Decret del 6-03-2019 pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d'inversió

Les entitats únicament poden utilitzar el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera quan calculin les exposicions ponderades per risc d’acord amb el mètode estàndard. No s’han d’utilitzar alhora el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera i el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera.

D’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han d’assignar a les garanties reals de naturalesa financera admissibles un valor igual al seu valor de mercat determinat d’acord amb la lletra d de l’apartat 4, de l’article 121.

Les entitats han d’aplicar a les fraccions dels valors d’exposició que estan cobertes pel valor de mercat d’una garantia real admissible, la ponderació de risc que s’assignin d’acord amb la secció segona si l’entitat creditora tingués una exposició directa enfront de l’instrument que serveix de garantia. A aquests efectes, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del seu valor, i no al valor d’exposició que s’indica a l’apartat 1 de l’article 77.

Les entitats han d’assignar una ponderació de risc del 0% a la part garantida de l’exposició derivada d’operacions de recompra i operacions de préstec de valors o d’operacions de crèdit de valors que compleixin els criteris de l’article 138. Si la contrapart de l’operació no és un participant essencial en el mercat, s’ha d’assignar una ponderació de risc del 10%.

Les entitats han d’aplicar una ponderació de risc del 0%, fins al límit cobert per la garantia, als valors d’exposició determinats d’acord amb la secció cinquena corresponents als instruments derivats enumerats en l’annex II i subjectes a la valoració diària a preus de mercat que es garanteixin mitjançant efectiu o instruments assimilats a l’efectiu quan no hi ha desfasaments de divises.

Pel que fa a operacions diferents de les previstes en els apartats 4 i 5, les entitats es poden assignar una ponderació de risc del 0% quan l’exposició i la garantia real estiguin denominades en la mateixa divisa i concorri una de les dos circumstàncies següents:

Als efectes dels apartats 5 i 6 es considera que els títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals inclouen:

A fi d’atendre la volatilitat dels preus, a l’hora de valorar les garanties a efectes del mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera les entitats han d’aplicar els ajustos de volatilitat que preveuen els articles 135 a 138.

Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (CVA) de la manera següent:

Les entitats han de calcular el valor de la garantia real ajustat per la volatilitat (EVA) de la manera següent:

A l’efecte del càlcul d’E en l’apartat 3, el valor d’exposició de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I ha de ser igual al 100% del valor de les partides fora de balanç enumerades en l’annex I, i no al valor d’exposició que indica l’apartat 1 de l’article 77;

Les entitats han de calcular el valor plenament ajustat de l’exposició (E*) prenent en consideració tant la volatilitat com els efectes de reducció del risc de la garantia real, de la manera següent:

Les entitats poden calcular els ajustos de volatilitat que han d’aplicar, ja sigui emprant el mètode supervisor que preveu l’article 135 o el mètode d’estimacions pròpies que preveu l’article 136.

Quan la garantia real consisteixi en una sèrie d’elements admissibles, les entitats han de calcular l’ajust de volatilitat (H) de la manera següent:

Els ajustaments de volatilitat que les entitats han d’aplicar d’acord amb el mètode supervisor, suposant que s’efectua una revaluació diària, estan recollits en els quadres 1 a 4.

El càlcul dels ajustaments de volatilitat d’acord amb l’apartat 1 ha d’estar subjecte a les condicions següents:

En els quadres 1 a 4 de l’apartat 1 i en els apartats 4 a 6, el nivell de qualitat creditícia corresponent a l’avaluació creditícia del títol de deute ha de ser el nivell de qualitat creditícia que l’AFA determini que correspon a l’avaluació creditícia d’acord amb la secció segona.

En el cas dels valors o primeres matèries no admissibles prestats o venuts d’acord amb operacions amb compromís de recompra o operacions de préstec de valors o primeres matèries o operacions a crèdit de valors o primeres matèries, l’ajust de volatilitat ha de ser igual al corresponent a les accions no incloses en un índex borsari principal però cotitzades en borses reconegudes.

En el cas de les accions o participacions admissibles en organismes d’inversió col·lectiva, l’ajust de volatilitat ha de ser la mitjana ponderada dels ajustos de volatilitat aplicables que corresponguin als actius en què ha invertit el fons, tenint en compte el període de liquidació de l’operació especificat en l’apartat 2.

En el cas dels títols de deute sense qualificació emesos per entitats i que compleixin els criteris d’admissibilitat que preveu l’apartat 4 de l’article 113, els ajustos de volatilitat han de ser iguals als corresponents als valors emesos per entitats o empreses amb una qualificació de crèdit externa corresponent als nivells de qualitat creditícia 2 o 3.

L’AFA ha de permetre que les entitats facin servir les seves estimacions pròpies de volatilitat a l’hora de calcular els ajustaments de volatilitat que s’han d’aplicar a la garantia real i a les exposicions, sempre que satisfacin els requisits que estableixen els apartats 2 i 3. Les entitats que han estat autoritzades a utilitzar les seves estimacions pròpies de la volatilitat no han de revertir a l’ús d’altres mètodes, excepte per motius justificats i amb l’autorització de l’AFA.

El càlcul dels ajustos de volatilitat ha de satisfer els requisits següents:

L’estimació dels ajustos de volatilitat ha de satisfer tots els criteris qualitatius següents:

En relació amb les operacions de recompra i les operacions de préstec de valors o operacions a crèdit de valors, quan una entitat fa ús, per als ajustaments de volatilitat, del mètode supervisor, d’acord amb l’article 135, o del mètode d’estimacions pròpies, d’acord amb l’article 136, i sempre que es compleixin els requisits que preveuen les lletres a a h de l’apartat 2, les entitats poden, en lloc d’aplicar els ajustos de volatilitat calculats d’acord amb els articles 135 a 137, aplicar un ajust de volatilitat del 0%.

Les entitats poden aplicar un ajust de volatilitat del 0% quan es compleixin totes les condicions següents:

Els participants essencials en el mercat a què es refereix la lletra h de l’apartat 2 comprenen els següents:

Quan es compleixin els requisits establerts a l’apartat 1 de l’article 125, els dipòsits mantinguts en una entitat tercera poden ser considerats per aquesta entitat com a garanties reals.

Quan es compleixen els requisits establerts a l’apartat 2 de l’article 125, l’entitat ha de sotmetre la part de l’exposició garantida pel valor corrent de rescat de les pòlisses d’assegurança de vida pignorades a favor de l’entitat creditora ponderant per risc, utilitzant les ponderacions de risc especificades a l’apartat 3;

A efectes del que està disposat en l’apartat 2, l’entitat ha d’aplicar les següents ponderacions de risc basades en la ponderació de risc atribuït a una exposició preferent no garantida davant l’entitat asseguradora proveïdora de l’assegurança de vida:

L’entitat pot atorgar als instruments recomprats a instàncies del tenidor i admissibles d’acord amb l’apartat c de l’article 115 el tractament de garantia real de l’entitat emissora. El valor de la cobertura del risc de crèdit admissible ha de ser el següent:

A l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals dels articles 141 a 143, el valor de la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals (G) ha de ser l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a abonar en cas d’incompliment o impagament del prestatari o en cas que es produeixin altres esdeveniments de crèdit especificats.

En el cas dels derivats de crèdit que no incloguin com a esdeveniment de crèdit una reestructuració de l’obligació subjacent que impliqui una condonació o un ajornament del principal, els interessos o les comissions i que doni lloc a una pèrdua de crèdit, s’han d’aplicar les disposicions següents:

Quan la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què està denominada l’exposició, l’entitat ha de reduir el valor de la cobertura del risc de crèdit mitjançant l’aplicació d’un ajustament de la volatilitat d’acord amb la fórmula següent:

Les entitats han de basar els ajustos de volatilitat aplicables en cas de desfasament de divises en un període de liquidació de 10 dies hàbils, partint del supòsit d’una revaluació diària, i poden calcular-los d’acord amb el mètode supervisor o al mètode d’estimacions pròpies per a l’ajustament de la volatilitat previstos en els articles 135 i 136, respectivament. Les entitats han d’incrementar els ajustaments de volatilitat d’acord amb el que preveu l’article 137.

Als efectes de l’apartat 3 de l’article 79, l’entitat ha de calcular les exposicions ponderades per risc d’acord amb la fórmula següent:

Quan l’import cobert (GA) sigui inferior al valor de l’exposició (E), l’entitat només pot aplicar la fórmula indicada en l’apartat 1 si la part coberta i la part no coberta de l’exposició tenen la mateixa prelació.

Les entitats poden fer extensiu el tractament que preveuen els apartats 4 i 6 de l’article 80 a les exposicions o parts d’exposicions garantides per l’administració central o el banc central, quan la garantia estigui denominada en la divisa nacional del prestatari i l’exposició estigui finançada en aquesta mateixa divisa.

A l’efecte del càlcul de les exposicions ponderades per risc, es produeix un desfasament de venciment quan el venciment residual de la cobertura del risc de crèdit és inferior al de l’exposició protegida. Quan la cobertura té un venciment residual inferior a tres mesos i un venciment inferior al de l’exposició subjacent, no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit.

En cas de desfasament de venciment, la cobertura del risc de crèdit no es considera admissible quan el venciment original sigui inferior a un any.

Amb subjecció a un màxim de cinc anys, el venciment efectiu de l’exposició subjacent ha de ser el major termini restant possible abans que el deutor hagi de complir la seva obligació. Sense perjudici del que disposa l’apartat 2, el venciment de la cobertura del risc de crèdit ha de ser el termini fins a la primera data possible en la qual pot finalitzar el període de vigència de la protecció o donar-se fi a la protecció.

Quan hi ha l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del venedor de la cobertura, les entitats han de considerar que el venciment sigui el termini fins a la primera data possible en la qual es pot exercir aquesta opció. Quan hi hagi l’opció de donar fi a la cobertura a discreció del comprador de la cobertura i les condicions de l’acord de creació de la cobertura contenen un incentiu positiu perquè l’entitat exigeixi la realització de l’operació abans del venciment recollit en el contracte, les entitats han de considerar que el venciment efectiu sigui el termini fins a la primera data possible en què es pot exercir aquesta opció; en cas contrari, les entitats poden considerar que l’opció no afecta el venciment de la cobertura.

Quan no es pot evitar que el període de vigència del derivat de crèdit acabi abans que hagi expirat qualsevol període de gràcia necessari per poder determinar que efectivament s’ha produït l’impagament de l’obligació subjacent, les entitats han de restar del venciment de la cobertura el període de gràcia.

En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode simple per a les garanties reals de naturalesa financera, quan hi hagi un desfasament entre el venciment de l’exposició i el de la cobertura, la garantia real no es considera una cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars.

En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments similars d’acord amb el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició al valor ajustat de la garantia real segons la fórmula següent:

En el cas d’operacions subjectes a cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, les entitats han de reflectir el venciment de la cobertura del risc de crèdit i de l’exposició en el valor ajustat de la cobertura segons la fórmula següent:

Clàusula d’amortització anticipada: és una clàusula contractual en titulitzacions d’exposicions renovables o en titulitzacions renovables que requereix, en cas de produir determinats esdeveniments, que les posicions dels inversors es reemborsin abans del venciment inicialment fixat per als valors emesos.

Excés de marge: és la recaptació per ingressos financers i d’altra índole percebuda pel que fa a les exposicions titulitzades, neta de costos i despeses.

Exposició renovable: és una exposició en la qual, dins d’uns límits convinguts, es permeten fluctuacions dels saldos pendents dels clients atenent les seves decisions de disposició i reemborsament.

Línia de liquiditat: és la posició de titulització que sorgeix d’un acord contractual amb la finalitat de proporcionar finançament per garantir la puntualitat dels fluxos de caixa als inversors.

Opció d’extinció: és una opció contractual en virtut de la qual l’entitat originadora pot recomprar o extingir les posicions de titulització abans que s’hagin reemborsat totes les exposicions subjacents, quan el saldo viu de les exposicions se situa per sota d’un nivell determinat.

Posició no qualificada: és una posició de titulització que no té una avaluació creditícia admissible realitzada per una ECAI segons s’esmenta als articles 166 a 168.

Posició qualificada: és una posició de titulització respecte de la qual es disposa d’una avaluació creditícia admissible realitzada per una ECAI segons s’esmenta als articles 166 a 168.

Programa de pagarés de titulització (programa ABCP, per les seves sigles en anglès): és un programa de titulitzacions en què els valors emesos adopten predominantment la forma de pagarés amb un venciment original d’un any o menys.

Titulització renovable: és la titulització en la qual es renova la mateixa estructura de titulització (és a dir, s’afegeixen o es retiren exposicions del conjunt de les exposicions) independentment de si les exposicions poden o no ser renovables.

Titulització sintètica: és una titulització en la qual la transferència del risc es porta a terme mitjançant el recurs a derivats de crèdit o garanties i les exposicions titulitzades continuen sent exposicions de l’entitat originadora.

Titulització tradicional: és una titulització que implica la transferència econòmica de les exposicions titulitzades. L’operació es realitza mitjançant una transferència de la propietat de les exposicions titulitzades per l’entitat originadora a una SSPE o mitjançant una subparticipació per una SSPE. Els valors emesos no representen obligacions de pagament de l’entitat originadora.

Tram de primera pèrdua: és el tram més subordinat d’una titulització, que és el primer tram de suportar les pèrdues en què s’incorri en relació amb les exposicions titulitzades i, per tant, ofereix protecció al tram de segona pèrdua i, si és el cas, als trams de major prelació.

L’entitat originadora d’una titulització tradicional pot excloure les exposicions titulitzades del càlcul de les exposicions ponderades per risc si es compleix alguna de les condicions següents:

Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit en els casos següents:

Als efectes del que preveu l’apartat 2, s’entén per “posicions de titulització en trams de risc intermedi” les posicions de titulització a les quals és aplicable una ponderació de risc inferior al 1.250% i que tingui menor prelació que la posició amb major prelació de la titulització i menor prelació que qualsevol posició de titulització en la mateixa a la qual s’assigni un nivell 1 de qualitat creditícia de conformitat amb els articles 166 a 168.

Com a alternativa al que disposen els apartats 2 i 3, l’AFA ha d’autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit quan l’entitat originadora pugui demostrar, en tot cas de titulització, que la reducció dels requisits de fons propis que ha aconseguit mitjançant la titulització està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers.

A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 4 que resultin aplicables, s’han de complir totes les condicions següents:

L’entitat originadora d’una titulització sintètica pot calcular les exposicions ponderades per risc i, respecte de les exposicions titulitzades d’acord amb l’article 156, si es compleix alguna de les condicions següents:

Es considera que s’ha transferit una part significativa del risc de crèdit si es compleix alguna de les condicions següents:

Als efectes del que preveu l’apartat 2, s’entén per “posicions de titulització en trams de risc intermedi” les posicions de titulització a les quals sigui aplicable una ponderació de risc inferior al 1.250% i que tinguin menor prelació que la posició amb major prelació de la titulització i menor prelació que qualsevol posició de titulització en la mateixa a la qual s’assigni un nivell 1 de qualitat creditícia de conformitat amb els articles 166 a 168;

Com a alternativa al que disposen els apartats 2 i 3, l’AFA ha d’autoritzar les entitats originadores a considerar transferida una part significativa del risc de crèdit quan l’entitat originadora pot demostrar, en tot cas de titulització, que la reducció dels requisits de fons propis que ha aconseguit mitjançant la titulització està justificada per una transferència acord del risc de crèdit a tercers.

A més dels requisits establerts en els apartats 1 a 4 que resultin aplicables, la transferència ha de complir les condicions següents:

Quan una entitat originadora hagi transferit una part significativa del risc de crèdit associat a exposicions titulitzades d’acord amb els articles 150 a 151, aquesta entitat pot:

Quan l’entitat originadora hagi decidit aplicar l’apartat 1, ha de calcular les exposicions ponderades per risc prescrites en aquesta secció per a les posicions que pot mantenir en la titulització.

Quan hi hagi una exposició a diferents trams d’una titulització, l’exposició a cada tram es considera una posició de titulització independent. Es considera que els proveïdors de cobertura creditícia a posicions d’una titulització mantenen posicions en la titulització. En les posicions de titulització s’hi han d’incloure les exposicions a titulitzacions resultants de contractes de derivats sobre tipus d’interès o divises.

Llevat que una posició de titulització es dedueixi dels elements del capital de nivell 1 ordinari en virtut de la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, l’exposició ponderada per risc s’ha d’incloure en el total d’exposicions ponderades per risc de l’entitat als efectes del que preveu l’apartat 1 de l’article 59.

L’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització es calcula aplicant al valor d’exposició de la posició, calculat segons el que estableix l’article 153, la pertinent ponderació de risc total.

La ponderació de risc total ha de ser igual a la suma de la ponderació de risc establerta en aquesta secció i tota possible ponderació de risc addicional de conformitat amb l’article 272.

El valor d’exposició es calcula de la manera següent:

Quan una entitat tingui dos o més posicions encavalcades en una titulització, ha d’incloure, en la mesura que s’encavalquin, en el seu càlcul d’exposicions ponderades per risc només la posició o el percentatge de posició que produeixi les exposicions ponderades per risc més elevades. L’entitat pot reconèixer així mateix el dit encavalcament entre els requisits de fons propis per risc específic per a posicions de la cartera de negociació i els requisits de fons propis per a posicions de titulització de la cartera d’inversió, sempre que l’entitat pugui calcular i comparar els requisits de fons propis per a les posicions corresponents. A efectes d’aquest apartat s’entén per “encavalcament” el fet que les posicions representin, totalment o parcialment, una exposició al mateix risc, de manera que, en la mesura que s’encavalquin, constitueixen una sola exposició.

Quan la lletra c de l’article 167 s’apliqui a posicions en pagarés de titulització, l’entitat pot utilitzar la ponderació de risc assignada a una línia de liquiditat per calcular l’import de l’exposició ponderada per risc corresponent als pagarés de titulització, si el 100% dels pagarés emesos pel programa ABCP està cobert per aquesta o altres línies de liquiditat i totes aquestes línies de liquiditat tenen la mateixa preferència en l’ordre de prelació que la dels pagarés de manera que formen posicions encavalcades.

Les entitats poden reconèixer la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties reals o personals obtingudes respecte a una posició de titulització de conformitat amb la secció tercera i amb subjecció als requisits establerts en aquesta secció i la secció tercera.

La cobertura admissible del risc de crèdit mitjançant garanties personals i els proveïdors d’aquesta cobertura s’han de limitar als que són admissibles d’acord amb la secció tercera i el reconeixement està supeditat al compliment dels requisits pertinents establerts d’acord amb la secció tercera.

No obstant el que disposa l’apartat 2, els proveïdors admissibles de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals que s’enumeren a les lletres a a h de l’apartat 1 de l’article 116, llevat de les entitats de contrapartida centrals qualificades, han de comptar amb una avaluació creditícia assignada per una ECAI reconeguda que hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia i que hi ha correspost com a mínim el nivell 2 de qualitat creditícia en el moment en què s’ha reconegut per primera vegada la cobertura del risc de crèdit.

No obstant el que disposi l’apartat 2, les SSPE poden ser proveïdors de cobertura admissibles quan posseeixen actius que poden ser considerats garanties reals de naturalesa financera admissibles i sobre els quals no hi ha drets o drets contingents de major o igual rang que els drets contingents de l’entitat que rep la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals, i quan es compleixen tots els requisits establerts en la secció tercera per al reconeixement de les garanties reals de naturalesa financera. En aquests casos, el valor GA (l’import de la cobertura ajustat pels possibles desfasaments de divises i de venciment de conformitat amb el que preveu la secció tercera) es limita al valor de mercat d’aquests actius ajustat per la volatilitat i g (la ponderació de risc de les exposicions enfront del proveïdor de cobertura segons el que està previst d’acord amb el mètode estàndard) es determina com la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’apliquen a aquests actius com a garanties reals de naturalesa financera de conformitat amb el mètode estàndard.

Les entitats patrocinadores o les entitats originadores que, pel que fa a una titulització, han recorregut als apartats 1 i 2 de l’article 152, en calcular els imports de les exposicions ponderades per risc o que hagin venut instruments de les seves carteres de negociació, de tal manera que ja no se’ls exigeixi disposar de fons propis davant els riscs d’aquests instruments, no poden prestar suport a la titulització més enllà de les seves obligacions contractuals per tal de reduir les pèrdues potencials o reals per als inversors. No es considera que una operació dona suport si s’executa en condicions de mútua independència per a les parts i es té en compte en l’avaluació de la transferència significativa del risc. Qualsevol operació d’aquestes característiques, amb independència que presti o no suport, s’ha de notificar a l’AFA i s’ha de sotmetre al procés d’examen i aprovació del crèdit realitzat per l’entitat. En avaluar si l’operació no està estructurada per donar suport, l’entitat ha de considerar convenientment, com a mínim, tots els paràmetres següents:

Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha de publicar o adoptar d’organismes reconeguts internacionalment les directrius per determinar quines condicions constitueixen condicions de mútua independència per a les parts i quan no està una operació estructurada per donar suport.

Quan una entitat originadora o una entitat patrocinadora no compleixi el que disposa l’apartat 1 pel que fa a una titulització, aquesta entitat ha de tenir, com a mínim, fons propis enfront de totes les exposicions titulitzades com si aquestes exposicions no haguessin estat titulitzades.

Als efectes del càlcul de l’exposició ponderada per risc d’una posició de titulització no qualificada, les entitats poden aplicar la mitjana ponderada de les ponderacions de risc que s’aplicaria a les exposicions titulitzades, d’acord amb la secció segona, una entitat que manté aquestes exposicions, multiplicada pel coeficient de concentració a què es refereix l’apartat 2. Amb aquesta finalitat, les entitats han de saber en tot moment quina és la composició del conjunt d’exposicions titulitzades.

El coeficient de concentració ha de ser igual a la suma dels imports nominals de tots els trams dividida per la suma dels imports nominals dels trams de menor o igual prelació que el tram en el qual es manté la posició, inclòs aquest últim tram. La ponderació de risc resultant no ha de ser superior a 1.250% ni inferior a qualsevol ponderació de risc aplicable a un tram de major preferència en l’ordre de prelació de pagaments i amb més qualificació. En els casos en què l’entitat no pot determinar les ponderacions de risc que s’aplicarien a les exposicions titulitzades de conformitat amb la secció segona, s’ha d’aplicar una ponderació de risc del 1.250% a la posició.

Les entitats poden aplicar un factor de conversió del 50% a l’import nominal d’una línia de liquiditat no qualificada, per determinar el seu valor d’exposició, quan es compleixen les condicions següents:

Per determinar el valor d’exposició de línies de liquiditat que constitueixen bestretes de tresoreria, es pot aplicar un factor de conversió del 0% a l’import nominal d’una línia de liquiditat que pot ser cancel·lada incondicionalment sempre que es compleixen les condicions establertes en l’apartat 1 i que el reemborsament de les disposicions de la línia tingui preferència sobre altres drets pel que fa als fluxos d’efectiu que sorgeixin de les exposicions titulitzades.

Quan hi ha una titulització d’exposicions renovables subjecta a una clàusula d’amortització anticipada, l’entitat originadora ha de calcular, de conformitat amb aquest article, una exposició ponderada per risc addicional en relació amb el risc d’augment dels nivells de risc de crèdit als quals s’exposa com a conseqüència de l’activació de la clàusula d’amortització anticipada.

L’entitat ha de calcular l’exposició ponderada per risc pel que fa a la suma dels valors d’exposició de l’interès de la porció originadora i la porció inversora.