Decret del 6-03-2019 pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d'inversió

Totes les posicions que una entitat hagi adoptat deliberadament per tal de protegir-se contra els efectes adversos del tipus de canvi sobre la seva ràtio de capital de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 46 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, es poden ometre, amb l’autorització de l’AFA, a l’hora de calcular les posicions obertes netes en divises. Les posicions omeses han de tenir caràcter estructural o no ser de negociació i qualsevol variació en les condicions de la seva omissió ha de comptar amb l’autorització de l’AFA. Sempre que es compleixin les mateixes condicions que s’indiquen més amunt, es pot aplicar el mateix tractament a les posicions que mantingui una entitat en relació amb partides ja deduïdes en el càlcul dels fons propis.

Les entitats poden utilitzar el valor actual net quan calculin la posició oberta neta en cada divisa i en or, sempre que l’entitat apliqui aquest mètode de manera coherent.

Les posicions netes curtes i llargues en cadascuna de les divises que no siguin la de referència i la posició neta llarga o curta en or s’han de convertir, aplicant els tipus de canvi de comptat, a la divisa de referència. Seguidament, s’han de sumar per separat per trobar, respectivament, el total de les posicions curtes netes i el total de les posicions llargues netes. El més elevat d’aquests dos totals correspon a la posició global neta en divises de l’entitat.

Les entitats han de reflectir degudament en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, inherents a les opcions.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.

A efectes de l’article 234, pel que fa a les OIC s’han de tenir en compte les seves posicions reals en divises.

Les entitats es poden basar en la informació facilitada pels tercers següents sobre les posicions en divises de l’OIC:

Si una entitat desconeix les posicions en divises d’un OIC, s’assumeix que aquest últim inverteix en divises fins al nivell màxim permès d’acord amb el seu mandat i les entitats, per a les posicions de la cartera de negociació, han de tenir en compte l’exposició indirecta màxima que podrien arribar a prendre posicions palanquejades a través de l’OIC en calcular el seu requisit de fons propis per al risc de tipus de canvi. Això s’ha de fer augmentant proporcionalment la posició de l’OIC fins a l’exposició màxima als elements d’inversió subjacents resultants del mandat d’inversió. La posició estimada de l’OIC en divises s’ha de tractar com a divisa independent d’acord amb el tractament de les inversions en or, amb la diferència que, si es coneix la direcció de la inversió de l’OIC, la posició llarga total pot afegir-se a la posició oberta llarga total en divises i la posició curta total pot afegir-se a la posició oberta curta total en divises. No es permet la compensació entre aquestes posicions amb anterioritat al càlcul.

Les entitats poden preveure menors requisits de fons propis enfront de posicions en divises pertinents estretament correlacionades. Es considera que dos divises estan estretament correlacionades únicament quan la probabilitat que es produeixi una pèrdua (calculada considerant les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc anys) sobre posicions iguals i oposades en aquestes divises en els 10 dies hàbils següents, inferior o igual al 4% del valor de la posició compensada en qüestió (valorada en la divisa de referència), sigui, com a mínim, del 99% quan s’utilitzi un període d’observació de tres anys i del 95% quan el període d’observació sigui de cinc anys. El requisit de fons propis corresponent a la posició compensada en dos divises estretament correlacionades ha de ser el 4% multiplicat pel valor de la posició compensada.

En calcular els requisits d’aquesta secció, les entitats poden no prendre en consideració les posicions en divises que estiguin subjectes a un acord intergovernamental jurídicament vinculant destinat a reduir les fluctuacions d’aquestes divises respecte a altres cobertes pel mateix acord. Les entitats han de calcular les seves posicions compensades en aquestes divises i les han de sotmetre a un requisit de fons propis no inferior a la meitat de la variació màxima permissible, pel que fa a les divises implicades, establerta en l’acord intergovernamental de què es tracti.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic d’implementació que enumeri les divises a què pot aplicar-se el tractament indicat en l’apartat 1.

El requisit de fons propis enfront de les posicions compensades en divises d’estats membres de la Unió Europea que participin en la segona fase de la Unió Econòmica i Monetària podrà ser l’1,6% del valor d’aquestes posicions compensades.

Només les posicions no compensades en divises previstes en aquest article s’han d’incorporar a la posició oberta neta global d’acord amb l’apartat 4 de l’article 234.

Si les dades diàries sobre el tipus de canvi dels últims tres o cinc anys que s’hagin produït sobre posicions iguals i oposades en un parell de divises en els 10 dies hàbils mostren que aquestes dos divises estan perfectament i positivament correlacionades i l’entitat sempre pot afrontar un diferencial entre el preu de compra i el de venda nul en les transaccions respectives, l’entitat pot aplicar, amb l’autorització explícita de l’AFA, un requisit de fons propis del 0% fins a finals del 2022.

Les entitats que duguin a terme activitats auxiliars amb matèries primeres agrícoles poden determinar els requisits de fons propis corresponents a les seves existències físiques de matèries primeres al final de cada exercici de cara a l’exercici següent si es compleixen totes les condicions següents:

Les entitats han de notificar a l’AFA l’ús que facin de la possibilitat prevista en l’apartat 1.

Tota posició en matèries primeres o derivats sobre matèries primeres s’ha d’expressar d’acord amb la unitat de mesura estàndard. El preu de comptat de cadascuna de les matèries primeres s’ha d’expressar en la moneda de referència.

Les posicions en or o en derivats sobre or es consideren subjectes a un risc de tipus de canvi i es tractaran de conformitat amb la secció tercera, a l’efecte del càlcul del risc sobre matèries primeres.

A efectes del que disposa l’apartat 1 de l’article 242, l’excés de les posicions llargues d’una entitat sobre les seves posicions curtes, o viceversa, en una mateixa matèria primera i en idèntics contractes de futurs, opcions i certificats d’opció de compra sobre matèries primeres constitueix la posició neta d’aquesta entitat en cadascuna de les matèries primeres. Els instruments derivats tenen la mateixa consideració, tal com s’estableix en l’article 240, que les posicions en la matèria primera subjacent.

Per tal de calcular una posició en una matèria primera, les posicions següents es consideren posicions en aquesta matèria primera:

Els contractes de futurs sobre matèries primeres i els compromisos de compra i venda de matèries primeres individuals a termini s’han d’incorporar al sistema de càlcul com a imports nocionals expressats en la unitat de mesura estàndard i se’ls ha d’assignar un venciment amb referència a la seva data d’expiració.

Les permutes financeres de matèries primeres en què una part de la transacció sigui un preu fix i l’altra el preu corrent de mercat s’han de tractar com una sèrie de posicions igual a l’import nocional del contracte, de manera que, quan sigui procedent, cada posició correspongui a un pagament d’aquesta permuta i es consigni en les bandes de venciments que figuren en l’apartat 1 de l’article 241. Les posicions es consideren llargues si l’entitat paga un preu fix i rep un preu variable, i curtes si l’entitat rep un preu fix i paga un preu variable. A efectes del sistema d’escala de venciments, les permutes financeres sobre matèries primeres en què s’intercanviïn matèries primeres diferents s’han de consignar a la banda pertinent.

A efectes d’aquesta secció, les opcions i els certificats d’opció de compra sobre matèries primeres o sobre els seus derivats es consideren posicions amb un valor equivalent a l’import del subjacent a què l’opció està vinculada, multiplicat per la seva delta. Es poden compensar aquestes últimes posicions amb qualssevol posicions simètriques mantingudes en les matèries primeres o els derivats sobre matèries primeres idèntics subjacents. El delta utilitzat ha de ser el del mercat organitzat de què es tracti. En el cas d’opcions OTC, o quan el delta no pugui obtenir-se a partir del mercat organitzat de què es tracti, les mateixes entitats poden calcular el delta utilitzant un model adequat, sempre que l’AFA ho autoritzi. L’autorització s’ha de concedir si el model permet estimar de forma adequada la taxa de variació del valor de l’opció o certificat d’opció de compra pel que fa a petites fluctuacions del preu de mercat del subjacent.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de definir una gamma de mètodes que reflecteixin en els requisits de fons propis altres riscs, a part del risc de delta, de manera proporcional a l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats en l’àmbit de les opcions.

Quan l’entitat sigui una de les següents, ha d’incloure les matèries primeres en qüestió en el càlcul dels seus requisits de fons propis per risc de matèries primeres:

L’entitat ha d’utilitzar per a cada matèria primera una escala de venciments independent seguint el quadre 1. Totes les posicions en aquesta matèria primera s’han de consignar en les bandes de venciments adequades. Les existències materials s’han de consignar en la primera banda de venciments, de 0 a 1 mes, inclusivament.

Les posicions en la mateixa matèria primera es poden compensar i consignar a la banda de venciments corresponent, amb el seu valor net, en els casos següents:

A continuació, l’entitat ha de calcular, per a cada banda de venciments, la suma de les posicions llargues i la de les posicions curtes. L’import de la suma de les posicions llargues que tingui una contrapartida, dins de la mateixa banda de venciments, en les posicions curtes constitueix la posició compensada d’aquesta banda, mentre que la posició llarga o curta residual ha de ser la posició no compensada d’aquesta mateixa banda.

La part de la posició llarga no compensada d’una banda determinada de venciments que tingui contrapartida en una posició curta no compensada, o viceversa, d’una altra banda de venciments més distant constitueix la posició compensada entre dos bandes de venciments. La part de la posició llarga no compensada, o de la posició curta no compensada, que no tingui aquesta contrapartida ha de constituir la posició no compensada.

El requisit de fons propis de l’entitat per a cada matèria primera s’ha de calcular, d’acord amb l’escala de venciments pertinent, sumant els elements següents:

Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 5.

El requisit de fons propis de l’entitat corresponent a cada matèria primera s’ha de calcular sumant el següent:

Els requisits generals de fons propis de l’entitat per risc de matèries primeres s’han de calcular sumant els requisits de fons propis calculats per a cada matèria primera de conformitat amb l’apartat 1.

Les entitats estan obligades a disposar de fons propis, tal com s’estableix en el quadre 2, en els casos següents:

Com a alternativa a l’aplicació d’una ponderació de risc del 1.250% a les exposicions de les operacions incompletes, de conformitat amb la columna 4 del quadre 2, que figura a l’apartat 1, les entitats poden deduir dels elements del capital de nivell 1 ordinari el valor transferit, més l’exposició positiva actual d’aquestes exposicions, d’acord amb la lletra j de l’apartat 1 de l’article 30 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i l’article 20 d’aquest Reglament.

Tal com disposa l’article 77 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de calcular els requisits de fons propis per al risc de CVA per a tots els instruments derivats extraborsaris respecte de totes les seves activitats, tret dels derivats de crèdit reconeguts, a fi de reduir les exposicions ponderades per risc de crèdit.

Una entitat ha d’incloure les operacions de finançament de valors en el càlcul dels fons propis requerits d’acord amb l’apartat 1 si l’AFA determina que les exposicions al risc de CVA de la mateixa entitat, derivades d’aquestes operacions, són importants.

Queden excloses dels requisits de fons propis per risc de CVA les operacions amb una contrapart central qualificada i entre un client i un membre compensador, quan aquest últim actuï com a intermediari entre el client i una contrapart central qualificada, i les operacions que donin lloc a una exposició de negociació del membre compensador a la contrapart central qualificada.

Queden excloses dels requisits de fons propis per risc de CVA les operacions següents:

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per tal de determinar de manera específica els procediments per excloure dels requisits de fons propis relacionats amb la càrrega per risc de CVA les operacions amb les contraparts no financeres establertes en un país tercer no pertanyent a la UE.

Les entitats han de calcular els requisits de fons propis per risc de CVA d’una cartera per a cada contrapart d’acord amb la fórmula següent, tenint en compte les cobertures del risc de CVA que siguin admissibles de conformitat amb l’article 252:

Quan una contrapart estigui inclosa en un índex en què es basa una permuta de cobertura per impagament utilitzada per cobrir el risc de crèdit de contrapart, l’entitat pot restar l’import nocional atribuïble a aquesta contrapart, segons la ponderació de la seva entitat de referència, de l’import nocional de la permuta de cobertura per impagament lligada a l’índex i tractar-lo com a cobertura uninominal (Bi) de la contrapart individual amb un venciment basat en el venciment de l’índex.

Les cobertures es consideren “cobertures admissibles” a l’efecte del càlcul dels requisits de fons propis per risc de CVA de conformitat amb l’article 250 únicament quan s’utilitzi per reduir el risc de CVA i es gestioni amb aquesta finalitat, i siguin una de les cobertures següents:

Les entitats no han de reflectir altres tipus de cobertures del risc de contrapart en calcular els requisits de fons propis per risc de CVA. En particular, les permutes de cobertura per impagament per trams o d’n-èsim impagament i els bons vinculats a crèdits no constitueixen cobertures admissibles per calcular els requisits de fons propis per risc de CVA.

Les cobertures admissibles incloses en el càlcul dels requisits de fons propis per risc de CVA no s’han d’incloure en calcular els requisits de fons propis per risc específic d’acord amb el capítol cinquè ni tractar-se com reducció del risc de crèdit diferent de l’aplicable al risc de crèdit de contrapart de la mateixa cartera d’operacions.

Les exposicions que es derivin dels elements a què es refereix l’annex II es calculen d’acord amb un dels mètodes que estableix la secció cinquena del capítol tercer del títol III d’aquest Reglament.

Les exposicions enfront de clients individuals de la cartera de negociació seran calculades per les entitats que calculen els requisits de fons propis corresponents a les operacions de la cartera de negociació de conformitat amb la secció segona del capítol cinquè del títol III, l’article 185 i amb el capítol sisè del títol III d’aquest Reglament, sumant els elements que figuren a continuació:

Les exposicions globals enfront de clients individuals o grups de clients vinculats entre si s’han de calcular sumant les exposicions de la cartera de negociació i les de la cartera d’inversió.

Les exposicions enfront de grups de clients vinculats entre si s’han de calcular sumant les exposicions davant de cada un dels clients del grup.

Les exposicions no han d’incloure:

Amb la finalitat de determinar l’exposició global respecte d’un client o d’un grup de clients vinculats entre si, en relació amb clients respecte dels quals l’entitat té exposicions a través de les operacions a què es refereixen les lletres m i o de l’article 78, o a través d’altres operacions en què hi hagi una exposició a actius subjacents, l’entitat ha d’avaluar les seves exposicions subjacents tenint en compte el contingut econòmic de l’estructura de l’operació i els riscos inherents a l’estructura de l’operació en si, per tal de determinar si es tracta d’una exposició addicional.

El ministeri encarregat de les finances pot elaborar el reglament tècnic de regulació per especificar els aspectes següents:

Tal com disposa l’apartat 5 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, les entitats han de transmetre a l’AFA la informació següent sobre cadascuna de les grans exposicions, incloses les que estiguin exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 d’aquest Reglament:

Les entitats han de comunicar a l’AFA, a més de la informació esmentada a l’apartat 1, la informació indicada a continuació i relativa a les seves 10 majors exposicions en base consolidada a les entitats, així com les seves 10 majors exposicions en base consolidada als ens no regulats del sector financer, incloses les grans exposicions exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:

La informació s’ha de transmetre com a mínim dos vegades a l’any.

L’AFA pot elaborar el comunicat tècnic d’aplicació, amb la finalitat d’especificar el que es disposa a continuació:

Tal com disposa l’apartat 6 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, cap entitat no pot assumir davant d’un client o grup de clients vinculats entre si una exposició el valor de la qual excedeixi el 25% del seu capital admissible, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268 d’aquest Reglament. Quan aquest client sigui una entitat o quan el grup de clients vinculats entre si inclogui una o diverses entitats, aquest valor no pot sobrepassar el 25% del capital admissible de l’entitat o 150 milions EUR, si aquesta quantitat fos més elevada, sempre que la suma dels valors de les exposicions davant de tots els clients vinculats entre si que no siguin entitats, després de tenir en compte l’efecte de la reducció del risc de crèdit de conformitat amb els articles 264 a 268, no ultrapassi el 25% del capital admissible de l’entitat.

L’AFA ha d’establir o adoptar directius d’organismes reconeguts internacionalment en relació amb els límits agregats adequats per a les exposicions enfront d’entitats del sector paral·lel que realitzen activitats bancàries fora d’un marc reglamentat.

Sense perjudici del que disposa l’article 261, les entitats s’han d’atenir en tot moment al límit pertinent establert a l’apartat 1.

Els actius que constitueixin drets de crèdit i altres exposicions enfront d’empreses d’inversió reconegudes de països tercers poden rebre el mateix tracte que el que s’estableix a l’apartat 1.

Tal com s’estableix en la lletra c de l’apartat 8 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, els límits fixats en aquest article poden superar-se en les exposicions de la cartera de negociació de l’entitat si es compleixen les condicions següents:

Tal com disposa l’apartat 7 de l’article 78 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, si, en un cas excepcional, les exposicions superen el límit fixat en l’apartat 1 de l’article 260, l’entitat ha de notificar immediatament el valor de l’exposició a l’AFA, que pot concedir a l’entitat bancària, si així ho justifiquen les circumstàncies, un període de temps limitat per atenir-se al límit.

Quan, en virtut de l’apartat 1 de l’article 6 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, una entitat quedi eximida, de manera individual o subconsolidada, del compliment de les obligacions imposades en aquest títol, o quan s’apliqui el que disposa l’article 8 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió a entitats matrius del Principat d’Andorra, s’han de prendre mesures que garanteixin una distribució de riscos apropiada dins del grup.

Per quantificar l’excés esmentat en la lletra b de l’apartat 5 de l’article 260, s’han de seleccionar els components de l’exposició total de negociació davant d’un client o grup de clients connectats que portin associats els requisits més elevats per risc específic d’acord amb la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits més elevats d’acord amb l’article 185 i al capítol sisè del títol III, la suma dels quals sigui igual a l’import de l’excés a què es refereix la lletra a de l’apartat 5 de l’article 260.

Si l’excés no s’ha mantingut durant més de deu dies, el requisit de capital addicional corresponent a aquests components ha de ser igual al 200% dels requisits esmentats a l’apartat 1.

Al cap de deu dies d’haver-se produït l’excés, els seus components, seleccionats d’acord amb l’apartat 1, s’han de consignar en la línia corresponent de la columna 1 del quadre 1 que figura a continuació, en ordre creixent dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i el capítol sisè del títol III. El requisit de fons propis addicional ha de ser igual a la suma dels requisits per risc específic de la secció segona del capítol cinquè del títol III, o els requisits de l’article 185 i del capítol sisè del títol III, corresponents a aquests components, multiplicada pel factor corresponent de la columna 2 del quadre 1.

Als efectes del que disposen els articles 265 a 268, el terme “garantia” ha d’incloure els derivats de crèdit reconeguts d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, a excepció dels bons vinculats a crèdit.

D’acord amb els articles 265 a 268, el reconeixement de les cobertures del risc de crèdit mitjançant garanties reals o instruments equivalents o mitjançant garanties personals s’ha de supeditar al compliment dels requisits d’admissibilitat i altres requisits establerts en la secció tercera del capítol tercer del títol III.

Les entitats han d’analitzar, en la mesura que sigui possible, les seves exposicions enfront d’emissors de garanties reals, proveïdors de cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals i actius subjacents d’acord amb el que disposa l’apartat 5 de l’article 256, per tal de determinar possibles concentracions i, si escau, han d’adoptar mesures i notificar qualsevol constatació significativa a l’AFA.

Les exposicions següents queden exemptes de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260:

S’eximeixen parcialment de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 les exposicions següents pels percentatges que s’indiquen a continuació:

Per a les exposicions exceptuades parcialment de l’aplicació de l’apartat 1 de l’article 260 en virtut de l’apartat 2, s’han de complir les condicions següents:

Amb la finalitat de calcular el valor de les exposicions a l’efecte de l’apartat 1 de l’article 260, les entitats poden utilitzar el “valor d’exposició completament ajustat”, calculat d’acord amb la secció tercera del capítol tercer del títol III, tenint en compte la reducció del risc de crèdit, els ajustos de volatilitat i qualsevol desfasament de venciment (E*).

Tota entitat que apliqui el mètode ampli per a les garanties reals de naturalesa financera per calcular el valor de les exposicions a efectes de l’apartat 1 de l’article 260, ha de dur a terme proves de resistència periòdiques de les seves concentracions de riscs de crèdit, especialment en relació amb el valor realitzable de qualsevol garantia real acceptada.

Per calcular els valors de l’exposició d’acord amb el que preveu l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o de qualsevol part d’una exposició completament garantida per béns immobles de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 91, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o el 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:

Per calcular els valors de l’exposició als efectes de l’article 260, una entitat pot reduir el valor d’una exposició o d’una part d’una exposició completament garantida per béns immobles de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 92, per l’import pignorat del valor de mercat o del valor hipotecari dels béns immobles considerats, però no més del 50% del valor de mercat o el 60% del valor hipotecari, si es compleixen totes les condicions següents:

Les entitats poden aplicar a tota exposició enfront d’una contrapart que es derivi d’un pacte de recompra inversa, en virtut del qual l’entitat hagi comprat a la contrapart privilegis hipotecaris independents i no accessoris sobre béns immobles de tercers, el mateix tracte que si es tractés d’una sèrie d’exposicions individuals a cada un d’aquests tercers, sempre que es compleixin les condicions següents:

Quan una exposició davant d’un client està garantida per un tercer o per garanties reals emeses per un tercer, l’entitat pot:

En cas que l’entitat apliqui la lletra a de l’apartat 1, s’ha de tenir en compte el següent:

Tal com disposa l’apartat 1 de l’article 79 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, una entitat que no és originadora, patrocinadora o creditora original, pot estar exposada al risc de crèdit d’una posició de titulització en la seva cartera de negociació o d’inversió només si l’entitat originadora, patrocinadora o creditora original ha indicat explícitament a l’entitat que es disposa a retenir, de forma contínua, un interès econòmic net significatiu que, en qualsevol cas, no pot ser inferior al 5%.

Tal com disposa l’apartat 2 de l’article 79 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, quan una entitat bancària matriu, una societat financera de cartera, una societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra o una de les seves filials, com a originadora o com a patrocinadora, titulitzi exposicions de diverses entitats bancàries, entitats financeres d’inversió o altres entitats financeres incloses en l’àmbit de la supervisió en base consolidada, el requisit esmentat en l’apartat 1 es pot complir sobre la base de la situació consolidada de la corresponent entitat bancària matriu, la societat financera de cartera o la societat financera mixta de cartera al Principat d’Andorra vinculades.

L’apartat 1 no s’aplica quan les exposicions titulitzades constitueixen exposicions davant dels ens següents o estiguin garantides, de forma total, incondicional i irrevocable, per aquestes: