Decret del 6-03-2019 pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d'inversió

A fi i efecte de determinar els graus relatius de risc reflectits per cada avaluació creditícia, AFA ha de tenir en compte factors quantitatius com ara la taxa d’impagament a llarg termini associada a tots els elements que tinguin la mateixa avaluació creditícia. En el cas de les ECAI recents i de les que només compten amb dades d’impagament recopilades en un curt període, l’AFA ha de recopilar de les ECAI una estimació de la taxa d’impagament a llarg termini associada a tots els elements que tinguin la mateixa avaluació creditícia;

Per tal de diferenciar els graus relatius de risc reflectits per cada avaluació creditícia, l’AFA ha de tenir en compte factors qualitatius com ara el grup d’emissors cobert per cada ECAI, la gamma d’avaluacions atribuïdes per l’ECAI, el significat de cada avaluació creditícia, així com la definició d’impagament utilitzada per l’ECAI;

L’AFA ha de contrastar les taxes d’impagament registrades en les avaluacions creditícies d’una determinada ECAI amb una referència que es determina d’acord amb les taxes d’impagament registrades per altres ECAI en una població d’emissors que presentin un nivell equivalent de risc de crèdit;

Quan les taxes d’impagament registrades en l’avaluació creditícia d’una determinada ECAI siguin substanciament i sistemàticament superiors a la taxa de referència, l’AFA ha d’assignar a aquesta avaluació un nivell més alt en el barem d’avaluació de la qualitat creditícia;

Quan l’AFA hagi augmentat la ponderació de risc associada a una avaluació creditícia específica d’una ECAI determinada, i en cas que les taxes d’impagament registrades en l’avaluació creditícia d’aquesta ECAI deixin de ser substancialment i sistemàtica superiors a la taxa de referència, l’AFA pot assignar a l’avaluació de l’ECAI el seu nivell original en el barem d’avaluació de la qualitat creditícia.

Que consisteixi en una puntuació de risc consensuada d’agències de crèdit a l’exportació participants en l’Acord sobre directrius en matèria de crèdits a l’exportació amb suport oficial de l’OCDE;

Que l’agència de crèdit a l’exportació publiqui les seves avaluacions de crèdit i subscrigui la metodologia acordada per l’OCDE, i que l’avaluació creditícia estigui associada a una de les vuit primes mínimes d’assegurança d’exportació (MEIP) establertes en la metodologia acordada per l’OCDE. L’entitat pot revocar el seu nomenament d’una agència de crèdit a l’exportació. L’entitat ha de justificar la revocació si hi ha indicis concrets que la intenció subjacent a la revocació és reduir els requisits de suficiència del capital.

L’entitat que decideixi utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una ECAI per a una determinada categoria d’elements ha d’utilitzar de manera coherent aquestes avaluacions per a totes les exposicions pertanyents a aquesta categoria;

L’entitat que decideixi utilitzar les avaluacions creditícies efectuades per una ECAI ha d’utilitzar-les de forma contínua i coherent en el temps;

L’entitat només ha d’utilitzar les avaluacions creditícies de una ECAI que tinguin en compte tots els imports que li són deguts, tant de capital com d’interessos;

Quan només hi hagi una avaluació creditícia efectuada per una ECAI designada per un element qualificat, s’ha d’utilitzar aquesta avaluació per determinar la ponderació de risc d’aquest element;

Quan es disposi de dos avaluacions creditícies d’ECAI designades que corresponguin a dos ponderacions diferents per a un mateix element qualificat, s’ha d’aplicar la ponderació de risc més alta;

Quan hi hagi més de dos avaluacions creditícies d’ECAI designades per a un mateix element qualificat, s’han d’utilitzar les dos avaluacions que produeixin les ponderacions de risc més baixes. Si les dos ponderacions de risc més baixes no coincideixen, s’ha d’assignar la més alta de les dos. Si les dos ponderacions de risc més baixes coincideixen, s’ha d’aplicar aquesta ponderació.

Quan es produeixi una ponderació de risc més alta de la que s’obtindria d’una altra forma i l’exposició en qüestió tingui la mateixa prelació o més baixa, en tots els aspectes, que el mencionat programa o línia d’emissió o que les exposicions preferents no garantides d’aquest emissor, segons sigui pertinent.

Quan es produeixi una ponderació de risc més baixa i l’exposició en qüestió tingui la mateixa prelació o més alta, en tots els aspectes, que el mencionat programa o línia d’emissió o que les exposicions preferents no garantides d’aquest emissor, segons sigui pertinent.

Quan a una línia de crèdit a curt termini qualificada s’hi assigni una ponderació de risc del 150%, totes les exposicions no garantides i sense qualificar enfront del deutor en qüestió, siguin a curt o llarg termini, han de rebre també una ponderació de risc del 150%;

Quan a una línia de crèdit a curt termini qualificada s’hi assigni una ponderació de risc del 50%, cap exposició a curt termini no qualificada ha de rebre una ponderació de risc inferior al 100%.

Ha de subdividir l’exposició en parts cobertes per a cada tipus d’instrument de mitigació del risc de crèdit;

Ha de calcular l’exposició ponderada per risc corresponent a cadascuna de les parts a què es refereix la lletra a per separat, de conformitat amb el que disposen la secció segona i aquesta secció.

Ha de subdividir l’exposició en parts cobertes per a cada tipus d’instrument de mitigació del risc de crèdit;

Ha de calcular l’exposició ponderada per risc corresponent a cadascuna de les parts a què es refereix la lletra a per separat, de conformitat amb el que disposen la secció segona i aquesta secció.

Estan inclosos en la llista d’actius admissibles que figuren en els articles 113 a 115, segons escaigui.

Són prou líquids i el seu valor és suficientment estable en el temps per oferir un grau adequat de certesa pel que fa a la cobertura del risc de crèdit obtinguda, tenint en compte el mètode utilitzat per calcular les exposicions ponderades per risc i el grau de reconeixement permès.

Ha d’estar inclòs en les llistes d’acords de cobertura admissibles que recullen els articles 117 i l’apartat 1 de l’article 118;

Ha de ser jurídicament eficaç i executable en els territoris pertinents, per oferir un grau adequat de certesa pel que fa a la cobertura del risc de crèdit obtinguda, tenint en compte el mètode utilitzat per calcular les exposicions ponderades per risc i el grau de reconeixement permès.

El proveïdor de cobertura ha de satisfer els criteris establerts en l’apartat 5.

Dipòsits d’efectiu en l’entitat creditora o instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per aquesta entitat;

Títols de deute emesos per administracions centrals o bancs centrals amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI o agència de crèdit a l’exportació reconeguda com a admissible a efectes de la secció segona, i que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 4 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’administracions centrals i bancs centrals en mèrits a la secció segona;

Títols de deute emesos per entitats amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’entitats d’acord amb la secció segona;

Títols de deute emesos per altres empreses amb una avaluació creditícia per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions enfront d’empreses contingudes en la secció segona;

Títols de deute amb una avaluació creditícia a curt termini per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions a curt termini contingudes en la secció segona;

Accions o bons convertibles inclosos en algun dels principals índexs borsaris;

Or;

Posicions de titulització que no siguin posicions de retitulització, amb una avaluació creditícia externa per part d’una ECAI que l’AFA hagi determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions de titulització d’acord amb el mètode enunciat en els articles 158 a 165 de la secció quarta.

Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals, quan les exposicions enfront d’aquestes administracions es tracten com a exposicions enfront de l’administració central en el país en el qual estan establertes aquestes administracions d’acord amb l’apartat 2 de l’article 81;

Els títols de deute emesos per ens del sector públic que es tracten com a exposicions enfront de l’administració central d’acord amb l’apartat 4 de l’article 82;

Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83;

Els títols de deute emesos per organitzacions internacionals als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 84.

Els títols de deute emesos per administracions regionals o autoritats locals diferents dels títols de deute a què es refereix la lletra a de l’apartat 2;

Els títols de deute emesos per ens del sector públic, quan les exposicions davant d’aquests ens es tracten d’acord amb els apartats 1 i 2 de l’article 82;

Els títols de deute emesos per bancs multilaterals de desenvolupament diferents d’aquells als quals s’assigna una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’apartat 2 de l’article 83.

Cotitzen en un mercat organitzat reconegut;

Estan classificats com a deute no subordinat;

Totes les altres emissions qualificades de la mateixa entitat emissora amb la mateixa prelació tenen assignada una avaluació creditícia efectuada per una ECAI que l’AFA ha determinat que correspon com a mínim al nivell 3 de qualitat creditícia d’acord amb les normes per a la ponderació de risc de les exposicions davant d’entitats o les exposicions a curt termini a què es refereix la secció segona;

L’entitat creditora no té informació que indiqui que l’emissió mereix una avaluació creditícia inferior a la indicada a la lletra c;

La liquiditat de mercat de l’instrument és suficient per a aquest fi.

Les accions o participacions tenen una cotització pública diària;

Els organismes d’inversió col·lectiva es limiten a invertir en instruments reconeguts com a admissibles d’acord amb els apartats 1 i 4;

Els organismes d’inversió col·lectiva reuneixen les condicions establertes en l’apartat 3 de l’article 98.

Ha de calcular el valor total dels actius no admissibles;

Quan l’import obtingut d’acord amb la lletra a és negatiu, ha de deduir el valor absolut d’aquest import del valor total dels actius admissibles.

Accions o bons convertibles que no estan inclosos en un índex borsari principal però que cotitzen en una borsa de valors reconeguda;

Accions o participacions en organismes d’inversió col·lectiva, sempre que es compleixen els dos requisits següents:

Que les accions o participacions tinguin una cotització pública diària;

Ha de calcular el valor total dels actius no admissibles;

Quan l’import obtingut d’acord amb la lletra a és negatiu, ha de deduir el valor absolut d’aquest import del valor total dels actius admissibles.

Dipòsits d’efectiu en una entitat tercera o instruments assimilats a l’efectiu mantinguts per una entitat tercera no en custòdia i pignorats en favor de l’entitat creditora;

Pòlisses d’assegurança de vida pignorades en favor de l’entitat creditora;

Instruments emesos per entitats terceres que hagin de ser recomprats per aquestes entitats quan se’ls sol·liciti.

Administracions centrals i bancs centrals;

Administracions regionals o autoritats locals;

Bancs multilaterals de desenvolupament;

Organitzacions internacionals, quan les exposicions enfront d’aquestes organitzacions reben una ponderació de risc del 0% d’acord amb l’article 83;

Ens del sector públic, quan als crèdits enfront d’aquests ens se’ls aplica el tractament que preveu l’article 82;

Entitats, així com les exposicions davant d’entitats financeres que reben el mateix tractament que les exposicions enfront d’entitats d’acord amb l’apartat 6 de l’article 85;

Altres empreses, incloses empreses matrius, filials i associades de l’entitat, sempre que aquestes altres empreses disposin d’una avaluació creditícia assignada per una ECAI;

Entitats de contrapartida centrals.

Permutes de cobertura per impagament;

Permutes de rendiment total;

Bons vinculats a crèdit, en la mesura del seu finançament en efectiu.

Els acords són jurídicament vàlids i eficaços en tots els territoris pertinents, fins i tot en cas d’insolvència o fallida de la contrapart;

L’entitat pot determinar en tot moment els actius i passius subjectes als referits acords;

L’entitat supervisa i controla de forma contínua els riscos associats a la resolució de la cobertura del risc de crèdit;

L’entitat supervisa i controla les exposicions pertinents en termes nets i de forma contínua.

Els acords són jurídicament vàlids i eficaços en tots els territoris pertinents, fins i tot en cas d’insolvència o fallida de la contrapart;

Els acords donen a la part que no incorre en impagament el dret a cancel·lar i liquidar oportunament, en cas d’impagament, qualsevol operació recollida en l’acord, fins i tot en el supòsit d’insolvència o de fallida de la contrapart;

Els acords permeten la compensació de les pèrdues i els guanys resultants de les operacions liquidades en compliment d’un acord, de manera que una part degui a l’altra un únic import net.

Documentar adequadament els acords sobre garantia real i establir un procediment clar i sòlid que permet la ràpida execució de la garantia real;

Fer servir procediments i processos adequats per al control dels riscs derivats de l’ús de garanties reals, inclosos els derivats de la ineficàcia o disminució de la cobertura del risc de crèdit, els riscos de valoració, els riscos associats a l’extinció de la cobertura del risc de crèdit, el risc de concentració derivat de l’ús de garanties reals i la interacció amb el perfil general de risc de l’entitat;

Disposar de polítiques i pràctiques documentades en relació amb els tipus i imports de garantia real acceptats;

Calcular el valor de mercat de la garantia real i la de revaluar en conseqüència almenys una vegada cada semestre, així com sempre que l’entitat té motius per considerar que s’ha produït una disminució considerable del seu valor de mercat;

Quan la garantia real està dipositada en un tercer, han d’adoptar les mesures oportunes per assegurar que aquest tercer manté la garantia real segregada dels seus propis actius;

S’han d’assegurar de destinar recursos suficients a la gestió ordenada d’acords de reposició del marge amb les contraparts en contractes de derivats OTC i de finançament de valors, que es mesura en termes d’oportunitat i exactitud de les peticions de marges efectuades i de terminis de resposta a les peticions de marges rebudes;

Adoptar polítiques de gestió de les garanties amb vista al control, la vigilància i la informació en relació amb el següent:

Els riscs als quals es troben exposades com a conseqüència dels acords de reposició del marge;

La hipoteca o la càrrega han de ser jurídicament vàlides i eficaces en tots els territoris pertinents en el moment de la conclusió del conveni de crèdit i han de registrar-se en el seu temps i forma corresponents;

S’han d’haver complert tots els requisits legals per a l’establiment de la garantia;

L’acord de cobertura i el procediment jurídic en què se sustenta permeten a l’entitat liquidar el valor de la cobertura en un termini raonable.

Les entitats han de verificar el valor del bé amb freqüència i, com a mínim, un cop l’any, quan es tracta de béns immobles comercials, i un cop cada tres anys en el cas de béns immobles residencials. S’ha d’efectuar una verificació més freqüent quan les condicions del mercat poden experimentar variacions significatives;

La valoració del bé es revisa quan la informació disponible indica que el seu valor pot haver disminuït de forma significativa respecte dels preus generals del mercat i l’ha de realitzar un taxador que tingui les qualificacions, les capacitats i l’experiència necessàries per efectuar una taxació i que sigui independent del procediment de decisió creditícia. Per als préstecs que superin 3.000.000 d’EUR o el 5% dels fons propis de l’entitat, la valoració del bé ha de ser revisada per un taxador independent almenys un cop cada tres anys.

El mecanisme jurídic pel qual es presta la garantia real en favor d’una entitat creditora ha de ser sòlid i eficaç i ha de garantir que aquesta última té drets inqüestionables sobre la garantia real, inclòs el dret als ingressos procedents de la venda d’aquesta garantia;

Les entitats han d’adoptar totes les mesures necessàries per complir els requisits locals aplicables per a l’execució de la garantia. Les entitats creditores tenen un dret de prelació de primer grau sobre la garantia real, tot i que aquests drets poden seguir estant supeditats als drets dels creditors que tenen la condició de privilegiats en virtut de les disposicions legislatives;

Les entitats han de dur a terme una anàlisi jurídica suficient, que confirma l’exigibilitat dels acords sobre garantia real en tots els territoris pertinents;

Han de documentar adequadament els acords sobre garantia real i han d’establir un procediment clar i sòlid que permeti la ràpida execució de la garantia real;

Han d’establir procediments que garanteixen l’observança de totes les condicions jurídiques pertinents per a la declaració d’impagament del prestatari i la ràpida execució de la garantia real;

En cas de dificultats financeres o impagament del prestatari, l’entitat ha d’estar facultada per alienar o cedir els drets de cobrament a tercers sense el consentiment dels deutors d’aquests drets.

L’entitat ha de comptar amb un procediment sòlid per determinar el risc de crèdit associat als drets de cobrament. Aquest procediment ha d’incloure l’anàlisi del negoci del prestatari i del sector econòmic en el qual opera, així com el tipus de clients amb els quals negocia. Quan l’entitat bancària utilitza informació facilitada pel seu prestatari per avaluar el risc de crèdit dels seus clients, ha d’examinar les pràctiques creditícies del prestatari per tal de contrastar-ne la solidesa i credibilitat;

La diferència entre la quantia de l’exposició i el valor dels drets de cobrament ha de reflectir tots els factors oportuns, inclòs el cost de cobrament, el grau de concentració en el conjunt dels drets de cobrament pignorats per un únic prestatari i el risc de concentració potencial, pel que fa al total de les exposicions de l’entitat, que supera el controlat mitjançant la metodologia general de l’entitat. L’entitat ha de mantenir un procés de seguiment continu adequat per als drets de cobrament. A més, s’ha d’examinar periòdicament l’observança de les clàusules dels contractes de préstec, les limitacions mediambientals i altres requisits legals;

Els drets de cobrament pignorats per un prestatari han d’estar diversificats i no han de presentar una correlació indeguda amb aquest prestatari. En cas d’una correlació positiva elevada, les entitats han de tenir en compte els riscs concomitants en establir els marges per al conjunt de garanties reals;

Les entitats no han d’utilitzar drets de cobrament procedents de persones vinculades al prestatari, incloses empreses filials i empleats, com a cobertura del risc de crèdit admissible;

L’entitat ha de comptar amb un procediment documentat de percepció de drets de cobrament en situacions de dificultat. Ha de disposar dels serveis necessaris per fer-ho, encara que la tasca de cobrament correspongui generalment al prestatari.

Se satisfacin les condicions establertes a l’article 122 perquè el tipus de bé arrendat sigui admissible com a garantia real;

L’arrendador dugui a terme una sòlida gestió del risc d’acord amb l’ús que es dona a l’actiu, la seva ubicació, la seva antiguitat i la seva obsolescència prevista, fet que inclou un adequat control del valor de la garantia real;

L’arrendador té la titularitat legal sobre el bé i estigui capacitat per exercir oportunament els seus drets com a propietari del bé;

La diferència entre el valor de l’import sense amortitzar i el valor de mercat de la garantia no sigui tan elevada que se sobreestimi en excés la reducció del risc de crèdit atribuïda als béns arrendats.

El crèdit del prestatari enfront de l’entitat tercera és públicament pignorat o cedit a l’entitat creditora i aquesta pignoració o cessió és jurídicament vàlida i eficaç en totes les jurisdiccions pertinents i és incondicional i irrevocable;

Es notifica a l’entitat tercera la pignoració o cessió;

Arran de la notificació, l’entitat tercera únicament pot efectuar pagaments a l’entitat creditora o, amb el consentiment previ de l’entitat creditora, a tercers.

La pòlissa d’assegurança de vida és públicament pignorada o cedida a l’entitat bancària creditora;

Es notifica a l’empresa proveïdora de l’assegurança de vida la pignoració o cessió i, arran de la notificació, l’empresa no pot pagar els imports deguts d’acord amb el contracte, sense el consentiment de l’entitat creditora;

L’entitat creditora té dret a cancel·lar la pòlissa i rebre el valor de rescat en cas d’impagament del prestatari;

L’entitat creditora és informada de qualsevol impagament en el marc de la pòlissa en què incorre el titular d’aquesta última;

La cobertura del risc de crèdit s’ha d’estendre fins al venciment del préstec. Si això no és possible, per concloure la cobertura de la pòlissa abans del venciment del préstec, l’entitat ha de garantir que els fluxos d’efectiu derivats de la pòlissa d’assegurança li serveixen de garantia fins al venciment del conveni de crèdit;

La pignoració o cessió ha de ser jurídicament efectiva i vinculant en totes les jurisdiccions pertinents en el moment de la subscripció del conveni de crèdit;

El valor de rescat ha de ser declarat per l’empresa proveïdora de l’assegurança de vida i no és reductible;

L’empresa proveïdora de l’assegurança de vida paga oportunament el valor de rescat quan així li és sol·licitat;

No es pugui reclamar el valor del rescat sense el consentiment previ de l’entitat;

L’empresa proveïdora de l’assegurança de vida està subjecta a supervisió per una autoritat competent d’un país tercer i les disposicions de reglamentació i supervisió són almenys equivalents a les aplicades al Principat d’Andorra.

La cobertura del risc de crèdit és directa;

L’abast de la cobertura del risc de crèdit està definida amb claredat i és inqüestionable;

La cobertura del risc de crèdit no conté cap clàusula que si es compleix s’escapi del control directe del creditor, i:

Permet al proveïdor de cobertura cancel·lar unilateralment aquesta cobertura;

La cobertura del risc de crèdit és jurídicament vàlida i eficaç en totes les jurisdiccions pertinents en el moment de la conclusió del conveni de crèdit.

La contragarantia cobreix tots els elements de risc de crèdit del crèdit considerat;

Tant la garantia original com la contragarantia compleixen tots els requisits aplicables a les garanties personals que preveuen l’article 126 i l’apartat 1 de l’article 128, excepte l’obligació que la contragarantia sigui directa;

La cobertura és sòlida i no hi ha proves històriques que indiquin que la cobertura de la contragarantia sigui menys eficaç que la proporcionada per una garantia personal directa de l’entitat en qüestió.

Administracions centrals o bancs centrals;

Administracions regionals o autoritats locals;

Ens del sector públic, sempre que els crèdits enfront d’aquests ens s’assimilin a crèdits enfront de l’administració central, d’acord amb l’apartat 4 de l’article 82;

Bancs multilaterals de desenvolupament o organitzacions internacionals als quals s’apliqui una ponderació de risc del 0%, en virtut del que disposen l’apartat 2 de l’article 83 i l’article 84, respectivament;

Ens del sector públic, quan s’aplica als crèdits enfront d’aquests ens el tractament que preveuen els apartats 1 i 2 de l’article 82.

En cas d’incompliment o impagament de la contrapart, l’entitat creditora té dret a emprendre accions oportunament contra el garant respecte a pagaments pendents relatius al crèdit respecte del qual es proporciona la cobertura, i el pagament pel garant no estigui supeditat al fet que l’entitat creditora emprèn prèviament accions legals contra el deutor.

La garantia ha de ser una obligació expressa i per escrit que assumeix el garant;

Ha de complir una de les dos condicions següents:

La garantia ha de cobrir tots els tipus de pagaments que el deutor estigui obligat a efectuar en relació amb el crèdit; o

Que l’entitat creditora tingui dret a obtenir oportunament un pagament provisional del garant que reuneixi les dos condicions següents:

Que representi una estimació sòlida de l’import de la pèrdua que probablement ha de patir l’entitat creditora, incloses les pèrdues resultants d’impagament d’interessos i altres tipus de pagaments que el prestatari està obligat a efectuar;

Que l’entitat creditora pugui demostrar, a criteri de l’AFA, que els efectes de la garantia, que ha de cobrir així mateix les pèrdues resultants de l’impagament d’interessos i altres tipus de pagaments que el prestatari estigui obligat a efectuar, justifiquen aquest procediment.

Els esdeveniments de crèdit especificats en el contracte de derivat de crèdit han d’incloure:

L’impagament dels imports vençuts en virtut de l’obligació subjacent que estigui en vigor en el moment del dit impagament, amb un període de gràcia que sigui igual al període de gràcia de l’obligació subjacent o inferior a aquest període;

En el cas dels derivats de crèdit que permetin la liquidació en efectiu:

L’entitat ha de comptar amb un sòlid procediment de valoració que permeti estimar fefaentment la pèrdua;

En els casos en què, per procedir a la liquidació, sigui necessari que el comprador de la cobertura tingui el dret i la capacitat de transferir l’obligació subjacent al proveïdor d’aquesta, les condicions de l’obligació subjacent han de preveure expressament la impossibilitat que el consentiment preceptiu per dur a efecte aquesta transferència pugui ser denegat sense motiu justificat;

La identitat de les parts responsables de determinar si ha passat o no un esdeveniment de crèdit ha de quedar establerta clarament;

La determinació de l’esdeveniment de crèdit no ha de ser competència exclusivament del proveïdor de la cobertura;

El comprador de la cobertura ha de tenir el dret i la capacitat d’informar el proveïdor de cobertura sobre l’aparició d’un esdeveniment de crèdit.

L’obligació de referència o l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, segons el cas, és de rang similar o subordinat al de l’obligació subjacent;

L’obligació subjacent i l’obligació de referència o l’obligació utilitzada a l’efecte de determinar si ha tingut lloc un esdeveniment de crèdit, segons el cas, tenen un mateix deutor, i hi ha clàusules d’impagament encreuat o clàusules d’acceleració encreuada legalment exigibles.

Han de calcular la posició neta en cada grup de valors o en cada tipus de matèria primera sostraient l’import esmentat en l’incís ii de l’import esmentat en l’incís i següents:

El valor total d’un grup de valors o de primeres matèries del mateix tipus prestats, venuts o lliurats conforme a l’acord marc de compensació;

Han de calcular la posició neta en cada divisa diferent de la divisa de liquidació de l’acord marc de compensació sostraient l’import esmentat en l’incís ii de l’import esmentat en l’incís i següents:

La suma del valor total dels valors denominats en aquesta divisa prestats, venuts o lliurats conforme a l’acord marc de compensació i l’import en efectiu en aquesta divisa prestat o cedit conforme amb el dit acord;

Han d’aplicar l’ajust de volatilitat adequat per a un determinat grup de valors o posició d’efectiu al valor absolut de la posició neta, positiva o negativa, en els valors d’aquest grup;

Han d’aplicar l’ajust de volatilitat per risc de tipus de canvi (HFX) al valor absolut de la posició neta, positiva o negativa, en cada divisa, a excepció de la divisa de liquidació de l’acord marc de compensació.