions tuberculoses i que se’ls sotmeti a un examen histopatològic i bacteriològic per a la detecció del bacil tuberculós.

El ministeri encarregat de l’agricultura també pot augmentar la freqüència de les proves de tuberculina en el territori del Principat en cas que augmenti el nivell d’infecció.

3- A) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi se suspèn si:

Quan es consideri que un animal reacciona de forma positiva a la prova de tuberculina, se l’ha d’eliminar del ramat i sacrificar-lo. S’han de dur a terme els exàmens post mortem, de laboratori i epidemiològics, adequats en aquest animal o en el seu cadàver. L’estatus del ramat roman suspès fins que s’hagin completat tots els exàmens de laboratori. Si no es confirma la presència de tuberculosi, pot aixecar- se la suspensió de l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi, un cop s’hagi portat a terme una prova en els animals de més de 6 setmanes amb resultat negatiu almenys 42 dies després d’haver eliminat del ramat l’animal o animals que hagin reaccionat de forma positiva a la prova de tuberculina; o c) El ramat conté animals l’estatus dels qual ha de determinar-se tal com descriu l’annex VII.2. En aquest cas, l’estatus del ramat queda suspès fins que se n’aclareixi l’estatus. Aquests animals han d’aïllar-se de la resta del ramat fins que s’aclareixi el seu estatus, ja sigui mitjançant una nova prova transcorreguts 42 dies o mitjançant examen post mortem i de laboratori.