Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000

El veterinari oficial ha de comprovar, a la vista de la identificació oficial prevista a la lletra c) de l’apartat 2 de l’article 85 i dels registres oficials, que els animals han complert aquesta condició i que són originaris de la Comunitat Europea, o del Principat d’Andorra, o han estat importats des d’un tercer país que s’ajusti a la legislació veterinària de la Comunitat Europea.

Això no obstant, en cas d’animals que transitin per un centre de concentració autoritzat situat a l’estat membre d’origen o al Principat d’Andorra, la duració de la concentració d’aquests animals fora de l’explotació d’origen no pot passar de 6 dies.

• Pel que fa als animals importats des d’un tercer país a un estat membre diferent de l’estat de destí final o al Principat, han de ser transportats a l’estat membre de destí o al Principat al més ràpidament possible a l’empara d’un certificat expedit de conformitat amb la legislació que regula la importació a la Comunitat Europea d’animals de tercers estats referida en el títol II.

• Quan es tracta d’animals importats d’un tercer país, a la seva arribada a destí i abans de qualsevol altra circulació, ajustar-se a les obligacions establertes en el present títol i, concretament, a l’obligació d’estada prevista en el primer guió, i no poden introduir-se al ramat fins que els veterinaris responsables de l’explotació hagin constatat que no és previsible que aquests animals alterin l’estatus sanitari de l’explotació.

Si en una explotació s’introdueix un animal d’un tercer país, cap animal d’aquesta explotació pot comercialitzar-se en un termini de 30 dies a partir de la introducció de l’animal importat, excepte que estigui completament aïllat de la resta dels animals de l’explotació.

2- A més dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els bovins de reproducció o producció han de complir els requisits següents:

Aquesta intradermotuberculinització no és obligatòria en cas que els animals siguin originaris d’un estat membre de la Unió Europea, o de part d’un territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que s’hagi declarat oficialment indemne de tuberculosi o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.

Aquesta seroaglutinació (o qualsevol prova aprovada mitjançant el procediment del Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea després de l’adopció dels protocols pertinents, sempre que aquests s’hagin admès per acord del Subgrup Veterinari) no es requerirà en cas que els animals procedeixin d’un estat membre de la Unió Europea, o de part d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre o del Principat d’Andorra que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.

Aquesta prova no serà obligatòria en cas que els animals siguin originaris d’un estat membre o d’una part del territori d’un estat membre de la Unió Europea, o del Principat d’Andorra, que hagin estat declarats oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina, o d’un estat membre o part del territori d’un estat membre, o del Principat d’Andorra, que formi part d’una xarxa de vigilància reconeguda.

3- A més dels requisits establerts en els tres articles anteriors, els bovins d’escorxador han de procedir de ramats oficialment indemnes de tuberculosi, oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina i, en cas de bovins no castrats, de ramats oficialment indemnes de brucel·losi. Això no obstant, fins al 31 de desembre del 2000, els països destinataris poden concedir al Regne d’Espanya autoritzacions generals o limitades d’introducció al seu territori d’animals de sacrifici de l’espècie bovina procedents de ramats no oficialment indemnes de tuberculosi, de leucosi enzoòtica bovina i de brucel·losi, sempre que aquests animals:

• s’hagin sotmès amb resultat negatiu, dins d’un període de 30 dies anteriors a la càrrega, a les proves adequades prescrites en els annexos VII.2, VII.3 i VII.4;

• a la seva arribada al país de destí hagin estat conduïts directament a un escorxador i sacrificats al més aviat possible, però com a màxim 72 hores després de la seva arribada, de conformitat amb les normes de policia sanitària.

Article 89

Els animals de sacrifici que, un cop arribats al país de destí, es portin:

• o bé a un escorxador, han de ser sacrificats al més aviat possible, però com a màxim 72 hores després de la seva arribada, de conformitat amb les normes de policia sanitària.

• o bé a un centre de concentració autoritzat, han de ser conduïts després del mercat a l’escorxador, on seran sacrificats al més aviat possible, però com a màxim en el termini de 3 dies hàbils després de la seva arribada al centre de concentració, de conformitat amb les normes de policia sanitària. En cap moment, entre la seva arribada al centre de concentració i la seva arribada a l’escorxador, poden entrar en contacte amb animals biungulats diferents dels que compleixen les condicions del present títol.

Article 90

El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè la sospita de la presència d’una de les malalties enumerades en l’annex VII.5.1 sigui objecte de notificació obligatòria i immediata a l’autoritat competent.

El ministeri encarregat de l’agricultura enviarà a la Comissió, a través del procediment que acordi el Subgrup Veterinari, com a màxim el 31 de maig de cada any, una relació detallada dels casos de les malalties que s’especifiquen en l’annex VII.5.1 o de qualsevol altra malaltia subjecta a garanties addicionals previstes a la legislació vigent que s’hagin manifestat en el seu territori durant l’any natural anterior, així com una relació detallada dels programes de control o d’eradicació en curs. Aquestes informacions es basaran en criteris uniformes que s’establiran d’acord amb el procediment acordat en el si del Subgrup Veterinari. La Comissió Europea transmetrà aquesta informació als estats membres de la Unió Europea en el marc del Comitè Veterinari Permanent i pot usar-la en relació amb les decisions especificades en els annexos VII.1 i VII.4.

Article 91

1- 1.- El ministeri encarregat de l’agricultura, si disposa d’un programa nacional obligatori de lluita contra una malaltia contagiosa de les que recull la llista de l’annex VII.5.2 en el seu territori, pot presentar aquest programa a la Comissió Europea, de conformitat amb el que estableixi el Subgrup Veterinari, indicant especialment:

• la distribució de la malaltia en el seu territori, - la justificació del programa considerant la importància de la malaltia i els avantatges que s’espera obtenir del programa en relació amb els seus costos, - l’àrea geogràfica a la qual s’aplicarà el programa, - els diferents estatus aplicables a les explotacions, les normes que donin dret a cada estatus i els procediments de prova que s’usaran, - els procediments de seguiment del programa, els resultats del qual han de comunicar-se com a mínim un cop l’any a la Comissió Europea de conformitat amb el procediment que estableixi el Subgrup Veterinari, - les mesures que s’hagin d’adoptar si, per qualsevol raó, una explotació perd el seu estatus, - les mesures que s’hagin d’adoptar si els resultats de les proves realitzades en el marc del programa són positius.

2- La Comissió, de conformitat amb el procediment establert en el Subgrup Veterinari, ha d’examinar els programes presentats pel Principat, de la mateixa manera que ha d’examinar els programes presentats pels estats membres de la Unió Europea i donar-ne compte al Principat a través del Subgrup. Els programes inclosos en l’apartat 1 poden aprovar-se quan en compleixin els criteris establerts, de conformitat amb el procediment que estableixi el Subgrup Veterinari. De conformitat amb el mateix procediment s’han de definir, al mateix temps que l’aprovació dels programes o, com a màxim, 3 mesos després, les garanties complementàries generals o limitades que puguin exigir-se en el comerç comunitari. Aquestes garanties han de ser com a màxim equivalents a les que l’estat membre o el Principat d’Andorra apliquen en l’àmbit nacional.

3- Els programes presentats pels estats membres de la Unió Europea i pel Principat d’Andorra, poden modificar-se o completar-se de conformitat amb el procediment que s’estableix a la normativa comunitària europea o, en el cas del Principat, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari. Les modificacions o addicions respecte de programes que s’hagin aprovat anteriorment o de garanties que s’hagin definit de conformitat amb l’apartat 2, poden aprovar-se segons el mateix procediment.

Article 92

1- Quan el Principat d’Andorra, de la mateixa manera que qualsevol estat membre de la Unió Europea, consideri que el seu territori està totalment o parcialment indemne d’una de les malalties enumerades en l’annex VII.5.2, ha de presentar a la Comissió, a través del procediment que estableixi el Subgrup Veterinari, els justificants adequats, que inclouran en particular:

• La natura de la malaltia i el seu historial en el seu territori.

• Els resultats de les proves de control basades en una investigació serològica, microbiològica, patològica o epidemiològica i en el fet que la malaltia ha de declarar-se obligatòriament a les autoritats competents.

• El període durant el qual s’hagi efectuat el control.

• Si escau, el període durant el qual hagi estat prohibida la vacunació contra la malaltia i la zona geogràfica afectada per aquesta prohibició.

• Les normes adoptades per comprovar l’absència de la malaltia.

2- La Comissió Europea, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, ha d’examinar la documentació presentada pel Principat i, de conformitat amb els procediments legislats pel dret comunitari, ha d’examinar directament la documentació presentada pels estats membres de la Unió Europea. Les garanties complementàries generals o limitades que puguin exigir-se en el comerç comunitari o dels estats membres amb el Principat d’Andorra, poden definir-se de conformitat amb el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari, o de conformitat amb el procediment que es determini a la legislació comunitària en cas que es tracti de comerç comunitari que no afecti el Principat. Aquestes garanties han de ser com a màxim equivalents a les que l’estat membre o el Principat d’Andorra apliquen en l’àmbit nacional.

3- El Principat d’Andorra, o l’estat membre interessat, ha de notificar a través del Subgrup Veterinari a la Comissió qualsevol canvi de dades incloses en l’apartat 1 que estigui relacionat amb la malaltia i, en particular, amb els seus brots. A la vista d’aquesta informació, les garanties definides de conformitat amb l’apartat 2 es poden modificar, o retirar, de conformitat amb el procediment establert en la legislació comunitària quan es tracti de relacions entre estats membres, o de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 93

1- El Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea han de vetllar perquè, per rebre l’autorització de l’autoritat competent, que en el cas del Principat serà el ministeri encarregat de l’agricultura, els centres de concentració compleixin, com a mínim, les condicions següents:

• una instal·lació dedicada exclusivament per a aquest fi quan s’utilitzi com a centre de concentració;

• instal·lacions adequades per carregar, descarregar i allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar;

aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment;

• infraestructures d’inspecció adequades;

• infraestructures d’aïllament adequades;

• equips adequats de neteja i desinfecció dels locals i dels camions;

• una zona d’emmagatzematge suficient per al farratge, el jaç i els fems;

• un sistema adequat de desguàs;

• una oficina o local per al veterinari oficial;

2- El propietari del centre de concentració o responsable, ja sigui basant-se en el document d’acompanyament, ja sigui en els números o marques d’identificació dels animals, ha d’escriure en un registre o suport informàtic, que ha de conservar durant com a mínim tres anys, les informacions següents:

• el nom del propietari, l’origen, la data d’entrada i de sortida, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina que entrin al centre i el seu destí proposat;

• el número de registre del transportista i el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals del centre.

3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’assignar un número d’autorització a cada centre de concentració autoritzat. Aquesta autorització pot limitar-se a una espècie determinada o animals de reproducció o producció o a animals de sacrifici. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de notificar a la Comissió Europea, a través del Subgrup Veterinari, la llista dels centres de concentració autoritzats, així com, si escau, les llistes actualitzades. La Comissió ha de comunicar aquestes informacions als estats membres de la Unió Europea, en el marc del Comitè Veterinari Permanent i, al Principat, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

4- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra disposició en matèria de pola sanitària. Pot tornar a concedir-se l’autorització quan l’autoritat competent constati que el centre de concentració compleix totes les condicions pertinents del present títol.

5- El ministeri encarregat de l’agricultura s’ha de cerciorar que, quan estiguin en funcionament, els centres de concentració tinguin un nombre suficient de veterinaris oficials per dur a terme totes les tasques que els corresponen.

6- A l’efecte d’una aplicació uniforme al Principat d’Andorra, es poden aprovar possibles normes de desenvolupament del que es disposa en aquest títol de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 94

1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes compleixin les condicions següents:

• hagin estat construïts de tal forma que els excrements, el jaç o el farratge no puguin relliscar o caure des del vehicle;

• hagin estat netejats i desinfectats per mitjà de desinfectants autoritzats per l’autoritat competent, immediatament després de cada transport d’animals o de qualsevol producte que pugui afectar la salut dels animals, i en cas necessari, abans de qualsevol altre carregament d’animals.

2- El transportista ha de garantir, per a cada vehicle destinat al transport d’animals, que portarà i mantindrà durant un període mínim de tres anys un registre que ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

ii) Els llocs i les dates de lliurament i el nom o nom comercial i adreça del destinatari o dels destinataris;

iii) L’espècie i el nombre d’animals transportats;

iv) La data i el lloc de desinfecció;

3- Els transportistes han de vetllar perquè el lot d’animals no entri en contacte en cap moment amb animals d’un estatus inferior, des de la seva sortida de l’explotació o del centre de concentració d’origen fins a la seva arribada a destí.

4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè els transportistes es comprometin per escrit a:

• prendre totes les mesures necessàries per complir el que disposa el present títol i, en particular, les disposicions especificades en el present article i relatives als documents adequats que han d’acompanyar els animals, - confiar el transport dels animals a personal que tingui la capacitat, la competència professional i els coneixements necessaris.

Article 95

1- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè s’atribueixi un número d’autorització a tots els tractants en bestiar, estiguin registrats, aprovats, i compleixin com a mínim, les condicions següents:

No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot autoritzar la comercialització d’animals identificats que no responguin a les condicions establertes en el primer paràgraf sempre que els animals siguin conduïts immediatament a un escorxador del Principat, sense transitar per les seves instal·lacions, per ser sacrificats allà mateix al més aviat possible amb la finalitat d’evitar tota propagació de malalties. Han d’adoptar-se totes les disposicions necessàries perquè aquests animals, des de la seva entrada a l’escorxador, no puguin entrar en contacte amb d’altres animals i perquè se’ls sacrifiqui per separat dels altres animals.

• el nom del propietari, l’origen, la data de compra, les categories, el número i la identificació dels animals de l’espècie bovina o el número de registre de l’explotació d’origen i del ramat d’origen dels animals de l’espècie porcina adquirits;

• el número de registre del transportista i/o el número de llicència del camió que lliuri o reculli els animals;

• el nom i l’adreça del comprador i el destí dels animals;

• les còpies dels plans de viatges i/o el número de sèrie dels certificats sanitaris.

• s’iniciï una formació específica del personal que es faci càrrec dels animals pel que fa a l’aplicació dels requisits del present títol i a la cura i la protecció dels animals;

• el veterinari oficial sotmeti periòdicament els animals adquirits a controls i, si escau, a proves, i es prenguin totes les mesures necessàries per evitar la propagació de malalties.

2- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè cada instal·lació utilitzada pel tractant per a l’exercici de la seva professió estigui registrada i dotada d’un número d’autorització, i perquè compleixin, com a mínim, les condicions següents:

• instal·lacions adequades, de capacitat suficient i en particular infraestructures d’inspecció adequades i infraestructures d’aïllament per poder aïllar tots els animals en cas de brot de malaltia contagiosa, - instal·lacions adequades per descarregar i, quan sigui necessari, allotjar convenientment els animals, abeurar-los, alimentar-los i proporcionar-los les cures que puguin necessitar; aquestes instal·lacions han de poder-se netejar i desinfectar fàcilment, - una superfície suficient per rebre el jaç i els fems;

• un sistema adequat de desguàs;

3- El ministeri encarregat de l’agricultura pot suspendre o retirar l’autorització en cas d’incompliment del present article o d’altres disposicions adequades del present títol o de qualsevol altra norma aplicable en matèria de policia sanitària. Pot tornar a concedir-se l’autorització quan constatin que el tractant compleix totes les disposicions pertinents del present títol.

4- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme inspeccions periòdiques amb la finalitat de compliment dels requisits previstos en el present article.

Article 96

1- S’autoritza el ministeri encarregat de l’agricultura a instaurar un sistema de xarxes de vigilància.

El sistema de xarxes de vigilància ha d’estar compost, com a mínim, de:

• els ramats, - el propietari de l’explotació o qualsevol persona física o jurídica que en sigui responsable, - el veterinari autoritzat o el veterinari oficial responsable de l’explotació, - el servei veterinari oficial del Principat d’Andorra, - els laboratoris oficials de diagnòstic veterinari o qualsevol altre laboratori autoritzat, - una base de dades informatitzada.

Els veterinaris oficials dels escorxadors i dels centres de concentració autoritzats han d’estar associats al sistema de xarxes.

2- Aquest sistema de xarxes de vigilància ha de tenir com a objectiu principal la qualificació oficial de les explotacions, el manteniment d’aquesta qualificació mitjançant inspeccions periòdiques, la recollida de dades epidemiològiques i la vigilància de les malalties, de manera que es garanteixi el respecte de totes les prescripcions del present títol o de qualsevol altra norma pertinent en matèria de policia sanitària.

Aquest sistema de xarxes de vigilància és obligatori en totes les explotacions del territori del Principat d’Andorra.

El ministeri encarregat de l’agricultura fixar les obligacions i els drets als quals han d’atenir- se els veterinaris autoritzats, la persona responsable de l’explotació o el seu propietari i qualsevol altre participant en el sistema, inclosa la persona responsable de la concessió del certificat sanitari.

3- El ministeri encarregat de l’agricultura ha de vetllar perquè les obligacions establertes en l’apartat 2 anterior incloguin com a mínim el següent:

A. Cada propietari o persona responsable d’una explotació ha de:

ii) recórrer immediatament al veterinari oficial o veterinari autoritzat responsable d’una explotació quan se sospiti de l’existència d’una malaltia contagiosa o de qualsevol malaltia de notificació obligatòria;

iii) informar el veterinari oficial o veterinari autoritzat de tota introducció d’animals a la seva explotació;

iv) aïllar els animals abans d’introduir-los a la seva explotació amb la finalitat que el veterinari oficial o veterinari autoritzat comprovi, si escau, mitjançant les proves prescrites, si pot mantenir-se l’estatus de l’explotació.

B. Els veterinaris oficials o els veterinaris autoritzats d’acord amb la lletra m) de l’apartat 2 de l’article 84 han d’estar sotmesos al control del ministeri encarregat de l’agricultura i han de complir els requisits següents:

ii) no tenir relacions financeres o familiars amb el propietari o amb la persona responsable de l’explotació;

iii) posseir coneixements especialitzats en matèria de policia sanitària aplicable a les espècies de les quals es tracti. Això significa que han de:

• actualitzar periòdicament els seus coneixements, especialment pel que fa a la reglamentació sanitària corresponent;

• complir els requisits establerts per l’autoritat competent per garantir el bon funcionament de la xarxa;

• facilitar informació al propietari o a la persona responsable de l’explotació i prestar-li assistència amb la finalitat que es prenguin totes les mesures necessàries perquè es mantingui l’estatus de l’explotació, en particular d’acord amb els programes acordats amb l’autoritat competent;

• vetllar perquè es compleixin els requisits relatius a:

ii) l’obligació de declarar les malalties infeccioses i qualsevol altre factor de risc per a la salut o el benestar animal i per a la salut humana;

iii) l’establiment, en la mesura que sigui possible, de la causa de mortalitat dels animals i el lloc on hagin d’expedir-se els cadàvers per a la seva destrucció;

iv) les condicions higièniques del ramat i de les unitats de producció del bestiar.

Si el bon funcionament del sistema ho requereix, el ministeri encarregat de l’agricultura pot restringir la responsabilitat dels veterinaris a un nombre limitat d’explotacions o a una zona geogràfica determinada.

El ministeri encarregat de l’agricultura ha d’elaborar la llista de veterinaris autoritzats i d’explotacions autoritzades que participen a la xarxa. Si consideren que un dels participants a la xarxa ja no compleix les condicions abans mencionades, han de cancel·lar o retirar l’autorització, sense perjudici de qualsevol altra sanció que pugui ser-li aplicable.

C. La base de dades informatitzada ha de contenir, com a mínim, les informacions següents:

1) per a cada animal:

• el codi d’identificació, - la data de naixement, - el sexe, - la raça o el pelatge, - el codi d’identificació de la mare o en el cas d’un animal importat d’un tercer país, el número d’identificació atribuït després del seu control a través del procediment previst en el títol II i que estigui vinculat al número d’identificació d’origen, - el número d’identificació de l’explotació de naixement, - els números d’explotació de totes les explotacions en les quals s’hagi mantingut l’animal i les dates de cada circulació, - la data de la seva mort o del seu sacrifici.

2) Per a cada explotació:

• un número d’identificació consistent, a més del codi del Principat, en un codi amb un màxim de quatre caràcters, - el nom i l’adreça del titular.

3) La base de dades ha de permetre disposar en tot moment de les informacions següents:

• el número d’identificació de tots els animals de l’espècie bovina presents en una explotació i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’explotació d’origen o del ramat d’origen, així com el número de certificat sanitari, si escau;

• una llista de tota circulació de cada animal a partir de l’explotació del naixement o en el cas d’animals importats de tercers països, de l’explotació de procedència; i, en el cas de grups d’animals de l’espècie porcina, el número de registre de l’última explotació o de l’últim ramat i, en el cas d’animals importats de tercers països, l’explotació de procedència.

Aquestes informacions s’han de conservar a la base de dades fins que hagin passat tres anys seguits des de la mort de l’animal de l’espècie bovina o fins que hagin passat tres anys seguits des que es va fer el registre quan es tracta de registres d’animals de l’espècie porcina.

Això no obstant, pel que fa als animals de l’espècie porcina, només són aplicables els apartats 2, 3 i 4 de l’apartat C.

4) Les modalitats d’aplicació, incloses les informacions que les bases de dades nacionals han de contenir, amb la finalitat de garantir el caràcter operacional d’aquestes dades aplicades a l’espècie porcina, s’han de comunicar de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

4- Tots els altres participants a la xarxa que no estiguin inclosos en les parts A i B de l’apartat 3 han d’operar sota la responsabilitat del ministeri encarregat de l’agricultura.

Aquest és responsable de l’establiment de la xarxa i, per garantir el seu bon funcionament, procedeix a controlar la xarxa amb regularitat.

5- Quan el ministeri encarregat de l’agricultura tingui instaurada la xarxa a la qual es fa referència en els apartats 1 a 4, operativa almenys durant 12 mesos, ho ha de notificar a la Comissió Europea a fi que sigui aprovada de conformitat amb el procediment que acordi el Subgrup Veterinari.

Amb aquesta finalitat, el Subgrup citat ha d’examinar la documentació presentada pel Principat, de manera que els experts de la Comissió Europea puguin validar els sistemes de xarxes amb l’ajuda d’un procediment d’auditoria. Si els resultats d’aquestes auditories són favorables, en un termini de 90 dies a partir de la recepció de la sol·licitud d’aprovació de conformitat amb el sistema al qual s’ha fet referència en l’apartat anterior, pot consagrar l’operativitat definitiva de la xarxa, xarxa que pot suspendre’s quant al seu funcionament quan s’observin infraccions repetides en la seva implantació conforme, de nou, al procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

6- Quan el Principat d’Andorra hagi disposat en tot el seu territori el sistema de xarxa de vigilància el ministeri encarregat de l’agricultura pot determinar no aplicar el segon guió de la a) de l’apartat 2 de l’article 85 a la circulació d’animals inclosos en el present títol a l’interior del territori del Principat.

El finançament del sistema de xarxa de vigilància s’ha de regular mitjançant el sistema de taxes a les quals faci referència el títol XI del present Reglament.

Article 97

1- En el cas que el ministeri encarregat de l’agricultura comprovi que no s’han respectat o no es respecten les condicions establertes en els diferents articles d’aquest títol, ha de prendre les mesures adequades tant per salvaguardar la salut dels animals com per prevenir tota propagació de malalties.

Segons els casos, el ministeri encarregat de l’agricultura pot acordar prendre les

disposicions necessàries per:

2- El destí en la utilització de les canals d’aquests animals, en aquest últim supòsit, és l’establert en el títol X o en cas de no ser aptes per al consum humà, s’aplica el que estableix a les disposicions que regulen el tractament dels residus d’animals.

No obstant això, en els casos que convingui aplicar les normes a les quals s’ha fet referència en l’apartat c) anterior, ha de concedir-se un termini de regularització al propietari o al seu representant abans de recórrer a aquesta última possibilitat. En aquest cas, són aplicables les disposicions de l’apartat 3 i següents del present article.

3- El ministeri encarregat de l’agricultura, quan el Principat sigui el lloc de destí, ha d’advertir immediatament a l’autoritat competent de l’estat membre d’origen quan constatin qualsevol infracció del present títol de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari.

És aplicable el que disposa el títol IV, i ha de prestar-se assistència mútua per a l’aplicació del present títol i més concretament per garantir el compliment de les disposicions establertes en aquest article.

4- El que disposa el present article s’entén sense perjudici de les normes del Principat d’Andorra aplicables en matèria de sancions penals.

Annex VII.1

Estatus sanitari (tuberculosi, brucel·losi) I. Ramat boví oficialment indemne de tuberculosi A l’efecte de la present secció, s’entén per "bovins" tots els bovins excepte els animals que participin en esdeveniments culturals o esportius.

1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de tuberculosi" aquell en el qual:

No obstant això, el ministeri encarregat de l’agricultura pot no exigir que es dugui a terme aquesta prova per a la circulació d’animals en el territori del Principat d’Andorra si l’animal procedeix d’un ramat oficialment indemne de tuberculosi.

2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi:

No obstant això, en cas que tots els ramats bovins del Principat d’Andorra estiguin sotmesos a un programa oficial de lluita contra la tuberculosi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència d’aquestes proves ordinàries de la manera següent:

• Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi, no és superior a l’1% de tots els ramats del Principat, l’interval entre les proves ordinàries practicades sobre els ramats pot augmentar-se a 2 anys i es pot dispensar de proves de tuberculina els mascles d’engreix d’una unitat epidemiològica aïllada, sempre que pertanyi a ramats oficialment indemnes de tuberculosi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que els mascles d’engreix no s’usaran per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici.

• Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,2% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de dos anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 3 anys i/o l’edat a la qual els animals han de sotmetre’s a aquestes proves pot assolir els 24 mesos;

• Si la mitjana, determinada el 31 de desembre de cada any, dels percentatges anuals de ramats bovins en els quals s’hagi confirmat una infecció de tuberculosi no és superior al 0,1% de tots els ramats del Principat, en el decurs dels dos períodes més recents de control que se succeeixen en un interval de tres anys, l’interval entre les proves ordinàries pot ampliar-se a 4 anys o, si es reuneixen les condicions següents, el ministeri encarregat de l’agricultura pot eximir els ramats de les proves de tuberculina:

1) Que, abans de la introducció en un ramat, tots els bovins se sotmetin amb resultat negatiu a una prova intradèrmica de la tuberculina, 2) Que tots els bovins sacrificats siguin objecte d’una busca de lesions tuberculoses i que se’ls sotmeti a un examen histopatològic i bacteriològic per a la detecció del bacil tuberculós.

El ministeri encarregat de l’agricultura també pot augmentar la freqüència de les proves de tuberculina en el territori del Principat en cas que augmenti el nivell d’infecció.

3- A) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi se suspèn si:

Quan es consideri que un animal reacciona de forma positiva a la prova de tuberculina, se l’ha d’eliminar del ramat i sacrificar-lo. S’han de dur a terme els exàmens post mortem, de laboratori i epidemiològics, adequats en aquest animal o en el seu cadàver. L’estatus del ramat roman suspès fins que s’hagin completat tots els exàmens de laboratori. Si no es confirma la presència de tuberculosi, pot aixecar- se la suspensió de l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi, un cop s’hagi portat a terme una prova en els animals de més de 6 setmanes amb resultat negatiu almenys 42 dies després d’haver eliminat del ramat l’animal o animals que hagin reaccionat de forma positiva a la prova de tuberculina; o c) El ramat conté animals l’estatus dels qual ha de determinar-se tal com descriu l’annex VII.2. En aquest cas, l’estatus del ramat queda suspès fins que se n’aclareixi l’estatus. Aquests animals han d’aïllar-se de la resta del ramat fins que s’aclareixi el seu estatus, ja sigui mitjançant una nova prova transcorreguts 42 dies o mitjançant examen post mortem i de laboratori.

B) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi es retira si es confirma la presència de tuberculosi mitjançant l’aïllament del M. bovis a l’examen de laboratori.

El ministeri encarregat de l’agricultura pot retirar l’estatus si:

El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme la localització i les proves en qualsevol ramat que es consideri epidemiològicament relacionat. L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi roman retirat fins que s’hagin efectuat el rentat i la desinfecció dels locals i utensilis i tots els animals de més de 6 setmanes d’edat hagin reaccionat negativament com a mínim a 2 proves consecutives de tuberculina, la primera com a mínim 60 dies, i la segona com a mínim 4 mesos i com a màxim 12 mesos, després de la retirada de l’últim animal que hagi donat un resultat positiu.

4- Sobre la base de la informació facilitada de conformitat amb el que disposa l’article 90, el Principat d’Andorra pot declarar-se oficialment indemne de tuberculosi d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, si compleix les condicions següents:

5- El Principat d’Andorra mantindrà el seu estatus de zona oficialment indemne de tuberculosi si segueixen donant-se les condicions establertes a les lletres a) a d) del punt 4. No obstant això, si existeixen proves que denotin un canvi significatiu en la situació de la tuberculosi en el Principat d’Andorra, la Comissió, de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari, pot suspendre o anular l’estatus fins que s’hagin complert els requisits legalment establerts en el títol VII.

II. Ramat boví oficialment indemne o indemne de brucel·losi.

A l’efecte de la present secció, es consideren "bovins" tots els animals de l’espècie bovina, amb l’excepció dels mascles d’engreix, sempre que procedeixin de ramats oficialment indemnes de brucel·losi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que no s’utilitzaran els animals d’engreix per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici.

1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de brucel·losi" aquell en el qual:

ii) Tres proves de mostres de la llet a intervals de 3 mesos, seguides d’una prova serològica, tal com s’especifica en el punt 10, almenys 6 setmanes després.

en aquest últim cas, l’animal o animals han d’aïllar-se físicament dels altres animals del ramat de tal manera que s’eviti el contacte directe o indirecte amb la resta d’animals fins que el resultat de les proves sigui negatiu.

2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi si:

ii) Tres proves ELISA de la llet efectuades a intervals mínims de 3 mesos;

iii) Dues proves d’anella (Ring Test) de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després;

iv) Dues proves ELISA de la llet, efectuades amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després;

No obstant això, en el cas que el Principat de Andorra no sigui oficialment indemne de brucel·losi però tots els ramats bovins estiguin sotmesos a un programa oficial per combatre la brucel·losi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència de les proves ordinàries de la manera següent:

• Si els ramats bovins infectats no superen l’1%, és suficient efectuar cada any dues proves de l’anella de la llet o dues proves ELISA de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, o una prova serològica;

• Si almenys el 99,8% dels ramats bovins han estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi almenys durant 4 anys, l’interval entre els controls pot incrementar-se a dos anys si se sotmeten a prova tots els animals de més de 12 mesos d’edat, o poden sotmetre’s a prova només els animals de més de 24 mesos d’edat si se sotmeten a prova els ramats cada any. Els controls han de realitzar-se utilitzant una de les proves serològiques mencionades en el punt 10;

No obstant això, la prova descrita en la lletra b) pot no requerir-se al Principat d’Andorra o a altres estats membres de la Unió Europea, o a les regions d’aquests, en els quals, des de dos anys abans com a mínim, el percentatge de ramats bovins infectats de brucel·losi no hagi excedit el 0,2% i en cas que l’animal procedeixi d’un ramat boví oficialment indemne de brucel·losi del Principat d’Andorra o de l’estat membre o regió del territori d’aquest i no hagi estat en contacte, durant el transport, amb bovins d’estatus inferior;

En els 30 dies previs a la seva introducció, aquests animals han d’haver donat un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement o una altra prova autoritzada de conformitat amb el procediment establert pel Comitè Permanent Veterinari, sempre que aquest s’hagi validat en el si del Subgrup Veterinari.

Tanmateix, quan un boví femella procedent d’un ramat indemne de brucel·losi s’introdueixi en un ramat oficialment indemne de brucel·losi en les condicions de l’apartat anterior, aquest ramat es considera indemne de brucel·losi durant dos anys a partir de la data d’introducció de l’últim animal vacunat.

3- A. L’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi ha de suspendre’s si:

Quan l’animal hagi estat sacrificat i ja no pugui sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades de conformitat amb l’annex VII.3 a tots els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml. La primera prova es realitza com a mínim 30 dies després de la retirada de l’animal i la segona, com a mínim 60 dies després.

Quan l’animal hagi estat aïllat de la resta d’animals del ramat, pot tornar a introduir- se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus després de:

B. Quan les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmin la infecció de brucel·losi en un ramat, se’ls retira l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi.

El ramat no recupera el seu estatus fins que tots els bovins presents en el ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o el ramat hagi estat sotmès a proves i tots els animals de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb un interval de 60 dies, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que hagin donat resultat positiu.

En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del focus, l’última prova ha d’efectuar-se, com a mínim, 21 dies després que hagi parit l’última.

4- Un ramat es considera indemne de brucel·losi si compleix les condicions de les lletres b) i c) del punt 1 i si s’ha dut a terme la vacunació de la manera següent:

• abans dels 6 mesos d’edat, amb vacuna viva de soca 19, o - abans dels 15 mesos d’edat amb vacuna inactivada amb coadjuvant 45/20 oficialment controlada i autoritzada, o - amb altres vacunes autoritzades d’acord amb el procediment consensuat en el si del Subgrup Veterinari;

ii) Els bovins de menys de 30 mesos que hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 poden donar a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30 però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que en la prova de fixació del complement donin títols inferiors a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans o inferior a 20 unitats CEE en la resta dels casos.

5- Un ramat boví conserva el seu estatus d’explotació indemne de brucel·losi si:

ii) Els bovins que s’introdueixin en el ramat compleixen els requisits de la lletra b) del punt 2, o:

• procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi i, en el cas dels bovins de més de 12 mesos, han donat, en els 30 dies previs a l’aïllament o en aïllament després de la seva introducció al ramat, un títol inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml en una seroaglutinació i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement d’acord amb l’annex VII.3, o - procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi, tenen menys de 30 mesos i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 si donen un títol en la prova de seroaglutinació superior a 30, però inferior a 80, unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en tota la resta de casos.

6- A. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi se suspèn si:

Quan l’animal hagi estat aïllat, pot tornar a introduir-se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus en cas que mostri un títol de seroaglutinació inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i hagi donat negatiu en una prova de fixació del complement o en una altra prova autoritzada d’acord amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari. Quan els animals hagin estat sacrificats i ja no puguin sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades d’acord amb l’annex VII.3 en tot els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml. La primera prova s’ha de realitzar almenys 30 dies després de la retirada de l’animal, i la segona almenys 60 dies després.

Quan els animals que hagin de ser sotmesos a prova conformement als dos paràgrafs anteriors, tenen menys de 30 mesos d’edat i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si donen a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en la resta de casos.

B. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi es retira si les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmen la infecció de brucel·losi en un ramat. El ramat no recupera el seu estatus fins que o bé tots els bovins presents al ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o bé el ramat s’hagi sotmès a proves i tots els animals no vacunats de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb 60 dies d’interval, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que donin resultats positius.

Quan els animals que hagin de sotmetre’s a prova i que es mencionen en el paràgraf anterior tinguin una edat inferior a 30 mesos i hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si presenten un títol brucel·lar superior a 30 unitats internacionals, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que presentin, en el moment de fixació del complement, un títol inferior a 30 unitats CEE si es tracta de femelles vacunades en els 12 mesos anteriors, o un títol inferior a 20 unitats CEE a tota la resta de casos.

En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del brot, l’última prova s’ha de dur a terme almenys 21 dies després del part de l’última femella prenyada en el moment de l’aparició de brot.

7- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del seu territori, poden ser declarats oficialment indemnes de brucel·losi de conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari si compleixen les condicions següents:

8- Amb la condició que s’apliqui el punt 9, el Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres, o part del seu territori, declarats oficialment indemnes de brucel·losi, conserven el seu estatus si:

9- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del territori d’aquests, que hagin estat declarats oficialment indemnes de brucel·losi, han de comunicar, a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari a la Comissió Europea, tots els casos de brucel·losi. Si hi ha proves d’un canvi significatiu de la situació respecte de la brucel·losi en un estat membre o en una part del seu territori, o en el Principat d’Andorra, que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi, la Comissió pot proposar, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari citat, que el seu estatus se suspengui o es retiri fins que s’hagin complert els requisits de la decisió.

10- A l’efecte de la present part II, es consideren "proves serològiques" les proves de seroaglutinació, de l’antigen brucel·lar tamponat, de fixació del complement, de plasmoaglutinació, de l’anella efectuada amb plasma, de microaglutinació o la prova ELISA efectuada amb sang individual, de conformitat amb l’annex VII.3. A l’efecte de la present part, s’accepta també tota prova de diagnòstic autoritzada d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari i descrita en l’annex VII.3. Per "prova de la llet" s’entén la prova de l’anella (Ring Test) de la llet o una prova ELISA de la llet d’acord amb l’annex VII.3.

Annex VII.2

Normes de fabricació i ús de les tuberculines 1- Les tuberculinitzacions controlades oficialment s’han d’efectuar per mitjà de tuberculines PPD o HCSM.

2- 2.- Les normes de fabricació aplicades per al control de les tuberculines bovines PPD i HCSM han d’establir-se en unitats comunitàries de tuberculina (UCT), basant-se en proves biològiques efectuades amb la tuberculina patró comunitària apropiada.

3- Per al control de les tuberculines aviars, les normes de fabricació han d’establir-se en unitats internacionals després de la prova biològica respecte del patró CEE per a la tuberculina PPD aviar.

4- L’Instituut Voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO) Leystad, Països Baixos, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina PPD bovina.

5- L’Institut Pasteur, París, França, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina HCSM bovina.

6- El Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge, Regne Unit, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina aviar.

7- Les tuberculines bovines han de preparar-se amb una de les soques Mycobacterium bovis citats a continuació:

8- Les tuberculines aviars han de preparar-se amb una del les soques Mycobacterium avium indicats a continuació:

9- El pH de les tuberculines ha de situar-se entre el 6,5 i el 7,5.

10- Ha d’establir-se, a satisfacció de l’institut estatal responsable del control oficial de la tuberculina, que els agents conservadors específicament antimicrobians i altres substàncies que puguin haver estat afegides a la tuberculina no alterin la innocuïtat ni l’eficàcia del producte. Les concentracions màximes autoritzades per al fenol i el glicerol són les següents:

11- Sempre que hagin estat conservades a recer de la llum a una temperatura inclosa entre 2 i 8 graus centígrads, les tuberculines es poden utilitzar fins al final dels períodes següents un cop l’última prova d’activitat hagi resultat satisfactòria:

12- Els instituts estatals nomenats a continuació s’encarregaran del control oficial de les tuberculines al seu país respectiu:

13- El control oficial ha d’efectuar-se en cada un dels lots de tuberculines col·locats en flascons i preparats per ser usats.

14- El control de les tuberculines ha d’efectuar-se per mètodes biològics i químics.

15- Les tuberculines han de ser estèrils. Les proves d’esterilitat es realitzen segons les

disposicions de la farmacopea europea.

16- S’ha de comprovar l’absència de toxicitat i de propietats irritants segons les disposicions de la farmacopea europea.

17- Les tuberculines han de sotmetre’s a una anàlisi química que permeti determinar la concentració de glicerol i de fenol així com la concentració de qualsevol altre agent conservador que s’hi hagi pogut afegir.

18- Ha d’efectuar-se una prova de no sensibilització a la tuberculina segons les especificacions de la farmacopea europea.

19- L’activitat de les tuberculines ha d’apreciar-se per mètodes biològics. Aquests mètodes han d’utilitzar-se per a les tuberculines HCSM i PPD; es basen en una comparació entre les tuberculines patró i les tuberculines que s’han d’experimentar.

20- El contingut de proteïna de la tuberculina PPD ha d’apreciar-se pel mètode de Kjeldahl.

El factor de conversió del nitrogen en tuberculoproteïna serà de 6,25.

21- El patró CEE de la tuberculina bovina HCSM ha de tenir una activitat de 65.000 ud comunitàries provisionals per ml i ha d’anar presentat en ampolles de 5 ml.

22- El patró CEE de la tuberculina bovina PPD té una activitat de 50.000 ud comunitàries de tuberculina (UCT) per mg de PPD i es presenta en estat liofilitzat, en ampolles que continguin 1,8 mg de PPD, és a dir, que 0,00002 mg de PPD tenen una activitat igual a 1 ud comunitària de tuberculina.

23- El patró CEE de la tuberculina aviar PPD ha de tenir una activitat de 50.000 ud internacionals (UI) por mg de matèria seca del derivat proteic purificat i es presentarà en estat liofilitzat en ampolles que continguin 10 mg de PPD més 26,3 mg de sals, és a dir, que 0,0000726 mg de patró tindran una activitat igual a 1 ud internacional.

24- Les tuberculines sotmeses pels fabricants al control dels instituts estatals citats en el punt 12 en primer lloc han de passar un control de l’activitat que comporta un assaig biològic efectuat en relació amb els estàndards apropiats que s’indiquen en els punts 2 i 3.

25- a) Control d’activitat en conillets d’índies.

S’han d’utilitzar conillets d’índies albins el pes dels quals estigui entre 400 i 600 g.

Aquests conillets d’índies han d’estar sans en el moment de la injecció de la tuberculina.

El nombre de conillets d’índies que s’utilitzi per cada prova no ha de ser inferior a 8. La prova no ha de realitzar-se abans que hagi passat un mes des de la sensibilització.

aa) Per experimentar les tuberculines bovines, els conillets d’índies s’han de sensibilitzar segons un dels mètodes següents:

1) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, morts per calor, en un adjuvant oliós.

2) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, vius, en una emulsió fisiològica salina.

3) Injecció de vacuna BCG.

ab) Per experimentar les tuberculines aviars, la sensibilització dels conillets d’índies ha de fer-se mitjançant una injecció de 2 mg de bacils tuberculosos morts per calor, de tipus aviar, en suspensió en 0,5 ml aproximadament de parafina líquida estèril o mitjançant la injecció de bacils tuberculosos vius de tipus aviar en emulsió fisiològica salina. Amb aquest objecte, és convenient utilitzar una soca de tipus aviar D 4.

ac) Cada tuberculina que s’hagi de controlar, s’ha d’experimentar amb referència a la tuberculina patró apropiada mitjançant una injecció intradèrmica, en grups de conillets d’índies convenientment sensibilitzats.

Els flancs dels conillets d’índies s’han de rasurar. La prova ha de consistir en una comparació entre les reaccions provocades per una sèrie d’injeccions intercutànies de dosis de 0,2 ml com a màxim, de dilucions de tuberculina patró en solució isotònica salina tamponada que contingui 0,0005% de Tween 80 i per una sèrie corresponent d’injeccions de la tuberculina que hagi d’experimentar-se. Les dilucions s’han de distribuir en sèries geomètriques i s’han d’injectar als conillets d’índies segons un quadrat llatí aleatori (4 punts a cada costat, en una prova de 8 punts). Els diàmetres de les reaccions a cada punt han de ser mesurats i anotats passades de 24 a 48 hores.