Reglament d'aplicació de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, de 7-6-2000

Rang Reglament

Publicació 2000-06-27

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 174

Tanmateix, i no obstant el que disposa la lletra c), si el ministeri encarregat de l’agricultura duu a terme proves ordinàries en els ramats mitjançant la tuberculinització comparativa a la qual es refereix l’annex VII.2, quan no s’hagi confirmat l’existència d’animals que hagin reaccionat positivament a les proves almenys en els últims 3 anys, el ministeri encarregat de l’agricultura pot decidir no restringir la circulació d’altres animals del ramat, sempre que l’estatus de tots els animals que hagin reaccionat positivament però de manera no concloent es resolgui mitjançant una prova més 42 dies després i que cap animal de l’explotació pugui ser objecte d’intercanvi comunitari fins que no s’hagi resolt l’estatus de tots els animals que hagin reaccionat positivament però no de manera concloent. Si en aquesta prova posterior algun animal reacciona positivament o continua presentant una reacció positiva però no concloent, s’apliquen les condicions de l’apartat b). Si la presència de malaltia es confirma posteriorment, tots els animals que hagin abandonat l’explotació des del moment de l’última prova clara realitzada en el ramat es localitzen i sotmeten a proves.

B) L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi es retira si es confirma la presència de tuberculosi mitjançant l’aïllament del M. bovis a l’examen de laboratori.

El ministeri encarregat de l’agricultura pot retirar l’estatus si:

no es compleixen les condicions mencionades en l’apartat 2; o b) s’observen lesiones clàssiques de tuberculosi en l’examen post mortem; o c) una investigació epidemiològica estableix la probabilitat d’infecció; o d) per qualssevol altres raons que es considerin necessàries per al control de la tuberculosi bovina.

El ministeri encarregat de l’agricultura ha de dur a terme la localització i les proves en qualsevol ramat que es consideri epidemiològicament relacionat. L’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi roman retirat fins que s’hagin efectuat el rentat i la desinfecció dels locals i utensilis i tots els animals de més de 6 setmanes d’edat hagin reaccionat negativament com a mínim a 2 proves consecutives de tuberculina, la primera com a mínim 60 dies, i la segona com a mínim 4 mesos i com a màxim 12 mesos, després de la retirada de l’últim animal que hagi donat un resultat positiu.

4- Sobre la base de la informació facilitada de conformitat amb el que disposa l’article 90, el Principat d’Andorra pot declarar-se oficialment indemne de tuberculosi d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, si compleix les condicions següents:

El percentatge de ramats bovins amb infecció de tuberculosi confirmada no ha superat el 0,1% anual de tots els ramats durant 6 anys consecutius i almenys un 99,9% dels ramats han aconseguit l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi durant 6 anys consecutius, havent-se procedit al càlcul d’aquest últim percentatge el 31 de desembre de cada any natural b) Està en vigor un sistema d’identificació que permet identificar els ramats d’origen i de trànsit de cada boví de conformitat amb el que disposa el títol VI d’aquest Reglament;

Tots els bovins sacrificats són sotmesos a un examen post mortem oficial;

Es compleixen els procediments de suspensió i retirada de l’estatus de ramat oficialment indemne de tuberculosi.

5- El Principat d’Andorra mantindrà el seu estatus de zona oficialment indemne de tuberculosi si segueixen donant-se les condicions establertes a les lletres a) a d) del punt 4. No obstant això, si existeixen proves que denotin un canvi significatiu en la situació de la tuberculosi en el Principat d’Andorra, la Comissió, de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari, pot suspendre o anular l’estatus fins que s’hagin complert els requisits legalment establerts en el títol VII.

II. Ramat boví oficialment indemne o indemne de brucel·losi.

A l’efecte de la present secció, es consideren "bovins" tots els animals de l’espècie bovina, amb l’excepció dels mascles d’engreix, sempre que procedeixin de ramats oficialment indemnes de brucel·losi i que el ministeri encarregat de l’agricultura garanteixi que no s’utilitzaran els animals d’engreix per a la reproducció i que s’enviaran directament al sacrifici.

1- Es considera "ramat boví oficialment indemne de brucel·losi" aquell en el qual:

No hi hagi bovins que hagin estat vacunats contra la brucel·losi, amb excepció de les femelles vacunades almenys 3 anys abans;

Tots els bovins hagin romàs exempts de signes clínics de brucel·losi durant almenys 6 mesos;

Tots els bovins de més de 12 mesos hagin estat sotmesos a algunes de les bateries de proves següents amb resultats negatius, d’acord amb l’annex VII.3:

Dues proves serològiques, tal com s’especifica en el punt 10, amb un interval de més de 3 mesos i de menys de 12 mesos;

ii) Tres proves de mostres de la llet a intervals de 3 mesos, seguides d’una prova serològica, tal com s’especifica en el punt 10, almenys 6 setmanes després.

Tot boví que s’incorpori al ramat oficialment indemne de brucel·losi i, en el cas dels bovins de més de 12 mesos d’edat, mostra un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml en una seroaglutinització practicada de conformitat amb l’annex VII.3 o reacciona negativament a qualsevol altra prova autoritzada de conformitat amb el procediment establert pel Comitè Veterinari Permanent de la Unió Europea sempre que aquest hagi estat aprovat en el si del Subgrup Veterinari durant els 30 dies anteriors o els 30 dies posteriors a la data de la seva incorporació al ramat;

en aquest últim cas, l’animal o animals han d’aïllar-se físicament dels altres animals del ramat de tal manera que s’eviti el contacte directe o indirecte amb la resta d’animals fins que el resultat de les proves sigui negatiu.

2- Un ramat boví manté el seu estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi si:

Es realitza anualment una de les bateries de proves següents amb resultat negatiu, de conformitat amb l’annex VII.3:

Tres proves d’anella (Ring Test) de la llet a intervals mínims de 3 mesos;

ii) Tres proves ELISA de la llet efectuades a intervals mínims de 3 mesos;

iii) Dues proves d’anella (Ring Test) de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després;

iv) Dues proves ELISA de la llet, efectuades amb un interval mínim de 3 mesos, seguides de la prova serològica indicada en el punt 10 almenys 6 setmanes després;

Dues proves serològiques amb un interval mínim de 3 mesos i màxim de 12 mesos.

No obstant això, en el cas que el Principat de Andorra no sigui oficialment indemne de brucel·losi però tots els ramats bovins estiguin sotmesos a un programa oficial per combatre la brucel·losi, el ministeri encarregat de l’agricultura pot canviar la freqüència de les proves ordinàries de la manera següent:

Si els ramats bovins infectats no superen l’1%, és suficient efectuar cada any dues proves de l’anella de la llet o dues proves ELISA de la llet amb un interval mínim de 3 mesos, o una prova serològica;

Si almenys el 99,8% dels ramats bovins han estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi almenys durant 4 anys, l’interval entre els controls pot incrementar-se a dos anys si se sotmeten a prova tots els animals de més de 12 mesos d’edat, o poden sotmetre’s a prova només els animals de més de 24 mesos d’edat si se sotmeten a prova els ramats cada any. Els controls han de realitzar-se utilitzant una de les proves serològiques mencionades en el punt 10;

Tots els bovins que entrin al ramat provenen de ramats oficialment indemnes de brucel·losi i els bovins de més de 12 mesos mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals per ml en una seroaglutinació practicada de conformitat amb l’annex VII.3 o el procediment establert pel Comitè Permanent Veterinari sempre que aquest es validi en el si del Subgrup Veterinari durant els 30 dies anteriors o els 30 dies posteriors a la data de la seva incorporació al ramat; en aquest últim cas, l’animal o els animals han d’aïllar-se físicament de la resta d’animals del ramat, de manera que s’eviti el contacte directe o indirecte amb la resta d’animals fins que el resultat de les proves sigui negatiu.

No obstant això, la prova descrita en la lletra b) pot no requerir-se al Principat d’Andorra o a altres estats membres de la Unió Europea, o a les regions d’aquests, en els quals, des de dos anys abans com a mínim, el percentatge de ramats bovins infectats de brucel·losi no hagi excedit el 0,2% i en cas que l’animal procedeixi d’un ramat boví oficialment indemne de brucel·losi del Principat d’Andorra o de l’estat membre o regió del territori d’aquest i no hagi estat en contacte, durant el transport, amb bovins d’estatus inferior;

No obstant el que es disposa a la lletra b) poden introduir-se bovins d’un ramat boví indemne de brucel·losi en un ramat oficialment indemne de brucel·losi, si són majors de 18 mesos i, en cas d’haver estat vacunats contra la brucel·losi, la vacunació s’ha realitzat més d’un any abans.

En els 30 dies previs a la seva introducció, aquests animals han d’haver donat un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement o una altra prova autoritzada de conformitat amb el procediment establert pel Comitè Permanent Veterinari, sempre que aquest s’hagi validat en el si del Subgrup Veterinari.

Tanmateix, quan un boví femella procedent d’un ramat indemne de brucel·losi s’introdueixi en un ramat oficialment indemne de brucel·losi en les condicions de l’apartat anterior, aquest ramat es considera indemne de brucel·losi durant dos anys a partir de la data d’introducció de l’últim animal vacunat.

3- A. L’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi ha de suspendre’s si:

Ja no es compleixen les condicions dels punts 1 i 2; o b) Arran dels resultats de proves de laboratori o per motius clínics, se sospita que un o diversos bovins tenen brucel·losi i s’han sacrificat o aïllat els animals sospitosos per evitar tot contacte directe o indirecte amb la resta d’animals.

Quan l’animal hagi estat sacrificat i ja no pugui sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades de conformitat amb l’annex VII.3 a tots els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml. La primera prova es realitza com a mínim 30 dies després de la retirada de l’animal i la segona, com a mínim 60 dies després.

Quan l’animal hagi estat aïllat de la resta d’animals del ramat, pot tornar a introduir- se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus després de:

Una prova de seroaglutinació que hagi mostrat un títol inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i hagi donat resultat negatiu en una prova de fixació del complement, o b) Un resultat negatiu en qualsevol altra combinació de proves autoritzades per a aquesta finalitat segons el procediment que acordi el Comitè Permanent Veterinari, degudament validat en el si del Subgrup Veterinari.

B. Quan les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmin la infecció de brucel·losi en un ramat, se’ls retira l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi.

El ramat no recupera el seu estatus fins que tots els bovins presents en el ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o el ramat hagi estat sotmès a proves i tots els animals de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb un interval de 60 dies, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que hagin donat resultat positiu.

En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del focus, l’última prova ha d’efectuar-se, com a mínim, 21 dies després que hagi parit l’última.

4- Un ramat es considera indemne de brucel·losi si compleix les condicions de les lletres b) i c) del punt 1 i si s’ha dut a terme la vacunació de la manera següent:

Las femelles han estat vacunades:

abans dels 6 mesos d’edat, amb vacuna viva de soca 19, o - abans dels 15 mesos d’edat amb vacuna inactivada amb coadjuvant 45/20 oficialment controlada i autoritzada, o - amb altres vacunes autoritzades d’acord amb el procediment consensuat en el si del Subgrup Veterinari;

ii) Els bovins de menys de 30 mesos que hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 poden donar a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30 però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que en la prova de fixació del complement donin títols inferiors a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans o inferior a 20 unitats CEE en la resta dels casos.

5- Un ramat boví conserva el seu estatus d’explotació indemne de brucel·losi si:

Se’l sotmet a una de les bateries de proves previstes a la lletra a) del punt 2;

ii) Els bovins que s’introdueixin en el ramat compleixen els requisits de la lletra b) del punt 2, o:

procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi i, en el cas dels bovins de més de 12 mesos, han donat, en els 30 dies previs a l’aïllament o en aïllament després de la seva introducció al ramat, un títol inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml en una seroaglutinació i un resultat negatiu en una prova de fixació del complement d’acord amb l’annex VII.3, o - procedeixen de ramats amb estatus de ramat indemne de brucel·losi, tenen menys de 30 mesos i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19 si donen un títol en la prova de seroaglutinació superior a 30, però inferior a 80, unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en tota la resta de casos.

6- A. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi se suspèn si:

No es compleixen les condicions dels punts 4 i 5; o b) Arran dels resultats de les proves de laboratori o per motius clínics, se sospita que un o diversos bovins de més de 30 mesos d’edat tenen brucel·losi i s’ha sacrificat o aïllat l’animal o animals per evitar qualsevol contacte directe o indirecte amb la resta d’animals.

Quan l’animal hagi estat aïllat, pot tornar a introduir-se al ramat i aquest pot recuperar el seu estatus en cas que mostri un títol de seroaglutinació inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml i hagi donat negatiu en una prova de fixació del complement o en una altra prova autoritzada d’acord amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari. Quan els animals hagin estat sacrificats i ja no puguin sotmetre’s a proves, la suspensió pot aixecar-se si dues proves de seroaglutinació, realitzades d’acord amb l’annex VII.3 en tot els bovins del ramat majors de 12 mesos, mostren un títol brucel·lar inferior a 30 unitats internacionals aglutinants per ml. La primera prova s’ha de realitzar almenys 30 dies després de la retirada de l’animal, i la segona almenys 60 dies després.

Quan els animals que hagin de ser sotmesos a prova conformement als dos paràgrafs anteriors, tenen menys de 30 mesos d’edat i han estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si donen a la prova de seroaglutinació un títol superior a 30, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que a la prova de fixació del complement donin un títol inferior a 30 unitats CEE en el cas de les femelles vacunades menys de 12 mesos abans, o inferior a 20 unitats CEE en la resta de casos.

B. L’estatus de ramat indemne de brucel·losi es retira si les proves de laboratori o les investigacions epidemiològiques confirmen la infecció de brucel·losi en un ramat. El ramat no recupera el seu estatus fins que o bé tots els bovins presents al ramat en el moment de l’aparició del brot hagin estat sacrificats, o bé el ramat s’hagi sotmès a proves i tots els animals no vacunats de més de 12 mesos d’edat hagin donat resultats negatius en dues proves consecutives amb 60 dies d’interval, la primera de les quals s’ha de dur a terme almenys 30 dies després de la retirada de l’animal o animals que donin resultats positius.

Quan els animals que hagin de sotmetre’s a prova i que es mencionen en el paràgraf anterior tinguin una edat inferior a 30 mesos i hagin estat vacunats amb vacuna viva de soca 19, poden considerar-se negatius si presenten un títol brucel·lar superior a 30 unitats internacionals, però inferior a 80 unitats internacionals aglutinants per ml, sempre que presentin, en el moment de fixació del complement, un títol inferior a 30 unitats CEE si es tracta de femelles vacunades en els 12 mesos anteriors, o un títol inferior a 20 unitats CEE a tota la resta de casos.

En el cas de les femelles prenyades en el moment de l’aparició del brot, l’última prova s’ha de dur a terme almenys 21 dies després del part de l’última femella prenyada en el moment de l’aparició de brot.

7- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del seu territori, poden ser declarats oficialment indemnes de brucel·losi de conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari si compleixen les condicions següents:

No s’ha registrat cap cas d’avortament per brucel·losi ni d’aïllament del B. abortus bacterium durant almenys 3 anys i almenys el 99,8% dels ramats han aconseguit obtenir l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi anualment durant 5 anys consecutius, havent-se procedit al càlcul d’aquest últim percentatge el 31 de desembre de cada any natural. No obstant això, quan el ministeri encarregat de l’agricultura o l’autoritat competent d’un estat membre adopti una política de sacrifici total del ramat, els incidents aïllats que la investigació epidemiològica mostri que es deuen a la introducció d’animals de fora del Principat d’Andorra (o de l’estat membre o part del seu territori) i procedents de ramats amb estatus de ramats oficialment indemnes de brucel·losi que ha estat suspès o retirat per motius diferents de la sospita de malaltia, no han de considerar-se a l’efecte del càlcul anterior, sempre que el ministeri encarregat de l’agricultura, o l’autoritat de l’estat membre en qüestió, interessats en aquests incidents, facin un informe anual dirigit, mitjançant el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari a la Comissió Europea de conformitat amb l’apartat 2 de l’art. 90; i b) Existeix un sistema d’identificació que permet localitzar els ramats d’origen i de trànsit de cada boví de conformitat amb el títol VI del present Reglament; i c) La comunicació dels casos d’avortament és obligatòria i aquests casos són investigats pel ministeri encarregat de l’agricultura o per l’autoritat competent dels estats membres.

8- Amb la condició que s’apliqui el punt 9, el Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres, o part del seu territori, declarats oficialment indemnes de brucel·losi, conserven el seu estatus si:

Es compleixen encara les condicions de les lletres a) i b) del punt 7 i és obligatòria la notificació dels casos d’avortament sospitosos de ser deguts a la brucel·losi, que són sotmesos a investigació per part del ministeri encarregat de l’agricultura o de l’autoritat competent de l’estat membre de la Unió Europea en qüestió;

Cada any durant els 5 primers anys després d’haver assolit l’estatus, tots els bovins de més de 24 mesos en no menys del 20% dels ramats han estat sotmesos a proves i han reaccionat negativament a una prova serològica realitzada d’acord amb el que disposa en l’annex VII.3, o, quan es tracti de ramats lleters, a l’examen de mostres de llet d’acord amb l’annex VII.3;

Es notifica al ministeri encarregat de l’agricultura o a l’autoritat competent de l’estat membre en qüestió tots els bovins sospitosos d’estar infectats amb brucel·losi i cada un d’ells s’han de sotmetre a una investigació epidemiològica oficial per a la detecció de la malaltia, que comprengui almenys dues proves serològiques de la sang, inclosa la prova de fixació del complement, i un examen microbiològic de les mostres oportunes;

Durant el període de sospita, que es prolonga fins que s’obtinguin resultats negatius a les proves previstes a la lletra c), se suspèn l’estatus de ramat oficialment indemne de brucel·losi del ramat d’origen o trànsit del boví sospitós i dels ramats que tinguin vincles epidemiològics amb aquest;

En els casos de brucel·losi evolutiva, tots els bovins han estat sacrificats. Els animals de les espècies sensibles restants s’han de sotmetre a les proves adequades i s’han de netejar i desinfectar els locals i el material.

9- El Principat d’Andorra, de la mateixa manera que els estats membres o una part del territori d’aquests, que hagin estat declarats oficialment indemnes de brucel·losi, han de comunicar, a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari a la Comissió Europea, tots els casos de brucel·losi. Si hi ha proves d’un canvi significatiu de la situació respecte de la brucel·losi en un estat membre o en una part del seu territori, o en el Principat d’Andorra, que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de brucel·losi, la Comissió pot proposar, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el Subgrup Veterinari citat, que el seu estatus se suspengui o es retiri fins que s’hagin complert els requisits de la decisió.

10- A l’efecte de la present part II, es consideren "proves serològiques" les proves de seroaglutinació, de l’antigen brucel·lar tamponat, de fixació del complement, de plasmoaglutinació, de l’anella efectuada amb plasma, de microaglutinació o la prova ELISA efectuada amb sang individual, de conformitat amb l’annex VII.3. A l’efecte de la present part, s’accepta també tota prova de diagnòstic autoritzada d’acord amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari i descrita en l’annex VII.3. Per "prova de la llet" s’entén la prova de l’anella (Ring Test) de la llet o una prova ELISA de la llet d’acord amb l’annex VII.3.

Annex VII.2

Normes de fabricació i ús de les tuberculines 1- Les tuberculinitzacions controlades oficialment s’han d’efectuar per mitjà de tuberculines PPD o HCSM.

2- 2.- Les normes de fabricació aplicades per al control de les tuberculines bovines PPD i HCSM han d’establir-se en unitats comunitàries de tuberculina (UCT), basant-se en proves biològiques efectuades amb la tuberculina patró comunitària apropiada.

3- Per al control de les tuberculines aviars, les normes de fabricació han d’establir-se en unitats internacionals després de la prova biològica respecte del patró CEE per a la tuberculina PPD aviar.

4- L’Instituut Voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO) Leystad, Països Baixos, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina PPD bovina.

5- L’Institut Pasteur, París, França, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina HCSM bovina.

6- El Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge, Regne Unit, ha de subministrar el patró CEE de la tuberculina aviar.

7- Les tuberculines bovines han de preparar-se amb una de les soques Mycobacterium bovis citats a continuació:

AN5;

Vallee.

8- Les tuberculines aviars han de preparar-se amb una del les soques Mycobacterium avium indicats a continuació:

D 4 ER;

TB 56.

9- El pH de les tuberculines ha de situar-se entre el 6,5 i el 7,5.

10- Ha d’establir-se, a satisfacció de l’institut estatal responsable del control oficial de la tuberculina, que els agents conservadors específicament antimicrobians i altres substàncies que puguin haver estat afegides a la tuberculina no alterin la innocuïtat ni l’eficàcia del producte. Les concentracions màximes autoritzades per al fenol i el glicerol són les següents:

Fenol: 0,5% M/v;

Glicerol: 10% v/v.

11- Sempre que hagin estat conservades a recer de la llum a una temperatura inclosa entre 2 i 8 graus centígrads, les tuberculines es poden utilitzar fins al final dels períodes següents un cop l’última prova d’activitat hagi resultat satisfactòria:

tuberculines líquides PPD: 2 anys, tuberculines liofilitzades ppd: 8 anys;

tuberculines HCSM diluïdes: 2 anys.

12- Els instituts estatals nomenats a continuació s’encarregaran del control oficial de les tuberculines al seu país respectiu:

Alemanya: Paul-Ehrlich Institut, Frankfurt am Main;

Bèlgica: Institut d'Hygiene et Epidemiologíe, Rue J. Wytsman 14, 1050 Brussel·les;

França: Laboratoire National des Médicaments Vétérinaires, Fougères;

Gran Ducat de Luxemburg: institut del país subministrador;

Itàlia: Istituto Superiore di Sanita, Roma;

Països Baixos: Instituut voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO), Lelystad;

Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;

Irlanda: institut del país subministrador;

Regne Unit: Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge;

Grècia: Nomo.

Espanya: Laboratorio de Sanidad y Producción Animal de Granada;

Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;

Àustria: Bundesanstalt für Dierseuchenbekämpfung, Mödling;

Finlàndia: Central Veterinary Laboratory, Weybridge;

Suècia: Statens Veterinärmedicinsk Anstalt, Uppsala;

Principat d’Andorra: institut del país subministrador.

13- El control oficial ha d’efectuar-se en cada un dels lots de tuberculines col·locats en flascons i preparats per ser usats.

14- El control de les tuberculines ha d’efectuar-se per mètodes biològics i químics.

15- Les tuberculines han de ser estèrils. Les proves d’esterilitat es realitzen segons les

disposicions de la farmacopea europea.

16- S’ha de comprovar l’absència de toxicitat i de propietats irritants segons les disposicions de la farmacopea europea.

17- Les tuberculines han de sotmetre’s a una anàlisi química que permeti determinar la concentració de glicerol i de fenol així com la concentració de qualsevol altre agent conservador que s’hi hagi pogut afegir.

18- Ha d’efectuar-se una prova de no sensibilització a la tuberculina segons les especificacions de la farmacopea europea.

19- L’activitat de les tuberculines ha d’apreciar-se per mètodes biològics. Aquests mètodes han d’utilitzar-se per a les tuberculines HCSM i PPD; es basen en una comparació entre les tuberculines patró i les tuberculines que s’han d’experimentar.

20- El contingut de proteïna de la tuberculina PPD ha d’apreciar-se pel mètode de Kjeldahl.

El factor de conversió del nitrogen en tuberculoproteïna serà de 6,25.

21- El patró CEE de la tuberculina bovina HCSM ha de tenir una activitat de 65.000 ud comunitàries provisionals per ml i ha d’anar presentat en ampolles de 5 ml.

22- El patró CEE de la tuberculina bovina PPD té una activitat de 50.000 ud comunitàries de tuberculina (UCT) per mg de PPD i es presenta en estat liofilitzat, en ampolles que continguin 1,8 mg de PPD, és a dir, que 0,00002 mg de PPD tenen una activitat igual a 1 ud comunitària de tuberculina.

23- El patró CEE de la tuberculina aviar PPD ha de tenir una activitat de 50.000 ud internacionals (UI) por mg de matèria seca del derivat proteic purificat i es presentarà en estat liofilitzat en ampolles que continguin 10 mg de PPD més 26,3 mg de sals, és a dir, que 0,0000726 mg de patró tindran una activitat igual a 1 ud internacional.

24- Les tuberculines sotmeses pels fabricants al control dels instituts estatals citats en el punt 12 en primer lloc han de passar un control de l’activitat que comporta un assaig biològic efectuat en relació amb els estàndards apropiats que s’indiquen en els punts 2 i 3.

25- a) Control d’activitat en conillets d’índies.

S’han d’utilitzar conillets d’índies albins el pes dels quals estigui entre 400 i 600 g.

Aquests conillets d’índies han d’estar sans en el moment de la injecció de la tuberculina.

El nombre de conillets d’índies que s’utilitzi per cada prova no ha de ser inferior a 8. La prova no ha de realitzar-se abans que hagi passat un mes des de la sensibilització.

aa) Per experimentar les tuberculines bovines, els conillets d’índies s’han de sensibilitzar segons un dels mètodes següents:

1) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, morts per calor, en un adjuvant oliós.

2) Injecció de Mycobacterium bovis de soca AN 5, vius, en una emulsió fisiològica salina.

3) Injecció de vacuna BCG.

ab) Per experimentar les tuberculines aviars, la sensibilització dels conillets d’índies ha de fer-se mitjançant una injecció de 2 mg de bacils tuberculosos morts per calor, de tipus aviar, en suspensió en 0,5 ml aproximadament de parafina líquida estèril o mitjançant la injecció de bacils tuberculosos vius de tipus aviar en emulsió fisiològica salina. Amb aquest objecte, és convenient utilitzar una soca de tipus aviar D 4.

ac) Cada tuberculina que s’hagi de controlar, s’ha d’experimentar amb referència a la tuberculina patró apropiada mitjançant una injecció intradèrmica, en grups de conillets d’índies convenientment sensibilitzats.

Els flancs dels conillets d’índies s’han de rasurar. La prova ha de consistir en una comparació entre les reaccions provocades per una sèrie d’injeccions intercutànies de dosis de 0,2 ml com a màxim, de dilucions de tuberculina patró en solució isotònica salina tamponada que contingui 0,0005% de Tween 80 i per una sèrie corresponent d’injeccions de la tuberculina que hagi d’experimentar-se. Les dilucions s’han de distribuir en sèries geomètriques i s’han d’injectar als conillets d’índies segons un quadrat llatí aleatori (4 punts a cada costat, en una prova de 8 punts). Els diàmetres de les reaccions a cada punt han de ser mesurats i anotats passades de 24 a 48 hores.

Per cada mostra de tuberculina de prova ha de fer-se una estimació de la seva activitat relativa respecte del patró corresponent i dels seus límits de fiabilitat mitjançant mètodes estadístics, utilitzant els diàmetres de les reaccions i els logaritmes de les dosis com els metàmetres. La tuberculina bovina de prova és acceptable si la seva activitat estimada garanteix per dosis bovines 2.000 ud comunitàries de tuberculina (+/- 25%) en els bovins. L’activitat de cada tuberculina ha d’expressar-se, segons els casos, en unitats comunitàries de tuberculina o en unitats internacionals per ml.

Control d’activitats en bovins Pot efectuar-se un control periòdic de l’activitat de les tuberculines bovines en animals infectats de tuberculosi, naturalment o artificialment. Aquests controls d’activitat en els grups de bovins tuberculosos, han d’incloure una injecció intradèrmica (en 4 o 6 punts) de la tuberculina que hagi d’experimentar-se; s’han de portar a terme per referència al patró adequat i l’activitat de la tuberculina s’ha d’avaluar mitjançant mètodes estadístics com la prova amb els conillets d’índies.

26- L’etiquetatge dels recipients i dels envasos de tuberculina ha de respondre a les condicions següents:

L’etiqueta del recipient i l’etiqueta de l’envàs han d’indicar:

el nom del preparat, - en el cas de preparats líquids el volum total del recipient, - el nombre d’unitats comunitàries i internacionals por ml o mg, - el nom del fabricant, - el número del lot, - la natura i la quantitat de líquid de reconstitució per als preparats liofilitzats.

L’etiqueta del recipient o l’etiqueta de l’envàs ha d’indicar:

la data de caducitat, - les condicions de conservació, - la denominació i, si és possible, la proporció de cada substància afegida, - el tipus de bacil utilitzat per a la preparació de la tuberculina.

27- Els laboratoris comunitaris designats s’encarreguen de l’examen complementari de les tuberculines utilitzades normalment sobre el terreny en els estats membres i en el Principat d’Andorra per garantir que l’activitat de cada una d’aquestes tuberculines és apropiada, tenint compte de la tuberculina patró comunitària adequada. Aquestes anàlisis han d’efectuar-se en bovins tuberculosos, en conillets d’índies convenientment sensibilitzats i mitjançant proves químiques apropiades.

28- Es consideren intradermotuberculinitzacions oficials:

La intradermotuberculinització senzilla, que inclou una sola injecció de tuberculina bovina;

La intradermotuberculinització de comparació, que inclou una sola injecció de tuberculina bovina i una sola injecció de tuberculina aviar, administrada simultàniament.

29- La dosi de tuberculina injectada ha de ser:

1) 2.000 UCT com a mínim de tuberculina bovina;

2) 2.000 UI com a mínim de tuberculina aviar W 15.

El volum de cada injecció no pot sobrepassar els 0,2 ml.

30- Les tuberculinitzacions han d’efectuar-se per injecció de la tuberculina o de les tuberculines a la pell del coll. Els punts d’injecció estan situats al límit entre el terç anterior i el terç mitjà del coll. Si s’injecta al mateix animal tuberculina aviar i bovina a la vegada, el punt d’injecció de la tuberculina aviar ha d’estar situat a uns 10 cm de l’extrem superior del coll i el de la tuberculina bovina a uns 12,5 cm per sota d’una línia més o menys paral·lela a la línia de l’espatlla o en diferents costats del coll; als animals joves en els quals no sigui possible separar suficientment els punts d’injecció en un mateix costat del coll, se’ls ha d’administrar una injecció a cada costat del coll en punts idèntics al centre del terç mitjà del coll.

31- La tècnica de la tuberculinització i la interpretació de les reacciones són les següents:

Tècnica:

Els punts d’injecció es rasuren i netegen. S’agafa entre l’índex i el polze un plec de la pell per cada zona rasurada, es mesura amb un cutímetre i s’anota el resultat.

S’introdueix obliquament a les capes més profundes de la pell una petita agulla estèril, amb l’extrem bisellat a la part externa, unida a una xeringa graduada que contingui tuberculina,. S’injecta a continuació la dosi de tuberculina. La injecció correctament administrada provoca, si es palpa, un petit bony de la mida d’un pèsol a cada punt d’injecció. L’espessor del plec de pell a cada punt d’injecció es torna a mesurar 72 hores després de la injecció i s’anota.

Interpretació de les reaccions:

La interpretació de les reaccions es basa en l’observació clínica i el creixement o creixements de l’espessor del plec de pell, en els punts d’injecció, anotats 72 hores després de la injecció de les tuberculines.

ba) Reacció negativa: Només s’observa una inflor limitada, amb un creixement màxim de 2 ml d’espessor del plec de la pell, sense senyals clínics com l’edema difús o estès, exsudació, necrosi, dolor o reacció inflamatòria dels conductes limfàtics de la regió o dels ganglis.

bb) Reacció dubtosa: No s’observa cap dels senyals clínics indicats a la lletra ba) però l’augment de l’espessor del plec de la pell és superior a 2 mm i inferior a 4 mm.

bc) Reacció positiva: S’observen els senyals clínics indicats a la lletra ba) o un augment de l’espessor del plec de la pell de 4 mm o més en el lloc d’injecció.

32- La interpretació de les intradermotuberculinitzacions oficials és la següent:

Intradermotuberculinització senzilla:

Positiva: Reacció com la descrita a la lletra bc) de l’apartat 31.

Dubtosa: Reacció com la descrita a la lletra bb) de l’apartat 31.

Negativa: Reacció com la descrita a la lletra ba) de l’apartat 31.

Els animals en què la intrademotuberculinització senzilla ha donat resultats dubtosos se sotmeten a una altra tuberculinització després d’un termini mínim de 42 dies.

Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius es consideren positius.

Els animals en els quals la intradermotuberculinització senzilla tingui un resultat positiu, poden sotmetre’s a una intradermotuberculinització de comparació.

Intradermotuberculinització de comparació per a la determinació i el manteniment de la qualificació d’explotació oficialment indemne de tuberculosi:

Positiva: Reacció bovina superior en més de 4 mm a la reacció aviar o presència de senyals clínics.

Dubtosa: Reacció bovina positiva o dubtosa, superior en 1 a 4 mm a la reacció aviar, i absència de senyals clínics.

Negativa: Reacció bovina negativa o reacció bovina positiva o dubtosa però igual o inferior a una reacció aviar positiva o dubtosa i absència de senyals clínics en els dos casos.

Els animals en els quals la intradermotuberculinització de comparació hagin donat resultats dubtosos, han de sotmetre’s a l’altra tuberculinització transcorregut un termini mínim de 42 dies.

Els animals en els quals aquesta segona prova no doni resultats negatius, es consideren positius.

L’estatus d’explotació oficialment indemne de tuberculosi pot ser suspès i els animals que en procedeixin no poden ser admesos en el comerç comunitari ni, per tant, al Principat d’Andorra, fins que l’estatus dels animals següents hagi estat determinat:

1) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització senzilla.

2) Animals que hagin estat considerats positius a la intradermotuberculinització senzilla, però que hagin de sotmetre’s de nou a una prova per intradermotuberculinització de comparació.

3) Animals que hagin estat considerats dubtosos a la intradermotuberculinització de comparació.

Quan la legislació vigent exigeixi que els animals siguin sotmesos a una intradermotuberculinització abans de la seva circulació, la prova s’interpreta de forma que cap animal que mostri un augment de l’espessor del plec de la pell de més de 2 mm o senyals clínics pugui ser admès per al comerç comunitari.

Annex VII.3

Proves oficial de detecció de la brucel·losi A. Seroaglutinació 1. El sèrum aglutinant patró ha d’ajustar-se al sèrum patró preparat pel Veterinary Laboratory de Weybridge, Surrey (Regne Unit).

L’ampolla ha de contenir 1.000 UI aglutinants procedents de la liofilització d’1 ml de sèrum boví.

El sèrum patró és el subministrat pel Bundesgesundheitsamt de Berlín.

L’índex de les aglutines brucel·lars d’un sèrum s’expressa en unitats internacionals per ml (per exemple: sèrum X = 80 UI por ml).

La lectura de la seroaglutinació lenta en tubs ha de fer-se al 50% o al 75% de l’aglutinació, i l’antigen utilitzat ha estat utilitzat en condicions idèntiques en relació amb el sèrum patró.

La capacitat d’aglutinació dels diversos antígens respecte del sèrum patró ha d’estar inclosa en els límits següents:

Si la lectura es fes al 50% entre el 1/600 i el 1/1000;

Si la lectura es fes al 75% entre el 1/500 i 1 1/750.

Per a la preparació de l’antigen destinat a la seroaglutinació en tubs (mètode lent) han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 i USDA 1119 o qualsevol altra soca de sensibilitat equivalent.

Els mètodes de cultiu utilitzats tant per conservar la soca al laboratori com per a la producció de l’antigen, han d’escollir-se de tal manera que no afavoreixin la dissociació bacteriana (S-R); ha d’emprar-se, preferentment, el medi de gelosa de patata.

L’emulsió bacteriana ha de fer-se amb solució salina fisiològica (NaCl 8,5 por 1000) Fènic al 0,5%. No ha d’emprar-se formol.

Els instituts oficials indicats a continuació són responsables del control oficial dels antígens:

Alemanya: Bundesgesundheitsamt, Berlín;

Bèlgica: Institut National des Recherches Veterinaires, Brussel·les;

França: Laboratoire Central de Recherches Vétérinaires, Alfort;

Gran Ducat de Luxemburg: institut del país proveïdor;

Itàlia: Istituto Superiore di Sanita, Roma;

Països Baixos: Instituut voor Dierhonderij en Diergezondheid (ID-DLO), Lelystad;

Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;

Irlanda: Veterinary Researchs Laboratory, Department of Agriculture and Food, Dublín;

Regne Unit: Veterinary Laboratory Agency, Addlestone, Weybridge, Anglaterra;

Irlanda del Nord: Veterinary Researchs Laboratory, Stormont, Belfast;

Grècia: ?????????????????????????????????????

?????????????????????

?????????????

??????????

Espanya: Centro Nacional de Brucelosis; Laboratorio de Sanidad i Producción animal de Santa Fe, Granada;

Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;

Àustria: Bundesanstalt für Tierseuchendekämpfung, Mödling;

Finlàndia: Eläinlääkintä - Ja Elintarvikelaitos, Helsinki- Hanstalten för Veterinärmedicin och Livsmedel Helsingfors;

Suècia: Statens Veterinärmedicinskaa Anstalt, Uppsala;

Principat d’Andorra: institut del país proveïdor.

10.

Els antígens poden subministrar-se en estat concentrat sempre que s’indiqui a l’etiqueta del flascó el factor de dilució que s’hagi d’utilitzar.

11.

Per efectuar una seroaglutinació s’han de preparar almenys tres dilucions per cada sèrum. Les dilucions del sèrum sospitós es realitzen de tal manera que la lectura de la reacció al límit d’infecció es faci en el tub mitjà. En cas de reacció positiva en aquest tub, el sèrum sospitós ha de contenir almenys 30 UI aglutinants per ml.

B. Prova de fixació del complement.

El sèrum patró ha de coincidir amb el que s’inclou en l’apartat 1 de la part A del present

annex. A part del seu contingut en unitats internacionals aglutinants, 1 ml de sèrum boví

liofilitzat ha de contenir 1000 ud sensibilitzants, que fixen el complement. Aquestes unitats s’anomenen Unitats Sensibilitzants CEE.

El sèrum patró és el subministrat pel Bundesgesundheitsamt de Berlín.

L’índex d’anticossos que fixen el complement d’un sèrum s’expressa en unitats sensibilitzants CEE (per exemple: sèrum X = 60 ud sensibilitzants CEE per ml).

Un sèrum que contingui 20 o més ud sensibilitzants CEE per ml (és a dir, una activitat igual al 20%o de la del sèrum patró) ha de considerar-se positiu.

Els sèrums han d’inactivar-se de la manera següent:

Sèrum boví: Entre 56 i 60 graus centígrads de 30 a 50 min.

Sèrum porcí: 60 graus centígrads de 30 a 50 min.

Per a la preparació de l’antigen han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 o USDA 1119. L’antigen consisteix en una suspensió bacteriana en sèrum fisiològic al 0,85% o en una solució de càrrega Veronal.

En realitzar la prova de reacció s’usa una dosi de complement superior a la mínima necessària per aconseguir una emòlisi completa.

En realitzar la prova de fixació del complement, han d’efectuar-se els controls següents cada vegada:

Control de l’efecte anticomplementari del sèrum;

control de l’antigen;

control dels hematies sensibilitzats;

control del complement;

control de la sensibilitat al principi de la reacció, mitjançant un sèrum positiu;

control de l’especificitat de la reacció, mitjançant un sèrum negatiu.

La supervisió i el control oficial dels sèrums i antígens patró corresponen als organismes enumerats a la llista de l’apartat 9 de la part A del present annex.

10.

Els antígens poden subministrar-se en estat concentrat sempre que s’indiqui a l’etiqueta del flascó el factor de dilució que s’ha d’utilitzar.

C. Prova de l’anella (Ring Test):

La prova de l’anella ha d’aplicar-se al contingut de totes les lleteres o de tots els tancs de llet de l’explotació.

L’antigen que s’utilitzi ha de procedir d’un dels instituts enumerats a les lletres a) a j) de l’apartat 9 de la part A. És aconsellable que els antígens es contrastin d’acord amb les recomanacions de l’OMS i de la FAO.

L’antigen només pot marcar-se amb hematoxilina o tetrazolium; s’usa preferentment hematoxilina.

Si no s’empren conservants, la prova de reacció ha de realitzar-se entre 18 i 24 hores després de munyir la vaca. Si la llet s’ha de sotmetre a proves després de transcorregudes 24 hores, s’usa un conservant, que pot ser formalina o clorur mercúric.

En cas que s’utilitzi un d’aquests conservants, la prova ha d’efectuar-se en els 14 dies següents a la presa de la mostra. La formalina pot afegir-se fins a donar una concentració final de 0,2% a la mostra de llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de formalina ha de ser, com a mínim, de 10 a 1. En lloc de formalina, també pot utilitzar-se una solució de clorur mercúric fins a donar una concentració final de 0,2% a la llet i, en aquests casos, la relació entre la quantitat de llet i la solució de clorur mercúric ha de ser de 10 a 1.

La reacció s’aconsegueix segons un d’aquests mètodes:

En una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegir 0,03 mm d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet d’1 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 8 mm al qual s’han d’haver afegit 0,08 ml d’un dels antígens patró marcats, - en una columna de llet d’una alçada mínima de 25 mm i en un volum de llet de 2 ml al qual s’han d’haver afegit 0,05 ml d’un dels antígens patró marcats.

La mescla de llet i antigen s’ha d’incubar a 37 graus centígrads durant un mínim de 45 minuts i un màxim de 60. La prova s’ha d’avaluar en els 15 minuts a la sortida de la incubadora.

La reacció s’ha d’avaluar d’acord amb els criteris següents:

Reacció negativa: llet acolorida, nata incolora;

Reacció positiva: llet i nata de color idèntic o llet incolora i nata acolorida.

D. Prova de l’antigen brucel·lar tamponat:

Aquesta prova ha de realitzar-se segons un dels mètodes següents:

Mètode manual:

1- El sèrum patró ha de ser un segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, subministrat pel Veterinary Laboratory Agency, Addleston, Weybridge, Regne Unit.

2- L’antigen es prepara sense referència a la concentració cel·lular, però la seva sensibilitat ha de valorar-se en relació amb el segon sèrum patró internacional contra l’avortament brucel·lar, de manera que l’antigen produeixi una reacció positiva amb una dilució de sèrum de 1:47,5 i una reacció negativa amb una dilució de 1:55.

3- L’antigen se suspèn en un diluent d’antigen brucel·lar tamponat amb un pH de 3,65 +/- 0,5 i es pot haver marcat amb tinta rosa bengala.

4- Per a la preparació de l’antigen han d’utilitzar-se les soques Weybridge número 99 o USDA 1119 o qualsevol altra soca de sensibilitat equivalent.

5- Els mitjans de cultiu utilitzats tant per conservar el soca en el laboratori com per a la producció de l’antigen han d’elegir-se de tal manera que no afavoreixin la dissolució bacteriana (S-R); ha d’emprar-se, preferentment, el mitjà de gelosa de patata o mètodes de cultiu continu.

6- L’antigen es prova amb 8 sèrums liofilitzats per procediment frigorífic identificats com a positius i negatius.

7- El control i la supervisió oficials del sèrum patró i de l’antigen correspon als organismes oficials enumerats en l’apartat 9 de la part A.

8- L’antigen se subministra llest per utilitzar-lo.

9- La prova de l’antigen brucel·lar tamponat es realitza segons el procediment següent:

Es col·loca una gota (0,03 ml) d’antigen juntament amb la gota (0,03 ml) de sèrum en una placa blanca;

es mescla amb una vareta, primer en línia recta i després en un cercle d’un diàmetre aproximat entre 10 i 12 mm;

es mou la placa en vaivé durant 4 minuts (aproximadament 30 vegades per minut);

la lectura ha d’efectuar-se amb bona llum; si no s’observa aglutinació, la prova es considera negativa; qualsevol grau d’aglutinació es considera com un resultat positiu, tret que s’hagi produït una dessecació excessiva entorn dels extrems.

Mètode automàtic:

Aquest mètode ha de presentar, com a mínim, la mateixa sensibilitat i fiabilitat que el manual.

E. Prova de l’anella (Ring Test) realitzada amb plasma.

Obtenció del plasma:

El tub de sang, la coagulació del qual s’ha d’haver inhibit mitjançant l’acció d’EDTA, se centrifuga durant 3 min a 3000 revolucions per minut i a continuació es manté a 37 graus centígrads entre 12 i 24 hores.

Avaluació:

Es posen en un tub de 0,2 ml de plasma estabilitzat amb 1 ml de llet crua. Després de la mescla, s’afegeix una gota (0,05 ml) d’antigen ABR i es mescla tot. L’antigen ha de valorar-se respecte d’un antigen patró subministrat per l’organisme inclòs a la lletra a) de l’apartat 9 de la part A.

Després d’un període d’incubació de 45 minuts a 37 graus centígrads, s’efectua una lectura en els 15 min següents. El resultat es considera positiu si el color de l’anella és el mateix o més obscur que el de la columna de llet.

F. Aglutinació del plasma.

El plasma obtingut de conformitat amb la lletra a) de la part E pot usar-se immediatament després de la centrifugació, sense necessitat de procedir a una estabilització tèrmica. Es mesclen 0,05 ml de plasma amb 1 ml d’antigen per a una seroaglutinació al 50%, cosa que correspon a una dilució de 1:20 en el cas de la seroaglutinació. S’efectua una lectura després de 18 a 24 hores d’incubació a 37 graus centígrads. Es considera positiva una aglutinació igual o superior al 50%.

G. Prova de microaglutinació.

1- Els diluents han d’estar constituïts per una solució salina fisiològica al 0,85% amb fenol al 0,5%.

2- L’antigen es prepara segons el procediment descrit en els apartats 6, 7 i 8 de la part A i es titula tal com s’indica a l’apartat 5 de la part A. En el moment en què s’usi l’antigen s’afegeix safranina de 0 a 0,02% (dilució final).

3- El sèrum patró és el que s’indica en l’apartat 1 de la part A.

4- El subministrament del sèrum patró correspon al Bundesgesundheitsamt de Berlín.

5- La prova de microaglutinació es realitza en plaques amb gerres de fons cònic d’un volum de 0,250 ml. Es du a terme segons el següent procediment:

Predilució del sèrum: A cada gerra s’inclouen 0,075 ml de diluent, s’afegeix 0,05 ml de cada sèrum. Les mescles s’agiten durant 30 segons.

Dilució gradual del sèrum: Es preparen almenys tres dilucions de cada sèrum, i per això s’agafen de les predilucions (1:2,5) 0,025 ml de cada sèrum i es traslladen a una gerra que contingui 0,025 ml de diluent. D’aquesta manera, la primera dilució té una concentració de 1:5 i les següents s’efectuen per duplicació.

Addició d’antigen: S’afegeix 0,025 ml d’antigen a cada gerra amb les diferents dilucions de sèrum. Després de remenar-ho durant 30 segons, es tapen les plaques amb les seves tapes respectives i es mantenen a 37 graus centígrads durant 20 a 24 hores en un ambient humit.

Lectura dels resultats: S’avalua la sedimentació de l’antigen examinant el fons de cada gerra reflectit en un mirall còncau col·locat per sobre. Si la reacció és negativa, l’antigen forma un sediment en forma de botó compacte de color vermell intens amb extrems clars. Si la reacció és positiva, es forma un tel difús i homogeni de color rosa. Els diferents percentatges d’aglutinació es determinen per comparació amb proves d’antígens que indiquin aglutinacions de 0,25, 50, 75 i 100%. El títol de cada sèrum s’expressa en unitats internacionals aglutinants per ml. S’inclouen a la prova controls de sèrum positiu i negatiu diluït de manera que continguin 30 UI aglutinants per ml.

H. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la brucel·losi bovina.

1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:

microplaques de fase sòlida, platets o qualsevol altra fase sòlida;

l’antigen es fixa a la fase sòlida amb o sense l’ajuda d’anticossos captors policlonals o monoclonals;

el líquid biològic que s’hagi d’examinar;

un control positiu i negatiu;

el conjugat;

un substrat adaptat als enzims utilitzats;

si escau, una solució d’obturació;

solucions per a la dilució de les mostres d’assaig, per a les preparacions de reactius i per al rentat;

un sistema de lectura apropiat al substrat utilitzat.

2- Normalització i sensibilitat de la prova:

1) Las mostres de llet a granel es consideren negatives quan donen reacció inferior al 50% de la que ofereixi una dilució d’1 en 10.000 del segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en llet negativa.

2) Les mostres de sèrum per separat es consideren negatives quan donen una reacció inferior al 10% de la que ofereix una dilució d’1 en 200 de segon sèrum patró internacional de brucel·losi, preparada en solució salina o qualsevol altra dilució reconeguda, segons el procediment establert en el subgrup del Comitè Mixt Comunitat Europea – Principat d’Andorra.

Els patrons de la prova ELISA per a la detecció de brucel·losi són els que s’indiquen en els apartats 1 i 2 de la part A (han d’utilitzar-se a les dilucions que s’indiquen a l’etiqueta).

3) Condicions d’utilització de la prova ELISA per a la detecció de la brucel·losi bovina:

El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o de sèrum presa de la llet recollida en una explotació on almenys el 30% de les vaques lleteres estiguin en període de lactació.

Quan s’utilitzi aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixin la correspondència entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixi la llet i el sèrum que s’usen.

Annex VII.4

Estatus sanitari i proves oficials de detecció de la leucosi enzoòtica bovina

CAPÍTOL I

Ramats, territori del Principat d’Andorra i dels estats membres i regions oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina A. Un ramat es considera oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

No s’hi han donat proves clíniques ni derivades dels resultats de proves de laboratori de cap cas de leucosi enzoòtica bovina ni s’ha confirmat cap cas d’aquesta malaltia en els últims dos anys, i ii) tots els animals de més de 24 mesos d’edat han donat resultat negatiu en dues proves efectuades durant els 12 mesos anteriors de conformitat amb el present annex, amb un interval mínim de 4 mesos, o iii) compleixen els requisits de l’incís i) i estan situats en un estat membre o en una part del territori d’un estat membre, o en el territori del Principat d’Andorra, oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina.

B. Un ramat conserva el seu estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

segueix complint-se la condició de l’incís i) de la part A, ii) els animals que s’hi introdueixen procedeixen d’un altre ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina, iii) tots els animals de més de 24 mesos d’edat segueixen donant reacció negativa a una prova realitzada de conformitat amb el capítol II a intervals de 3 anys, iv) els animals introduïts en un ramat i originaris d’un tercer país s’han importat de conformitat amb el que disposa en el títol II.

C. L’estatus de ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina se suspèn en cas que no es compleixin les condicions de la part B, o si com a resultat d’una prova de laboratori o per raons clíniques se sospita que un o més bovins pateixen de leucosi enzoòtica bovina i els animals sospitosos són sacrificats immediatament.

D. L’estatus queda suspès fins que es compleixin els requisits següents:

1) Si un sol animal d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina ha donat reacció positiva en una de les proves a les quals es refereix el capítol II, o se sospita l’existència d’infecció d’un animal en un ramat:

L’animal que hagi donat reacció positiva i, si es tracta d’una vaca, el seu vedell, ha de sortir del ramat per ser sacrificat sota el control de les autoritats veterinàries;

ii) tots els animals del ramat de més de 12 mesos d’edat han d’haver donat reacció negativa a dues proves serològiques (amb un interval de 4 mesos com a mínim i de menys de 12 mesos) realitzades d’acord amb el capítol II almenys 3 mesos després de la sortida del ramat de l’animal que hagi reaccionat positivament, i de la seva descendència;

iii) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat s’han sotmès a les mesures previstes a l’incís ii).

Això no obstant, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt 2.

2) Si diversos animals d’un ramat oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina donen reacció positiva en una de les proves mencionades en el capítol II, o se sospita que més d’un animal d’un ramat està infectat:

tots els animals que hagin donat reacció positiva i, si es tracta de vaques, els seus vedells, han de sortir de l’explotació per ser sacrificats sota el control de les autoritats veterinàries;

ii) tots els animals de més de 12 mesos d’edat han de donar reacció negativa a dues proves realitzades d’acord amb el capítol II amb un interval de 4 mesos com a mínim i 12 mesos com a màxim;

iii) tota la resta d’animals, després de la seva identificació, es queden a l’explotació fins que tinguin més de 24 mesos d’edat i hagin estat sotmesos a proves de conformitat amb el capítol II, després d’haver superat aquesta edat, excepte quan l’autoritat competent permeti que aquests animals siguin enviats directament al sacrifici sota supervisió oficial;

iv) s’ha efectuat una investigació epidemiològica amb resultats negatius i els ramats epidemiològicament vinculats amb el ramat infectat han estat sotmesos a les mesures previstes a l’incís ii).

No obstant això, l’autoritat competent pot eximir de l’obligació de sacrificar el vedell d’una vaca infectada si aquest animal és separat de la seva mare immediatament després del part. En aquest cas, el vedell queda subjecte als requisits establerts a l’incís iii) del punt 2.

E. De conformitat amb el procediment establert en el si del Subgrup Veterinari, el Principat d’Andorra, un estat membre o una part del territori d’un estat membre pot considerar-se oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

S’han complert totes les condicions de la part A i almenys el 99,8% dels ramats bovins estan oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina; o b) No s’ha confirmat cap cas de leucosi enzoòtica bovina al Principat d’Andorra a l’estat membre o la part del territori de l’estat membre en els tres últims anys i ha de notificar- se obligatòriament la presència de tumors sospitosos de provenir de leucosi enzoòtica bovina, havent-se investigat la causa i quan es tracti d’un estat membre a, o del Principat d’Andorra, tots els animals de més de 24 mesos d’edat d’almenys el 10% dels ramats, escollits a l’atzar, han estat sotmesos a proves amb resultats negatius de conformitat amb el capítol II en els 24 mesos anteriors, o si es tracta d’una part d’un territori d’un estat membre, tots els animals de més de 24 mesos d’edat han estat sotmesos a una prova d’acord amb el capítol II en els 24 mesos anteriors amb resultats negatius; o c) qualsevol altre mètode de mostra, amb un índex de fiabilitat del 99%, està infectat menys d’un 0,2% dels ramats.

F. El Principat d’Andorra, un estat membre o una part d’un territori d’un estat membre, conserven el seu estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina si:

Tots els animals sacrificats en el territori del Principat d’Andorra o en un estat membre o part d’aquest, se sotmeten a exàmens post mortem oficials als quals s’envien tots els tumors que puguin deure’s al virus de la leucosi enzoòtica bovina per ser examinats en un laboratori;

El Principat d’Andorra, a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari o els estats membres de conformitat amb els sistemes establerts per la legislació comunitària, informen la Comissió de tots els casos de leucosi enzoòtica bovina que sorgeixin a la regió;

Tots els animals que donin resultats positius en una de les proves a les quals es refereix el capítol II són sacrificats i els seus ramats queden subjectes a restriccions fins que es restableixi el seu estatus d’acord amb la part D, d) Tots els animals de més de 2 anys d’edat han estat sotmesos a proves, ja sigui un cop en els primers 5 anys després de la concessió de l’estatus de conformitat amb el

capítol II o durant els primers 5 anys després de la concessió de l’estatus d’acord amb

qualsevol altre procediment que demostri amb un grau de fiabilitat del 99% que menys del 0,2% dels ramats han estat infectats. No obstant això, en cas que no s’hagi registrat cap cas de leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat d’Andorra, o en qualsevol altre estat membre, o una part d’aquest, en una proporció d’un ramat de cada 10.000 durant almenys 3 anys, pot decidir-se, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari, reduir les proves serològiques ordinàries sempre que tots els bovins de més de 12 mesos d’edat en almenys l’1% dels ramats, seleccionats a l’atzar cada any, hagin estat sotmesos a una prova realitzada segons el que disposa el capítol II.

G. L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina del Principat d’Andorra o d’un estat membre, o una part del territori d’aquest, se suspèn, de conformitat amb el procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari si, com a resultat d’investigacions realitzades de conformitat amb la part F, existeixen proves que denoten un canvi significatiu en la situació de la leucosi enzoòtica bovina en el territori del Principat, o en el d’un estat membre o part del territori d’un estat membre que hagin estat reconeguts oficialment indemnes de leucosi enzoòtica bovina.

L’estatus de zona oficialment indemne de leucosi enzoòtica bovina pot recuperar-se de conformitat amb el procediment que s’estableixi en el si del Subgrup Veterinari quan es compleixin els requisits establerts en aquest procediment.

CAPÍTOL II

Proves per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina La detecció de la leucosi enzoòtica bovina es realitza mitjançant la prova d’immunodifusió, en les condicions descrites a les parts A i B, o mitjançant la prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) en les condicions descrites a la part C.

El mètode d’immunodifusió només s’aplica a les proves individuals. En el cas que es qüestionin justificadament els resultats de les proves, es du a terme una prova d’immunodifusió com a control complementari.

A. Proves d’immunodifusió en plaques d’agar.

1- L’antigen que hagi d’utilitzar-se en aquesta prova ha de contenir glicoproteïnes del virus de la leucosi bovina. L’antigen ha d’estar contrastat en relació amb un sèrum patró (sèrum EI) subministrat pel Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen.

2- Els instituts estatals designats a continuació han d’encarregar-se de contrastar l’antigen patró de treball del laboratori en relació amb el sèrum del patró oficial CEE (sèrum EI), subministrat per l’Statens Veterinaere Serum Laboratorium de Copenhaguen.

Alemanya: Bundesforschungsanstalt für viruskrankheiten der Tiere, Tuvingen;

Bèlgica: Institut National de Recherches Vétérinaires, Bruxelles;

França: Laboratoire National de Pathologie Bovine, Lyon;

Gran Ducat de Luxemburg:

Itàlia: Istituto Zooprofilácttico Sperimentale, Peruggia;

Països Baixos: Centraal Diergeneeskundig Instituut, Rotterdam;

Dinamarca: Statens Veterinaere Serum Laboratorium, Copenhaguen;

Irlanda: Veterinari Research Laboratory, Abbotstown, Dublin;

Regne Unit:

Gran Bretanya: Veterinari Laboratory Agency, Addlestone Weybridge, Anglaterra;

Irlanda del Nord: Veterinary Research Laboratory, Stormont, Belfast;

Espanya: Subdirección General de Sanidad Animal Laboratorio de Sanidad y Producción Animal de Algete, Madrid;

Portugal: Laboratorio Nacional de Investigaçao Veterinaria, Lisboa;

Grècia: ?????????????????????????????????????

?????????????????????

?????????????

??????????

Àustria: Bundesanstalt für Tierseuchenbekämpfung, Mödling;

Finlàndia: Eläinlääkintä-ja elintarvikelaitos, Helsinki/Anstalten För Veterinämedicin Och Livsmedel, Helsingfors;

Suècia: Statens Veterinärmedicinsk Anstalt, Uppsala;

Principat d’Andorra: l’institut del país d’importació.

3- Els antígens patró utilitzats en el laboratori han de ser presentats, com a mínim un cop l’any, en els laboratoris comunitaris de referència enumerats en l’apartat 2, per sotmetre’ls a prova en relació amb el sèrum patró CEE. Independentment d’aquesta valoració, l’antigen utilitzat pot ser controlat segons el que disposa la part B.

4- La prova ha d’aplicar els reactius següents:

antigen: L’antigen ha de contenir glicoproteïnes específiques del virus de la leucosi enzoòtica bovina que hagi contrastat respecte del sèrum oficial CEE;

el sèrum que s’ha de sotmetre al test;

un sèrum de control positiu conegut;

gelosa: 0,8% agar, 8,5% NaCl, Tampó Tris 0,05 M, pH 7,2;

Han d’introduir-se 15 ml d’aquesta gelosa en una placa de Petri de 85 ml de diàmetre, cosa que dóna una profunditat de 2,6 ml de gelosa.

5- S’ha de fer una xarxa experimental de 7 cavitats exemptes d’humitat mitjançant perforació de la gelosa fins al fons de la placa. Aquesta xarxa consisteix en una cavitat central al voltant de la qual s’ordenen sis cavitats perifèriques disposades en cercle.

Diàmetre de la cavitat central: 4 mm;

Diàmetre de les cavitats perifèriques: 6 mm;

Distància entre la cavitat central i les perifèriques: 3 mm.

6- S’ha d’omplir d’antigen patró la cavitat central. Les cavitats perifèriques 1 i 4 s’omplen amb el sèrum positiu conegut i les cavitats 2, 3, 5 i 6 amb els sèrums que s’han de sotmetre al test. Les cavitats han d’omplir-se fins a la desaparició del menisc.

7- Les quantitats obtingudes són les següents:

Antigen: 32 microlitres, Sèrum de control: 73 microlitres, Sèrum de prova: 73 microlitres.

8- La incubació dura 72 hores a temperatura ambient (20-27 ºC) en un recinte humit tancat.

9- La prova pot llegir-se 24 i 48 hores després, però no es pot obtenir cap resultat final abans que hagin transcorregut 72 hores:

Un sèrum de prova és positiu si forma una corba de precipitació específica amb l’antigen del virus de la leucosi bovina i si aquesta corba coincideix amb la del sèrum de control;

un sèrum de prova és negatiu si no dóna una corba de precipitació específica amb l’antigen del virus de la leucosi bovina i si no desvia la corba de sèrum de control;

la reacció no pot considerar-se concloent si:

el sèrum desvia la corba del sèrum de control cap a la cavitat de l’antigen del virus de la leucosi bovina sense formar una corba de precipitació visible amb l’antigen, o:

ii) no és possible interpretar-la com a negativa ni com a positiva.

En cas de reaccions dubtoses, pot repetir-se la prova i utilitzar sèrum concentrat.

10- Pot utilitzar-se qualsevol altra configuració o xarxa de cavitats sempre que el sèrum E4, en una dilució a 1:10 en sèrum negatiu, pugui ser detectat com a positiu.

B. Mètode de valoració de l’antigen.

Solucions i materials necessaris:

1- 40 ml de gelosa de 1,6% en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2 amb 8,5% de NaCl;

2- Quinze ml de un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:10 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl;

3- Quinze ml d’un sèrum de la leucosi bovina que només contingui anticossos respecte de les glicoproteïnes del virus de leucosi bovina, diluït al 1:15 en un tampó Tris 0,05 M/HCl de pH 7,2, amb 8,5% de NaCl;

4- Quatre plaques de Petri de plàstic amb un diàmetre de 85 mm.;

5- Un punxó d’un diàmetre de 4 a 6 mm.;

6- Un antigen de referència;

7- L’antigen que hagi de valorar-se;

8- Un bany d’aigua calenta (56º C).

Procediment:

Dissoldre la gelosa (1,6%) en el tampó Tris/HCl escalfant-la amb precaució fins a 100ºC.

Col·locar en bany d’aigua a 56ºC durant una hora aproximadament. Col·locar a més la solució de sèrum de la leucosi bovina en el bany d’aigua a 56ºC.

Mesclar a continuació 15 ml de la solució de gelosa a 56ºC amb els 15 ml de sèrum de la leucosi bovina (1:10), remenar-ho ràpidament i afegir-ho a dues plaques de Petri a raó de 15 ml per placa. Repetir el procediment amb sèrum de la leucosi bovina diluït a 1:5.

Quan la gelosa s’hagi endurit, es practiquen els forats de la forma següent:

Addició d’antígens:

Placa de Petri números 1 i 3:

Cavitat A - antigen de referència no diluïda, Cavitat B - antigen de referència diluït a1:2, Cavitat C i E - antigen de referència, Cavitat D - antigen de prova no diluït ii) Plaques de Petri números 2 i 4:

Cavitat A - antigen de prova no diluït, Cavitat B - antigen de prova diluït a 12:2, Cavitat C - antigen de prova diluït a 1:4, Cavitat D - antigen de prova diluït a 1:8 Instruccions complementàries:

1- L’experiment ha de realitzar-se amb dos graus de dilució del sèrum (1:5 i 1:10), per tal d’obtenir la precipitació òptima.

2- Si el diàmetre de precipitació és excessivament dèbil amb els dos graus de dilució, el sèrum ha de ser objecte d’una dilució suplementària.

3- Si el diàmetre de precipitació és excessiu pels dos graus de dilució i si el precipitat desapareix, s’ha d’escollir un grau més dèbil de dilució per al sèrum.

4- La concentració final de la gelosa ha d’establir-se en 0,8% i la dels sèrums en 5 i en 10% respectivament.

5- Anotar els diàmetres mesurats en el sistema coordinat següent. La dilució de treball és aquella en la qual es registri el mateix diàmetre per a l’antigen de prova que per a l’antigen de referència.

C. Prova d’immunoabsorció enzimàtica (ELISA) per a la detecció de la leucosi enzoòtica bovina.

1- Els materials i reactius que han d’utilitzar-se són els següents:

microplaques de fase sòlida, platets o qualsevol altra fase sòlida;

l’antigen es fixa a la fase sòlida amb o sense ajuda d’anticossos captors policlonals o monoclonals. Si l’antigen s’associa directament a la fase sòlida, totes les mostres d’assaig que donin reaccions positives han de sotmetre’s a noves proves amb l’antigen de control en el cas de la leucosi enzoòtica bovina. L’antigen de control ha de ser idèntic a l’antigen examinat, excepte en el cas dels antígens VLB (virus de la leucosi bovina). Si els anticossos captors estan associats a la fase sòlida, els anticossos només han de reaccionar davant d’antígens VLB;

el líquid biològic que s’hagi d’examinar;

els controls positius i negatius corresponents;

el conjugat;

un substrat adaptat als enzims utilitzats;

en cas necessari, una solució d’interrupció;

solucions per a la dilució de les mostres d’assaig, per a les preparacions de reactius i per al rentat;

un sistema de lectura que correspongui al substrat utilitzat.

2- Normalització i sensibilització de la prova.

La sensibilitat de la prova ELISA ha de ser d’un nivell com el del sèrum E-4 de positiu després de diluir-se 10 vegades (mostres de sèrum) o 250 vegades (mostres de llet) més que la dilució obtinguda a partir de mostres individuals posades en comú. En assaigs en els quals les mostres (sèrum i llet) se sotmetin a proves per separat, el sèrum E-4 diluït en una proporció d’1 a 10 (sèrum negatiu) ha de donar positiu quan se sotmeti a la prova en la mateixa dilució d’assaig utilitzada per a les proves individuals.

Els instituts oficials enumerats en el punt 2 de la part A són responsables del control de la qualitat del mètode ELISA i, en particular, de determinar, en funció del títol obtingut amb el sèrum E4, el nombre de mostres que han de posar-se en comú de cada lot de productes.

El laboratori veterinari nacional de Copenhaguen subministra el sèrum E4.

3- Condicions d’utilització de la prova ELISA per a detecció de la leucosi enzoòtica bovina.

El mètode ELISA pot aplicar-se en una mostra de llet o lactosèrum presa de la llet procedent d’una explotació on almenys un 30% de les vaques estiguin en període de lactància.

Quan s’utilitza aquest mètode, han d’adoptar-se mesures que garanteixen la relació entre les mostres preses i els animals dels quals procedeixen la llet o els sèrums que s’examinen.

Annex VII.5.1

Malalties de notificació obligatòria a) Malalties dels bovins:

Febre aftosa - Ràbia - Tuberculosi - Brucel·losi - Pleuropneumònia contagiosa bovina - Leucosi enzoòtica bovina - Carboncle bacteridià b) Malalties dels porcins:

Ràbia - Brucel·losi - Pesta porcina clàssica - Pesta porcina africana - Febre aftosa - Malaltia vesicular porcina - Carboncle bacteridià

Annex VII.5.2

Malalties objecte de programes de control - Malaltia d’Aujeszky - Rinotraqueïtis infecciosa bovina - Infecció per Brucella suis - Gastroenteritis transmissible

Annex VII.6.1

Certificat sanitari de bovins Descarrega el document

Annex VII.6.2

Certificat sanitari de porcins Descarrega el document

Títol VIII- Intercanvis d’animals de les espècies ovina i cabruna

Article 98

El present títol defineix les normes per les quals es regiran els intercanvis entre el Principat d’Andorra i els estats membres d’animals de l’espècie ovina i cabruna.

Article 99

A l’efecte del present títol, són aplicables, a banda de les que figuren en els títols I i III, les definicions següents:

“Ovins o cabrums de sacrifici”: Els animals de les espècies ovina i cabruna, destinats a ser portats a l’escorxador, ja sigui directament o després d’haver passat per un mercat o per un centre de reagrupació autoritzats, la reglamentació específica dels quals només permeti la sortida cap a un escorxador.

“Ovins o cabrums de reproducció, de cria, d’engreix”: Els animals de les espècies ovina i cabruna, diferents dels mencionats en l’apartat a) anterior, destinats a ser portats, ja sigui directament ja sigui després d’haver passat per un mercat o centre de reagrupació autoritzat.

“Explotació”: L’empresa agrícola, industrial o comercial sotmesa a control oficial, situada en territori del Principat d’Andorra o en territori d’un estat membre o d’un país tercer en el qual es tinguin o criïn de manera habitual animals de les espècies ovina i cabruna de reproducció, de cria, d’engreixament o de sacrifici.

“Explotació ovina o cabruna oficialment indemne de brucel·losi”: L’explotació que compleixi els requisits enunciats a la secció I del capítol I de l’annex VIII.1.

“Explotació ovina o cabruna indemne de brucel·losi”: L’explotació que compleixi les condicions especificades en el capítol II de l’annex VIII.1.

“Intercanvi”: Els intercanvis del Principat d’Andorra amb els estats membres o d’aquests entre si.

“Malalties de declaració obligatòria”: Les malalties enumerades a les seccions I i II de l’annex VIII.2, l’aparició comprovada o sospitada de les quals s’ha de notificar a l’autoritat competent del Principat i/o de la resta dels estats membres.

“Veterinari oficial”: L’inspector veterinari que depèn de l’autoritat competent.

“Mercat o centre de reagrupació autoritzat”: Qualsevol lloc que no sigui l’explotació on es venen o compren, en el qual es reagrupin, carreguin o s’embarquin animals de les espècies ovina o cabruna sempre que compleixin el que disposa el títol III, que estableix els controls veterinaris i zootècnics aplicables als intercanvis comunitaris d’animals vius i productes determinats amb fins de realització del mercat interior.

“Regió”: La totalitat del territori del Principat d’Andorra, en el que aquest suposa respecte del mercat comunitari, o una regió d’un estat membre.

Article 100

33- Només poden destinar-se als intercanvis els animals de sacrifici de les espècies ovina i cabruna que compleixin els requisits establerts en l’article 101.

34- Només poden destinar-se a intercanvis comunitaris els animals d’engreixament que compleixin les condicions establertes en els articles 101 i 102, i els animals de cria i reproducció que compleixin les condicions establertes en els articles 101, 102 i 103, sense perjudici de les garanties exigibles, si escau, de conformitat amb l’article 104.

Això no obstant, el ministeri encarregat de l’agricultura pot concedir dispenses generals o limitades per als moviments d’animals de les espècies ovina i cabruna de reproducció, d’engreixament i de cria destinats exclusivament a la pastura, de forma temporal, prop de les fronteres del Regne d’Espanya i de la República Francesa, sempre que aquests països ho concedeixin en termes de reciprocitat al Principat d’Andorra. Quan el Principat d’Andorra faci ús d’aquesta excepció, n’informa la Comissió a través del procediment que s’acordi en el si del Subgrup Veterinari.

Article 101

1- Els animals de les espècies ovina i cabruna:

han d’identificar-se i registrar-se de conformitat amb el que estableix el títol III que regula els controls veterinaris aplicables als intercanvis comunitaris;

no poden presentar cap signe clínic de malaltia en la inspecció efectuada per un veterinari oficial, que s’ha de realitzar en el decurs de les 48 hores anteriors a l’embarcament o la càrrega dels ovins o cabrums;

no poden haver estat adquirits en una explotació subjecta a algun tipus de prohibició per raons de policia sanitària o haver tingut contacte amb animals d’una explotació amb aquestes característiques, entenent que:

La prohibició està vinculada a l’aparició de les malalties següents, que poden ser contretes pels animals: brucel·losi, ràbia i carboncle bacteridià;

Després de l’eliminació de l’últim animal afectat o susceptible de ser afectat, la duració de la prohibició ha de ser com a mínim de: 42 dies en el cas de la brucel·losi; 30 dies en el cas de la ràbia; i 15 dies en el cas del carboncle bacteridià;

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.