LegalizeDecret del 6-03-2019 pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d'inversió
El que disposa l’apartat 1 no s’aplica a les transaccions basades en un índex clar, transparent i accessible, quan les entitats de referència subjacents són idèntiques a les que constitueixen un índex d’entitats àmpliament negociat, o són valors negociables diferents de les posicions de titulització.
Article 271. Diligència deguda
Abans d’exposar-se als riscs d’una titulització, i a partir de llavors quan sigui oportú, les entitats han de poder demostrar a l’AFA, respecte de cadascuna de les seves posicions de titulització individuals, que les coneixen íntegrament i en tots els seus detalls, i que han aplicat les polítiques i els procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió, i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades per examinar i consignar:
La informació divulgada d’acord amb l’apartat 1 de l’article 270, per les entitats originadores, patrocinadores o creditores originals, per especificar l’interès econòmic net que mantenen, de manera constant, en la titulització;
Les característiques de risc de cada posició de titulització;
Les característiques de risc de les exposicions subjacents a la posició de titulització;
La reputació i l’historial de pèrdues en titulitzacions anteriors de les entitats originadores o patrocinadores respecte de les categories pertinents d’exposició subjacents a la posició de titulització;
Les declaracions i comunicacions de les entitats originadores o patrocinadores, o dels seus agents o assessors, en relació amb la seva tasca de diligència deguda respecte de les exposicions titulitzades i, si escau, sobre la qualitat de les garanties reals que donen suport a les exposicions titulitzades;
Si és el cas, les metodologies i conceptes en què es basa la valoració de les garanties reals que recolzen les exposicions titulitzades i les polítiques adoptades per l’entitat originadora o patrocinadora amb vista a garantir la independència del taxador;
Totes les característiques estructurals de la titulització que puguin tenir una incidència significativa en l’evolució de la posició de titulització de l’entitat, com l’ordre contractual de prelació de pagaments i els detonants connexos, les millores creditícies i de liquiditat, els detonants del valor de mercat i les definicions d’impagament específiques per a cada operació.
Les entitats han de dur a terme periòdicament les seves pròpies proves de resistència, que han de ser adequades a les seves posicions de titulització. Amb aquesta finalitat, les entitats poden servir-se dels models financers desenvolupats per una ECAI, sempre que es pugui demostrar, quan així se’ls requereixi, que prèviament a la inversió van vetllar degudament per validar les hipòtesis pertinents i l’estructuració dels models, així com per entendre la metodologia, les hipòtesis i els resultats.
Excepte quan actuïn com a originadores, patrocinadores o creditores originals, les entitats han d’establir procediments formals adequats a la seva cartera de negociació i a la seva cartera d’inversió i en proporció al perfil de risc de les seves inversions en posicions titulitzades, per tal de fer un seguiment continu i oportú de la informació relativa a l’evolució de les exposicions subjacents a les seves posicions de titulització. Aquesta informació ha d’incloure, si escau, el tipus d’exposicions, el percentatge de préstecs que es trobin en situació de mora des de fa més de 30, 60 i 90 dies, les taxes d’impagament, les taxes d’amortització anticipada, els préstecs objecte d’execució hipotecària, el tipus i l’ocupació de les garanties reals, la distribució de freqüències de les qualificacions creditícies o altres mesures de la qualitat creditícia de les diferents exposicions subjacents, la diversificació sectorial i geogràfica, i la distribució de freqüències de les ràtios préstec/valor, amb amplituds de banda que facilitin una anàlisi de sensibilitat adequada. Quan les exposicions subjacents siguin al seu torn posicions de titulització, les entitats han de tenir la informació indicada en aquest apartat no només sobre els trams de titulització subjacents, com el nom de l’emissor i la qualitat creditícia, sinó també sobre les característiques i el rendiment dels conjunts subjacents a aquests trams de titulització.
Les entitats hauran d’aplicar també els mateixos paràmetres d’anàlisi a les participacions o subscripcions en emissions de titulització adquirides a tercers, tant si tenen intenció de mantenir aquestes participacions o subscripcions en la seva cartera de negociació com si tenen intenció de fer-ho en la seva cartera d’inversió.
Article 272. Ponderació de risc addicional
En el supòsit que l’entitat no satisfaci els requisits dels articles 270, 271 o 274 en relació amb algun aspecte substancial en raó d’una negligència o omissió de l’entitat, l’AFA pot imposar una ponderació de risc addicional proporcional, no inferior al 250% de la ponderació de risc (amb un límit màxim del 1.250%), que s’ha d’aplicar a les posicions de titulització pertinents, d’acord amb el que preveu l’apartat 6 de l’article 152, o en l’apartat 2 de l’article 219, respectivament. La ponderació de risc addicional ha d’augmentar progressivament amb cada infracció subsegüent de les disposicions en matèria de diligència deguda.
L’AFA ha de tenir en compte les excepcions aplicables a determinades titulitzacions que preveu l’apartat 3 de l’article 270, reduint la ponderació de risc que, d’una altra manera, imposaria en virtut d’aquest article respecte a una titulització a la qual és aplicable l’apartat 3 de l’article 270.
Capítol tercer. Requisits aplicables a les entitats organitzadores i patrocinadores
Article 273. Criteris aplicables a la concessió de crèdits
Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 80 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar a les exposicions que titulitzaran els mateixos criteris sòlids i ben definits de concessió de crèdits, de conformitat amb els requisits de l’article 18 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que apliquin a les exposicions que mantindran en la seva pròpia cartera aliena a la cartera de negociació. Amb aquesta finalitat, les entitats originadores i patrocinadores han d’aplicar uns mateixos procediments d’aprovació i, si escau, modificació, renovació i refinançament de crèdits.
En el supòsit que no es compleixin els requisits del paràgraf primer d’aquest article, l’entitat originadora no ha d’aplicar el que disposa a l’apartat 1 de l’article 152, i aquesta entitat originadora no pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul dels seus requisits de fons propis d’acord amb aquest Reglament.
Article 274. Informació als inversors
Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 80 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que actuen com a entitats originadores, patrocinadores o creditores originals han de comunicar als inversors el nivell del seu compromís de mantenir, d’acord amb l’article 270, un interès econòmic net en la titulització. Les entitats originadores i patrocinadores s’han d’assegurar que els possibles inversors puguin accedir fàcilment a totes les dades pertinents sobre la qualitat creditícia i l’evolució de les diferents exposicions subjacents, els fluxos de caixa i les garanties reals que donen suport a una exposició de titulització, així com a tota aquella informació que sigui necessària per realitzar proves de resistència minucioses i documentades respecte dels fluxos de caixa i el valor de les garanties reals que donen suport a les exposicions subjacents. A aquest efecte, les dades pertinents s’han de determinar en la data de la titulització i, si escau a causa de la naturalesa de la titulització, després d’aquesta data.
Article 275. Condició uniforme d’aplicació
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els aspectes següents:
Els previstos en els articles 270 i 271 aplicables a les entitats que es vegin exposades al risc d’una titulització;
El requisit de retenció, incloses les matisacions per retenir un interès econòmic net significatiu, segons es preveuen en l’article 270, i el nivell de retenció;
Els requisits de diligència deguda, que preveu l’article 271, per a les entitats que s’exposin a una posició en una titulització, i
Els requisits que preveuen els articles 273 i 274 aplicables a entitats originadores i patrocinadores.
Títol VI. Liquiditat
Capítol primer. Definicions i requisits de cobertura de liquiditat
Article 276. Definicions
A efectes d’aquest títol, s’han d’aplicar les definicions següents:
Client financer: és un client que realitza una o diverses de les activitats enumerades en l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra com a activitat principal o que és un dels següents:
una entitat bancària;
una entitat financera d’inversió;
un vehicle especialitzat en titulitzacions (SSPE);
un organisme d’inversió col·lectiva (OIC);
un sistema d’inversió no obert;
una entitat asseguradora;
una societat financera de cartera o una societat financera mixta de cartera.
Dipòsit minorista: és un passiu davant d’una persona física o una PIME, si la persona física o l’empresa compleixen els criteris per pertànyer a la categoria d’exposicions minoristes d’acord amb l’article 89 de la secció segona del capítol tercer del títol III, i quan els dipòsits agregats respecte a totes aquestes empreses considerades en grup no superin 1 milió d’euros.
Article 277. Requisits de cobertura de liquiditat
Tal com s’estableix a l’article 81 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de mantenir actius líquids, la suma dels quals ha de cobrir les sortides de liquiditat menys les entrades de liquiditat, en situacions de tensió, amb la finalitat de garantir que les entitats mantenen un coixí de liquiditat suficient per fer front a qualsevol desequilibri entre les entrades i les sortides de liquiditat en situacions greus de tensió, durant un període de trenta dies.
En períodes de tensió, les entitats poden utilitzar els seus actius líquids per cobrir les seves sortides netes de liquiditat.
Les entitats han d’evitar el doble còmput de les entrades de liquiditat i els actius líquids.
Les entitats poden utilitzar els actius líquids a què es refereix l’apartat 1 per complir les seves obligacions en circumstàncies de tensió, tal com s’especifica en l’article 279.
El que disposa el capítol segon respecte als requisits de cobertura de liquiditat s’ha d’aplicar exclusivament a efectes d’especificar les obligacions d’informació que figuren en l’article 280.
Article 278. Finançament estable
Tal com s’estableix a l’article 82 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han d’assegurar que les seves obligacions a llarg termini, en tot cas superiors a 12 mesos, es cobreixen adequadament mitjançant una varietat d’instruments de finançament estable, tant en condicions normals com en situacions de tensió.
El que disposa el capítol segon respecte al finançament estable s’ha d’aplicar exclusivament a efectes d’especificar les obligacions d’informació que figuren a l’article 280.
Article 279. Compliment del requisits de liquiditat
Tal com s’estableix a l’article 83 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat no compleixi o quan prevegi que no pot complir el requisit establert a l’article 277, o l’obligació general que estableix l’apartat 1 de l’article 278, fins i tot durant els períodes de tensió, ho ha de notificar immediatament a l’AFA i li ha de presentar, sense demores injustificades, un pla per restablir ràpidament el compliment de l’article 277 o l’apartat 1 de l’article 278. Fins que no s’hagi restablert el compliment, l’entitat ha d’informar sobre els elements a què es refereixen, si escau, el capítol segon o el capítol tercer, diàriament al final de cada dia hàbil, llevat que l’AFA autoritzi una freqüència d’informació menor i un termini d’informació més llarg. L’AFA només pot concedir aquesta autorització basant-se en la situació individual d’una entitat i tenint en compte l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat. L’AFA ha de controlar l’execució del pla de restabliment i, si escau, exigirà un restabliment més ràpid.
Capítol segon. Informació de liquiditat
Article 280. Obligació d’informació i format de la informació
Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 81 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de comunicar a l’AFA, expressats en una única divisa, independentment de la seva denominació real, els elements esmentats en el capítol segon i el capítol tercer, així com els seus components, inclosa la composició dels seus actius líquids, de conformitat amb l’article 281. Fins que el requisit de cobertura de liquiditat esmentat en aquest títol s’especifiqui i s’apliqui plenament d’acord amb l’apartat 4, les entitats han de comunicar els elements previstos en el capítol segon i l’annex III. La informació s’ha de transmetre com a mínim mensualment pel que fa als elements previstos en el capítol segon i l’annex III, i com a mínim trimestralment en el cas dels elements previstos en el capítol tercer.
Els formats d’informació han d’incloure tota la informació necessària i han de possibilitar que l’AFA avaluï si s’han contrarestat degudament les operacions de préstec garantit i de permuta financera amb garantia real, quan els actius líquids a què es refereixen les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281 han estat obtinguts a canvi de garanties reals que no obeeixin al que preveuen les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281.
Una entitat ha d’informar per separat a l’AFA sobre els elements previstos en l’apartat 1, expressats en la divisa prevista a continuació, quan aquesta entitat tingui:
Els passius agregats en una divisa diferent de la divisa de referència definida en l’apartat 1 per un import igual o superior al 5% del passiu total de l’entitat o del subgrup únic de liquiditat, o
Una sucursal significativa en un país tercer que utilitzi una divisa diferent de la divisa de referència esmentada a l’apartat 1 d’aquest article.
L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic que determini el següent:
Els formats i solucions informàtiques uniformes, amb les instruccions corresponents sobre les freqüències, dates i terminis de transmissió de la informació. Aquests formats i freqüències seran proporcionats a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les diferents activitats de les entitats i han de comprendre la transmissió de la informació requerida d’acord amb el que disposen els apartats 1 i 2.
Mesures addicionals requerides del control de la liquiditat, per tal que l’AFA pugui obtenir una visió global del perfil de risc de liquiditat, proporcional a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar el requisit general establert a l’apartat 1 de l’article 277. El reglament tècnic de regulació adoptat de conformitat amb aquest apartat s’ha de basar en els elements que han de comunicar de conformitat amb aquest capítol i en l’annex III, i ha de detallar en quines circumstàncies l’AFA ha d’imposar nivells específics d’entrades i sortides a les entitats bancàries per tal de prendre en consideració els riscos específics a què estiguin exposades, i respectarà els llindars establerts en la disposició transitòria segona de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Article 281. Informació sobre els actius líquids
Les entitats han de notificar els actius líquids següents, llevat que estiguin exclosos en virtut de l’apartat 2, i únicament en cas que compleixin les condicions establertes en l’apartat 3:
Efectiu i exposicions enfront de bancs centrals, en la mesura que en tot moment puguin retirar aquestes exposicions en moments de tensió. Pel que fa als dipòsits que es mantinguin en els bancs centrals, les entitats han de considerar l’entesa entre l’autoritat competent i el banc central del país tercer sobre si les reserves mínimes poden retirar-se en moments difícils;
Altres actius transferibles de liquiditat i qualitat creditícia summament elevades;
Actius transferibles que constitueixin crèdits davant les entitats següents o estiguin garantits per aquestes entitats:
El Govern d’Andorra i el comuns del Principat d’Andorra;
ii) L’administració central d’un país de la UE, o d’una regió d’aquests països amb autonomia fiscal per imposar i recaptar impostos o d’un país tercer en la moneda nacional de l’administració central o regional, en cas que l’entitat contregui un risc de liquiditat en aquest país tercer que cobreixi amb la tinença d’aquests actius líquids;
iii) Els bancs centrals i ens del sector públic que no depenguin de l’administració central en la moneda nacional del banc central i dels ens del sector públic;
iv) El Banc de Pagaments Internacionals, el Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea o bancs multilaterals de desenvolupament;
El Fons Europeu d’Estabilitat Financera i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat;
Actius transferibles de liquiditat i qualitat creditícia elevades;
Facilitats de crèdit contingent concedides per bancs centrals en el marc de la política monetària, en la mesura que aquestes facilitats no resultin garantides per actius líquids i excloent la provisió urgent de liquiditat;
Si l’entitat bancària pertany a una xarxa en virtut de disposicions legals o estatutàries, els dipòsits mínims legals o estatutaris en entitats centrals de crèdit i altres fons líquids estatutaris o contractuals disponibles de l’entitat o les entitats centrals de crèdit que siguin membres de la xarxa a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79, en la mesura que aquests fons no estiguin garantits per actius líquids.
A l’espera que amb l’aprovació del reglament tècnic de regulació especificat en l’apartat 4 de l’article 280 es defineixi els termes de liquiditat i qualitat creditícia elevades i summament elevades, les mateixes entitats han de definir en una divisa determinada els actius transferibles que siguin de liquiditat i qualitat creditícia elevades o summament elevades. Mentrestant, l’AFA pot oferir orientacions generals, que han de seguir les entitats, per definir els actius de liquiditat i qualitat creditícia elevades i summament elevades. A falta d’aquestes orientacions, les entitats han d’aplicar criteris transparents i objectius a això, inclosos alguns o la totalitat.
No es consideren actius líquids:
Els actius emesos per una entitat bancària, llevat que compleixin una de les condicions següents:
Que siguin obligacions que puguin acollir-se al tractament que estableixen els apartats 4 o 5 de l’article 95, o instruments garantits per actius, si es demostra que responen a la màxima qualitat creditícia;
ii) Que siguin bons garantits dels que es mencionen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, diferents de les esmentades a l’incís i d’aquesta lletra;
iii) Que l’entitat bancària hagi estat establerta per una administració regional o central d’un país de la UE i que aquesta administració tingui l’obligació de protegir la base econòmica de l’entitat i mantenir la seva viabilitat al llarg de tota la seva existència; o que l’actiu estigui garantit expressament per aquesta administració, o almenys un 90% dels préstecs concedits per l’entitat estiguin directament o indirecta garantits per aquesta administració i l’actiu es destini predominantment a finançar préstecs promocionals concedits sobre una base no competitiva i no lucrativa, per tal de fomentar els objectius públics d’aquesta administració;
Els nous actius proporcionats a l’entitat com a garantia, mitjançant pacte de recompra inversa i operacions de finançament de valors, que l’entitat tingui únicament com a mesura de reducció del risc de crèdit i que no estiguin legalment i contractualment disponibles perquè l’entitat en faci ús;
Els actius emesos per una de les empreses següents:
Una empresa d’inversió,
ii) Una entitat asseguradora,
iii) Una societat financera de cartera,
iv) Una societat financera mixta de cartera,
Qualsevol altra entitat l’activitat principal de la qual sigui una o diverses de les activitats enumerades en l’apartat 2 de l’article 8 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
Segons el que disposa l’apartat 1, les entitats han de notificar com a líquids els actius que compleixin les condicions següents:
Que estan lliures de càrregues o disponibles dins de conjunts de garanties reals que s’utilitzen per obtenir fons addicionals a compte de línies de crèdit compromeses però no proveïdes disponibles per a l’entitat;
Que no són emesos per la mateixa entitat o la seva entitat matriu o les seves filials o per una altra filial de la seva entitat matriu o societat financera de cartera matriu;
Que tenen un preu convingut en general pels participants en el mercat i es pot observar fàcilment en el mercat, o que tenen un preu que es pot determinar mitjançant una fórmula fàcil de calcular sobre la base de les dades públicament disponibles i no depèn de fortes hipòtesis, com succeeix normalment amb els productes exòtics o estructurats;
Que són garanties reals admissibles per a les operacions de liquiditat normals d’un banc central de la UE o, en cas que els actius líquids es mantenen per respondre a sortides de liquiditat en la moneda d’un país tercer, del banc central d’aquest tercer país;
Que figuren en llista en un mercat organitzat reconegut o són negociables en mercats actius de venda directa o mitjançant un simple pacte de recompra en mercats aprovats de recompra. Aquests criteris s’han d’interpretar per separat per a cada mercat.
Les condicions a què es refereixen les lletres c, d i e del paràgraf primer no s’han d’aplicar als actius a què fa referència l’apartat 1, la lletra a, l’incís i de la lletra c, i les lletres e i f.
La condició a què es refereix la lletra d del paràgraf primer no ha de ser aplicable en el cas d’actius líquids mantinguts per respondre a sortides de liquiditat en una moneda en què hi hagi una definició summament limitada d’admissibilitat pel banc central. En el cas d’actius líquids expressats en monedes de països tercers, aquesta excepció s’ha d’aplicar exclusivament si les autoritats competents del país tercer apliquen la mateixa excepció o una excepció equivalent.
No obstant el que disposen els apartats 1, 2 i 3, fins que no es determini un requisit obligatori de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280 i al que disposa l’apartat 1, paràgraf segon, d’aquest article, les entitats han de notificar:
Altres actius no admissibles pels bancs centrals però negociables, com la renda variable i l’or;
Altres actius admissibles pels bancs centrals i negociables, com els instruments garantits per actius de la màxima qualitat creditícia;
Altres actius admissibles pels bancs centrals però no negociables, com drets de crèdit.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises que satisfan les condicions a què es refereix el paràgraf tercer de l’apartat 3.
Les accions o participacions en OIC poden ser tractades com a actius líquids fins a un import absolut de 500 milions d’euros en la cartera d’actius líquids de cada entitat, amb la condició que es compleixin els requisits de l’apartat 3 de l’article 98, i que l’OIC inverteixi únicament en actius líquids, dels esmentats a l’apartat 1 d’aquest article, a part dels derivats per reduir el risc de tipus d’interès, de crèdit o de divises.
La utilització (o possible utilització) per una OIC d’instruments derivats per tal de cobrir riscos d’inversions en actius admissibles no han d’impedir que aquesta OIC sigui admissible. En cas que el valor de les accions o participacions de l’OIC no siguin valorades regularment a preus de mercat per les terceres parts esmentades a les lletres a i b de l’apartat 3 de l’article 283, i l’AFA no estigui convençuda que una entitat disposa d’un mètode intern sòlid per a aquesta valoració segons el que estableix en la primera frase de l’apartat 4 de l’article 283, les accions o participacions d’aquesta OIC no han de ser tractades com a actius líquids.
Quan un actiu líquid deixa de ser admissible en la reserva d’actius líquids, l’entitat pot, no obstant això, seguir considerant-lo actiu líquid durant un període addicional de 30 dies naturals. Quan un actiu líquid en una OIC deixa de poder acollir-se al tractament que estableix l’apartat 6, les accions o participacions de l’OIC poden considerar-se no obstant això un actiu líquid per un període addicional de 30 dies sempre que aquests actius no sobrepassin el 10% dels actius totals.
Article 282. Requisits operatius aplicables a les tinences d’actius líquids
Les entitats només poden notificar com a actius líquids les tinences d’actius líquids que compleixen les condicions següents:
Que estan degudament diversificades. No es requereix diversificació per als actius corresponents a les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281;
Que estan disponibles, en termes jurídics i pràctics, en qualsevol moment durant els 30 dies següents a la seva liquidació mitjançant venda directa o mitjançant un simple pacte de recompra en mercats aprovats de recompra, a fi de complir les obligacions que arribin a venciment. Els actius líquids a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 281, mantinguts en països tercers en els quals hi hagi restriccions a les transferències o que estan denominats en divises no convertibles, es consideren disponibles únicament en la mesura que es corresponguin amb les sortides al país tercer o la moneda en qüestió; llevat que l’entitat pugui demostrar a l’AFA que ha cobert de manera adequada el consegüent risc de tipus de canvi;
Que els actius líquids són controlats per una funció de gestió de la liquiditat;
Que una part dels actius líquids, excepte aquells previstos en les lletres a, c, e i f de l’apartat 1 de l’article 281, es liquidada periòdicament i, com a mínim, anualment, mitjançant venda directa o mitjançant pactes individuals de recompra en mercats de recompra aprovats a fi de:
Comprovar l’accés al mercat d’aquests actius,
ii) Comprovar l’eficàcia dels seus processos de liquidació d’actius,
iii) Comprovar la capacitat d’utilització dels actius,
iv) Minimitzar el risc de senyalització negativa durant un període de tensió;
Que els riscs de preu associats als actius poden ser coberts però que els actius líquids estan subjectes a mecanismes interns adequats que garanteixen una ràpida disponibilitat per a la tresoreria, en cas de necessitat, i especialment que no es destinen a altres operacions corrents, entre elles:
Cobertura o altres estratègies de negociació,
ii) Aportar millores creditícies en transaccions estructurades,
iii) Cobrir despeses operatives;
Que la denominació dels actius líquids és coherent amb la distribució per divises de les sortides de liquiditat després de la deducció de les entrades.
La condició a què es refereix la lletra b del paràgraf primer no s’ha d’aplicar als actius a què fa referència l’incís i de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 281.
Article 283. Valoració dels actius líquids
El valor d’un actiu líquid que s’ha de notificar ha de ser el seu valor de mercat, al qual s’han d’aplicar els descomptes adequats per tal de reflectir com a mínim la duració, el risc de crèdit i de liquiditat i els descomptes habituals de les operacions de recompra en períodes de tensió general dels mercats. Els descomptes han de ser com a mínim del 15% en el cas dels actius que preveu la lletra d de l’apartat 1 de l’article 281. En cas que l’entitat cobreixi el risc de preu associat a un actiu, ha de tenir en compte el flux de caixa resultant de la potencial liquidació de la cobertura.
Les accions o participacions en OIC a què es refereix l’apartat 6 de l’article 281, han de ser objecte de descomptes, tenint en compte, mitjançant l’enfocament de transparència, els actius subjacents com s’indica a continuació:
0% en el cas dels actius que preveu la lletra a de l’apartat 1 de l’article 281;
5% en el cas dels actius que preveu les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 281;
20% en el cas dels actius que preveu la lletra d de l’apartat 1 de l’article 281.
L’enfocament de transparència a què es refereix l’apartat 2 s’ha d’aplicar com segueix:
Quan l’entitat coneix les exposicions subjacents d’un OIC, pot prendre-les en consideració per assignar a les lletres a a d de l’apartat 1 de l’article 281;
Quan l’entitat no coneix les exposicions subjacents d’un OIC, s’ha d’assumir que l’OIC inverteix en ordre descendent, fins al màxim permès d’acord amb el seu mandat, en les classes d’actius que preveuen les lletres a a d de l’apartat 1 de l’article 281, fins a arribar al límit total màxim d’inversió.
Les entitats han d’establir mètodes i procediments fiables per calcular i comunicar el valor de mercat i les correccions de valor de les accions o participacions en OIC. Només quan poden demostrar a criteri de l’AFA que la importància de l’exposició no justifica l’establiment de mètodes propis, les entitats poden recórrer als tercers següents per calcular i notificar els descomptes aplicables a les accions o participacions en OIC, de conformitat amb els mètodes exposats en les lletres a i b de l’apartat 3:
L’entitat dipositària de l’OIC, sempre que l’OIC inverteixi exclusivament en valors i dipositi tots els valors en aquesta entitat dipositària;
En el cas d’altres OIC, la societat de gestió de l’OIC, sempre que aquesta compleixi els criteris establerts a lletra a de l’apartat 3 de l’article 98.
La correcció dels càlculs realitzats per l’entitat dipositària o la societat de gestió de l’OIC ha de ser confirmada per un auditor extern.
Article 284. Divises amb limitacions de disponibilitat d’actius líquids
Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment en relació amb la disponibilitat per a les entitats dels actius líquids a què es refereix la lletra b de l’apartat 1 de l’article 281, en les divises que siguin pertinents per a les entitats establertes en països tercers.
Quan les necessitats justificades d’actius líquids a la llum dels requisits de l’article 277 superen la disponibilitat d’aquests actius en una divisa determinada, s’ha d’aplicar una o diverses de les excepcions següents:
No obstant el que disposa la lletra f de l’article 282, la denominació dels actius líquids pot no ser coherent amb la distribució per divises de les sortides de liquiditat després de la deducció de les entrades;
Per a les divises de països tercers, els actius líquids requerits poden ser substituïts per línies de crèdit del banc central d’aquest país tercer, compromeses irrevocablement per contracte per als 30 dies següents i de preu raonable, amb independència de l’import utilitzat, sempre que les autoritats competents d’aquest país tercer actuïn de la mateixa manera i aquest país tercer estableixi requisits d’informació comparables.
Les excepcions aplicades de conformitat amb l’apartat 2 han de ser inversament proporcionals a la disponibilitat dels actius pertinents. Les necessitats justificades de les entitats s’han d’avaluar tenint en compte la seva capacitat de reduir, mitjançant una gestió sòlida de la liquiditat, la necessitat d’aquests actius líquids i la tinença dels mateixos actius líquids per altres participants en el mercat.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises que satisfan les condicions establertes en aquest article.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar les excepcions previstes en l’apartat 2, incloses les condicions d’aplicació.
Article 285. Sortides de liquiditat
Mentre no es determini un requisit obligatori de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280, les sortides de liquiditat que s’han de notificar han d’incloure:
L’import pendent actual dels dipòsits minoristes tal com s’estableix a l’article 286;
Els imports pendents actuals d’altres passius que arriben a venciment el pagament dels quals pugui ser exigit per les entitats emissores o pel proveïdor del finançament o que comportin una expectativa implícita del proveïdor del finançament que l’entitat ha de reemborsar el passiu en el curs dels 30 dies següents, tal com estableix l’article 287;
Les sortides addicionals esmentades a l’article 288;
L’import màxim que pot utilitzar-se durant els 30 dies següents de les línies compromeses de liquiditat i crèdit no utilitzades, tal com s’estableix a l’article 289;
Les sortides addicionals identificades en l’avaluació prevista en l’apartat 2.
Les entitats han d’avaluar periòdicament la probabilitat i el volum potencial de les sortides de liquiditat, durant els 30 dies següents, relatives als productes o serveis, que no estiguin previstes en els articles 287, 288 i 289 i que aquestes entitats ofereixen o patrocinen o que compradors potencials poden considerar associades a aquestes entitats, incloses no exclusivament les sortides de liquiditat que es deriven de qualsevol disposició contractual, com altres obligacions fora de balanç i obligacions contingents en matèria de finançament, incloses no exclusivament les línies compromeses de finançament, els préstecs i bestretes no utilitzats a contraparts majoristes, les hipoteques acordades però pendents de detracció, les targetes de crèdit, els descoberts, les sortides previstes en relació amb la renovació o ampliació de nous préstecs minoristes i no minoristes, efectes a pagar derivats planificats i productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial, d’acord amb l’article 294 i l’annex I. Aquestes sortides s’han d’avaluar sobre la base d’un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat.
Per a aquesta avaluació, les entitats han de tenir especialment en compte els perjudicis importants per a la seva reputació que pot comportar el fet de no donar suport en termes de liquiditat a aquests productes o serveis. Les entitats han de notificar a l’AFA, com a mínim un cop l’any, aquells productes i serveis en relació amb els quals la probabilitat i el volum potencial de les sortides de liquiditat a què es refereix el paràgraf primer siguin importants i l’AFA ha de determinar les sortides que s’assignaran. Les entitats han d’aplicar un índex de sortida de fins a un 5% per als productes relacionats amb les partides fora de balanç de finançament comercial, d’acord amb l’article 294 i l’annex I.
Article 286. Sortides sobre dipòsits minoristes
Les entitats han de notificar per separat l’import dels dipòsits minoristes emparats per un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions, o per un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un país tercer, i ho han de multiplicar pel 5% com a mínim, si el dipòsit compleix una de les condicions següents:
Que sigui part d’una relació establerta que fa molt improbable una retirada d’aquest dipòsit, o
Que es realitzi en comptes corrents, per exemple, els comptes on s’ingressen automàticament els salaris.
Les entitats han de multiplicar pel 10% com a mínim altres dipòsits minoristes diferents dels esmentats a l’apartat 1.
Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment sobre els criteris per determinar les condicions d’aplicació del que disposen els apartats 1 i 2 en relació amb la identificació dels dipòsits minoristes objecte de diferents sortides i les definicions d’aquests productes a efectes d’aquest capítol. Aquestes orientacions han de tenir en compte la probabilitat que aquests dipòsits donin lloc a sortides de liquiditat durant els 30 dies següents. Aquestes sortides s’han d’avaluar sobre la base d’un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat.
No obstant el que disposen els apartats 1 i 2, les entitats han de multiplicar els dipòsits minoristes que han obtingut en països tercers per un percentatge més elevat que el previst en aquests apartats si el percentatge està previst en requisits comparables d’informació del tercer país.
Les entitats poden excloure del càlcul de les sortides algunes categories de dipòsits minoristes clarament delimitades, sempre que l’entitat apliqui estrictament en cada cas les condicions següents a tota la categoria d’aquests dipòsits, excepte en circumstàncies concretes degudament justificades de dificultats financeres del dipositant:
El dipositant no pot retirar el dipòsit en un termini de 30 dies, o
Per a les retirades que tenen lloc abans que finalitzi el període de 30 dies, el dipositant ha de pagar una penalització que inclou la pèrdua d’interessos entre la data de la retirada i la data de venciment contractual, més una penalització econòmica que pot no ser superior als interessos meritats pel temps transcorregut entre la data del dipòsit i la data de la retirada.
Article 287. Sortides sobre altres passius
Les entitats han de multiplicar pel 0% els passius resultants de les seves despeses d’explotació.
Les entitats han de multiplicar els passius resultants d’operacions de préstec garantit i d’operacions vinculades al mercat de capitals tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 108, per:
El 0% fins al valor dels actius líquids, de conformitat amb l’article 283, si estan garantits per actius que poden qualificar-se d’actius líquids de conformitat amb l’article 281;
El 100% per sobre del valor dels actius líquids, de conformitat amb l’article 283, si estan garantits per actius que poden qualificar-se d’actius líquids de conformitat amb l’article 281;
El 100% si estan garantits per actius que no poden qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281, llevat de les transaccions previstes per les lletres d i e d’aquest apartat;
El 25% si estan garantits per actius que no poden qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281 i l’entitat que concedeixi el préstec és l’administració central, un ens del sector públic d’un país de la UE en què l’entitat bancària ha estat autoritzada o ha establert una sucursal o un banc multilateral de desenvolupament. Els ens del sector públic que reben aquest tractament queden circumscrits a aquells que tenen una ponderació de risc d’un 20% o inferior, segons el que disposa la secció segona del capítol tercer del títol III;
El 0% si l’entitat que concedeix el préstec és un banc central.
Les entitats han de multiplicar els passius resultants dels dipòsits que han de mantenir:
El dipositant, a fi d’obtenir de l’entitat serveis de compensació, custòdia o gestió d’efectiu o un altre servei equivalent;
En el context del repartiment de tasques comunes en el marc d’un sistema institucional de protecció que compleixi els requisits de l’apartat 7 de l’article 79, o com a dipòsit mínim legal o estatutari, una altra entitat que sigui membre del mateix sistema institucional de protecció;
El dipositant en el context d’una relació operativa assentada, diferent de l’esmentada en la lletra a;
El dipositant per obtenir serveis de compensació d’efectiu i d’entitat bancària central i si l’entitat bancària pertany a una xarxa en compliment de disposicions legals o estatutàries;
Pel 5% en el cas de la lletra a en la mesura que estiguin coberts pel sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un tercer país, o per un 25% en els altres casos.
Els dipòsits d’entitats bancàries col·locats en entitats centrals de crèdit que siguin considerats com a actius líquids de conformitat amb la lletra f de l’apartat 1 de l’article 281, han de ser multiplicats pel 100% del nivell de sortida.
La compensació, custòdia o gestió d’efectiu o altres serveis comparables a què fan referència les lletres a i d de l’apartat 3 només cobreixen aquests serveis en la mesura que es prestin en el context d’una relació establerta de la qual depèn substancialment el dipositant. No han de consistir merament en serveis de corresponsalia bancària o de corretatge preferencial i l’entitat ha de disposar de proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu.
Fins que hi hagi una definició uniforme de la relació operativa assentada a què es refereix la lletra c de l’apartat 3, les entitats han de fixar per si mateixes els criteris per determinar que hi ha una relació operativa assentada respecte de la qual tenen proves que el client no pot retirar els imports deguts legalment en un horitzó temporal de 30 dies sense comprometre el seu funcionament operatiu, i notificar aquests criteris a l’AFA. L’AFA pot oferir orientacions generals que les entitats han de seguir a l’hora de determinar els dipòsits mantinguts pel dipositant en el context d’una relació operativa assentada.
Les entitats han de multiplicar pel 40% dels passius resultants de dipòsits de clients que no són clients financers en la mesura que no estan inclosos en el apartats 3 i 4 i han de multiplicar pel 20% l’import d’aquests passius coberts per un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema equivalent en un país tercer.
Les entitats han de prendre en consideració les sortides i entrades previstes en un horitzó de 30 dies en els contractes enumerats en l’annex II, en termes nets, de totes les contraparts i s’han de multiplicar pel 100% en el cas de sortida neta. Per termes nets s’entén també nets de les garanties reals que es reben i que puguin qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281.
Les entitats han de notificar per separat els altres passius no previstos en els apartats 1 a 5.
L’AFA pot autoritzar l’aplicació d’un percentatge inferior de sortides, cas per cas, als passius de l’apartat 7 quan es compleixin totes les condicions següents:
Que el dipositant:
És una entitat matriu o filial de l’entitat o una altra filial de la mateixa entitat matriu,
ii) Està vinculat a l’entitat per una relació de control tal que el dipositant persona jurídica i l’entitat tenen una direcció única en virtut d’un contracte celebrat entre ambdós o clàusules estatutàries d’aquestes empreses o els òrgans d’administració, de direcció o de control d’ambdós empreses es componen majoritàriament de les mateixes persones en funció durant l’exercici i fins a l’establiment dels comptes consolidats,
iii) És una entitat integrada en el mateix sistema institucional de protecció de conformitat amb els requisits de l’apartat 7 de l’article 79,
iv) És l’entitat central o un membre d’una xarxa de conformitat amb la lletra m de l’apartat 1 de l’article 265;
Que hi hagi motius per esperar un flux de sortides menor durant els 30 dies següents, fins i tot en un escenari de tensió combinada, idiosincràtica i en el conjunt del mercat;
Que el dipositant comptabilitza una sortida corresponent simètrica o més prudent, no obstant el que disposa l’article 290;
Que l’entitat i el dipositant estan establerts en la mateixa jurisdicció.
Article 288. Sortides addicionals
Les garanties reals que no són actius dels esmentats a les lletres a, b i c de l’apartat 1 de l’article 281, i que aporti l’entitat per als contractes que s’enumeren en l’annex II, així com els derivats de crèdit, estan subjectes a un percentatge de sortides addicionals del 20%.
Les entitats han de notificar a l’AFA tots els contractes celebrats les condicions contractuals dels quals donin lloc, en un termini de 30 dies, a sortides de liquiditat o a necessitats addicionals de garanties reals resultants d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat. Si l’AFA considera que aquests contractes són significatius en relació amb les sortides de liquiditat potencials de l’entitat, han d’exigir que aquesta afegeixi sortides addicionals per a aquests contractes corresponents a les necessitats addicionals de garanties reals resultants d’un deteriorament significatiu de la qualitat creditícia de l’entitat, com una rebaixa de la seva avaluació creditícia externa de fins a tres graons. L’entitat ha de revisar periòdicament l’abast d’aquest deteriorament significatiu d’acord amb el que sigui pertinent en virtut dels contractes que ha celebrat i ha de notificar el resultat de la seva revisió a l’AFA.
L’entitat ha d’afegir sortides addicionals corresponents a necessitats de garanties reals que siguin conseqüència dels efectes de condicions adverses del mercat en les operacions amb derivats, les operacions de finançament o altres contractes de l’entitat que siguin significatius.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació a fi de determinar les condicions d’aplicació en relació amb el concepte de significativitat i els mètodes de mesurament d’aquestes sortides addicionals.
L’entitat ha d’afegir sortides addicionals corresponents al valor de mercat dels valors o altres actius venuts a curt i que s’han de lliurar en un horitzó de 30 dies, llevat que l’entitat tingui els valors que s’han de lliurar o els hagi pres prestats en condicions que obliguin a fer-ne la devolució únicament després del termini de 30 dies i aquests valors no formin part dels actius líquids de l’entitat.
L’entitat ha d’afegir una sortida suplementària corresponent a:
L’excés de garanties reals que l’entitat manté i que pot ser exigit per la contrapart en tot moment d’acord amb contracte;
Les garanties reals que s’han de retornar a la contrapart;
Les garanties reals que corresponen a actius que poden qualificar-se d’actius líquids a efectes de l’article 281 que poden ser substituïdes per actius corresponents a actius que no són qualificats d’actius líquids a efectes de l’article 281 sense l’aprovació de l’entitat.
Els dipòsits rebuts com a garantia no s’han de considerar passiu a efectes de l’article 287 sinó que, quan escaigui, s’han de regir pel que disposa aquest article.
Article 289. Sortides de línies de liquiditat i de crèdit
Les entitats han de comunicar les sortides derivades de línies compromeses de crèdit i línies compromeses de liquiditat, que es determinen com a percentatge de l’import màxim que pot retirar-se en els 30 dies següents. Aquest import màxim que pot retirar-se es pot calcular excloent els requisits de liquiditat obligatoris d’acord amb l’apartat 2 de l’article 285, per a les partides fora de balanç de finançament comercial i excloent, de conformitat amb l’article 283, el valor de les garanties reals que han d’aportar-se, en cas que l’entitat pugui reutilitzar aquestes garanties i si les garanties reals constitueixen actius líquids de conformitat amb l’article 281. Les garanties reals aportades no han de consistir en actius emesos per la contrapart de la línia de crèdit o liquiditat o una de les seves empreses associades. Si l’entitat disposa de la informació necessària, l’import màxim que pot retirar-se de les línies de crèdit i liquiditat ha de ser l’import màxim que pot retirar-se tenint en compte les mateixes obligacions de la contrapart o tenint en compte el calendari preestablert de retirades contractuals que venci en els 30 dies següents.
L’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, de les línies compromeses no utilitzades de liquiditat i de les línies compromeses no utilitzades de crèdit s’ha de multiplicar pel 5% si compleixen els criteris per ser considerades exposicions minoristes d’acord amb el que estableix l’article 89.
L’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, de les línies compromeses no utilitzades de liquiditat i de les línies compromeses no utilitzades de crèdit s’ha de multiplicar pel 10% quan es compleixen totes les condicions següents:
Quan no pertanyen a la categoria d’exposicions minoristes d’acord amb el que estableix l’article 89;
Quan s’han ofert a clients que no siguin clients financers;
Quan no s’han ofert per tal de substituir el finançament del client en situacions en què sigui incapaç de cobrir les seves necessitats de finançament en els mercats financers.
L’import compromès d’una línia de liquiditat que s’ha ofert a una SSPE a fi de permetre que una SSPE adquireixi actius diferents de valors a clients que no són clients financers s’ha de multiplicar per un 10% en la mesura que aquest import superi l’import dels actius que estiguin sent adquirits en aquest moment als clients i en els casos en què l’import màxim que pot retirar està limitat contractualment a l’import dels actius que estan sent adquirits.
L’entitat ha de notificar l’import màxim que pot retirar-se, en els 30 dies següents, d’altres línies compromeses no utilitzades de crèdit i altres línies compromeses no utilitzades de liquiditat. Això s’aplica, en particular, a:
Les línies de liquiditat que l’entitat ha concedit a SSPE en casos diferents dels recollits en la lletra b de l’apartat 3;
Les disposicions d’acord amb les quals l’entitat ha de comprar o intercanviar actius d’una SSPE;
Línies atorgades a les entitats bancàries;
Línies atorgades a entitats financeres i a entitats financeres d’inversió.
No obstant el que disposa l’apartat 5, les entitats que han estat establertes i patrocinades almenys per una administració regional o central d’un estat membre de la UE poden aplicar també els tractaments que estableixen els apartats 2 i 3 a les línies de liquiditat i crèdit que s’ofereixen a les entitats amb l’única finalitat de finançar directament o indirectament préstecs promocionals pertanyents a les categories d’exposicions previstes en els apartats esmentats. No obstant el que disposa la lletra g de l’apartat 2 de l’article 290, si aquests préstecs promocionals s’estenen a través d’una altra entitat intermediària (préstecs subrogats), les entitats poden comptabilitzar un percentatge simètric d’entrades i sortides. Aquests préstecs promocionals s’han de posar exclusivament a disposició de les persones que no siguin clients financers sobre una base no competitiva i no lucrativa, per tal de fomentar els objectius públics de l’administració regional o central. Només és possible recórrer a aquestes línies de liquiditat i crèdit després de presentar la sol·licitud raonablement esperada d’un préstec promocional i per l’import màxim d’aquesta sol·licitud i en relació amb la notificació subsegüent sobre la utilització de fons desemborsats.
Article 290. Entrades
Les entitats han de comunicar les seves entrades de liquiditat. Les entrades màximes de liquiditat han de ser les entrades de liquiditat limitades al 75% de les sortides de liquiditat. Les entitats poden eximir d’aquest límit les entrades de liquiditat de dipòsits mantinguts en altres entitats i als quals siguin aplicables els tractaments que estableixen els apartats 6 o 7 de l’article 79. Les entitats poden eximir d’aquest límit les entrades de liquiditat de pagaments pendents de prestataris i obligacionistes relatius a préstecs hipotecaris finançats amb bons que puguin acollir-se al tractament que estableixen els apartats 4, 5 o 6 de l’article 95, o amb els bons garantits tal com es defineixen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà. Les entitats poden eximir les entrades de préstecs promocionals que les entitats han transferit. Amb l’aprovació prèvia de l’AFA, l’entitat pot eximir plenament o parcial les entrades en què el proveïdor sigui una entitat matriu o filial de l’entitat o una altra filial de la mateixa entitat matriu o estigui vinculat a l’entitat mitjançant una relació de control de tal manera que es gestionen de manera unificada en virtut d’un contracte celebrat amb aquesta empresa o clàusules estatutàries de l’entitat i aquesta empresa o els òrgans d’administració, de direcció o de control de l’entitat i d’aquesta empresa o més empreses es componen majoritàriament de les mateixes persones en funció durant l’exercici i fins a l’establiment dels comptes consolidats.
Les entrades de liquiditat es mesuren durant els 30 dies següents. Han de comprendre només les entrades contractuals d’exposicions que no estan en situació de mora i respecte de les quals l’entitat no té motius per esperar un incompliment en un horitzó de 30 dies. S’han de notificar plenament les entrades de liquiditat, presentant per separat les entrades següents:
Dels pagaments pendents de clients que no són clients financers a efectes del pagament del principal s’ha de deduir un 50% del seu valor o l’import dels compromisos contractuals d’ampliació del finançament adquirits davant d’aquests clients, si aquesta última xifra fos més gran. Aquesta deducció no s’ha d’aplicar als pagaments pendents procedents d’operacions de préstec garantit i operacions vinculades al mercat de capitals, tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 108, que estiguin cobertes per actius líquids d’acord amb l’article 281, tal com s’esmenta en la lletra d d’aquest apartat.
No obstant el que disposa el paràgraf primer d’aquesta lletra, les entitats que han rebut un compromís previst en l’apartat 6 de l’article 289, per desemborsar un préstec promocional a un beneficiari final, poden tenir en compte una entrada per l’import màxim de la sortida que apliquin al compromís corresponent per estendre aquests préstecs promocionals;
Els pagaments pendents procedents de les operacions comercials de finançament amb venciment residual de 30 dies com a màxim es tenen en compte en la seva totalitat com a entrades;
Els actius amb una data de venciment contractual indefinida s’han de tenir en compte amb un 20% d’entrada, sempre que el contracte permeti al banc retirar i demanar pagament en un termini de 30 dies;
Els pagaments pendents procedents d’operacions de préstec garantit i operacions vinculades al mercat de capitals, tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 108, si estan coberts per actius líquids, tal com es defineixen a l’apartat 1 de l’article 281, no es tenen en compte fins al valor dels actius líquids net dels descomptes, i es tenen en compte en la seva totalitat en els altres casos;
Els pagaments pendents que l’entitat deutora tracta d’acord amb els apartats 3 i 4 de l’article 287 s’han de multiplicar per una entrada simètrica corresponent;
Els imports pendents derivats de posicions en instruments que pertanyen a un índex principal de renda variable sempre que no hi hagi un doble còmput dels actius líquids;
Les línies de crèdit o de liquiditat no utilitzades i qualsevol altre compromís rebut no es tenen en compte.
Les sortides i entrades previstes en un horitzó de 30 dies en virtut dels contractes enumerats en l’annex II es reflecteixen en termes nets amb relació a totes les contraparts i s’han de multiplicar pel 100% de la sortida neta. Per termes nets s’entén també nets de les garanties reals que es reben i que poden qualificar-se d’actius líquids d’acord amb l’article 281.
No obstant el que disposa la lletra g de l’apartat 2, l’AFA pot autoritzar l’aplicació d’un flux d’entrada superior, cas per cas, per a les línies de crèdit i de liquiditat, quan es compleixen totes les condicions següents:
Quan hi hagi motius per esperar entrades superiors, fins i tot en situació de tensió combinada del proveïdor, idiosincràtica i estesa al conjunt del mercat;
Quan la contrapart sigui una entitat matriu o filial de l’entitat o una altra filial de la mateixa entitat matriu o estigui vinculada per una relació de control com la que s’estableix a l’última frase de l’apartat 1 d’aquest article, o sigui membre del mateix sistema institucional de protecció a què es refereix l’apartat 7 de l’article 79;
Quan la contrapart apliqui una sortida corresponent simètrica o més prudent, no obstant el que disposen els articles 287, 288 i 289;
Quan l’entitat i la contrapart estiguin establertes en la mateixa jurisdicció.
Les entitats no han de comunicar entrades derivades dels actius líquids notificats de conformitat amb l’article 281 que no són pagaments deguts pels actius que no es reflecteixin en el valor de mercat de l’actiu.
Les entitats no han de comunicar entrades derivades de noves obligacions adquirides.
Les entitats només han de prendre en consideració les entrades de liquiditat que es reben en països tercers en què hi hagi restriccions de transferència o que estiguin denominades en divises no convertibles, en la mesura que es corresponguin amb sortides respectivament al país tercer o la divisa en qüestió.
Article 291. Actualització de futurs requisits de liquiditat
Després de l’aprovació del reglament tècnic de regulació que especifiqui el requisit de liquiditat d’acord amb l’apartat 4 de l’article 280, el ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació per especificar les condicions previstes en l’apartat 1 de l’article 286, l’article 287 (a excepció de l’apartat 8), i de l’article 289, per tal de tenir en compte les normes acordades internacionalment.
Capítol tercer. Informació sobre finançament estable
Article 292. Elements que proporcionen finançament estable
Les entitats han de notificar a l’AFA, de conformitat amb els requisits de notificació que preveu l’apartat 1 de l’article 280, i els formats uniformes de notificació a què es refereix l’apartat 3 de l’article 280, els elements següents i els seus components, per tal de permetre avaluar la disponibilitat de finançament estable:
Els següents fons propis després d’aplicar la deducció en els casos pertinents:
Instruments de capital de nivell 1,
ii) Instruments de capital de nivell 2,
iii) Altres accions preferents i instruments de capital superiors a l’import permès per al nivell 2 amb un venciment efectiu de com a mínim un any;
Els passius següents no inclosos en la lletra a:
Dipòsits minoristes als quals pot aplicar-se el tractament que preveu l’apartat 1 de l’article 286,
ii) Dipòsits minoristes als quals pot aplicar-se el tractament que preveu l’apartat 2 de l’article 286,
iii) Dipòsits als quals pot aplicar-se el tractament que preveu els apartats 3 i 4 de l’article 287,
iv) Dels dipòsits indicats en l’incís iii, aquells que estan subjectes a un sistema de garantia de dipòsits de conformitat amb la Llei 20/2018, del 13 de setembre, reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits i del Sistema andorrà de garantia d’inversions o un sistema de garantia de dipòsits equivalent d’un país tercer, en el sentit de l’apartat 1 de l’article 286,
Dels dipòsits indicats en l’incís iii, aquells previstos en la lletra b de l’apartat 3 de l’article 287,
vi) Dels dipòsits indicats en l’incís iii, aquells previstos en la lletra d de l’apartat 3 de l’article 287,
vii) Els imports dipositats no previstos en els incisos i, ii o iii si no pertanyen a clients financers,
viii) Tots els fons obtinguts de clients financers,
ix) Separadament per als imports previstos en els incisos vii i viii, respectivament, finançament procedent d’operacions de préstec garantit i d’operacions vinculades al mercat de capitals, tal com es defineixen en el punt 3 de l’article 108:
- coberta per actius que puguin qualificar-se d’actius líquids de conformitat amb l’article 281, i
- coberta per altres actius,
Passius resultants de valors que puguin acollir-se al tractament que preveuen els apartats 4 i 5 de l’article 95, o bons garantits tal com es defineixen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà,
xi) Altres passius resultants de valors emesos no previstos en la lletra a, que s’exposen a continuació:
- passius resultants de valors emesos amb un venciment efectiu de com a mínim un any, i
- passius resultants de valors emesos amb un venciment efectiu inferior a un any,
xii) Altres passius.
Quan escaigui, tots els elements s’han de presentar en les cinc categories següents, en funció de la proximitat de la seva data de venciment i la primera data possible en què es pot exigir el pagament d’acord amb el contracte:
De 0 a 3 mesos;
De 3 a 6 mesos;
De 6 a 9 mesos;
De 9 a 12 mesos;
Més de 12 mesos.
Article 293. Elements que requereixen finançament estable
Llevat que es dedueixin dels fons propis, els elements següents s’han de notificar a l’AFA per separat, per tal de permetre avaluar la necessitat de finançament estable:
Els actius que puguin qualificar-se com a actius líquids de conformitat amb l’article 281, desglossats per tipus d’actiu;
Els valors i instruments del mercat monetari no inclosos en la lletra a que s’exposen a continuació;
Actius als quals sigui atribuïble el nivell 1 de qualitat creditícia d’acord amb l’article 88,
ii) Actius als quals sigui atribuïble el nivell 2 de qualitat creditícia d’acord amb l’article 88,
iii) Altres actius;
Valors de renda variable d’entitats no financeres cotitzades en un índex important en un mercat organitzat reconegut;
Altres valors de renda variable;
Or;
Altres metalls preciosos;
Préstecs i drets de cobrament no renovables, dels quals s’han de consignar per separat aquells els prestataris dels quals són:
Persones físiques, llevat d’empresaris individuals i societats,
ii) PIMEs que es poden incloure en la classe d’exposicions minoristes i quan el dipòsit agregat que manté aquest client o grup de clients connectats sigui inferior a 1 milió EUR,
iii) Emissors sobirans, bancs centrals i ens del sector públic,
iv) Clients no previstos en els incisos i i ii que no són clients financers,
Clients no previstos en els incisos i, ii i iii que siguin clients financers, i d’entre ells, per separat, els que siguin entitats bancàries i altres clients financers;
Préstecs i drets de cobrament no renovables a què es refereix la lletra g, i d’entre ells, per separat, els que:
Estan garantits per béns immobles comercials,
ii) Estan garantits per béns immobles residencials,
iii) Són cofinançats (subrogació) mitjançant bons que poden acollir-se al tractament que estableixen els apartats 4 i 5 de l’article 95, o bons garantits tal com es defineixen a l’apartat 4 de l’article 22 del Text refós de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà;
Drets de cobrament sobre derivats;
Altres actius;
Línies compromeses no utilitzades de crèdit que es classifiquin com de “risc mitjà” o “risc mitjà/baix” d’acord amb l’annex I.
Quan és procedent, tots els elements s’han de presentar en les cinc categories que es descriuen en l’apartat 2 de l’article 292.
Títol VII. Palanquejament
Article 294. Càlcul de la ràtio de palanquejament
De conformitat amb l’article 84 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular la seva ràtio de palanquejament de conformitat amb la metodologia exposada en els apartats 2 a 12.
La ràtio de palanquejament es calcula com la mesura del capital de l’entitat dividit per la mesura de l’exposició total de l’entitat i s’ha d’expressar com un percentatge.
Les entitats han de calcular la ràtio de palanquejament en la data de referència per a la comunicació d’informació.
A efectes de l’apartat 2, la mesura del capital ha de ser el capital de nivell 1.
La mesura de l’exposició total serà la suma dels valors d’exposició de:
Els actius als quals es fa referència en l’apartat 5, llevat que es dedueixin quan es determini la mesura de capital esmentada a l’apartat 3;
Els derivats indicats a l’apartat 8;
Addicions per risc de crèdit de contrapart en les operacions de recompra, operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, operacions amb liquidació diferida i operacions de préstec amb reposició del marge, incloses les que estiguin fora de balanç, esmentades en l’article 296;
Les partides fora de balanç indicades en l’apartat 9.
Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels actius, exclosos els contractes enumerats en l’annex II i els derivats de crèdit, de conformitat amb els principis següents:
Per valors d’exposició dels actius s’entenen els valors d’exposició d’acord amb la primera frase de l’apartat 1 de l’article 77;
Les garanties reals de naturalesa física o financera, les garanties o les reduccions del risc de crèdit adquirides no s’utilitzaran per reduir els valors d’exposició dels actius;
Els préstecs no es compensaran amb dipòsits;
Les operacions de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o de matèries primeres, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge no es compensaran.
L’AFA pot permetre que una entitat no inclogui en la mesura d’exposició les exposicions que puguin beneficiar-se del tractament que estableix l’apartat 6 de l’article 79. L’AFA pot concedir aquesta autorització únicament quan es compleixin totes les condicions exposades en les lletres a a d de l’apartat 6 de l’article 79, i quan hagin donat l’aprovació establerta en l’apartat 6 de l’article 79.
Com a excepció al que disposa la lletra d de l’apartat 5, les entitats poden determinar en termes nets el valor d’exposició de l’efectiu per cobrar i l’efectiu per pagar en les operacions de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge amb la mateixa contrapart només si es compleixen totes les condicions següents:
Les operacions tenen la mateixa data explícita de liquidació final;
El dret a compensar l’import que es deu a la contrapart amb l’import que es deu per part de la contrapart ha de ser legalment executable en totes les situacions següents:
En el curs normal de l’activitat empresarial,
ii) En cas d’impagament, insolvència o fallida;
Les contraparts tenen la intenció de liquidar en termes nets, liquidar simultàniament, o bé les operacions estan subjectes a un mecanisme de liquidació en què el resultat és l’equivalent funcional d’una liquidació neta.
A efectes de la lletra c del primer paràgraf, un mecanisme de liquidació dona com a resultat l’equivalent funcional d’una liquidació neta si, en la data de liquidació, el resultat net dels fluxos de caixa de les operacions en aquest mecanisme és igual a l’import net únic d’acord amb la liquidació neta.
Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II i dels derivats de crèdit, inclosos els que estiguin fora de balanç, de conformitat amb l’article 295.
Les entitats han de determinar el valor d’exposició de les partides fora de balanç, exclosos els contractes enumerats en l’annex II, els derivats de crèdit, les operacions de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 77. No obstant això, les entitats no reduiran el valor nominal d’aquestes partides mitjançant ajustos per risc de crèdit específic.
El valor d’exposició de les partides de baix risc fora de balanç esmentades a la lletra d de l’apartat 1 de l’article 77, ha d’estar subjecte a un límit mínim equivalent al 10% del seu valor nominal.
Una entitat que sigui membre compensador d’una ECCQ pot excloure del càlcul de la mesura de les exposicions de negociació de les partides següents, sempre que aquestes exposicions de negociació es compensin amb aquesta ECCQ i compleixin, al mateix temps, les condicions establertes en la lletra c de l’apartat 1 de l’article 192:
contractes enumerats en l’annex II;
derivats de crèdit;
operacions de recompra;
operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres;
operacions amb liquidació diferida;
operacions de préstec amb reposició del marge.
Quan una entitat que sigui membre compensador d’una ECCQ garanteixi a la ECCQ el comportament d’un client que participi directament en operacions amb derivats amb la ECCQ, ha d’incloure, en la mesura de l’exposició, l’exposició resultant de la garantia com a exposició al client per derivats de conformitat amb l’article 295.
Quan els principis comptables generalment acceptats aplicables comptabilitzin en el balanç els actius fiduciaris, aquests poden quedar exclosos de la mesura de l’exposició total corresponent a la ràtio de palanquejament, sempre que els actius compleixin els criteris en matèria de no reconeixement de la norma internacional comptable (NIC) 39, i quan sigui procedent, els criteris en matèria de no consolidació.
L’AFA pot permetre que una entitat exclogui de la mesura de l’exposició les exposicions que compleixin totes les condicions següents:
Ser exposicions enfront d’ens del sector públic;
Ser tractades de conformitat amb l’apartat 4 de l’article 82;
Derivar-se de dipòsits que l’entitat estigui legalment obligada a transferir a l’ens del sector públic esmentat en la lletra a amb la finalitat de finançament d’inversions d’interès general.
Article 295. Valor d’exposició dels derivats
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.