Decret del 6-03-2019 pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d'inversió
Les entitats han de determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en l’annex II i dels derivats de crèdit, inclosos els que estiguin fora de balanç, de conformitat amb el mètode que estableix l’article 172. Les entitats han d’aplicar la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185 per determinar l’exposició creditícia potencial futura dels derivats de crèdit.
A l’hora de determinar l’exposició creditícia potencial futura dels derivats de crèdit, les entitats han d’aplicar els principis que estableix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185 a tots els seus derivats de crèdit, no únicament als que estiguin assignats a la cartera de negociació.
En determinar el valor de l’exposició, les entitats poden tenir en compte les repercussions dels contractes de novació i altres acords de compensació de conformitat amb l’article 181. No s’ha d’aplicar la compensació entre productes diferents. No obstant això, les entitats poden compensar dins de la categoria de producte esmentada a lletra c del punt 13 de l’article 170.
Quan la concessió de garanties reals en connexió amb contractes de derivats redueixi l’import dels actius en virtut del marc comptable aplicable, les entitats hauran d’invertir aquesta reducció.
A l’efecte de l’apartat 1, les entitats poden deduir el marge de variació en efectiu rebut de la contrapart de la part del cost corrent de reposició del valor de l’exposició, en la mesura que, d’acord amb el marc comptable aplicable, el marge de variació no hagi estat reconegut com una reducció del valor de l’exposició, i sempre que es compleixin totes les condicions següents:
Per a les transaccions no liquidades a través d’una ECCQ, l’efectiu rebut per la contrapart receptora no es segrega;
El marge de variació es calcula i intercanvia diàriament d’acord amb la valoració a preus de mercat de les posicions en derivats;
El marge de variació en efectiu rebut es troba denominat en la mateixa moneda que la utilitzada en la liquidació del contracte de derivats;
El marge de variació intercanviat és l’import total necessari per extingir completament l’exposició al derivat valorada a preus de mercat, subjecte a les quanties del llindar i de transferència mínima aplicables a la contrapart;
El contracte de derivats i el marge de variació entre l’entitat i la contrapart del contracte estan coberts per un únic acord de compensació que l’entitat pot tractar a l’efecte de reducció del risc de conformitat amb l’article 181.
A efectes de la lletra c, quan el contracte de derivats estigui subjecte a un acord marc de compensació qualificat, per moneda de liquidació s’entén qualsevol moneda de liquidació especificada en el contracte de derivats, l’acord marc de compensació qualificat aplicable o l’annex de suport al crèdit de l’acord marc de compensació qualificat.
Quan, en virtut del marc comptable aplicable, una entitat reconegui el marge de variació en efectiu pagat a la contrapart com un actiu pendent de cobrament, pot excloure aquest actiu de la mesura de l’exposició, sempre que es compleixin les condicions establertes en les lletres a a e.
A efectes de l’apartat 3, s’aplica el següent:
La deducció del marge de variació rebut es troba limitada a la part positiva del cost corrent de reposició del valor de l’exposició;
Una entitat no ha d’utilitzar el marge de variació en efectiu rebut per reduir l’import de l’exposició creditícia potencial futura, fins i tot a l’efecte de l’incís ii de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 184.
A més del tractament que estableix l’apartat primer, per als derivats de crèdit subscrits, les entitats han d’incloure en el valor de l’exposició els imports nocionals efectius referenciats pels derivats de crèdit subscrits reduïts per qualsevol variació negativa del valor raonable que hagi estat incorporada al càlcul del capital de nivell 1 respecte al derivat de crèdit subscrit. El valor de l’exposició resultant pot reduir-se per l’import nocional efectiu dels derivats de crèdit adquirits sobre el mateix nom de referència, sempre que es compleixin totes les condicions següents:
En el cas dels derivats de crèdit amb nom únic, els derivats de crèdit adquirits han de referir-se a un nom de referència que tingui una categoria igual o inferior que l’obligació de referència subjacent del derivat de crèdit subscrit i un esdeveniment de crèdit en l’actiu de referència preferent provocaria un esdeveniment de crèdit en l’actiu subordinat;
Quan una entitat adquireixi protecció sobre una cistella de noms de referència, la protecció comprada pot compensar la protecció venuda sobre una cistella de noms de referència només si la cistella d’entitats de referència i el nivell de subordinació en ambdós operacions són idèntics;
El termini de venciment residual del derivat de crèdit comprat és igual o major que el termini de venciment residual del derivat del crèdit subscrit;
En determinar el valor d’exposició addicional dels derivats de crèdit subscrits, l’import nocional del derivat de crèdit comprat es redueix per qualsevol variació positiva del valor raonable que hagi estat incorporada al càlcul del capital de nivell 1 respecte al derivat de crèdit adquirit;
En el cas dels productes per trams, el derivat de crèdit comprat com a protecció es refereix a una obligació de referència amb la mateixa categoria que l’obligació de referència subjacent del derivat de crèdit subscrit.
Quan l’import nocional d’un derivat de crèdit subscrit no es redueixi per l’import nocional d’un derivat de crèdit comprat, les entitats poden deduir l’import de l’exposició potencial futura individual d’aquest derivat de crèdit subscrit de l’exposició potencial futura total determinada de conformitat amb l’apartat primer d’aquest article correlativament amb l’apartat 2 de l’article 172, o amb la lletra a de l’apartat 1 de l’article 185, segons escaigui. En el cas que l’exposició creditícia potencial futura es determini en relació amb l’incís ii de la lletra c de l’apartat 1 de l’article 184, l’exposició potencial futura individual dels derivats de crèdit subscrits pot deduir-se de la suma de les xifres de l’exposició creditícia potencial futura (PCE gross ) sense realitzar cap ajust en la ràtio net / brut (NGR).
Les entitats no han de reduir l’import nocional efectiu d’un derivat de crèdit subscrit quan comprin protecció creditícia mitjançant un swap de rendiment total i registrin com a benefici net els pagaments nets rebuts, però no registrin el deteriorament compensatori del valor del derivat creditici subscrit reflectit en el capital de nivell 1.
En el cas dels derivats de crèdit adquirits sobre una cistella d’entitats de referència, les entitats poden reconèixer una reducció de conformitat amb l’apartat 5 sobre els derivats de crèdit subscrits sobre noms de referència individuals, només si la protecció comprada és econòmicament equivalent a la compra de protecció per separat sobre cadascun dels noms individuals de la cistella. Si una entitat adquireix un derivat de crèdit sobre una cistella de noms de referència, només pot reconèixer una reducció sobre una cistella de derivats de crèdit subscrits si la cistella d’entitats de referència i el nivell de subordinació en ambdós operacions són idèntics.
No obstant el que disposa l’apartat 1 d’aquest article, les entitats poden utilitzar el mètode que estableix l’article 173 per determinar el valor d’exposició dels contractes enumerats en els punts 1 i 2 de l’annex II, només quan utilitzin també aquest mètode per determinar el valor d’exposició d’aquests contractes a l’efecte de complir els requisits de fons propis que estableix l’article 59.
Quan les entitats apliquin el mètode que estableix l’article 173, no reduiran la mesura de l’exposició per l’import del marge de variació en efectiu rebut.
Article 296. Addició per risc de crèdit de contrapart per a les operacions amb compromís de recompra, operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, operacions amb liquidació diferida i operacions de préstec amb reposició del marge
A més del valor d’exposició de les operacions amb compromís de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge, incloses les que estiguin fora de balanç de conformitat amb l’apartat 5 de l’article 294, les entitats han d’incloure en la mesura de l’exposició una addició per risc de crèdit de contrapart, determinada de conformitat amb l’apartat 2 o 3 d’aquest article, segons escaigui.
A efectes de l’apartat 1, per a les operacions amb una contrapart que no estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, l’addició (Ei*), s’ha de determinar per cada operació, de conformitat amb la fórmula següent:
Fórmula.pdf
En què:
Ei és el valor raonable dels valors o l’efectiu prestats a la contrapart dins de l’operació “i”;
Ci és el valor raonable de l’efectiu o els valors rebuts de la contrapart dins de l’operació “i”.
A efectes de l’apartat 1, per a les operacions amb una contrapart que estiguin subjectes a un acord marc de compensació que compleixi les condicions establertes a l’article 120, l’addició per a aquestes operacions (Ei*) s’ha de determinar per a cada acord de conformitat amb la fórmula següent:
Fórmula.pdf
Ei és el valor raonable dels valors o l’efectiu prestats a la contrapart per a les operacions subjectes a un acord marc de compensació “i”;
Ci és el valor raonable de l’efectiu o els valors rebuts de la contrapart d’acord amb l’acord marc de compensació “i”.
Com a excepció al que disposa l’apartat 1 d’aquest article, les entitats podran utilitzar el mètode exposat en l’article 133, amb subjecció a un límit mínim del 20% per a la ponderació de risc aplicable, per determinar l’addició per a les operacions amb compromís de recompra, les operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, les operacions amb liquidació diferida i les operacions de préstec amb reposició del marge, incloses les que estiguin fora de balanç. Les entitats poden utilitzar aquest mètode només quan ho facin per determinar el valor d’exposició d’aquestes operacions a l’efecte de complir els requisits de fons propis exposats a l’article 59.
Quan una operació amb compromís de recompra es comptabilitzi com a venda en virtut del marc comptable aplicable, l’entitat invertirà totes les anotacions comptables relacionades amb la venda.
Quan una entitat actuï com a agent entre dos parts en operacions amb compromís de recompra, operacions de préstec o operacions a crèdit de valors o matèries primeres, operacions amb liquidació diferida i operacions de préstec amb reposició del marge, incloses les que estiguin fora de balanç, s’ha d’aplicar el següent:
Quan l’entitat ofereixi una garantia o aval a un client o una contrapart només per la diferència entre el valor dels títols o efectiu que el client hagi prestat i el valor dels actius de garantia que el prestatari hagi lliurat només s’ha d’incloure en la mesura de l’exposició l’addició determinada de conformitat amb l’apartat 2 o l’apartat 3, segons escaigui;
Quan l’entitat no ofereixi una garantia o aval a cap de les parts, l’operació no s’ha d’incloure en la mesura de l’exposició;
Quan l’entitat presenti una exposició econòmica respecte dels títols o efectiu subjacents de l’operació superior a l’exposició coberta per l’addició, ha d’incloure també en la mesura de l’exposició una exposició igual a l’import total dels títols o efectiu.
Article 297. Requeriment de l’informe
De conformitat amb l’article 85 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de presentar a l’AFA tota la informació necessària sobre la ràtio de palanquejament i els seus components, d’acord amb l’article 294. L’AFA ha de tenir en compte aquesta informació en el moment de procedir a la revisió supervisora a què es refereix l’article 91 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
L’AFA pot elaborar un comunicat tècnic, a fi d’especificar les plantilles uniformes per a la comunicació, les instruccions d’utilització d’aquesta plantilla, la freqüència i les dates de la transmissió de la informació i les solucions informàtiques, als efectes del requisit d’informació establert en l’apartat 1.
Títol VIII. Divulgació per les entitats
Capítol primer. Principis generals
Article 298. Àmbit d’aplicació dels requisits de publicació
Als efectes del que disposa l’article 86 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de divulgar públicament la informació establerta en el capítol segon, sense perjudici del que disposa l’article 299.
L’autorització de l’AFA, d’acord amb el títol III, es troba supeditada a la divulgació per part de les entitats de la informació allà establerta.
Les entitats han d’explicar, si se’ls sol·licita, les seves decisions de qualificació a les PIMEs i altres empreses sol·licitants de crèdit, proporcionant una explicació per escrit quan se’ls demani. Els costos administratius de l’explicació han de ser proporcionats a la quantia del crèdit.
Article 299. Informació no significativa, reservada o confidencial
Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 87 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats poden ometre un o més dels desglossaments d’informació enumerats en el capítol segon si els desglossaments facilitats no es consideren significatius, a excepció dels desglossaments que s’han de divulgar en virtut de la lletra c de l’apartat 2 de l’article 302, l’article 304, i l’article 315.
Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment, com a molt tard el 31 de desembre del 2019, sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació significativa en relació amb els requisits sobre divulgació del capítol segon.
Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 87 de Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats també poden ometre un o més elements d’informació indicats en els capítols segon i tercer si aquestes dades inclouen informació que es considera reservada o confidencial, de conformitat amb el paràgraf segon i tercer, a excepció dels desglossaments que han de divulgar-se en virtut dels articles 304 i 315.
Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment, com a molt tard el 31 de desembre del 2019, sobre la manera en què les entitats han d’aplicar el criteri d’informació reservada i confidencial en relació amb els requisits sobre divulgació del capítol segon i el capítol tercer.
Els apartats 1 i 2 s’entenen sense perjudici de l’abast de la responsabilitat per manca de divulgació d’informació rellevant.
Article 300. Freqüència de publicació d’informació
Les entitats han d’avaluar la necessitat de publicar algunes o totes les dades amb una freqüència superior a l’any, tenint en compte les característiques pertinents de la seva activitat empresarial, com ara l’abast de les operacions, la gamma d’activitats, la presència en diferents països, la implicació en diversos sectors financers i la participació en mercats financers i sistemes de pagament, liquidació i compensació internacionals. Aquesta avaluació ha de prestar una atenció particular a la possible necessitat de publicar de forma més freqüent els desglossaments d’informació esmentats en l’article 304 i en les lletres c a e de l’article 305, i la informació sobre l’exposició al risc i sobre altres assumptes que puguin patir canvis ràpids.
Mitjançant un comunicat tècnic, l’AFA ha d’emetre o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment, a tot tardar el 31 de desembre del 2019, sobre les entitats que avaluïn la necessitat que es publiqui més freqüentment la informació a què fan referència el capítol segon i el capítol tercer.
Article 301. Mitjans de publicació
Les entitats poden determinar el mitjà, el lloc i la forma de verificació més adequades per tal de complir efectivament els requisits de divulgació que estableix aquest títol. En la mesura que sigui possible, tota la informació s’ha de presentar en un únic mitjà o lloc. Si una informació similar es divulga en dos o més mitjans de comunicació, s’ha d’incloure a cada un d’ells una referència a la informació similar apareguda en els altres mitjans.
La divulgació de dades equivalent efectuada per les entitats d’acord amb requisits de comptabilitat, cotització pública o d’un altre tipus, es pot considerar efectuada en compliment d’aquest títol. Quan la informació requerida no s’inclogui en els estats financers, les entitats han d’indicar inequívocament el lloc on pot trobar-se.
Capítol segon. Criteris tècnics sobre transparència i divulgació d’informació
Article 302. Polítiques i objectius en matèria de gestió de riscs
Als efectes de l’incís i de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els grups consolidables d’entitats i les entitats que no formen part d’un d’aquests grups consolidables han de fer públics els seus objectius i les polítiques de gestió de riscos per a cada categoria de risc, inclosos els riscos a què es refereix aquest títol. Aquestes informacions han d’incloure el següent:
Les estratègies i els processos de gestió d’aquests riscos;
L’estructura i organització de la funció de gestió del risc corresponent, incloent informació sobre el seu règim i consideració, o altres disposicions rellevants;
L’abast i la naturalesa dels sistemes de transmissió d’informació i mesurament del risc;
Les polítiques de cobertura i mitigació del risc i les estratègies i processos per supervisar l’eficàcia contínua d’aquestes cobertures i tècniques de mitigació;
Una declaració aprovada per l’òrgan d’administració sobre l’adequació dels mecanismes de gestió de riscs de l’entitat en què es garanteixi que els sistemes de gestió de riscs establerts són adequats en relació amb el perfil i l’estratègia de l’entitat;
Una breu declaració sobre riscs, aprovada per l’òrgan d’administració, en què es descrigui de forma succinta el perfil de risc general de l’entitat associat a l’estratègia empresarial. En aquesta declaració s’han d’incloure coeficients i xifres clau que ofereixin als interessats externs una visió global de la gestió del risc per l’entitat, inclosa la manera en què el perfil de risc de l’entitat interactua amb la tolerància al risc establerta per l’òrgan d’administració.
Les entitats han de fer pública la informació següent, amb actualitzacions periòdiques, com a mínim anuals, sobre el sistema de govern corporatiu:
El nombre de càrrecs en òrgans d’administració exercits pels membres de l’òrgan d’administració;
La política de selecció dels membres de l’òrgan d’administració i els seus coneixements, competències i experiència;
La política en matèria de diversitat pel que fa a la selecció dels membres de l’òrgan d’administració, els seus objectius i les metes establertes en aquesta política, així com la mesura en què s’han assolit aquests objectius i metes;
Si l’entitat ha creat o no un comitè de riscos dedicat específicament a aquesta qüestió i el nombre de vegades que s’ha reunit;
La descripció del flux d’informació sobre riscos a l’òrgan d’administració.
Article 303. L’àmbit d’aplicació
Als efectes de l’incís ii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’àmbit d’aplicació dels requisits establerts en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en aquest Reglament:
El nom de l’entitat a la qual s’apliquen els requisits d’aquest Reglament;
Un resum de les diferències entre el perímetre de consolidació comptable i el prudencial, amb una breu descripció de les entitats incloses, i explicant si aquestes estan:
Consolidades íntegrament,
ii) Consolidades proporcionalment,
iii) Deduïdes dels fons propis,
iv) Ni consolidades ni deduïdes;
Qualsevol impediment pràctic o jurídic important, actual o previst, per a la transferència ràpida de fons propis o el reemborsament de passiu entre l’empresa matriu i les seves filials;
L’import total pel qual els fons propis reals són inferiors als exigits en totes les filials no incloses en la consolidació, i el nom d’aquestes filials;
Si escau, el fet que es fa ús de les disposicions establertes en els articles 6 i 8 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en l’article 8 d’aquest Reglament.
Article 304. Fons propis
Als efectes de l’incís iii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre els seus fons propis:
Una conciliació completa dels elements del capital de nivell 1 ordinari, dels elements del capital de nivell 1 addicional, dels elements del capital de nivell 2 i dels filtres i deduccions aplicats als fons propis de l’entitat de conformitat amb els articles 29, 30, 33, 36 i 42 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i el balanç en els estats financers auditats de l’entitat;
Una descripció de les principals característiques dels instruments de capital de nivell 1 ordinari, de capital de nivell 1 addicional i de capital de nivell 2 emesos per l’entitat;
La totalitat dels termes i condicions aplicables a cadascun dels instruments de capital de nivell 1 ordinari, capital de nivell 1 addicional i capital de nivell 2;
La indicació, per separat, de la naturalesa i la quantia de:
Cada filtre prudencial aplicat de conformitat amb l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió,
ii) Cada deducció efectuada de conformitat amb els articles 30, 33 i 36 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió,
iii) Els elements no deduïts de conformitat amb els articles 33, 36 i 42 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, així com els articles 30 i 31 d’aquest Reglament;
Una descripció de totes les restriccions aplicades al càlcul dels fons propis, de conformitat amb aquest Reglament, i els instruments, filtres prudencials i deduccions a què aquestes restriccions s’apliquen;
Quan les entitats divulguin ràtios de capital calculades a partir d’elements dels fons propis determinats sobre una base diferent de la que estableix aquest Reglament, una explicació exhaustiva de la base de càlcul d’aquestes ràtios de capital.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació, a fi d’especificar les plantilles uniformes que s’han d’utilitzar per a la comunicació prevista en les lletres a, b, d i e de l’apartat 1.
Article 305. Requisits de capital
Als efectes de l’incís iv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre el compliment per l’entitat dels requisits que estableix els articles 15 i 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:
Un resum del mètode que utilitza l’entitat per avaluar si el seu capital intern resulta adequat per cobrir les seves activitats presents i futures;
A petició de l’AFA, el resultat del procés d’avaluació de l’adequació del capital intern de l’entitat, amb inclusió de la composició dels requisits addicionals de fons propis basats en el procediment de revisió supervisora indicat en la lletra a de l’apartat 1 de l’article 97 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
El 8% de les exposicions ponderades per risc de cadascuna de les categories d’exposició especificades en l’article 78;
Els requisits de fons propis calculats d’acord amb les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
Els requisits de fons propis calculats d’acord amb les seccions segona i tercera del capítol tercer del títol III i divulgats per separat.
Article 306. Exposició al risc de crèdit de contrapart
Als efectes de l’incís v de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre el risc de crèdit de contrapart de l’entitat a què es refereix la secció cinquena del capítol tercer del títol III:
Anàlisi de la metodologia utilitzada per assignar límits de crèdit i capital interns a les exposicions al risc de crèdit de contrapart;
Anàlisi de les polítiques per assegurar garanties reals i establir reserves creditícies;
Anàlisi de les polítiques pel que fa a les exposicions al risc de correlació errònia;
Anàlisi dels efectes de l’import de les garanties reals que l’entitat hauria d’aportar si es produeix un deteriorament de la seva qualificació creditícia;
Valor raonable positiu brut dels contractes, efectes positius com a conseqüència d’acords de compensació, exposició creditícia actual després de la compensació, garanties reals mantingudes i exposició creditícia neta dels derivats. L’exposició creditícia neta dels derivats és l’exposició creditícia a les operacions amb derivats després de considerar tant els beneficis d’acords de compensació jurídicament exigibles com d’acords sobre garanties reals;
Mesures del valor d’exposició d’acord amb qualsevol dels mètodes aplicables indicats en els articles 172 a 180 de la secció cinquena del capítol tercer del títol III;
El valor nocional de les cobertures basades en derivats de crèdit i la distribució de l’exposició creditícia actual, desglossada per la categoria d’exposició creditícia;
Els imports nocionals de les operacions amb derivats de crèdit, separats entre l’ús per a la cartera de crèdit pròpia de l’entitat i en les seves activitats d’intermediació, inclosa la distribució dels productes derivats de crèdit utilitzats, amb desglossaments detallats per a protecció comprada i venuda dins de cada grup de productes.
Article 307. Coixins de capital
Als efectes de l’incís vi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent en relació amb el compliment del requisit de disposar d’un coixí de capital anticíclic, de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:
La distribució geogràfica de les seves exposicions creditícies pertinents per calcular el seu coixí de capital anticíclic;
La quantia del seu coixí de capital anticíclic específic.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació, a fi d’especificar els requisits de divulgació previstos en l’apartat 1.
Article 308. Ajustaments per risc de crèdit
Als efectes de l’incís vii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre l’exposició de l’entitat al risc de crèdit i al risc de dilució:
Les definicions a efectes comptables de posicions “en mora” i “deteriorades”;
Una descripció dels plantejaments i mètodes adoptats per determinar els ajustos per risc de crèdit general i específic;
El valor total de les exposicions després de les compensacions comptables, i sense tenir en compte els efectes de la mitigació del risc de crèdit, i el valor mitjà de les exposicions al llarg del període desglossat per les diverses categories d’exposició;
La distribució geogràfica de les exposicions, desglossada en àrees significatives per categories d’exposicions importants, i més detallada quan sigui necessari;
La distribució de les exposicions per sector o tipus de contrapart, desglossada per categories d’exposició, especificant també l’exposició a les PIMEs, i més detallada quan sigui necessari;
El desglossament per venciment residual de totes les exposicions i per tipus d’exposició, i més detallat quan sigui necessari;
Per sectors o tipus de contrapart significatius, el valor de:
Les exposicions deteriorades i les exposicions en mora, per separat,
ii) Els ajustos per risc de crèdit general i específic,
iii) Les dotacions per ajustos per risc de crèdit general i específic durant el període de referència;
El valor de les exposicions deteriorades i de les exposicions en mora, per separat, desglossades per àrees geogràfiques significatives, incloent-hi, quan sigui possible, l’import dels ajustos per risc de crèdit general i específic relacionats amb cada àrea geogràfica;
La conciliació de modificacions en els ajustos per risc de crèdit general i específic per a les exposicions deteriorades, per separat. La informació ha d’incloure:
Una descripció del tipus d’ajust per risc de crèdit general i específic,
ii) Els saldos d’obertura,
iii) Els imports presos amb càrrec als ajustos per risc de crèdit durant el període de referència,
iv) Els imports dotats o desdotats per pèrdues probables estimades en exposicions durant el període de referència, altres ajustos, inclosos els determinats per les diferències de tipus de canvi, combinacions de negocis, compres i vendes de filials, i transferències entre ajustos per risc de crèdit,
Els saldos de tancament.
Els ajustos per risc de crèdit específic i les recuperacions registrades directament en l’estat de resultats, s’han d’indicar per separat.
Article 309. Actius lliures de càrregues
L’AFA, mitjançant un comunicat tècnic i no més tard del 30 de juny del 2019, ha d’emetre directrius o adoptar directrius d’organismes reconeguts internacionalment que donin precisions sobre la divulgació dels actius lliures de càrregues.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació que doni precisions sobre la divulgació del valor de balanç per categoria d’exposició i qualitat dels actius i l’import total del valor de balanç que està lliure de càrregues, i a reserva que l’AFA estimi que aquesta divulgació complementària aporta informació fiable i útil.
Article 310. Utilització de les ECAI
Als efectes de l’incís ix de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, s’ha de fer pública la informació següent en relació amb cadascuna de les categories d’exposició que figuren en l’article 78:
Els noms de les ECAI i agències de crèdit a l’exportació designades i les raons de qualsevol canvi;
Les categories d’exposició per a les quals s’utilitza cada ECAI o agència de crèdit a l’exportació;
Una descripció del procés utilitzat per transferir les avaluacions creditícies de les emissions i els emissors a elements que no figurin a la cartera de negociació;
L’associació de la qualificació creditícia externa de cada ECAI o agència de crèdit a l’exportació designada amb els nivells de qualitat creditícia prescrits a la secció segona del capítol tercer del títol III, tenint en compte que aquesta informació no ha de divulgar-se si l’entitat compleix amb l’associació estàndard publicada o reconeguda per l’AFA;
Els valors d’exposició, abans i després de la mitigació del risc de crèdit, associats a cada nivell de qualitat creditícia prescrits a la secció segona del capítol tercer del títol III, així com els deduïts dels fons propis.
Article 311. Exposició al risc de mercat
Als efectes de l’incís x de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin els seus requisits de fons propis de conformitat amb les lletres b i c de l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, han de fer públics aquests requisits, separats per a cada risc esmentat en aquestes disposicions. Addicionalment, els requisits de fons propis per risc de tipus d’interès específic de les posicions de titulització s’han de divulgar per separat.
Article 312. Exposicions de renda variable que no figurin en la cartera de negociació
Als efectes de l’incís xii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre les exposicions de renda variable que no figurin a la cartera de negociació:
La diferenciació entre exposicions en funció dels seus objectius, en particular per a les plusvàlues, les relacions i raons estratègiques, i una descripció de les tècniques comptables i de les metodologies de valoració utilitzades, incloses les pràctiques i supòsits bàsics que afecten la valoració i qualsevol canvi significatiu en aquestes pràctiques;
El valor de balanç, el valor raonable i, per a la renda variable negociada en mercats organitzats, una comparació amb el preu de mercat quan hi hagi una diferència important respecte al valor raonable;
Els tipus, la naturalesa i els imports de les exposicions en renda variable negociada en mercats organitzats i renda variable no cotitzada en carteres suficientment diversificades, i altres exposicions;
Els guanys o pèrdues acumulades realitzades que procedeixin de les vendes i liquidacions durant el període, i
El total de guanys o pèrdues no realitzades, el total de guanys o pèrdues per revaluació latents, i qualsevol d’aquests imports inclosos en el capital de nivell 1 ordinari.
Article 313. Exposició de risc de tipus d’interès sobre posicions no incloses en la cartera de negociació
Als efectes de l’incís xiii de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva exposició a risc de tipus d’interès sobre les posicions no incloses en la cartera de negociació:
La naturalesa del risc de tipus d’interès i els supòsits bàsics (inclosos els supòsits relatius a amortitzacions anticipades de préstecs i a l’evolució dels dipòsits sense venciment), i la freqüència del càlcul del risc de tipus d’interès;
La variació dels ingressos, el valor econòmic o una altra mesura pertinent utilitzada per l’alta direcció per a les pertorbacions a l’alça i a la baixa dels tipus d’interès segons el mètode de l’alta direcció per mesurar el risc de tipus d’interès, desglossada per divisa.
Article 314. Exposició a posicions de titulització
Als efectes de l’incís xiv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats que calculin les exposicions ponderades per risc de conformitat amb la secció quarta del capítol tercer del títol III, o els requisits de fons propis de conformitat amb els articles 219 o 220, han de fer pública la informació següent, per separat, si és el cas, per a la cartera de negociació i la cartera d’inversió:
Una descripció dels objectius de l’entitat en relació amb l’activitat de titulització;
La naturalesa d’altres riscos, inclòs el risc de liquiditat inherent als actius titulitzats;
El tipus de riscs en termes de prelació de les posicions de titulització subjacents i en termes dels actius subjacents d’aquestes posicions de titulització assumides i conservades amb l’activitat de retitulització;
Les diferents funcions exercides per l’entitat en el procés de titulització;
El grau d’implicació de l’entitat en cadascuna de les funcions a què es refereix la lletra d;
Una descripció dels processos aplicats per vigilar les variacions del risc de crèdit i de mercat de les exposicions de titulització, especificant com incideix el comportament dels actius subjacents en les exposicions de titulització, i una descripció de com difereixen aquests processos en el cas de les exposicions de retitulització;
Una descripció de la política que aplica l’entitat pel que fa a l’ús de garanties personals i de cobertura per mitigar els riscs de les exposicions de titulització i de retitulització conservades, amb identificació de les contraparts de cobertura significatives, per tipus d’exposició pertinent;
Els mètodes per al càlcul de les exposicions ponderades per risc que apliqui l’entitat en les seves activitats de titulització, especificant els tipus d’exposicions de titulització als quals s’aplica cada mètode;
Els tipus d’SSPE que l’entitat, en qualitat de patrocinadora, utilitza per titulitzar les exposicions davant de tercers, especificant si l’entitat té o no exposicions enfront d’aquests SSPE, i, si escau, de quina manera i en quina mesura, per separat per a les exposicions dins i fora de balanç, així com una llista de les societats que l’entitat gestiona o assessora i que inverteixen en les posicions de titulització que l’entitat hagi titulitzat o en SSPE de les quals és patrocinadora l’entitat;
Un resum de la política comptable que l’entitat aplica a les seves activitats de titulització, especificant;
Si les operacions es consideren vendes o finançaments;
ii) El reconeixement dels beneficis sobre les vendes;
iii) Els mètodes, les hipòtesis principals, les dades, així com les variacions respecte al període anterior, utilitzats per avaluar les posicions de titulització;
iv) El tractament de les titulitzacions sintètiques si no queda previst en altres polítiques comptables,
De quina manera es valoren els actius pendents de titulització i si es registren a la cartera de negociació o en la cartera d’inversió de l’entitat;
vi) Els criteris per al reconeixement al passiu del balanç dels acords que puguin obligar l’entitat a aportar suport financer per als actius titulitzats.
Els noms de les ECAI emprades en les titulitzacions i els tipus d’exposicions per als quals s’empra cada agència;
Si escau, una descripció del mètode d’avaluació interna tal com s’estableix als articles del 152 a 165, que inclou l’estructura del procés d’avaluació interna i la relació entre l’avaluació interna i les valoracions externes, l’ús d’avaluacions internes que no siguin per als objectius de capitalització de l’avaluació interna, els mecanismes de control del procés d’avaluació interna, incloent la discussió sobre la independència, la rendició de comptes i la revisió del procés d’avaluació interna, els tipus d’exposició als quals s’aplica el procés d’avaluació interna i els factors de tensió utilitzats per determinar els nivells de millora;
Una explicació dels canvis significatius de qualsevol de les dades quantitatives a què es refereixen les lletres n a q que hi ha hagut des de l’últim període de referència;
Per separat per a la cartera de negociació i la cartera d’inversió, i desglossada per tipus d’exposició, la informació següent:
L’import total de les exposicions vives titulitzades per l’entitat, presentant per separat les titulitzacions tradicionals i les sintètiques, i les titulitzacions en què l’entitat actua només com a patrocinadora,
ii) L’import agregat de les posicions de titulització conservades o adquirides i incloses en el balanç, i les exposicions de titulització fora de balanç,
iii) L’import agregat dels actius pendents de titulització,
iv) Per a les línies de crèdit titulitzades subjectes al tractament d’amortització anticipada, l’import agregat de les exposicions utilitzades corresponents a la porció originadora i a la porció inversora, respectivament, els requisits de fons propis agregats de l’entitat enfront de la porció originadora i els requisits de fons propis agregats de l’entitat enfront de les participacions de l’inversor en els saldos utilitzats i les línies no utilitzades,
L’import de les posicions de titulització que es dedueixen dels fons propis o la ponderació de risc de les quals és del 1.250%,
vi) Un resum de l’activitat de titulització del període en curs, especificant l’import de les exposicions titulitzades i els guanys o pèrdues reconeguts sobre les vendes;
Separadament, per a la cartera de negociació i la cartera d’inversió, la informació següent:
L’import agregat de les posicions de titulització conservades o adquirides i els corresponents requisits de fons propis, desglossat per exposicions de titulització i de retitulització, i amb desglossaments detallats en un nombre significatiu de bandes de ponderació de risc o de requisits de fons propis,
ii) L’import agregat de les exposicions de retitulització conservades o adquirides, desglossat per exposició abans i després de cobertura o assegurança i per exposició davant els garants financers, amb desglossament per categories de solvència creditícia del garant o per nom de garant;
En relació amb la cartera aliena a la cartera de negociació i pel que fa a les exposicions titulitzades per l’entitat, l’import dels actius titulitzats deteriorats o en situació de mora i les pèrdues reconegudes per l’entitat durant el període en curs, en ambdós casos desglossats per tipus d’exposició;
En relació amb la cartera de negociació, l’import total de les exposicions vives titulitzades per l’entitat i subjectes a requisits de fons propis per risc de mercat, desglossat per titulitzacions tradicionals i sintètiques, i per tipus d’exposició;
Si és el cas, si l’entitat ha donat suport, en el sentit de l’apartat 1 de l’article 155, i l’impacte en els fons propis.
Article 315. Política de retribucions
Als efectes de l’incís xv de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública com a mínim la informació següent sobre la seva política i les seves pràctiques de retribucions, en relació amb aquelles categories de personal les activitats professionals de les quals incideixen de manera important en el seu perfil de risc:
Informació sobre el procés de decisió seguit per establir la política de retribució, així com el nombre de reunions que ha mantingut l’òrgan principal que supervisa la retribució durant l’exercici, aportant, si escau, informació sobre la composició i el mandat d’un comitè de retribució, el consultor extern als serveis del qual s’hagi recorregut per establir aquesta política, i el paper exercit pels interessats;
Informació sobre la connexió entre retribució i resultats;
Les característiques més importants de la concepció del sistema de retribució, especificant la informació sobre els criteris aplicats en l’avaluació dels resultats i el seu ajust en funció del risc, la política d’ajornament i els criteris d’adquisició de drets;
Les ràtios entre retribució fixa i variable establerts d’acord amb la lletra g de l’apartat 4 de l’article 6 undecies de la Llei 8/2013, de 9 de maig de 2013, sobre els requisits d’organització i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció dels inversors, els abusos de mercat i acords de garantia;
Informació sobre els criteris en matèria de resultats en què es basa el dret a accions, a opcions o als components variables de la retribució;
Els principals paràmetres i la motivació dels possibles plans de retribució variable i altres avantatges no pecuniaris;
Informació quantitativa agregada sobre les retribucions, desglossada per àmbit d’activitat;
Informació quantitativa agregada sobre les retribucions, desglossada per alts directius i empleats les activitats dels quals incideixen de manera important en el perfil de risc de l’entitat, amb indicació de:
Les quanties de la retribució per a l’exercici financer, dividides en retribució fixa i variable, i el nombre de beneficiaris,
ii) Les quanties i la forma de la retribució variable, dividides en prestacions pecuniàries, accions, instruments vinculats a les accions i d’un altre tipus,
iii) Les quanties de les retribucions diferides pendents de pagament, desglossades per parts atribuïdes i no atribuïdes,
iv) Les quanties de la retribució diferida concedida durant l’exercici financer, pagades i reduïdes mitjançant ajustos per resultats,
Els pagaments per nova contractació i indemnitzacions per acomiadament efectuats durant l’exercici financer, i el nombre de beneficiaris d’aquests pagaments,
vi) Les quanties de les indemnitzacions per acomiadament concedides durant l’exercici financer, el nombre de beneficiaris i l’import màxim d’aquest tipus de pagaments abonat a una sola persona;
El nombre de persones que perceben una retribució d’1 milió d’euros o més per exercici financer, desglossat per graons de 500.000 euros pel que fa a les retribucions d’entre 1 milió d’euros i 5 milions d’euros, i desglossat per graons d’1 milió d’euros pel que fa a les retribucions iguals o superiors a 5 milions d’euros;
A petició del Govern o l’AFA, la retribució total de cada membre de l’òrgan de direcció o de l’alta direcció.
En el cas de les entitats que siguin importants per la seva mida, escala, organització interna i naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, la informació quantitativa a què es refereix aquest article també s’ha de posar a disposició del públic en el que afecta els membres de l’òrgan d’administració de l’entitat.
Les entitats han de complir els requisits establerts en aquest article d’una manera que sigui apropiada a la seva mida, escala, organització interna i de la naturalesa, l’abast i la complexitat de les seves activitats, i sense perjudici del que disposa la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.
Article 316. Palanquejament
Als efectes de l’incís xvi de la lletra e de l’apartat 1 de l’article 89 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de fer pública la informació següent sobre la seva ràtio de palanquejament, calculada de conformitat amb l’article 294, i la seva gestió del risc de palanquejament excessiu:
La ràtio de palanquejament i la manera en què l’entitat ha aplicat els apartats 1 i 3 de la disposició transitòria trenta-unena;
Un desglossament de la mesura de l’exposició total, així com la conciliació de la mesura de l’exposició total amb la informació rellevant que contenen els estats financers publicats;
Si escau, l’import dels elements fiduciaris donats de baixa, d’acord amb l’apartat 10 de l’article 294;
Una descripció dels procediments aplicats per gestionar el risc de palanquejament excessiu;
Una descripció dels factors que han incidit en la ràtio de palanquejament durant el període a què es refereix la ràtio de palanquejament publicada.
El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació, a fi d’especificar la plantilla uniforme que s’ha d’utilitzar per a la comunicació que preveu l’apartat 1 i les instruccions d’ús d’aquesta plantilla.
Capítol tercer. Criteris de selecció per a l’ús d’instruments i metodologies particulars
Article 317. Aplicació de tècniques de mitigació del risc de crèdit
Les entitats que apliquin tècniques de mitigació del risc de crèdit han de publicar la informació següent:
Les polítiques i procediments de compensació de partides dins i fora de balanç, així com la indicació del grau d’utilització d’aquests per part de l’entitat;
Les polítiques i procediments utilitzats per valorar i gestionar les garanties reals;
Una descripció dels principals tipus de garanties reals acceptades per l’entitat;
Els principals tipus de garants i contraparts de derivats de crèdit, així com la seva solvència;
La informació sobre les concentracions de risc de mercat o de crèdit dins de la mitigació de crèdit aplicada;
Per a cada categoria d’exposició, el valor total d’exposició (quan sigui procedent, una vegada aplicada la compensació de partides dins i fora de balanç) cobert, una vegada aplicats els ajustaments de volatilitat, per garanties reals de naturalesa financera admissibles, i altres garanties reals admissibles;
Per a cada categoria d’exposició, el valor total d’exposició (quan sigui procedent, una vegada aplicada la compensació de partides dins i fora de balanç) cobert per garanties o derivats de crèdit.
Títol IX. Supervisió prudencial
Article 318. Risc macroprudencial o sistèmic observat al Principat d’Andorra
El ministeri encarregat de les finances ha de designar una autoritat encarregada d’aplicar aquest article. L’autoritat encarregada de la supervisió del risc macroprudencial o sistèmic observat al Principat d’Andorra ha de ser o l’AFA o una autoritat designada a aquest efecte.
Si l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 observa canvis en la intensitat del risc macroprudencial o sistèmic del sistema financer andorrà capaços de comportar perjudicis greus per al sistema financer i l’economia real del Principat d’Andorra, i aquesta autoritat considera que aquest risc s’afrontaria millor mitjançant mesures més estrictes, ho ha de notificar al Consell General, al Govern, i si escau, a altres autoritats competents supranacionals i organismes internacionals responsables de la gestió del risc macroprudencial, i ha de presentar proves quantitatives i qualitatives pertinents de tots els elements següents:
Els canvis observats en la intensitat del risc macroprudencial o sistèmic;
Els motius pels quals aquests canvis podrien suposar una amenaça per a l’estabilitat financera al Principat d’Andorra;
Una explicació de la raó per la qual les mesures que preveuen els articles 90, 71, 68 d’aquest Reglament i els articles 96, 97 i 98 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no permeten fer front adequadament al risc macroprudencial o sistèmic observat, tenint en compte l’eficàcia relativa d’aquestes mesures;
Els projectes de mesures aplicables a les entitats operatives del sistema financer andorrà, o a un subconjunt d’aquestes entitats, destinades a mitigar els canvis observats en la intensitat del risc, relatives a:
El nivell de fons propis establerts en l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en l’article 59 d’aquest Reglament;
ii) Els requisits aplicables a les grans exposicions establerts en l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en els articles 260 a 268 d’aquest Reglament;
iii) Els requisits per a la divulgació pública establerts en els articles 298 a 317;
iv) El coixí de conservació de capital, tal com s’estableix en l’article 57 de Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
Els requisits en matèria de liquiditat previstos en el títol VI d’aquest Reglament;
vi) Les ponderacions de risc per fer front a bombolles d’actius en els sectors immobiliaris residencial i comercial; o
vii) Les exposicions dintre del sector financer.
Una explicació de la raó per la qual l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 considera que els projectes de mesures són adequats, eficaços i proporcionats per fer front a la situació, i
Una avaluació del probable impacte positiu o negatiu dels projectes de mesures en el mercat interior sobre la base de la informació de què disposi l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 o el ministeri encarregat de les finances.
Quan l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 rebi autorització per part del Govern per aplicar les mesures de conformitat amb aquest article, aquesta autoritat pot facilitar a les corresponents autoritats competents o autoritats designades de països tercers la informació pertinent que es consideri necessària per a l’estabilitat del sistema financer andorrà o el d’aquests països tercers en els quals les entitats operatives del sistema financer tinguin una presència significativa.
Una vegada autoritzada pel Govern, l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 pot adoptar immediatament les mesures per un període màxim de dos anys o fins que el risc macroprudencial o sistèmic deixi d’existir si això ocorregués abans.
Malgrat el que es disposa en l’apartat 3, l’AFA pot proposar al ministeri encarregat de les finances incrementar les ponderacions de risc en un 25% com a màxim respecte a les establertes en aquest Reglament per a les exposicions indicades en els incisos vi i vii de la lletra d de l’apartat 2 d’aquest article, i a reforçar fins a un 15% el límit de les grans exposicions fixat en l’article 260, per un període màxim de dos anys o fins que el risc macroprudencial o sistèmic deixi d’existir si això ocorregués abans, sempre que es compleixin les condicions i requisits de notificació esmentats a l’apartat 2 d’aquest article.
Article 319. Requisits prudencials
L’AFA o l’autoritat determinada de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 318 poden sol·licitar al Govern modificacions d’aquest Reglament, per tal d’imposar, durant un període d’un any, requisits prudencials més estrictes pel que fa a les exposicions quan això sigui necessari per afrontar canvis d’intensitat dels riscos microprudencials i macroprudencials derivats de l’evolució del mercat i quan els instruments d’aquest Reglament i de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no siguin suficients per fer front a aquests riscs, en relació amb:
El nivell de fons propis establert en l’article 59 d’aquest Reglament;
Els requisits aplicables a les grans exposicions establerts en l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i en els articles 260 a 268 d’aquest Reglament;
Els requisits per a la divulgació pública establerts en els articles 298 a 317.
El Govern ha de presentar al Consell General, amb una freqüència almenys anual, un informe sobre els aspectes de l’evolució del mercat que poguessin fer necessari el recurs a aquest article.
Disposicions transitòries
Disposició transitòria primera. Pèrdues no realitzades i valorades al valor raonable
Malgrat el que disposa l’apartat 4 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 les entitats només han d’incloure en el càlcul dels seus elements del capital de nivell 1 ordinari el percentatge aplicable de pèrdues no realitzades relacionades amb actius o passius, valorades al valor raonable i registrades en el balanç, excloent les previstes a l’article 18, així com totes les altres pèrdues no realitzades registrades en el compte de resultats.
El percentatge aplicable a efectes de l’apartat 1 que s’ha d’aplicar en funció de la data és el següent:
el 20% durant el període comprès entre el 24 de gener i el 31 de desembre del 2019;
el 40% durant el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2020;
el 60% durant el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre del 2021, i
el 80% durant el període comprès entre l’1 de gener del 2022 i el 31 de desembre del 2022.
Disposició transitòria segona. Guanys no realitzats valorats al valor raonable
No obstant el que disposa l’apartat 4 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han de suprimir dels seus elements del capital de nivell 1 ordinari el percentatge aplicable de guanys no realitzats, relacionats amb actius o passius, valorats al valor raonable i registrats en el balanç, excloent els previstos en l’article 18, així com tots els altres guanys no realitzats, exceptuant aquells que estiguin relacionats amb béns d’inversió i s’hagin registrat en el compte de resultats. L’import residual resultant no s’ha d’eliminar dels elements del capital de nivell 1 ordinari.
A efectes de l’apartat 1, el percentatge aplicable ha de ser del 100% durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2019 i, després d’aquesta data, s’han d’aplicar en funció de la data els percentatges següents:
el 60% durant el període comprès entre l’1 de gener del 2020 i el 31 de desembre del 2020;
el 40% durant el període comprès entre l’1 de gener del 2021 i el 31 de desembre del 2021,
el 20% durant el període comprès entre l’1 de gener del 2022 i el 31 de desembre del 2022.
No obstant el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 18 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre l’1 de gener del 2018 i el 31 de desembre del 2022, les entitats no han d’incloure en els seus fons propis el percentatge aplicable, especificat en la disposició transitòria tretzena, de guanys i pèrdues valorades al valor raonable, procedents de passius derivats que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualificació creditícia de l’entitat. El percentatge aplicat a les pèrdues valorades al valor raonable que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualificació creditícia de l’entitat no ha de ser superior al percentatge aplicat a les pèrdues valorades al valor raonable que siguin conseqüència de canvis en la pròpia qualificació creditícia de l’entitat.
Disposició transitòria tercera. Deduccions en els elements de capital de nivell 1 ordinari
Malgrat el que disposa l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 s’aplica el següent:
Les entitats han de deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari el percentatge aplicable que s’indica en la disposició transitòria tretzena dels imports a deduir d’acord amb les lletres a a g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, excepte els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies;
Les entitats han d’aplicar les disposicions pertinents contingudes en la disposició transitòria sisena als imports residuals dels elements a deduir d’acord amb les lletres a a g de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, excepte els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies;
Les entitats han de deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari el percentatge aplicable que s’indica en la disposició transitòria tretzena de l’import total a deduir d’acord amb les lletres c i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, després d’aplicar la disposició transitòria quarta;
Les entitats han d’aplicar els requisits establerts en els apartats 5 o 9, segons escaigui, de la disposició transitòria sisena, a l’import total residual dels elements a deduir d’acord amb les lletres c i h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, després d’aplicar la disposició transitòria quarta.
Les entitats han de determinar la part de l’import total residual a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, subjecte a l’apartat 5 de la disposició transitòria sisena, dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:
L’import dels actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies que preveu la lletra a de l’apartat 2 de la disposició transitòria quarta;
La suma dels imports a què es refereixen les lletres a i b de l’apartat 2 de la disposició transitòria quarta.
Les entitats han de determinar la part de l’import total residual a què es refereix la lletra d de l’apartat 1, subjecte a l’apartat 9 de la disposició transitòria sisena, dividint l’import que s’especifica en la lletra a d’aquest apartat per l’import que s’especifica en la lletra b d’aquest apartat:
L’import de les tinences, directes i indirectes, d’instruments del capital de nivell 1 ordinari a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 de la disposició transitòria quarta;
La suma dels imports a què es refereixen les lletres a i b de l’apartat 2 de la disposició transitòria quarta.
Disposició transitòria quarta. Exempció de la deducció a efectuar en els elements del capital de nivell 1 ordinari
A efectes d’aquest article, els elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari ha de comprendre els elements del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat calculats després d’aplicar el que disposa l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i realitzar les deduccions que preveuen les lletres a a g, els incisos ii a iii de la lletra j i la lletra l de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, excepte els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies.
No obstant el que disposa l’apartat 1 de l’article 31, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022 les entitats no han deduir els elements indicats a les lletres a i b d’aquest apartat que, en termes agregats, siguin iguals o inferiors al 15% dels elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari de l’entitat:
Els actius per impostos diferits que depenen de rendiments futurs i originats per diferències temporànies i que en termes agregats siguin iguals o inferiors al 10% dels elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari;
Quan una entitat tingui una inversió significativa en un ens del sector financer, les tinences directes, indirectes i sintètics per l’entitat d’instruments del capital de nivell 1 ordinari d’aquest ens que, en termes agregats, siguin iguals o inferiors al 10% dels elements pertinents del capital de nivell 1 ordinari.
No obstant el que disposa l’apartat 4 de l’article 31, als elements exempts de la deducció d’acord amb el que disposa l’apartat 2 d’aquest article, se’ls ha d’aplicar una ponderació de risc del 250%. Els elements a què es refereix la lletra b de l’apartat 2 d’aquest article, estan subjectes als requisits del capítol cinquè del títol III, segons escaigui.
Disposició transitòria cinquena. Exempció de la deducció de les participacions en el capital d’empreses d’assegurances en els elements del capital de nivell 1 ordinari
No obstant el que disposa l’apartat 1 de l’article 32, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2027, l’AFA pot autoritzar, cas per cas, que les entitats no dedueixin les participacions en el capital d’entitats asseguradores i entitats reasseguradores sempre que es compleixin les condicions següents:
Les condicions establertes en les lletres a, c i e de l’apartat 1 de l’article 32;
Que l’AFA s’hagi assegurat del nivell dels procediments de control del risc i d’anàlisi financera adoptats específicament per l’entitat amb la finalitat de supervisar la inversió en l’entitat asseguradora i/o reasseguradora;
Que la participació de capital de l’entitat en l’entitat asseguradora o entitat reasseguradora no superi el 15% dels instruments de capital de nivell 1 ordinari emesos per aquesta entitat asseguradora durant el període comprès entre l’1 de gener del 2017 i el 31 de desembre del 2027;
Que l’import de la participació de capital no deduïda no superi l’import de la participació en els instruments de capital de nivell 1 ordinari de l’entitat asseguradora o l’entitat reasseguradora a 31 de desembre del 2017.
La participació en capital que no es dedueixi de conformitat amb l’apartat 1 es considera com a exposició i se li ha d’aplicar una ponderació de risc del 370%.
Disposició transitòria sisena. Elements no deduïts en el capital de nivell 1 ordinari
No obstant el que disposa la lletra c de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i en les lletres a a h de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, durant el període comprès entre el 24 de gener del 2019 i el 31 de desembre del 2022, les entitats han d’aplicar el que es disposa en aquest article als imports residuals dels elements a què es refereixen l’apartat 3 de la disposició transitòria segona, i les lletres b i d de l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera, segons escaigui.
No s’ha de deduir l’import residual dels ajustos de valoració de passius derivats resultants del propi risc de crèdit de l’entitat.
Les entitats han d’aplicar el següent a l’import residual de les pèrdues de l’exercici financer en curs a què es refereix la lletra a de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:
Les pèrdues que siguin importants s’han de deduir dels elements del capital de nivell 1;
Les pèrdues que no siguin importants no s’han de deduir.
Les entitats han de deduir dels elements del capital de nivell 1 l’import residual dels actius intangibles previstos en la lletra b de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
L’import residual dels actius per impostos diferits a què es refereix la lletra c de l’apartat 1 de l’article 20 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, no s’ha de deduir i està subjecte a una ponderació de risc del 0%.
Les entitats han d’aplicar el següent a l’import residual de les tinences d’instruments del capital de nivell 1 ordinari de conformitat amb la lletra e de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:
L’import de les tinences directes es dedueix dels elements del capital de nivell 1;
L’import de les tinences indirectes i sintètiques, inclosos els instruments del capital de nivell 1 ordinari que una entitat pugui veure’s obligada a comprar en virtut d’una obligació contractual real o contingent, no s’ha de deduir i es troba subjecte a una ponderació de risc de conformitat amb la secció segona del capítol tercer del títol III, i als requisits establerts en el capítol cinquè del títol III, segons escaigui.
Les entitats han d’aplicar el següent a l’import residual de les tinences d’instruments de capital de nivell 1 ordinari d’un ens del sector financer en cas de tinences recíproques amb aquesta entitat segons el que s’estableix en la lletra f de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió:
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.